" El divendres era l'enramada dels carrers propers a la Seu: carrer de Santa Llúcia, baixada dels Drets, Sobrerroca, plaça Major, Sant Miquel, Bastardes i Vallfonollosa, amb processó eucarística a la tarda, que sortia de la Seu.

El dissabte, al barri de l'Hospital i el del Remei. (...)El diumenge era l'enramada del barri de les Escodines, la més popular de la capvuitada. Al matí sortien de l'església de Sant Bartomeu, els Favets amb la bandera blava de la Puríssima, els de les confraries de Sant Salvador i la Puríssima Sang (Tremendos) amb les seves banderes vermelles i la blanca els de la confraria del Sant Nom de Jesús i acompanyaven les imatges de la Divina Pastora i de sant Bonaventura als sons alegres d'una orquestra a donar una passada per tots els carers del barri, i donant a besar les banderes als veïns que els esperaven des dels balcons i finestres de llurs cases. En sortir seguien tot el carrer de Santa Clara fins a més amunt del convent de les monges, trencaven a l'arribar a cal Brichs pel camí que anava a can Planas. Allí els amos i masovers de la casa ja els esperaven amb unes bones plates de cireres fresques i els porrons plens de vi i càntirs d'aigua fresca: tothom refrescava la gola. Acompanyants i músics i tothom qui en volia podia menjar i beure. Els músics improvisaven una sardana i el jovent formava les seves anelles per ballar-la.

Després la passada tornava carrer avall i pel carrer de Sant Maurici enfilava per anar a recòrrer els carrers de Sant Benet i de sant Llorenç de Brindisi i pel carrer dels Caputxins davallaven a seguir la resta de carrers de Sant Bartomeu, Aiguader, Escodines, Montserrat i carrer Viladordis, per retornar les imatges a l'església de Sant Bartomeu.

A la tarda era una disbauxa de serpentines i confeti, que des dels balcons i finestres llençaven als passejants del carrer i aquests contra els de les finestres i balcons, en una batalla contínua que durava fins a l'hora de la processó. Els petards eren la plaga dels passejants, que rebien alguna que altra cremada a les cames, i espetegaven per tots indrets. Els jocs de cucanya i de trencar l'olla, de les primeres hores de la tarda, duraven fins a l'hora de la processó. En havent sopat començaven es balls de carrer, fins ben tard de la nit.La processó de la tarda sortia de l'església de Sant Bartomeu i arribava fins al convent de Santa Clara, per fer igual recorregut que la passada del matí, i tornava a Sant Bartomeu.

El que és ben curiós d'aquesta enramada és que els balcons de les cases pageses d'aquell barri eren llogats com a palcos pels senyors rics dels altres barris cèntrics de la ciutat, per divertir-se en la batalla de serpentines i confeti que s'establia contra els passejants del carrer. Hi havia moments que es feia difícil circular-hi, més si t'ensopegaves amb algun grup de batalladors que es feien forts en qualsevol indret del carrer contra els de balcons i finestres que també els atacaven des de dalt."

Video: Les Enramades de les Escodines a Can Planes. (Memoria.cat)