El camí de Font de Fans

Una trentena de veïns i representants d'entitats culturals de la ciutat s'adrecen a l'alcalde de l'ajuntament i EXPOSEN:

PRIMER

PRIMER: Que en els darrers dies, per fi, ha sortit a la llum Pública un tema, que feia anys que el CEB entre d’altres, ho venia denunciant i ho havia dit a l’Ajuntament de Manresa en més d’una ocasió, i que és el tancament de l’anomenat “camí de la Font de Fans o de la Creu del Tort”, el qual  s’inicia a prop del Pont Vell, segueix tot passant pel davant de la Font de Fans i després trenca cap a l’esquerra i travessant el torrent de Tort, s’enfila fins a la Font del Tort i va a parar als peus de la Creu del Tort al Camí Vell de Santa Clara… Aquest camí surt perfectament reflectit a la 2ª edició del Plànol de Manresa de 1996, al del 1974,etc., als quals ens remetem i donem ací per reproduït a tots els efectes.

Segons tots els indicis, el Sr. Pere Foradada, treballador d’Aquest Ajuntament, fa anys que el va tancar tot construint-hi un mur enorme de formigó, barrant així el pas públic a la gent que hi havia passat, hi passava o hi volia passar.

També ens consta, que tant particulars com representants d’Entitats Manresanes s’han queixat en moltes ocasions a Aquest Ajuntament per a la reobertura de l’esmentat camí, i fins al moment tot ha estat en va.

Aquest camí, tenia dos saltants – i que es poden veure a les fotos antigues que s’aporten--, l’un,”el saltant del Tort” ( avui ja tapat per una canalització i el “Saltant del Bana” (pel nom de la família que vivia sota la cova tapada per la casa de pedra, avui també ensorrada). Aquest camí, com es dirà, és antiquíssim i té moltíssimes anècdotes, una de les quals és que a l’aiguat del 1907, les treballadores de la fàbrica de vora el Pont Vell, passant per una sortida elevada es pogueren salvar tot tirant camí amunt.  Una altra, seria que els jesuïtes, que feien el tercerat  (els tercerons) el feien servir per anar a passejar i veure aigua, al “Pouet de Bufalvent” on hi havia una aigua molt bona i en bevien d’allà. També l’utilitzaven per anar cap a “la Font de la Guineu”, ambdós llocs, ja avui desapareguts i que es trobaven al sector nord i de Santa Clara. I una tercera anècdota… que uns lladregots, fugiren per la Creu del Tort, camí avall, pensant-se que no els atraparien.., i un jove, els va anar a voltar pel Pont Vell i els varen poder atrapar abans d’acabar-se el camí.

En fi... Que és un camí que té molta història.

S’annexen els plànols esmentats, perquè NO es digui que no hi ha constància Municipal ni Oficial:

SEGON

1. Es fa memòria a Aquest Ajuntament, de la Sessió del Ple de data 16-7-2001 (i ignorem si n'hi ha hagut d’altres al respecte que el modifiquin), que d’entre altres acords, hi figurava el de l’apartat: 4.1.4 i que tot seguit es reprodueix: (Veure ANNEX)

2.- El mateix Ajuntament de Manresa informava el 16-10-14 (i així es pot trobar a Internet) que: “Manresa recuperarà el camí de la Vall del Paradís amb les obres de restauració del torrent de la Creu del Tort”… i entre altres coses deia: “Actualment, el camí no té continuïtat perquè està tallat al tram abans d’arribar a la Creu del Tort i al tram abans d’arribar al Pou de Llum, al barri de la Balconada…”.

De moment no s'ha fet obrir l'esmentat camí

3.- Que, tot i que Aigües de Manresa sí que ha arreglat i condicionat part d'aquest camí i torrent del Tort (any 2014). Referent al camí de la Creu del Tort, es va parar just abans de l’escala antiga de pedra que s’enfila fins al mur de formigó que la barra i impedeix continuar transitant pel camí...

S’annexen unes fotografies del sector, antigues i d’actuals, a on es pot veure claríssimament, el camí públic que hi havia i que continuava més amunt de la porta que hi ha al mur esquerre, propietat de la família Rius-Pastor. Hi havia un pas i a més pel costat d’aquest camí, hi passava el torrent del Tort, circumstància que feia que la finca del Tort, estigués dividida, als dos costats del torrent. 

