Llibres i cinema

BATALLA DE L'EBRE:

Literatura:

  • CID i MULET, J. La ruta incógnita.

  • CID i MULET, J. Destins.

  • HERNÀNDEZ, P.J. (2009). L'ombra del Stuka. Barcelona: Estrella polar.

Novel·la gràfica:

  • PELLEJÀ, A. ; CARRANZA, A. (2019). Carbó i fusell.: Arola Editors.

Assaig:

  • AIXALÀ, E. (2004). La quinta del biberó. Barcelona: Proa.

  • ALONSO BAQUER, M. (2003). El Ebro.La batalla decisiva de los cien días. Madrid: La Esfera de los Libros.

  • AMOR SAGUÉS, J. (2004). La última batalla. Derrota de la República en el Ebro. Madrid: Ed. Oberon.

  • CABRERA CASTILLO, F. (2002). Del Ebro a Gandesa. La batalla del Ebro. Julio-Noviembre 1938. Madrid: Editorial Almena.

  • CARDONA, J. (2004). Un fusell i un biberó. Valls: Cossetània Edicions (“Col·lecció Memòria del segle XX”).

  • CARDONA, G.; LOSADA, J. C. (2004). Aunque me tires el puente. Memoria oral de la batalla del Ebro. Madrid: Santillana/Aguilar.

  • CID i MULET, J. La Guerra civil i la revolució a Tortosa.

  • Diversos autors. (1999). La batalla de l’Ebre. Història, paisatge, patrimoni. Barcelona: E. Pòrtic.

  • ENGEL, C. (1999). Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República, 1936-1939. Madrid: Almena Ediciones.

  • ESTRADA VIDAL, F. (1973). Los que estuvimos en la batalla del Ebro. Barcelona: Janzer.

  • ESTRUEL ISERN, M. (1998). Serra de Pàndols cota 705. Història de la Lleva del Biberó-41. Barcelona: Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41.

  • GARCIA VOLTA, G. (1975). La batalla del Ebro. Barcelona: Bruguera. Libro Amigo.

  • LLARCH, J. (1972). La batalla del Ebro (morir en el Ebro). Barcelona: Aura.

  • MARTÍNEZ REVERTE, J. (2003). La batalla del Ebro. Madrid: Editorial Crítica.

  • MEZQUIDA Y GENÉ, L. M. (1970, 1973, 1974). La batalla del Ebro. Tarragona: Diputación provincial de Tarragona.

  • RECASENS LLORT, J. (2003). La repressió franquista a la Ribera de l'Ebre (1938-1945). Valls: Cossetània Edicions.

  • ROMERO, E. (2001). La batalla del Ebro. Madrid: Editorial Laertes.

  • ROMERO, E. (2003, maig). “La guerra civil en Cataluña y los caminos de la memoria”. Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil 1936-1939 (núm.1).

  • SÁNCHEZ CATALÁN, A. (1973). Yo luché en la Batalla del Ebro. Diario de un soldado. Madrid: Universo.

  • SÁNCHEZ CERVELLÓ, J. (2001). Conflicte i violència a l'Ebre. De Napoleó a Franco. Barcelona: Flor del vent.

  • SÁNCHEZ CERVELLÓ, J.; CLUA MICOLA, P. (2005). La Batalla de l’Ebre. Un riu de sang. Gandesa: Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre.

  • TEIXIDÓ SERRAT, A. (2003). Mi batalla del Ebro particular. Vilanova i la Geltrú: Ed. El Cep i la Nansa Edicions.

  • TORRES, E. (1971). La batalla de l'Ebre. Barcelona: Ed. Nova Terra. Edició castellana, 1974.

  • TORRES, E. (1993). La desfeta del Terç dels Requetès de Nostra Senyora de Montserrat. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Biblioteca Serra d’Or.

  • TORRES, E. (1990). Indrets i camins de la batalla de l'Ebre. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

CINEMA:

  • El silencio de otros, de Almudena Carracedo i Robert Bahar (2018)

  • El Periple, la vella llum d’Europa, de Mario Pons Múria (2018)

  • La llum d’Elna, de Sílvia Quer (2016).

  • Experiment Stuka, de Pepe Andreu i Rafa Molés (2018)

  • “De Faió a Flix: la Batalla de l’Ebre 1”. Trinxeres. Televisió de Catalunya (2018)

  • “De Móra d’Ebre a Miravet: la Batalla de l’Ebre 2”. Trinxeres. Televisió de Catalunya (2017)

  • “De Tortosa a la desembocadura de l’Ebre: la guerra al tram baix de l’Ebre”. Trinxeres. Televisió de Catalunya (2017)

  • Entre Pàndols i Cavalls, de Gerard Font (2017)

DEPORTACIÓ:

Literatura:

