Embedded Files
Les Escodines un gran barri manresà fora muralles
L'any 1928 una revista setmanal manresana de caire humorístic anomenda Xerrameca va publicar uns poemes satírics al voltant de les tribulacions que una rata provoca en el barri. En els versos surten noms de personatges o sobrenoms de les cases prou identificables, la qual cosa no va ser gaire ben rebut per algunes famílies.
DESGAVELL QUE OCASIONÀ UNA RATA DE LES RABINES
EN EL BARRI POPULAR ANOMENAT ESCODINES
D’una fonda claveguera
del carrer de Montserrat
una rata joganera,
molt més regrossa que un gat
va sortir-ne enfurismada
buscant quelcom per jalà,
i amb sa valenta escapada
en va moure tant xibarri
que el record mai morirà
per tota la gent del barri.
A la plaça de Sant Ignasi
quieta allí es va quedar,
essent de cal Can l’Atanasi
qui primer la va fitar.
La veu d’alarma donà
La Francisqueta verdulaire
i corrent en va marxà
a dir-ho al Cots betaire.
De cal Jordi les pubilletes
s’amagaven pels recons
i marxaven de puntetes
a dintre cala Carlons.
El Sendu i l’Espardenyer
al veure aquell desgavell,
corrents van baixà al carrer,
portant a la mà un fusell.
Desseguida en va sortir
al barber d’allà al cantó
que cridava el seu veí
l’estucador Carrió.
La rata tota espantada
anava tot fent pamplines,
quan d’una forta gambada
va entrar a les Escodines.
Esparverada la Victòria
la botiga va tancar
per no sentir la cridòria
que la rata va causar.
De la casa del Fornells
i de ca la Dolores el Pepet
fins hi van sortir els vells
al sentir tal estrafec.
La dona del Fornells graner
en cridava el seu cunyat
perquè en tragués al carrer
la mitja-cana i el gat.
I el Pepet determinat
amb tanta fe ho va fer
que en va caure estirat
a dintre a cal carboner.
La seva dona cridava
al veure'l allí de clatell,
però sovint s’amagava
a darrera del taulell.
El Carboner va aixecar-lo
i tot ple de compassió
a la farmàcia va portar-lo
ficat dintre un sarrió.
La rata seguint sa via
al veure tanta emoció
de tant riure es moria
i fins va perdre la pó.
El fuster del primer pis
tot marcant-ne de valent
va baixà amb un tornavís
i va escapar-se corrent.
El Blai Llordacs, sabater
que baixava amb l'instrument
es va amagar a cal Farré
quan va veure tanta gent.
El Ribas electricista
va avisar-ne l'estanquer
perquè no perdés de vista
el vigilant del carrer.
L'Isidro de cala Pagesa
va sentir a la porta un ruc
i veient la cosa encesa
se'n va anar a tancar el ruc.
El Francisco de cal Prat,
jove valent sense por,
va estar mitja hora amagat
a dintre l'aparador.
De cal Cots tots els veïns
van saltar-ne pel balcó,
deixant la canalla a dins
que tots cridaven de pó.
El Pere de la Mula, amb el carro
li volia barrar el pas
i se li va esgarrà el marro
resultant tot un fracàs.
Del Casinet el cafeter
un disgust gros va passar;
els parroquians al carrer
van marxar sense pagar.
Els homes cridaven per aquí,
les dones xisclaven per allà;
semblava del món la fi
i tot, per la rata matà.
De cal Xivit la Maria
va sortir-ne pel darrera,
qui agafar-la volia
amb una grossa ratera.
L'ebanista Senyor Giró
rebé forta sotragada
aguantant en un recó
a la Rita desmaiada.
L'hereu de cal Concustell
corria desesperat,
caïent tot fet un garvell,
quedant-li el nas tot xafat.
El Ñero, del barri el pinxo,
plorava al mig del carrer,
acontsolant-lo el Perrinxo
i la gent de cal Malé.
El Pena de cal Silvestre
s'hi amoïnava ben poc,
escoltant a la finestra
per si tocaven a foc.
L'Amèrica que baixava
per aquell carrer feia un cel,
corrents va estar amagada
a l'escala de cal Lel.
La vella de cala Queta
en cridava esgarrifada
tancant de cop l'escaleta
deixant la porta barrada.
De cal Ferlando el Jaumet
amb el Rateta cridava
que avisés a cal Pauet
de tot allò que passava.
Desesperat el Barrana
a les dones va cridà:
Veniu a casa una setmana
i el susto us passarà.
La rata amunt i avall
ja no sabia a on anava
i el Gubianes amb el mall
la va deixar mal parada.
I aprofitant l'ocasió
la vella de cal Cugat
va dar-li un cop de bastó
deixant-li el cap tot xafat.
I tothom entusiasmat
a la Caterina abraçava
perquè els havia salvat
d'aquella rata malvada.
I l'endemà aquells veïns
no es van pas poder llevar,
quedant amb el susto a dins
del tropell que van passar.
KARAMEL.LO DE MENTA
Setmanari humorístic Xerrameca 4-2-1928
Page updated
Google Sites
Report abuse