Historicisme, 2 ½ sXIX
L’eclepticisme de l’arquitectura historicista
Recuperació estils del passat per recerca arrels pròpies. Neoromànic, neogòtic, neorenaixement. Neogòtic més important. Violet-le-Duc, Notre-Dame i Carcassona
Espanya, Universitat de Barcelona, Elies Rogent, neoromànic.
Industrialització i creixement urbà 1781, reconstrucció ciutat
Augment població, comunicacions, indústries, progrés cultural
Nous materials: ferro colat, vidre, ciment➡sXX
La torre Eiffel de París, el Palacio de Cristal del Retiro.
Incendi Chicago
Sullivan, els magatzems Carson
Gratacels ➡especulació del terrany i la manca d’espai gratacels, estructures metàl·liques
El sentit pragmàtic dels norteamericans, la necessitat de reconstruir una gran ciutat en un espai limitat i el gran desenvolupament tècnic seran els punts clau d’aquest corrent arquitectònic
El telèfon i l’ascensor possibiliten el naixement d’una arquitectura de gran verticalitat, que serà de gran rivalitat entre NY i Chicago.
Paral·lament a l’escola de Chicago, es dóna a Anglaterra a ½ sXIX un moviment, que reacciona contra el maquinisme, a favor de l’artesania, al producte manual i irrepetible, que potencia la creativitat.
L’arquitectura de William Morris vol retornar a les senzilles cases de camp, que es podien ampliar a partir del cos central segons les necessitats de la família. Aquesta tendència ens portaria a l’organicisme.
A finals del sXIX ➡ crisi de l’historicisme:
Localització➡ Europa 1890-1910
Alienta una ruptura dels passat, propi de les avantguardes pictòriques del moment.
Nom diferent: Art Nouveau a França, Stile Liberty a Itàlia, Jungendstil a Alemanya, Sezessionstil a Aústria.
Clients ➡l’aristocràcia i la burgesia industrialitzada: formes refinades, integació arts i treball artesà.
Llenguatge expressiu de manera individual, encara que tots tenen en comú trencar amb la tradició i aprofitar els avantatges de la tecnologia i la indústria.
Característiques
Línies serpentejants i motius florals i geomètrics
Arquitectura➡superfícies corbes, obertures i espais buits, miradors, incorporació de motius decoratius com la ceràmica i el vidre, ferros forjats, fustes amb formes de la natura i llibertat organizació espai interior.
Els arquitectes decoraran l’interior dels edificis: mobles, etc.
Revalorització treball artesà➡Willians Morris i l’ Art&Craft, objectes bells
França, Bèlgica i Espanya➡Modernisme línies ondulants
Escòcia➡Modernisme geomètric:volums prismàtics definits que es combinen en un sentit modular. Charles Renie Mackintosh.
Modernisme català:
La Renaixença➡valors històrics i tradicionals catalans.
Arquitectes➡A.Gaudí, Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch.
Pintura➡varietat temàtica i estilística: Ramon Casas i Santiago Rusiñol amb escenes amables i retrats burgesia, i Isidre Nonell amb forta càrrega social.
1853→Napoleó III encarrega al baró E.Haussmann el pla urbanístic de la reforma de París:
expopiacions edificis
desaparició dels carrers estrets(barricades)
infraestructures urbanes → clavegueram, aigua corrent, enllumenat a gras
construcció escoles, hospitals, restaurants, etc
Europa →enderroc de muralles →Viena, Ring, construcció d’edificis públics
Espanya:
Barcelona → Eixample, Ildefons Cerdà
Madrid →reformes urbanístiques,Arturo Soria
Projectes urbanístics:
urbanistes utòpics →millora sistema vida obrers amb la creació de colònies, factoria New Lamarck, al Regne Unit i la de New Harmony a Indiana, fundades per Robert Owen.
falansteris →1830-1860, Charles Fourier va crear un tipus de colònia amb allotjament per moltes persones
familisteris →conjunt d’edificis situats en un parc per harmonitzar la vida urbana i rural, Jean-Baptiste Godin, el familisteri de Guisa.
Cerca realitat quotidiana i rebutja la retòrica romàntica i la idealització neoclàssica➡classes populars
Temàtica ➡temes contemporanis, objectivitat
Aspectes definidors: implantació burgesia, positivisme d’A.Comte, sensibilitat davant problemes social, industrialització i Revolució 1848, aparició fotografia, difusió de la prensa escrita.
