CCOO exigeix ​​que acabi la discriminació en l'accés al sistema sanitari públic

 -El sindicat plantejarà de nou avui, a la reunió del Comitè Consultiu del Sistema Nacional de Salut prèvia a la del Consell Interterritorial d'aquest mateix sistema, que es recuperi sense més dilació la cobertura d'assistència sanitària a tota la població resident a Espanya.

L'exclusió de centenars de milers de persones que viuen a Espanya sense tenir encara permís de residència (com a col·lectiu més important exclòs, al costat dels qui superen cent mil euros de renda) i no reuneixen els requisits per a ser assegurats o beneficiaris, produïda després de la publicació l'infaust Reial decret llei 16/2012, està demostrant dia rere dia ser un disbarat.

El mateix Govern està ensopegant amb la seva decisió en diferents projectes i programes. Per exemple, en la reunió del Comitè Consultiu es presenta un projecte de RD sobre el Fons de garantia Assistencial i el Fons de Cohesió Sanitària, tots dos destinats a la compensació de despeses entre les comunitats autònomes per l'atenció a pacients desplaçats. Un dels problemes és que la compensació es vincula a la condició d'assegurat o beneficiari establerta al RD 1192/2012, el que implica problemes per als immigrants sense permís de treball i residència a Espanya, encara que tinguin dret a l'assistència sanitària per ser menors de 18 anys, estar embarassades o requerir atenció urgent. El projecte es limita a reflectir una disposició addicional primera referida als que han subscrit un conveni especial, situació en què es troba un nombre reduïdíssim de la població susceptible d'haver-ho fet.

Igualment, només cal veure el projecte de coordinació sociosanitària recentment presentat, en el qual entre altres qüestions es pretén utilitzar la targeta sanitària individual com a codi d'identificació. Els mateixos redactors del projecte reconeixen que "per als petits col·lectius existents en l'atenció sociosanitària que no disposen de TSI s'haurà d'estudiar en un futur com solucionar-ho". Però el cert és que ni són petits ni es pot deixar per al futur la seva inclusió o no, si tenim en compte les seves especials necessitats socials.

No s'entén tampoc que la regulació de la base de dades (provades) en la qual s'inclouen les targetes sanitàries de Salut, exclogui persones que tenen reconegut el dret a l'assistència com són totes les menors de 18 anys d'edat o les dones embarassades, amb el consegüent perjudici per a elles per les barreres administratives aixecades per la seva atenció sanitària. O el permanent intent de facturar l'atenció en urgències tot i la gratuïtat de la mateixa en qualsevol cas.

La decisió de 2012 va ser inadequada, injusta i ineficaç, generant més problemes que solucions per als col·lectius afectats i per al sistema sanitari en el seu conjunt. No és estrany, per tant, que moltes comunitats autònomes hagin evitat l'aplicació completa de la mesura, buscant vies alternatives per mantenir el dret a l'assistència sanitària, i que ara hi hagi diferents iniciatives autonòmiques per recuperar el dret.

Per a CCOO no es tracta que hi hagi solucions parcials. Saludem que es recuperi el dret a diferents comunitats autònomes, però no és suficient. Ha de recuperar la universalitat del dret a la protecció de la salut i corregint de forma definitiva el disbarat generat des de 2012.