Embedded Files
Adams, Heather, and Paula Alonso Rodríguez. 2019. "Linguistic and interpreting needs of security forces in Gran Canaria: a preliminary study." Revista de Llengua i Dret 71: 10.2436/rld.i71.2019.3299 . https://doi.org/10.2436/rld.i71.2019.3299 .
Abstract: This article investigates the interpreting needs of Spanish security personnel, their perceptions of their interactions with non-Spanish speakers, and considerations regarding the role of interpreters in their work for the various security forces in Spain. The contextual framework summarises the responsibilities of the Spanish security forces, examines the area of law enforcement as a public service sector in which interpreting is required, and explores legal issues in this field. An indication of the number of potential users of interpreting services in the security forces in the specific region studied (the Canary Islands) is followed by a description of the methodology used. We then present the results of our study, which was conducted by means of a questionnaire, drawn up and administered by the authors, on how members of the Civil Guard and the Spanish National and local police forces perceive their language and interpreting needs, as well as their experiences in these fields. As part of this preliminary study, survey respondents were encouraged to share difficulties they had encountered in relation to language mediation, thereby enabling the authors to present an overview of the interlinguistic and intercultural communication difficulties that need to be overcome in these services, as well as service professionals’ impressions of the reality of working with interpreters.
internal-pdf://2426206084/Adams-2019-Linguistic and interpreting needs o.pdf
Agirre Garai, Jon. 1988. "El lenguaje administrativo en euskera: situación y perspectivas." Revista de Llengua i Dret 11: 91-98.
internal-pdf://3172685975/Agirre Garai-1988-El lenguaje administrativo e.pdf
Agirreazkuenaga Zigorraga, Iñaki. 1999. "Fundamentos y realidad de la planificación lingüística en las administraciones públicas vascas." Revista de Llengua i Dret 31 107-124.
internal-pdf://0653448028/Agirreazkuenaga-1999-Fundamentos y realidad de.pdf
Aguirre Fernández Bravo, Elena. 2019. "Interpreter role (self-)perception: A model and an assessment tool." Revista de Llengua i Dret 71: 62-72.
Abstract: Ongoing discussion continues to debate the role interpreters should embrace, whether the interpreter should be an impartial agent or whether impartiality can be demanded from a human agent at all. The current discussion favours the idea that roles are negotiated through interaction and that the ideal of impartiality may be compromised in specific situations or settings. This negotiation, far from constituting an academic discussion, is determined by the parties to the communicative situation. It is therefore relevant to be able to assess interpreters’ and users’ views as to what a particular situation requires of the interpreter. Based on a content analysis of the existing literature on the interpreter’s role, we developed a model to account for opposing perceptions of what interpreters are and should do in their professional practice, and represent those views as possibilities on a continuum rather than as opposing and excluding options. This paper presents a tool based on that model which allows perceptions to be made explicit and discussed. The model and preliminary experiences of the application of the tool in interpreting teaching and in one professional context are presented.
internal-pdf://1101513517/Aguirre Fernánd-2019-Interpreter role (self-)p.pdf
Aizpurua Telleria, Xabier. 1989. "Determinación de los perfiles lingüísticos de los puestos de trabajo y criterios de evaluación lingüística en la selección de persona." Revista de Llengua i Dret 12: 5-42.
internal-pdf://1682085251/Aizpurua Teller-1989-Determinación de los perf.pdf
Alamany i Sesé, Raimon. 1983. "A dia cert / sabut / adiat." Revista de Llengua i Dret 1 27-33.
internal-pdf://1776808908/Alamany i Sesé-1983-A dia cert _ sabut _ adiat.pdf
Alamany i Sesé, Raimon. 1984. "Les primeres Jornades sobre l’establiment del llenguatge administratiu català." Revista de Llengua i Dret 3 105-113.
internal-pdf://1858721837/Alamany i Sesé-1984-Les primeres Jornades sobr.pdf
Alamany i Sesé, Raimon. 1984. "Sobre la construcció en les expressions de data. Edició de la polèmica entre Joan Coromines i Antoni Rovira i Virgili." Revista de Llengua i Dret 4: 83-110.
internal-pdf://0943947698/Alamany i Sesé-1984-Sobre la construcció en le.pdf
Albertini-Vanucci, Francesca, and Olivier Jehasse. 1992. "Colloque internacional sur la coofficialité: synthèse des travaux de l’atelier glottopolitique." Revista de Llengua i Dret 18 235-241.
internal-pdf://4265905620/Albertini-Vanuc-1992-Colloque internacional su.pdf
Alcaraz, Manuel, Josep Ochoa Monzó, and Ferran Isabel. 2004. "La Llei d’ús i ensenyament del valencià, en via morta." Revista de Llengua i Dret 41 105-140.
internal-pdf://2795514957/Alcaraz-2004-La Llei d’ús i ensenyament del va.pdf
Alcaraz Ramos, Manuel. 1996. "Problemes jurídics al voltant de la denominació de la llengua pròpia en l'Estatut d'autonomia valencià." Revista de Llengua i Dret 26: 79-93.
internal-pdf://4005446134/Alcaraz Ramos-1996-Problemes jurídics al volta.pdf
Alomar, Antoni Ignasi, and Isidor Marí. 2005. "La situació lingüística a partir de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears." Revista de Llengua i Dret 43 213-248.
internal-pdf://0110613183/Alomar-2005-La situació lingüística a partir d.pdf
Alomar i Canyelles, Antoni Ignasi. 2009. "L'expressió de la data en català a Mallorca al llarg de la història." Revista de Llengua i Dret 52: 39-84.
Abstract: En la forma d'expressió de la data en català trobam diferències notables en l'ús de les preposicions entre el sistema general actual i els dels segles anteriors. La fórmula més freqüent en les fonts de Mallorca és la que exemplifica la data al (o als) 25 de desembre 2008. La més persistent al llarg dels segles, però, és la que exemplifica la data al (o als) 25 desembre 2008. Aquestes estructures són el resultat d'una evolució esdevinguda alhora en altres idiomes a partir d'una estructura inicial simplificada. Cal confirmar aquests resultats amb fonts documentals del País Valencià i del Principat de Catalunya.
internal-pdf://3520709971/Alomar i Canyel-2009-L'expressió de la data en.pdf
Alonso Álvarez, Andrés. 2006. "Problemas jurídicos de la normativización lingüística." Revista de Llengua i Dret 45 89-122.
internal-pdf://2474738218/Alonso Álvarez-2006-Problemas jurídicos de la.pdf
Alsina Keith, Àlex. 1985. "Notícia de Iugoslàvia." Revista de Llengua i Dret 6: 191-193.
internal-pdf://1242608852/Alsina Keith-1985-Notícia de Iugoslàvia.pdf
Alsina Keith, Àlex. 1985. "Panoràmica sociolingüística a l'ensenyament." Revista de Llengua i Dret 6: 153-170.
internal-pdf://4172670811/Alsina Keith-1985-Panoràmica sociolingüística.pdf
Alsina Keith, Àlex. 1985. "El II Congrés Internacional de la llengua catalana." Revista de Llengua i Dret 6: 185-188.
internal-pdf://0653448017/Alsina Keith-1985-El II Congrés Internacional.pdf
Alsina Keith, Àlex. 1986. "El II Congrés Internacional de la Llengua Catalana." Revista de Llengua i Dret 7: 215-223.
internal-pdf://1486222823/Alsina Keith-1986-El II Congrés Internacional.pdf
Altuna Zumeta, Olatz. 2013. "Observacions de l'ús de la llengua al País Basc: dues dècades mesurant l'ús oral al carrer." Revista de Llengua i Dret 60: 111-124.
Abstract: En opinió dels sociolingüistes, dels planificadors lingüístics i dels defensors de les llengües petites, és important mesurar la vitalitat de les llengües minoritzades. Fins ara, la majoria de les dades quantitatives per a mesurar la presència de les llengües en la societat s'han basat només en la capacitat i l'ús lingüístic expressat pels mateixos parlants. En aquest article descriurem una metodologia desenvolupada al País Basc diferent de recollida de dades, anomenada Hizkuntzen Ahozko Kale Erabileraren Neurketa ('Mesurament de l'ús oral de les llengües al carrer'; d'ara endavant, Mesurament al Carrer). Diem que és diferent perquè mesura quantitativament l'ús lingüístic observat, i no pas l'ús expressat pels mateixos parlants.El Mesurament al Carrer es va engegar per primera vegada a la dècada dels 80. Des de llavors, s'ha fet sis vegades en el conjunt del País Basc. A més, s'han dut a terme recollides de dades basades en aquesta metodologia en àmbits limitats, sobretot en el món del treball (tant a l'administració com a empreses) i en centres escolars. Podem dir, per tant, que té una trajectòria llarga i contrastada.Aquesta metodologia de recerca té caràcter general, i per tant pot ser reutilitzada també en altres comunitats lingüístiques.
internal-pdf://1858721850/Altuna Zumeta-2013-Observacions de l'ús de la.pdf
Álvarez González, José Julián. 1999. "Derecho, idioma y la estadidad norteamericana: el caso de Puerto Rico." Revista de Llengua i Dret 31 61-105.
internal-pdf://1242608864/Álvarez Gonzále-1999-Derecho, idioma y la esta.pdf
Alvinyà Rovira, Jordi. 2001. "Presència del català al mercat audiovisual." Revista de Llengua i Dret 35 31-38.
Abstract: The presence of Catalan in the audiovisual market is still an unresolved issue. The dictatorships of the 20th century in Spain have been a great obstacle for the development of Catalan in the audiovisual sector. Only in 1975 did it become possible to undertake a Catalan audiovisual project on a mass scale; the presence of Catalan under the Franco regime in radio, movies and television was extremely marginal. Radio was the first sector to introduce programming in Catalan (Ràdio 4 in 1976). Technical improvements and the widespread use of Frecuency Modulation programming stimulated a veritable boom in municipal radio stations. In 1983, the creation of the Catalan Radio and Television Corporation paved the way for television production (tv3, Canal 33). The area of moviemaking also saw the production of films of great importance (La ciutat cremada [The Burnt City]; Companys, procés a Catalunya [Companys, Catalonia on Trial]). The present-day situation is stable, but insufficient. Catalan-language radio has consolidated its position. Private stations currently broadcast 71% of their programming in Catalan (the figure was only 27% in 1996) thanks to the new legislation. Television manages to compete with the tremendous supply of Spanish-language programming. Film is still an unresolved issue: home-grown productions and dubbing into Catalan are minimal.The future presents challenges and dangers. The Internet and new technologies offer new possibilities in which language ceases to be an obstacle, but globalization can also mean that the smallest cultures get marginalized. Catalan regional government and the political parties must defend the interests of Catalonia visà vis the State, the European Union and the international community. Civil society must demonstrate that the Catalan cultural and economic market is a reality; to achieve this, consensus is essential.
internal-pdf://3172685973/Alvinyà Rovira-2001-Presència del català al me.pdf
Amorós Negre, Carla. 2019. "Presentació de la secció monogràfica “2019: Any Internacional de les Llengües Indígenes”." Revista de llengua i dret (71): 106-110. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6958065.
Abstract: Aquesta secció monogràfica té com a objectiu reunir els experts en estandardització lingüística, tant de la vessant teòrica com pràctica, que han dut a terme diferents experiències en la codificació i l’elaboració de varietats estàndards de les llengües ameríndies. La finalitat és reflexionar sobre com influeix la conceptualització lingüística occidental a l’hora de codificar estàndards escrits en comunitats amb una tradició predominantment oral.
Anguela Sant, Carles. 1993. "Àmbit jurídic i normalització lingüística." Revista de Llengua i Dret 19 170.
Arbós i Marín, Xavier. 1992. "Problemes de la didàctica del llenguatge jurídic." Revista de Llengua i Dret 17 7-30.
internal-pdf://1713258232/Arbós i Marín-1992-Problemes de la didàctica d.pdf
Arenas i Sampera, Joaquim. 2000. "Llengua i cultura a l’Alguer. Una perspectiva concreta." Revista de Llengua i Dret 33 47-73.
internal-pdf://1498617641/Arenas i Samper-2000-Llengua i cultura a l’Alg.pdf
Areny i Cirilo, M. Dolors. 2007. "L'acomodació de la població escolar amazigòfona a Catalunya." Revista de Llengua i Dret 47: 353-386.
Abstract: This article analyzes the set of problems posed by the children of the first generation of Amazig-speaking immigrants joining the Catalan school system, with a view towards laying the groundwork for a psycho-pedagogical proposal for a school model of language coexistence.The analysis is based on the results of a previous study carried out in a specific school environment. A whole series of real-life situations are identified as units of analysis so as to facilitate the understanding of the phenomena occurring in an educational environment where different languages and cultures are in contact. The article describes in detail the analytical procedure followed, taking into account the interaction present among the different factors associated with second language acquisition and the influence of these factors on the psychological development of the newly arrived children. The article promotes a sociolinguistic approach, while at the same time giving an overview of the contributions of other complementary technical perspectives, such as for example, the situated cognition paradigm, the ecological perspective on human development, the psychological perspective on intercultural development, the psychosocial perspective of language development, the psycholinguistic perspective and the constructivist conception of teaching and learning.Finally, changes are proposed to allow the school to adapt to the socio-cultural and socio-linguistic reality of the Amazig-speaking school population of Catalonia, it being clearly understood that the adoption of psycho-pedagogical measures consistent with a policy aimed at accommodating this group could serve as a benchmark for future strategies targeting other language groups.
internal-pdf://2044897678/Areny i Cirilo-2007-L'acomodació de la poblaci.pdf
Argelaguet i Argemí, Jordi. 1994. "El treball parlamentari sobre la llengua catalana i el seguiment del procés de normalització lingüística durant les tres primeres legislatures del Parlament de Catalunya (1980-1992)." Revista de Llengua i Dret 22: 93-104.
internal-pdf://1007277214/Argelaguet i Ar-1994-El treball parlamentari s.pdf
Argelaguet i Argemí, Jordi. 2007. "La qüestió lingüística en els primers passos del procés de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya (1999-2003)." Revista de Llengua i Dret 47: 145-182.
Abstract: El procés de reforma de l¿Estatut d¿autonomia ha ocupat bona part del debat polític de Catalunya en els darrers anys. En aquest article se n¿exposen els primers passos, aquells que es donen en el període que va des de l¿aprovació de la Llei de política lingüística el 30 de desembre de 1997 fins a les eleccions legislatives catalanes de novembre del 2003, i es fa especial esment a allò referit a la qüestió lingüística. L¿objectiu de l¿article és descriure i analitzar quines són les propostes partidistes que hi ha respecte al règim lingüístic que es vol que reculli el nou Estatut. L¿exposició d¿aquest procés està organitzada en tres grans apartats. En el primer, es fa un comentari dels antecedents immediats, des de la Llei de política lingüística de 1998 a les conseqüències dels resultats de les eleccions legislatives espanyoles del 2000. En el segon, s¿entra directament en matèria i s¿analitza el nucli de l¿inici del procés de reforma de l¿Estatut. En aquest apartat es detalla la creació, el funcionament i els resultats de la Comissió d¿Estudi per a l¿Aprofundiment de l¿Autogovern; els treballs de la Comissió d¿Estudi sobre la qüestió lingüística i, finalment, la constitució de la ponència per a la reforma de l¿Estatut. Finalment, la tercera part i darrera està dedicada a unes breus conclusions finals, en les quals es ressalta que el procés de reforma de l¿Estatut d¿autonomia s¿inicia per raó de les necessitats tàctiques de les diferents forces polítiques, en especial ERC ¿que volia posar en dificultats CiU¿ i el PSC, que volia guanyar-se la confiança d¿ERC per a bastir una alternativa a CiU. Els partits catalans inicien el procés creant una Comissió d¿Estudi per a l¿Aprofundiment de l¿Autogovern el novembre del 2000, que, com el seu nom indica, té un clar caràcter exploratori i analític. En aquests moments, ja queda clar que una reforma de l¿Estatut no tindrà gaires conseqüències en l¿ampliació de l¿autogovern de Catalunya si no es toca també la Constitució (que no serà el cas) i que en cap moment s¿intenta argumentar que cal una reforma de l¿estatut per la qüestió lingüística. Així, ja des del començament, és evident que per protegir més i millor la viabilitat del català a Catalunya o per garantir els drets dels catalanoparlants, no cal una reforma de l¿Estatut. Amb tot, el debat s¿aborda i les diferències en aquesta matèria històricament manifestades pels partits polítics es tornen a evidenciar. Els partits tanquen el debat en aquesta primera fase centrant l¿acord en allò que caldria fer en l¿àmbit de l¿Administració central de l¿Estat i en la de justícia, però palesen una considerable distància quant als continguts precisos del que pot ser el nou Estatut. El punt de fricció serà el «deure de conèixer el català», el paper del castellà a Catalunya i l¿abast i la concreció que ha de tenir l¿article (o els articles) sobre la llengua a l¿Estatut
El proceso de reforma del Estatuto de autonomía ha ocupado buena parte del debate político de Cataluña en los últimos años. En este artículo se exponen los primeros pasos, aquéllos que se dan en el periodo que va desde la aprobación de la Ley de política lingüística, el 30 de diciembre de 1997, hasta las elecciones legislativas catalanas de noviembre del 2003, y se incide especialmente en lo referente a la cuestión lingüística. El objetivo del artículo es describir y analizar cuáles son las propuestas partidistas que existen con respecto al régimen lingüístico que debe recoger el nuevo Estatuto. La exposición de este proceso está organizada en tres grandes apartados. En el primero, se comentan los antecedentes inmediatos, desde la Ley de política lingüística de 1998 a las consecuencias de los resultados de las elecciones legislativas españolas del 2000. En el segundo, se entra directamente en materia y se analiza el núcleo del inicio del proceso de reforma del Estatuto. En este apartado se detalla la creación, el funcionamiento y los resultados de la Comisión de Estudio para la Profundización del Autogobierno; los trabajos de la Comisión de Estudio sobre la cuestión lingüística y, finalmente, la constitución de la ponencia para la reforma del Estatuto. Finalmente, la tercera parte y última se dedica a unas breves conclusiones finales, en las cuales se resalta que el proceso de reforma del Estatuto de autonomía se inicia a causa de las necesidades tácticas de las diferentes fuerzas políticas, en especial ERC ¿que quería poner en dificultades a CiU¿ y el PSC, que quería ganarse la confianza de ERC para construir una alternativa a CiU. Los partidos catalanes inician el proceso creando una Comisión de Estudio para la Profundización del Autogobierno en noviembre del 2000, que, como su nombre indica, tiene un carácter exploratorio y analítico. En estos momentos ya ha quedado claro que una reforma del Estatuto no tendrá muchas consecuencias en la ampliación del autogobierno de Cataluña si no se modifica también la Constitución (y no será éste el caso) y que en ningún momento se intenta argumentar que es necesaria una reforma del Estatuto por la cuestión lingüística. Así, ya desde el comienzo, es evidente que para proteger más y mejor la viabilidad del catalán en Cataluña o para garantizar los derechos de los catalanohablantes, no es necesaria una reforma del Estatuto. Con todo, el debate se aborda y las diferencias en esta materia históricamente manifestadas por los partidos políticos se vuelven a evidenciar. Los partidos cierran el debate en esta primera fase centrando el acuerdo en lo que habría que hacer en el ámbito de la Administración central del Estado y en la de justicia, pero manifiestan una considerable distancia en cuanto a los contenidos precisos de lo que puede ser el nuevo Estatuto. El punto de fricción será el«deber de conocer el catalán», el papel del castellano en Cataluña y el alcance y la concreción que debe tener el artículo (o los artículos) sobre la lengua en el Estatuto.
The process or reforming the Statute of Autonomy has taken up a good deal of the political debate in Catalonia in recent years. In this article, we discuss the first steps, those taken in the period that goes from the passage of the Language Policy Act on December 30, 1997, through the Catalan legislative elections in November, 2003. Special mention is made of the language question. The objective of the article is to describe and analyze the partisan proposals regarding the language regime that it is hoped will be included in the new Statute of Autonomy. This process is set forth in three major sections. In the first, we discuss the immediate precedents, going from the 1998 Language Policy Act to the consequences of the results of the Spanish legislative elections in 2000. The second goes straight to the point, analyzing the key elements of the beginning of the Statute of Autonomy reform process. This section details the creation, functioning and results of the Study Commission for the Furtherance of Self-government; the work of the Study Commission on the Language Question, and finally, the forming of a commission to reform the Statute. Finally, the third and final section is devoted to some brief conclusions, namely, that the process to reform the Statute of Autonomy began as a result of the tactical needs of the different political groups, especially ERC, which wanted to put CiU in a difficult situation, and the PSC, which wanted to win over ERC in order to construct an alternative to CiU. The Catalan parties began the process by creating a Study Commission for the Furtherance of Self-Government in November, 2000. As it names indicates, the Commission had a clearly exploratory and analytical character. At that time, it was already clear that a reform of the Statute would scarcely have any consequences for the expansion of self-government in Catalonia unless the Constitution was also amended, which was not going to be the case. At no time was an attempt made to argue that it was necessary to reform the Statute because of the language question. Thus, from the very beginning, it was evident that in order to better protect the viability of Catalan in Catalonia or to guarantee the rights of Catalan speakers, a reform of the Statute was not necessary. In any case, the debate was undertaken and the differences that both parties had shown historically became evident once again. The parties closed this first phase of debate by focusing the agreement on what would have to be done at the level of the central government and the justice sector, but they evidenced a considerable gap regarding the specific content of the new Statute. The sore spot was the ¿duty to know Catalan,¿ the role of Spanish in Catalonia and the scope and implementation that the article (or articles) on language in the Statute were to have.
internal-pdf://3456866932/Argelaguet i Ar-2007-La qüestió lingüística en.pdf
Armengol i Ferrer, Ferran. 2000. "Directriu/directiva: aproximació a un terme jurídic conflictiu." Revista de Llengua i Dret 33 9-22.
internal-pdf://2803342341/Armengol i Ferr-2000-Directriu_directiva_ apro.pdf
Arraiza, José-María. 2016. "Language diversity speaking to autonomy: exploring the relations between autonomy and minority language education." Revista de llengua i dret (66): 105-123. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5761107.
Abstract: This article explores the models through which political autonomy and language diversity relate to each other. Hence, it constitutes an approximation to the relation between different forms of autonomy (territorial, non-territorial) and educational models which separate or bring together students with different linguistic backgrounds (through immersion policies). It reflects on two longstanding notions: the imagination of a homeland and that of the mother tongue (where language is the essence of a particular group). It uses four parameters: the principles of territoriality and personality concerning autonomy and language rights on one hand (understanding territoriality as a geographically-defined regime and not as a mono-lingual policy) and the principles of separation and (dual or two-way) immersion concerning public language education policy on the other. Following the idea that contact between different ethnic groups promotes integration, it advocates for dual immersion-based educational systems which promote integration with due respect to the linguistic rights and national, ethnic or linguistic identity of both minority and (relative) majority students.
Aquest article explora els models a través dels quals es relacionen l’autonomia política i la diversitat lingüística. Per tant, constitueix una aproximació a la relació entre diferents formes d’autonomia (territorial, no territorial) i els models educatius que separen o uneixen estudiants amb diferents passats lingüístics (a través de polítiques d’immersió). Reflecteix dos conceptes de llarg recorregut: la imaginació d’una pàtria (homeland) i la de la llengua materna (on l’idioma és l’essència d’un grup determinat). Es fan servir quatre paràmetres: d’una banda, els principis de territorialitat i personalitat relatius a l’autonomia i als drets lingüístics i, d’una altra, els principis de separació i immersió relatius a la política de l’ensenyament públic en matèria de llengües. Seguint la idea que el contacte entre grups ètnics diferents promou la integració, advoca per sistemes educatius basats en la immersió que promouen la integració amb el respecte pertinent als drets lingüístics i a la identitat nacional, ètnica o lingüística tant dels estudiants minoritaris com dels estudiants que constitueixen la majoria (relativa).
Arróniz i Morera de la Vall, M Àngels. 2006. "Diversitat i llengües menys difoses a la Unió Europea: un estat de la qüestió." Revista de Llengua i Dret 45 123-146.
internal-pdf://0631704551/Arróniz i Morer-2006-Diversitat i llengües men.pdf
Arzoz Santisteban, Xabier. 2003. "Señalización viaria y lenguas minoritarias: algunas reflexiones en torno a la Sentencia del Tribunal Constitucional austríaco sobre la señalización bilingüe en Carintia." Revista de Llengua i Dret 40 109-148.
internal-pdf://0371653512/Arzoz Santisteb-2003-Señalización viaria y len.pdf
Arzoz Santisteban, Xabier. 2008. "Políticas lingüísticas actuales en las tierras del euskara." Revista de Llengua i Dret 49: 45-67.
Abstract: La Comunitat Autònoma de País Basc (CAPV) i la Comunitat Foral de Navarra (CFN) disposen de sengles lleis de normalització lingüística de l'euskara des del 1982 i el 1986, respectivament. El transcurs de més de dues dècades des de l'aprovació de les lleis esmentades constitueix un moment adequat per examinar i comparar les polítiques lingüístiques que s'han dut a terme fins a la data. En aquest treball s'ofereix una síntesi dels aspectes més destacats dels últims deu anys d'intervenció pública sobre la llengua basca a l'Estat espanyol. L'estudi dels casos del País Basc i de Navarra mostra com una mateixa llengua pot ser objecte de regulacions i de polítiques lingüístiques molt diferents al si d'un mateix Estat, en territoris limítrofs, i sota l'imperi de la mateixa declaració constitucional de cooficialitat. Mentre que al País Basc es va superant el conflicte lingüístic i la situació de diglòssia inicial per entrar en una fase de coexistència lingüística, a Navarra en els vuit anys precedents s'ha retrocedit a etapes anteriors, més pròximes al conflicte lingüístic que al marc constitucional de pluralisme lingüístic. L'estudi d'aquests casos suggereix la tesi següent: la institucionalització d'una llengua minoritària associada als processos de descentralització política té un efecte limitat sobre l'estatus real de la llengua minoritària si les elits que detenen el poder territorial no comparteixen amb els parlants de la llengua minoritària la mateixa noció sobre el valor intrínsec d'aquesta llengua. La tesi també podria ser verificada i, si és el cas, matisada amb l'estudi d'altres casos a Espanya, per exemple les polítiques lingüístiques de les comunitats autònomes que tenen el català/valencià com a llengua cooficial.
