Fou molt popular a començaments del s. XX la figura del mestre Malé que ensenyà de lletra a força generacions d'escodinaires.L'anomenat mestre Malé es deia Joan Cors Centelles, nascut el 1874? fill de Salvador Cors Morera i Maria Centelles Utgés. Va viure amb el seus pares i quan aquests van morir va continuar vivint a cal Malé del carrer Sant Bartomeu 23 (ara 21) junt amb el seu germà Josep, l'hereu, quan aquest es va casar amb Concepció Torrens Riera.

En Joan Cors quan era petit caminant tot sol cap a Viladordis va caure en un dels recs de la séquia, on va romandre-hi moltes hores. A conseqüència d'aquest fet va quedar coix d'una cama i amb una mà esguerrada. Com que va quedar inutilitzat pel treball manual el van fer estudiar per mestre.

Així va ser com en Joan es posà a donar classes a la mainada del barri. Primer va tenir l'escola a cal Garriga (on després va haver-hi la barberia Martínez) del carrer Sant Bartomeu, després a cal Beia del mateix carrer i finalment a cal Torrens del carrer Montserrat.

Va tenir fama de bon mestre però exigent i rabiüt. És sabut que en aquell temps els clatellots pedagògics eren política i socialment d'una exquisida correcció. La quitxalla per la seva banda, sempre incorrectíssima, no se n'estava de recordar-li la seva minusvalidesa amb una cantarella: "Malé, posa la pota bé".

Entre els seus alumnes cal destacar al qui fou alcalde de Manresa i conseller de la Generalitat republicana en Lluís Prunés i Sató.

Pels volts de 1930, a instàncies de la seva germana Teresa, abandonà la docència i ingressà en un convent de Barcelona on en tingueren cura fins el final dels seus dies.

En Josep Closas i Pinyot (1901-1984), alumne del mestre Malé, en les seves memòries "Un Manresà de cal Tort" explica el següent:

"De quan vaig començar a anar a l'escola no puc precisar-ne l'edat, però segurament seria als sis o set anys.

    Al barri hi havia una escola de minyons coneguda per cal Malé, establerta en un segon pis del carrer de Sant Bartomeu, que regentava el senyor Joan Cors, àlias Malé, tot un Mestretites d'aquells de "palmada va", que feia classe matí i tarda per a la quitxalla i al vespre per a xicots grans.

    Va ser la meva primera escola. Aleshores no s'estilava matricular-se. Amb l'acceptació de l'alumne i pagament de la mensualitat n'hi havia prou. Els llibres de text eren d'allò més limitats. Abans d'aquests, la pissarra i les regles aritmètiques cantades. El Cartel per conèixer les lletres de l'abecedari i una llibreta per començar a embrutar paper, un mango i una ploma per sucar al tinter de la taula on et destinaven el lloc.

    Era una escola on els més apocats ja hi entraven amb por, ja que el senyor mestre tenia fama de rabí.

    Quan ja vaig saber de llegir em van donar un manuscrit per familiaritzar-me amb la lletra manuscrita, una aritmètica, una geografia i una gramàtica. Els tres primers no em van ser problema, però pel que fa a la gramàtica se'm va fer molt difícil d'aprendre-la. Ens assignaven el treball de respondre a algunes preguntes i a mi no m'entrava. No hi havia manera d'aprendre-les de memòria per poder-les contestar i em costava llàgrimes i m'hi entristia i em feien perdre la poca gana de menjar que ja em mancava en aquella edat... fins que a casa meva van determinar de treure'm d'aquella escola, abans no m'hi posés malalt."

    "L'Esbarjo, aquest era el nom d'una altra escola que el Patronat Obrer de la Mare de Déu de Montserrat, promogut pels Pares Jesuïtes de la Cova, va establir-se al carrer vell de Sat. Clara, 2.

... Quan vaig començar d'anar-hi havia deixat el col·legi d'en Joan Cors, Malé, perquè era un home de molt mal geni i volia fer entrar la lletra amb la palmeta."

Aquest és l'arbre familiar de la família Cors de cal Malé: