Embedded Files
MONESTIR, SEU, CASTELL.
Marc històric
Marc històric
El feudalisme: el romànic és un art monàstic i aristocràtic. Els monjos i els nobles terratinents són mecenes i clients dels artistes fins el s.XIII.
L’art exhibeix la majestat del poder, Crist triomfant i la Verge com a Senyora entronitzada.
La supremacia de l’església com a institució o focus cultural
El terror de l’any 1000➡llibre de l’Apocalipsi de Sant Joan. Sentiments d’acció de gràcies i de temor, monstres i visions infernals, Judici Final als temples. Era de calamitats
Les peregrinacions: Jerusalem, Roma, Santiago. Les mateixes composicions iconogràfiques: Art d’un camí, Art de peregrins. A Espanya la frontera musulmana s’allunya cap al sud i reneix la vida econòmica al nord. Monjos de Cluny són els propagadors.
L’ordre benedictí, que des del s.VI va difondre la idea d’una vida consagrada a Déu i viscuda segons el lema “ora et labora”, va servir com a model a la societat de l’època. Degut a les donacions dels senyor feudals, aquest model es va anar enriquint i apartant de la seva idea de pobresa. A finals del s. XI, la reforma de Cluny i al s. XII l’ordre del cister.
El creixement demogràfic del s. XI i els rendiments agraris, aconseguits pel avenços tècnics-- > floriment de les ciutat i nova classe social, la burgesia, que serà vital al desenvolupament de l’Europa del gòtic.
Localització
Localització
El romànic tindrà un valor europeu i es va estendre a tota Europa, des dels països escandinaus fins al sud d’Itàlia, incloses les illes Britàniques i part de l’Europa central, que tindrà una gran varietat de peculiaritats nacionals i regionals.
Etapes:
Etapes:
Primer romànic finals s X i s XI
Romànic ple finals s XI i ½ s XII
Romànic tardà ½ s XII i principis s XIII
Arquitectura:
Arquitectura:
Art➡ religió
A partir de l’any 1000, el pelegrinatge va potenciar la construcció d’esglésies, que van tenir una estructura determinada per la seva funció:
Orientades l’est perquè la llum solar entri primer a l’àbsis i acabi a la portalada principal.
Recupera el transsepte de les primeres esglésies paleocristianes, formades per 1-2 naus, que creuen el cos longitudinal➡ forma simbòlica de creu.
Braços iguals➡creu grega
Braços desiguals➡creu llatina, més usada a esglésies i catedrals.
On es troben les naus, el creuer➡cimborri.
Els absis es van adaptar➡deambulatori, passadís semicircular➡trànsit dels peregrins per a venerar les reliquies dels sants, que eren a la cripta, sota el presbiteri.
A partir de l’estructura paleocristiana, també algunes esglésies van construir el nàrtex, un espai com pòrtic d’entrada a l’edifici.
Interior➡volta de canó reforçada amb arcs sobre pilars cruciformes que reben arcs forners i els transversals. Naus laterals són més baixes i es cobreixen amb volta d’arestes. Als murs hi ha dos nivells: arcuacions, que comuniquen les naus i la tribuna.
Predomini del mur sobre el va, per sostenir el pes de la volta i exteriorment reforçat per contraforts.
Poques finestres, petites.
Arcs de mig punt.
A l’exterior, cúpula semiesfèrica, a vegades poligonal pel creuer, sobre petxines i torres o campanars de formes prismàtiques quadrangulars, que flanquegen la façana i a vegada els laterals. En ocasions, les esglèsies petites el campanar és una prolongació del mur de la façana on s’obren uns forats per col·locar la campana➡espadanya.
½ s.XII arc apuntat i volta de canó apuntada, dd sXII volta d’aresta.
Exemples: Sant Sernin de Toulousse, cartedral Spira, catedral de Pisa i la torre de Londres
Espanya:
L’art asturià i el mossàrab queda ofegat per la influència del romànic, portat a Espanya pels monjos de Cluny que venien a Santiago. El romànic penetra a Espanya d’Est a Oest i tindrà elements llombards, carolingis i àrabs, que aprofitant la tradició asturiana i mossàrab crearan un art amb gran personalitat.
