Joaquín Tarín Martínez
Com va arribar a la deportació?
Naix el 24 d’abril de 1898 a Amposta. Fill de mestre d’escola, viu infantesa i joventut a Mallorca i després al País Valencià. El febrer de 1937, s’allista a la 3a Brigada Mixta de Carabiners; és ascendit a sergent per mèrits de guerra. El 22 de novembre 1938 li concedeixen la Medalla del Deure. Lluita a la Batalla de l’Ebre i és ferit a la del Segre. El febrer de 1939 és internat a Argelers. El 30 d’abril del mateix any s’allista a la 1a CTE. El 22 de juny de 1940 és detingut a Saint Étienne. L’11 de gener el reclouen al Frontstalag 140 i més tard a l’Stalag XI-B. El 25 de gener del 1941 és capturat per la Gestapo i deportat a Mauthausen.
Com la va afrontar?
Arriba a Mauthausen el 27 de gener de 1941. Rep el número 6185. Amb el Kommando César és traslladat als subcamps Ternberg i Schlier-Redl Zipf, on coincideix amb Joaquim Amat-Piniella. Explicava que tenia tanta fam que, un cop, van matar el gos d’un granger anomenat “Pochà”, el van trossejar i amagar sota la vestimenta, per després menjar-se’l.
Es conserven dos cartes del juliol de 1943 que li escriuen la seva dona i el seu pare. Catalina li diu que esperar és virtut, resignació, prudència, conformació i valor. I el pare: “tus hijos comen, visten; tranquilízate”. Després de l’alliberament, no és repatriat a França fins al 18 de juny de 1945.
Quines van ser les conseqüències?
De retorn a França, s'instal·la a Villeurbanne, primer a casa de Bertomeu, cosí de la seva muller. Treballa de mosso a un restaurant fins recuperar forces i després a una fàbrica de cotxes fins la seva jubilació. A més de Villeurbanne, viu a Vourles i finalment, quan la seva salut ja està molt delicada a conseqüència de la seva estada a Mauthausen, a Morellàs i les Illes, al Vallespir. Aconsegueix el reconeixement de l’estat francès i d’Alemanya com a víctima de guerra i per la seva invalidesa. L’any 1986, torna al Perelló (València) després de molts anys separat de familiars i amics. Pocs mesos més tard, el 4 de març de 1987, mor al seu domicili a causa d’una cardioesclerosi.
Vivència significativa: compromís polític i maleta
Des de jove milita al PSOE i a la UGT; després a la CNT, ideals anarquistes que manté sempre. No es presenta a files el 1919, tot i que després participa a la Guerra Civil. A Mauthausen, s’integra al Comitè Internacional Clandestí de Resistència, amb funcions de propaganda. Participa també en l’operació militar d’alliberament del camp. De retorn a França, forma part de diverses associacions de republicans. Amb el seu amic del camp Roque Pallejà, s’afilia a la FEDIP, fundada el 1945 amb l'objectiu d'ajudar les famílies dels deportats i exiliats i conservar la seva memòria amb accions com l’enregistrament d’un disc pel 25è aniversari de l'alliberament de Mauthausen.
Des de l’exili a França fins l’últim dia, conserva tots els seus records a la mateixa maleta. En cadascun dels nombrosos documents i fotos hi ha una experiència viscuda. Agraïm a la seva família la conservació de la maleta, que ens ha permès rememorar i fer justícia a Joaquín Tarín Martínez, la memòria del qual és la de la lluita per la nostra democràcia. Perquè com escriu Walter Benjamin existeix una cita secreta entre els somnis de les generacions passades i nosaltres. La maleta és el passatge que avui permet concertar aquesta cita entre quatre generacions diferents.
Memòria del territori
Reflexió de l'alumnat:
Valorem aquesta recerca molt favorablement en termes morals, ja que ha estat una recerca molt dura i durant la qual hem après moltíssim. Des del punt de vista de la nostra persona investigada, hem tingut l'oportunitat de conèixer la vida d’una persona treballadora que va ser sotmesa a un camp de concentració per les seves idees. Des del punt de vista de la investigació hem après a dur a terme un treball d'aquestes dimensions, com hem d'organitzar-nos per dur-lo a terme i el més important, a cooperar els uns amb els altres per a aconseguir els resultats finals.
Vist des d’una perspectiva personal creiem que això ens ha fet pensar més sobre les condicions que vivien algunes persones fa més de 80 anys i que amb una mica de sort de tot es pot sortir, com Joaquim, que va passar de viure a un poblet a anar a un camp de concentració nazi, una història de superació, que creiem que no valorem el que tenim fins que ho perdem, en aquest cas, la llibertat, que en aquests dies de pandèmia COVID s’han perdut llibertats, com la de sortir al carrer, però no ens podem queixar perquè a la majoria de la gent no li ha faltat el menjar i la diversió. Per això, creiem que et prenguin la llibertat pel que penses és de les pitjors coses que han pogut passar a la història de la humanitat.
Daria, Paco, Alba, Marc S., Núria, Marc C. i Hamza
És un tema que sempre m’ha interessat i del qual estava bastant informada. Ara bé, el fet d’haver investigat la vida d’un home que va sobreviure a un camp de concentració i haver estat amb la seva família, m’ha fet veure amb molta més fermesa què és el que no ha de tornar a passar. S’ha de recordar totes les persones que han patit qualsevol genocidi i arribar a tots els racons del món perquè tothom ho sàpiga i no es torni a repetir.
Daria
12 de juny de 2020
INS Ramon Berenguer IV d'Amposta