L'avalot de les faves
De bell antic la devoció envers la Verge Maria en el barri de les Escodines està vehiculada per la Confraria de la Puríssima i Immaculada Concepció de Maria fundada el 1489. Bona part dels membres que formaven i formen part de la confraria són d'aquest devot barri.
A partir de finals del s. XVII els membres d'aquesta confraria van ser coneguts com "favets" amb motiu d'una revolta succeïda a la ciutat (l'avalot de les faves) entre el 13 i el 17 de juny de 1688.
El conflicte esclatà quan els canonges de la Seu de Manresa van voler posar en pràctica el cobrament de l'anomenat delme (la desena part dels fruits produïts a l'horta: cebes, alls, faves i altres) amb l'oposició de bona part dels pagesos afectats per aquest impost que consideraven abusiu.
Els consellers de la ciutat en un primer moment van voler negociar, endevades, una acord entre canonges i pagesos.
Els pagesos que no volien saber res de pagar el delme, i anomenats més tard tremendos, eren majoritàriament famílies del raval de Valldaura, Barreres i Camp d'Urgell, amb el suport dels blanquers del barri de sant Marc i carrer Santa Llúcia.
D'altra banda hi havia famílies partidàries de respectar els drets eclesiàstics i pagar el delme, per la qual cosa foren anomenats favets. Aquests predominaven al devot barri de les Escodines. Tot i que Segons sembla, el brot inicial esclatà en aquest barri.
Segons JM Gasol el capità de la revolta fou un tal Francesc Planes, fill d'Antoni Planes, àlies "Braç de ferro", que vivien a les Escodines, pujant a mà dreta, en una casa que fa cantonada amb el carreró de Sant Antoni o de la Roqueta, que baixa cap al carrer Montserrat.
Aquell any (1688) el dia 13 de juny s'esqueia que era diumenge i diada de gran festa perquè era la festivitat de sant Antoni de Pàdua patró del carrer de les Escodines.
La qüestió és que al migdia es formà una manifestació d'una cinquantena de persones armades amb falçs al coll i duent canyes enfilades amb faves i cabeces d'alls i tocant un corn anaven a les cases dels canonges i d'aquells que volien pactar cridant "morin els favets" i "Visca la terra, morin els traïdors". Els primers objectius foren les cases dels canonges (Pau Gilabert, Marià Garba, Bartomeu Soldevila, Andreu Savall, Francesc Diner i Lluís Daví) als quals els van cremar els mobles a la baixada de la Seu i a la Plana de l'Om.
Els consellers i autoritats religioses del moment van intentar calmar els avalotats traient en processó el Santíssim Sagrament portant davant la imatge de Crist crucificat. De poc va servir. Després de les cases i mobles dels canonges els avalotats van dirigir les ires contra la casa del batlle Dr. Francesc Vicens que no varen poder cremar per la mediació de jesuïtes, caputxins i dominics.
L'exaltació va durar fins ben entrada la nit amb unes mil persones reunides a la Plaça cridant "Visca la terra" i "Ningú vaja a treballar avui".
Les autoritats reunides a l'ajuntament conscients que l'ajuda del rei podia trigar molt a arribar van recòrrer a Lluís Descatllar, cavaller i senyor de la baronia de Callús, per tal que organitzés la defensa. Aquest va fer cridar homes mercenaris del Bages i Lluçanès (el seu cap fou Lluís Feixes, del mas Feixes de St. Martí de Torruella).
Ja en ple dia 14 el mostassaf del consell intentà apaivagar els avalotats convidant-los a aiguardent abans d'iniciar les negociacions per tal de satisfer les demandes que es van concretar en la firma d'uns pactes. Mentre es firmaven aquests pactes una part dels avalotats entraren a la carnisseria dels monjos de la Seu, on agafaren 42 moltons que es repartiren entre ells.
D'altra banda com que a la ciutat hi havia força segadors vinguts de la comarca, les autoritats per evitar que s'unissin als revoltats se'ls varen endur a la barriada de Sant Andreu, on els van donar esmorzar, un pa de sou, una meitadella de vi i una costella de carn a canvi que abandonessin la ciutat. Cosa que alguns van fer.