Els primers edificis es construeixen a Catalunya al s. XI, Sant Pere de Roda 1022, San Martí de Canigó 1027, Ripoll 1032, més tard a Aragó, Jaca 1054, Sant Pere de Leyre 1057, a Castella, Palència, Sant Martí de Fromistà 1066, Santiago es comença al 1075.
Catalunya: Les esglésies més importants són la d’Andorra, la vall de Boí (Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Eri la Vall), les seus de Tarragona i Lleida són transició al gòtic.
Aragó: la catedral de Jaca influeix en San Miquel d’Estella i Sant Pere D’Olite.
Lleó i Castella: Sant Isidoro de Lleó, influència mudèjar i Sant Martí de Fromistà. Elements bizantins en la catedral de Zamora i la seu vella de Salamanca (torres amb escames i remat en forma de bulb)
Galícia: Santiago de Compostela va ser construïda pel bisbe Diego Peláez i es va començar al 1075. Es va consagrar al 1105. La va començar el mestre Bernardo el Viejo i la va continuar el mestre Esteban. Destaca per:
creació d’un espai per a la circulació de les masses,
caràcter de compendi del romànic i preromànic
les seves innovacions.
El porti de la Glòria és del mestre Esteban. És de planta de creu llatina amb tres naus amb un llarg creuer amb 4 capelles semicirculars i deambulatori amb capelles radials, la central quadrada, dos semicirculars i dos poligonals. Arcs peraltats, pilars en forma de creu amb mitges columnes adossades. Volta de canó a la nau central i d’arestes a les laterals amb un segon pis cobert per una volta de ¼ de canó que comunica a la nau major amb finestres de dos arcs. Té deambulatori ja que pertany al tipus d’església de peregrinació.
Conjunts monacals
Conjunts monacals
Arquitectònicament mantenen els mateixos paràmetres que les esglésies.
Els monestirs van fixar la seva distribució de dependències del recinte monacal:
sala capitular, refectori, biblioteca, cuina, dormitoris, estructurant-los al voltant del claustre, pati central enjardinat, símbol de la vida comú, l’oració, on els monjos fan les seves meditacions.
Catalunya
Catalunya
Sta Maria de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Sant Martí del Canigó.
L’influència llombarda es manifesta al monestir de Ripoll.
El primer romànic català té elements carolingis (Marca Hispànica), ornamentació califal (Sant Pere de Rodes).
Romànic de muntanya ➡ espadanya, parament de carreus i cobertes de fusta.
Aragó
Aragó
San Juan de la Peña, claustre a l’aire lliure a l’abric d’una roca.
Navarra
San Salvador de Leyre, destaca la cripta amb 4 naus de volta de canó.
Castella
Claustre de Santo Domingo de Silos,
Arquitectura civil
Arquitectura civil
Son escassos els edificis civils, hospitals, albergs i el més conservats són els castells amb una funció defensiva en llocs elevats per dominar el territori.
Els castells estan envoltats d’una alta muralla. A l’interior, la torre fortificada, de vigilància. Eren la residència dels senyors feudals i refugi dels habitants del feu. Destaca el pati, d’on s’organitzen les estances.
castell de Loarre a Osca i les muralles d’Àvila.
Escultura
Escultura
Vinculada a l’arquitectura ➡ edifici és una mena de llibre d’imatges, on els capitells dels claustres, timpans, arquivoltes:
Temes➡Antic i Nou Testament, vides de sants, animals fantàstics, escenes vida quotidiana, motius florals, vegetals, geomètrics
Timpà➡Crist en Majestat, Pantorcrator, acompanyat del Tetramorfs (4 evangelistes) o el Judici final
Arquivoltes, llinda➡relleus geomètrics o figures religioses com el 24 ancians de l’Apocalipsi
Mainell➡Mare de Déu
Capitells➡temes vegetals, animals i humans barrejats. A vegades alguns de profans.