  • Amat-Piniella, J. (2001). K.L. Reich. Barcelona: Edicions 62

  • Català, N. (2015). De la resistència i la deportació. 50 testimonis de dones espanyoles. Barcelona: Memorial democràtic

  • London, L. (1997). La madeja del tiempo. Memoria de la resistencia. Madrid: Ediciones del oriente y del mediterraneo

  • Llop, R. (2012). Contes negres vora el Danubi. Emigdi Subirats (ed.). Barcelona: A Contra Vent Editors

  • Martí, C. (2013). Un cel de plom. Barcelona: Ara llibres

  • Montellà, A. (2005). La maternitat d’Elna. Barcelona: Ara Llibres

  • Núñez, M. (2005). El carretó dels gossos: una catalana a Ravensbrück. Barcelona: Edicions 62

  • Semprún, J. (2014) La escritura o la vida. Barcelona: Tusquets editores

Novel·la gràfica:

  • Hernández, C.; Ensis, I. (2017). Deportado 4443. Barcelona: Ediciones B

  • Spiegelman, A. (2009). Maus. Madrid: Mondadori

  • Tardi, J. (2013). Jo, René Tardi. Presoner de guerra a l'Stalags II B. Barcelona: Editorial Fanbooks

Assaig:

  • Adorno, T. W. (2006). "L'educació després d'Auschwitz". L'Espill. Núm. 24

  • Arendt, H. (2017). Eichmann en Jerusalén. La banalidad del mal. Barcelona: Debolsillo

  • Armengou, M.; Belis, R. (2005). El comboi dels 927. Barcelona: Rosa dels Vents

  • Bauman, Z. (2010). Modernidad y holocausto. Madrid: Ediciones Sequitur

  • Belenguer, E. (2007). Neus Català: memòria i lluita. Barcelona: Debarris

  • Beltran Reverter, J. B. “Els ebrencs deportats“. La veu de l’Ebre. 8 de maig de 2015.

  • Benjamin, W. (2007). Tesis sobre la filosofia de la història. València: Ateneu de Benimaclet

  • Bermejo, B. (2002). Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen. Barcelona: La Magrana

  • Bermejo, B.; Checa, S. (2006). Libro memorial: españoles deportados a los campos nazis 1940-1945. Madrid: Ministerio de Cultura

  • Ferré, T.; Guerrero, M. (2009). The concentration camp of Bram. Barcelona: Actar

  • Halbwachs, M. (2013). La memoria colectiva. Madrid: Miño y Dávila

  • Hernández, C. (2019). Los campos de concentración de Franco: Sometimiento, torturas y muerte tras las alambradas. Barcelona: Ediciones B

  • Hernández, C. (2015) Los últimos españoles de Mauthausen. Barcelona: Ediciones B

  • Hirsch, M. (2015). La generación de la posmemoria. Escritura y cultura visual después del Holocausto. Madrid: Editorial Carpe Noctem

  • Itarte, F. (1994). “Deportats de la comarca del Montsià als camps nazis”. Raïls: Revista del Centre d'Estudis d'Ulldecona. Núm. 3

  • Mate, R. (2003). Por los campos de exterminio. Barcelona: Antrophos, 2003.

  • Nora, P. (2009). Pierre Nora en Les lieux de mémoire. Santiago: LOM Ediciones

  • Pagès, J.; Casas, M. (2005). Republicans i republicanes als camps de concentració nazis Testimonis i recursos didàctics per a l'ensenyament secundari. Barcelona: Ajuntament de Barcelona

  • Ricoeur, P. (2019). La memoria, la historia, el olvido. Madrid: Editorial Trotta

  • Roig, M. (2001): La lluita contra l’oblit. Escrits sobre la deportació. Barcelona: Amical de Mauthausen

  • Roig, M. (2017). Catalans als camps nazis. Barcelona: Grup 62.

  • Simó, M. (2018) La memòria de l’holocaust a l’estat espanyol. Des d’una perspectiva sociològica i una perspectiva històrica

  • Todorov, T. (2008) Los abusos de la memoria. Barcelona: Paidós

  • Toran, R. (2005). Els camps de concentració Nazis. Paraules contra l’oblit. Barcelona: Edicions 62

  • Torner, C. (2002). Shoah. Una pedagogía de la memoria. Barcelona: Proa.

  • Traverso, E. (2006). Els usos del passat. Història, memòria, política. València: Universitat de València

  • Vinyes, R. (dir.) (2018). Diccionario de la memoria colectiva. Barcelona: Editorial Gedisa

Cinema:

  • El comboi dels 927, de Montserrat Armengou i Ricard Belis (2004)

  • La professora d'història, de Marie-Castille Mention-Schaar (2015)

  • Napola, de Dennis Ganse (2004)

  • Nit i Boira, d’Alain Resnais (1955)

  • Ravensbrück, l'infern de les dones, de Montserrat Armengou (2007)

  • Shoah, de Claude Lanzman (1985)