A la 1ª foto antiga, que es pot veure com salta l’aigua per sobre de la casa situada sota la bauma ( coneguda com del Bana) antigament propietat (si no hi ha error) de la família Arderiu advocats i últimament habitada per la família Peña, alguns signants d’aquest escrit que hi havien viscut i, per tant, ho coneixen molt bé i a la 2ª foto antiga, es veu el primer salt d’aigua (conegut com del Tort) avui canalitzat i com si fos, “dins“ la finca actual del Sr. Foradada. (Tothom sap que els cabals dels rius i torrents són públics i ningú se’ls pot apropiar…, però al cadastre (ref. cad.: 3097030DG0139G0001RM), consta actualment com si fos de propietat del Sr. Pere Foradada. S’annexa cap al final la corresponent fitxa cadastral. Alguna cosa s’haurà de fer canviar. En aquesta 2ª foto, també es pot distingir una passera de fusta que travessava el torrent, o sigui que el camí que venia de la Creu del Tort, travessava el torrent per aquest indret i continuava cap a baix a la Font de Fans.

Una acta Notarial de 13-07-2001, reflecteix el torrent del Tort canalitzat entre les dues parts de finca del Sr. Foradada. 

4.- L’empresa Arqueociència Serveis Culturals, SL, féu un estudi sobre aquest camí de 38 fulls i que el mateix Ajuntament en donà una còpia a l’AAVV de les Escodines i a on consta que és públic i que els documents i testimonis que allà hi consten així ho testifiquen. Es designa el mateix als Arxius Municipals a tots els efectes.

TERCER

Algunes referències historiogràfiques d’aquest camí:

1.- Un dels primers testimonis escrits el trobem ja l'any 1331, en un document d’arrendament de terres, i que consta que hi ha… “ el camí públic que travessa dita terra...”, i que,   la dita terra…  “es troba a prop de la “fonte de fancio”, el que després s’anomenaria Font de Fans.

2.- Inicialment el nom del Torrent del Tort, era un altre, i segons es desprèn de l’estudi efectuat pel Sr. Ramon Carreté,a principis del Segle passat, sobre “ Ponts i pontarrons de la Sèquia de Manresa “ pp.203, a on es diu: Torrent de les Aviors, torrent del Molar o torrent Isern.

3.- El Torrent del Tort, surt documentat en moltes ocasions una de les quals ja el 1624 al parlar de Delmes al Capítol de Canonges de la Seu..

4.-  El 29-10- 1861, 30 veïns de la zona dirigeixen una Instància a l’Ajuntament de Manresa, a on entre d’altes manifestacions diuen: 

    a) que estan en el ple gaudi de les aigües que naturalment neixen de la Font del Tort i que ja, del 1828 al 1832 el governador, Sr. Urbaneja, la féu arreglar a costa dels veïns i...

    b) que després, i també a costa dels veïns, va fer arreglar el dipòsit tal com avui es troba, el que constitueix una propietat comuna absoluta, i de no haver pensat sens dubte en l’engrandiment del dipòsit i sobretot en haver arreglat, tan necessàriament, el camí públic, que partint de la carretera... segueix fins a la Font de Fans, a on els veïns anaven a buscar aigua quan la del Tort no donava l'abast.

 I per això, els veïns demanaven a l’Ajuntament que: “es dignin, els exponents, disposar l’engrandiment del dit dipòsit de la Font del Tort, ja que pel gran augment de veïns no és suficient l’aigua que avui existeix i al mateix temps arreglar aquella mala baixada, a costa dels veïns com sempre s’ha fet, i que serà un bé que tot el veïnatge agrairà.”.

S’annexa com a doc 1 l’esmentada instància, per fotocòpia, designant l’original als arxius municipals.

5.- Molts veïns han confirmat, a part de les anècdotes esmentades a l’al·legació 1ª, que aquest camí el feien servir, també, els pagesos per evitar el pagament als “Burots” per entrar mercaderies a la Ciutat quan venien per la carretera de Barcelona. Així com que la gent el feia servir per anar a buscar aigua a la Font de Fans i anar a treballar als seus horts. La família que vivia a sota la bauma hi passava, etc.

Aquest ajuntament en té perfecte coneixement i documentació al respecte.

6.- En absolut es descarta que aquest camí el fes servir St. Ignasi de Loiola, quan devia passar per la creu del Tort provinent de la Guia, de St. Pau (ja que hi anava “… pel costat del riu …”, del Pont Vell, etc., ni tampoc es pot descartar que no utilitzés alguna de les seves balmes per fer alguna pregària..., ( ningú ho pot afirmar i/o negar, i des d’allà sí que es veu bé Montserrat !!!).

7.- Tot aquest camí, des del Pont Vell fins a la Creu del Tort, és un lloc preciós, atractiu, i amb un gran microclima, que fins i tot hi viu una palmera sota la bauma, i s’hauria de promocionar per l’esdeveniment Ignasià, de totes totes...

