Orígens
Mereix un capítol especial esbrinar l'origen o motivació de cada un dels renoms que han tingut les cases. La casuística és força variada, en alguns casos fàcilment deduïble i en d'altres posant-hi més imaginació. El cas més evident és quan el nom fa referència directe al nom de la persona: cal Pere de la Mula, cal Jordi, cal Magí, cal Mauricet de la Culla... o bé cal Miqueló, cal Llorençó, cal Ferlando...
N'hi ha que fan referència directa als cognoms: cal Bisbal, cal Barrana, cal Brics, can Planes, cal Cucurella, cal Pusó...
D'altres fan referència a oficis: cal Boter, ca la Planxadora, cal Matoner, cal Cabrer, cal Masover, cal Parairet, cal Fus...
Uns altres es fixen en trets, costums o característiques determinades de la persona: Cal no lo llances, cal Buenas, cal Salta-marges, cal Patilles, cal Cigarro, cal Viola, cal Pilet... i alguns amb certa mala bava: cal Matasants, cal Roba-pasta, cal Caça-aranyetes...
En alguns casos és fa més difícil averiguar el com o el perquè es va originar el motiu o renom de la casa, sobretot si la casa o la família ha desaparegut. En altres casos l'origen és tant antic que ni la pròpia família no el coneix.
En d'altres, afortunadament, encara resta algú que en pot donar notícia certa. La recerca continua....
Cal Malé (Sant Bartomeu, 21). Se n'ignora l'origen cert. S'especula que podia haver-hi hagut un establiment d'elaboració o venda de mel. Aleshores el motiu s'hauria d'escriure "Meler".
Cal Bana (Nou de santa Clara, 9). Quan es jugava a bitlles qui les tombava totes d'una sola tirada es deia que havia fet "bana". La persona que va originar el nom tenia l'habilitat de fer moltes "banes" i li va quedar el "Bana".
Cal Viola (Aiguader, 20). En aquest cas la persona que originà el nom tenia per costum a la primavera portar un pom de violes al trau.
Cases del barret de cèntim (Roger de Flor). El constructor d'aquestes cases solia dur un flamant barret enlloc de les habituals boines o gorres. Quan se li preguntava al respecte contestava: "Si, ja veus, un barret de cèntim".
Cal Ferlando (Sant Bartomeu, 42). Prové d'una deficient dicció del nom Fernando (Ferran Puigdellivol) el propietari de la casa.
Cal Matasants (Sant Benet 32). L'adjudicatari d'aquest malnom sembla que seria protagonista actiu en les revoltes antireligioses contra esglésies i convents, tant freqüents a la primeria del s. XX.
Cal Pauet (Sant Bartomeu, 51). Era un costum familiar de batejar amb el nom de Pau als primogènits de les diferents generacions.
Cal Jordi (Plaça Sant Ignasi, 9). El nom correspon a en Jordi Noguera Serarols carismàtic forner del barri que repartia anissos a la canalla amb la condició que quan els demanava "què s'ha de dir?" havien de contestar "Visca Catalunya!"
Cal Purgatori (al carrer Purgatori) En aquesta casa de la família Casas hi havia un padrí que tenia per costum d'advertir la quitxalla que tenia una conducta que considerava errònia dient-los: "No facis/diguis això que aniràs al purgatori!".
Cal Pilet (Nou de Santa Clara, 5). El pagès d'aquesta casa tenia el costum de fer piles petites (pilets) quan dipositava els fems al camp, al contrari del que feien els altres pagesos que feien una sola pila gran.
Cal Clincu (Peix, 16). Aquesta persona quan cobrava el jornal (amb monedes de plata) les feia dringar contra el terra per certificar-ne el seu so i la vàlua. De l'onomatopeia del so (clinc) li va quedar el Clincu.
Cal Beia (Santa Llúcia i Sant Bartomeu, 34). No se'n sap l'origen cert. S'especula que podria venir de la paraula "abella" pel fet que la família tenia ruscs d'abelles a la partida de les Tries, vora la riera de Rajadell.
Cal Rateta (Sant Bartomeu, 31). Aquesta persona solia portar un crostó de pa a la butxaca que anava rosegant, de manera que algú li va dir que semblava una rateta.
Cal Nari (Sant Bartomeu, 46). El motiu prové d'una deficient dicció del nom Nasi (Ignasi).
Cal Mitger del davant i cal Mitger del darrera (Vell de santa Clara, 15 i Nou de santa Clara, 24). Sembla ser que els dos hereus de la casa no es van posar d'acord amb la herència i van partir la casa exactament pel mig.
Cal Cua (Nou de Santa Clara, 18). Un dels germans de la casa després de passar per la guerra del Marroc va dur una vida de rodamón voltant sense rumb definit. Quan tornava a casa duia els cabells recollits amb una cua.
Cal Samsó/ca la Samsona (Sant Bartomeu, 32). El motiu correspon al cognom de n'Estanislao Samsó Llobet, jesuïta, que en el cens de 1900 apareix vivint amb la seva mare Paula Llobet Servós i al 1910 amb la seva tia Maria Llobet Servós. Una seva germana M. Lluïsa Samsó l'any 1925 celebrà amb gran solemnitat les noces d'or de professió religiosa en el convent de Santa Clara.