02 Art romà

Antecedents: cultura etrusca

La cultura etrusca, degut a la seva activitat comercial, és una interessant barreja d’art grec i art oriental, orientat a les creences religioses i ritus funeraris, que van desenvolupar l’art romà posterior.

Els etruscs van introduir l’ús de l’arc i la volta, d’orígen mesopotàmic, al continent europeu a través del romans, que els van convertir en la base tècnica de la seva arquitectura.

A diferència dels temples grecs, destaca el podium sobre el que s’aixeca, a l’igual que l’ordre toscà, columna llisa amb base i capitell geomètric, d’orígen etrusc, que també serà utilitzat pels romans.

L’escultura etrusca està orientada a l’àmbit funerari i en un inici té aspectes semblants a l’escultura arcàica grega com el somriure, els ulls ametllats i un cert hieratisme. El retart, de gran realisme, és un dels gèneres més populars, que serà de gran incidència a l’escultura romana.

Característiques

La cultura i l’art romà assimila influències molt variades dels pobles conquerits, que els romans aconseguieixen fusionar perfectaments:

• L’arquitectura incorpora l’ús de l’arc de mig punt i la volta de canó o aresta, d’orígen oriental a través dels etruscs. 

• Els ordres grecs (dòric, jònic i corint), als que afegeix el toscà, d’orígen etrusc i el compost, de creació romana, que consisteix en la barreja del capitell jònic i el corinti. 

• L’escultura incorpora el realisme etrusc.

Una característica important serà la prioritat dels aspectes tècnics i funcionals davant els estètics, que desenvoluparan en el camp de l’enginyeria.

L’urbanisme i les ciutats

L’urbanisme i l’arquitectura són dues de les arts que expressen el caràcter romà, ja que apliquen a les ciutats de nova planta un sistema d’ordenació geomètric en quadrícula, similar al traçat dels campaments militars, que es divideix en dos carrers principals: . A l’encreuament es situa el fòrum, plaça on s’aixequen els edificis principals com el temple, o la basílica, a la manera de l’àgora romana. El més complex és el fòrum Trajà de Roma.

Les ciutats estaven perfectament urbanitzades amb aigua potable i desguàs per a les termes, carrers enrajolats i amb voreres. 

Les ciutats millor conservades són les de Pompèia i Herculà. A Espanya la d’Empúries, Mèrida i Tarragona.

Destaca la importància de les vies de comunicació pel contacte amb els seu territoris i les obres d’enginyeria, com ponts i aqüeductes, que influien a la millora de la vida quotidiana. L’aqüeducte de Segòvia.

L’arquitectura

Els edificis romans es poden diferenciar segons el seu ús: privat o públic. 

Àmbit privat

Destaquen les cases unifamiliars, domus,  o de veïns, insulae. Les vil·les i palaus eren destinades als emperadors.

A l’entrada tenen l’Atri, compluvium, impluvium i lararium,  A l’atri s’obre el tablitum (menjador) i el dormitori del pare. Al s.I I per influència grega s’afegeix el pati peristil al fons. Les millor conservades són a Pompèia.

Àmbit públic

Trobem edificis religiosos, com els temples, i civils, que responen a les necessitats de la seva complexa societat.

Els temples s’erigien per al culte als déus, que seguien moltes de les característiques dels temples etruscs: elevació per pòdium, preeminència façana principal, pòrtic d’entrada als que s’accedeix per una escalinata. Del temple grec, adopten la planta rectangular, la divisió interior en espais diferenciats (pronaos i naos) i el fet d'envoltar el temple per columnes. La Maison Carrée de Nimes, que serà model del neoclassicisme.  També la utilització dels temples de planta circular, que parteix del tholo grecs, que en el cas del Panteó de Roma van cobrir amb una gran cúpula.

L’edificació civil està molt diversificada segons la utilització de l’edifici i destaques:

• Monuments destinats a diversió com les termes, bany en piscines (caldarium, trepidarium i frigidarium) Termes de Caracal·la; teatres de forma semicircular semblant als grecs, Teatre de Mèrida, Tarragona;  amfiteatres, de planta el·líptica per lluites de gladiadors, Colisseu de Roma;  circs on s’organitzaven les curses de quàdrigues i activitats atlètiques, Circ Màxim de Roma.

• Monuments de caràcter administratiu, com la basílica. Edifici rectangular format per tres naus cobertes amb volta de canó, destinats al comerç i l’administració de justícia. Basílica Maxenci de Roma.