Artistes ➡precursor Goya, els Caprichos i Desastres de la guerra, Escola de Barbizon: T.Rousseau i C.Corot, i l’escola realista francesa: G.Courbet, H.Daumier i Jean-F.Millet, a Espanya R.Martí i Carlos de Haes.
Antecedents ➡paissatgistes anglesos, Turner i Constable
1863, el dinar campestre de Manet
Artistes ➡C.Monet, A.Renoir , C.Pissarro i A.Sisley
Sol ixent, Monet, 1874 ➡dóna nom al grup
Aportacions ➡teoria dels colors, plasmació llum, múltiples representacions, coloració d’ombres amb tons complementaris, pinzellada solta, plain air.
L’impressionisme és un producte totalment francès, fruit del canvi de l’estructura social i econòmica de França i dels països d’occident. Reflexa el que succeeix i es continuador del realisme i naturalisme.
L’estabilitat del capitalisme financer i industrial,
L’afirmació de la burgesia,
El desenvolupament científic, tècnic i ciències experimentals (física)
Fí de secle “sentiment de crisi i desil·lusió”
Pren el relleu en l’avantguarda a la literatura i la música. La plàstica imposa els seus estils a la poesia, música, novel·la.
La natura com a únic mitja per observar els fenòmens lumínics: Goya i paisatgistes anglesos ➡Constable, Turner i holandesos
Precursors: pintors realistes (examen atent de la Natura) i l’escola de Barbizon (fidels al que veuen i realitat com elaboració cuidadosa del terme)
Chintreuil. Els seus espais oberts, llims, aire i immaterialitat
Daubigny. Allò fugitiu i canviant
Positivisme científic. Situen el nivell dels fets a les causes. Interès per allò que ens envolta. Comte.
Arte ciudadano
Coneixen i utilitzen la fotografia com a model i referència a la pintura realitzada a l’aire lliure
Obres de Chevredl, Maswell, Young, Lambert. No conegudes pels primers impressionistes.
precedents: pintura veneciana: Tintoreto, Tiziano
Com a moviment neix a l’any 1863 quan es presenta al Saló de París el quadre Esmorzar sobre l’herba de Manet, que va provocar un gran escàndol de la crítica. Uns anys més tard Impressió. Sól eixent de Monet, donarà nom a aquest moviment i conclouria amb la mort de Cezanne al 1906. No és una escola ni un grup ideològic amb un manifest, sinó que es tracta de grups paral·lels o successius com l’escola de Saint-Simeon considerats com a precursors (Boudin, Joung, Courbert), el grup de l'Acadèmia Suïssa (Cezanne, Oller, Pissarro) i el grup dels 4 (Bazille, Sistey, Renoir, Monet).
Intenten l’aprehensió de allò fluid, impalpable, que es mou.
Llum canviant: únic element i principi creador de les aparences. Un instant: sèrie d’obres sobre un mateix tema.
Paleta: 7-8 colors: espectre solar.
Juxtaposició de tons purs conforme a les lleis òptiques. Els colors es formen a la retina de l’espectador.
Colors: primaris (vermell, groc i blau) i binaris (taronja, verd i morat)
Fins el 1880 tendències influenciades en Monet i a partir de 1880 en Pissarro.
Fotografia
Influència de la pintura japonesa
Temàtica lúdica, reflex de la vida del moment
Itàlia➡Adriano Cecioni és el teòric. Considera que les taques es produeixen per la síntesis del dibuix i el color i el to es que el dóna sentit a l’espai.
Espanya➡Zuloaga, Sorolla (pintura a l’aire lliure), Rusiñol, Regoyos, Mir, Anglada i “la genaració del 1910”.
Holanda➡Lloc predilecte pel gust impressionisme. Van Gogh.
Alemanya➡Emil Nolde
Àustria ➡Klimt
Fins el 2 Ľ s XX es manifesta la influència del impressionisme a les arts nacionals estrangeres com Polònia, Rússia i Amèrica.
1880 Pissarro director del V Exposició Impressionista. Entra Gaugin
1886 VIII Exposició: manifest simbolisme i naixement neoimpressionisme (Seirat, Signac) Van Gogh torna a París.
Van Gogh i Toulose-Lautrec només són impressionistes en un sentit ampli, per la 1 part de su tècnica, ja que després aquesta es subordina a l’expressió del sentiment. No renuncien al color com a valor absolut i té llibertat en l’execució.