The Autonomous Community of the Basque Country (CAPV) and the Regional Community of Navarre (Comunidad Foral de Navarra [CFN]) have had language normalization laws for Euskara since 1982 and 1986, respectively. More than two decades after the passage of these laws, the time is right to review and compare the language policies carried out so far. This paper offers an overview of the most noteworthy aspects of the last ten years of public intervention in Basque language issues within Spain. The study of the cases of the Basque Country and Navarre shows how the same language can be subjected to very different regulations and language policies within the same country, in adjacent territories, with both territories being governed by the same constitutional statement establishing co-official status. While in the Basque Country the language conflict and the initial situation of diglossia are being overcome and a new phase of linguistic coexistence has begun, over the past eight years, Navarre has regressed to earlier levels that were closer to language conflict than to the constitutional framework of language pluralism. The study of those cases suggests the following thesis: the institutionalization of a minority language associated with the processes of political decentralization has a limited effect on the actual status of the minority language if the elites holding territorial power do not share with the speakers of the minority language the same idea as to the intrinsic value of the language. The thesis could also be verified, and where appropriate, nuanced, through the study of other cases in Spain, for example, the language policies of those regional communities having Catalan or Valencian as a co-official language.
internal-pdf://0501772870/Arzoz Santisteb-2008-Políticas lingüísticas ac.pdf
Auger, Pierre, and Louis-Jean Rousseau. 1985. "La terminologia a l'Office de la langue française." Revista de Llengua i Dret 5: 55-73.
internal-pdf://4131173997/Auger-1985-La terminologia a l'Office de la la.pdf
Aymà i Aubeyzon, Josep M. 1989. "El Pla Troncal General. Proposta d’esquema bàsic per al desenvolupament de la normalització lingüística." Revista de Llengua i Dret 13 171-190.
internal-pdf://3922957418/Aymà i Aubeyzon-1989-El Pla Troncal General. P.pdf
Aymà, Josep M. 1993. "Estendre l'ús interpersonal del català (per, i) conservar-ne la seva qualitat." Revista de Llengua i Dret 20: 87-94.
internal-pdf://3244173410/Aymà-1993-Estendre l'ús interpersonal del cata.pdf
Bach Martorell, Carme, and Elisenda Bernal. 2015. "Percepció i realitat del (des)coneixement de la normativa de la llengua catalana en arribar a la universitat.: estudi sobre els alumnes de primer de traducció i de llengües aplicades a la UPF." Revista de llengua i dret (64): 156-170. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5281988.
Abstract: En aquest article es descriu el grau de coneixement de la llengua catalana dels estudiants que van ingressar a la Facultat de Traducció i Interpretació de la UPF el curs 2012-2013, es contrasta la percepció que tenien de les seves mancances amb la realitat descrita i s'explica a què es poden deure les diferències entre el que percebien i la realitat.
Badenes Franch, Guillem. 1986. "La presència de la llengua en el sistema educatiu." Revista de Llengua i Dret 8: 55-72.
internal-pdf://2886756932/Badenes Franch-1986-La presència de la llengua.pdf
Badia Gomis, Montserrat. 1995. "Referències lingüístiques en la legislació andorrana." Revista de Llengua i Dret 23: 53-99.
internal-pdf://2608170408/Badia Gomis-1995-Referències lingüístiques en.pdf
Badia i Cardús, Antoni. 1989. "Els treballs del projecte EUROTRA a l’Estat espanyol." Revista de Llengua i Dret 13 5-14.
internal-pdf://1101513897/Badia i Cardús-1989-Els treballs del projecte.pdf
Badia i Margarit, Antoni Maria. 1983. "L’establiment del llenguatge administratiu català: de la teoria a la realitat." Revista de Llengua i Dret 1 17-25.
internal-pdf://3386519644/Badia i Margari-1983-L’establiment del llengua.pdf
Badia Tobella, Oriol. 1990. "A l'entorn d'una sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees sobre l’exercici d’una determinada professió a Irlanda i el requisit del coneixement de la seva llengua." Revista de Llengua i Dret 14 131-136.
internal-pdf://0552910235/Badia Tobella-1990-A l'entorn d'una sentència.pdf
Balañà Abadia, Pere. 1983. "L'inestimable pacte de Teodomir, la llengua catalana i l'àrab." Revista de Llengua i Dret 1: 35-51.
internal-pdf://0661761133/Balañà Abadia-1983-L'inestimable pacte de Teod.pdf
Balañà Abadia, Pere. 1988. "Recull bàsic de terminologia jurídica catalano-aràbiga." Revista de Llengua i Dret 11: 137-156.
internal-pdf://2383132787/Balañà Abadia-1988-Recull bàsic de terminologi.pdf
Ballester Cardell, María. 2016. "Una nova empenta per a l’ús social de la llengua catalana a les Illes Balears: l’avanç inestable, i no sempre lineal, de la normalització lingüística." Revista de llengua i dret (66): 85-104. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5761106.
Abstract: Over the course of more than 30 years of Balearic self-government, the legal regime of the Catalan language in the Balearic Islands has gone through various stages of development and improvement, driven by the provisions of its Statute of Autonomy and by the Language Normalization Act of 1986, but also through times of regression and stagnation. Throughout the 8th legislative session, the Government of the Balearic Islands pushed through a series of measures that affected the presence of Catalan in institutions, education and the public domain. The language policy of the executive branch during this period actually meant a comprehensive review of the legal and linguistic framework in the Balearic Islands, which did not facilitate the habitual and normal oral and written use of Catalan in the civil service, in the school system or in the media, and which weakened the status of the official own language.The reestablishment of a legal framework for Catalan by the Balearic Island Parliament at the beginning of the 9th legislative session, embodied in Law 1/February 3, 2016 regarding the modification of Law 3/of April 29, 1986, concerning language normalization in the Balearic Islands; and Law 4/April 6, 2016 concerning language training to restore the use of Catalan in the civil service, gave a new impulse to the use of the autochthonous language of the Islands in institutional and social life.
Al llarg dels més de trenta anys d’autonomia balear el règim jurídic de la llengua catalana a les Illes Balears ha passat per diverses etapes d’evolució i millora —impulsades per les previsions estatutàries i per la Llei de normalització lingüística de 1986—, però, també, per moments de retrocessos i estancaments. Al llarg de la VIII Legislatura, el Govern de les Illes Balears impulsa un seguit de mesures que afecten la presència de la llengua catalana en les institucions, en l’educació i en l’esfera pública. La política lingüística de l’executiu en aquesta etapa significa, en realitat, una revisió integral del marc jurídic i lingüístic a les Illes Balears, que no facilita l’ús habitual i normal, oral i escrit, del català a l’Administració pública, l’ensenyament o els mitjans de comunicació, i que debilita la condició de la llengua pròpia oficial.El restabliment del marc jurídic del català per part del Parlament de les Illes Balears a l’inici de la IX Legislatura —materialitzat en la Llei 1/2016, de 3 de febrer, de modificació de la Llei 3/1986, de 29 d’abril de normalització lingüística de les Illes Balears; i en la Llei 4/2016, de 6 d’abril, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català a l’àmbit de la funció pública— dóna un nou impuls a l’ús de la llengua pròpia de les Illes en la vida institucional i social.
Ballester Cardell, María. 2018. "La capacitació lingüística del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears: entre els drets dels usuaris i els deures lingüístics dels empleats al servei de l'Administració pública." Revista de Llengua i Dret 70: 52-70.
Abstract: El pluralisme lingüístic que deriva de la Constitució i dels estatuts d’autonomia dona lloc a l’ordenació jurídica d’unes normes bàsiques del règim de cooficialitat de les llengües i configura, com a objectiu principal dels poders públics, el mandat de normalitzar l’ús de la llengua pròpia i oficial. En l’àmbit de la funció pública, el procés normalitzador implica l’adopció d’una sèrie de mesures per fer efectius els drets lingüístics dels ciutadans que es relacionen amb les administracions. L’exigència de coneixements lingüístics, com a mèrit o com a requisit, per als empleats públics és conforme amb els postulats constitucionals sempre que es faci efectiva d’acord amb el principi d’igualtat i que el nivell d’exigència lingüística sigui objectivament raonable i proporcionat en funció del lloc que es pretén aconseguir. En determinats àmbits específics —com ho és, sens dubte, el sector públic sanitari— les seves pròpies singularitats poden modular la regulació de l’exigència de coneixements lingüístics. L’aprovació del Decret 8/2018, de 23 de març, pel qual es regula la capacitació lingüística del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears ha reobert, una vegada més, el debat sobre la configuració dels drets i els deures lingüístics en la normativa autonòmica. En particular, torna a revifar la controvèrsia sobre l’acreditació de coneixements, com a mèrit o com a requisit, de la llengua catalana per a l’accés a la funció pública.
The linguistic pluralism that derives from the Constitution and the statutes of autonomy gives rise to a legal framework for some basic rules on the co-official status of languages and forms a mandate, as the main objective of the public authorities, for normalizing the use of native and official language. In the field of public service, the process of normalizing involves the adoption of a series of measures to enforce the linguistic rights of citizens that have contact with the administrations. The requirement of linguistic knowledge for public employees, as a merit or as a requisite, agrees with constitutional postulates provided that it is carried out in accordance with the principle of equality and that the level of linguistic demand is objectively reasonable and proportional based on the position under consideration. The singularities of certain specific fields – the public health sector, without doubt, being one of them – can modulate the regulation of the requirement of linguistic knowledge. The approval of Decree 8/2018, of March 23, which regulates the language training of the statutory staff of the Health Service of the Balearic Islands, has once again reopened the debate on the nature of linguistic rights and duties in the autonomous regulations. In particular, it reignites the controversy on the recognition of knowledge of the Catalan language, as a merit or as a requisite, for access to public services
Bandrés Pons, Núria M. 2019. "Balanç de la legislació lingüística de l'Estat espanyol 1979-2019." Revista de llengua i dret (72): 273-282. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=7195315.
Abstract: La qüestió lingüística, en un territori plurilingüe com l’Estat espanyol, és tractada directament o indirecta en la normativa estatal que afecta diferents àmbits. Durant el període democràtic comprès entre 1979 i 2019, s’observa una evolució en el tractament d’aquest pluralisme lingüístic en sectors com l’ensenyament, l’Administració pública i de justícia, els mitjans de comunicació i el sector audiovisual, la toponímia o la socioeconomia. També hi tenen un paper rellevant els estatuts d’autonomia de les comunitats autònomes.Per a la recopilació de la normativa esmentada seguirem les cròniques legislatives de l’Estat espanyol de la Revista de Llengua i Dret des de l’any 1983.
internal-pdf://0954296977/Bandrés Pons-2019-Balanç de la legislació ling.pdf
Bañeres, Jordi. 1987. "Aspectes legals i administratius de l´eslovè en el marc del pluralisme igualitari iugoslau." Revista de Llengua i Dret 10: 83-116.
internal-pdf://2534935306/Bañeres-1987-Aspectes legals i administratius.pdf
Bañeres, Jordi. 1989. "Aproximació a la història social de la codificació de l'eslovè." Revista de Llengua i Dret 12: 187-199.
internal-pdf://3692101125/Bañeres-1989-Aproximació a la història social.pdf
Barceló i Serramalera, Mercé. 2007. "Els drets lingüístics com a drets públics estatutaris." Revista de Llengua i Dret 47: 265-286.
Abstract: Aquest article analitza el significat jurídic de la inclusió dels drets lingüístics en el catàleg de drets i deures que preveu el títol I de l¿Estatut, reconeguts fins ara només en l¿àmbit legal. Amb aquesta finalitat, es planteja quins han estat els termes del debat (sorgit com a conseqüència dels recursos d¿inconstitucionalitat plantejats contra la reforma de l¿Estatut d¿autonomia de Catalunya) entorn de la possibilitat que els estatuts d¿autonomia continguin un catàleg de drets. Es conclou en aquest punt que, encara que els estatuts no siguin evidentment ¿constitucions¿, tampoc no tenen vedada la intervenció per regular matèries de competència pròpia. El contingut regulador de drets i deures s¿entén, així, com una manifestació legítima de la capacitat normativa estatutària. I la presència de normes estatutàries sobre drets i deures en els estatuts posa en relleu un component nou a la delimitació d¿opcions al poder polític en la trajectòria seguida pels drets públics subjectius: les normes iusestatutàries no tenen com a objectiu principal impedir l¿ús arbitrari del poder (això ja es troba sobradament garantit per la Constitució en forma de drets), sinó donar un pas més i prefigurar positivament l¿acció normativa i de govern en l¿exercici de les pròpies competències per assegurar esferes de poder participatiu, recepcions prestacionals i poder de titularitat col·lectiva (entre d¿altres, els drets lingüístics) als ciutadans.L¿obvia constitucionalitat d¿aquests catàlegs de drets obre la porta a plantejar-se si l¿elevació del rang dels drets lingüístics està reflectida, en part, en un grau de protecció més elevat: tot i que algunes de les garanties que preveu l¿Estatut als articles 37, 38 i 78 són també extensibles als drets lingüístics de rang legal, altres amplien el seu àmbit d¿irradiació quan s¿emparellen amb les normes iusestatutàries (situades, per tant, a la capçalera d¿un ordenament). Des d¿aquesta perspectiva, garanties com ara la previsió de reserva de llei en sentit formal, la protecció del Síndic de Greuges o la defensa davant dels tribunals no serien les notes essencials que permetrien establir diferències de règim jurídic entre els drets lingüístics estatutaris i els drets lingüístics de rang legal. En canvi, sí que ho serien la proclamació de la vinculació directa d¿aquests drets, reforçada amb el control normatiu del Consell de Garanties Estatutàries, i la declaració d¿interpretació i aplicació en el sentit més favorable per a la seva plena efectivitat. L¿examen de l¿abast i l¿efectivitat d¿aquestes garanties en relació amb els drets lingüístics estatutaris (especialment, el fet de constituir paràmetre de validesa de les lleis i de l¿actuació administrativa autonòmica i estatal) permet formular un balanç positiu, des de la perspectiva de la seva protecció, quant a la inclusió dels drets lingüístics en el títol I de l¿Estatut i la seva consegüent elevació de rang normatiu.
Este artículo analiza el significado jurídico de la inclusión de los derechos lingüísticos en el catálogo de derechos y deberes que prevé el título I del Estatuto, reconocidos hasta ahora sólo en el ámbito legal. Con esta finalidad, plantea cuáles han sido los términos del debate (surgido como consecuencia de los recursos de inconstitucionalidad presentados contra la reforma del Estatuto de autonomía de Cataluña) en torno a la posibilidad de que los estatutos de autonomía contengan un catálogo de derechos. Se concluye en este punto que, aunque los estatutos no sean evidentemente ¿constituciones¿, tampoco tienen prohibida la intervención para regular materias de competencia propia. El contenido regulador de derechos y deberes se entiende, así, como una manifestación legítima de la capacidad normativa estatutaria. Y la presencia de normas estatutarias sobre derechos y deberes en los estatutos pone de relieve un componente nuevo en la delimitación de opciones al poder político en la trayectoria seguida por los derechos públicos subjetivos: las normas iusestatutarias no tienen como objetivo principal impedir el uso arbitrario del poder (eso ya se encuentra sobradamente garantizado por la Constitución en forma de derechos), sino dar un paso más y prefigurar positivamente la acción normativa y de gobierno en el ejercicio de las propias competencias para asegurar esferas de poder participativo, recepciones prestacionales y poder de titularidad colectiva (entre otros, los derechos lingüísticos) a los ciudadanos.La obvia constitucionalidad de estos catálogos de derechos abre la puerta a plantearse si la elevación del rango de los derechos lingüísticos se refleja, en parte, en un mayor grado de protección: aunque algunas de las garantías que prevé el Estatuto en los artículos 37, 38 y 78 son también extensibles a los derechos lingüísticos de rango legal, otros amplían su ámbito de irradiación cuando se emparejan con las normas iusestatutarias (situadas, por lo tanto, en la cabecera de un ordenamiento). Desde esta perspectiva, garantías como la previsión de reserva de ley en sentido formal, la protección del Síndico de Agravios o la defensa ante los tribunales no serían las notas esenciales que permitirían establecer diferencias de régimen jurídico entre los derechos lingüísticos estatutarios y los derechos lingüísticos de rango legal. En cambio, sí lo serían la proclamación de la vinculación directa de estos derechos, reforzada con el control normativo del Consejo de Garantías Estatutarias, y la declaración de interpretación y aplicación en el sentido más favorable para su plena efectividad. El examen del alcance y la efectividad de estas garantías en relación con los derechos lingüísticos estatutarios (especialmente, el hecho de constituir parámetro de validez de las leyes y de la actuación administrativa autonómica y estatal) permite formular un balance positivo, desde la perspectiva de su protección, en cuanto a la inclusión de los derechos lingüísticos en el título I del Estatuto y su consiguiente elevación de rango normativo.
This article analyzes the legal significance of the inclusion of language rights in the catalogue of rights and obligations contemplated in Title I of the Statute. Language rights had heretofore only been recognized in the legal sphere. After appeals were filed questioning the constitutionality of the reform of the Statute of Autonomy of Catalonia, a debate ensued regarding the possibility that statutes of autonomy might contain a charter of rights. As part of its analysis, this paper considers the terms of this debate. It concludes that while the statutes are clearly not ¿constitutions,¿ nothing prohibits them from regulating areas that fall within their own jurisdiction. In this sense, the regulatory content of rights and obligations may be viewed as a legitimate manifestation of the capacity of statutes to establish regulations. And the presence of Statute-derived regulations on rights and obligations highlights a new component in the delimitation of options for political power in the path taken by subjective public rights: the main objective of juridical regulations derived from the Statute is not to prevent the arbitrary use of power (this is already amply guaranteed by the rights enshrined in the Constitution). The idea is to go one step further and establish in advance a positive configuration for regulatory and governmental action in the exercise of each autonomous region¿s own powers to ensure spheres of participatory power, acquisition of benefits and the power of collective ownership (including, among others, language rights) for the citizenry. The obvious constitutionality of these catalogues of rights opens the door for a discussion of whether the elevation of language rights to a higher plane is partially reflected in a higher level of protection: although some of the safeguards provided for by the Statute in Articles 37, 38 and 78 can also extend to language rights established by law, others expand their coverage when they are joined with regulations set by the Statute (and because they are derived from the Statute, they enjoy a status just under the Constitution but above the remainder of laws in the Spanish legal system). From this perspective, safeguards such as the provision that certain areas be governed by legislation (laws) as opposed to regulations, in the formal sense of the word, the protection of the ombudsman or the right to a defense in a court of law would not be the essential aspects that would make it possible to establish differences in legal systems between the linguistic rights guaranteed by the Statute and language rights established by law. On the other hand, what would constitute such a distinction would be the proclamation of the direct linkage, reinforced through the regulatory control of the Council of Safeguards Provided for in the Statute, between these rights and the statement of interpretation and enforcement in a way that would most favor their full effectiveness. The examination of the scope and effectiveness of these safeguards vis-à-vis the language rights guaranteed by the Statute (especially, the fact that they constitute a parameter for the validity of the laws and for administrative action by the autonomous region and the central government) allows us to favorably assess the protection afforded by the inclusion of language rights in Title I of the Statute and their consequent upgrade in regulatory status.
internal-pdf://2643543660/Barceló i Serra-2007-Els drets lingüístics com.pdf
Barceló Martínez, Tanagua. 2019. "Traducció jurídica i jurada francès-català: Teoria i pràctica." Revista de llengua i dret (71): 354-357. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6958088.
Barceló Martínez, Tanagua, and Iván Delgado Pugés. 2016. "La traduction assermentée en Espagne et en France: aspects « privés » et étude comparative." Revista de llengua i dret (66): 124-135. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5761108.
Abstract: L’assistance linguistique (orale et écrite) que les organismes judiciaires espagnols doivent accorder aux citoyens faisant l’objet d’une procédure pénale est établie par les Directives 2010/64/UE et 2012/13/UE du Parlement européen et du Conseil (transposées par la Ley Orgánica 5/2015, de 27 de abril). Tout au contraire, dans les procédures relatives aux actions civiles, notariales ou administratives il y a une absence de prestation « officielle » de services de traduction et d’interprétation, contraignant les citoyens à avoir recours à des services professionnels qu’on dénommera « privés ». Dans le cas de l’Espagne, cette activité retombe d’habitude sur le traducteur interprète assermenté. Cette article a un triple objectif : premièrement, il s’agit de décrire les secteurs où cette activité « privée » a lieu et de mettre l’accent sur les acteurs (citoyen, juriste, traducteur/interprète), les types de texte et la situation de communication dans laquelle cette nécessité de traduction surgit ; deuxièmement, une étude comparative des aspects concernant la profession du traducteur assermenté en France et en Espagne sera présentée afin d’analyser les similitudes et différences entre les deux pays ; troisièmement, et dû à la grande charge de travail réel généré par cette activité, on tentera d’envisager la nécessité ou non, de la part des états, de régler la prestation d’assistance linguistique dans le domaine civil
The linguistic assistance (both written and oral) that Spanish courts have to provide to citizens subject to criminal proceedings is set up by Directive 2010/64/EU and Directive 2012/13/EU of the European Parliament and of the Council (transposed by the Ley Orgánica 5/2015, de 27 de abril). On the contrary, in civil, notarial and administrative proceedings there is a lack of an “official” provision of translation and interpretation services, which forces citizens to resort to professional services that shall be termed “private”. In the case of Spain, this activity usually falls on sworn translators and interpreters. The goal of this paper is three-fold: firstly, it aims at both describing the sectors where this “private” activity is carried out and emphasizing the actors involved (citizen, jurist, and translator/interpreter), the text types commonly used and the situation of communication in which this need arises; secondly, a comparative study of several aspects concerning the profession of sworn translators in France and Spain shall be presented in order to analyze similarities and differences between both countries; and thirdly, due to the actual work load generated by this activity, the need (or no need) by states to regulate the provision of linguistic assistance in civil proceedings shall be examined.
Baró i Ballbé, Maria Josep. 1990. "L'etiquetatge en català: un problema en relació amb la CEE?" Revista de Llengua i Dret 14 137-205.
internal-pdf://1192707539/Baró i Ballbé-1990-L'etiquetatge en català_ un.pdf
Bartolomé Pérez, Nicolás. 2019. "Balanç de la legislació i la jurisprudència d’Astúries 1979-2019." Revista de llengua i dret (72): 265-272. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=7195314.
Abstract: Aquest article recull les principals fites legislatives i jurisprudencials en matèria de dret lingüístic del Principat d’Astúries produïts en els últims 40 anys.
internal-pdf://0641450044/Bartolomé Pérez-2019-Balanç de la legislació i.pdf
Bassols, Agustí M. 1991. "Llengua i Dret." Revista de Llengua i Dret 15 63-73.
internal-pdf://3936859970/Bassols-1991-Llengua i Dret.pdf
Bastarache, Michel. 2006. "L'égalité réelle des communautés de langue oficielle du Canada: les rapports entre communautés linguistiques officielles au Canada." Revista de Llengua i Dret 46: 205-216.
internal-pdf://1144522518/Bastarache-2006-L'égalité réelle des communaut.pdf
Bastardas i Boada, Albert. 1984. "Integració dels immigrants i legislació lingüística a Catalunya." Revista de Llengua i Dret 4: 59-72.
internal-pdf://3033283266/Bastardas i Boa-1984-Integració dels immigrant.pdf
Bastardas i Boada, Albert. 1986. "Indicacions i suggeriments per a l'elaboració de plans generals i específics d'extensió de l'ús del català." Revista de Llengua i Dret 7: 179-184.
internal-pdf://1722060032/Bastardas i Boa-1986-Indicacions i suggeriment.pdf
Bastardas i Boada, Albert. 1986. "Indicacions i suggeriments per a l?elaboració de plans generals i específics d?extensió de l?ús del català." Revista de Llengua i Dret (7): 179-184.
Bastardas i Boada, Albert. 1987. "El canvi dels comportaments lingüístics de dependència no-oficial: problemàtica i línies d´actuació." Revista de Llengua i Dret 10: 117-124.
internal-pdf://0995706877/Bastardas i Boa-1987-El canvi dels comportamen.pdf
Bastardas i Boada, Albert. 1987. "La planificació lingüística en els casos flamenc, basc i català: una nota comparativa." Revista de Llengua i Dret 9: 141-146.
internal-pdf://1253207662/Bastardas i Boa-1987-La planificació lingüísti.pdf
Bastardas i Boada, Albert. 1993. "Llengua catalana i futur: notes des d’una perspectiva eco-sistèmica." Revista de Llengua i Dret 19 81-93.
internal-pdf://1431419369/Bastardas i Boa-1993-Llengua catalana i futur_.pdf
Bastardas i Boada, Albert. 1993. "Llengua catalana i futur: notes des d?una perspectiva eco-sistèmica." Revista de Llengua i Dret (19): 81-93.
Bastardas i Boada, Albert. 1995. "Política i planificació lingüístiques: perspectives i preguntes per a un camp interdisciplinari." Revista de Llengua i Dret 24: 145-163.
internal-pdf://3172685927/Bastardas i Boa-1995-Política i planificació l.pdf
Bastardas i Boada, Albert. 1997. "Naixement de la revista electrònica " Diverscité langues "." Revista de Llengua i Dret 27: 171-172.
internal-pdf://0628174949/Bastardas i Boa-1997-Naixement de la revista e.pdf
Bastardas i Boada, Albert. 1999. "Les relacions entre política lingüística i comportament lingüístic: apunts des dels casos del francès al Canadà a fora de Quebec." Revista de Llengua i Dret 31 193-206.
internal-pdf://3922957429/Bastardas i Boa-1999-Les relacions entre polít.pdf
Bastardas i Boada, Albert. 2000. "De la "normalització" a la "diversitat" lingüística: cap a un enfocament global del contacte de llengües." Revista de Llengua i Dret 34 151-168.
internal-pdf://3829176371/Bastardas i Boa-2000-De la _normalització_ a l.pdf
Bastardas i Boada, Albert. 2002. "Llengua i noves migracions: les experiències canadenques i la situació a Catalunya." Revista de Llengua i Dret 37 153-190.
Abstract: The migrations of recent years pose new challenges for the social use of Catalan. It behoves institutions to create foundation for the Catalan population to understand and accept these phenomena so as to facilitate the integration of these new citizens. The case of Canada indicates that an open attitude on the part of the indigenous population is essential for integration. Every year since 1990, this country has received about 200,000 immigrants, most of whom are of Asian origin. Sociolinguistic analyses indicate that while typically the first generation does not do a good job of learning the country's languages, English and French, the second generation has already developed a mastery of them. The degree of mastery depends on the social level and the size of the ethnic group. In the case of the Chinese, for example, there is a greater degree of language maintenance because they tend to congregate in closed groups that function in Chinese. In the specific case of Quebec, while a majority of the students who reached the province before turning 15 adopt French as their lingua franca, English wins out among the adult population. The Quebec government has control over immigration and can give preference to French-culture immigrants in order to facilitate their integration. In Catalonia, it is important for the Generalitat (the Autonomous Government of Catalonia) to have jurisdiction over immigration matters in order for few citizens to understand the reality of the Catalan sociolinguistic situation. The necessary conditions must be created to allow these new citizens to acquire knowledge of both official languages. The Catalan situation is less favourable than that of Quebec because in Catalonia, Catalan is often not the language of interaction on the street.--------------------------------------------------------------------------------
internal-pdf://2389393254/Bastardas i Boa-2002-Llengua i noves migracion.pdf
Bastardas i Boada, Albert. 2003. "Ecodinámica sociolingüística: comparaciones y analogías entre la diversidad lingüística y la diversidad biológica." Revista de Llengua i Dret 39: 119-148.
