10 Del Realisme al Modernisme

La 2a 1/2 del segle XIX

L’arquitectura 

Modernisme 1890-1910

A finals del sXIX ➡ crisi de l’historicisme:

• Localització➡ Europa 1890-1910

• Alienta una ruptura dels passat, propi de les avantguardes pictòriques del moment.

• Nom diferent: Art Nouveau a França, Stile Liberty a Itàlia, Jungendstil a Alemanya, Sezessionstil a Aústria.

• Clients ➡l’aristocràcia i la burgesia industrialitzada: formes refinades, integació arts i treball artesà.

• Llenguatge expressiu de manera individual, encara que tots tenen en comú trencar amb la tradició i aprofitar els avantatges de la tecnologia i la indústria.

Característiques

• Línies serpentejants i motius florals i geomètrics

• Arquitectura➡superfícies corbes, obertures i espais buits, miradors, incorporació de motius decoratius com la ceràmica i el vidre, ferros forjats, fustes amb formes de la natura i llibertat organizació espai interior.

• Els arquitectes decoraran l’interior dels edificis: mobles, etc.

• Revalorització treball artesà➡Willians Morris i l’ Art&Craft, objectes bells

• França, Bèlgica i Espanya➡Modernisme línies ondulants

• Escòcia➡Modernisme geomètric:volums prismàtics definits que es combinen en un sentit modular. Charles Renie Mackintosh.

Modernisme català:

• La Renaixença➡valors històrics i tradicionals catalans.

• Arquitectes➡A.Gaudí, Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch.

• Pintura➡varietat temàtica i estilística: Ramon Casas i Santiago Rusiñol amb escenes amables i retrats burgesia, i Isidre Nonell amb forta càrrega social.

La Pedrera 

Pintura

Impressió

Introducció

L’impressionisme és un producte totalment francès, fruit del canvi de l’estructura social i econòmica de França i dels països d’occident. Reflexa el que succeeix i es continuador del realisme i naturalisme.

• L’estabilitat del capitalisme financer i industrial,

• L’afirmació de la burgesia, 

• El desenvolupament científic, tècnic i ciències experimentals (física)

• Fí de secle “sentiment de crisi i desil·lusió”

• Pren el relleu en l’avantguarda a la literatura i la música. La plàstica imposa els seus estils a la poesia, música, novel·la.

Antecedents i influències

La natura com a únic mitja per observar els fenòmens lumínics: Goya i paisatgistes anglesos ➡Constable, Turner i holandesos

Precursors: pintors realistes (examen atent de la Natura) i l’escola de Barbizon (fidels al que veuen i realitat com elaboració cuidadosa del terme)

Chintreuil. Els seus espais oberts, llims, aire i immaterialitat

Daubigny.  Allò fugitiu i canviant

Positivisme científic. Situen el nivell dels fets a les causes. Interès per allò que ens envolta. Comte.

Arte ciudadano

Coneixen i utilitzen la fotografia com a model i referència a la pintura realitzada a l’aire lliure

Obres de Chevredl, Maswell, Young, Lambert. No conegudes pels primers impressionistes.

precedents: pintura veneciana: Tintoreto, Tiziano

Cronologia i desenvolupament

Com a moviment neix a l’any 1863 quan es presenta al Saló de París el quadre Esmorzar sobre l’herba de Manet, que va provocar un gran escàndol de la crítica. Uns anys més tard Impressió. Sól eixent de Monet, donarà nom a aquest moviment i conclouria amb la mort de Cezanne al 1906. No és una escola ni un grup ideològic amb un manifest, sinó que es tracta de grups paral·lels o successius com l’escola de Saint-Simeon considerats com a precursors (Boudin, Joung, Courbert), el grup de  l'Acadèmia Suïssa (Cezanne, Oller, Pissarro) i el grup dels 4 (Bazille, Sistey, Renoir, Monet).

Característiques

• Intenten l’aprehensió de allò fluid, impalpable, que es mou.

• Llum canviant: únic element i principi creador de les aparences. Un instant: sèrie d’obres sobre un mateix tema.

• Paleta: 7-8 colors: espectre solar.

