El ttip: un greu perill per la salut laboral

Data de publicació: Jul 07, 2015 4:59:33 PM

El 6 de maig de 2014, el Congrés dels Diputats rebutjava, amb els vots del PP, PSOE, UPyD, CiU i PNB, la proposta d'IU de sotmetre a referèndum l'Acord de Lliure Comerç entre Estats Units i la Unió Europea, conegut per les sigles en anglès com TTIP. Rebutjada aquesta proposta, tot es dirimeix en l'àmbit europeu i la mobilització social és l'única eina democràtica disponible. Una tasca extremadament complicada per a la ciutadania perquè les negociacions d'aquest tractat han estat declarades "alt secret".No hi ha documents oficials, i ni tan sols els europarlamentaris coneixen els detalls d'aquestes negociacions que no són tan secretes per a altres sectors de la població: responsables de les grans corporacions empresarials a banda i banda de l'Atlàntic sí que han participat en les negociacions prèvies. No cal dir que els sindicats europeus no han rebut el mateix tracte. Tot un exemple de com la democràcia passa a un segon pla quan estan en joc els interessos econòmics de certs grups empresarials.Caldria assenyalar que el terme "lliure" no deixa de ser un eufemisme quan es parla de comerç internacional: les 500 empreses transnacionals més grans controlen almenys el 70% del comerç internacional, i el 80% de les inversions estrangeres. Es parla de "lliure comerç" per posar l'accent en la minimització, quan no desaparició, de les barreres comercials de cadascuna d'aquestes àrees al tràfic de productes i serveis.

En el nostre cas, les barreres de tipus aranzelari no són molt significatives quantitativament. Les negociacions se centren essencialment en altres dos tipus de barreres: es tracta bàsicament de "anivellar normatives" perquè l'accés a aquests dos mercats sigui homogeni. Però anivellar, cap a quina posició? Shaun Donelly, 1 lobbista que representa els interessos de grans corporacions nord-americanes, assenyalava que s'havia de "acabar amb el principi de precaució". Markus Beyner, d'un dels lobbys industrials europeus més importants, Business Europe, assenyalava què "diferències regulatòries han de ser eliminades ..., no només les ja existents. Hem d'evitar les noves que puguin sorgir ". Al capdavant d'aquestes demandes es troba la indústria química, l'agroalimentària, farmacèutica, o fins i tot la industrial cultural o l'accés a la gestió privada dels serveis públics bàsics. Busquen l'accés a la UE a productes químics aquí penalitzats, o aliments hormonats, ús de pesticides, etc. Per tant, no només estarem més exposats com a consumidors a productes que tinguin un impacte negatiu en la nostra salut pública, sinó que també estarem, com a treballadors i treballadores, exposats a processos productius amb majors nivells d'exposició a certs riscos per la inclusió en els nostres processos productius de substàncies químiques perilloses.

Un altre dels aspectes bàsics d'aquest tractat és el relacionat amb el que hem anomenat "seguretat jurídica", i que també és un eufemisme d'una pèrdua de poder dels Estats democràtics enfront de les grans corporacions econòmiques. Parlem de l'anomenat Acord de Protecció a l'Inversor (ISDS), que suposa un sistema d'arbitratge supranacional, fora evidentment de les institucions democràtiques de cada Estat, al qual poden recórrer les empreses transnacionals que vegin els seus interessos perillar per decisions preses pels governs. Aquestes clàusules les estan patint nombrosos governs signants de tractats de lliure comerç, per exemple el govern de Québec que s'enfronta a la demanda de Lone Star pel tema fracking o el cas de demanda de Phillip Morris al govern australià per l'etiquetatge dels paquets de tabac. Amb aquest tipus de clàusules, els governs legítims i democràtics veuen clarament limitades les seves possibilitats de govern, de regulació de la vida social i econòmica, pel simple interès econòmic d'una empresa privada.

Les regulacions per millorar la salut dels treballadors i les treballadores, i evitar els riscos que tenen el seu origen en el treball, també estan en perill a aquest joc. Qui pot assegurar avui que una norma que afecta la salut no pugui ser objecte d'eliminació o d'una denúncia per part d'una multinacional pel simple fet de danyar els seus interessos? Com al llarg de la història del moviment obrer, només podrem lluitar contra aquesta imposició mitjançant la mobilització. El nostre Estat de dret està clarament en perill.

SARA PÉREZ Y VICENTE LÓPEZ