08 Art Barroc

Artísticament tindrà una gran importància:

• La cort espanyola dels Habsburg, amb centres com Sevilla, València, Toledo i Madrid, Nàpols i Flandes.

• França➡ adoptarà l'exuberància barroca italiana i formes més academicistes

• Holanda➡ focus burgès i protestant, de gran riquesa pictòrica

• Anglaterra➡ desenvoluparà al sXVIII una personalitat pròpia

Característiques generals

El terme prové de la paraula barrueco, que designa a una perla de forma irregular, utilitzat en un principi en sentit pejoratiu. En art s’associa a la complexitat del llenguatge artístic de l’època i la noció d’irregularitat.

Actualment s'entén com l’estil artístic que compren els ssXVII-XVIII, que sorgí a Itàlia i s'estengués per tota Europa amb solucions formals diverses, que reflecteixen l’esperit de l’època.

El terme rococó és un qualificatiu despectiu derivat del terme rocalla, element decoratiu del s.XVIII. És un art al servei de la comoditat, de la festa i merament aristocràtic, que prefigura l’art burgès del sXIX. S’aplica el concepte de l’art per l’art, el seu llenguatge correspon a l’actitud d’una societat cansada i passiva, que cerca plaer amb l’art.

Les manifestacions artístiques s’estenen als tres poders establerts: 

• L'església➡ L'església catòlica vol arribar als seus fidels per la via del sentiment➡ impressionar per commoure i convèncer al fidel

• La monarquia➡ art com a programa propagandístic i exaltació del rei. Serà França qui més ho utilitzi, representat per l’Acadèmia.

• La burgesia➡ vida quotidiana

L’artista esdevé un transmissor dels diversos missatges que vol transmetre el seu promotor.

L’arquitectura esdevé un espai o univers interrelacionat, on la pintura, escultura i la resta de les arts formen un tot, cercant la unitat, anomenat Theatrum sacrum. Bernini és el màxim exponent d’aquest corrent integrador, com a Sant Andrea al Quirinale.

Urbanisme i arquitectura

• Integració de l’arquitectura i els monuments en el marc urbà amb una finalitat pràctica o simbòlica, establint les bases de l’urbanisme modern.

• Roma ➡ciutat capital

• Papa Sixt V i Fontana ➡grans vies per unir les 7 basíliques:1 jornada pel peregrí.

• Urbanisme integració ➡plaça Sant Pere del Vaticà de Bernini➡simbolisme cristià. Piazza Navona, Roma ➡integració edificis.

• París ➡plaça, elem.individual, Place Royale, Place des Victoires i Place Vendôme.

• L’urbanisme de jardins➡André Le Nôtre ,Palau de Versalles➡ integració palai i natura ( trenca estructura renaixentista amb un sistema d’eixos, palau que el connecta amb el jardí ( espai infinit, natura domesticada ( referent s.XVIII ( jardins Belvedere, Austria, Aranjuez i la Granja San Ildefonso.

Arquitectura:

Arquitectura civil: els palaus

• Busca una solució unitària ➡síntesi funcionalitat i poder, perquè els palaus representen el poder reial. Entre les tipologies característiques destaquen:

  • palau italià, chateau i hôtel francés

  • Exemples: Palau Barberini, Roma, Palau de Versalles.

•  En un primer moment, les construccions italianes s’organitzen al voltant d’un pati, però després evolucionen per connectar-se amb els jardins i tenen una forma “U” o “H”.

• Els palaus rococó no representen novetats estructurals, encara que sí a nivell decoratiu, especialment a França

• La utilització de materials falsos, amb resultats plàstics molt semblants a les matèries de debò, van generar espais de gran riquesa decorativa, amb el conseqüent abaratiment de costos.

• L'edificació que representa més clarament l’època és l’hôtel o casa aristocràtica amb jardí, al centre de la ciutat, que potencia els espais íntims i confortables.

Arquitectura religiosa:

L’arquitectura religiosa del s.XVII concep les esglésies com a vehicle transmissor de les idees de la Contrareforma, com a representació del poder religiós.

• Representació poder religiós➡Il Gesu, Vignola. 