Abstract: As a sort of intellectual provocation and as a lateral thinking strategy for creativity, this paper seeks to determine what the study of the dynamics of biodiversity can offer linguists. In recent years, the analogical equation "language = biological species" has become more widespread as a metaphorical source for conceptual renovation, and, at the same time, as a justification for the defense of language diversity. Language diversity would be protected in a way similar to the mobilization that has taken place to protect endangered species. Nevertheless, one must be careful when uncritically transferring conceptualizations and theoretical frameworks from one field to another, since obviously, these two phenomena are quite different in the real world. The dialogue with bioecologists starts by asking about the formation of diversity, i.e., about specialization. Here, one can observe the similarity between the processes of linguistic and genetic fragmentation, in the sense that both phenomena have a (socio)geographical basis for dispersion and consequently, for the loss of their original compact nature and their intercommunication. The self-organizing and creative properties of human beings favor the development of specific varieties for each subset, varieties that continue to evolve constantly, through the unceasing "tonguing" of humanity. Regarding the continuity of species or languages, one can also observe the decisive role of intragroup relations. The staying power of linguistic varieties will increase in direct proportion to the intensity of the relationship among the components of the subset. On the other hand, if exotic elements are introduced, especially if these elements are aggressive in nature, the alteration of the ecological niche may turn out to be fatal for the continuity of the previously existing forms. This suggests to us the need to make an in-depth study of what the minimal contextual conditions would be so that a set linguistic group could be assured a sustainable continuity within a framework of linguistic contact. What type of miniestenent mum (socio-)ecological niche would a language have to have if we wished to ensure its habitual reproduction? A proposal is made here to explore the ideas of "exclusive functions" and "non-hierarchical functional distribution" for codes in situations where there is high contact and a danger of disuse. As regards change, this phenomenon is seen as an inherent element in the tendency of life to create new developments, which may or not be accompanied by an adaptation to changing environmental conditions. It is pointed out that, similar to what happens in biology, much of linguistic innovation stems from a systemically reorganized mixture of solutions from different codes. An important research question would be, however, to determine why some of these innovations disappear and others survive and extend throughout the community. The big question mark, as Mufwene points out, is, then how to manage to understand how "the evolution of language proceeds by naturally selecting from among the competing alternatives available through the idiolects of individual speakers". Extinction, whether it be of languages or of species, is caused in most cases "by a combination of demographic processes and environmental changes", as Brown points out. Thus, the environment plays a fundamental role in the direction of evolution, since the "the survival of the fittest is, in actuality, the survival of those who fit into the context (Allen and Hoekstra)". This allows us to see the great degree of importance of political-economic contexts in the case of languages. In the same way, migratory movements are also one of the major variables determining the extinction of biodiversity and language diversity. Species and habitat form the basic unit of existence, and this is the major point of departure for understanding the problem of the preservation and recovery of species or languages. Given the increase in the degree of linguistic contact, the continuity of language diversity depends on det rmining, as exactly as possible, as Prigogine, the physicist, would say, what precise conditions of imbalance may prove to be stable. The great challenge is not so much avoiding contact but managing it. And "restorative ecology" can also be of help to us here. Being able to reach sustainable solutions for language diversity implies a profound knowledge of the dynamics for determining the ways in which language is used in contact situations. The general conclusion is that linguistics is still terminologically and conceptually ill prepared to deal with the dynamic character of human languages. The world and our objects must be conceived of as elements in a state of flux, as changing systems in an unstable equilibrium. With respect to language policy, it would be necessary to make an effort to manage to establish some general principles regarding the linguistic organization of the human species that would make it possible for local linguistic diversity and communication on a planetary scale, which must necessarily take place, to be compatible with each other. To succeed, it will be necessary to continue promoting an autonomous socio-ecological perspective devoted to the comprehension of language phenomena. Such a perspective would be based on a paradigm of complexity, and would, at the same time, place human beings at the center of its theoretical underpinnings
internal-pdf://1943003489/Bastardas i Boa-2003-Ecodinámica sociolingüíst.pdf
Bastardas i Boada, Albert. 2004. "Sociolingüística versus política y planificación lingüísticas: distinciones entre los campos y nociones integradoras." Revista de Llengua i Dret 41 175-194.
Abstract: En el marc de la visió del fenomen lingüístic com a complex més que no pas com a «objecte», l¿aproximació sociolingüística se centra en la llengua i els seus contextos eco-socio-cognitius. Així, la perspectiva sociolingüística es constitueix ineluctablement de forma inter- i transdisciplinària, i se situa clarament en una cruïlla de camins i perspectives que ha d¿interrelacionar. No obstant, avui dia la sociolingüística és encara una àrea fragmentada i amb moltes línies d¿estudi poc integrades i comunicades, i per tant el seu repte actual i de cara al futur immediat és construir un marc teòric integrador propi en el qual puguin convergir els diferents angles i plans d¿estudi. En aquesta recerca d¿elements generals unificadors sobresurt una noció que podria actuar si més no d¿element cohesionador, i és la que es refereix al fenomen de la sociosignificació ¿extragramàtica ¿ relacionat amb la diversitat de «com diem les coses» els humans. Així en societats amb presència de llengües distintes, dir alguna cosa fent-ne servir una o altra pot ser considerat com a significatiu per als interlocutors, tal com pot succeir en el cas de la concurrència de distintes varietats geodialectals o sociodialectals, que poden ser valorades de diferent manera pels parlants. Així mateix, més en el pla interpersonal, la selecció de formes lingüístiques i paralingüístiques adequades és crucial si, per exemple, volem indicar enuig o bé alegria i actitud festiva. Aquesta perspectiva se situa més a prop del «gir cognitivista» en les ciències socioculturals, ja que postula la centralitat del cervell-ment en el control de la conducta humana i, per tant, del comportament lingüístic.La disciplina que hem convingut anomenar «política i planificació lingüístiques» s¿ocupa de l¿estudi dels processos de decisió i intervenció pública sobre l¿organització lingüística de societat, de les estructures que aquesta organització pot adoptar, i dels seus efectes evolutius sobre els sociosignificats i comportaments lingüístics, tant públics com privats. Idealment es podria diferenciar de la sociolingüística en sentit que aquesta projecta la mirada global sobre els fenòmens estudiats, mentre que la política i planificació lingüístiques serien una perspectiva aplicada, més reduïda i especialitzada en els aspectes més polítics de la situació. Així, mentre en sociolingüística intentem comprendre la realitat, fer-la intel.ligible, en política i planificació lingüístiques ens dediquem més aviat a organitzar, dissenyar i canviar determinades parts d¿aquesta realitat. Es tracta, obstant, d¿una distinció de camps imbricats, donat que un forma part de l¿altre i l¿altre de l¿un, mútuament interrelacionats.Contra la tradició predominant cal remarcar la necessitat d¿aplicar també en aquest camp una visió de conjunt ¿eco-socio-significativa¿ de tots els factors que intervenen en la determinació i evolució dels fenòmens dels quals s¿ocupa, més enllà d¿una concepció «tecnocràtica». «Eco» ¿d¿«ecologia»¿ per indicar visió ecosistèmica sobre els fets observats, a fi de superar una perspectiva purament juridicista o bé purament lingüística. «Socio», per indicar que clarament els fenòmens de la política i la planificació lingüístiques tenen en el seu centre els éssers humans i la seva organització sociocultural. «Significativa», per recordar-nos, com ja hem indicat per a la sociolingüística, que no hem de seguir endavant amb una sociologia sense ment, i per fer-nos prendre consciència de la gran importància dels processos i estructures de representació de la realitat en la decisió dels comportaments humans. Tenir en compte, doncs, les «sociosignificacions», és a dir, les interpretacions cognitives de la realitat i, en especial, de les formes i varietats lingüístiques, les emocions que s¿hi associen i les constriccions biopsicològiques del desenvolupament del cervell/ment humà, serà una tasca imprescindible per a la comprensió d l¿evolució dels fenòmens estudiats tant en un com en altre camp.
internal-pdf://2442186137/Bastardas i Boa-2004-Sociolingüística versus p.pdf
Bastardas i Boada, Albert. 2009. "Vint-i-cinc anys de política i planificació lingüístiques." Revista de Llengua i Dret 51: 125-132.
internal-pdf://3287385112/Bastardas i Boa-2009-Vint-i-cinc anys de polít.pdf
Batlle, Mercé. 1986. "Seminari sobre el Tractat d'unió lingüística neerlandesa." Revista de Llengua i Dret 8: 199-201.
internal-pdf://3287385091/Batlle-1986-Seminari sobre el Tractat d'unió l.pdf
Bauer-Bernet, Hélène. 1989. "La production de textes juridiques en diverses langues officielles parles institutions des communautés européennes." Revista de Llengua i Dret 13 15-27.
internal-pdf://3333574058/Bauer-Bernet-1989-La production de textes juri.pdf
Bayo Delgado, Joaquín. 1996. "La formación básica del ciudadano y el mundo del derecho. Crítica lingüística del lenguaje judicial: La formació bàsica del ciutadà i el món del dret. Crítica lingüística del llenguatge judicial." Revista de Llengua i Dret 25: 51-72.
internal-pdf://0628174982/Bayo Delgado-1996-La formación básica del ciud.pdf
Baztarrika Galparsoro, Patxi. 2018. "Una mirada a la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries des de l'euskera y des del País Basc." Revista de Llengua i Dret 69: 52-77.
Abstract: La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELROM) és un tractat internacional els objectius del qual, principis i compromisos formalment assumits són d'obligat compliment per a aquells Estats europeus que l'han ratificat. La incidència de la Carta en l'esdevenir de les llengües objecte de la seva protecció ha estat positiva, encara que en desigual mesura per a unes i d'altres. També ha estat positiva en l'apuntalament del procés de revitalització de l'eusquera. Aquest article planteja una reflexió precisament sobre el valor i els beneficis de la CELROM per a l'eusquera, així com sobre les seves limitacions, i, en conseqüència, sobre la conveniència de la seva millora i actualització en vista de les seves carències i dels reptes de les llengües minoritàries i minoritzades – o, més ben dit, de les comunitats lingüístiques minoritàries i minoritzades– en els contextos espanyol i europeu. D'altra banda, la mirada des de l'eusquera no pot obviar la desigual aplicació de la Carta als seus tres territoris, raó per la qual les primeres pàgines de l'article situen el focus en la incidència de la Carta a Euskadi Nord i a Navarra, si bé l'anàlisi més detallada correspon a la Comunitat Autònoma d'Euskadi.L'article, abans d'emprendre una reflexió sobre els reptes, ofereix una anàlisi d'aquells elements essencials de la Carta que afecten a la seva aplicació a Euskadi i en l'Estat espanyol, i recull una anàlisi bastant detallada de l'abast i alt grau de compliment de la Carta a Euskadi. L'aplicació de la Carta a Euskadi és un procés de llums i ombres en el qual prevalen clarament els llums, però també es posen de manifest algunes ombres de caràcter estructural que bàsicament corresponen a l'àmbit competencial de les institucions centrals de l'Estat. Se subratlla, així mateix, la necessitat de polítiques lingüístiques pròpies de l'Estat espanyol i de la Unió Europea per a la promoció de la seva diversitat lingüística real, és a dir, més enllà de les llengües d'Estat.
Berasategi Lardizabal, J Ignazio. 1989. "La traducción jurídico-administrativa en el País Vasco." Revista de Llengua i Dret 13 29-45.
internal-pdf://2803342330/Berasategi Lard-1989-La traducción jurídico-ad.pdf
Bernal, Elisenda. 2019. "Lexicografia catalana digital: per un canvi de paradigma." Revista de llengua i dret (71): 238-251. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6958074.
Abstract: En aquest article s’analitzen els diccionaris en línia de llengua catalana, que s’avaluen des del punt de vista de la digitalitat i l’accés a les dades, amb l’objectiu de plantejar els reptes que ha d’assumir la lexicografia catalana de manera més imminent per oferir productes més orientats a l’usuari i a les seves necessitats.
Bestué, Carmen. 2016. "La variación terminológica de los conceptos del derecho de sociedades y sus estrategias de traducción." Revista de llengua i dret (65): 18-35. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5551796.
Abstract: Aquest treball analitza la variació terminològica dels conceptes del dret de societats des d'una perspectiva descriptiva i comparativa. Prenem com a referència els termes jurídics fets servir a Espanya, Mèxic i Perú, per al cas de l'espanyol; i d'Anglaterra, Gal·les i els Estats Units per al de l'anglès. L'objectiu és destacar les varietats diatòpiques presents en aquest àmbit lligades a la diversitat conceptual i terminològica dels diferents ordenaments jurídics. L'enfocament és pragmàtic i, per això, hem seleccionat els documents més habituals d'aquest àmbit per formular propostes traductològiques concretes.
This paper analyses the variation in terminology for the concepts of company law from a descriptive and comparative perspective, taking as a reference the legal terms used in Spain, Mexico and Peru, in the case of Spanish, and England and Wales and the United States for English. The aim is to highlight the diatopic varieties in this area, which are related to the conceptual and terminological diversity that arises from the different legal systems. The approach is pragmatic so we have selected the most common documents in this field to make specific translation proposals.
Este trabajo analiza la variación terminológica de los conceptos del derecho de sociedades desde una perspectiva descriptiva y comparativa. Tomamos como referencia los términos jurídicos utilizados en España, México y Perú, para el caso del español, y de Inglaterra y Gales y Estados Unidos para el inglés. El objetivo es destacar las variedades diatópicas presentes en este ámbito ligadas a la diversidad conceptual y terminológica de los diferentes ordenamientos jurídicos. El enfoque es pragmático y por ello hemos seleccionado los documentos más habituales de este ámbito para formular propuestas traductológicas concretas.
Bhreathnach, Úna. 2012. "Term Planning Models and the Catalan Case." Revista de Llengua i Dret 58: 92-110.
Abstract: Aquest treball presenta el marc de la planificació terminològica en el context de la planificació lingüística, activitat vital per a totes les llengües i que esdevé cada vegada més important.S´ofereixen diversos exemples de la planificació terminològica en distintes llengües, i es recalquen algunes de les seves febleses. Es planteja un model de planificació terminològica, basat en la bibliografia i en tres casos que l´autora ha estudiat en detall. Aquests tres casos són el TERMCAT (l´organització de la planificació terminològica per al català), el Terminologicentrum TNC (l´organització de la planificació terminològica per al suec) i les organitzacions de planificació terminològica per a la llengua irlandesa, principalment el Comitè Terminològic (Forasna Gaeilge) i Fiontar, Universitat de la Ciutat de Dublín. El model de planificació terminològica cobreix la planificació, la investigació, la normalització, la difusió, l'avaluació i la formació, tots els quals contribueixen a l´aspecte més important, la implantació terminològica.Es descriuen tres aspectos interessants del plantejament del TERMCAT: la normalització terminològica, la difusió i l´avaluació, particularment de la implantació. Aquests tres aspectes mostren quant es pot aprendre per mitjà de la pràctica de la planificació terminològica. Tot i que la normalització s´ha estudiat extensament, crida l´atenció la forma en què s´ha portat la teoria a la pràctica en el cas del català. Encara que la difusió (tant en el sentit de la publicació com pel que fa al màrqueting i a la conscienciació sobre els recursos terminològics) és essencial per a la implantació terminològica, amb prou feines es comenta a la bibliografia. L´enfocament català, particularment l´Antena de Terminologia, podria servir d´inspiració per a altres organitzacions. Per últim, el plantejament global i sistemàtic de cara a l´avaluació adoptat pel TERMCAT permet una millora contínua, i il·lustra, un cop més, la importància i els reptes de la implantació terminològica.
internal-pdf://3829176382/Bhreathnach-2012-Term Planning Models and the.pdf
Biel, Łucja. 2017. "La recerca en traducció jurídica: un marc que combina diverses perspectives i metodologies per a la traducció jurídica." Revista de llengua i dret (68): 76-88.
Abstract: Aquest article té com a objectiu proposar un marc de recerca que combina diverses perspectives i metodologies per a la traducció jurídica, mitjançant la configuració de dimensions i factors clau aplicables a la traducció jurídica. Com a conseqüència de l’expansió dels estudis de traducció jurídica vigents, aquest camp experimenta un desenvolupament metodològic que eixampla la nostra visió sobre el camp de la traducció jurídica. L’article proposa quatre postulats per al marc de recerca esmentat, que són la transdisciplinarietat, la multidimensionalitat, la bidireccionalitat i la multimetodologia. Aquest marc, a més, comprèn un contínuum de quatre dimensions que són primordials en traducció, com ara, el producte mateix, el context de producció textual i recepció, els procediments i els participants, que es configuren segons els factors, els components i les metodologies de recerca associades, que hi predominin. La segona part de l’article investiga, a tall d’exemple, com les metodologies basades en corpus interactuen amb el marc polifacètic proposat. En les conclusions, sostenim que és possible que la recerca en el camp de la traducció jurídica creixi cada vegada més i que es dugui a terme en equips per tal d’ajustar les diverses perspectives en l’objecte d’estudi.
internal-pdf://4063147873/Biel-2017-La recerca en traducció jurídica_ un.pdf
Bizkarralegorra Otazua, Elisabete. 1986. "La selección, la formación y el reciclaje lingüístico de los funcionarios." Revista de Llengua i Dret 8: 7-15.
internal-pdf://1704365059/Bizkarralegorra-1986-La selección, la formació.pdf
Blasco Ferrer, Eduardo. 1985. "Breu història de la codificació de la llengua sarda." Revista de Llengua i Dret 5: 219-242.
internal-pdf://2283978974/Blasco Ferrer-1985-Breu història de la codific.pdf
Bodoque, Anselm. 2011. "El model valencià de política lingüística." Revista de Llengua i Dret 56: 143-171.
Bodoque Arribas, Anselm. 2001. "Polítiques lingüístiques i fractures sociopolítiques al voltant de la identitat lingüística. Aproximació a la dimensió contemporània del conflicte lingüístic valencià." Revista de Llengua i Dret 36 157-205.
Abstract: The language situation in Valencia has, for the last 25 years, been marked by a first, very conflictive initial phase in which two diametrically opposed positions are profiled: those who advocate giving Valencian an entrée into all aspects of public life and those who believe it is not necessary to take steps to increase its presence. On one end of these two tendencies may be found minority Valencianist groups, who support more effective measures to ensure the presence of Valencian in public life; on the other, the anti-Catalanist right, which is opposed to any type of measures and which favors a language secessionism that does not recognize Valencian as a variant of Catalan. The passage of the Autonomy Statute (1983) meant the introduction of language policies. During the first phase, under the socialists (1983-1995), Valencian was introduced into the educational system and some campaigns to promote the language were carried out. The psoe¿s (Spanish Socialist Workers Party) attitude towards the dissemination of the language was positive, but not very decisive. Since 1995, the pp (People¿s Party) Administrations in the Generalitat Valenciana (Autonomous Government of Valencia) have accentuated the voluntary nature of language policy. The starting point is the preponderance of Spanish and the secondary presence of Valencian in issues of identity and regional matters. Nevertheless, the pp has questioned neither the teaching nor the unity of the Catalan language (although it may not have recognized it openly). The consensus reached in recent years, during which extremist points of view have lost ground, has meant the acceptance of a political praxis that does not provide for language balance, but which guarantees minimal levels of Valencian language presence and dissemination
internal-pdf://2711809220/Bodoque Arribas-2001-Polítiques lingüístiques.pdf
Bodoque Arribas, Anselm. 2011. "El model valencià de política lingüística." Revista de Llengua i Dret 56: 143-171.
internal-pdf://0628174984/Bodoque Arribas-2011-El model valencià de polí.pdf
Boix Fuster, Emili. 2004. "Las lenguas en los órganos centrales del Estado español (un balance de los 25 años de la Constitución española)." Revista de Llengua i Dret 41 195-218.
Abstract: En primer lloc, es valoren els reptes que planteja l¿organització política de la diversitat lingüística, que, en els països occidentals, es mou entre el pol del liberalisme homogeneïtzador, d¿una banda, i el pol del liberalisme comunitarista, de l¿altra, més respectuós amb la diversitat. En segon lloc, s¿analitzen els aspectes lingüístics de la transició política espanyola i de la Constitució espanyola. En tercer lloc, es presenten alguns criteris bàsics per al reconeixement del plurilingüisme espanyol en l¿esfera simbolicolingüística, en l¿esfera institucional i en l¿esfera dels poders públics. Finalment, es convida a construir una tradició de reconeixement i respecte envers el plurilingüisme, que permeti als ciutadans i a les ciutadanes sentir-se més identificats amb les institucions.
internal-pdf://3651368869/Boix Fuster-2004-Las lenguas en los órganos ce.pdf
Boix-Fuster, Emili, and Anna Paradis. 2015. "Ideologies and trajectories of "new speakers" in bilingual families in Catalonia." Revista de llengua i dret (63): 165-185. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5118550.
Abstract: This article first evaluates the scope and limits of family language planning. Secondly, it assesses the intermingling of factors intervening in language ideologies and language trajectories. It then engages in a brief description of new speakers of Catalan. There follows a presentation of data on identification languages and L1 languages in contemporary Catalonia. Fourteen interviews with Spanish L1 partners in Spanish/Catalan and Spanish/French couples are then analyzed in detail. Lastly, the paper discusses the data and offers some conclusions.
Bolaño Piñeiro, María del Carmen. 2019. "Balanç de la legislació i la jurisprudència de la comunitat foral de Navarra 1979-2019." Revista de llengua i dret (72): 243-255. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=7195312.
Abstract: El present document recull les principals normes i sentències en matèria de dret lingüístic que s'han produït en els últims 40 anys a la comunitat foral de Navarra, comunitat que continua molt per darrere de la comunitat autònoma del País Basc en l'esmentada matèria. El marc constitucional i estatutari ha permès l'aprovació de la Llei foral 18/1986, de 15 de novembre, de l'eusquera. Aquesta norma ha estat lleument modificada en dues ocasions de forma recent (2010 i 2017) perampliar els drets lingüístics dels navarresos i navarreses, principalment dels que resideixen a la zona no bascòfona. De fet, l'obligació de dividir la comunitat foral de Navarra en zones lingüístiques (bascòfona, mixta i no bascòfona), que està determinada per l'article 9.2 de la Llei Orgànica 13/1982, de 10 d'agost, de reintegració i amillorament del règim foral de Navarra, continua sent un dels principals obstacles per a la protecció efectiva de l'eusquera a Navarra i dels drets lingüístics de la seva ciutadania.
internal-pdf://1396028854/Bolaño Piñeiro-2019-Balanç de la legislació i.pdf
Bolaño Piñeiro, María del Carmen. 2019. "Crònica legislativa de Navarra: Segon semestre de 2018." Revista de llengua i dret (71): 299-302. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6958080.
Abstract: La crònica recull les novetats en matèria lingüística a la Comunitat Foral de Navarra publicades entre el juliol i el desembre de 2018. En aquest període no s'han aprovat normes ressenyables ni pel Parlament ni pel Govern foral. En aquests mesos, principalment es pot destacar les convocatòries d'ajuts i subvencions per a l'ús de l'euskera emeses per l'Administració local i el Govern foral.
Bonfill Albiol, Pere. 2006. "La protecció jurídica de la diversitat lingüistica autòctona en l'ambit de l'ensenyament al Canadà." Revista de Llengua i Dret 46: 407-420.
internal-pdf://0682564254/Bonfill Albiol-2006-La protecció jurídica de l.pdf
Bonnot, Pierre Olivier. 1993. "Du bilinguisme à la co-officialité: réflexion autour de l’aricle 53 alinéa 2 du statut de la collectivité territoriale de Corse." Revista de Llengua i Dret 19
internal-pdf://3182432937/Bonnot-1993-Du bilinguisme à la co-officialité.pdf
Borja Albi, Anabel, and Maribel del Pozo Triviño. 2018. "Diàleg multidisciplinar en violència de gènere: professionals de la justícia i intèrprets." Revista de Llengua i Dret (69): 103-118.
Abstract: La comunicació en l'àmbit judicial planteja dificultats fins i tot quan els interlocutors comparteixen el mateix idioma. Les persones llegues en dret, a diferència dels agents de la justícia, desconeixen els conceptes tècnics, no estan familiaritzades amb el llenguatge jurídic i se senten en situació d'inferioritat davant del cerimonial dels diferents procediments judicials. La legislació internacional, europea i nacional en matèria de garanties processals i la seva implementació recull l'obligació de proveir serveis d'interpretació i traducció judicial de qualitat, que garanteixin una comunicació efectiva i eficaç. La qualitat exigida per aquests preceptes és un concepte jurídic indeterminat que requereix un abordatge multidisciplinari per part de juristes, lingüistes, traductors i intèrprets. En el context de la violència de gènere és un requisit legal que el personal judicial tingui formació especialitzada. Per a l'adequat compliment dels esmentats preceptes, és fonamental que aquest personal sigui conscient de les necessitats comunicatives de les víctimes i de les particularitats de la comunicació intervinguda per intèrprets. En aquesta contribució es presenten els resultats de diversos treballs d'investigació sobre interpretació i traducció judicials i es planteja la necessitat d'adoptar mesures urgents de formació i sensibilització del personal de justícia, i en particular dels jutges i magistrats que dirigeixen els actes processals i estan obligats a velar per la salvaguarda dels diferents drets que la legislació nacional, comunitària i internacional reconeix tant les víctimes com els acusats.
Bosch i Rodoreda, Andreu. 1997. "El català de l'Alguer, el nou marc legal i l'escola." Revista de Llengua i Dret 28: 231-253.
internal-pdf://1374344002/Bosch i Rodored-1997-El català de l'Alguer, el.pdf
Bosch i Rodoreda, Andreu. 1998. "L'ús del català i la interferència lingüística en la publicitat visual i la retolació comercial i institucional de l'Alguer." Revista de Llengua i Dret 30 105-145.
internal-pdf://0631704530/Bosch i Rodored-1998-L'ús del català i la inte.pdf
Botella Crespo, Cristina. 1999. "Juristes sense fronteres i els drets dels infants: El desè aniversari de la Convenció dels drets dels infants." Revista de Llengua i Dret 32: 143-160.
internal-pdf://1192707550/Botella Crespo-1999-Juristes sense fronteres i.pdf
Bou, Mireia. 2016. "Les actituds lingüístiques i la tria lingüística en les comunicacions formals de nous moviments socials a Catalunya." Revista de Llengua i Dret 66: 38-61.
