CCOO de Catalunya reclama un IVA superreduït per als aliments i béns i serveis més bàsics

Data de publicació: Nov 14, 2018 12:32:42 PM

A Catalunya, l’IPC interanual de l’octubre se situa en el 2,4%, una dècima per sobre de l’IPC anterior i també una dècima per sobre de l’indicador estatal (2,3%). La tendència inflacionista continua produint-se per la pujada dels preus dels carburants, lubricants i gas, si bé els preus de l’electricitat no han crescut com a l’octubre de l’any passat. Els béns i serveis que més s’han encarit han estat el transport (6,0%, influït per l’encariment del transport aeri), l’habitatge (4,4%), els aliments i begudes no alcohòliques (2,1%), les comunicacions (1,9%) i el vestit i el calçat (1,1%). Només l’oci i la cultura han tingut els preus estabilitzats (-0,1%).En termes mensuals, l'IPC a Catalunya és del 0,9%, vuit dècimes més que el mes anterior, influenciat per l’alça generalitzada dels preus de nova temporada del vestit i el calçat (11,0%) i dels aliments i begudes no alcohòliques (1,2%). A la resta de grups s’ha donat certa contenció general de preus, amb la caiguda de preus de l’oci i la cultura (-0,8%).

A nivell estatal, l'IPC interanual de l’octubre torna a situar-se al 2,3%, igual taxa que la del mes anterior, essent els grups més inflacionaris el transport (5,7%), l’habitatge (4,0%) i les comunicacions (2,0%).

Pel que fa a la taxa de variació mensual de l’IPC, aquesta puja set dècimes, fins el 0,9%, per l’efecte de l’entrada generalitzada del vestit i el calçat de nova temporada (11,1%) i per l’encariment dels aliments i begudes no alcohòliques (1,2%). D’altra banda, han baixat els preus dels béns i serveis relacionats amb el turisme (oci i cultura i hotels, cafès i restaurants).

La inflació subjacent estatal, és a dir, l'estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, augmenta fins l’1,0%, dues dècimes per sobre de la del mes anterior.

L’IPCH espanyol se situa en el 2,3%, després de pujar una dècima, i per tant es manté dues dècimes per sobre de l’índex dels països de la Unió Monetària (2,1%).

CCOO considera que:

- Els preus dels béns i serveis bàsics continuen en tendència alcista: els preus dels aliments no elaborats acostumen a créixer per sobre de l’índex general de preus (en termes anuals, al 2017 van créixer un 2,1% quan l’IPC general va ser de l’1,2%; al 2015 van créixer al 2,1%, amb un IPC del 0,3%; al 2014, va créixer un 0,2%, en un entorn deflacionari amb un IPC del -0,7%; amb l’excepció de l’any 2016, en què els preus dels aliments no elaborats van créixer a l’1,5% i l’IPC general ho va fer a l’1,9%). En el que portem d’any, el preu dels aliments i begudes no alcohòliques ha crescut al 2,3%; en termes interanuals, al 2,1% i, en termes mensuals, a l’1,2%.

- El nostre sistema fiscal penalitza el poder adquisitiu de les classes treballadora i populars, perquè l’esforç contributiu (percentatge de tributació) a l’hora d’adquirir béns i serveis bàsics és el mateix per a les rendes baixes i mitges que per a les elevades. 

- L’estructura fiscal actual és ineficient. Vist l’elevat deute públic, el sistema fiscal actual no recapta els suficients recursos.

- En el sistema de fiscalitat directa, hi ha un abús de les desgravacions fiscals de matèria econòmica i patrimonial (per compra d’accions, d’habitatge, etc.) i segueixen havent mecanismes legals per a eludir fiscalment la contributivitat social. Per altra banda, les desgravacions fiscals de matèria social i familiar són insuficients.

- Un alleujament fiscal sobre el consum de béns i serveis bàsics dotaria les famílies de major renda i, des del punt de vista econòmic, faria incrementar la demanda, tenint en compte que les rendes mitges i baixes són les que tenen una major propensió al consum. 

CCOO reclama:

- L’aplicació de l’IVA superreduït (4%) per a tots els béns i serveis relacionats amb l’alimentació. De manera que no només llet, ous, verdures i pa tributin al 4%, sinó també la resta d’aliments (com, per exemple, carn, peix, conserves, etc., que actualment tributen al 10%).

- L’aplicació de l’IVA superreduït (4%) també a altres articles de primera necessitat, com són els productes d’higiene íntima femenina i infantil (actualment gravats al 10%).

- Una reforma fiscal que doti de més progressivitat, justícia i equitat al sistema, el qual ha de complir el seu objectiu redistributiu. Cal fer una reforma que descarregui fiscalment les rendes més baixes i del treball i que augmenti l’esforç fiscal de les rendes més elevades i del capital (mitjançant l’increment del tipus impositiu de l’IRPF dels trams més elevats, introduint un impost sobre la riquesa, posant fi als mecanismes que permeten l’elusió fiscal als grans patrimonis, etc.).

- Un sistema fiscal suficient, que garanteixi la sostenibilitat de l’Estat del Benestar, i que sigui transparent, que lluiti contra el frau i l’elusió fiscal, i que no abusi de les desgravacions en la fiscalitat directa.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya

Barcelona, 14 de novembre de 2018