Monet: Màxim representant. Amor pel mar i el paisatge, el constant canvi de la llum a diferents hores del dia. Tècnica animada amb ombres i colors vius. Sèries: nimfes, seu de ,
Pissarro sentiment més teòric del paisatge. Vistes de ciutats. Arriba a ser puntillista.
Alfred Sisley
Manet abans que impressionista va ser realista tardà. Sera cap de l’impressionisme abans que Monet i Pissarro, encara que no s’integra mai per complet. Descobreix l'impressionisme per mitjans propis. Balcó (inf en Goya), dejeuner sur l’herbe, etc
Bazille
Morisot. Única pintora
Degas. No pinta a l’aire lliure. Art raonat i reflexiu. Representa vida de societat i li interessa representar moviments espontanis i naturals. Llum artificial. Interès per l ‘estampa japonesa.
Cezanne. Autodidacta. Li interessen les formes i els volums. Representa la solidesa, la permanència de les coses. En contacte amb Pissarro guanya en claredat i alegria. Després de 1878 se sent apartat de l’impressionisme i apunta cap al classicisme amb obres que semblen modelades arquitectònicament. Dóna pas al cubisme.
Gaugin. Porta el simbolisme a la pintura. La seva obra es fa lineal i utilitza colors plans. Influència de l’art oriental. Dóna pas al fauvisme i els nabís.
Van Gogh. Fort dinamisme i expressivitat. La tècnica només es una forma per a ressaltar el color.
Toulose-Lautrec. Es supedita el valor de la línia, el gest i el paper de la llum. Ja no són impressionistes en esperit. El pensament s’ha interposat entre el mon i la sensació. Dóna pas amb Van Gogh a l’expressionisme.
Abans que el simbolisme li ataqui, el dubte ja li havia ferit a la seva estructura estètica i tècnica.
Manet. Entre Argenteuil i Venècia es desembarassa de l’impressionisme. Busca el compromís entre la impressió fugitiva i el quadre que ha de ser una peça de museu.
Cezanne. Només s’adhereix al 1877 per curar-se del romanticisme. Ell és un constructor i no només vol llum, sinó que modelat, dibuix, forma.
Renoir. Cap a 1880 se n’adona que “no sabe pintar ni dibujar”. Pintor d’allò mòbil i inestable, desitjarà allò permanent i “una pintura es ante todo un producto de la imaginación del artista y no debe ser una copia”
Monet. No troba ja el clima primitiu i exposa sol.
Última exposició impressionista,1886, a l’ inici cubisme.
Porta entrada art s.XX a l’impressionisme científica punts colors primaris combinats amb complementaris(puntillisme, G.Seurat.
El postimpressionisme suposa una evolució cap a l’abstracció.
“Esta mañana he visto la campiña desde mi ventana largo tiempo, antes de la salida del sol; no había más que la estrella matutina, que parecía muy grande”
Vincent van Gogh
Representants:
Cezanne: centra la seva obra en la recerca de l’essència de les coses, reduint els objectes a les seves formes més elementals, les formes geomètriques. Així constitueix un pas entre l’ impressionisme i el cubisme. Els jugadors de cartes.
Gaugin: buscarà a les cultures primitives, no contaminades, l’autenticitat. Formes i els colors purs, amb un fons que dóna força al volum de la figura. Els seus colors es pot dir que donaran partida als fauves.
Van Gogh: recerca de l’ànima de les coses.
Juntament amb l’art d’avantguarda, pervivènca academicisme i gran tema ➡M.Fortuny
Temes bíblics o mitològics i la dona ➡mòn fantàstic dels somnis
França ➡Puvis de Chavanne, G.Moureau i H.Rousseau iniciador del mov.naïf
Aústria ➡G.Klimt
Pintors nabins ➡seguint l’estil de Gaugin, utilitzan zones de colors purs amb finalitat simbòlica o expressiva , P.Bonnard
Independència de l’arquitectura i va esdevenir més lliure.
Incorporació de petites figures per decoració de la llar.
Relacionada amb la evolució de la pintura.
Influència de Delacroix, La Marsellesa de François Rude i Jean-Baptiste Carpeaux als relleus de l’Òpera de París
Realisme ➡Daunier: lluny cànons acadèmics
Impressionisme ➡August Rodin: recerca de noves formes expressives. Treballa la rugositat de les superfícies i la multiplicació de plans per obtenir efectes de llum, el pensador, el petó, els burgesos de Calais.
Destaca també Medrano Rosso