III commemoració escolar del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust
Per tercer any consecutiu, i sota el lema "Mantenim-nos juntes!", el teatre de l'Escorxador de Lleida va ser l'escenari de la commemoració escolar en memòria de les víctimes de l'Holocaust. Amb el suport logístic, humà i material del Centre de Recursos Pedagògics del Segrià, els instituts d'Almenar, Caparrella, Guindàvols, Josep Lladonosa i Torre Vicens van trobar-se de nou per dir "Mai més!" a la barbàrie que va suposar el feixisme, així com per recordar-ne les seves víctimes. Enguany la celebració s'ha centrat en les dones deportades als camps. D'una banda, en els dones deportades de les terres de Ponent, i de l'altra, com a record i homenatge a la lluitadora antifeixista Neus Català, un referent de la memòria de la deportació i dels camps de concentració.
La coral de l'INS Josep Lladonosa va estar acompanyada pel guitarrista i codirector de la coral Agustí Ardanuy.
La interpretació de "Morir a Ravensbrück" per part de la coral de l'INS Josep Lladonosa, sota la direcció de Divina Melé, va marcar l'inici de l'acte, que va ser conduit pels alumnes d'aquest mateix institut.
Tot seguit, van prendre la paraula en Jordi Font, director del Memorial Democràtic, Carles Vega, director dels Serveis Territorials d'Educació a Lleida, i Sandra Castro, regidora d'Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes. Tots tres van insistir en la importància de fer memòria com una part essencial de l'educació del jovent, i van encoratjar alumnes i professors per seguir treballant en aquesta direcció.
Acabats els discursos de les autoritats presents a l'acte, els alumnes de l'INS Caparrella van prendre el relleu per presentar-ne la part central, l'encesa d'espelmes en memòria de les víctimes. Després de recordar els diferents col·lectius deportats als camps d'extermini, els diferents instituts van anar llegint les biografies de les dones deportades de les terres de Ponent, originàries del Pla, el Pirineu i la Franja: Felicitat Gassa, Maria Arange, Coloma Seró, Generosa Cortina, Lola Casadellà, Elvira Ibars, Maria Castelló i Conxita Grangé. Per acabar, va cloure la cerimònia Carme Rei-Granger, neboda de Conxita Grangé i vicepresidenta de l'Amical de Ravensbrück, entitat que representa les dones, familiars i descendents de les deportades a aquest camp de concentració.
A continuació es va portar a terme l'encesa d'espelmes en memòria de totes les víctimes de l'Holocaust. Un minut de silenci musicat per la coral de l'INS Lladonosa amb la cancó jueva "Al Shlosha D'Varim" que significa "el món es sostè sobre tres pilars: veritat, justícia i pau".
L'alumnat dels diferents instituts van llegir les biografies de les deportades
Carme Rei-Granger va reivindicar la importància de fer memòria de les dones deportades
L'encesa d'espelmes va recordar un cop més totes les víctimes de l'Holocaust
Acabada l'encesa d'espelmes pujaven a l'escenari una representació de l'alumnat que el passat maig de 2019 va participar als actes de commemoració del 74è aniversari de l'alliberament de Mauthausen. Un moment especial en que transmetien als companys dels seus instituts tot el que van viure en aquell viatge. Parlaments i un breu vídeo posaven punt i a part a la feina feta durant el darrer any, que els ha dut a fer diferents xerrades, preparar una exposició i participar en la instal·lació de les Stolpersteine a la ciutat de Lleida. I diem punt i a part perquè estem segurs que continuaran treballant per la memòria.
Amb l'escriptora Carme Martí com a convidada va començar la següent part de l'acte, conduïda pels alumnes de l'INS Almenar. L'alumnat dels diferents centres presents a l'acte van participar en la xerrada-col·loqui amb l'autora de la novel·la "Un cel de plom" sobre la vida de Neus Català. Carme Martí ens va parlar del procés de creació de la novel·la, el fet de passar tantes i tantes hores parlant amb la Neus, i de totes les emocions que li va despertar poder escriure sobre una vida tan intensa com la de Neus Català.
La Carme Martí ens va apropar la figura de Neus Català a través del procés de creació de la novel·la
L'alumnat va poder preguntar a la Carme Martí tots els interrogants que els hi va despertar la lectura de la novel·la "Un cel de plom"
I després de la pausa, l'alumnat de l'INS Guindàvols va presentar l'obra de teatre "El cinturó d'Hipòlita", una altra creació del professor Dani Gil i que de nou ens va corprendre amb les referències a la duresa de la vida als camps d'extermini. L'obra va ser interpretada de forma magistral pels actors i actrius de la companyia "Teatre de motxilla" del mateix institut. Com sempre, la representació teatral no va deixar indiferent a ningú.
I finalment, els alumnes de l'INS Torre Vicens van pujar a l'escenari per llegir el manifest que havien elaborat per l'acte que es fa al Parlament de Catalunya en memòria de les víctimes de l'Holocaust, i que malauradament enguany es va suspendre per la convocatòria d'un ple a darrera hora. Per acabar l'acte, la coral de l'INS Lladonosa va interpretar "Què volen aquesta gent?" de Maria del Mar Bonet, un himne a favor de la lluita per les llibertats i en contra de la repressió.
La interpretació de "Què volen aquesta gent?" va tancar l'acte d'enguany
Foto de família del professorat del DEMD-Lleida amb l'escriptora Carme Martí
Les magnífiques fotos que il·lustren aquest article són de l'Antònio Galeote, i en podeu veure més si cliqueu aquí. I en aquest altre enllaç us deixem els vídeos de l'acte: Vídeo 1. Vídeo 2 (obra de teatre) enregistrats pel Damià Santamaria del Centre de Recursos Pedagògics del Segrià. Moltes gràcies a tots dos!
Us deixem també les notícies sobre l'acte que van aparèixer a la premsa local:
L'acte de l'Escorxador als diaris La Mañana i Segre (31-1-2020)