Embedded Files
Intens i emocionant ha estat el viatge que alumnes i professors de diversos instituts del Segrià han fet als actes de commemoració del 74è aniversari de l'alliberament del camp de concentració de Mauthausen, entre el 3 i el 6 de maig de 2019. L'Anna Barrabés, l'Adrià Rubinat i el Pau Lladanosa (INS Almenar), l'Elda Aguilà, l'Elena Bitar i l'Adina Iordache (INS Caparrella), l'Àlex Montoro, la Judit Montoro i l'Alba Genís (INS Guindàvols), la Cristina Pisa, la Ma Carmen Valdívia i el Miquel Codina (INS Josep Lladonosa), i el Damià Peinado i l'Ainhoa Secaduras (INS Torre Vicens), han estat els participants d'aquesta iniciativa de l'Amical de Mauthausen i que ha comptat amb el suport dels ajuntaments de Lleida, Alfarràs i Almenar. L'Albert Rodríguez (INS Torre Vicens) i el David Sancho (INS Almenar) han sigut els professors acompanyants.
Els joves lleidatans han pogut compartir l'experiència amb prop de cent-seixanta estudiants més vinguts de Catalunya, el País Valencià, l'Aragó i Castella-la Manxa. El grup es completava amb altres cent-cinquanta persones més de diferents edats, entre els que es trobaven descendents de deportats als camps de concentració nazis.
El primer dia de viatge es va visitar el castell de Hartheim (a la foto), un castell renaixentista que fou utilitzat pel govern nazi com a centre d'extermini. Allà hi foren assassinats principalment disminuits físics i psíquics, en el marc del programa Aktion T4, passant a ser aquest col·lectiu el primer a patir l'assassinat massiu organitzat pels nazis. Van poder visitar-ne les instal·lacions i el memorial, i l'alumnat de l'IES Dr. Simarro de Xàtixa i de l'INS Baix Montseny de Sant Celoni van fer els primers actes d'homenatge als deportats.
Alumnes de l'IES Dr. Simarro (Xàtiva)
Alumnes de l'INS Baix Montseny (Sant Celoni)
Tot seguit van dirigir-se a l'estació de trens de Mauthausen, on arribaven els deportats a Mauthausen i des d'on havien d'anar caminant fins al camp. A l'estació va fer-se un altre homenatge, encapçalat en aquest cas per l'alcalde de la ciutat Thomas Punkenhofer i on van intervenir els instituts Pius Font i Quer, Lluís de Peguera i Lacetània de Manresa.
Després van dirigir-se al Memorial d'Anne Pointer, qui va amagar durant la guerra els rodets fotogràfics amb fotos del camp de Mauthausen, i que Francesc Boix havia duplicat als laboratoris del camp. Les fotos les hi feien arribar un grup de joves espanyols coneguts com els "Poschacher", perquè treballaven a les instal·lacions d'Anton Poschacher, un empresari local. Acabada la guerra, aquestes fotos van servir com a prova als judicis de Nuremberg contra els jerarques nazis. Al memorial d'Anne Pointer, fou el torn de l'INS Gerbert d'Aurillac, de Sant Fruitós del Bages, de dur a terme l'acte d'homenatge.
Intervenció de l'alcalde de Mauthausen
L'Adina i la Cristina participen a l'ofrena al Memorial de l'estació de trens de Mauthausen
El mur on els Poschacher amagaven els rodets
El dissabte, ben d'hora, l'expedició de l'Amical de Mauthausen va sortir cap al camp de concentració d'Ebensee, on es van fer altres actes d'homenatge als deportats espanyols. D'aquest camp pràcticament no en queda res ja que al seu recinte s'hi va construir una urbanització, però sí que es conserven encara el impressionants túnels construïts pels nazis durant la guerra, per tal de continuar fabricant armes i equipament militar sense que es veiessin afectats pels bombardejos aliats.
