D’una fonda claveguera

del carrer de Montserrat

una rata joganera,

molt més regrossa que un gat

va sortir-ne enfurismada

buscant quelcom per jalà,

i amb sa valenta escapada

en va moure tant xibarri

que el record mai morirà

per tota la gent del barri.

A la plaça de Sant Ignasi

quieta allí es va quedar,

essent de cal Can l’Atanasi

qui primer la va fitar.

La veu d’alarma donà

La Francisqueta verdulaire

i corrent en va marxà

a dir-ho al Cots betaire.

De cal Jordi les pubilletes

s’amagaven pels recons

i marxaven de puntetes

a dintre cala Carlons.

El Sendu i l’Espardenyer

al veure aquell desgavell,

corrents van baixà al carrer,

portant a la mà un fusell.

Desseguida en va sortir

al barber d’allà al cantó

que cridava el seu veí

l’estucador Carrió.

La rata tota espantada

anava tot fent pamplines,

quan d’una forta gambada

va entrar a les Escodines.

Esparverada la Victòria

la botiga va tancar

per no sentir la cridòria

que la rata va causar.

De la casa del Fornells

i de ca la Dolores el Pepet

fins hi van sortir els vells

al sentir tal estrafec.

La dona del Fornells graner

en cridava el seu cunyat

perquè en tragués al carrer

la mitja-cana i el gat.

I el Pepet determinat

amb tanta fe ho va fer

que en va caure estirat

a dintre a cal carboner.

La seva dona cridava

al veure'l allí de clatell,

però sovint s’amagava

a darrera del taulell.

El Carboner va aixecar-lo

i tot ple de compassió

a la farmàcia va portar-lo

ficat dintre un sarrió.

La rata seguint sa via

al veure tanta emoció

de tant riure es moria

i fins va perdre la pó.

El fuster del primer pis

tot marcant-ne de valent

va baixà amb un tornavís

i va escapar-se corrent.

El Blai Llordacs, sabater

que baixava amb l'instrument

es va amagar a cal Farré

quan va veure tanta gent.

El Ribas electricista

va avisar-ne l'estanquer

perquè no perdés de vista

el vigilant del carrer.

L'Isidro de cala Pagesa

va sentir a la porta un ruc

i veient la cosa encesa

se'n va anar a tancar el ruc.

El Francisco de cal Prat,

jove valent sense por,

va estar mitja hora amagat

a dintre l'aparador.

De cal Cots tots els veïns

van saltar-ne pel balcó,

deixant la canalla a dins

que tots cridaven de pó.

El Pere de la Mula, amb el carro

li volia barrar el pas

i se li va esgarrà el marro

resultant tot un fracàs.

Del Casinet el cafeter

un disgust gros va passar;

els parroquians al carrer

van marxar sense pagar.

Els homes cridaven per aquí,

les dones xisclaven per allà;

semblava del món la fi

i tot, per la rata matà.

De cal Xivit la Maria

va sortir-ne pel darrera,

qui agafar-la volia

amb una grossa ratera.

L'ebanista Senyor Giró

rebé forta sotragada

aguantant en un recó

a la Rita desmaiada.

L'hereu de cal Concustell

corria desesperat,

caïent tot fet un garvell,

quedant-li el nas tot xafat.

El Ñero, del barri el pinxo,

plorava al mig del carrer,

acontsolant-lo el Perrinxo

i la gent de cal Malé.

El Pena de cal Silvestre

s'hi amoïnava ben poc,

escoltant a la finestra

per si tocaven a foc.

L'Amèrica que baixava

per aquell carrer feia un cel,

corrents va estar amagada

a l'escala de cal Lel.

La vella de cala Queta

en cridava esgarrifada

tancant de cop l'escaleta

deixant la porta barrada.

De cal Ferlando el Jaumet

amb el Rateta cridava

que avisés a cal Pauet

de tot allò que passava.

Desesperat el Barrana

a les dones va cridà:

Veniu a casa una setmana

i el susto us passarà.

La rata amunt i avall

ja no sabia a on anava

i el Gubianes amb el mall

la va deixar mal parada.

I aprofitant l'ocasió

la vella de cal Cugat

va dar-li un cop de bastó

deixant-li el cap tot xafat.

I tothom entusiasmat

a la Caterina abraçava

perquè els havia salvat

d'aquella rata malvada.

I l'endemà aquells veïns

no es van pas poder llevar,

quedant amb el susto a dins

del tropell que van passar.

KARAMEL.LO DE MENTA

Setmanari humorístic Xerrameca 4-2-1928