Manifest conjunt de l'Àrea Pública de CCOO i la FeSP UGT en suport a les concentracions del 23 de març

L'Àrea Pública de CCOO i la FeSP UGT donen suport i participen en les concentracions que el proper 23 de març es produiran a les portes dels centres de treball, tant públics com privats

MANIFESTEM:

1r.- L'actual creixement del PIB , tant en 2016 com en les previsions de 2017, ha de contribuir a l'objectiu prioritari de crear ocupació i reduir el nombre de persones desocupades, així com en la millora de les condicions de qualitat de vida del conjunt de la població, a través d'un increment de la despesa social que potenciï els Serveis Públics i als seus empleats.

2n.- En l'àmbit de les administracions públiques s'ha de restablir immediatament el dret a la negociació col·lectiva. És necessària la convocatòria, ja, de la Taula General de Negociació de les Administracions Públiques i obrir urgentment un procés de negociació, habilitant a les Comunitats Autònomes i Administració Local la possibilitat d'obrir processos específics de negociació, en el lliure exercici de les seves competències.

3r.- La negociació col·lectiva ha de contemplar, a més de l'increment retributiu per a 2017, la reposició dels drets furtats per la legislació de crisi, amb el consegüent impuls a la creació d'ocupació pública, juntament amb la reducció de l'alta taxa de temporalitat i estabilitat del personal interí, el que és imprescindible per a la prestació amb garanties i qualitat dels serveis públics que la societat demana.

4t.- Les empleades i empleats públics volem una resposta favorable a les nostres demandes, que es millorin les condicions laborals (jornada 35 hrs, recuperació poder adquisitiu, percepció integra de retribucions en situació d'IT, etc.) retallades pel Govern de forma unilateral i des del reconeixement dels esforços per a la recuperació econòmica, protagonitzats pels col·lectius de les persones que treballen a les administracions públiques

5º.- la reducció de l'atur és massa lenta i no s'aborda adequadament l'atur de llarga durada que afecta al 56% de persones aturades, al que ha contribuït la destrucció d'ocupació pública d'aquests últims anys. L'atur juvenil arriba al 43% (menors de 25 anys). La precarietat laboral no es redueix, tot el contrari, augmenta en un model de creixement basat en ocupació de baixa qualitat, inestable i poc productiu, amb una taxa de temporalitat del 26,5%.

6º.- La taxa de cobertura de les prestacions per desocupació ha caigut 25 punts en els últims set anys, tan sols perceben una prestació el 55% de les persones registrades en els serveis públics d'ocupació. Alhora que més de 2,4 MM de persones cobren pensions inferiors als 700 € mensuals, on l'actual model de revaloració provocarà una important pèrdua de poder adquisitiu.

7º.- Espanya és el país de l'OCDE en què més ha crescut la desigualtat des de l'inici de la crisi, només per darrere de Xipre, amb nivells de pobresa i exclusió social que afecten 13,4 MM de persones. A més comptem amb un sistema tributari que no recapta prou, redistribueix poc i amb un nivell de frau elevat.