Intervenció de l'INS Francisco de Goya (Barcelona)
Memorial d'Ebensee
Als túnels d'Ebensee va dur-se a terme un altre acte d'homenatge per part de l'IES Pedro Cerrada (Utebo,Saragossa) i una trobada amb joves italians al túnel principal, on es van cantar el "Canto a la libertad" de José Maria Labordeta i "Bella Ciao", l'històric himne antifeixista italià. De ben segur va ser un dels moments més especials del viatge. Com ressonaven les cançons!!
El Damià i la Cristina a l'encesa d'espelmes en record de les víctimes d'Ebensee
Túnels d'Ebensee
La Ma Carmen i l'Anna cantant el Bella Ciao
A la tarda, tot el grup va dirigir-se al memorial del camp de concentració de Gusen, on els instituts La Azucarera (Saragossa) i alumnes d'instituts de Miranda de Ebro (Burgos) van realitzar els seus actes d'homenatge. A Gusen, però, van viure un moment molt especial per l'Adrià, ja que van col·locar les plaques en record del seu repadrí, Ramon Torrelles Bañeres, assassinat al Gusen el novembre de 1941. A més, l'Anna va participar en l'acte internacional de reconeixement als deportats, on es van llegir els noms dels deportats del Segrià Enric Curià Gatius (Lleida) i Pau Segués Boncomte (Almenar). L'acte va consistir en substituir el seu número de pres pel seu nom real, per visibilitzar les víctimes del feixisme. Tot i la pluja, l'acte va celebrar-se igualment i va ser seguit per centenars de persones vingudes de desenes de països.
L'Adrià i el seu professor David Sancho després de posar les plaques al crematori de Gusen
L'Anna va participar a l'acte juntament amb el Jan Téllez (INS Francisco de Goya)
Diumenge arribava el dia en que es farien les principals commemoracions i també el moment en que els alumnes dels instituts del Segrià farien el seu acte homenatge. Només arribar al KL Mauthausen van dirigir-se al memorial de la Generalitat de Catalunya que el conseller Raül Romeva, actualment empresonat per motius polítics, va inaugurar el 2017 en aquest camp de concentració. L'alumnat lleidatà va llegir un text relatiu a l'exili i la deportació dels mestres lleidatans, i la Gemma Domènech, Directora General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, va adreçar també unes paraules al públic assistent a l'acte, on -de forma espontània- també es va cantar "Els Segadors", himne nacional de Catalunya.
La Judit, l'Elena, el Damià, la Cristina i l'Adrià van representar els diferents instituts del Segrià.
Foto de tots els alumnes del Segrià amb la Gemma Domènech i la Teresa Curià, filla del deportat lleidatà Enric Curià.
Acabat l'acte al Memorial de la Generalitat de Catalunya, van iniciar-se els actes principals a l'antiga appelplatz del camp de concentració. Milers de persones de desenes de països van reunir-se a Mauthausen per retre homenatge a les víctimes del feixisme i conjurar-se, un cop més, perquè mai més torni a succeir una atrocitat similar. Els nostres estudiants van encapçalar la delegació de l'Amical de Mauthausen entrant a l'appelplatz, i fou l'Elda l'encarregada de portar el penó de l'Amical de Mauthausen.
Després, diferents delegacions d'entitats i països van fer l'ofrena floral a les víctimes de l'Holocaust al monument situat al bell mig de l'appelplatz. Aquí en teniu unes imatges:
Representació dels EUA, amb un supervivent de l'Holocaust.
La representació de Rússia, el país d'on van ser assassinades més persones a Mauthausen.
El conseller a l'exili Toni Comín va encapçalar la delegació de l'entitat Triangle Blau, col·lectiu català contra l'oblit.