• Concepció unitària espai i la continuació al rococó

• Planta➡ruptura p.tradicional, centralitzada, S.Carlino, Borromini

• Interior➡ línies ondulants, et porten a l’altar i s’eleva a la cúpula

• Exterior➡ espai especulatiu ➡la façana acompanya al fidel a l’interior

Escultura

L’escultura barroca, al igual que l’arquitectura, té els eu origen a Itàlia. Adquireix un valor omnipresent, perquè es desenvolupa a totes les parts de l’edifici i esdevé un element cabdal per donar el sentí palatí cortesà o simbòlic a les escenografies barroques.

• Situació➡ façana, retaules, monuments públics. Valor omnipresent. Escenografia barroca.

• Materials ➡pedra, marbre, alabastre, bronze, fusta(Espanya), borí, or i argent

• Tipologia i temàtica ➡temes religiosos, monuments funerari i temes mitològics (sentit simbòlic ➡virtuts humanes.

• Figura exempta ➡relacionada amb el relleu, unifacialitat, teatralitat, integració artística.

• Bernini➡ simbiosi arts, integrant llum (model pictòric de Rafael i món clàssic, que influirà al.s.XIX ( Neoclassicisme, Canova. Èxtasi de Santa Teresa, beata Ludovica Albertoni, cardenal Scipione Borghese, Apol·lo i Dafne, font de Tritó.

• França➡classicisme formal i conceptual vinculat al poder reial i cortesà.

• Espanya➡ imatgeria de gran realisme(perruques, ulls vidre, etc (església: fer un art que difongui ell missatge a través dels sentits ( Concili de Trento Inmaculada d’Alonso Cano, Magdalena penitent de Pedro de Mena, oració a l’hort de Getsemaní de Francisco Salzillo.

L’escultura rococó té el punt neuràlgic al centre d’Europa, on es conserva l'empremta de Bernini. Els material utilitzats coincidiran amb els del segle anterior i continuarà la idea d’utilització de materials falsos com el plom amb aparença de bronze i la fusta marbrada. Es crearan petites figures amb fusta, argila, o de porcellana per la decoració i grans grups escultòrics per parcs i jardins.

Pintura:

La pintura barroca és una de les manifestacions artístiques més riques i abundants del segles XVII i XVIII. L’escenari de les obres pictòriques són les esglésies, els palaus o les cases particulars, amb unes finalitats diferents, la pintura religiosa té una funció propagandística i ha d’arribar al major nombre de fidels i té una significació a l’espai on es situa, per tant, al portar-la a un museu es descontextualitza.

Característiques

• Realisme i naturalisme davant el manierisme.

• Nous temes: natures mortes, bodegons, paisatges ➡ostentació monarca o noble i decoració estances de les seves residències. Retrats de grup, escenes popular i paissatges de proporcions reduïdes ➡burgesia

• Profunditat continua: semblen tenir tres dimensions.

• Hegemonia llum i forma

• Composició asimètrica i atectònica.

• Moviment: la turbulència sobre la quietud. 

• Situació➡esglésies, palaus, cases particulars

• Pintura religiosa ➡funció propagandística i arribar al major nombre de fidels possible

• Temàtica➡ mitològica, al·legòrica, històrica, retrats, natures mortes, escenes populars o burgeses.

• Decoració➡ Annibale Carracci ( quadri reportati (emmarcat) i quadratura(prolongació arquitectura).

Tendències artístiques s.XVII

S’hi poden diferenciar cinc tendències, que estarà molt vinculada al país on es desenvoluparà i els seus gustos: 

• Classicista El classicisme romano- bolonyès. Busquen la bellesa ideal i l'expressió dels caràcters i estats d’ànim de forma semblant a l’art grec o del Renaixement. Va tenir molt èxit dintre del sector religiós i cultes. Contrari als excessos manierisme Destaca la familia Carracci: Annibale, Agostino i Ludovico.

• Al ple Barroc, tenim la pintura decorativa de Pietro da Cortona, Andrea del Pozzo i Luca Giordano. Els deixebles de la seva acadèmia: Domenicino, Guido Reni, Guercino i es seguit per Poussin ( discussió primacia dibuix/color ( Poussin/Rubens) A França, Poussin i Claudio Lorena van viure a Roma. 