En conseqüència: S’ha considerat i s’ha de considerar un camí públic a tots els efectes.

QUART

Un altre capítol a part, és el tema del Torrent del Tort i d’un ramal final de la Séquia que anava a parar a aquest Torrent del Tort.

1.- Com és possible, que un Sr. particular, en aquest cas, segons tots els indicis, el Sr. Pere Foradada, hagi tancat el pas d’un camí  i s’adjudiqui de la seva propietat el tros de torrent (que travessa la seva finca dividint-la en dues), com si tot fos una sola finca sense solució de continuïtat, com si per allà no hi passés cap torrent públic i hídric ??? La Ref. Cadastral de la seva finca és claríssim. Els Torrents i els cabals hídrics, rius, sempre són públics. 

Que no hi té res a dir l’Ajuntament de Manresa??? I la Junta d’Aigües de la Séquia, la Presidència de la qual, recau en el Sr. Alcalde de Manresa ??? Tenen present la pàgina 26 de L’ANNEX III. INVENTARI D’ELEMENTS PATRIMONIALS DE LA SÉQUIA DE MANRESA, on diu: “En l’etapa inicial de la Séquia el braçal de Santa Clara finalitzava el seu recorregut al torrent del Tort i no continuava fins a Sant Pau.” L’any 1429 els ermitans que residien a Sant Pau van obtenir permís....

Com pot ser que un Sr. s’hi faci una passarel·la particular per sobre el tancat del torrent, tot col·locant-hi cèrcols de ferro i fent-hi discórrer serments de ceps i altres ??? Com és que l’Ajuntament ho permet ??? Quan el Sr. Foradada comprà la seva finca, ja sabia que la seva finca estava dividida en dues parts per un torrent i per un camí públic... Com és que l’Ajuntament de Manresa ho permet i no ho recupera tot d’ofici??? La seva conducta es podria titllar de prevaricació o connivència amb el Sr. Foradada per qüestions que ignorem!

I l’ACA, què hi té a dir??? NO hauria de tenir l’obligació de recuperar l’espai públic del torrent amb la seva corresponent servitud??? Com és que només estigui per l’ús i gaudi d’un sol senyor la cobertura d’un torrent públic??? L’Ajuntament ha comunicat a l’ACA ( Agència Catalana de l’Aigua) aquesta anomalia???. 

Totes les Institucions esmentades han d’actuar en les seves respectives competències i si no se’ls podrà demanar tota mena de responsabilitats com també al particular, Sr. Foradada infractor, que a l’ésser arquitecte tècnic sap molt bé, quina ha estat la seva actuació en tot aquest afer i la construcció dels murs.

2.- També fer esment a les esmentades Institucions/Corporacions, de, com és possible que per la canalització del dit Torrent del Tort hi surtin també aigües i draps no-pluvials???? Es podria titllar de delicte ecològic i mediambiental? Encara n’hi ha un bon rastre...

3.- Com s’ha pogut fer una canalització del torrent tan desastrosa que quan plou molt, surt l’aigua a pressió i enderroca i fa malbé el mur i porta de la finca veïna i que aquest Ajuntament ja ha hagut de reparar? Per què no se soluciona aquesta mala execució? A cadascú se li haurà de demanar les seves responsabilitats. Es demana que amb URGÈNCIA s’arregli.

Finca registral núm.: 1.600, inscrita al Registre de la Propietat núm. 1 de Manresa, al Volum 2.134 llibre 763 de Manresa ,full 213, Inscripció 22. No hi consta cap servitud de pas, ni pas, de cap torrent que la divideixi en dues parts. Per això la seva descripció, entenem que no correspon ni a la realitat ni a la veritat.

CINQUÈ

L’Ajuntament de Manresa ha de recuperar aquest camí públic. Els camins existents s’han de mantenir en la seva integritat segons preveu l’art 546 del PGOUM de Manresa.

La defensa dels camins rurals respon a una finalitat molt més àmplia i general com és la vertebraria del sòl no urbanitzable i el dret de tothom a gaudir-ne, segons estableix la Sentència  224/2015, del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 33 dels de Barcelona de data 14 de setembre de 2015, la qual també especifica, que ”els camins públics gaudeixen de la protecció jurídica que tenen els béns de domini públic, per tant, són inalienables, inembargables i imprescriptibles.”

En conseqüència, els béns de domini públic destinats a un ús públic, pel seu caràcter demanial, no són ni poden ser susceptibles d’apropiació privada, i en quedar totalment demostrat que aquest camí és de temps immemorial, ha tingut i ha de continuar tenint, un caràcter públic amb les característiques abans esmentades i per tant l’Ajuntament de Manresa és l’únic que està legitimat per a efectuar la seva recuperació. En té l’obligació. I ÉS URGENT A CAUSA DEL TEMPS JA TRANSCORREGUT.