Bou, Mireia M. 2016. "Language attitudes and language choice in the formal communications of new social movements in Catalonia." Revista de llengua i dret (66): 38-61. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5761104.
Abstract: This study looks into the language choices of social movements in the Barcelona metropolitan area, and the language attitudes behind them, taking into account that these grassroots movements sit between the public and private domains and the implications this may have in situations of diglossia. The methodology used were semi-structured interviews to a total of 12 activists, representing 9 cells of PAH (Mortgage Victims’ Forum), 15M and Marees Ciutadanes (Citizens’ Tides). The reported language choices were then compared to the actual practices in social networks and websites. The findings show that Catalan is overrepresented in formal outward communications if compared to its presence in in-group communication. The reasons for this are mostly related to the status of Catalan as the language of official institutions, and to cultural and historical reasons.
Aquest estudi examina les opcions lingüístiques dels moviments socials en l'àrea metropolitana de Barcelona, i les actituds lingüístiques que hi són subjacents, tenint en compte el fet que aquests moviments de les bases estan situats entre els dominis públic i privat i les implicacions que això pot tenir en situacions de diglòssia. La metodologia feta servir va ser unes entrevistes semiestructurades a un total de 12 activistes que representen 9 cèl·lules de les PAH (Plataforma d'Afectats per la Hipoteca), 15M i Marees Ciutadanes. A continuació, es van comparar les tries lingüístiques dels activistes amb les pràctiques reals a les xarxes socials i a les pàgines web. Els resultats mostren que el català està sobrerepresentat en les comunicacions formals exteriors si es compara amb la seva presència en les comunicacions intragrup. Els motius estan relacionats, principalment, amb l'estatus del català com a llengua de les institucions oficials i amb motius culturals i històrics.
Bover i Hidiroglu, Antoni. 1992. "Aproximació als aspectes jurídics de la qüestió lingüística als Jocs Olímpics de Barcelona 1992." Revista de Llengua i Dret 17 179-186.
internal-pdf://0337453808/Bover i Hidirog-1992-Aproximació als aspectes.pdf
Braën, André. 1990. "Les garanties linguistiques constitutionnelles au Canada." Revista de Llengua i Dret 14 111-129.
internal-pdf://0389040728/Braën-1990-Les garanties linguistiques constit.pdf
Braën, André. 1993. "Le choc des langues: l'expérience canadienne: El xoc de les llengües: l'experiència canadenca." Revista de Llengua i Dret 20: 49-59.
internal-pdf://3080593835/Braën-1993-Le choc des langues_ l'expérience c.pdf
Branchadell, Albert. 2001. "La protecció de les minories lingüístiques al Tirol del Sud." Revista de Llengua i Dret 36 79-120.
Abstract: South Tyrol, now the Italian province of Bolzano-Bozen, became an Italian territory in 1919 by virtue of the peace treaties signed after World War I. From 1919 to 1945, the use of German in public life was suppressed. Starting in 1945, international peace treaties obligated Italy to respect the language rights of the German minority. In 1948, the region¿s Special Statute, which only partially recognized the bilingual reality of South Tyrol, was passed. It wasn¿t until 1972 that a new Statute fully recognized the rights of the German-speaking minority. German was henceforth considered a language entitled to equal treatment in all spheres of public life. The Statute establishes a breakdown by ethnic groups based on the language affiliation of the citizenry. As of the 1991 census, 67.99 % were Germanspeakers, 27.65 % spoke Italian, and 4.36 % spoke Ladin (belonging to the Rhaeto-Roman subgroup of Romance languages). These percentages are the basis upon which quotas are stipulated for those jobs in the civil service that are subject to the proportionality system. They aid in determining the number of schools having one of the two languages as the language of general instruction. In the legal sphere, the German minority has been granted recognition of a broad spectrum of rights guaranteeing the use of German in every area of the justice system. Each citizen chooses the language he prefers and state government must adopt to this freely made choice. This system of language separation, which currently has been called into question, has, in effect, led to the existence of two separate life models (schools, newspapers, television), depending on the language
internal-pdf://2009726307/Branchadell-2001-La protecció de les minories.pdf
Branchadell, Albert. 2011. "Assessing Language Policy. The Treatment of Russian in Estonia and Spanish in Catalonia." Revista de Llengua i Dret 55: 123-150.
internal-pdf://0943947724/Branchadell-2011-Assessing Language Policy. Th.pdf
Branchadell, Albert. 2019. "Vilarrubias, Mercè. (2019). Por una ley de lenguas. Convivencia en el plurilingüismo." Revista de llengua i dret (72): 365-367.
Brenzinger, Matthias. 2017. "Onze llengües oficials i més: legislació i polítiques lingüístiques a Sud-àfrica." Revista de llengua i dret (67): 38-54. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6043509.
Abstract: La Constitució de Sud-àfrica de l’any 1996 reconeix onze llengües oficials en peu d’igualtat, sense concedir a l’anglès ni a qualsevol de les altres deu llengües un rang especial. Durant mig segle, la classe blanca dirigent va separar les persones segons les seves llengües maternes en un estat d’apartheid. La majoria no blanca es va veure obligada a viure en unitats administratives autònomes en què les respectives llengües natives van esdevenir llengües «oficials» d’aquests anomenats «estats independents». La Constitució i les polítiques lingüístiques de la nova Sud-àfrica tenen l’objectiu d’impulsar la transformació d’una «nació abans bilingüe» —amb l’afrikaans i l’anglès com a llengües oficials— en un nou estat sud-africà en què la major part de llengües dels ciutadans africans s’elevi al mateix nivell. Això no obstant, les disposicions jurídiques i les polítiques lingüístiques introduïdes al llarg dels darrers vint anys han influït poc en l’ús real de llengües que no siguin l’anglès ni l’afrikaans en les esferes oficials. En aquest capítol s’exposen els reptes que ha calgut abordar per executar les disposicions lingüístiques de la Constitució. Les llengües africanes, que són la clau per a la millora de la qualitat de vida de la majoria negra, no reben l’atenció i el suport governamentals que caldrien per canviar la situació i garantir un futur millor per als seus parlants.
Bretxa i Riera, Vanessa. 2016. "Trajectòries sociolingüístiques en la transició educativa." Revista de llengua i dret (65): 110-125. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5551801.
Abstract: En aquest article es pretén dibuixar els perfils i les trajectòries sociolingüístics dels canvis en les tries lingüístiques dels adolescents en la transició de l’educació primària a la secundària. Amb l’objectiu d’identificar les principals trajectòries i els lligams amb els factors sociodemogràfics i sociolingüístics que els acompanyen. Les dades es presentaran a partir d’una anàlisi clúster agrupant els individus segons els canvis en les seves trajectòries individuals.
This article aims to draw the profiles and sociolinguistic trajectories of the changes in adolescents’ language choices in the transition from primary to secondary education. The aim is to identify the main trajectories and the links with sociodemographic and sociolinguistic factors that accompany them. The data will be presented from a cluster analysis that groups individuals according to the changes in their individual trajectories.
Bretxa i Riera, Vanessa, and Francesc Xavier Vila i Moreno. 2014. "L'evolució dels usos lingüístics dins l'aula des de sisè de primària fins a quart d'ESO." Revista de llengua i dret (62): 106-123. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=4903009.
Abstract: El model de conjunció en català vigent a Catalunya es caracteritza pel fet que el català és la llengua vehicular normal de l'escola. Tot i la insistència amb què la majoria d'actors han tendit a considerar aquest model com una forma d'ensenyament monolingüe, el fet és que nombroses informacions indiquen que, en la pràctica, en el model de conjunció el castellà s'usa molt més àmpliament del que s'ha admès fins ara. Aquest article parteix de la base que les pràctiques lingüístiques dins de l'aula són complexes per tal com s'hi combinen diversos tipus de relacions i de situacions, i té per objectiu analitzar els usos lingüístics entre el professorat i l'alumnat a les aules de Catalunya des d'una perspectiva longitudinal, és a dir, seguint l'evolució d'una mostra d'alumnes des del final de la primària fins al final de la secundària obligatòria.
Brugnoli, Patricia. 2002. "La lingua giuridica va riformata? Alcune osservazioni linguistiche sul dibattito in corso." Revista de Llengua i Dret 37: 9-35.
Abstract: The aim of this article is to shed light the heated debate involving the law language in which both law professionals and linguists take part. The core issue of this debate is that there is a strong need, felt both by some members of the law profession and by some linguists, to reform this language which is considered obsolete and obscure for the vast public. However, there is also another current of opinion which does not share this view and feels the law language should stay as it is since it is a means that satisfies a purpose, that of a specialised language. Therefore in order to tell whether critics regarding this language have good grounds or not, in this article linguistic comments are made taking into account several linguistic issues. The first issue deals with the fact that, although the law language is a special language which is mainly used by for the law profession, its main problem lies in the fact that it is a public language, which also addresses all citizens. The second issue is that, despite the that the law language is not technically a jargon, some accusation of being jargon proves to be true because this language is intentionally used by some professionals as a status symbol, a prestigious language used to safeguard socio-economic privileges. Therefore the article analyses the main problems of understanding for the general public posed by the law terminology.The third issue dealt with by this article is whether the current state of the art of the law language is really satisfying for the law professionals or whether it sometimes puzzles even the professionals. This article also exemplifies the linguistic features that could be improved to better fulfil the professional needs. The fourth issue highlighted is that although the law is indissolubly tied to language, there is no or little linguistic awareness in law professionals. This is due to the fact that at university there are no courses where typical linguistic features (at semantic, morfosintactical, and stilistic level) are taught. However, some steps have been taken towards the reform of the law language in specific area of the law (for example some manuals in various countries have been written in order to simplify the public administration language). Moreover, in the realm of legal drafting, principals of semiotics and linguistics have been applied more extensively. The article ends by saying that although some improvements to the law language would be definitely useful, not only for the vast public but also for the professionals, the contrast between the two schools of thought as for the need to reform the law language is groundless since there is not an univocal solution to the matter. One has to consider the contents, the purpose and the emitter/receiver of the law language.
internal-pdf://1156541306/Brugnoli-2002-La lingua giuridica va riformata.pdf
Brugnoli, Patrizia. 2006. "Qualche osservazione sulle potenzialità generative semantiche e pragmatiche della lingua costituzionale: il punto di vista dei Iinguisti." Revista de Llengua i Dret 45 13-32.
internal-pdf://2260289369/Brugnoli-2006-Qualche osservazione sulle poten.pdf
Brugnoli, Patricia. 2007. "Il testo giuridico, apolide in una tipologia dei testi? Alcune riflessioni." Revista de Llengua i Dret 47: 43-60.
Abstract: La dificultat de trobar una classificació adequada per als textos legals dins les tipologies existents de propostes textuals ha derivat en la necessitat de tractar el tema d¿una manera més exhaustiva. Per què és tan difícil classificar un text dins d¿una tipologia textual? Per tal de superar parcialment una barrera com aquesta, molts lingüistes han deixat de banda el propòsit d¿estudiar tipologies textuals àmplies i s¿han concentrat, més aviat, a explicar gèneres de textos legals concrets com ara sentències, lleis dictades per l¿estat, articles d¿associació, etc. Primerament, l¿objectiu d¿aquest article és intentar il·lustrar com les propostes de tipologies textuals àmplies amb més influència han mirat d¿afrontar aquesta qüestió; segonament, l¿article intenta explicar la raó per la qual els textos legals són difícilment classificables dins d¿una tipologia textual. L¿article tracta conceptes extrets de l¿àmbit del dret civil i, en concret, estudia exemples dels sistemes legals italià i espanyol.
The difficulty in finding a suitable collocation to legal texts within the existing text proposal typologies has brought about the need to deal with the topic in a more comprehensive way. Why is it so difficult to place a legal text within a text typology? In order to partially overcome such a barrier, many linguists have left aside the intent of studying macro text typologies and have rather concentrated on explaining single legal text genres such as judgements, laws issued by the state, articles of association, etc. Firstly, the aim of this article is to try to illustrate how the most influencing proposals of macro text typologies have tried to confront with this issue; secondly the article tries to explain the reason why legal texts are hardly classifiable in a text typology. The article deals with concepts taken from the realm of civil law systems; in particular, it considers examples from the Italian and the Spanish law systems.
internal-pdf://4006001926/Brugnoli-2007-Il testo giuridico, apolide in u.pdf
Busse, Dietrich. 1994. "La comprensibilitat de les lleis: un problema jurídic des del punt de vista lingüístic." Revista de Llengua i Dret 22: 7-24.
internal-pdf://1615935707/Busse-1994-La comprensibilitat de les lleis_ u.pdf
Butsenko, Oleksander. 1995. "Los aspectos lingüísticos de la nueva democracia en Ucraina: Els aspectes lingüístics de la nova democràcia a Ucraïna." Revista de Llengua i Dret 24: 189-200.
internal-pdf://3829176296/Butsenko-1995-Los aspectos lingüísticos de la.pdf
Cabellos Espiérrez, Miguel Angel. 2008. "La competència en matèria de llengua pròpia en el nou Estatut." Revista de Llengua i Dret 49: 69-96.
Abstract: El artículo, después de unas consideraciones preliminares sobre la significación del nuevo Estatuto en el ámbito de la distribución de competencias, se centra en el análisis de la competencia reconocida en el artículo 143 EAC en materia de lengua propia. En este sentido, después de analizar el binomio lengua propia-lengua oficial, se estudia de qué manera éste ha tenido resonancia en la jurisprudencia constitucional y cómo se ha pronunciado ésta sobre la competencia en materia lingüística de las comunidades con lengua propia y sobre la competencia que se reserva al Estado en relación con el castellano. Junto con ello, se analizan otros factores que, tal como se deriva de la propia jurisprudencia, inciden y condicionan el ejercicio de la competencia autonómica; particularmente, el sector material sustantivo en que ésta se debe aplicar (enseñanza, consumidores, etc.), y que tiene su propio régimen competencial, y la incidencia que tiene el hecho de que la competencia lingüística autonómica se deba ejercitar también ante administraciones que no son la de la Generalidad. Como se muestra en este trabajo, la construcción jurisprudencial sobre estas cuestiones no ha sido unívoca ni ha estado exenta de contradicciones. A continuación, se analiza la competencia del nuevo artículo 143 EAC (subrayando el recorte que sufrió durante su tramitación en el Congreso, y las consecuencias que ello puede tener), así como cuál es el espacio que queda reservado al Estado, especialmente en el ámbito de la enseñanza, ante las propuestas recientes de algún partido de reformar la Ley estatal de educación con el fin de incluir el derecho a recibir enseñanza en la lengua vehicular que el alumnado escoja, de manera que en las comunidades autónomas con dos lenguas oficiales se separaría a los alumnos en función de su elección. Finalmente, se hacen algunas consideraciones sobre el desarrollo del artículo 143 EAC, así como una referencia a la incidencia que puede tener la reciente STC 247/2007 sobre los derechos lingüísticos, ante la existencia de la competencia sobre lengua propia.
After some preliminary considerations regarding the meaning of the new Statute as regards the division of jurisdiction, this article focuses on an analysis of jurisdiction in matters concerning the autochthonous language granted in article 143 of the Statute of Autonomy of Catalonia. In this regard, after analyzing the autochthonous language - official language relationship, the article examines how this relationship has been reflected in constitutional case law and what constitutional case law has found with respect to communities with an autochthonous language and the jurisdiction that is left in the hands of the central government with regard to Spanish. At the same time, other factors that, as can be deduced from the case law itself, affect and condition the exercise of regional jurisdiction, are analyzed. In this regard, special attention is paid to the material substantive section in which regional jurisdiction should apply (education, consumers, etc.), which has its its own set of jurisdictional rules, and the influence of the fact that regional language jurisdiction should also be exercised vis-à-vis branches of government that are not part of the autonomous government of Catalonia (Generalitat). As this paper shows, the construction of case law around these issues has not been uniform or free from contradictions. The article then analyzes the scope of the new article, number 143 of the Statute of Autonomy of Catalonia (while at the same time underscoring the cuts that were introduced in the text as it moved through Congress and the consequences that these cuts may entail), as well as what space is left to the central government, especially in the area of teaching, given the recent proposals from some of the parties to reform the National Education Act in order to include the right to receive classes in the vehicular language the student body chooses, in such a way that in autonomous communities with two official languages the students would be separated according to their choice. Finally, the article initiates a discussion about the implementation of article 143 of the Statute of Autonomy of Catalonia, and makes reference to the impact that the recent decision, docket number 247/2007, handed down by the Constitutional Court may have on language rights, given the existence of jurisdiction over the autochthonous language.
internal-pdf://1402961665/Cabellos Espiér-2008-La competència en matèria.pdf
Cabré i Castellví, M Teresa. 1983. "El banc de dades terminològiques de Quebec." Revista de Llengua i Dret 2 125-129.
internal-pdf://2389393245/Cabré i Castell-1983-El banc de dades terminol.pdf
Cabré i Castellví, María Teresa. 1988. "Normes internacionals i metodologia terminològica." Revista de Llengua i Dret 11: 63-76.
internal-pdf://3829176373/Cabré i Castell-1988-Normes internacionals i m.pdf
Cabre i Castellví, M Teresa. 1990. "Influència de l’organització dels serveis lingüístics canadencs a Catalunya." Revista de Llengua i Dret 14 277-289.
internal-pdf://2474738195/Cabre i Castell-1990-Influència de l’organitza.pdf
Cabré i Castellví, M Teresa. 1992. "Serveis lingüístics i normalització." Revista de Llengua i Dret 17 187-206.
internal-pdf://4089173991/Cabré i Castell-1992-Serveis lingüístics i nor.pdf
Cagiao y Conde, Jorge, and Lucía Payero López. 2019. "Justícia lingüística en democràcies plurals: Què ens ensenya la teoria constructivista de la nació." Revista de llengua i dret (71): 193-207. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6958071.
Abstract: El paradigma individualista del liberalisme clàssic domina el debat acadèmic sobre el tractament que mereix el pluralisme lingüístic en les democràcies complexes. No obstant això, aquest enfocament tendeix a passar per alt —o subestimar— el context nacional en què s’apliquen les polítiques lingüístiques on l’autonomia i l’exercici dels drets de l’individu adquireixen un significat real. Aquest article subratlla la necessitat de relacionar l’estudi de les polítiques lingüístiques amb la teoria de la nació, qüestions totes dues íntimament connectades. S’argumenta que no hi ha possibilitat, de manera materialment versemblant, de reflexionar normativament sobre justícia lingüística al marge del principi de territorialitat lingüística (en el sentit que li dona Van Parijs), en el qual, com l’evidència empírica mostra, s’emmarquen les polítiques lingüístiques en les democràcies nacionals.
Calafat, Rosa. 2017. "Les lleis de Carles III a Mallorca: ideologia i llengua en l’acció funcionarial." Revista de llengua i dret (68): 157-174. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6241947.
Abstract: Aquest article estudia els efectes que les lleis de Carles III tingueren en la fisonomia institucional mallorquina, en la seva cultura i llengua catalanes. Alhora, examina el pes dels funcionaris, ambaixadors de la voluntat reial, en el reeiximent del projecte borbònic; el paper que aquests empleats públics, especialment el fiscal, exerciren en l’execució de les lleis borbòniques, i l’afectació sobre la llengua catalana, el seu ús i la seva consideració, a la Mallorca d’aquest període; així com la resposta, entre la desídia, la incúria i la resistència, que des de les institucions municipals i locals es donà a l’afany centralitzador. La pretensió última és aportar a la historiografia lingüística material de base inèdit que contribueixi a la revisió del paper de les nostres institucions locals al llarg d’aquest període tan intens per a la biografia catalana.
Calero Pons, Àlvaro. 2016. "Varietats geogràfiques i polítiques editorials en la traducció al català : una mirada sobre l’espai comunicacional català." Revista de llengua i dret (66): 62-84. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5761105.
Abstract: La llengua i la cultura catalanes s’han vist exposades, particularment durant els darrers anys, a forces exògenes que fragmenten llur percepció col·lectiva, la seva sociosfera, dins el marc d’un procés d’aculturació. Davant d’algunes veus que afirmen que els llibres en una varietat geogràfica determinada del català no es comercialitzen gaire bé en altres territoris, aquest estudi mira d’avaluar, de manera aproximada, qualitativa i no quantitativa, els efectes que això té en la percepció dels parlants i dels agents implicats en la traducció editorial: traductors, correctors, editors, llibreters i lectors. Això ens permetrà dilucidar com ajuda aquest sector a normalitzar la varietat estàndard del català, així com el model lingüístic que s’està consolidant per a l’esdevenidor.
Particularly in recent years, Catalan language and culture have been exposed to exogenous forces that fragment their collective perception, their sociosphere, within the framework of a process of acculturation. With some voices asserting that books in a given geographical variety of Catalan do not have much commercial success in other territories, this study attempts to evaluate, approximately —qualitatively and not quantitatively—, the effects that this has on the perception of the speakers and the agents involved in translation for publishing houses: translators, proofreaders, editors, booksellers and readers. This will allow us to elucidate how this sector helps to normalize the standard variety of Catalan, along with the language model that is becoming consolidated for the future.
Calvo Ramos, Luciana. 1983. "Viabilidad de una modernización del lenguaje administrativo español y de otras lenguas peninsulares." Revista de Llengua i Dret 2 21-31.
internal-pdf://1061730673/Calvo Ramos-1983-Viabilidad de una modernizaci.pdf
Calvo Ramos, Luciana. 1985. "El subcódigo de la etiqueta en el lenguaje administrativo castellano." Revista de Llengua i Dret 5: 75-92.
internal-pdf://1748349597/Calvo Ramos-1985-El subcódigo de la etiqueta e.pdf
Calvo Ramos, Luciana. 1986. "Reseña sobre el ciclo de conferencias celebradas en el INAP Centro de Estudios y Documentación, con el título "Lenguaje y Administración: comunicación interna y con el administrado"." Revista de Llengua i Dret 8: 177-192.
internal-pdf://4206140821/Calvo Ramos-1986-Reseña sobre el ciclo de conf.pdf
Calvo Ramos, Luciana. 1988. "Aportaciones metodológicas de diferentes disciplinas en el estudio del lenguaje administrativo." Revista de Llengua i Dret 11: 29-62.
internal-pdf://0304089139/Calvo Ramos-1988-Aportaciones metodológicas de.pdf
Calvo Ramos, Luciana. 1993. "Taxonomía para designar los diasistemas o variedades intralingüísticas." Revista de Llengua i Dret 19 25-45.
internal-pdf://2855384611/Calvo Ramos-1993-Taxonomía para designar los d.pdf
Calvo Ramos, Luciana. 1995. "Funcionalidad/disfuncionalidad de los lenguajes administrativos: Funcionalitat/disfuncionalitat dels llenguatges administratius." Revista de Llengua i Dret 23: 9-22.
internal-pdf://2000419802/Calvo Ramos-1995-Funcionalidad_disfuncionalida.pdf
Calvo Ramos, Luciana. 1998. "Algunos rasgos sexistas en el diccionario de la Real Academia Española de la Lengua." Revista de Llengua i Dret 30 47-62.
internal-pdf://0304089137/Calvo Ramos-1998-Algunos rasgos sexistas en el.pdf
Calvo Ramos, Luciana. 2000. "A propósito de la forma y de los contenidos de los "libros de Taifas"." Revista de Llengua i Dret 34 93-101.
internal-pdf://0337453820/Calvo Ramos-2000-A propósito de la forma y de.pdf
Calvo Ramos, Luciana. 2004. "Renovación de las leyes." Revista de Llengua i Dret 42 11-39.
Abstract: En aquest treball afrontem un problema que ens sembla d¿actualitat, el de la renovació de les lleis, no des del punt de vista jurídic (que no és el nostre camp) sinó des d¿altres punts de vista: ens sembla que les lleis poden i han de ser considerades també com a discursos polítics referits indirectament, com a processos de comunicació i d¿interac- ció social i com a textos literaris dels gèneres didàctics i determinatius. Fins i tot a costa de semblar ¿oportunistes¿ pensem que cal eliminar llast de les lleis, com ara el de l¿escolàstica medieval o el dels sofistes grecs, i també les pesades càrregues de la influència de Montesquieu i de Bentham, els quals consideraven les lleis com «amoroses cartes d¿un pare als seus fills/súbdits». Ens sembla que és necessària una revisió a fons dels codis lingüístics i retòrics dels textos legals i, alhora, creiem que cal una preparació moderna i adequada de nomòlegs i nomògrafs especialitzats en l¿elaboració de lleis. Continuar pensant que els nomògrafs i els nomòlegs han de ser moralistes o preceptistes literaris i lingüístics com Montesquieu o Bentham ens sembla totalment desfasat, malgrat que certs centres de recerca política i constitucional es dediquin a reeditar aquests autors i menyspreïn qualsevol opinió que els sigui contrària.
internal-pdf://4013483711/Calvo Ramos-2004-Renovación de las leyes.pdf
Calvo Ramos, Luciana. 2007. "Gramaticalidad y gramática normativa en el discurso legal castellano." Revista de Llengua i Dret 48: 99-132.
Abstract: After 25 years of a modest collaborative relationship with the Barcelona School of Public Administration (Escola d¿Administració Pública), we would like to first of all thank the School for the tolerance and benevolence with which it always received our studies. Secondly, this paper considers the question of language itself being a creator of images, along with the problems of grammaticality and normative, academic grmmar that are embedded in Spanish-language legal texts. This grammaticality and this normative, academic grammar, reflected in Spanish-language legal texts, are themselves capable of providing an image of institutional languages and especially, legal institutional language, there being no need to seek any further justification.It is our opinion that Spanish legal language can be analyzed from various points of view. For this reason, we have chosen the modern-day linguistic concepts of grammaticality/ungrammaticality and acceptability/unacceptability as a starting point. That is also why we have studied Spanish-language legal discourse from the perspective of the three factors that in our view condition it: a) the codes employed by this legal variety; b) the functions fulfilled by legal discourse; and y c) the ultimate purpose of legal texts.We give a brief overview of the legislation and focus on distinguishing two different layers of grammaticality in legal texts: grammaticality stemming from political-parliamentarian discourse and grammaticality stemming from the referrals to and the indirect reproduction of that first layer of grammaticality by jurists and nomographs in their technical-judicial technolect. We observe how both layers of grammaticality are circumscribed within structures and forms that are typical of normative, academic grammar and we indicate some (not all) surface markers of the different types of grammaticality and academic, normative grammar presented by these Spanish-language legal texts. We characterize the different types of grammaticality; we characterize grammaticality stemming from political-parliamentary discourse as an excessively meticulous, redundant, bombastic grammaticality, with a very limited repertoire of communication strategies and deficient flexibility in structuring communication. It is our opinion that grammaticality typical of the technical-judicial technolect that gives laws their final form maintains the enunicative structures of conative function under apparently referential headings; it does so with very ritualized and conventionalized forms, in addition to maintaining rhetorical codes that are somewhat out of date. It seems to us that both layers of grammaticality cover themselves in and frame themselves with the forms of normative, academic grammar in which lawyers, jurists and nomographs are generally trained in intermediate degree programs. The programs of study in which politicians, parliamentarians, jurists, lawyers and nomographs continue to be trained are in keeping with rigurous puristic concepts, and that is why the recipients of legal messages still prefer "academic grammatical correctness" to "linguistic and semantic acceptability." We believe that not only do legal texts provide information on the duties and obligations of the citizenry but, in addition, they "communicate" and "inadvertently tell" more than their issuers/formulators presuppose. Lastly, we point out that the main goal of these legal texts is to "legitimize power" (the first step in the democratization of a country) and not the "legimitacy" that is already assumed to be inherent in power.