• Naturalista( El tenebrisme italià: Caravaggio (1573-1610) Apareix quan la reacció antimanierista i l’església assignen un paper doctrinal a la pintura. Neix a Llombardia, on ja ha havia hagut una reacció realista. Desmitifica els assumptes mitològics i religiosos encara que té un profund sentiment religiós. Harmonia, claredat compositiva, llum emergent, tenebrisme, aspectes desagradables de la realitat, punt de vista baix, ignora el paisatge i valora la natura morta. Seguidors: el tenebrisme va interessar especialment als artistes joves com els flamencs i holandesos, Gentilleschi, Ribera, que influenciarà als paisatgistes posterior. Tindrà a França un gran éxi al servei de l’església i la burgesia, mentre que el classicisme ràpidament s’adaptarà als gustos i necessitats de la Cort. El més famós dels tenebristes francesos va ser Georges la Tour.

• Academicista➡l’Acadèmia i l’art de Versalles. Al 1648 es crea l’Acadèmia Real de les Belles Arts i l’iniciador es Simon Vouet, encara que l’artista que encarna els ideals de Luis XIV és Charles le Brun, deixeple de Poussin, Rubens, que serà nomenat pintor del rei. Tendència que uniformitza la praxi pictòrica, mitjançat unes regles estrictes. El seu màxim representat serà Charles le Brun i la seva influència perdurarà fins l’arribada de Watteau a pXVIII i continuarà com a referent art acadèmic europeu.

• Realista ➡Pren com a model la realitat i la trasllada de manera fidel al quadre (pintures de gènere (Holanda. Fran Hals, societat vital, Rembrant, crítica, Vermeer, benestant. Velázquez (la vella fregint ous i l’aiguader de Sevilla)

• Barroca➡ Rubens (predomini del color sobre el dibuix, composicions obertes, unitàries i en profunditat ( influït per la terribilittà de M.Angel  i el cromatisme de Ticià. Jordaens, Van Dyck, Pietro da Cortona i Luca Giordano A Bèlgica es multipliquen els assumptes religiosos amb grans obres d’altar així com els temes mitològics per la decoració dels palaus reials i de l’alta noblesa, que insisteix en elements de sensualitat. El retrat té un caràcter solemne com a resposta la condició social del retratat.

Tendències artístiques s.XVII

S’hi poden diferenciar diverses tendències, que estarà molt vinculada al país on es desenvoluparà i els seus gustos: 

El segle d’or espanyol

Espanya desenvoluparà un art de gran qualitat pictòrica i literària al segle XVII, que li donarà el nom del Siglo de Oro espanyol. 

Pintors com Velázquez, Zurbaran i Murillo, desenvolupen les seves obres al voltant de l’escola sevillana i la cort.

El segle XVII s’iniciarà a Espanya amb uns pintors encara hereus del manierisme i un naturalisme incipient com Francesc Ribalta. Serà amb Ribera, seguidor de Caravaggio, quan l’estil evolucionarà amb composicions barroques de gran dramatisme i estructures complexes i  destacarà per les seves composicions religioses.

Al segon ¼ s.XVII, sorgiran les gran figures encapçalades per Velázquez, juntament amb Zurbarán, que reflectirà a la perfecció el silenci i la quietud de la vida monàstica.

Velázquez evolucionarà des d’uns inicis amb obres de temes populars com l’aiguader de Sevilla i la vella fregint ous, juntament amb d’altres que combinen la temàtica religiosa i la de gènere, com la mulata o Jesús a casa de Marta i Maria, posteriorment entrarà  la cort al servei del rei com a retratista de la família reial, i s’iniciarà amb la temàtica mitològica, com la fràgua de Vulcano i culminarà amb la Venus del mirall. Els seus viatges a Itàlia van enriquir la personalitat del pintor i va ser on realitza el retrat del papa Inocenci X. El seu llegat artístic, serà poc continuat pels pintors de la cort de Carles II, encara que la seva presència a l’art als ssXIX en autors com Courbet i al sXX per les interpretacions realitzades per Picasso per exemple de les Menines.

La tendència barroca del dramatisme i la força expressiva de la imatge, serà present a Murillo i Valdés Leal. Murillo, per la seva suavitat i esteticisme, pintor d’escenes religioses, la Inmaculada, i de gènere, protagonitzada per infants. D’altra banda, Valdés Leal, contraposa unes formes més dramàtiques i de gran força expressiva, com a les Darreries de la mort.

Amb el final de la gran escola espanyola barroca, s’inicia a Espanya una decadència pictòrica, que pràcticament no serà superada fins finals del s.XIX amb l’arribada de Goya.

Lo que dice Velazquez. Informe semanal 12'

La mitad invisible. Las Meninas 29'