CCOO de Catalunya considera sorprenent la resposta donada per la directora general de l'INSS referent a la modificació sobre assistència sanitària i residència

Data de publicació: Jan 15, 2014 1:42:49 PM

En la seva resposta es nega que s’hagi produït una ruptura de la universalitat de l’assistència sanitària i es minimitza l’exclusió d’aquest dret a persones que han esgotat les seves prestacions després de 90 dies d'estada, fins i tot discontínua, fora de l’Estat espanyol en un any 

 En relació amb la resposta rebuda per l’INSS a la consulta realitzada per clarificar aspectes relatius a les modificacions introduïdes per la llei 22/2013 de Pressupostos Generals de l'Estat per a 2014, que vinculen la condició d’assegurat amb la residència a Espanya, des de CCOO de Catalunya volem manifestar:

1. El principal canvi de les modificacions introduïdes afecta les persones aturades que hagin esgotat les prestacions o subsidis i que resideixen més de 90 dies durant un any natural en un altre país (de la Unió Europea o amb conveni d’assistència sanitària, en el cas de les persones immigrades; o en un país de l’Espai Econòmic Europeu, en el cas de persones amb nacionalitat espanyola). En aquest cas, aquestes persones perden el dret que la seva assistència sanitària sigui coberta des de l’Estat espanyol.

2. Des de CCOO de Catalunya considerem que el dret a la protecció de la salut i a l’assistència sanitària ha d’estar vinculat a la ciutadania o a la residència efectiva a l’Estat espanyol i s’ha de deslligar de la regulació de les prestacions a la Seguretat Social. A més, aquest dret ha de ser reconegut a totes les persones estrangeres empadronades, com així s’havia fet fins a la reforma del 2012.

3. D’altra banda, davant la situació generada per l’allargament de la crisi econòmica que està comportant que moltes persones decideixin cercar una oportunitat laboral en altres països, CCOO de Catalunya considera que el període de vigència de la cobertura de l’assistència sanitària fora de l’Estat espanyol per a aquelles persones que hagin exhaurit la prestació o el subsidi ha de superar els 90 dies actualment establerts. Al mateix temps, s’haurien d’establir possibilitats de renovació del Certificat Provisional Substitutori, atès que es tracta de persones que tindrien dret a l’assistència sanitària si retornessin a l’Estat espanyol, els beneficiaris dels quals no el perden encara que romanguin a l’exterior més de 90 dies.

4. Per últim, considerem que mentre es mantingui el sistema actual d’assegurats i beneficiaris, cal millorar el sistema d’informació i l’automatització dels procediments administratius entre les diferents administracions implicades per garantir que cap persona hagi de comunicar situacions que l’Administració ja coneix per mantenir el seu dret a la protecció de la salut i a l’assistència sanitària.