Pedro Altés Caballé
Com va arribar a l'Exèrcit Roig?
Naix a Barcelona aproximadament l’any 1911. Viu a Barcelona i a Batea, on té familiars. Milita al PSUC des de l’any de la seua fundació: 1936, hi treballa com a escolta.
Després d’haver lluitat durant la Guerra Civil pel bàndol republicà, s'exilia pel seu alt rang dins l'exèrcit amb la seua esposa Victòria i el seu fill Joan. Marxen en direcció a Rússia on s’estableixen. El 1941 ja estan establerts a Moscou.
Com ho va afrontar?
Participa en diferents escamots de l’Exèrcit Roig com el grup Peregrín Pérez Galarza, que des de la tardor del 41 intervé a la Batalla de Moscou, i el grup Vicente Alcalde Fuster, enviat el 42 a Bielorússia per infiltrar-se i fer actes de sabotatge. Aquest grup cau en combat i en queden dos supervivents.
Pedro es dona per desaparegut arran de la seua participació en la defensa de Leningrad. En un informe de pèrdues de l'exèrcit soviètic s’especifica que el motiu de jubilació és la seva desaparició.
És un dels 700 republicans que s’allisten a l'Exèrcit Roig per combatre els nazis a la Segona Guerra Mundial. Hi assoleix el rang de comandant.
Quines van ser les conseqüències?
Es desconeix com va ser comunicada la defunció a la família. Victòria es fa càrrec dels dos fills Joan i Jordi, nascut poc temps després d’arribar a la Unió Soviètica. Posteriorment, Victòria coneix un altre home, amb qui té dues filles més.
La família al complet torna a Barcelona en vaixell. El fill gran mor a Mallorca mentre treballa a la mar. Jordi es casa a Barcelona. Seixanta anys després s’inicia la recerca sobre la vida de Pedro per part de la quarta generació de la família.
Vivència significativa: valentia i certesa per un fi comú
Recorre milers de quilòmetres per escapar d’una guerra en la qual et persegueixen amb el sobrenom de “traïdor” i entrar immediatament dins d’una altra és un acte de valentia. Les injustícies nazis no frenen els ideals comunistes de Pedro. El feixisme no havia de regnar al món, si ell ho podia impedir.
Pedro, mor heroicament en la defensa de Sant Petersburg. Motiu pel qual és guardonat al Saló de la Glòria del Museu de la Gran Guerra Pàtria a Moscou, on figura el seu nom.
Memòria del territori
Reflexió:
Poca gent demostra tant d’altruisme i valentia per a un fi comú, tot i que ell personalment no anava a guanyar res més que desgràcia i penombra. Ser capaç d’enfrontar-se a la guerra més feroç d’Espanya i poc després lluitar una altra vegada dins una de les guerres més potents de tota la història és espectacular. La convicció republicana que residia dins de Pedro demostra el seu valor per defensar les seues ideologies i el que ell creia que ens beneficiaria a tots en un futur.
Gràcies a gent com ell, que van lluitar contra el feixisme aquí i a Rússia, ara mateix podem gaudir d’uns drets que fa cinquanta anys eren inimaginables.
Estiu de 2021