Projectes en grup reduït

Els projectes han d’esdevenir un context d’aprenentatge que permeti la construcció d’aprenentatges significatius mitjançant la generació de processos i l’ús de múltiples recursos.

Per aconseguir-ho, es defuig del projecte més tradicional adreçat a tot el grup (consistent en preguntar què sabem i què volem saber) per diferents motius:

• sovint només valoren el contingut i el resultat, poques vegades el procés de pensament dels infants.

• no responen a la motivació de tots infants del grup, no està personalitzat i no genera aprenentatge significatiu.

• són projectes tancats, que fàcilment es converteixen en la projecció mental del que faria el docent si fos alumne.

El projecte en grup reduït ha d’ajudar a desenvolupar les capacitats i competències que permeten afrontar un problema, on l’infant ha de saber buscar els recursos necessaris per solucionar-lo, si pot ser, amb autonomia i creativitat.

Davant d’aquest repte l’escola ha d’oferir contextos on es puguin donar aquestes situacions. En el nostre cas, és molt important crear també contextos de comunicació idonis, en petit grup. Els projectes poden donar-li, a aquests moments, la significativitat que busquem.

Reunir-se en petit grup no ha d’implicar perdre sentit de pertinença al grup. Els infants han de veure als altres companys/es i mestres com un recurs per arribar a resoldre les qüestions o interrogants que es plantegen. Això i el tractament a les assemblees de grup permeten crear cohesió i sentiment de pertànyer al grup.

Habitualment, els projectes en grup reduït:

• Han de ser iniciativa i proposta del docent, això sí, considerant els interessos dels infants, les preguntes que no es resolen amb una simple cerca a internet.

• Han de donar resposta o ha de ser l’inici d’un aprenentatge.

• Han d’interconnectar diferents àrees.

• Han de guiar-se per l’adult, qui també haurà de documentar el procés amb fotografies i verbalitzacions clau diverses.

• Han de tenir caràcter social, on cadascú contribueix en el producte final d’alguna manera.

• Han de ser al voltant de preguntes que generin un tema desafiant i interessant (un repte).

• Han de fomentar la motivació.

• Han de donar continuïtat a les experiències.

• Han de provocar experiments i descobertes.

• Han de sorgir investigacions fent hipòtesis i comprovant-les. (Han de possibilitar posar en marxa processos de pensament científic: assaig-error; hipòtesi; comprovacions d’hipòtesi)

• Han de crear “conflicte cognitiu”. S’han de trobar diferents punts de vista (petit grup) per modificar les pròpies estructures cognitives.

• Han de produir experiències d’apropament al coneixement a través  de múltiples llenguatges.

• Han de preveure diferents moments de creació com a interpretació dels objectes d’estudi però també como a part fonamental del procés de coneixement. (Avaluació)

• Han de preveure moments en els que rellegir els processos viscuts. (Reflexió sobre l’acció) “Què ha estat el més difícil ?” “Que has fet per solucionar-ho?” 

• Dins d’un mateix projecte es generen diversos contextos que viuen grups d’infants diferents, però sempre compartint amb tot el grup i arribant a conclusions conjuntes. 

• Cal escoltar els infants per saber cap a on hem d’aprofundir.

• Cal que acullin les diferències i la individualitat, oferint oportunitats diferents als infants. 

• Haurien de seguir sempre la mateixa estructura:

- Inici: El docent aporta o extreu d’una conversa una proposta/pregunta/repte.

- Context inicial: Idees prèvies del grup d’infants (reduït) que portarà a terme el projecte. Pot ser a partir d’un dibuix, representació en fang, exposició oral, un escrit, una conversa...

- Es porta a l’assemblea en  gran grup i s’explica. Aquest feedback genera una cultura compartida que a la vegada hauria de generar interès i emoció. Aquest moment pot ser una conversa o una exposició, amb diferents suports,  per part del grup líder del retorn. 

- Context: A partir d’allò que ha observat el mestre apareix la provocació, proposta o pregunta que genera processos d’aprenentatge. 

- Context 2: S’elaboren teories interpretatives per part dels infants que després es corregeixen i/o es valoren. Treball per aconseguir la resposta i desenvolupar la teoria. 

I així de manera cíclica fins que es dóna per finalitzat el projecte.  

- Final: Rellegir l’experiència a partir de preguntes que fa el docent que ha viscut el procés. 

Els projectes poden tenir una durada molt variable, des d’unes poques sessions a tot un curs. En qualsevol cas, sempre acabaran amb una documentació a compartir amb altres persones (companys de grup, d’escola, famílies i/o públic en general) mitjançant una algun tipus de suport físic i/o digital, o bé en forma d’exposició presencial.