CCOO denuncia l'alta temporalitat en la contractació i l'excessiva rotació en la Sanitat pública

La Secretaria de Protecció Social i Polítiques Públiques de CCOO ha elaborat un informe (publicat per la Fundació 1r de Maig) sobre la situació de la sanitat pública a Espanya, des de la perspectiva de l'ocupació, en el qual se subratlla que el Sistema Nacional de Salut (SNS) té tres problemes significatius: la seva taxa de temporalitat és excessiva per l'elevat nombre d'interinitats acumulades; la temporalitat és dual i al costat de les interinitats prolongades hi ha una temporalitat d'intensa rotació; i els contractes temporals tenen una antiguitat excessivament alta, reflectint una cronificació del problema.

L'informe assenyala, en primer lloc, que la sanitat pública, amb una taxa de temporalitat del 31,6%, supera la mitjana general així com la registrada a la Sanitat privada o en el conjunt dels sectors públics no sanitaris. 193.000 persones treballen amb contractes temporals, una xifra que ha crescut tant en termes absoluts com relatius des de 1999 com a efecte d'un doble fenomen: la necessitat d'expansió del sistema sanitari públic per l'increment de la demanda i els límits tant a la reposició d'efectius com a la generació de nova ocupació. D'aquesta manera, el creixement de l'ocupació s'ha sustentat en la contractació temporal: entre 1996 i 2016, el 52% de l'ocupació creada és temporal. 

La major part d'aquesta elevada temporalitat es concentra en el nombre de places estructurals ocupades de forma interina. El 54% dels temporals, 104.000 persones, treballen com a interins en els serveis de salut. Sobre el conjunt de l'ocupació, suposen el 17% del total de professionals en la Sanitat pública. Cal recordar que fa vint anys, abans de les restriccions a les convocatòries d'ofertes d'ocupació pública, tot just superaven el 10% del total de l'ocupació en el sector. 

La temporalitat en aquest àmbit és dual i, al costat d'aquestes interinitats prolongades, hi ha una bossa de temporalitat en la qual els professionals es veuen sotmesos a una excessiva rotació. Més de 12.000 persones, el 6,8%, van realitzar més de dotze contractes en un sol any, arribant algunes a un pic màxim de 154 contractes en un sol any per treballar 263 dies el 2014, més que qualsevol altre estatutari amb una plaça consolidada . Aquesta rotació té un doble efecte negatiu,sobre la qualitat assistencial i sobre la qualitat de l'ocupació. 

El tercer aspecte que es ressalta en l'informe és que hi ha una excessiva antiguitat en la temporalitat. El 65% porta més de tres anys treballant com temporal, i gairebé un terç més de deu anys. Una antiguitat que es produeix tant en els interins (el 70,3% té més de tres anys d'antiguitat i el 38,1% té més de deu anys d'antiguitat) com entre la resta de temporals (el 58,9% dels treballadors eventuals té una antiguitat superior als tres anys i el 25,8% supera els deu anys a força d'encadenar diferents contractes en els serveis de salut). 

Propostes de CCOO

Les explicacions, segons l'informe de CCOO, són tant organitzatives com legislatives i financeres.Per corregir aquesta situació, el sindicat proposa actuar en el camp normatiu (remoure els límits a la reposició d'efectius i la generació de nova ocupació, promoure una convocatòria extraordinària; modificar els actuals estatuts; complir les previsions per a definir les places com estructurals); en l'àmbit de la negociació col·lectiva (que permeti, en diferents nivells, no només preveure necessitats i recursos sinó també promoure un altre model de relacions laborals diferent a l'imperant en la major part de l'SNS); i en la promoció de mesures que permetin una major qualitat en l'ocupació eventual, racionalitzant l'actual rotació laboral. en l'àmbit de la negociació col·lectiva (que permeti, en diferents nivells, no només preveure necessitats i recursos sinó també promoure un altre model de relacions laborals diferent a l'imperant en la major part de l'SNS); i en la promoció de mesures que permetin una major qualitat en l'ocupació eventual, racionalitzant l'actual rotació laboral. en l'àmbit de la negociació col·lectiva (que permeti, en diferents nivells, no només preveure necessitats i recursos sinó també promoure un altre model de relacions laborals diferent a l'imperant en la major part de l'SNS); i en la promoció de mesures que permetin una major qualitat en l'ocupació eventual, racionalitzant l'actual rotació laboral.