La codocència

És habitual que a l’aula hi coincideixin diversos docents i/o altres professionals (vetlladores, TIS, ES, TEI). Per aconseguir una òptima gestió de l’aula, és necessari determinar els papers de cadascú, és a dir, què, com, quan i amb qui intervenir. Regulant aquest procés, de retruc, aconseguirem també una millor satisfacció personal laboral que tothom agrairà. 

Codocència entre docents:

Haurem de definir prèviament el paper de cadascú i corresponsabilitzar-se entre tots de l’aprenentatge dels infants. Implica decidir: 

1. Prèviament: quin docent programa el què i la preparació del material necessari. 

2. Durant el temps lectiu compartit: què fa cadascú. 

3. Posteriorment: qui avalua el què. 

En el cas de les mestres d’atenció a la diversitat, les funcions venen més marcades, però igualment cal consensuar i concretar el paper i tasca de cadascuna pensant en la globalitat del procés pedagògic dels infants.

La coincidència de dues o més mestres a l’aula de forma sistemàtica genera pensar en l’espai automàticament. L’organització de l’atenció triada ha de ser valorada i replantejada en tot moment (desdoblar, endur-se un grup reduït de l’aula, atendre per ME/infants/temps). 

Codocència entre docents i altres professionals educatius:

Quan s’afegeix la TEI, l’ES, la TIS o la vetlladora al temps lectiu de manera regular, és convenient establir i consensuar prèviament les seves funcions concretant-les als casos de cada aula o infant. Cada professional aportarà per igual els seus coneixements en benefici del procés de socialització i aprenentatge.