Embedded Files
Data de publicació: May 13, 2020 11:29:45 AM
Des del principi i en l’actualitat la infermera ha format part de l’equip multidisciplinar en l’atenció sanitària. És l’eix que uneix, que comparteix i interrelaciona amb la resta de professionals, amb una visió holística dels pacients i la capacitat de fer una síntesi de les necessitats en les cures.En el moment actual, amb la pandèmia de la COVID-19, s’han vist reflectides les febleses del nostre sistema sanitari, les mancances de professionals d’infermeria qualificats per atendre els pacients i la vàlua que tenen per sostenir una bona qualitat assistencial. A la infermera sempre li ha costat desmarcar-se i fer pròpia la seva professió; els interessos d’altres han fet ombra a un canvi de paradigma dintre de l’equip sanitari.És imperiós i necessari fer un canvi en l’organització del model sanitari del nostre país, deixar-nos de patriarcats i lluites de poder, i ser capaços de liderar la magnífica tasca d’aquests professionals. El no fer-ho serà quedar enrere de l’evidència, perdre un actiu com a referent i seguir els vells costums que ens han portat a la mancança de molts professionals sanitaris qualificats per atendre la ciutadania.
Queda molt per fer, per garantir un sistema sanitari modern, punter i del segle XXI.
Fer un equip sanitari on l’eix central sigui la infermera garanteix una visió global per a un millor tractament i curació dels pacients. Necessitem ràpidament recuperar ràtios; no és possible fer aquesta tasca amb ràtios inferiors a la mitjana europea: Espanya té 5,3 infermeres per a cada 1.000 habitants, davant, per exemple, de França, amb un 9,9; d'Alemanya, amb un 13,3, o la mitjana europea de 8 per a cada 1.000 habitants. Estem molt endarrerits a valorar la infermera com la persona que cuida i conviu amb el pacient.
Es preguntaven alguns gestors de la sanitat el perquè el col·lectiu d’infermeria és el que més infectats ha tingut per COVID-19 a la feina. És fàcil: la infermera és la que està el 100 % de la seva jornada laboral amb contacte estret amb els pacients, la que vetlla perquè s’apliqui i es compleixi el tractament, la persona que fa un vincle tan estret que és capaç d’intuir quan anem bé o malament. És l’eix central de les cures, i és aquest valor i el reconeixement que ha de tenir.
El reconeixement de la seva valuosa aportació al sistema sanitari ha de ser l’origen de llocs amb responsabilitat a l’hora d’organitzar-lo, d’efectuar-lo i d’avaluar-lo. Cal, doncs, incorporar aquestes professionals a les institucions, en llocs de direcció, en decisions econòmiques financeres, i ser claus per a la planificació dels centres sanitaris.
Tanmateix, caldrà tenir continuïtat en el lloc de treball i posar fi als contractes precaris continuats en el temps, per evitar la fugida de talent a altres països europeus, com en un passat recent. Caldrà també aplantillar i dotar adequadament les plantilles per evitar sobrecàrrega de feina, cosa que impedeix que la infermera tingui temps per fer estudis d’evidència científica, ja que el dia a dia no li permet fer aquesta tasca.
El reconeixement de les especialitats d’infermeria, els estudis de grau superior que equivalen a una llicenciatura, no estan resultant incorporades dintre de les professions sanitàries. Parlem que expertes en grau màxim de professionals cap a la pediatria, la geriatria, la salut comunitària... no estan sent gratificades ni professionalment ni econòmicament; especialitats que, lluny de ser especialitats mèdiques, engloben àrees de coneixement concrets però amb visió global.
La infermera és polivalent, sí, com totes les professions sanitàries, però també té especificitats que són molt valuoses, i així s’ha vist en casos de compromís i de perill en salut pública com el que estem vivint. Infermeres d’UCI, d’Urgències, de Pediatria, de Diàlisi, i tantes altres que han estat clau per salvar vides.
Ens hem de treure la bena dels ulls i apostar, sense gènere, per un canvi de paradigma en l’organització del nostre sistema sanitari. Si no és així, quedarem caducs i obsolets.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 12 de maig de 2020
12/05/2020
Page updated
Report abuse