Materials➡la pedra, fusta o marfil
Exemples
França: portalada de Moissac, Pantorcrator
Espanya: el pòrtic de la Glòria a Santiago i Santa Maria de Ripoll
Característiques:
Figures hieràtiques➡La figura humana s’espiritualitza i l’escultor presta poc interès a l’anatomia i la bellesa corporal, els vestits dominen plenament el cos.
Falta perspectiva i absència de fons
Adequació dels personatges al marc arquitectònic
Horror vacui(omplir l’espai íntegrament
Tendència geometrització i simetria
Policromia(a l’actualitat pràcticament perduda.
Escultura devocional
Amb les mateixes característiques formals que l’anterior, però realitzada en fusta i policromada. Destaquen 3 grups:
Crucifixió
Crucifixió
Crist triomfant, crucificat com a Rei de Reis, vestit amb corona o un amb falda, sempre viu, cos dret i braços horitzontals, impassible al dolor i peus clavats separats per influència bizantina.
Majestat Batlló➡iconografia bizantina procedent d’Itàlia, túnica amb influència dels teixits orientals o islàmics, arribats pel comerç.
Mare de Déu
Mare de Déu
sendent, dreta i de front amb el nen també de front sobre les seves cames i beneint. No existeix comunicació entre ells. Mare de Déu(tro del nen.
Mare de Déu de Montserrat(infl.bizantina. Mare de Déu entronitzada+l’infant.
Davallament de la creu
Davallament de la creu
grup escultòric
Pintura
Pintura
Igual que l’escultura queda supeditada a l’arquitectura.
Tècniques➡Pintura mural al fresc i pintura al tremp sobre fusta als frontals d’altars
Localització➡Voltes, murs i absis
Temàtica➡Religiosa i ús de l’iconografia simbòlica o al·legòrica. Antic i Nou Testament, Crist en Majestat presidint el Judici Final i Maria com a Majestat mariae, que es reserva a l’àbsis i zona central dels frontals d’altar.
Característiques:
Té moltes característiques comuns amb la representació escultòrica:
Adaptació a l’arquitectura
Com a la bizantina, persisteix l’actitut antinaturalista.
Absència de perspectiva o utilització de la perspectiva jeràrquica
Varietat cromàtica amb tons intensos.
Tendència a la geometrització i simetria i l’horror vacui
Es concentra l’atenció a la figura humana, fons llis o línies de colors. Les figures es defineixen amb una línia negre o vermella molt marcada que destaca la figura plana. Taques vermelles a les galtes, front i barba.
Grandiositat i eternitat a l’escultura. L’esquema iconogràfic és com el bizantí: volta amb Pantorcrator i Tetramorfs, a vegades la Verge amb el Nen i els Reis d’Orient, la superfície cilíndrica de l’absis dedicada a sants o profetes simètricament distribuïda de front a vegades alguna escena. El sòcol amb una composició decorativa, murs laterals amb històries disposades en grans zones horitzontals dividides en quadres.
Estils
Es poden diferenciar dos estils durant els ss XI-XII a la pintura mural a característiques pictòriques diferents:
Estil francoromànic➡oest de França, que entrarà a Castella per les rutes de pelegrinatge. Exemples➡San isidoro de León➡naturalisme, expressivitat, moviment, fons clars i destaca el gust pel detall
Estil bizantí➡procedent d’Itàlia arriba a Catalunya. Absència d’esfectes espaials, predilecció hieratisme, figures frontals, allargades i estilització del cos, grandiositat compositiva i obsessió per la simetria. Resulta una obra espiritual, solemne i monumental. Exemples➡Santa Maria i Sant Climent de Taüll (conjunt mural tècnica strappo (treure només la pintura) Frontal Avià➡icones, vestidures orientals. S’aprecia una evolució de les formes cap al naturalisme i la narració, que anticipa l’estètica del gòtic.
Report abuse