Marcelino Ortí Meseguer
Com va arribar a la deportació?
Naix a Vallibona el 22 de març de 1919 i hi passa els primers anys de la seva vida. Més tard marxa amb la seva família a Amposta a la Masia Suñer, partida de l’Encrusa, número 6. Al final de la guerra, sembla que forma part de la Lleva del Biberó. En caure Catalunya en mans franquistes, s’exilia a França per por de ser perseguit pel seu compromís amb la República. Quasi segur és traslladat a un camp d’internament. Posteriorment ingressa en la 31a Companyia de Treballadors Estrangers (CTE). Allà apareix per primer cop el seu cognom canviat per ‘Marcelino Ortiz Meseguer’.
Arran de la invasió alemanya a França, la Wehrmacht el captura als Vosges el juny de 1940 i l’empresonen al Frontstalag 140 de Belfort i després a l’Stalag XI-B de Fallingbostel.
Com la va afrontar?
El deporten al KZ Mauthausen el 25 de gener de 1941 en un comboi juntament amb 1506 deportats més des de Lüneburg.
Arriba a Mauthausen el 27 de gener amb el número 6463. Allí se li atribueix com a ofici: feines del camp.
Les males condicions de vida i l’esgotament tant físic com psicològic són segurament els causants que sigui traslladat al KZ Gusen el 8 d’abril de 1941, amb la matrícula 11843.
Mor a Gusen el 8 de desembre de 1941. La causa de la mort és un dels grans interrogants d’aquesta història perquè, tot i que al Llibre dels morts es parla d’una deficiència circulatòria, desconeixem la veritat. Només sabem que, tres dies més tard de mort, el traslladen al crematori.
Quines van ser les conseqüències?
La seva defunció és comunicada a la família amb una carta on s’indica la mort al camp de concentració de Gusen. Aquesta carta és enviada pel govern alemany, tot i que no es conserva.
La seva mort i la seva ideologia d’esquerres comporta que la seva família marxi a viure a Torreblanca per por a les represàlies durant els primers anys del franquisme. A partir d’aquest moment, la mort de Marcelino passa a ser tabú.
La família no ha rebut en tots aquests anys cap reconeixement ni indemnització.
Vivència significativa: Oblit
Una de les principals causes de l’oblit que ha patit la figura de Marcelino Ortí és la seva joventut. Marcelino no té fills, ni dona. La seva memòria s’ha perdut perquè la família té por de les represàlies que pot patir si evidencia l’enyorança del familiar republicà a qui mai més veurà. Fins ara.
Imagineu per un moment què significa patir un any sencer de tortures i crueltat a un camp de concentració perquè després no us recordin ni parlin de vosaltres: dur, veritat? Doncs, així ha estat la vida de Marcelino Ortí; un jove a qui fins i tot arriben a canviar el cognom, fet que ha obstaculitzat la seva memòria.
Memòria del territori
Reflexió de l'alumnat:
Sol i amb 19 anys, Marcelino va empendre el camí cap a França per exiliar-se a causa de la repressió per ser “roig”. Per ser un noi tan jove, tenia les idees molt fermes i clares; volia una Espanya republicana i lliure i no s’anava a quedar de braços creuats!
Avui en dia els i les joves hem de seguir lluitant pels valors republicans pels quals Marcelino va donar la vida: és a dir la igualtat, la llibertat i la fraternitat. Perquè encara existeixen en ple segle XXI poders que no els respecten i es persegueixen persones per les seves idees.
Setanta anys ens separen de Marcelino, però no estem tan lluny d’ell en la manera de pensar i plantejar-nos la vida.
Andrea i Júlia
19 de juny de 2019
INS Ramon Berenguer IV d'Amposta