Vicente Gil Cercós
Com va arribar a la deportació?
Els seus pares Concha Cercós i Luis Gil s’instal·len a Amposta provinents de Sedaví amb els seus germans Luis, Dolores i Concha. Ell ja naix a Amposta, el 5 de desembre de 1904, com el seu germà menut Joan.
D’ofici pagès, és afiliat a la UGT. Lluita durant la guerra i el 13 de febrer de 1939 passa la frontera francesa amb l’exèrcit republicà per Prats de Molló. L’internen als camps d’Argelers, Barcarès i Sant Cebrià.
S’allista a la 38a CTE el desembre de 1939 i el 14 de juny de 1940 és arrestat i conduït al Frontstalag 204 i, posteriorment, a l’Stalag IX-B. L’11 de juliol de 1942 la Gestapo de Kassel l’arresta per deportar-lo a Mauthausen.
Com la va afrontar?
Ingressa a Mauthausen el 18 de juliol de 1942 amb la matrícula 11.627. Arriba en un moment que disminueix la gravetat de les condicions dels camps per la necessitat, a partir de la meitat de 1942, del govern nazi de millorar així la productivitat dels seus treballadors esclaus.
El 26 de gener de 1943 l’operen de l’aixella dreta. Del 24 d’abril al 16 de maig de 1944 torna a la infermeria. Des del 16 de maig de 1944 treballa al Kommando de construcció del camp.
Consta la seva relació amb altres deportats com el també ampostí Jacinto Forcadell Jornet, José Francés-Torres, Cecilio Aparicio i amb Amador Carpio, també de la UGT i amb qui ja havia coincidit a la 38a CTE.
És alliberat el 5 de maig de 1945.
Quines van ser les conseqüències?
Un cop surt de Mauthausen, es queda a l’exili francès. Viu a Narbona, on treballa de paleta. Allà passarà els primers temps a un centre d’acollida i a una casa de repòs per a deportats, on coincideix amb Amador Carpio. Després de diferents tràmits, el 23 de setembre de 1954 obté la condició de deportat polític i de víctima de guerra. Juntament amb el certificat de refugiat atorgat per OFPRA; aquest reconeixement li dona dret a una pensió francesa. Mai torna a Amposta, tot i que sembla que es posa en contacte amb l’Ajuntament per aconseguir uns documents. Gràcies a aquest tràmit, la família coneix la seva adreça a Narbona.
Mor el 19 de juliol de 1971, abans que acabi la dictadura que l’havia condemnat a ser apàtrida, a l’exili i a la deportació.
Vivència significativa: compromís polític
És d’una família republicana. En els informes de Falange consten les germanes Dolores, Concha com a afiliades també a la UGT; mentre que Luis ho era a la CNT. Durant la Dictadura de Primo de Rivera, Vicente i Luis tracten d’alliberar-se del servei militar al·legant la condició de “vídua pobra” de la mare i en el cas de Vicente la seva curta talla; i el 1925 és declarat en “desconocido paradero”.
A Mauthausen segueix aquest compromís i forma part del Comitè Internacional Clandestí de Resistència que agrupa deportats comunistes i anarquistes de diferents nacionalitats. Hi exerceix les funcions d’enllaç i participa en l’alliberament militar del Camp. Diversos companys de deportació testimonien el seu patriotisme “animat pel més pur esperit de la Resistència”.
Memòria del territori
Reflexió de l'alumnat:
Aquest projecte, a més de fer-nos reflexionar i aportar-nos coneixement sobre la situació que van viure desgraciadament persones innocents a les quals van conduir a un infern inesperat, també ha afavorit el nostre coneixement a l'hora de dur a terme una investigació.
És important mostrar tot el que va passar perquè mai s'oblidi i es tingui sempre present, per cridar i expressar en nom de totes aquelles persones que ja no poden, tot el sofriment i injustícia que els va privar de les seves paraules i llibertat.
Aroa, Lisbeth, Joan Marc, Maria, Roxana, Joan Judith i Andrea
En aquest treball me n’he adonat de l'actitud que sovint manté la societat davant ideologies ètnies o races diferents. I de la maldat de tantes persones que, tot i que no participaven directament en l'holocaust, també en van ser còmplices.
Joan Marc
19 de juny de 2020
INS Ramon Berenguer IV d'Amposta