En complir-se els vint-i-cinc anys de la nostra modesta col·laboració amb l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, volem en primer lloc agrair la tolerància i la benevolència amb què sempre ha acollit els nostres estudis. En segon lloc, plantegem en aquest treball la qüestió del llenguatge com a creador d'imatge per si mateix, així com els problemes de la gramaticalitat i de la gramàtica normativa i acadèmica que es presenten en els textos legals castellans. Aquesta gramaticalitat i aquesta gramàtica normativa i acadèmica que reflecteixen els texts legals castellans són mitjans suficients i capaços de donar una imatge dels llenguatges institucionals i especialment de la varietat legal sense necessitat de buscar altres propòsits. Ens sembla que el llenguatge legal castellà pot ser analitzat des de diferents punts de vista i per això seleccionem i partim dels conceptes de gramaticalitat/agramaticalitat i d'acceptabilitat/inacceptabilitat en les ciències lingüístiques actuals i estudiem el discurs legal castellà des de tres factors que estimem que el condicionen: a) els codis que utilitza aquesta varietat legal, b) les funcions que compleix el discurs legal i c) la finalitat última que persegueixen els textos legals. Fem un breu repàs per la producció legislativa i ens centrem a distingir dues capes diferents de gramaticalitat en els textos legals: la que prové del discurs polític parlamentari i la que prové de la referència i de la reproducció indirecta que fan d'aquesta primera capa de gramaticalitat els juristes i nomògrafs en el seu tecnolecte tecnicojurídic. Observem com ambdues capes de gramaticalitat s'emmarquen dins d'estructures i formes pròpies de la gramàtica normativa i acadèmica i indiquem algunes (no totes) marques en superfície dels diferents tipus de gramaticalitat i de gramàtica acadèmica i normativa que presenten aquests discursos legals castellans. Caracteritzem els diferents tipus de gramaticalitat: la procedent del discurs polític parlamentari com una gramaticalitat prolixa, redundant, ampul·losa, amb un repertori molt limitat d'estratègies de comunicació i amb una flexibilitat deficient en l'estructuració de la comunicació. Estimem que la gramaticalitat pròpia del tecnolecte tecnicojurídic que dóna l'última forma a les lleis manté les estructures enunciatives de funció conativa sota formes d'enunciats aparentment referencials i ho fa amb formes molt ritualitzades i convencionals, a més de mantenir codis retòrics poc actualitzats. Ens sembla que ambdues capes de gramaticalitat es recobreixen i s'emmarquen amb les formes de la gramàtica normativa i acadèmica en les quals es formen tradicionalment en els seus estudis de grau mitjà lletrats, juristes i nomògrafs. Els estudis en els quals es continuen formant tant polítics com parlamentaris, juristes, lletrats i nomògrafs responen a conceptes puristes rigorosos i per això es continua preferint la "correcció gramatical acadèmica" abans que l'"acceptabilitat lingüística i semàntica" per part dels destinataris dels missatges legals. Creiem que els textos legals no només informen de les obligacions i els deures dels ciutadans sinó que, a més, "comuniquen" i "diuen sense voler" més del que pressuposen els seus emissors/enunciadors. Finalment, assenyalem com a finalitat principal d'aquests textos legals la "legitimació del poder" (primer esglaó en la democratització d'un país) i no la "legitimitat" que ja se suposa al poder.
internal-pdf://2648102627/Calvo Ramos-2007-Gramaticalidad y gramática no.pdf
Cambeiro Cives, Lois. 1995. "A recuperacion legal dun toponimo: A Coruña: La recuperació legal d´un topònim: A Coruña." Revista de Llengua i Dret 24: 137-144.
internal-pdf://0719885347/Cambeiro Cives-1995-A recuperacion legal dun t.pdf
Caminal Badia, Miquel. 2007. "La reforma dels estatuts i la llengua catalana." Revista de Llengua i Dret 47: 227-246.
Abstract: El Estado español tiene la obligación y la responsabilidad pública de promover todas las lenguas oficiales, de extender su conocimiento. Una concepción federal del Estado en materia de lengua nace del principio de igualdad entre las lenguas oficiales. Sería un paso de gran relevancia el reconocimiento de la oficialidad estatal para el catalán, el gallego y el vasco, así como el deber de conocer estas lenguas en las comunidades autónomas respectivas. No es todavía una solución lo bastante federal, pero sí es indudablemente un giro que tendría consecuencias, por ejemplo, en la misma Unión Europea, en el reconocimiento y oficialidad de las lenguas nacionales sin estado propio. La conclusión que se puede extraer de la reforma de los estatutos de Cataluña, de las Islas Baleares y de la Comunidad Valenciana en materia de lengua es que se tiene que reconocer un avance, pero es insuficiente. Se tienen que valorar positivamente los importantes cambios introducidos en el nuevo Estatuto de autonomía de Cataluña, también los avances menores en los casos de las Islas Baleares y de la Comunidad Valenciana. Al mismo tiempo, hay que avisar sobre posibles instrumentalizaciones políticas de la lengua, especialmente en el caso de la Comunidad Valenciana, al utilizarla como frontera política y herramienta útil para opciones partidistas y de confrontación.También cabe señalar la necesidad de avanzar hacia una fundamentación comunitaria y no únicamente territorial de la lengua propia, compatible con su promoción como lengua común y preferente en los territorios plurilingües. La normalización del catalán no se alcanzará mientras no se cumplan las condiciones siguientes: 1) que su conocimiento sea un deber; 2) que sea la lengua común, vehicular y preferente en el aprendizaje y en la enseñanza, y la lengua de uso preferente en los medios de comunicación públicos y privados; 3) que sea la lengua preferente de uso social por parte de la ciudadanía y sus relaciones en el mundo económico, social, cultural e institucional.
L¿Estat espanyol té l¿obligació i la responsabilitat pública de promoure totes les llengües oficials, d¿estendre¿n el coneixement. Una concepció federal de l¿Estat en matèria de llengua neix del principi d¿igualtat entre les llengües oficials. Seria un pas de gran relleu el reconeixement de l¿oficialitat estatal per al català, el gallec i el basc, així com el deure de conèixer-les en les comunitats autònomes respectives. No és encara una solució prou federal, però sí que és indubtablement un gir que tindria conseqüències, per exemple, en la mateixa Unió Europea, en el reconeixement i l¿oficialitat de les llengües nacionals sense estat propi. La conclusió que es pot treure de la reforma dels estatuts de Catalunya, de les Illes Balears i de la Comunitat Valenciana en matèria de llengua és que s¿ha de reconèixer un avanç, però és insuficient. S¿han de valorar positivament els importants canvis introduïts en el nou Estatut d¿autonomia de Catalunya, també els avanços menors en els casos de les Illes Balears i de la Comunitat Valenciana. Alhora, cal avisar sobre possibles instrumentalitzacions polítiques de la llengua, especialment en el cas de la Comunitat Valenciana, en utilitzar-la com a frontera política i eina útil per a opcions partidistes i de confrontació. També cal assenyalar la necessitat d¿avançar cap a una fonamentació comunitària i no únicament territorial de la llengua pròpia, compatible amb la seva promoció com a llengua comuna i preferent en els territoris plurilingües. La normalització del català no serà assolida mentre no es compleixin les condicions següents: 1) ésser un deure el seu coneixement; 2) ésser la llengua comuna, vehicular i preferent en l¿aprenentatge i en l¿ensenyament, i la llengua d¿ús preferent en els mitjans de comunicació públics i privats; 3) ésser la llengua preferent d¿ús social per part de la ciutadania i les seves relacions en el món econòmic, social, cultural i institucional.
Spain has the obligation and the public responsibility for promoting and extending the knowledge of all its official languages. A federal conception of the State in the language domain is derived from the principle of equality among the official languages. The recognition of the official character of Catalan, Galician and Basque throughout Spain and the obligation to know these languages in the respective autonomous communities would be a most important step. This is still not a sufficiently federal solution, but there can be no question that it is a change that would have consequences, for example, on the European Union itself, in the recognition and official character of national languages without a state of their own. The conclusion that can be drawn from the reform of the Statutes of Catalonia, the Balearic Islands and the Valencian Community with respect to language is that this is a positive step forward, but it is insufficient. The significant changes in the new Statute of Autonomy for Catalonia, and the lesser advances achieved in the Balearic Islands and the Valencian community are to be welcomed. Now, we must warn against a possible appropriation of language for political purposes, especially in the case of the Valencian Community, where it has been used as a political border and a convenient tool for partisanship and confrontation.We must also point out the need to move towards laying the foundations for the autochthonous language in the community and not simply the territory. This would be compatible with its being promoted as a common language and the language of preference in the multilingual territories. The normalization of Catalan will not be achieved as long as the following conditions are not met: 1) knowledge of the language is an obligation; 2) it shall be the common language, the vehicular language, and the language of preference in teaching and learning, and the language of preference for public and private media; and 3) it shall be the language preferred by the citizenry for social intercourse and for relationships in the economic, social, cultural and institutional spheres.
internal-pdf://2009726295/Caminal Badia-2007-La reforma dels estatuts i.pdf
Camino Pons, Josep Pere. 1988. "La normalització lingüística com a títol habilitador de competències. Comentaris a la Sentència del Tribunal Constitucional de 19 d'abril de 1988." Revista de Llengua i Dret 11: 213-221.
internal-pdf://1369602710/Camino Pons-1988-La normalització lingüística.pdf
Campins Eritja, Mar. 2002. "El reconeixement de la diversitat lingüística a la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea." Revista de Llengua i Dret 38 95-115.
Abstract: The protection of European Union minority and regional languages is and has been an issue to which European institutions have devoted their attention in various resolutions. The European Charter for Regional or Minority Languages (1992) urged member states to implement a series of policies to promote intercultural events and multilingualism.Community legislation up to now has tended to merely defend and promote language diversity as part of Europe¿s cultural heritage, without, however, going so far as to implement concrete measures with a basis in law to guarantee the use of minority languages. Mandating the use of a minority language could constitute a restriction of individual freedoms, according to Community legislation.The cfreu, which was passed in Nice on December 7, 2000, emphasizes respect for language diversity, but does not consider minority rights to be fundamental. Consequently, the Charter follows the customary line of promoting and respecting regional languages, without, however, constituting a legal basis for upholding claims from some regional languages, such as Catalan, to be granted official Community language status. Nevertheless, the existence of a legal recognition of the phenomenon of language diversity represents an invitation to member states and institutions to take measures to respect the use of regional languages in legislative, administrative and regulatory functions. In the future, such measures may lead to improvements and more incisive legislation.
internal-pdf://1251300602/Campins Eritja-2002-El reconeixement de la div.pdf
Camps i Giralt, Oriol. 1987. "El Seminari de redacció de Disposicions 1985/86." Revista de Llengua i Dret 9: 65-77.
internal-pdf://1566288809/Camps i Giralt-1987-El Seminari de redacció de.pdf
Cantavella Chiva, Rosanna. 1983. "Transcripció i notes lingüístiques d’uns documents municipals de principis del segle XVIII valencià." Revista de Llengua i Dret 2 111-121.
internal-pdf://2550207894/Cantavella Chiv-1983-Transcripció i notes ling.pdf
Canyelles i Pastor, Josep Maria. 2010. "Aproximació al respecte lingüístic des de la responsabilitat social de les empreses." Revista de Llengua i Dret 54: 245-276.
Abstract: La responsabilidad social de las empresas (RSE) comporta la integración de las inquietudes de los grupos de interés en el funcionamiento corporativo. Por esta vía, las empresas desarrollan compromisos más sostenibles y profundos hacia los derechos humanos, la sostenibilidad ambiental, u otros derechos sociales, culturales y económicos, al mismo tiempo que la empresa mejora su confianza y su legitimidad social. A pesar de que los aspectos lingüísticos tendrían un encaje conceptual y metodológico pleno, la realidad nos muestra que esta integración se está produciendo de manera muy limitada.Se propone que las empresas realicen una aproximación combinando aspectos legales y de RSE, concibiendo a ésta no como un 'ir más allá de la ley' sino como integración de la complejidad que nos ofrece la realidad. Igualmente, es necesario que los grupos de interés desarrollen nuevas formas de hacer tracción. Finalmente, se aborda como un enfoque en RSE podría permitir nuevas aproximaciones y nuevas soluciones, siempre partiendo de la idea de que este enfoque de gestión se basa en la creación de confianza.
Corporate Social Responsibility (CSR) entails the incorporation of the concerns of stakeholders in corporate functioning. In this way, companies develop deeper and more sustainable commitments to human rights, environmental sustainability, or other social, cultural and economic rights, at the same time that the company grows in public trust and social legitimacy. Despite the fact that from a conceptual and methodological perspective, language aspects would be in complete harmony with this approach, reality shows us that such an incorporation of concerns is taking place on a very limited scale.The suggestion is for companies to carry out such an incorporation of concerns by combining legal aspects with those of Corporate Social Responsibility, conceiving of CSR not just as 'going beyond the law,' but as an integration of the complexity that reality offers us. At the same time, it is necessary for stakeholders to develop new ways of gaining traction.Lastly, the article discusses how focusing on CSR could allow for new approaches and new solutions. The point of departure is always that this management focus should avail itself of the creation of trust.
internal-pdf://4084960715/Canyelles i Pas-2010-Aproximació al respecte l.pdf
Capdeferro Pla, Josep. 2017. "De l’oral a l’escrit: locucions de l’epistolari d’un gran jurista del segle XVII." Revista de llengua i dret (67): 201-219. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6043518.
Abstract: Aquest article fa de pont entre llengua i dret a la Catalunya moderna. La publicació recent d’un ampli epistolari professional de l’olotí Joan Pere Fontanella (1575-1649) dona ocasió a una selecció d’expressions i locucions relativament informals que el jurista utilitza per comunicar-se amb alguns dels seus clients, els dirigents de municipis importants com Girona, Manresa, Olot, Tortosa o Vic. A través d’una anàlisi lèxica i semàntica de les expressions en qüestió, ens apropem a la cultura jurídica de l’època, la concepció dels plets i les negociacions, la percepció dels encerts i els fracassos, la visió del sistema d’obligacions naturals que impregna la societat.
Caria, Rafael. 1994. "Les ordinacions municipals de l'Alguer (1526)." Revista de Llengua i Dret 22: 45-70.
internal-pdf://2671788798/Caria-1994-Les ordinacions municipals de l'Alg.pdf
Caria, Rafael. 2006. "El català a l'Alguer: apunts per a un llibre blanc." Revista de Llengua i Dret 46: 29-102.
internal-pdf://2711809209/Caria-2006-El català a l'Alguer_ apunts per a.pdf
Carlin, Patrick. 2013. "On Both Sides of de Menai? Planning for the Welsh Language in North-West Wales." Revista de Llengua i Dret 59: 92-110.
Abstract: En aquest article es compara la legitimació del gal·lès per part de dues entitats de govern local contigües: el Consell de Gwynedd i el consell del comtat de l'illa d'Anglesey, al nord-oest de Gal·les, amb la seva creixent institucionalització mitjançant les polítiques lingüístiques que s'han portat a terme a les dues entitats en un període de 40 anys. Per mitjà d'una literatura grisa i professional i d'entrevistes de camp, es visualitzen les reivindicacions polítiques al voltant de l'augment de l'ús de la llengua no estatal en forma d'activitats de planificació lingüística que tenen impacte tant en l'administració interna com en les relacions externes amb les comunitats locals i les parts interessades a nivell nacional. S'explica el contrast entre activitats de legitimació i institucionalització dins i entre de les dues entitats des del punt de vista de la interacció entre els actors polítics locals, subestatals i estatals.
internal-pdf://0628174986/Carlin-2013-On Both Sides of de Menai_ Plannin.pdf
Carrasco i Nualart, Raimon. 1990. "Notes sobre l’activitat de foment: estat de la qüestió en la doctrina i consideracions sobre el seu règim jurídic. Foment i normalització lingüística." Revista de Llengua i Dret 14 207-221.
internal-pdf://1708302633/Carrasco i Nual-1990-Notes sobre l’activitat d.pdf
Carretero González, Cristina. 2015. "La claridad y el orden en la narración del discurso jurídico." Revista de llengua i dret (64): 63-85. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5281956.
Abstract: En aquest article estudiem dos aspectes essencials per a l'efectivitat de la comunicació jurídica a través del llenguatge escrit: la claredat i l'ordre en la narració.En una primera part, s'exposa la base jurídica i la de polítiques públiques que fonamenten l'exigència raonable d'un discurs jurídic clar i ordenat. Seguidament es plantegen dos aspectes relatius a la narrativa jurídica; en primer lloc, la seva funció general en el marc del discurs; i, en segon lloc, aquelles qüestions que, de manera més específica, s'han de cuidar en la construcció d'oracions i paràgrafs. Finalment, es mostren diversos escrits legals fonamentals en els quals la narrativa adquireix un significat substancial.
Carrozza, Paolo. 1986. "La tutela delle minoranza linguistiche in Italia. Problemi e prospettive." Revista de Llengua i Dret 7: 75-177.
internal-pdf://3896289990/Carrozza-1986-La tutela delle minoranza lingui.pdf
Carrozza, Paolo. 1989. "La situazione attuale in Italia." Revista de Llengua i Dret 12: 113-134.
internal-pdf://1505193499/Carrozza-1989-La situazione attuale in Italia.pdf
Casals i Andreu, David. 1992. "La dinamització lingüística a la Universitat de Barcelona." Revista de Llengua i Dret 17 229-243.
internal-pdf://3829176293/Casals i Andreu-1992-La dinamització lingüísti.pdf
Casals i Martorell, Daniel. 2000. "Legislació reguladora de la presència de la llengua catalana en la radiodifusió del Principat." Revista de Llengua i Dret 33 117-142.
internal-pdf://1722060043/Casals i Martor-2000-Legislació reguladora de.pdf
Casanova Herrero, Emili. 1983. "El dret local valencià i la història de la llengua catalana." Revista de Llengua i Dret 2: 73-83.
internal-pdf://0111537729/Casanova Herrer-1983-El dret local valencià i.pdf
Casanova Herrero, Emili. 1985. "D'elements històrics per al restabliment del llenguatge administratiu català." Revista de Llengua i Dret 5: 74.
internal-pdf://0309198974/Casanova Herrer-1985-D'elements històrics per.pdf
Casesnoves Ferrer, Raquel. 2012. "El valencià en 25 anys (I): com són els seus parlants?" Revista de Llengua i Dret 58: 111-136.
Abstract: Aquest treball té un doble objectiu: examinar l'evolució del coneixement i ús del valencià des que va entrar en vigor la Llei i Ús d'Ensenyament del Valencià fins a l'any 2010 i, segon, proporcionar una breu fotografia dels valencianoparlants que (encara avui) podem trobar al País Valencià: què els caracteritza, si és que tenen alguna cosa en comú i en quins contextos prefereixen parlar valencià. Per comprendre com i perquè evoluciona la llengua que parla una comunitat d'una determinada manera hem de saber com han evolucionat socialment i demogràficament les persones que integren aquesta comunitat així com, sobretot, les polítiques i accions que es puguin prendre (o no) a favor de la llengua. Els moviments migratoris estrangers han canviat el paisatge demogràfic i alhora lingüístic del País Valencià. La conjunció en el temps d'un canvi de signe polític, amb l'arribada dels populars al govern autonòmic primer en coalició (1995-99), i després amb àmplia i folgada majoria absoluta per quarta vegada consecutiva l'any 2011, amb el buit de dades sociolingüístiques, feia témer el pitjor per a la llengua. I així ha estat efectivament. Les dades que aquí presentem mostren, a més d'un important retrocés de les habilitats per comprendre i parlar valencià, una davallada espectacular del seu ús.Les característiques que avui en dia s'associen als valencianoparlants no han canviat, substancialment, amb el temps. El retrat que sobresurt és complex i conté elements negatius però també alguns de positius
internal-pdf://0719885348/Casesnoves Ferr-2012-El valencià en 25 anys (I.pdf
Casesnoves Ferrer, Raquel. 2013. "El valencià en 25 anys (II): percepcions i valoracions." Revista de Llengua i Dret 59: 111-130.
Abstract: En aquest article volem mostrar com ha anat canviant amb el temps l'opinió dels valencians sobre l'ús que, en general, es feia del valencià en el moment en què es realitzava l'enquesta i en relació amb el passat. Ens basem en les enquestes sobre el coneixement i ús del valencià que realitza periòdicament el Servici d'Investigació i Estudis Sociolingüístics (SIES). Ens centrarem molt particularment en el període comprès entre l'any 1995, un any d'especial importància pel canvi de govern autonòmic, i 2010, l'últim any del qual disposem dades que encara no han estat suficientment difoses. Partim de la hipòtesi que la majoria de la població valenciana és ben conscient que el valencià s'usa menys que abans i que, tal vegada per això, ha acabat conformant-se amb una situació que en algunes regions ja podem qualificar de crítica, adaptant-hi alhora les expectatives que tenen sobre el futur del valencià. Més enllà de l'evolució, però, també volem donar a conèixer una caracterització singular i original dels valencians segons les seves opinions l'any 2010. La descripció d'aquests tipus de valencians ens permetran observar les característiques socials i demogràfiques més rellevants que tenen les persones contràries a una major extensió del valencià, així com les que suporten el procés de recuperació del valencià i en demanen nivells més alts d'ús.
internal-pdf://3172685922/Casesnoves Ferr-2013-El valencià en 25 anys (I.pdf
Casesnoves Ferrer, Raquel. 2013. "El valencià en 25 anys (II): percepcions i valoracions." Revista de Llengua i Dret 59: 111-130. https://doi.org/10.2436/20.8030.02.7.
internal-pdf://3194224806/223-583-2-PB.pdf
Casesnoves, Raquel. 2012. "El valencià en 25 anys (I): com són els seus parlants?" Revista de Llengua i Dret 58: 111-136.
internal-pdf://1065311638/116-419-2-PB.pdf
Casinos Mora, Francisco Javier. 1996. "Vocabulari bàsic de dret romà." Revista de Llengua i Dret 26: 29-78.
internal-pdf://3829176295/Casinos Mora-1996-Vocabulari bàsic de dret rom.pdf
Castaño, Jonatan. 2006. "Sobre la justicia lingüistica: l'alternativa del multilingüisme territorial." Revista de Llengua i Dret 46: 359-392.
internal-pdf://0076065786/Castaño-2006-Sobre la justicia lingüistica_ l'.pdf
Castellà, Santiago. 2018. "La protecció de la llengua catalana per la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries: una mirada als disset anys de l'entrada en vigor a l’Estat espanyol." Revista de Llengua i Dret (69): 91-102.
Abstract: Aquest treball intenta avaluar l'experiència de disset anys en vigència de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries a l'Estat espanyol. El punt de partida és el complex procediment parlamentari de l'autorització de les Corts Generals perquè el Govern la ratifiqui. Destaca les dificultats i tensions polítiques que desperta la qüestió de la diversitat lingüística a Espanya, l'absència d'una política efectiva de reconeixement estatal i promoció del pluralisme lingüístic, i la supervivència de les normes i pràctiques típiques de l'antic model d’imposició monolingüe. Els quatre cicles de supervisió de la Comissió d'Experts i l'anàlisi de les Recomanacions del Consell de Ministres ens permeten concloure sobre el paper que exerceix la Carta europea. Primer, expressem la necessitat de comprendre la seva naturalesa legal com un tractat internacional. D'aquesta naturalesa traiem la conclusió de la seva aplicabilitat davant els poders públics de l'Estat utilitzant com a arguments els proporcionats pel Comitè d'Experts. El requisit de la tutela judicial efectiva davant els tribunals nacionals pels drets derivats de la Carta és un altre dels aspectes analitzats. L'experiència d'aquests cicles de supervisió en matèria de justícia, educació i Administració pública ens permet comprendre la lògica de l'anàlisi del Comitè d'Experts, i criticar la lentitud del sistema, per atendre les seves contribucions positives com un estàndard mínim de protecció.
Castellanos Llorenç, Carles. 1988. "Breu vocabulari administratiu francès-català." Revista de Llengua i Dret 11: 191-201.
internal-pdf://0719885289/Castellanos Llo-1988-Breu vocabulari administr.pdf
Castellón Alcalá, Heraclia. 1998. "Análisis normativo del lenguaje administrativo." Revista de Llengua i Dret 30 7-46.
internal-pdf://2442186181/Castellón Alcal-1998-Análisis normativo del le.pdf
Castellón Alcalá, Heraclia. 1999. "El vocabulario administrativo y los diccionarios: El vocabulari administratiu i els diccionaris." Revista de Llengua i Dret 32: 9-39.
internal-pdf://2886756943/Castellón Alcal-1999-El vocabulario administra.pdf
Castellón Alcalá, Heraclia. 2000. "La reforma del lenguage administrativo: la experiencia de los Estados Unidos de América." Revista de Llengua i Dret 34 23-43.
internal-pdf://0655495362/Castellón Alcal-2000-La reforma del lenguage a.pdf
Castellón Alcalá, Heraclia. 2003. "Las voces intertextuales de los textos administrativos." Revista de Llengua i Dret 40 13-34.
internal-pdf://3535875165/Castellón Alcal-2003-Las voces intertextuales.pdf
Castellón Alcalá, Heraclia. 2004. "Estrategias argumentativas de los textos administrativos." Revista de Llengua i Dret 42 65-89.
internal-pdf://2044897682/Castellón Alcal-2004-Estrategias argumentativa.pdf
Castellón Alcalá, Heraclia. 2006. "Empleos actuales del lenguaje administrativo: enfoques recientes de estudio." Revista de Llengua i Dret 46: 181-204.
internal-pdf://3172685926/Castellón Alcal-2006-Empleos actuales del leng.pdf
Castellón Alcalá, Heraclia. 2009. "Hacia la claridad en los textos administrativos." Revista de Llengua i Dret 52: 85-115.
