Enrique Ferre(r) Berenguer
Com va arribar a la deportació?
Naix el 31 de desembre de 1889 a Banyeres de Mariola, Alacant. Els seus pares, Teresa Berenguer Albero i Enrique Ferré Gisbert, són també de Banyeres de Mariola. El pare es trasllada posteriorment a La Sénia, on és conegut com “el Banyeres”. Ja a Amposta, el 4 de febrer es casa amb Carmen Duran Idiarte.
Creua la frontera francesa el 13 de febrer de 1939 amb la seua família i són internats al Camp de refugiats d’Angulema, Les Alliers. L’abandonen el 20 d’agost del 1940 en el Comboi dels 927 amb destí a Mauthausen.
Com la va afrontar?
El 24 d’agost de 1940 ingressa, juntament amb el fill de catorze anys, a Mauthausen. Per primer cop ens consta l’enregistrament del cognom amb erra final, “Ferrer”. La seva matrícula és 4204. Com a ofici se’l declara pagès.
Segons els documents originaris del Camp l’SS Rudolf Bleier testimonia la seva defunció el 6 de gener de 1941 a les 9:00 a Marbach, una de les pedreres utilitzades per construir el camp de Mauthausen. La causa “oficial” anotada és una debilitat cardíaca i circulatòria. En realitat, però, només sabem segur que és assassinat construint el camp de tortura on, després de la seva mort, seguirà patint el seu fill.
Quines van ser les conseqüències?
Ignorem quan la família d’Amposta s’assabenta de la seva mort. Ni tan sols el moment que el fill la coneix perquè, tot i que està empresonat al mateix camp de concentració, segurament es troben ja separats.
Després de l’alliberament, la seva memòria es manté gràcies al fill que aconsegueix el seu reconeixement com a refugiat d’acord amb la Convenció de Ginebra de 1933.
El fill és també qui realitza els tràmits per tal que Carmen Duran Idiarte cobri com a viuda de víctima de guerra les indemnitzacions alemanya i francesa.
Vivència significativa: exili amb el seu fill i el Comboi dels 927
El 13 de febrer de 1939 s’exilia amb el seu fill Enrique Ferrer Duran. Resten amb qui comparteix la seva estança al camp d’Angulema on els republicans són titllats d’indésirables.
El 20 d'agost de 1940 Enrique i el seu fill són obligats a pujar a un tren amb 927 republicans. És el primer tren a Europa que porta famílies senceres cap a un camp de concentració nazi.
Després de quatre dies arriben a Mauthausen. Els alemanys pregunten a les autoritats franquistes què han de fer, ja que els camps nazis encara no estan preparats per rebre dones i nens. Serrano Suñer es desentén de les persones deportades al tren i el 24 d’agost en fan baixar 470 homes majors de 12 anys. La gran majoria morirà. La resta continua el trajecte per Europa fins arribar a l’estat espanyol, on pateix presó i repressió.
De segur que, amb l’exili, esperava una vida millor per als dos fins el retrobament familiar. En canvi, viuen un segon infern després de la Guerra Civil pel sadisme del feixisme i del sistema concentracionari nazi.
Memòria del territori
Reflexió de l'alumnat:
Aquest treball a nivell personal ens ha fet pensar en els altres i, sobretot, en les famílies que durant anys no han pogut fer res per la memòria de les seves víctimes a l’holocaust o als camps de concentració. Per això pensem que és important que, amb el nostre treball, nosaltres fem conèixer estes persones com herois que van haver de suportar tot aquell patiment perquè aquests crims no tornin a passar
El que converteix un treball com el nostre en una forma de resistència.
Isabel, Paula B., Paula G., Keyla i Roger
Aquest treball m’ha fet veure com es pot causar dany a tantes persones tan sols per no qüestionar-nos si el que fem està bé o no. Per això, crec que és un tema que hauria de ser molt més estudiat per adonar-nos que no ens hem de conformar amb el que ens diuen, ja que tots nosaltres som persones independents i lliures, responsables de les nostres actuacions.
Isabel
29 de maig de 2020
INS Ramon Berenguer IV d'Amposta