Per tot el dit...

DEMANEM A L’AJUNTAMENT DE MANRESA

1.- Que tingui per presentat aquest escrit, l’admeti i que previs els tràmits corresponents, s’iniciï l’expedient de recuperació del camí públic, conegut com a  Camí de la Font de Fans o de la Creu del Tort, des del capdamunt de les escales que es poden veure a les fotografies 5-7 presentadesi fins a la Font de la Creu del Tort i que el Sr. Pere Foradada Martín va tallar amb un mur i el va eliminar impedint el seu pas als ciutadans, fins a aconseguir que, es recuperi l'esmentat camí i que qualsevol ciutadà, pugui transitar-hi lliurement pel tram obstruït o eliminat pel Sr. Foradada, fent-li enderrocar el mur i la porta del davant de la Font del Tort o fent-ho l’Ajuntament subsidiàriament, a costa del Sr. Foradada, i tornant a marcar i recuperar el camí fins a la Font del Tort des del capdamunt de les escales i es faci constar a tot arreu i en els documents oficials, com a camí públic. En cas de no fer-se així, entendríem que hi podria haver prevaricació per part d’aquest Ajuntament de Manresa, degut el temps transcorregut i que encara no s’hagi solucionat aquest problema.

2.- Que es doni trasllat d’aquest escrit a la Gerència del  Cadastre de la Província de Barcelona, per tal que, la dita Gerència, iniciï expedient de modificació de la ref. Cad. 3097030DG0139G0001RM, per tal que, es modifiqui la mateixa i s’hi faci constar el torrent del Tort en tota la seva extensió  (com de propietat pública segons el penúltim plànol aportat) i que ja hi era quan el Sr. Foradada va comprar la seva finca  i es faci constar també el  corresponent camí esmentat al punt anterior i que ja constava al plànol Municipal de Manresa del 1974 i del 1996, entre d’altres, tal i com es pot veure a les fotografies presentades en aquest escrit.

3.- Que es doni trasllat d’aquest escrit a l’ACA ( Agència Catalana de l’Aigua)  i Aigües de Manresa, per tal que recuperin el torrent  del Tort i el seu ús públic, al seu pas per la finca del Sr. Foradada i concretada al llarg d’aquest escrit, com a ús i domini públic, amb les corresponents servituds, ja que no és admissible que un Sr. pretengui fer seu un Torrent, en tingui ell únicament l’ús superficial del lloc, per on discorrien les aigües pluvials i de la Sèquia de Manresa, on actualment hi baixen també aigües no-pluvials i deixalles; i es faci el que calgui perquè només hi surtin aigües pluvials que baixin pel torrent perquè potser s’està produint un possible delicte ecològic i/o mediambiental i s’eviti que l’aigua surti furiosament canalitzada i produeixi danys a tercers.

4.- Que de no solucionar-se tot plegat, amb URGÈNCIA, degut ja al temps transcorregut, potser s’haurà de denunciar al Jutjat amb totes les conseqüències que això pugui comportar. 

5.- Que a efectes de notificacions i presentació es designa al Centre d’Estudis del Bages i al seu representant-President.

Manresa a 15 de desembre de 2015

Segueixen les altres 28 signatures en fulls posteriors i numerades per la seva identificació.

ANNEX

“Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la ciutat de Manresa, el dia 16 de juliol del 2001. Es reuneixen els senyors i senyores que tot seguit es relacionen, per celebrar la sessió número 8 del Ple de la Corporació, amb caràcter ordinari, en primera convocatòria:

4.1.4 : DONAR-SE PER ASSABENTAT AQUEST PLE CORPORATIU I RATIFICAR EL CONVENI URBANÍSTIC SIGNAT EL 23 DE MAIG DE 2001 ENTRE

L’AJUNTAMENT DE MANRESA I EL SENYOR PERE FORADADA I MARTÍN, PER A LA MILLORA DE L’ENTORN DE LA CREU DEL TORT.

El secretari dona compte del dictamen del regidor delegat d’Urbanisme, del 5 de juny del 2001 que, transcrit, diu el següent:

“Atès que el senyor Pere Foradada i Martín ha realitzat obres de tancament en una finca de la seva propietat, situada al carrer de Santa Clara, núm. 40, la qual es troba inclosa dins l’àmbit de protecció de La Creu del Tort. 