Abstract: El propòsit d'aquesta anàlisi és mostrar una panoràmica sobre la realitat present de l'activitat comunicativa de les administracions públiques. Per això, s'atura en la comprovació dels criteris de redacció que s'estan aplicant, així com en l'observació de textos administratius concrets d'origen divers. Una qüestió destacada és la forma amb què es distribueix el contingut en el text, que pot contribuir a aclarir-lo o a enterbolir-ne greument la comprensió. Interessa igualment descobrir en quina mesura penetra en aquests textos la influència propera de les qüestions polítiques i ideològiques; a aquest influx responen, per exemple, les propostes per a l'ús d'un llenguatge no sexista. Altres fenòmens expressius també estan lligats al veïnatge amb els temes polítics, com ara el recurs als eufemismes i la construcció de determinats apartats estructurals dels textos.
internal-pdf://1713258259/Castellón Alcal-2009-Hacia la claridad en los.pdf
Castellón Alcalá, Heraclia. 2011. "Gramática y leyes, o cómo alguna norma legal (in)cumple las normas expresicas." Revista de Llengua i Dret 56: 13-36.
internal-pdf://2040651418/Castellón Alcal-2011-Gramática y leyes, o cómo.pdf
Castellón Alcalá, Heraclia. 2012. "Luciana Calvo Ramos, lingüista ejemplar." Revista de Llengua i Dret 57: 251-252.
internal-pdf://3829176375/Castellón Alcal-2012-Luciana Calvo Ramos, ling.pdf
Castrillo i Gutiérrez, Xavier. 1989. "La llengua de les etiquetes dels productes cosmètics: l’opinió del Gabinet Jurídic Central." Revista de Llengua i Dret 13 129-151.
internal-pdf://0304089096/Castrillo i Gut-1989-La llengua de les etiquet.pdf
Centenera Sánchez-Seco, Fernando. 2012. "Els criteris lingüístics de les directrius de tècnica normativa: una proposta per a la solució d'enfrontaments entre principis." Revista de Llengua i Dret 58: 15-34.
Abstract: Les directrius de tècnica normativa actuals proven que la qualitat de les normes importa cada vegada més. Tanmateix, encara és possible continuar millorant en diferents aspectes en aquest àmbit. Així pensem que s'esdevé amb els criteris lingüístics. En l'actualitat s'ofereixen diversos principis i recomanacions per a la redacció, però una revisió pràctica convida a pensar que convindria buscar un sistema més funcional, capaç de considerar altres principis i de solucionar de forma ordenada els possibles enfrontaments entre ells. Aquest estudi és una proposta en aquesta línia. En aquest estudi proposem un model que pot resultar suggeridor, expliquem les pautes principals per a la seva aplicació, i tractem d'adaptar a aquesta proposta les directrius actuals.
internal-pdf://4059243584/Centenera Sánch-2012-Els criteris lingüístics.pdf
Centenera Sánchez-Seco, Fernando. 2014. "El llenguatge no sexista en l'àmbit normatiu: una aproximació als anys més recents." Revista de Llengua i Dret (61): 47-59.
Abstract: La puesta en práctica del lenguaje no sexista en el ámbito normativo no es una novedad de los últimos años. A lo largo de las dos últimas décadas se aprecian claras muestras de este ejercicio que, no obstante, está siendo sido objeto de numerosas críticas que cuestionan su puesta en práctica y continuidad. En este trabajo se ofrece un acercamiento a la situación en los años más recientes. En él se presta especial atención al contexto autonómico y se ofrecen argumentos para responder a preguntas como las siguientes: ¿Se siguen usando las recomendaciones para poner en práctica el lenguaje no sexista?, ¿existen novedades en esta práctica?, ¿y problemas?, ¿puede hablarse de continuidad?
internal-pdf://1374343998/Centenera Sánch-2014-El llenguatge no sexista.pdf
Centenera Sánchez-Seco, Fernando. 2016. "Recursos para formar en redacción de textos legales." Revista de llengua i dret (65): 136-148. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5551803.
Abstract: Training in drafting legal texts is very limited in studies of law in Spain. This paper focuses on an innovative course in this area, since it addresses the subject from a highly practical perspective. More specifically, this paper presents various writing exercises that are used during the course, covering various recommendations and contents. The methodology used to conduct these exercises is also discussed.
La formación en redacción de textos legales apenas aparece en los estudios de derecho en el ámbito español. Este trabajo centra la atención en una asignatura innovadora sobre la cuestión, dado que aborda la temática señalada desde un punto de vista eminentemente práctico. Más concretamente, en este trabajo se presentan varios ejercicios sobre redacción que se desarrollan a lo largo de la asignatura, a propósito de diferentes recomendaciones y contenidos. Del mismo modo, también se explica la metodología utilizada para llevar a cabo estos ejercicios.
La formació en redacció de textos legals gairebé no apareix en els estudis de dret d’àmbit espanyol. Aquest treball centra l’atenció en una assignatura innovadora pel que fa a la qüestió, atès que tracta la temàtica assenyalada des d’un punt de vista eminentment pràctic. Més concretament, en aquest treball hi ha diversos exercicis sobre redacció que es desenvolupen amb l’assignatura a propòsit de recomanacions i continguts diferents. Igualment, s’hi explica la metodologia emprada per poder fer aquests exercicis.
Cerrillo i Martínez, Agustí, and Raquel Xalabarder Plantada. 2018. "El impacto del derecho en el uso de las tecnologías del lenguaje en las administraciones públicas." Revista de Llengua i Dret (70): 17-30.
Abstract: Public administrations have incorporated language technologies as an instrument to provide more effective and efficient public services. The language technologies industry is also being promoted by public administrations through various measures. This article aims to identify the rules that should be taken into account when promoting the design, development and use of language infrastructures in public administrations and seeks to assess the impact of such regulations.
Las administraciones públicas han incorporado las tecnologías del lenguaje como instrumento para prestar los servicios públicos de manera más eficaz y eficiente. Asimismo, las administraciones públicas están fomentando, a través de diversas medidas, la industria de las tecnologías del lenguaje. Este artículo tiene por objetivo identificar las normas que deben ser tenidas en cuenta al impulsar el diseño, desarrollo y uso de las infraestructuras lingüísticas en las administraciones públicas. Además, también persigue valorar el impacto de la normativa para impulsar el uso de las tecnologías del lenguaje en las administraciones públicas.
internal-pdf://3172685475/Cerrillo i Mart-2018-El impacto del derecho en.pdf
Cervera Caminal, Anna. 2003. "Curs d'autoaprenentatge de llenguatge jurídic." Revista de Llengua i Dret 40 321-328.
internal-pdf://3139294207/Cervera Caminal-2003-Curs d'autoaprenentatge d.pdf
Chessa, Enrico. 1994. "L'Alguer i els països de llengua catalana. Propostes per a una planificació lingüística." Revista de Llengua i Dret 22: 119-134.
internal-pdf://1255387087/Chessa-1994-L'Alguer i els països de llengua c.pdf
Chessa, Enrico. 2008. "Normalització, codificació i complexitat sociolingüística. Oralitat i escriptura a l'Alguer: una relació difícil." Revista de Llengua i Dret 50: 177-200.
internal-pdf://0076065808/Chessa-2008-Normalització, codificació i compl.pdf
Chiocchetti, Fabio. 2008. "Prospettive per una legge organica di tutela delle lingue minori in Provincia di Trento." Revista de Llengua i Dret 49: 97-123.
Abstract: A la regió autònoma de Trentino-Alto Adige/Tirol del Sud, zona multilingüe annexada a l'Estat italià l'any 1918, la protecció de la diversitat lingüística va arribar a tenir, a partir del final de la Segona Guerra Mundial i de la constitució democràtica republicana, una importància fundacional de les institucions autonòmiques. Aquesta s'ha anat desenvolupant de formes diferenciades entre les dues províncies de Bolzano i de Trento, cadascuna dotada d'amples poders d'autogovern: la província autònoma de Bolzano (Tirol del Sud) protegeix àmpliament el grup lingüístic majoritari alemany-tirolès i la minoria ladina present al seu territori (valls de Badia i de Gardena), mentre que a la província de Trento (majoritàriament de llengua italiana) el reconeixement jurídic de les tres minories lingüístiques incloses dintre dels seus límits, el ladí de Fassa, el moquen i el cimbrià (de llengua alemanya), ha tingut una trajectòria amb entrebancs i encara no s'ha aconseguit plenament. L'estudi evidencia el caràcter asistemàtic de les normes vigents sobre la matèria a la província autònoma de Trento, a causa de la concurrència de fonts normatives de rang divers, a vegades contraposades, de l'absència d'un únic projecte en el qual inspirar-se i de la manca de mecanismes adequats d'actuació i control. Per tant, es defensa la necessitat d'un projecte de reordenació de la matèria que, posant al dia els principis de protecció, pugui redefinir i actualitzar la implantació jurídica de les mesures a favor de les minories en el marc de la reforma institucional més extensa duta a terme, la qual preveu a la província de Trento una nova distribució de papers, funcions i competències entre el Govern central i les institucions locals (municipis, comunitats de la vall). Es configura així una llei orgànica de política lingüística basada en conceptes jurídics innovadors, que pugui establir drets i deures de les comunitats lingüístiques, precisant en la seva elaboració obligacions i responsabilitats dels diferents subjectes implicats.
In the autonomous region of Trentino-Alto Adige/South Tyrol, a multilingual area annexed to the Italian State in 1918, the protection of linguistic diversity played, following the end of the Second World War and the Republican democratic constitution, a pivotal role in the founding of autonomous institutions. This has developed in different ways between the two provinces of Bolzano and Trento, each one of which enjoys broad-ranging powers of self-government: the autonomous province of Bolzano (South Tyrol) amply protects the German-Tyrolean majority linguistic group present in its territory (the valleys of Badia and Gardena), whereas, in the province of Trento (mainly Italian-speaking) the legal recognition of the three minorities language included in its confines, Ladin in Fassa, Moquen and Cimbrian (from German), has had a turbulent path and is still not fully consolidated. The study brings to light the asystematic nature of the relevant regulations in force in the autonomous province of Trento, due to the concurrence of regulatory sources of differing, sometimes counterpoised, levels, the absence of a common project to draw from and the lack of suitable action and control mechanisms. Therefore, the need for a project to replan the matter is defended which, by updating the principles of protection, can redefine and update the legal implementation of measures in favour of the minorities in the framework of the most far-reaching institutional reform carried out to date, which provides, in the province of Trento, for a new distribution of roles, functions and powers between the Central Government and the local institutions (municipalities and communities in the valley). This would thus engender an organic Law on linguistic policy based on innovative legal rights that can establish the rights and obligations of linguistic communities, defining, in the writing process, the obligations and responsibilities of the different actors involved.
internal-pdf://2442186141/Chiocchetti-2008-Prospettive per una legge org.pdf
Cicres i Bosch, Jordi, and Núria Gavaldà. 2014. "La lingüística forense: la llengua com a evidència." Revista de Llengua i Dret (61): 60-71.
Abstract: En aquest article presentem les principals aplicacions de la branca evidencial o probatòria de la lingüística forense, la disciplina que estudia l?espai d?interfície entre el llenguatge i el dret. A continuació, discutim el concepte d?estil idiolectal, entès com el conjunt d?eleccions lingüístiques individuals, i el paper que té en la pràctica forense. A través de tres exemples, centrats en la identificació de parlants, l?atribució d?autoria de textos i l?anàlisi del plagi, exposem breument les tècniques i variables d?anàlisi utilitzades per la disciplina. Finalment, discutim breument els aspectes ètics i els reptes de futur de la lingüística forense.
internal-pdf://0945117230/Cicres i Bosch-2014-La lingüística forense_ la.pdf
Cienfuegos Mateo, Manuel. 1998. "El nuevo enfoque del Tribunal de Justicia respecto a la lengua del etiquetado de los productos alimenticios. Comentario a la Sentencia de 14 de julio de 1998, asunto Hermann Josef Goerres: El nou enfocament del Tribunal de Justícia respecte a la llengua de l'etiquetatge dels productes alimentaris. Comentari a la Sentència de 14 de juliol de 1998, assumpte Hermann Josef Goerres." Revista de Llengua i Dret 30: 63-94.
internal-pdf://3211441640/Cienfuegos Mate-1998-El nuevo enfoque del Trib.pdf
Cisilino, William. 2004. "L’evoluzione della legislazione linguistica nella Repubblica Italiana: analisi del caso friulano." Revista de Llengua i Dret 42 173-202.
internal-pdf://2426206442/Cisilino-2004-L’evoluzione della legislazione.pdf
Cisilino, William. 2008. "The New Regional Law on the Defence of the Friulian Language." Revista de Llengua i Dret 50: 273-284.
internal-pdf://1960709849/Cisilino-2008-The New Regional Law on the Defe.pdf
Climent i Ferrando, Vicent. 2015. "The language debates on immigrant integration in France: immigrant integration or immigrant control?" Revista de llengua i dret (63): 144-164. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5118126.
Abstract: This paper presents a discourse analysis of French language policies regarding the integration of immigrants. It traces the evolution of policy debates on language and analyzes how these have progressively mutated from immigrant integration to immigrant control, becoming the current dominant ideology and creating a linkage between these two previously separate domains. The paper empirically analyzes the compulsory language requirements adopted for immigrants seeking to enter France, or reside, be reunited with family or become naturalized there. It also conducts an empirical analysis of the rhetoric and narrative devices employed to invoke national myths, conventions, identities and values aimed at legitimizing this utilitarian approach to language. It concludes that this new instrument -language- reveals strategic thinking by the French political elites to use a politically accepted discourse -that of integration, participation and inclusion- to achieve the potentially objectionable and discriminatory outcomes of exclusion and control.
Climent i Ferrando, Vicent. 2016. "Linguistic neoliberalism in the European Union: politics and policies of the EU’s approach to multilingualism." Revista de llengua i dret (66): 1-14. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5761102.
Abstract: La Unió Europea sempre ha posat la diversitat lingüística com a element principal del seu ADN. El lema de la UE “Units en la diversitat” es fa servir recurrentment per parlar de la multiplicitat de llengües del continent, que sovint es tracten discursivament com un dels valors més importants d’Europa. No obstant això, aquesta retòrica política de la UE sobre multilingüisme no va lligada a les accions polítiques dutes a terme per la Unió Europea, que mostren un interès decreixent en multilingüisme. L’objectiu d’aquest article és analitzar l’evolució de la política de multilingüisme de la UE durant el període 2005-2016 des de l’òptica de l’anàlisi del discurs. L’anàlisi mostra la mercantilització creixent de les llengües i l’enfocament utilitarista de la política lingüística de la UE. L’article argumenta, a més, que mentre que la idea de promoció, protecció i respecte a la diversitat lingüística continua sent la retòrica dominant en la política actual sobre llengües de la UE, les accions polítiques reals adopten un enfocament mercantilista, en què les llengües són considerades béns comercials per al creixement econòmic, la mobilitat i l’ocupació. L’article demostra, en definitiva, com la UE ha adoptat de manera plena el neoliberalisme lingüístic en la seva política de multilingüisme –definit com l’enfocament exclusiu de les competències lingüístiques amb finalitats purament mercantilistes.
The European Union has always placed linguistic diversity at the core of Europe’s DNA. The EU’s motto “United in Diversity” is recurrently mentioned when referring to the multiplicity of languages in the continent, which are discursively portrayed as one of Europe’s greatest assets. This EU political rhetoric on multilingualism, however, does not match the policy actions undertaken by the European Union, which point at a decreasing interest in multilingualism. This article seeks to analyze the evolution of the EU’s multilingualism policy over the period 2005-2016 from a Discourse Analysis perspective, which shows an increasing commodification of languages and a utilitarian approach on the EU’s language policy. It argues that while the idea of promotion, protection and respect of linguistic diversity remains in the current EU political rhetoric on languages, the actual policies adopt a market-oriented approach, which considers languages as mere commodities for economic growth, mobility and jobs. The article ultimately argues that the EU has fully embraced linguistic neoliberalism as its policy on multilingualism –defined as the exclusive focus on language skills for market-oriented purposes.
Climent-Ferrando, Vicent. 2018. "Vint anys de l'entrada en vigor de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries del Consell d’Europa: Necessitats de reforma o statu quo?" Revista de Llengua i Dret (69): 1-5.
Abstract: Aquest article fa una anàlisi succinta dels vint anys de l’entrada en vigor de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries i exposa les fites assolides durant aquestes dues dècades i els reptes de futur. El text repassa els aspectes positius, com ara la visibilització de les minories lingüístiques d’Europa, el tractament de les llengües regionals a l’agenda política d’un organisme internacional com el Consell d’Europa o l’aparició de debats nacionals sobre la promoció i la protecció de les llengües. Igualment, identifica i agrupa en sis grans blocs els reptes als quals ha de fer front la Carta, com ara l’estancament de les ratificacions per part dels estats membres, les tensions geopolítiques que afecten el treball del Consell d’Europa i el Secretariat de la Carta, les noves tecnologies i formes de comunicació, la manca de mecanismes sancionadors de la Carta, la immigració o els discursos neoliberals dominants sobre la diversitat lingüística i el multilingüisme.
Climent-Ferrando, Vicent. 2019. "Brexit, language policy and linguistic diversity." Revista de llengua i dret (71): 362-364.
Clotet i Miró, María Angels. 1995. "Incidència del Conveni-marc per la protecció de les minories nacionals en l'Estatut de les llengües regionals o minoritàries." Revista de Llengua i Dret 24: 99-136.
internal-pdf://2044897683/Clotet i Miró-1995-Incidència del Conveni-marc.pdf
Cobreros Mendazona, Edorta. 1990. "La política de normalización lingüística en las administraciones públicas vascas: datos normativos." Revista de Llengua i Dret 14 267-275.
internal-pdf://1869470090/Cobreros Mendaz-1990-La política de normalizac.pdf
Cocciolo, Endrius Eliseo. 2008. "Las mutaciones del concepto de "corrupción". De la ambigüedad de las sociedades arcaicas a la complejidad en la época del Estado regulador y de la sociedad del riesgo." Revista de Llengua i Dret 50: 17-51.
internal-pdf://1504569916/Cocciolo-2008-Las mutaciones del concepto de _.pdf
Colautti, Sabrina. 1994. "Población y comportamiento lingüístico en dos naciones europeas sin estado: el Friul y Cataluña: Població i comportament lingüístic en dues nacions europees sense estat: el Friül i Catalunya." Revista de Llengua i Dret 22: 145-167.
internal-pdf://2714788434/Colautti-1994-Población y comportamiento lingü.pdf
Colom i Pastor, Bartoméu. 1998. "El model lingüístic educatiu a les Balears en l'ensenyament no universitari." Revista de Llengua i Dret 29: 81-94.
internal-pdf://2040651395/Colom i Pastor-1998-El model lingüístic educat.pdf
Colom i Pastor, Bartomeu. 2002. "La posició de la llengua catalana en l'Administració de justícia de les Illes Balears." Revista de Llengua i Dret 38 19-46.
Abstract: The object of this paper is to analyze the situation of Catalan in the administration of justice in the Balearic Islands. To this end, the author examines the set of rules regulating the use of the two official languages in this domain and the standardization of Catalan. This set of standards is made up of the Constitution, the Statute of Autonomy, the Language Standardization Act, the Judiciary Act and the European Charter for Regional or Minority Languages. The author concludes that the status derived from Article 231 of the Judiciary Act with respect to Catalan is halfway between that of an official government language and a foreign language. This is so because public servants do not have the obligation to be familiar with Catalan, citizens can assert their lack of knowledge of the language and proceedings in Catalan within the government itself are supposed to be translated. All of this contradicts the provisions of the Statute of Autonomy and the European Charter for Regional or Minority Languages. Normalization is an unresolved issue in this administration in this autonomous community, and an improvement of the situation may be achieved through the removal of those obstacles that prevent the citizenry from exercising their linguistic rights. Advancement may also come about through legislative reforms, chief among which would be requiring judges, magistrates and other public servants working for the judiciary to have a knowledge of the autochthonous languages of each autonomous community.
internal-pdf://1101513859/Colom i Pastor-2002-La posició de la llengua c.pdf
Colom i Pastor, Bartomeu. 2006. "Les autoritats lingüístiques." Revista de Llengua i Dret 45 201-216.
internal-pdf://3211441663/Colom i Pastor-2006-Les autoritats lingüístiqu.pdf
Colom i Pastor, Bartoméu. 2009. "La reforma de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears de 2007 i la llengua catalana." Revista de Llengua i Dret 52: 275-326.
Abstract: En aquest treball s'analitza la regulació de la llengua catalana a la reforma de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears de 2007 posant especial èmfasi en les posicions dels principals protagonistes de la reforma (grups parlamentaris, Comissió Assessora per a la Reforma de l'Estatut i els seus membres, entitats, especialistes, i alguns mitjans de comunicació). Per això, hem estudiat els antecedents, el context polític en el qual es fa la reforma, les qüestions que es proposaren per reformar, els treballs parlamentaris, el resultat de la reforma, així com la seva valoració. Ens hem centrat en els treballs parlamentaris més que no pas sobre el resultat final, que no varia substancialment del que ja regulava l'Estatut després de la reforma de 1999.
internal-pdf://3211441662/Colom i Pastor-2009-La reforma de l'Estatut d'.pdf
Colomer, Josep M. 1992. "Discriminació vs. segregació." Revista de Llengua i Dret 17 207-228.
internal-pdf://3516616653/Colomer-1992-Discriminació vs. segregació.pdf
Colomer, Roser, and Xavier Fargas. 2003. "El tractament dels manlleus en la terminologia catalana: criteris i noves perspectives." Revista de Llengua i Dret 40 61-88.
internal-pdf://0040610533/Colomer-2003-El tractament dels manlleus en la.pdf
Colon Domènech, Germà. 1985. "Al comptat o a terminis." Revista de Llengua i Dret 6: 7-12.
internal-pdf://0628174948/Colon Domènech-1985-Al comptat o a terminis.pdf
Comet Codina, Robert. 1988. "La modernització de l'Administració i el seu reflex en l'estil dels documents administratius." Revista de Llengua i Dret 11: 7-27.
internal-pdf://2044897729/Comet Codina-1988-La modernització de l'Admini.pdf
Comet Codina, Robert. 1989. "Criteris d'avaluació lingüística en el procés de selecció de funcionaris. El cas de Suïssa." Revista de Llengua i Dret 12: 67-87.
internal-pdf://3006968011/Comet Codina-1989-Criteris d'avaluació lingüís.pdf
Comisión Especial sobre la Política Lingüística en Aragón. 1998. "Dictamen sobre política lingüística a l'Aragó." Revista de Llengua i Dret 29.
internal-pdf://4084960681/Comisión Especi-1998-Dictamen sobre política l.pdf
Conde Salazar, Matilde, and María José López de Ayala y Genovés. 1995. "Transcripción de las Consuetudines Episcopatus Gerundensis: Transcripció de les Consuetudines Episcopatus Gerundensis." Revista de Llengua i Dret 24: 31-98.
internal-pdf://3829176290/Conde Salazar-1995-Transcripción de las Consue.pdf
Coppolani, Jean-Yves. 1992. "Colloque internacional sur la coofficialité: synthèse des travaux de l’atelier juridique et économique." Revista de Llengua i Dret 18 227-233.
internal-pdf://1734575142/Coppolani-1992-Colloque internacional sur la c.pdf
Coppolella, Mariangela. 2016. "La tutela linguistica dello straniero nel processo penale italiano." Revista de llengua i dret (65): 90-109. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5551800.
Abstract: The European Union is a supranational, intergovernmental, economic and political organisation currently acting in 28 member states as a legislative authority seeking economic and social cohesion, collaboration on foreign policy and common security, and police and judicial cooperation in criminal matters. The achievement of these goals is based on the existence of a justice, freedom and security space where the fundamental rights of human beings are guaranteed, respecting the system of each member state and defining common problems, such as the need for suitable immigration regulations. However, equal status, especially legal, can, in some contexts, come up against the obstacle of what in doctrinal terms has been defined as “language risk”, that is, of incomprehension or lack of communication due to the limited ability or inability of a speaker of another language to speak and/or understand the official language of the State they find themselves in which, in this particular case, is Italian. Given that, the Italian State has established some regulatory provisions that are designed to ensure linguistically impartial communication in the legal field. However, because of their complexity, they need reforming to produce a legal procedure with more guarantees for safeguarding a person who does not speak Italian.
L’Unione Europea è un’organizzazione sovranazionale e intergovernativa, economica e politica che attualmente esercita su 28 Stati membri un’autorità legislativa indirizzata alla coesione economica e sociale, alla collaborazione in ambito di politica estera e di sicurezza comune, e alla cooperazione di polizia e giudiziaria in materia penale. Il perseguimento di questi obiettivi si basa sull’esistenza di uno spazio di giustizia, libertà e sicurezza in cui sono garantiti i diritti fondamentali della persona umana, rispettati gli ordinamenti giuridici di ciascuno Stato membro e definite problematiche come, ad esempio, la necessità di una valida regolamentazione dell’immigrazione. Tuttavia, la condizione di uguaglianza, in modo particolare giuridica, può essere ostacolata in alcuni contesti da ciò che in dottrina è definito ‘rischio linguistico’, ossia da incomprensioni o incomunicabilità causate dalla scarsa o nulla capacità del soggetto alloglotto di parlare e/o comprendere la lingua ufficiale dello Stato in cui si trova, nel caso specifico, della lingua italiana. In virtù di ciò, lo Stato Italiano ha emanato delle disposizioni atte a garantire una comunicazione linguistica imparziale nei rapporti di diritto che però, se pur precise nella loro complessità, dovrebbero essere sottoposte a delle operazioni riformatrici che portino a un iter processuale più garantista nei riguardi dei soggetti non italoglotti.
La Unió Europea és una organització supranacional, intergovernativa, econòmica i política que actualment actua en 28 estats membres com a una autoritat legislativa dirigida a la cohesió econòmica i social, a la col·laboració en l’àmbit de la política exterior i de seguretat comuna, i a la cooperació policial i judicial en matèria penal. La consecució d’aquests objectius es basa en l’existència d’un espai de justícia, llibertat i seguretat on es garanteixen els drets fonamentals de les persones respectant l’ordenament de cada estat membre i definint problemàtiques comunes, per exemple, la necessitat d’una regulació vàlida de la immigració. Tanmateix, la condició d’igualtat, particularment jurídica, pot comptar amb l’obstacle, en alguns contextos, del que en doctrina s’ha definit amb el terme de “risc lingüístic”, és a dir, de la incomprensió o manca de comunicació causada per l’escassa o nul·la capacitat del subjecte al·loglot de parlar i/o comprendre la llengua oficial de l’Estat on es troba, en aquest cas específic, de la llengua italiana. En virtut d’això, l’Estat italià ha establert unes disposicions adreçades a garantir una comunicació lingüística imparcial en l’àmbit del dret que, precisant en llur complexitat, han de ser sotmeses a una operació reformadora que menin a un procediment legal més garantista en la salvaguarda del subjecte no italoparlant.
