La mort del masover

Diari “PATRIA”, 24 de març del 1923 (Transcripció literal)

"No ha resultado cierta la versión que daban anoche nuestros colegas sobre el hecho de haber sido encontrado ahogado en la Acequia el cadáver de un hombre.

Según la versión oficiosa del suceso, el ciudadano Juan Guixé Farré, de 45 años de edad, casado, natural de Barcelona y con domicilio en el Manso “La Culla” del que era colono, salió a media noche de ayer, alegando que iba a recoger caracoles, a cuyo efecto llevaba a prevención un cesto y un saco.

Se ignora lo que pasó luego, pero es lo cierto que en la mañana de ayer fue encontrado su cadáver junto a la Acequia, con la cabeza y la espalda completamente destrozadas, habiendo sido recogidos pedazos del cráneo y cerebro a larga distancia del lugar del suceso.

Se ignora si se trata de un suicidio o de un accidente fortuíto causado por haberle hecho explosión un cartucho de dinamita de los que se usan para los barrenos, ya que la muerte parece se la produjo un artefacto de esos. Personado el Juzgado en el lugar del suceso (Tosal del Bohigas) se procedió al levantamiento del cadáver y a su conducción por los camilleros de la Cruz Roja, al depósito judicial en donde se le habrá practicado la autopsia. El desgraciado Guixé, profesaba ideas espiritistas."

UN CRIM HORRORÓS A LA CULLA

Diari Pla de Bages, 9 de maig de 1923 (transcripció literal)

Primeres notícies

A les dotze del mig-dia, havem rebut la primera notícia, dient-nos, que a la Culla, havia sigut assassinada una dona a cops de pedra.

La notícia era vaga, nosaltres hem cregut convenient personar-nos al lloc del succés per donar una informació exacta de ço que ha succeït. L’auto ens ha dut com una exhalació al lloc del crim.

En la Culla

A la porta de la casa hi havia una colla de veïns que comentaven horroritzats el fet sagnant.

El cap de la guàrdia municipal senyor Vergé, un guàrdia i un guarda terres cuidaven de l’ordre.

Entre la gent hi havia una cunyada de l’assassinada.

El jutge senyor Segrelles i l’oficial criminalista senyor Pascual, practicaven una inspecció ocular.

A l’entrar, hi havia un bassal de sang a dues passes de la porta. En la porta mateixa s’hi veia esquitxos de sang. Prop del barral hi havia una pinta i una forqueta. D’allí es seguia un rastre de sang fins a un recó que feia darrera l’entrada on es veia una dona descalça, amb els braços estirats i la cara tapada amb uns pantalons i una americana. Damunt del pit una pedra i damunt de la cara una altra pedra.

El jutge ha manat l’agent sanitari senyor Creus, que la destapés. El cap presentava una sèrie de ferides brutals, havent-li deformat completament la cara. En cada mà, crispades, tenia dos dits escapsats. En el departament del costat, on hi havia un pilot de palla, s’hi veien unes taques de sang, una moneda de 10 ctms., també bruta de sang, una pinta i uns pantalons iguals a l’americana que tapaven la cara de l’assassinada, una armilla i una gorra, i les espardenyes de l’assassinada que li deuen haver fugit dels peus, a l’ésser agredida.

Com s’ha descobert l’assassinat

La casa l’habitaba una dona sola, nomenada Lluisa Oliveras, de 45 anys, vidua del suicida que fa pocs dies es trobà mort dintre el canal de la Cequia i que es pot suposar es suicidà posant-se un petardo de dinamita a la boca.

Aquest matí, prop de les onze, ha anat a la casa un home encarregat de fer obres, i a l’obrir la porta ha vist la sang, ha reculat, donant prompte avís de la troballa, al caporal de somatent senyor Cors, a la Comandància Municipal i al Jutjat.

Hipòtesis sobre com ha succeït el fet

La Lluisa Oliveras , feia uns set dies que no vivia a la casa, i sols hi anava per donar menjar a la faram i a uns conills. Sembla que el fet ha succeït així: Avui, allà vora les deu del matí hi ha anat. En ésser dintre la casa, vora del departament que hi havia la palla i que hi ha una porta que dóna al pati, es deu haver topat cara a cara amb el subgecte autor del repugnant fet. Aquest individu, es compren que havia entrat a la casa amb l’intenció de robar, essent sorprès per la dona. Aleshores aquesta deu haver cridat i ell amb un aparell, que podria ser una maça, li ha donat un cop brutal al cap, malferint-la. L’agredida ha fugit, volguent escapar de l’assassí, i ha travessat l’entrada, arribant a la porta, on com hem dit s´hi notaven els esquitxos de sang.

L’assassí ha corregut darrera pel temor de que sortís a fora, a demanar auxili. La deu haver engrapada del coll i la dona al veure’s perduda irremisiblement, s’ha girat abraonant-se damunt l’assassí, esquinsant-li la cara amb les ungles. Es suposa que en aquell moment, l’agressor, sentint-se esgarrapat, d’una mossegada li ha escapsat els quatre dits, tirant-la a terra, allí ferotgement l’ha rematada a cops. El bassal de sang ho demostra. Després la deu haver arrossegada per tota l’entrada, fins a col·locar-la en el recó, posant-li damunt de la cara i el pit, part de la roba que segurament s’enduia l’assassí. Després ha sortit al pati a cercar dues pedres per posar-les al damunt i així, si la víctima encare no sigués ben morta, morís per asfixia.

I després? Després ha retornat al pati, cercant un lloc per saltar la paret. En varis indrets del mateix es noten els esforços del criminal. La paret forana no és gaire alta i forsa fàcil de saltar, ço que ens prova que l’agressor no és home gaire àgil.

Lo que diu la gent

Un xicot ha dit que al matí, havia vist com obrien una finestra.

Dos pagesos, que treballaven en unes feixades, a la vora de les set, han vist com un home trucava a la porta de la casa i que no responent-li s’ha assentat a una pedra de davant la casa.

Una dona nomenada la reina, molt coneguda a Santa Clara, diu que ha vist la Lluisa a la plaça, aquest matí.

Més detalls

En el primer pis, en la saleta davant de l’alcova, hi havia un bagul obert i la roba capgirada. També es notaven els calaixos de la calaixera remenats. Damunt del marbre hi havia un ganivet espuntat lleugerament.

El mòvil de l’assassinat, sembla ésser el robatori.

No s’ha trobat l’objecte amb que s’ha efectuat el crim.

El Jutjat

El jutjat trevalla activament per l’esclariment del fet.

Recerques

Pobles en que s’han cursat requisitòries per a la recerca i captura de l’assassí i demès complixs del crim de la Culla:

Artés, Navarcles, Pont de Vilumara, Sampedor, Sant Vicens de Castellet, Callús, La Bauma de Monistrol, Sallent, Fàbrica del Galobart-Navarcles, Sant Joan de Vilatorrada, Súria, Castellgalí, Sant Fructuós de Bages, Sant Salvador de Guardiola i Moyà.

Diari “PATRIA”, 11 de maig del 1923 (transcripció literal)

"Ayer ingresaron en la cárcel por sospecha de que fuesen los autores del asesinato de Luisa Oliveras, dos sugetos detenidos por los mozos de escuadra de Suria."

* Lluïsa Oliveras Subirana, de 42 anys, nascuda a Castellfollit del Boix. Era vídua de Joan Guixé Farré, nascut a Barcelona i que morí el 23 de març del 1923 als 45 anys. No tenien fills.