Embedded Files
Data de publicació: Jan 17, 2014 11:11:31 AM
La secretària d'Ocupació de la Federació de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de CCOO (FSS-CCOO), Teresa Jerez, respon al document 'Per què Numerus Clausus en Medicina? Raons per frenar l'obertura de noves facultats de Medicina ', elaborat pel Fòrum de la Professió Mèdica. Tot i estar d'acord que s'ha de frenar l'obertura de noves facultats de Medicina, no estic d'acord en l'argumentari exposat:
No és cert que els professionals que tenen el títol de grau no estiguin habilitats per a l'exercici assistencial ja que, com posteriorment diuen, no es podrà exercir en el Sistema Nacional de Salut (SNS) però sí en l'activitat privada. Les limitacions laborals en l'àmbit privat són les mateixes que per desgràcia tenen els nostres joves en aquest país (que com es coneix tenen un atur per sobre del 40%). Una altra puntualització és que la sortida professional de l'estudiant de Medicina no és només l'assistencial, hi ha altres com la docent, investigadora, de gestió ... En nom de recordar la història dels Nombres Clausus crec que com menys cal contrastar les dades i espero que hagi estat una errada el dir que es va començar l'any 1994, ja que jo mateixa, l'any 1983, vaig començar a estudiar Medicina amb aquest sistema que estava imposat en la Facultat de Granada des de 1980. És cert que no el tenien totes les facultats, però va ser en la dècada dels '80 quan de forma progressiva es va instaurar a tot l'Estat per finalitzar la seva implementació el 1987. Així, en la dècada dels '90 encara hi havia molt llicenciat i llicenciada en Medicina fruit dels anys anteriors (sobretot de la dècada dels '70) i l'atur metge estava en auge coincidint amb la crisi laboral (per a tothom els treballadors i treballadores d'aquest país), aconseguint també xifres d'atur similars a les d'ara. S'especifica també de manera "alarmant" com s'ha passat de 3.450 estudiants a 7.000, en els darrers 8 anys. Arribat a aquest punt caldria explicar a la població els problemes que van sobrevenir en aquest país quan només existien aquests 3.450 estudiants. Després de passar per l'anterior període de "atur metge" (que es va constatar com conjuntural), els professionals que exercíem la Medicina en aquests anys vèiem com era impossible trobar metges que puguin cobrir vacants en algunes especialitats (posant en perill el normal desenvolupament d'alguns hospitals, sobretot comarcals) i fins i tot que poguessin substituir-quan exercíem ús d'algun permís, inclòs el maternal. Va ser llavors quan de forma imperiosa es va buscar a la desesperada professionals d'altres països. Professionals als que ara se'ls veu com "prescindibles". No té sentit que es vulgui imposar un Nombre Clausus que estigui directament vinculat amb les places MIR, ja que com en l'escrit es reconeix el recorregut docent és ampli, sent d'11 anys o més, de manera que ajustar la plaça universitària a l'especialitat que es necessiti en els 10 o 12 anys posteriors és com menys arriscat. Hi ha d'haver una detecció de necessitats d'especialistes amb un mínim de futur, però s'ha d'anar reajustant a la realitat del país, que com hem vist en aquests darrers anys pot ser per desgràcia molt canviant. Tampoc sembla lògic que només puguin exercir els estudis de Medicina aquelles persones que vagin a especialitzar-se, ja que com vaig dir al principi hi ha altres sortides professionals que no són les assistencials, ni tampoc existeix només l'àmbit públic, fins i tot pot haver-hi persones que vulguin especialitzar-se en un altre país. Una cosa és que la formació, sigui o no universitari, es relacioni amb les sortides professionals-laborals i una altra és que es vulgui ajustar tant que es pretengui que qui comenci a estudiar Medicina tingui assegurat un lloc de treball. Aquesta situació no es dóna en cap país i ni tampoc en cap altra formació al nostre país. Es pretén dir que sí està justificat que tinguem professionals de Farmàcia, Fisioteràpia, Veterinària, Infermeria, Arquitectura, Enginyeria, etc sense feina, però que no es justifica que n'hi hagi a la Medicina? Si no és així, hauríem per tant de tancar totes les facultats d'aquells estudis que no tinguin ocupabilitat? Insisteixo que les ofertes formatives s'han d'ajustar al màxim al mercat laboral i que d'això pateix molt el nostre país. Però sempre amb un límit, ja que mai pot haver un ajust "zero". Cal posar números clausus a les facultats per donar una formació de qualitat i per ajustar-se a les necessitats del sistema, però també cal tenir amplitud de mires i adonar-se que estem en una situació conjuntural, i que en uns anys es van a jubilar un gran nombre de professionals (tots aquells que he esmentat que van sorgir en la dècada dels 70) i que novament ens veurem davant unes necessitats no planificades. Davant d'això Què proposaria?: Evidentment des del meu defensa del públic, que no s'autoritzin més universitats privades, que tenen interessos no clars i que limiten l'accés en igualtat de condicions als joves. Que tampoc cal augmentar el nombre d'universitats públiques, ja que sempre és millor concentrar el "coneixement" en aquelles universitats que estan plenament qualificades. No cal tenir una universitat "a la porta de casa", sinó que es pot i s'ha de compensar amb adequades polítiques de beques per a estudiants. És més fàcil adequar el nombre d'estudiants en cada facultat segons estudis contrastats de necessitats. Estudis que sempre inclouran abandonaments en la carrera i altres sortides professionals (no assistencials i en la privada). No és el moment de disminuir estudiants de Medicina, sinó d'augmentar places MIR, avançant el pròxim efecte del "Baby boom" (amb les esmentades jubilacions massives) ia les necessitats assistencials amb un envelliment poblacional. Teresa Jerez Salcedo, Secretària d'Ocupació, Dona i Desenvolupament professional de la FSS-CCOO
Page updated
Report abuse