Corongiu, Giuseppe. 2006. "Limba sarda comuna: prima storia, spirito político e forma futura." Revista de Llengua i Dret 46: 13-28.
internal-pdf://2474738197/Corongiu-2006-Limba sarda comuna_ prima storia.pdf
Corretja i Torrens, Mercè. 1991. "Llengua pròpia i Tribunal Constitucional." Revista de Llengua i Dret 16 75-83.
internal-pdf://1504569889/Corretja i Torr-1991-Llengua pròpia i Tribunal.pdf
Corretja i Torrens, Mercè. 2007. "La projecció supraterritorial de la llengua catalana en el nou Estatut d'autonomia de Catalunya." Revista de Llengua i Dret 47: 247-264.
Abstract: El Estatuto de autonomía aprobado por la Ley orgánica 6/2006, de 19 de julio, introduce por primera vez en una norma de su rango algunos supuestos de promoción de la proyección supraterritorial de la lengua catalana y lo hace estableciendo mandatos, regulando derechos y afirmando principios en los artículos 6.3, 6.4, 12, 33.5 y 50.3, y no sólo dentro del Estado español sino también en el territorio de la Unión Europea y más allá. Con relación a la situación anterior, podemos afirmar que el Estatuto de 2006 facilita y garantiza la actuación de los poderes públicos con el fin de consolidar el uso de la lengua catalana más allá del territorio de Cataluña y, por lo tanto, aporta más seguridad jurídica a estas actuaciones, que hasta ahora tenían un marco jurídico más discutible.A grandes rasgos, se puede destacar que el Estatuto se plantea dos grandes objetivos: en primer lugar, el reconocimiento oficial de la lengua catalana en la Unión Europea, objetivo que todavía no se ha alcanzado aunque se ha avanzado con el Acuerdo del Consejo de Ministros de Asuntos Generales y de Relaciones Exteriores de 13 de junio de 2005 (2005/C 148/1) y, en segundo lugar, impulsar las políticas de fomento y protección de la lengua catalana dentro y fuera del Estado. Hay que señalar que el hecho de que el Estatuto no se dirija sólo a la Generalitat sino que implique también el Estado en el reconocimiento oficial del catalán en Europa comporta una concreción del mandato genérico de proteger la diversidad lingüística del artículo 3.3 CE, que hasta ahora ha merecido muy poca atención por parte de las instituciones centrales. Lo mismo se puede afirmar del derecho de los ciudadanos a dirigirse por escrito en catalán a los órganos constitucionales y jurisdiccionales centrales del Estado, que se configura como un derecho diferido a la adopción de la legislación correspondiente. Por primera vez, por lo tanto, se introduce el principio del plurilingüismo en las instituciones centrales del Estado.Con respecto al fomento de las relaciones de comunicación y cooperación con otros territorios que comparten el patrimonio lingüístico con Cataluña, el nuevo Estatuto ofrece elementos jurídicos suficientes para dar un impulso a estas relaciones respetando en último término los límites constitucionales. En definitiva, facilita la creación de un espacio común en el cual se puedan desarrollar las políticas de fomento y protección de la lengua catalana como patrimonio lingüístico común por encima de las actuales barreras administrativas y políticas.
The Statute of Autonomy, passed under Implementing Act 6 of July19, 2006, for the first time in a rule of such high standing, introduced some assumptions for the promotion of the supra-territorial projection of the Catalan language. It does so by establishing mandates, regulating rights and affirming principles in Articles 6.3, 6.4, 12, 33.5 and 50.3, not only within Spain but also in the territory of the European Union and beyond. Compared to the situation prior to the new Statute, we can assert that the 2006 Statute of Autonomy facilitates and guarantees the intervention of the authorities to consolidate the use of the Catalan language outside of the territory of Catalonia. Consequently, the Statute provides greater legal certainty for such intervention, which prior to the passage of the Statute had a more questionable legal framework. Broadly speaking, two major objectives can be highlighted in the Statute: 1) the official recognition of the Catalan language in the European Union, an objective that has still not been achieved although the Agreement by the Council of Ministers on General Affairs and Foreign Relations, executed on June 13, 2005 (2005/C 148/1); and 2) the promotion of policies to encourage and protect the Catalan language within and outside Spain. We should note that the fact that the Statute does not just address just the Generalitat (Autonomous Government of Catalonia), but also involves the Spanish government in the official recognition of Catalan in Europe has meant that teeth have been given to the generic mandate of protecting language diversity (3.3 EC), which has so far received scant attention from central government institutions. The same could be said of the right of citizens to send written correspondence in Catalan to central government constitutional and jurisdictional bodies. The implementation of this right has been deferred pending approval of the corresponding legislation. For the first time, therefore, the principle of multilingualism in central government institutions has been introduced.As to the promotion of communication and cooperation with other territories that share Catalonia¿s language heritage, the new Statute offers sufficient legal elements to provide new impetus for these relations while respecting, at the end of the day, the limits of the Constitution. In a word, the Statute facilitates the creation of a common space in which it will be possible to develop policies to promote and protect the Catalan language as a shared linguistic heritage, above and beyond current administrative and political barriers.
L¿Estatut d¿autonomia aprovat per la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, introdueix per primer cop en una norma del seu rang alguns supòsits de promoció de la projecció supraterritorial de la llengua catalana i ho fa establint mandats, regulant drets i afirmant principis en els articles 6.3, 6.4, 12, 33.5 i 50.3, i no només dins l¿Estat espanyol sinó també en el territori de la Unió Europea i més enllà. Amb relació a la situació anterior, podem afirmar que l¿Estatut de 2006 facilita i garanteix l¿actuació dels poders públics per tal de consolidar l¿ús de la llengua catalana més enllà del territori de Catalunya i, per tant, aporta més seguretat jurídica a aquestes actuacions, que fins ara tenien un marc jurídic més discutible. A grans trets, es pot destacar que l¿Estatut es planteja dos grans objectius: en primer lloc, el reconeixement oficial de la llengua catalana a la Unió Europea, objectiu que encara no s¿ha assolit tot i que s¿ha avançat amb l¿Acord del Consell de Ministres d¿Afers Generals i de Relacions Exteriors de 13 de juny de 2005 (2005/C 148/1) i, en segon lloc, impulsar les polítiques de foment i protecció de la llengua catalana dins i fora de l¿Estat. Cal assenyalar que el fet que l¿Estatut no s¿adreci només a la Generalitat sinó que impliqui també l¿Estat en el reconeixement oficial del català a Europa comporta una concreció del mandat genèric de protegir la diversitat lingüística de l¿article 3.3 CE, que fins ara ha merescut molt poca atenció per part de les institucions centrals. El mateix es pot afirmar del dret dels ciutadans a adreçar-se per escrit en català als òrgans constitucionals i jurisdiccionals centrals de l¿Estat, que es configura com un dret diferit a l¿adopció de la legislació corresponent. Per primer cop, per tant, s¿introdueix el principi del plurilingüisme a les institucions centrals de l¿Estat. Pel que fa al foment de les relacions de comunicació i cooperació amb altres territoris que comparteixen el patrimoni lingüístic amb Catalunya, el nou Estatut ofereix elements jurídics suficients per donar un impuls a aquestes relacions respectant en darrer terme els límits constitucionals. En definitiva, facilita la creació d¿un espai comú en el qual es puguin desenvolupar les polítiques de foment i protecció de la llengua catalana com a patrimoni lingüístic comú per damunt de les actuals barreres administratives i polítiques.
internal-pdf://1129566359/Corretja i Torr-2007-La projecció supraterrito.pdf
Corretja i Torrens, Mercè. 2013. "De nou, sobre els tribunals i l'ús de les llengües vehiculars a l'escola." Revista de Llengua i Dret 59: 75-91.
Abstract: L'article té per objecte comentar les sentències del Tribunal Suprem de 9, 13 i 16 de desembre de 2010 i el seu impacte en el sistema lingüístic escolar de Catalunya, amb especial atenció a la competència de la Generalitat per fixar l'ús de les llengües oficials a Catalunya com a llengües vehiculars. En concret, s'analitza fins a quin punt existeix o no un dret dels pares a escollir la llengua de l'ensenyament i quin n'és l'abast. En contrast amb la posició del Tribunal Suprem es comenta l'informe del comitè d'experts del Consell d'Europa sobre el compliment de la Carta de les llengües regionals i minoritàries, que porta a terme una avaluació favorable del model lingüístic escolar català.
internal-pdf://3516616692/Corretja i Torr-2013-De nou, sobre els tribuna.pdf
Corretja i Torrens, Mercè. 2016. "L’impacte de la revisió judicial i de la LOMCE en el model lingüístic de l’escola catalana : estat de la qüestió." Revista de llengua i dret (65): 76-89. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5551799.
Abstract: L’article té per objecte analitzar el model lingüístic escolar de Catalunya a partir de les sentències del Tribunal Suprem de 23 i 28 d’abril de 2015 i dels diversos pronunciaments del Tribunal Superior de Justícia i del Tribunal Suprem de l’any 2014, especialment, a partir de la fixació de l’obligació d’impartir un 25% del currículum escolar en llengua castellana com a llengua vehicular.També s’analitza l’impacte en el model del nou dret a rebre ensenyament en castellà i en l’idioma cooficial de la comunitat autònoma en una proporció raonable, previst a la LOE, i la garantia econòmica desenvolupada per via reglamentària d’aquest nou dret.
The purpose of this article is to analyse the language model in Catalan schools on the basis of the Supreme Court judgements of 23 and 28 April 2015 and the various pronouncements of the High Court of Justice and the Supreme Court in 2014 in particular, by considering the obligation established to teach 25% of the school curriculum in Spanish as the vehicular language.It also analyses the impact of the model of the new right to receive an education in Spanish and in the co-official language of the autonomous region in a reasonable proportion, envisaged in the LOE, and the economic guarantee of this new right by regulatory means.
Costa Carreras, Joan. 2018. "La introducció de l’infinitiu complement o adjunt a la Gramàtica de la llengua catalana: una proposta d’avaluació." Revista de Llengua i Dret (69): 154-175.
Abstract: Els motius per emprendre aquest treball són que cal una avaluació de l’estandardització del català com a actuació de política lingüística pública i que l’anomenat canvi de preposició davant d’infinitiu complement o adjunt és un dels preceptes menys seguits de la normativa anterior a la GIEC (2016). Partint de la definició que Costa (2016b) fa del «marc de condicions sociolingüístiques favorables» i atès que la nova etapa d’estandardització que enceta la GIEC està tot just en la fase de codificació, és el moment de començar a avaluar aquesta fase. S’assumeix que la definició tan precisa com sigui possible del grup destinatari de la codificació faria molt menys desajustada la tasca d’avaluar el seu grau d’implantació. La hipòtesi del treball és que el protocol dissenyat per Costa (2016a) permetrà avaluar l’adequació de la codificació d’aquesta construcció i l’objectiu del treball, doncs, és avaluar quines condicions del protocol compleix aquesta codificació. Quant al marc teòric, l’anàlisi es farà en l’àmbit de la planificació de corpus. Metodològicament, ens cenyirem a l’anàlisi de les hipòtesis de Costa (2016a: § 3.1).
Crehuet, Eladi. 2007. "Llengua i notariat." Revista de Llengua i Dret 47: 287-306.
Abstract: En aquest article es planteja la qüestió de si, per a exercir la seva professió a Catalunya, els notaris estan obligats a conèixer la llengua catalana, i es destaca la precarietat en què es troba el català a les notaries del Principat, precarietat que és deguda, entre altres causes, a la falta d¿un notariat català i a la indiferència de determinats clients poderosos envers l¿ús del català als documents públics. També s¿analitza l¿article 33.3 de l¿Estatut d¿autonomia de Catalunya, el qual estableix que, per prestar llurs serveis a Catalunya, els notaris han d¿acreditar un coneixement adequat i suficient de la llengua catalana. Aquest deure de coneixement del català es configura, al vigent Estatut, com una garantia del dret d¿opció lingüística.Finalment, en estudiar la manera d¿acreditar el coneixement de la llengua catalana per part dels notaris, es fa una referència als antecedents legislatius existents (Reglament notarial de 30 de desembre de 1862, Estatut d¿autonomia de 9 de setembre de 1932) i es proposa que els notaris que no acreditin conèixer suficientment el català puguin convenir-se o associar-se amb altres notaris que sí que acreditin tenir aquell coneixement.
En este artículo se plantea la cuestión de si, para ejercer su profesión en Cataluña, los notarios están obligados a conocer la lengua catalana, y se destaca la precariedad en que se encuentra el catalán en las notarías del Principado, precariedad que es debida, entre otras causas, a la falta de un notariado catalán y a la indiferencia de determinados clientes poderosos hacia el uso del catalán en los documentos públicos. También se analiza el artículo 33.3 del Estatuto de autonomía de Cataluña, el cual establece que, para prestar sus servicios en Cataluña, los notarios deben acreditar un conocimiento adecuado y suficiente de la lengua catalana. Este deber de conocimiento del catalán se configura, en el vigente Estatuto, como una garantía del derecho de opción lingüística.Finalmente, al estudiar la manera de acreditar el conocimiento de la lengua catalana por parte de los notarios, se hace una referencia a los antecedentes legislativos existentes (Reglamento notarial de 30 de diciembre de 1862, Estatuto de autonomía de 9 de septiembre de 1932) y se propone que los notarios que no acrediten conocer suficientemente el catalán puedan convenirse o asociarse con otros notarios que sí acrediten tener este conocimiento.
This article raises the question of whether, in order to exercise their profession in Catalonia, notaries public are obliged to know Catalan. It highlights the precarious state in which Catalan exists in notary public offices throughout Catalonia. This precarious state of affairs is due, among other reasons, to the lack of a Catalan notary profession and to the indifference of some powerful clients regarding the use of Catalan in public documents. The paper also analyzes Article 33.3 of the Statute of Autonomy of Catalonia, which provides that notaries, in order to render services in Catalonia, have to demonstrate an adequate and sufficient knowledge of Catalan. Under the current Statute, this duty to know Catalan is presented as a guarantee of the right to linguistic choice. Finally, in studying the way of certifying that notaries have a knowledge of Catalan, the article makes reference to legislative precedents (the December 30, 1862 Notarial Regulations and the Statute of Autonomy of September 9, 1932) and proposes that notaries who cannot prove sufficient proficiency in Catalan should be able to reach an agreement or enter into partnership with other notaries who have demonstrated they have such a level of language proficiency
internal-pdf://4059243552/Crehuet-2007-Llengua i notariat.pdf
Cruanyes i Tor, Josep. 2006. "Francesc Ferrer, lluitador incansable pels drets de la llengua catalana." Revista de Llengua i Dret 46: 421-424.
internal-pdf://1311965099/Cruanyes i Tor-2006-Francesc Ferrer, lluitador.pdf
Cucatto, Mariana. 2009. "La conexión en las sentencias penales de primera instancia: del análisis de textos a la práctica de escritura de sentencias." Revista de Llengua i Dret 51: 135-160.
internal-pdf://1244316422/Cucatto-2009-La conexión en las sentencias pen.pdf
Cuenca Ordiñana, Maria Josep. 2010. "Jornada sobre "Terminologia i variació geolingüística"." Revista de Llengua i Dret 53: 277-283.
internal-pdf://3130390623/Cuenca Ordiñana-2010-Jornada sobre _Terminolog.pdf
Cunillera Domènech, Montserrat. 2011. "Dret comparat i traducció jurídica: el dret real de les servituds en francès, català i espanyol." Revista de Llengua i Dret 56: 65-81.
internal-pdf://1687926636/Cunillera Domèn-2011-Dret comparat i traducció.pdf
Cunillera Domènech, Montserrat. 2015. "El terme francès "sursis" i la traducció de coneixement especialitzat jurídic." Revista de llengua i dret (64): 16-28. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5281919.
Abstract: Aquest treball es proposa, mitjançant una aproximació al terme francès sursis, posar de manifest alguns dels esculls amb què s'enfronta el traductor no jurista a l'hora de traduir termes especialitzats de l'àmbit del dret. D'una banda, la seva manca de coneixement especialitzat i, de l'altra, les imprecisions de les equivalències consignades en alguns dels recursos multilingües disponibles poden portar aquest professional a incórrer en errors de sentit greus. De fet, hem pogut comprovar que efectivament certes traduccions publicades en castellà, que al mateix temps serveixen per alimentar alguns dels recursos en línia que el traductor consulta, contenen falses equivalències i mostren una confusió entre figures jurídiques properes. Així doncs, sovint el traductor no es pot limitar a triar una de les solucions traductores ofertes per les eines lingüístiques tradicionals sinó que ha d'actuar amb cautela i tenir un paper més actiu. Ha de consultar les definicions dels termes implicats en cada llengua, tant la del terme original com la de les equivalències en llengua d'arribada que proposen les fonts bilingües, i comparar-les entre elles per determinar si cobreixen la mateixa parcel·la de coneixement especialitzat. És una tasca complexa, però creiem que és l'únic camí per evitar les greus confusions conceptuals que es constaten en la traducció de textos jurídics.
de Puig, Lluís M. 1986. "Orientacions sobre el contingut de la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries en matèria de responsabilitats de les col·lectivitats locals i regionals." Revista de Llengua i Dret 8: 73-77.
internal-pdf://3138376532/Puig-1986-Orientacions sobre el contingut de l.pdf
de Puig, Lluís M. 1986. "Informe provisional sobre la preparació d'un projecte de Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries." Revista de Llengua i Dret 8.
internal-pdf://1376710055/Puig-1986-Informe provisional sobre la prepara.pdf
de Puig, Lluís M. 1991. "Debat i elaboració de la Carta europea de les llengües." Revista de Llengua i Dret 16 153-172.
internal-pdf://3264626228/Puig-1991-Debat i elaboració de la Carta europ.pdf
de Rosselló Peralta, Carles, and Mireia Galindo. 2003. ""Potser no anem tan malament": les dades d'ús lingüístic familiar de l' Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona." Revista de Llengua i Dret 40 291-302.
internal-pdf://1859031532/Rosselló Peralt-2003-_Potser no anem tan malam.pdf
Deop Madinabeitia, Xabier. 2000. "Los derechos lingüísticos en el derecho internacional." Revista de Llengua i Dret 33 23-45.
internal-pdf://3333574070/Deop Madinabeit-2000-Los derechos lingüísticos.pdf
Diaz Fouces, Óscar. 2001. "Cal planificar la mediació lingüística? L'exemple de Catalunya." Revista de Llengua i Dret 36 121-156.
Abstract: The concept of language mediation refers to all activities involving translation, proofreading and text correction, interpretation and dubbing. It is an extremely broad area, one whose boundaries are difficult to define with precision. This is so because, generally speaking, there is no administrative body to oversee these fields. Nor is there a clear set of regulations defining the areas of competence of personnel working in these fields. There is no regulatory authority in this area and, consequently, there are people who exercise these professions without being licensed to do so. In Catalonia, three universities offer degree programs in translation and interpretation. Nevertheless, the translation market is a very open one, and one does not need a degree to work as a translator. Language mediators participate in cultural policies (mass media, relations with the cultural milieu, language policy) by acting as a bridge among different cultures and languages. They also work in their own cultural environment to create a language model. In the case of Catalonia, institutions such as termcat (the terminological center), the Institut d¿Estudis Catalans (the language academy), or the Institució de les Lletres Catalanes (for the promotion of Catalan culture and language) are examples of how language mediation plays a role in language policy. There is a need to regulate and define the jurisdiction of language mediators. Perhaps this will be achieved as the professionals with degrees get organized and demand a recognition of their role
internal-pdf://1369602721/Diaz Fouces-2001-Cal planificar la mediació li.pdf
Díaz Fouces, Oscar. 2001. "Cal planificar la mediació lingüistica? L'exemple de Catalunya." Revista de Llengua i Dret (36): 121-156. http://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=267535.
Abstract: The concept of language mediation refers to all activities involving translation, proofreading and text correction, interpretation and dubbing. It is an extremely broad area, one whose boundaries are difficult to define with precision. This is so because, generally speaking, there is no administrative body to oversee these fields. Nor is there a clear set of regulations defining the areas of competence of personnel working in these fields. There is no regulatory authority in this area and, consequently, there are people who exercise these professions without being licensed to do so. In Catalonia, three universities offer degree programs in translation and interpretation. Nevertheless, the translation market is a very open one, and one does not need a degree to work as a translator. Language mediators participate in cultural policies (mass media, relations with the cultural milieu, language policy) by acting as a bridge among different cultures and languages. They also work in their own cultural environment to create a language model. In the case of Catalonia, institutions such as termcat (the terminological center), the Institut d¿Estudis Catalans (the language academy), or the Institució de les Lletres Catalanes (for the promotion of Catalan culture and language) are examples of how language mediation plays a role in language policy. There is a need to regulate and define the jurisdiction of language mediators. Perhaps this will be achieved as the professionals with degrees get organized and demand a recognition of their role
Domènech Vicedo, Jordi. 2011. "L'ús del català a les Corts Valencianes. Tria de llengua i de registre dels diputars valencians." Revista de Llengua i Dret 55: 105-122.
internal-pdf://2053999917/Domènech Vicedo-2011-L'ús del català a les Cor.pdf
Domínguez García, Fernando. 2003. "Divergencias y convergencias en las distintas versiones lingüísticas de los tratados europeos. Un ejemplo práctico: la voz "región"." Revista de Llengua i Dret 40 35-60.
internal-pdf://2273885591/Domínguez Garcí-2003-Divergencias y convergenc.pdf
Domínguez Pallarès, Manel. 2017. "Una nova perspectiva sobre la transmissió lingüística intergeneracional: el cas dels fills que rebutgen el valencià transmès pels pares a Castelló." Revista de llengua i dret (67): 264-278. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6043522.
Abstract: La interrupció de la transmissió lingüística familiar del català ha estat estudiada per la sociolingüística com un fenomen dut a terme per pares catalanoparlants que criaven els fills en castellà o en una altra llengua. No obstant això hi ha casos en els quals són els fills els qui rebutgen la llengua familiar i no l’usen en cap àmbit, ni tan sols en el familiar, a pesar que els pares mantenen el català cap a ells. Es tracta dels fills interruptors. Aquest treball se centra en l’estudi de vuit d’aquests casos localitzats a Castelló de la Plana. L’objectiu era analitzar el fenomen sociolingüístic i descobrir-ne els factors d’influència. A partir d’entrevistes personals s’ha investigat les característiques dels fills interruptors en quatre aspectes: entorn familiar, context social, valoracions personals i situació lingüística actual. Els resultats han permès establir una relació entre les causes de les interrupcions pels fills amb aquelles dutes a terme pels pares.
Doucet, Michel. 2010. "Les droits linguistiques au Nouveau-Brunswick: pour une égalité réelle entre les langues officielles et les communautés de langues officielles." Revista de Llengua i Dret 53: 81-110.
Abstract: Por razones históricas, los derechos lingüísticos ocupan un lugar importante en Canadá. La situación política y lingüística particular del Quebec y su estatus como única provincia francófona del país son bien conocidos en la escena internacional. Sin embargo, pocas personas conocen la situación lingüística de la provincia de Nouveau-Brunswick, situada en la costa atlántica del Canadá, que posee un estatuto particular en el aspecto lingüístico ya que es la única que ha aceptado reconocer la igualdad de estatus, derecho y privilegio no sólo de las dos lenguas oficiales, sino también de las dos comunidades lingüísticas oficiales.En su texto, el autor presenta la situación constitucional lingüística particular de esta provincia del Canadá intentando comprender los motivos que pueden llevar a un estado o a una provincia a reconocer para su minoría ciertos derechos en el ámbito lingüístico.