Atès que el monument de la Creu del Tort és catalogat amb la fitxa D.6 dins del Pla especial de protecció, el qual fixa com a proposta realçar l’espai del seu entorn, condicionant-lo com a mirador.

Atès que les obres realitzades a la finca del carrer Santa Clara, 40 tenen una incidència negativa sobre l’esmentat entorn de La Creu del Tort, motiu pel qual s’ha proposat al senyor Pere Foradada i Martín una sèrie de mesures per a la seva millora.

Atès que, en aquest sentit, en data 23 de maig del 2001 fou subscrit un conveni urbanístic entre l’Ajuntament de Manresa i el senyor Pere Foradada i Martín, el qual és annex al present dictamen.

Atès que el pacte cinquè del conveni estableix que aquest “serà vigent a partir del moment de la seva ratificació per part del Ple municipal”.

Vist l’informe emès pels serveis jurídics d’Urbanisme.

El regidor delegat d’Urbanisme, un cop informat aquest dictamen per la Comissió informativa i de control de Serveis del Territori, proposa al Ple de la

Corporació l’adopció del següent

ACORD

DONAR-SE PER ASSABENTAT aquest Ple corporatiu i RATIFICAR el conveniurbanístic signat en data 23 de maig del 2001, entre l’Ajuntament de Manresa i el senyor Pere Foradada i Martín, per a la millora de l’entorn de La Creu del Tort.”

El senyor García i Comas explica que en l’entorn de la Creu del Tort, es va atorgar una llicència per construir uns murs, respecte a la qual, posteriorment, es va veure que tenia una incidència negativa per la manera en què havien anat apareixent els murs.

D’entre les possibles opcions per solucionar la situació, es va optar per la de redactar un conveni amb el propietari, senyor Pere Foradada i Martín, per a

l’adequació i millora de l’entorn patrimonial de la Creu del Tort.

Així doncs, el conveni preveu l’enderrocament del mur i la millora de l’entorn de la Creu del Tort.

 Com a conseqüència de la discussió que es va fer al respecte en la Comissió Informativa, i de la retirada d’aquest assumpte de l’anterior Ple Corporatiu, es va veure també la conveniència d’estudiar alternatives de connexió a peu des de l’entorn de Divina Pastora o carrer del Peix fins al camí anomenat de Fons de Fans, ja que en aquest indret havia existit un camí, que ja va desaparèixer fa anys, on hi havia unes escales, que es van malmetre com a conseqüència d’uns aiguats i que mai es van tornar a refer.

És un recorregut molt complex, ja que, per una banda hi ha el recorregut del Torrent, la via dels Ferrocarrils Catalans i uns desnivells considerables, però és interessant i oportú, des del punt de vista de l’interès públic, que hi hagi una connexió d’aquesta zona alta de la Creu del Tort i del Camí de Santa Clara amb la part baixa més propera al riu. Aquesta connexió es pot fer a través de l’antic Camí de la Font de Fans.

Tenint en compte, doncs, que aquesta iniciativa pot millorar la connexió, l’Ajuntament adopta el compromís de procurar que hi hagi una connexió segura, bona i de qualitat entre aquests indrets del voltant del carrer del Peix o de la Divina Pastora i la part de l’actual Camí de la Font de Fans.

Demana el vot afirmatiu al dictamen, que no s’oposa a les futures actuacions que es poden emprendre amb millores o canvis de planejament.

El senyor de Puig i Viladrich intervé dient que el GMCiU, tal com va manifestar en la Comissió Informativa, creu que es produeixen dues situacions: una referent a la necessitat de rehabilitar la Creu de la Font de Fans, que havia estat restaurada, si no ho recorda malament, pel senyor Soler i March, i es

pretenia que coincidís amb la inauguració de les festes de la Divina Pastora i Sant Ignasi, que també era una qüestió d’immediatesa.

Després de la visita que va fer amb la regidora i amb el senyor García, es va veure molt clar que calia restaurar o recuperar el dret de pas d’uns veïns, a

través del Camí de la Font de Fans i, a partir d’aquell moment, l'equip de govern va adoptar el compromís d’elaborar un estudi per restaurar la

comunicació entre Divina Pastora i la Font de Fans, perquè pugui servir de camí i de comunicació per a tots els veïns i propietaris que tenien contacte amb aquest camí.

Tenint en compte que l'equip de govern ha manifestat la seva sensibilitat per a aquesta qüestió, el GMCiU votarà afirmativament el dictamen de ratificació d’aquest conveni urbanístic.

Sotmès el dictamen a votació, s’aprova per unanimitat dels 23 membres presents.”

DE MOMENT NO S’HA RECUPERAT AQUEST DRET DE PAS DELS VEÏNS !