Miguel Tomàs Castell
Com va arribar a la deportació?
Naix el 17 d'octubre de 1904 a Freginals. Més tard, es trasllada a Amposta amb la família. El 1938 marxa al Prat de Llobregat amb dona i fills. El febrer de 1939 s’exilia a França i fa cap al camp de Barcarès. Mentrestant diferents persones escriuen sense èxit garanties per aconseguir el seu retorn. La Wehrmacht el deté el 16 de juliol de 1940 i l'internen al Frontstalag 123, número 693. Posteriorment és enviat a l'Stalag X-B, a Sandbostel, número 81425.
Com la va afrontar?
El 3 de març de 1941 ingressa a Mauthausen en un comboi amb 254 deportats; allí li assignen el número 3737. Al cap de pocs dies, el 29 de març, el traslladen a un dels 34 barracons del camp de concentració de Gusen I (anomenat eufemísticament “el sanatori”), amb el número 11688. En aquest lloc portaven els presoners més malalts i febles. Per tant, sembla que ja arriba molt debilitat a causa de les terribles condicions viscudes.
Mor a Gusen, poques setmanes després, el 16 de juny a les 07:45 hores; sembla que és introduït a la cambra de gas i dies després és portat al crematori. La causa “oficial” (no real) anotada als llibres del camp és pneumonia lobar.
Quines van ser les conseqüències?
La família coneix la seva mort per mitjà d’una carta d’Emili Burjanot de Godall. La dona de Miguel està nou anys de dol i fa que la seva filla Josefa es casi de negre divuit anys després.
La família no parla sobre el tema i el deixa soterrat fins que la situació política es calma. Uns anys més tard tenen l’oportunitat de viatjar a Mauthausen, però finalment no es veuen amb cor de visitar el lloc on havia mort Miguel. El govern alemany li lliura una indemnització per tots els danys irreparables.
Vivència significativa: els amics
Miguel, des del moment que arriba a l’Stalag X-B, coneix el godallenc Josep Sánchez, de qui ràpidament es fa amic. A Mauthausen coincideix amb un altre godallenc, Emili Burjanot. Ell contacta posteriorment amb la família de Miguel per arreglar tots els seus papers. Miguel és analfabet i no tenia manera de comunicar-se directament amb la família per carta. Un dels gestos més emotius d’aquesta amistat amb ell és que li escriuen les cartes per als seus. Emili Burjanot va sobreviure a l’horror nazi i un cop mort Miguel, contacta amb la família i els explica les vivències compartides amb el nostre deportat.
La seva família encara ara conserva les cartes enviades des del camp.
Memòria del territori
Reflexió de l'alumnat:
Un aspecte que vull destacar d’aquest treball de recerca és el viatge a Mauthausen, allí vaig experimentar moltes sensacions, molta tristesa i empatia al crematori de Gusen, ja que no vaig poder evitar pensar que allà havien intentat esborrar el rastre de la persona a qui nosaltres hem intentat recuperar el record. Una altra sensació antagònica va ser quan vaig visitar l'exposició on hi havia el crematori de Mauthausen, i la cambra de gas... Aquesta exposició s'anomena "L'habitació dels noms" i hi ha unes taules enormes amb tots els noms dels deportats que van perdre la vida a Mauthausen i Gusen. També hi havia un llibre enorme on també estaven els noms d'aquestes persones. La meva companya Maria March i jo ens vam posar ràpidament a buscar el nom de Miquel, ens va costar una mica, com ja he dit el llibre era molt gran, però va ser tan bonic el moment el qual vam veure el seu nom allí apuntat, en aquell moment em vaig sentir molt orgullosa de tot el treball que he estat efectuant durant el curs, ja que si en aquell moment vaig experimentar aquest sentiment, volia dir que havia fet bé la meva feina.
Andrea
19 de juny de 2019
INS Ramon Berenguer IV d'Amposta