• Monuments commemoratius com els altars, columnes i arcs, que individualitzats i extrets del seu context es dediquen a recordar les gestes de l’imperi. Arc de Triomf de Tit, Berà, i la columna Trajana, el fust de la qual està recobert per relleus de gestes bèl·liques.

Els material utilitzats eren bàsicament la pedra i el maó, a partir del s II aC, també el marbre per a les columnes i revestiments luxosos. Destaca la utilització de nous tipus de paraments com l’opus caementicum, consistent en la barreja de petites pedres, sorra, calç i aigua, semblant al formigó actual, que li permet cobrir gran espais.

Material: Treballem amb el totxo cuit a partir del s I i fan el morter revestit d’un altre material més ric com l'Opus tectorium, l'opus quadratum, l'opus incertum o l'opus reticulatum.

Arc: semicirculars o de mig punt. Serà element de primer ordre. El fan servir inclús sobre columnes i llinda, unint dos elements contradictoris (teatre Marcelo). L'arc cec, alternança de frontons triangulars i corbs i també truncats.

Volta: des de la 2 ½  s II aC s’utilitza en Roma amb gran varietat. Al s. I la d'aresta al Colisseu, al s II dc la de canó. També la semiesfèrica sobre una espècie de trompes o petxines (termes de Caracal·la). En canvi la cúpula només a les províncies orientals.

La pintura

El descobriment de les ciutat de Pompèia i Herculà va ser un fet fonamental pel coneixement de l’aplicació de la pintura al món romà. Aquesta s’aplicava a la decoració d’interiors de cases, palaus, edificis públics i religiosos, utilitzant la tècnica del fresc i mostra un interès per la temàtica quotidiana. 

La major part d’aquestes pintures s’han pogut conserva gràcies a l’erupció del Vesuvi, que va ensorrar en lava les ciutat de Pompèia i Herculà i va preservar edificis intactes. Es caracteritzen pel realisme, detallisme, riquesa cromàtica, força expressiva i la utilització de la perspectiva, reduint la mida de les figures i difuminant els detalls per donar profunditat. Destaquen quatres estils:

• Estil d’incrustacions: s II-I aC, de gran influència grega, imita grans lloses de marbre com la casa de del Griffi o dels Grius a Roma.

• Estil arquitectònic: Va aparèixer a Roma al començament del s I aC fins principis de l’Imperi, imita espais arquitectònics pintats, tractant de crear una il·lusió òptica. Evolucionarà  incorporant escenes mitològiques, paisatgístiques i humanes al centre del mur, com si fossin finestres o petits quadres. Vil·la dei Misteri de Pompèia.

• Estil ornamental: nascut a finals s I aC i desenvolupat a la cort d’August. Aquest estil va substituir el segon estil per una arquitectura fantàstica, que s’obria a un món imaginari. Vil·la di Lívia a Prima Porta

• Estil il·lusionista: s I dC,  representa una arquitectura com la de l’estil arquitectònic, amb presència d’escenes amoroses, picaresques, mitològiques i de la vida quotidiana, amb efectes d’escenografia a través de la perspectiva i cortinatges. Casa de Marco Lucrezio a Pompèia.

El mosaic romà

El mosaic romà es un llegat hel·lenístic i el seu màxim desenvolupament es produeix a l’època del Imperi i s’aplicarà tant als terres com a les parets de cases particulars i edificis públics. Té un caràcter clarament ornamental.

Adopten la tècnica grega de les tessel·les l’opus vermiculatum i l’opus tessellatum, i a més l’opus sectile, creat de marbre de diferents mides i classes, de gran sumptuositat.

En un principi predominen els temes mitològics, com al món grec i posteriorment el seu gust pel detalls li portarà a l’elaboració d’un ampli repertori temàtic, com motius vegetals i figures geomètriques. La casa del Fauno a Pompèia. El sacrifici d’Ifigènia a Empúries o la Medusa de Tarragona.

L’art tardoromà o plaeocristià

El cristianisme es va difondre ràpidament per l’Imperi romà, especialment amb l’Edicte de Tessalònica, on va ser declarat religió oficial de l’Imperi. Les manifestacions artístiques adopten bàsicament les fòrmules arquitectòniques del mòn romà, adaptant-les a les necessitats de la nova litúrgia i es crea una iconografia per difondre un sentiment d’espiritualitat, en al qual es barregen temes pagans i religiosos.

La basílica romana, per la seva amplitud, serà l’edifici que adoptarà l’art paleocristià per la celebració del culte i la seva estructura definirà les pautes generals que seguirà l’arquitectura cristiana fins als nostres dies, com demostra la basílica de la Sagrada Família de Barcelona, de Gaudí.