Els pactes signats
Els pactes signats el 14 de juny feien referència no només al delme, també entre d'altres:
-Que s'eliminés el sou per carga d'entrada de verema.
-Eliminar també el sou per quartera de farina.
-Que la ciutat els fes francs del delme de faves, alls, cebes i llegums.
-Que la ciutat demanés perdó al rei per tots ells.
-Que els micers i melitars fossin trets de casa de la ciutat.
-Que el conseller en cap deixés la gramalla.
-Y que en casa la ciutat hi hagués una bossa de pagesos.
La firma dels pactes va suposar la victòria dels avalotats i ho van celebrar passejant per tota la ciutat al canonge Guàrdia assegut en una cadira i retornat a la Seu li feren dir missa. També van passejar el veguer Francesc Calcina, ciutadà honrat. Pels avalotats l'avalot s'havia acabat "Acabada la missa, que eren cerca de les 12, se desfeu el motí: tothom se n'anà en sas casas".
Però les autoritats encara havien de dir-hi la seva.
El dia 15 és un dia de treva, només una notícia que diu que el canonge Gilabert es dirigia a la ciutat amb 400 homes armats.
El dia 16 les autoritats, que havien estat humiliades i desautoritzades, eren partidàries de posposar la tradicional processó de Corpus que s'havia de celebrar l'endemà dia 17, ja que s'havia trencat l'ordre establert. Per als avalotats, en canvi, la normalitat havia estat aconseguida amb la firma dels pactes i, per tant, no hi havia motiu per suspendre la processó.
Els que s'oposaven a fer la processó van fer valer una llei episcopal que donava la facultat de treballar i segar la diada de Corpus amb el pretext que la plaga de llagosta feia malbé els camps. D'aquesta manera es pretenia que una gran quantitat de pagesos estiguessin ocupats al camp, debilitar la massa avalotadora i evitar nous aldarulls.
El dia 17 en veure que no es feia la processó es va intentar reanimar l'avalot, però en aquesta ocasió es comptava amb més de 100 homes reclutats de la ciutat i rodalia disposada a reprimir i restablir l'ordre.
En aquesta ocasió va haver-hi armes de foc i al carrer de Santa Llúcia va caure mort per la part repressora Crisòstom Soler, parent de Baptista Soler, blanquer i polvorer. Al barri de Valldaura queia Jaume de la Marena, un dels avalotats. Es van fer presoners i alguns van fugir fora muralles.
El dia 5 de juliol s'administrava justícia. Es van donar sentències d'exili de la ciutat i del regadiu. D'altres van fugir per evitar la repressió. Varen ser penjades quatre persones:
-Jaume Ventallola, pagès, natural de Bagà, habitant de Manresa penjat després de ser enforcat al tossal de Sant Jaume, prop del pont Nou.
-Josep Boix, sastre, natural de Bagà, habitant de Manresa, penjat a Santa Caterina.
-Andreu Bohigues, pagès de Manresa, penjat al convent de santa Clara.
-Francesc Soler, pagès de Manresa, penjat a dalt de Puigterrà.
El dia 9 d'agost foren penjades quatre persones més, entre elles una dona.
-Rafel Llibons, pagès de Manresa del carrer de Santa Llúcia.
-Emmanuel Ribalta.
-Pere Joan Ala, fadrí, pagès de Manresa del carrer de Santa Llúcia.
-De la dona només se'n sap que se la coneixia per "la Fadulla".
En Toni Planes fou penjat a Barcelona un any després. Del principal organitzador de l'avalot, Francesc Planes, diu el cronista P. Mollet que "després del motí, es feu capità de Miquelets; no sé quina en va fer, amb altres, a la vall d'Andorra, i allí el van matar".
Aquesta és la història de l'avalot de les faves i l'origen de les disputes manresanes de dos bàndols sempre confrontats: Els favets i els tremendos.
Els favets organitzats al voltant de la confraria de la Puríssima amb bandera i estendard de color blau.
Els tremendos organitzats més tard en la confraria de la Santa Creu sota bandera i estendard de color vermell.
Fonts:
Ferrer Alòs, Llorenç (1981): "L'Avalot de les Faves a Manresa. Un moment de la revolta de la terra a Catalunya el 1688".
Gasol J.M. (1970): "Història dels favets de Manresa".