Acabats els actes internacionals de commemoració, els actes de l'Amical de Mauthausen van continuar al memorial francès (com a reconeixement al paper d'aquest país en cedir un espai a Espanya durant la dictadura de Franco per recordar els republicans que patiren la deportació), al memorial als republicans espanyols i al memorial jueu. En aquests espais van intervenir els instituts Ramon Berenguer IV (Amposta), l'Institut de Tona i l'IES Miguel Catalán de Saragossa.
Memorial dels republicans espanyols
Memorial jueu
Finalment, abans de marxar de Mauthausen, van visitar la pedrera, potser l'espai més emblemàtic de tot el camp i tristament coneguda per les duríssimes condicions de treball dels presos. Actualment el govern austríac, del qual en forma part l'extrema dreta, ha tancat l'accés a l'escala de la mort, però no podien deixar de visitar i reivindicar aquest espai de memòria.
Per tant, van saltar la tanca i cap a l'escala, a reivindicar aquest espai de memòria on tantes i tantes persones van morir a causa del treball esclau. A tots ells, el nostre respecte i reconeixement.
Intervenció de l'IES Ramón y Cajal de Huesca a la pedrera de Mauthausen.
Vista de l'antiga pedrera i l'escala de la mort.
Acabada la jornada, cada nit hi havia reunió al menjador d'un dels hotels on s'allotjava el grup de l'Amical de Mauthasen. Repàs de la jornada i preparació de l'endemà, així com intervencions dels alumnes i de totes aquelles persones que volguessin parlar, explicant com vivien la visita a espais tan terribles com els que visitaven, però que els generaven moltes emocions. Especialment interessants i aplaudides eren les intervencions de totes les persones que eren descendents directes de deportats als camps i explicaven com ho vivien les seves famílies. Eren el cas de l'Adrià i la Teresa Curià, que amb més de 80 anys continua treballant incansablement per la memòria del seu pare i la resta de deportats als camps.
El dilluns, darrer dia del viatge, van dirigir-se de nou al KL Mauthausen, on ja sense la gentada que l'omplia durant els actes de commemoració, van poder visitar-ne les instal·lacions, guiats per Josep San Martin, membre del Comitè Internacional de Mauthausen, descendent de deportats i gran coneixedor de l'Holocaust. A banda de la visita, l'IES La Hoya de Buñol va realitzar una breu representació teatral a la Sala de Banderes del camp, específicament creada per l'ocasió. Alumnes de l'IES Miranda de Ebro també van realitzar una "performance" que havia quedat pendent dels dies anteriors.
El Josep San Martin va guiar el grup de Lleida durant la visita al KL Mauthausen.
Un moment de la representació teatral a la Sala de Banderes del KL Mauthausen.
I finalment, en la visita a la zona del crematori del camp, els alumnes de l'INS Almenar van dur a terme una altra de les accions previstes en aquest viatge. Van col·locar una placa, que els va donar l'ajuntament, amb el nom dels vuit almenarencs deportats als camps de concentració nazis. El dia anterior, la mateixa placa s'havia col·locat en una plaça del poble, i que possiblement en un futur serà batejada amb el nom de plaça Neus Català, en homenatge a aquesta deportada catalana.
Els alumnes de l'INS Almenar amb la placa que van col·locar al KL Mauthausen.
Vuit almenarencs foren enviats als camps. Un dels pobles del Segrià amb més deportats.
Els representants de la Paeria de Lleida (els tècnics Pilar Nadal i Josep Serra, i el regidor Joan Gómez) també van col·locar una placa en record dels lleidatans assassinats al KL Mauthausen.
Foto de grup de l'expedició del Segrià a la porta del pati de garatges del KL Mauthausen, antigament coronada per l'àliga amb l'esvàstica. Encara es veuen els ferros que la sustentaven.
I fins aquí un viatge que de ben segur que alumnes i professors sempre recordaran. Moltes emocions i una gran lliçó d'història i vida, que encoratja a tots plegats a treballar perquè el feixisme no torni mai més.
I si voleu veure o descarregar-vos fotos del viatge, cliqueu aquí.
Report abuse