09 Romanticisme i Neoclassicisme

La 1a 1/2 del segle XIX

Marc històric

• • L’urbanisme a Europa➡Realitat/utopia

  • França: Napoleó➡infraestructures, places, parcs

  • Viena: el Ring➡enderroc muralles

  • Catalunya➡Pla Cerdà

  • Projectes urbanístics ➡Millora vida obrers--> colònies

Neoclassicisme

L’arquitectura 

• Industrialització i creixement urbà. Trenca decorativisme barroc i rococó

• Es desenvolupa en paral·lel a la Il·lustració

• Interès pel món clàssic. Adaptació al seu temps

• Academicisme, rebuig ornamentació supèrflua

• La Madeleine, París. La Gliptoteca, Munic. Capitoli, Washington. Museo del Prado, Madrid.

Escultura

• Substitució del dinamisme barroc per l’equilibri i proporcionalitat, basat en models clàssics. A diferència del Renaixement, copiar-los →perfecció insuperable.

  • • Nous clients →burgesia

    • Materials →marbre i bronze.

    • Temàtica →mitològica.

    • Gèneres →retrat, monument públic i funerari. 

    • Exemples→ Bertel Thorvaldsen i Canova

    • Espanya →influència Canova →Damià Campeny i Antoni Solà.

Pintura

• Ordre i equilibri de l’antiguitat →perspectiva lineal, predomini dibuix i ús de colors purs per precisar els contorns.

  • Temàtica→ clàssics, històrics i mitològics →Romanticisme

  • Exemples→ Mengs , Ingres i David.

  • Espanya→ Goya →entre el classicisme i el romanticisme.

Romanticisme

Es localitza a l’Europa a l’inici s.XIX. És un moviment artístic, literari, musical d’arrels ideològiques al s.XVIII, Rousseau i la filosofia alemanya vinculada al naixement del nacionalisme.

Destaca la contraposició a l’harmonia neoclàssica per l’exaltació vitalista i una temàtica gènere històric, gènere del paisatge: tempestes, cementiris, viatges, aventures, escenaris exòtics i temàtica religiosa (natzarens).

Característiques:

• Exaltació de l’individu i les tradicions→ rev. burgeses

• L’Historicisme → recerca arrels nacionals →Edat Mitjana

• Comprensió de la natura des del vessant sensible

• Predilecció per l’exòtic, l’imaginari, l’irracional i interès pel món musulmà i la cultura oriental

Diversitat estilística:

• França→1820-1840 →predomini del color sobre el dibuix i dinamisme de la composició →Delacroix i Gericault 

• Alemanya →els natzarens →art espiritualista cristià →retorn Quattrocento →Peter von Cornelius.

• Anglaterra →no arrel classicista i receptiu al romanticisme →Turner i Constable →precursor impressionisme.

• Prerafaelisme →1/2 s.XIX → model Rafael → imp. dibuix, temes literaris, quotidians, medievals →Rosetti i Millais.