• Juxtaposició de tons purs conforme a les lleis òptiques. Els colors es formen a la retina de l’espectador.

• Colors: primaris (vermell, groc i blau) i binaris (taronja, verd i morat)

• Fins el 1880 tendències influenciades en Monet i a partir de 1880 en  Pissarro.

• Fotografia

• Influència de la pintura japonesa

• Temàtica lúdica, reflex de la vida del moment

L’impressionisme al mon

Itàlia➡Adriano Cecioni és el teòric. Considera que les taques es produeixen per la síntesis del dibuix i el color i el to es que el dóna sentit a l’espai.

Espanya➡Zuloaga, Sorolla (pintura a l’aire lliure), Rusiñol, Regoyos, Mir,  Anglada i “la genaració del 1910”.

Holanda➡Lloc predilecte pel gust impressionisme. Van Gogh.

Alemanya➡Emil Nolde

Àustria ➡Klimt

Fins el 2 Ľ s XX es manifesta la influència del impressionisme a les arts nacionals estrangeres com Polònia, Rússia i Amèrica.

Prolongacions

1880 Pissarro director del V Exposició Impressionista. Entra Gaugin

1886 VIII Exposició: manifest simbolisme i naixement neoimpressionisme (Seirat, Signac) Van Gogh torna a París.

Van Gogh i Toulose-Lautrec només són impressionistes en un sentit ampli, per la 1 part de su tècnica, ja que després aquesta es subordina a l’expressió del sentiment. No renuncien al color com a valor absolut i té llibertat en l’execució.

Els  pintors

• Monet: Màxim representant. Amor pel mar i el paisatge, el constant canvi de la llum a diferents hores del dia. Tècnica animada amb ombres i colors vius. Sèries: nimfes, seu de , 

• Pissarro sentiment més teòric del paisatge. Vistes de ciutats. Arriba a ser puntillista.

• Alfred Sisley

• Manet abans que impressionista va ser realista tardà. Sera cap de l’impressionisme abans que Monet i Pissarro, encara que no s’integra mai per complet. Descobreix l'impressionisme per mitjans propis. Balcó (inf en Goya), dejeuner sur l’herbe, etc

• Bazille

• Morisot. Única pintora 

• Degas. No pinta a l’aire lliure. Art raonat  i reflexiu. Representa vida de societat i li interessa representar moviments espontanis i naturals. Llum artificial. Interès per l ‘estampa japonesa.

• Cezanne. Autodidacta. Li interessen les formes i els volums. Representa la solidesa, la permanència de les coses. En contacte amb Pissarro guanya en claredat  i alegria. Després de 1878 se sent apartat de l’impressionisme i apunta cap al classicisme amb obres que semblen modelades arquitectònicament. Dóna pas al cubisme.

• Gaugin. Porta el simbolisme a la pintura. La seva obra es fa lineal i utilitza colors plans. Influència de l’art oriental. Dóna pas al fauvisme i els nabís.

• Van Gogh. Fort dinamisme i expressivitat. La tècnica només es una forma per a ressaltar el color.

• Toulose-Lautrec. Es supedita el valor de la línia, el gest i el paper de la llum. Ja no són impressionistes en esperit. El pensament s’ha interposat entre el mon i la sensació. Dóna pas amb Van Gogh a l’expressionisme.

Crisi de l’impressionisme

• Abans que el simbolisme li ataqui, el dubte ja li havia ferit a la seva estructura estètica i tècnica.

• Manet. Entre Argenteuil i Venècia es desembarassa de l’impressionisme. Busca el compromís entre la impressió fugitiva i el quadre que ha de ser una peça de museu.

• Cezanne. Només s’adhereix al 1877 per curar-se del romanticisme. Ell és un constructor i no només vol llum, sinó que modelat, dibuix, forma.

• Renoir. Cap a 1880 se n’adona que “no sabe pintar ni dibujar”.  Pintor d’allò mòbil i inestable, desitjarà allò permanent i “una pintura es ante todo un producto de la imaginación del artista y no debe ser una copia”

• Monet. No troba ja el clima primitiu i exposa sol.