For historical reasons, language rights occupy an important position in Canada. The unique political and linguistic situation of Quebec and its status as the only Francophone province of the country have made it well known on the international scene. Nevertheless, few people are aware of the language situation in the province of New Brunswick, located on Canada's Atlantic coast. The province has a special language statute, since it is the only one to have agreed to recognize equality of status, rights and privileges not only for the two official languages, but also for the two official language communities.In this paper, the author presents the unique constitutional situation of this Canadian province as regards language issues while at the same time attempting to understand the causes that might lead a state or a province to recognize certain language rights for its minority.
internal-pdf://3616831726/Doucet-2010-Les droits linguistiques au Nouvea.pdf
Duarte i Montserrat, Carles. 1983. "Un profitós Col·loqui sobre Llengua i Administració." Revista de Llengua i Dret 2 131-135.
internal-pdf://0995706861/Duarte i Montse-1983-Un profitós Col·loqui sob.pdf
Duarte i Montserrat, Carles. 1983. "Taula rodona sobre la normalització lingüística en l’activitat jurídica a Catalunya." Revista de Llengua i Dret 1 117-118.
internal-pdf://4087448063/Duarte i Montse-1983-Taula rodona sobre la nor.pdf
Duarte i Montserrat, Carles. 1983. "El vocabulari jurídic del Llibre de les Costums de Tortosa (MS. de 1272)." Revista de Llengua i Dret 2 33-57.
internal-pdf://3130390592/Duarte i Montse-1983-El vocabulari jurídic del.pdf
Duarte i Montserrat, Carles. 1983. "Per una definició del llenguatge administratiu." Revista de Llengua i Dret 1 3-8.
internal-pdf://3287385089/Duarte i Montse-1983-Per una definició del lle.pdf
Duarte i Montserrat, Carles. 1984. "El títol IV, de l’impuls institucional, de la Llei de Normalització Lingüística a Catalunya." Revista de Llengua i Dret 3 43-57.
internal-pdf://4084960685/Duarte i Montse-1984-El títol IV, de l’impuls.pdf
Duarte i Montserrat, Carles. 1984. "El llenguatge jurídic i administratiu en la conformació de les llengües: el cas del llatí." Revista de Llengua i Dret 4: 73-81.
internal-pdf://2053999890/Duarte i Montse-1984-El llenguatge jurídic i a.pdf
Duarte i Montserrat, Carles. 1985. "Introducció a la traducció administrativa entre el català i el castellà." Revista de Llengua i Dret 5: 33-54.
internal-pdf://2534935281/Duarte i Montse-1985-Introducció a la traducci.pdf
Duarte i Montserrat, Carles. 1985. "Taula rodona a València sobre llengua i Administració." Revista de Llengua i Dret 6: 189-190.
internal-pdf://2953234448/Duarte i Montse-1985-Taula rodona a València s.pdf
Duarte i Montserrat, Carles. 1985. "Notes sobre el Llibre de les Costums de Tortosa." Revista de Llengua i Dret 6: 23-25.
internal-pdf://4098439563/Duarte i Montse-1985-Notes sobre el Llibre de.pdf
Duarte i Montserrat, Carles. 1985. "Sobre l'origen de dret." Revista de Llengua i Dret 6: 39-41.
internal-pdf://1953443350/Duarte i Montserra-1985-Sobre l'origen de dret.pdf
Duarte i Montserrat, Carles. 1986. "Una taula rodona per a tècnics de planificació lingüística." Revista de Llengua i Dret 7: 225-227.
internal-pdf://1253207647/Duarte i Montse-1986-Una taula rodona per a tè.pdf
Duarte i Montserrat, Carles. 1986. "La coordinació del llenguatge administratiu català." Revista de Llengua i Dret 8: 171-176.
internal-pdf://2426206438/Duarte i Montse-1986-La coordinació del llengu.pdf
Duarte i Montserrat, Carles. 1986. "L´elaboració de llenguatges especialitzats de l´Administració." Revista de Llengua i Dret 8: 17-23.
internal-pdf://1960709828/Duarte i Montse-1986-L´elaboració de llenguatg.pdf
Duarte i Montserrat, Carles. 1987. "Jornades de reflexió sobre les llengües espanyoles a la Justícia." Revista de Llengua i Dret 10: 151-153.
internal-pdf://4172670828/Duarte i Montse-1987-Jornades de reflexió sobr.pdf
Duarte i Montserrat, Carles. 1987. "Simposi sobre dret lingüístic." Revista de Llengua i Dret 10: 155-158.
internal-pdf://1704365074/Duarte i Montse-1987-Simposi sobre dret lingüí.pdf
Duarte i Montserrat, Carles. 1987. "Jornades sobre tècniques i mètodes d'estudi del llenguatge administratiu." Revista de Llengua i Dret 10: 159-161.
internal-pdf://1953443366/Duarte i Montse-1987-Jornades sobre tècniques.pdf
Duarte i Montserrat, Carles. 1988. "La traducció administrativa avui: mètodes i problemes." Revista de Llengua i Dret 11 77-89.
internal-pdf://0719885345/Duarte i Montse-1988-La traducció administrati.pdf
Duarte i Montserrat, Carles. 1988. "La traducció jurídico-administrativa avui a Catalunya: Jornades sobre traducció juridico-administrativa." Revista de Llengua i Dret 13 61-69.
internal-pdf://1065311681/Duarte i Montse-1988-La traducció jurídico-adm.pdf
Duarte i Montserrat, Carles. 1988. "Unes Jornades sobre tècnica legislativa." Revista de Llengua i Dret 11: 269-270.
internal-pdf://1960709826/Duarte i Montse-1988-Unes Jornades sobre tècni.pdf
Duarte i Montserrat, Carles. 1988. "La normalització lingüística al món del comerç i la indústria, els documents administratius." Revista de Llengua i Dret 11: 241-246.
internal-pdf://2379086045/Duarte i Montse-1988-La normalització lingüíst.pdf
Duarte i Montserrat, Carles. 1989. "La traducció jurídico-administrativa avui a Catalunya." Revista de Llengua i Dret 13 61-69.
internal-pdf://1101513855/Duarte i Montse-1989-La traducció jurídico-adm.pdf
Duarte i Montserrat, Carles. 1989. "Un seminari per a la preparació de directrius destinades a millorar la qualitat de les lleis." Revista de Llengua i Dret 13 213-215.
internal-pdf://1307565959/Duarte i Montse-1989-Un seminari per a la prep.pdf
Duarte i Montserrat, Carles. 1989. "Un curs de Dret lingüístic de Catalunya a la Universitat de Barcelona." Revista de Llengua i Dret 12: 229-230.
internal-pdf://2444348441/Duarte i Montse-1989-Un curs de Dret lingüísti.pdf
Duarte i Montserrat, Carles. 1990. "Els llenguatges d'especialitat." Revista de Llengua i Dret 14 93-109.
internal-pdf://3516616689/Duarte i Montse-1990-Els llenguatges d'especia.pdf
Duarte i Montserrat, Carles. 1991. "Una conferència sobre el plurilingüisme a Europa." Revista de Llengua i Dret 16 225-229.
internal-pdf://0349517421/Duarte i Montse-1991-Una conferència sobre el.pdf
Duarte i Montserrat, Carles. 1991. "La llengua del manuscrit de 1272 del Llibre de les Costums de Tortosa." Revista de Llengua i Dret 16 7-56.
internal-pdf://3244173392/Duarte i Montse-1991-La llengua del manuscrit.pdf
Duarte i Montserrat, Carles. 1992. "Llenguatge i identitat." Revista de Llengua i Dret 18 219-221.
internal-pdf://0382697688/Duarte i Montserra-1992-Llenguatge i identitat.pdf
Duarte i Montserrat, Carles. 1992. "La modernització del llenguatge administratiu castellà." Revista de Llengua i Dret 17: 269-270.
internal-pdf://3520709949/Duarte i Montse-1992-La modernització del llen.pdf
Duarte i Montserrat, Carles. 1997. "Joan Coromines, una vida al servei de la llengua catalana." Revista de Llengua i Dret 27
internal-pdf://2044897677/Duarte i Montse-1997-Joan Coromines, una vida.pdf
Duarte i Montserrat, Carles. 2002. "El llenguatge administratiu i jurídic: la necessitat d'un nou pas endavant." Revista de Llengua i Dret 38 13-17.
Abstract: The end of the Franco regime paved the way for the restoration of democracy and home rule. This meant that Catalan was once again granted official status and that administrative and legal language, which under the Franco regime, had become another form of expression for the regime, was modernized. The model set up 25 years ago achieved a wide degree of acceptance and today no vestiges of the old administrative and legal language remain. The ongoing evolution of society, however, makes continuing reflection a must. Reflection is necessary to avoid falling into routines that may lead to a new gap between administrative and legal language and present-day social and linguistic reality.
internal-pdf://0309198983/Duarte i Montse-2002-El llenguatge administrat.pdf
Duarte i Montserrat, Carles. 2009. "El llenguatge administratiu i jurídic: una renovació persistent." Revista de Llengua i Dret 51: 39-46.
internal-pdf://4087448079/Duarte i Montse-2009-El llenguatge administrat.pdf
Duarte i Montserrat, Carles, Josep Ferrer, and Ramon Torrents. 1984. "L'aprofitament de la documentació medieval en l'establiment del llenguatge administratiu català actual." Revista de Llengua i Dret 4: 3-9.
internal-pdf://1869470092/Duarte i Montse-1984-L'aprofitament de la docu.pdf
Duarte i Montserrat, Carles, and Joan Ramon Solé Durany. 1989. "La situació actual a Catalunya." Revista de Llengua i Dret 12: 43-66.
internal-pdf://3442649963/Duarte i Montse-1989-La situació actual a Cata.pdf
Duarte i Montserrat, Carles, and Ramon Torrents. 1986. "Notes sobre documents administratius dels segles XVI i XVII." Revista de Llengua i Dret 7: 7-11.
internal-pdf://3194224847/Duarte i Montse-1986-Notes sobre documents adm.pdf
Duran Tort, Carola. 1992. "Paperam, paperassa o… expedienteig?" Revista de Llengua i Dret 17 49-52.
internal-pdf://3289099727/Duran Tort-1992-Paperam, paperassa o… expedien.pdf
Duran Tort, Carola. 2002. "La Renaixensa, defensora del dret civil català." Revista de Llengua i Dret 37 191-212.
Abstract: The magazine La Renaixensa began publication in 1871 and became newspaper in 1881. The driving force behind the magazine was a group of young Catalanist university students who converted it into an opinion platform. The recovery of the freedoms lost 1714, the use of Catalan at every level, and the recovery of Catalan civil law were the principal areas of interest for the publication. Catalan civil law was the surviving remnant of Catalan law after the homogenisation that followed the implementation of the Decreto de Nueva Planta. Throughout the 19th century, the efforts to unify the legal system were obvious: in 1851, the first steps were taken to draft a single Civil Code; 1862, the Notarial Documents Act made the use of Spanish obligatory and exclusive. In legal and Catalanist circles Barcelona, the need to update and unify Catalan civil law was discussed. However, at the same time, there was fear that a discussion of the issue might lead to the disappearance of Catalan civil law. La Renaixensa published articles aimed at disseminating information on the basic principles of Catalan civil law: the freedom to make a will, the concept of the sole heir, the ease of acquisition of leased lands. In 1888, the Cortes (the Spanish Parliament) debated a new unified Civil Code, which, while not eliminating local law, restricted its sphere of influ- ence with a view towards eliminating it in the future. The debate triggered huge protests in Catalonia, protests that were disseminated and promoted by La Renaixensa. Students, poetry festivals and all sorts of institutions joined a protest that managed, thanks to the intervention of the regent, to stop the Cortes bill. This movement, in turn, contributed to the organization of the Catalanist movements.
internal-pdf://3896289999/Duran Tort-2002-La Renaixensa, defensora del d.pdf
Egia, Gotzon. 1986. "Notas sobre la abreviación." Revista de Llengua i Dret 8: 95-103.
internal-pdf://1911165160/Egia-1986-Notas sobre la abreviación.pdf
Elorriaga Illera, Angeriñe, Maialen Goirizelaia Altuna, and Amaia Garcia. 2019. "La comunicació digital empresarial de les empreses privades del País Basc: ús i evolució de l’eusquera entre 2013 i 2017." Revista de llengua i dret (72): 107-126. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=7195304.
Abstract: L'objectiu d'aquest article és conèixer l'ús que les empreses privades de la comunitat autònoma del País Basc (CAPV) fan de la seva comunicació externa digital a les xarxes socials i l’evolució de la presència que hi té l’eusquera des de 2013 fins a 2017. això Amb aquest objectiu, la investigació s'ha realitzat en dos períodes, el primer el 2013 i el segon quatre anys després, el 2017. Els resultats mostren que en el punt de partida de la investigació el 84,8% de les empreses enquestades utilitzava tres o més xarxes socials, el 52,2% ho feia seguint una estratègia prèvia i el 68% publicava contingut nou diàriament. Quatre anys després, va augmentar el percentatge d'empreses que comptaven amb una estratègia predefinida i les que publicaven contingut diàriament. Quant a l'ús de l’eusquera en la comunicació digital externa de les empreses, és alt: l’any 2013 el 72% publicava contingut en eusquera i malgrat que les dades van disminuir lleument el 2017 a un 70%, es pot destacar que el contingut bilingüe (en eusquera i en castellà) va augmentar d'un 21% a un 45%. Les empreses de dimensió més gran utilitzaven més l'eusquera el 2017 que el 2013 i els sectors en els quals l'ús de l'eusquera a les xarxes socials era més gran van ser el de les activitats professionals, científiques i educatives i el de la informació i les comunicacions.
internal-pdf://1249152978/Elorriaga Iller-2019-La comunicació digital em.pdf
Engberg, Jan. 2017. "Developing an integrative approach for accessing comparative legal knowledge for translation." Revista de Llengua i Dret (68): 5-18. https://doi.org/10.2436/rld.i68.2017.3014.
Abstract: In this paper, a multi-perspectivist approach to translation-relevant comparative law is presented. The approach is conceptually oriented and joins three lenses with relevance for the study of meaning construction and development in the field of law: National cultural influences, influences from systemic-functional epistemic aspects, and influence from interpersonal knowledge communication. Focus in the article is upon the argumentative grounding of the three perspectives and upon possible methods with special relevance for the different lenses. In order to present the backdrop against which the approach is developed, the paper starts out with an overview of recent developments and suggestions in the field of comparative law, especially for the purposes of legal translation.
internal-pdf://2044897212/Engberg-2017-Developing an integrative approac.pdf
Escudero Moratalla, José Francisco, and Gerard Casas Soler. 2000. "Demiurgia jurídica, lenguaje y creación de la realidad conceptual (El «motor inmóvil» jurídico y los actos mágicos)." Revista de Llengua i Dret 34 45-66.
internal-pdf://0389040738/Escudero Morata-2000-Demiurgia jurídica, lengu.pdf
Escudero Moratalla, José Francisco, and Joaquín Frigola Vallina. 1997. "El derecho orgánico procesal analizado bajo el prisma de la Ley orgánica del poder judicial y otras disposiciones complementarias: El dret orgànic processal analitzat sota el prisma de la Llei orgànica del poder judicial i altres disposicions complementàries." Revista de Llengua i Dret 28: 45-90.
internal-pdf://1129566361/Escudero Morata-1997-El derecho orgánico proce.pdf
Escudero Moratalla, José Francisco, and Joaquín Frigola Vallina. 1998. "El Centro de Documentación Judicial, la información jurisdiccional y el secretario judicial." Revista de Llengua i Dret 30 157-177.
internal-pdf://4146382416/Escudero Morata-1998-El Centro de Documentació.pdf
Escudero Moratalla, José Francisco, and José Antonio Soria Casao. 1998. "Metafísica terminológico-visionaria de un nuevo sistema jurisdiccional y aplicación de la lógica palaéstrica al mismo." Revista de Llengua i Dret 29 159-183.
internal-pdf://2511712053/Escudero Morata-1998-Metafísica terminológico-.pdf
Espinal Farre, María Teresa, Teresa Cabré Monné, and Joan Fontcuberta i Gel. 1989. "La formació lingüística de traductors i intèrprets." Revista de Llengua i Dret 13: 47-59.
internal-pdf://1374344001/Espinal Farre-1989-La formació lingüística de.pdf
Esteban, Elisabeth, and Philippe Esteban. 2005. "La traducción de la voz "legitimación" al francés: ¿un concepto de derecho procesal administrativo inexistente en el derecho francés?" Revista de Llengua i Dret 44 11-34.
internal-pdf://1869470114/Esteban-2005-La traducción de la voz _legitima.pdf
Esteban, Elisabeth, and Philippe Esteban. 2007. "El concepto de exceso de poder en el derecho administrativo francés: apología y decadencia de un mito jurídico-lingüístico." Revista de Llengua i Dret 47: 15-42.
Abstract: This article examines a very important notion of French administrative law: the excess of power. This concept was interpreted very extensively by the Conseil d¿État to allow individuals to act against government abuse. Nevertheless, thanks to the discovery of its polysemy, the French administrative court system has totally distorted it. Consequently, this paper traces the complete juridical-linguistic development of the concept of excess of power and explains how it became a legal weapon used against individuals, thus depriving them of the efficaciousness of the corresponding remedy that had been generated in a new way starting in the 19th century: the action for excess of power
El presente artículo plantea una noción muy importante del derecho administrativo francés: el exceso de poder. Tal concepto fue interpretado de manera muy extensiva por el Consejo de Estado para permitir a los particulares actuar contra los abusos de la Administración. Sin embargo, gracias al descubrimiento de su polisemia, la jurisdicción contencioso-administrativa francesa lo ha desnaturalizado totalmente. Por eso, este estudio presenta toda la evolución jurídico-lingüística del concepto de exceso de poder y explica como se convirtió en un arma jurídica contra los particulares, privándoles así de la eficacia del recurso correspondiente que se había generado de manera nueva desde el siglo XIX: el recurso por exceso de poder.
Aquest article planteja una noció molt important del dret administratiu francès: l¿excés de poder. Aquest concepte va ser interpretat de manera molt extensiva pel Consell d¿Estat per permetre als particulars actuar contra els abusos de l¿Administració. Tanmateix, gràcies al descobriment de la seva polisèmia, la jurisdicció contenciosa administrativa francesa l¿ha desnaturalitzat totalment. Per això, aquest estudi presenta tota l¿evolució juridicolingüística del concepte d¿excés de poder i explica com es va convertir en una arma jurídica contra els particulars, privant-los així de l¿eficàcia del recurs corresponent que s¿havia generat de manera nova des del segle XIX: el recurs per excés de poder.
internal-pdf://0735101904/Esteban-2007-El concepto de exceso de poder en.pdf
Esteve, Alfons. 2004. "La política lingüística del PP al País Valencià: anàlisi de la legislació de 1995 a 2003." Revista de Llengua i Dret 41 219-242.
Abstract: En mayo de 1995 el Partido Popular (pp) ganaba las elecciones autonómicas en el País Valenciano y desde aquel momento y hasta la actualidad es el partido que gobierna. Una de las principales líneas de acción de los diferentes gobiernos que se han ido sucediendo, ha sido la del ataque continuo a la lengua propia del País Valenciano, es decir, la lengua catalana. Estas acciones se han puesto de manifiesto básicamente en dos frentes: por una parte, con el intento de fijar el valenciano como lengua diferente y diferenciada del catalán en el ámbito legal; y por otra, agitando y manteniendo vivo en todo momento el conflicto lingüístico en el seno de la sociedad valenciana, tanto a través de acciones, como de omisiones, y tanto en el ámbito político, como en el social, cultural o académico. El repaso de estas acciones, especialmente centradas en la legislación, constituye el tema central de este artículo. Para ello, hemos seguido, básicamente, el orden cronológico de lo sucedido, del que es fácil deducir que ninguno de los hechos es casual sino más bien fruto de la definición de unos objetivos políticos claramente determinados.De este modo, se podría resumir política lingüística del pp en cuatro grandes bloques. En un primer bloque se situaría el ataque permanente y furibundo al nombre de la lengua, tanto desde el ámbito legal como del social. Así, el Gobierno valenciano ha censurado y prohibido sin contemplaciones el uso o referencia a catalán o lengua catalana en todo tipo de normas legales, libros escolares, certificados y titulaciones, etc. Especialmente graves han sido las actuaciones en contra de la titulación universitaria en filología catalana. Otro de los puntos clave lo ha constituido la revitalización del secesionismo lingüístico. El Gobierno del pp ha dedicado grandes esfuerzos a intentar fijar legalmente la separación entre valenciano y catalán. Este fue el objetivo de la primera de las acciones emprendidas inmediatamente después de la toma de posesión: la derogación del apartado de la Orden que homologaba los certificados administrativos valencianos con los expedidos por la Generalidad de Cataluña y los del Gobierno balear. En esta misma línea se debe entender la creación de la Academia Valenciana de la Lengua (avl), órgano encargado, según la ley que la crea, de definir el idioma valenciano y determinar su normativa. Este órgano, como cabía esperar, ha sido nombrado, controlado y dirigido desde el poder político, de manera tal que un gran número de académicos son o han sido miembros en activo del pp y del psoe, los dos partidos políticos que pactaron la mencionada Academia. Por último, producto y consecuencia de todo lo comentado, cabe destacar el permanente conflicto con el mundo académico y de la enseñanza, especialmente centrado en el ámbito normativo y en el del material curricular y bibliográfico. Una política, en resumen, de conflicto constante en todo lo referido a la lengua para desalentar su uso o para impedirlo, intentando al mismo tiempo convertir el valenciano en una lengua diferente y diferenciada del catalán, cuando el uso de una lengua no se puede ni desalentar ni impedir.
internal-pdf://0945117233/Esteve-2004-La política lingüística del PP al.pdf
Esteve Gómez, Alfons. 1994. "La "i" entre cognoms als registres espanyols i sentències." Revista de Llengua i Dret 21: 23-29.
internal-pdf://1215828990/Esteve Gómez-1994-La _i_ entre cognoms als reg.pdf
Expósito Amagat, Ricard. 2015. "Nivells d'alfabetització i pràctiques de cultura escrita a la Catalunya moderna urbana i rural: aprendre i saber de llegir, escriure, comptar i altres arts." Revista de llengua i dret (63): 113-143. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5118123.
Abstract: En aquest article ens proposem examinar un tema poc conegut: els nivells d'alfabetització a la Catalunya moderna (segles XVI-XVIII), tant a les ciutats com a la ruralia. A partir dels estudis publicats fins ara i de noves fonts mostrarem una Catalunya molt més diversa i alfabetitzada del que tradicionalment s'havia (pre)suposat. Esperem que aquesta primera contribució estimuli nous estudis que, de ben segur, modificaran la història de l'alfabetització tant al nostre país com a la resta d'Europa.
Expósito Gómez, Enriqueta. 1995. "Els professors universitaris, la llibertat de càtedra i l'ús de les llengües pròpies." Revista de Llengua i Dret 23: 129-170.
internal-pdf://0690367767/Expósito Gómez-1995-Els professors universitar.pdf
Fabà, Albert. 2003. "L'ús interpersonal del català i altres variables sociolingüístiques: assaig d'un model interpretatiu. El cas de Santa Coloma de Gramenet " Revista de Llengua i Dret 40 185-230.
internal-pdf://4042002862/Fabà-2003-L'ús interpersonal del català i altr.pdf
Fabà, Albert, Pilar López, Joan Solé, and Noemí Ubach. 2000. "Ofercat: indicadors sobre l’oferta de català a Santa Coloma de Gramenet." Revista de Llengua i Dret 33 143-169.
internal-pdf://2283978985/Fabà-2000-Ofercat_ indicadors sobre l’oferta d.pdf
Fabeiro Fidalgo, Patricia. 2004. "Estado, nación y lengua en Francia." Revista de Llengua i Dret 42: 203-230.
Abstract: L¿article tracta d¿analitzar la correspondència que es crea a França entre l¿Estat, la nació i la llengua, correspondència que és un dels seus elements definitoris (part I). A aquest efecte, comença per situar-ne els orígens (part II), i continua indagant la seva evolució en els segles xx i xxi (part III). Des de la Revolució Francesa i al llarg del segle xix el francès adquireix significat polític relacionant-se amb l¿Estat-nació, amb el servei al mateix Estat, arriba a assolir la naturalesa de principi constitucional i aconsegueix un estatut d¿oficialitat única. Posteriorment, ja ben entrat el segle xx, aquell principi passa a explicitar-seen la Constitució francesa de 1956 en proclamar, a l¿article 2, que la llengua de la República és el francès. Aquesta llengua adquireix ja un significat clarament identificador de l¿Estat-nació, del qual se seguirà quelcom més que un estatut d¿oficialitat, perquè es fa objecte de defensa i protecció i s¿habiliten mesures com les introduïdes per l¿anomenada Llei Toubon (1994). La Llei d¿ús de la llengua francesa, que prescriu l¿ús d¿aquesta llengua, sota sanció, en un seguit de situacions que superen les oficials i que tenen a veure amb el comerç, els serveis, el món laboral, el científic i els mitjans de comunicació, ha sabut conciliar, segons ho declara el Consell Constitucional a la Decisió 94-345, la regla continguda a l¿article 2 amb la llibertat de comunicació, pensament i expressió que recull l¿article 11 de la Declaració de Drets de l¿Home i el Ciutadà, en deixar que s¿usi, al costat del francès, la llengua de preferència. De l¿article 2, i també dels principis d¿indivisibilitat de la República, d¿igualtat davant la llei i d¿unicitat del poble francès, els quals vincula la Decisió 99-412 sobre la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, el Consell Constitucional n¿extreu la prohibició que les llengües regionals puguin donar lloc a drets o obligacions específics, diferents dels de la resta de la població. No s¿impedeix, tanmateix, que els poders públics puguin articular mesures a favor de les llengües regionals que no comportin drets ni deures d¿ús per al ciutadà. Aquestes mesures són analitzades, en particular les adoptades en l¿esfera de l¿ensenyament, ja que diverses decisions de l¿òrgan judicial en aquestamatèria concreta contribueixen a perfilar l¿estatut de les llengües regionals. Hem conclòs observant que «l¿actual Constitució francesa manté l¿actitud històrica de vincular la unitat de llengua a l¿existència de la República i de la unitat nacional, consagrant per al francès una posició hegemònica, que condueix a una elevada homogeneïtat cultural articulada sobre la llengua, si bé no exclou la possibilitat per al legislador d¿un reconeixement, encara que sigui tímid, de les llengües regionals».
internal-pdf://2639189007/Fabeiro Fidalgo-2004-Estado, nación y lengua e.pdf
Fabeiro Fidalgo, Patricia. 2005. "Un estudio jurídico del régimen lingüístico de las instituciones de la Unión Europea." Revista de Llengua i Dret 44 49-100.
internal-pdf://0111537759/Fabeiro Fidalgo-2005-Un estudio jurídico del r.pdf
Fabregat i Cosme, Ferran, Antoni López i Quiles, and Vicent S. Olmos i Tamarit. 1988. "Construccions de llenguatge administratiu municipal del segle XVII al País Valencià." Revista de Llengua i Dret 11: 157-190.
internal-pdf://2053999892/Fabregat i Cosm-1988-Construccions de llenguat.pdf
Farreny Sastre, M. Dolors. 1986. "Notes d'interès lingüístic en set processos de crim medievals (Lleida, segle XV)." Revista de Llengua i Dret 7: 47-59.
internal-pdf://0943947700/Farreny Sastre-1986-Notes d'interès lingüístic.pdf
Fayos i Molet, Anna. 2003. "El Pla d’ús del català a les oficines judicials." Revista de Llengua i Dret 39 165-172.
internal-pdf://1336092618/Fayos i Molet-2003-El Pla d’ús del català a le.pdf
Feijóo Rey, María José. 1989. "Promoció de l’euskera: interferència a un acomiadament? Sentència del Tribunal Suprem de 15 de juliol de 1986." Revista de Llengua i Dret 13 113-121.
internal-pdf://3616831704/Feijóo Rey-1989-Promoció de l’euskera_ interfe.pdf
Fernández, Antonia. 1991. "Bilingüització o monolingüísme? La llengua del personal de la Direcció General de l’Administració Local." Revista de Llengua i Dret 15 135-146.
internal-pdf://3455528501/Fernández-1991-Bilingüització o monolingüísme_.pdf
Fernández Laborda, Antoni. 2005. "Dret, llenguatge periodístic en matèria d'immigració i aplicació de l'autoregulació dels mitjans de comunicació escrits a Catalunya." Revista de Llengua i Dret 44 35-48.
internal-pdf://1911165193/Fernández Labor-2005-Dret, llenguatge periodís.pdf
Fernández Vítores, David. 2010. "El régimen lingüístico de la Unión Europea: luces y sombras en el proceso de ampliación." Revista de Llengua i Dret 54: 167-201.
Abstract: Con la aprobación del Reglamento n.º 1 del Consejo de Europa en 1958 se sentaron las bases para la regulación lingüística en el seno de la Unión Europea. Sin embargo, desde la redacción de este texto hasta nuestros días, el club comunitario se ha transformado considerablemente: la Comunidad Económica Europea inicial, integrada por seis miembros y con cuatro lenguas oficiales, se ha convertido en una Unión Europea formada por 27 miembros y con 23 lenguas oficiales.El propósito de este artículo es analizar en detalle las implicaciones lingüísticas de las sucesivas ampliaciones de la UE, así como dar cuenta del protagonismo que tanto los estados miembros, en el plano nacional, como la UE en su conjunto, en el ámbito supranacional, han tenido a la hora de definir tendencias en la interpretación de este reglamento.Del mismo modo, examina las transformaciones que este régimen podría sufrir en el futuro como consecuencia de la adhesión de nuevos estados.
The adoption by the Council of Regulation No 1 in 1958 laid the foundations for linguistic regulation within eu institutions.However, since the wording of this text to the present day, the Community club has changed substantially: the initial European Economic Community, composed of six members and four official languages, has become a European Union consisting of 27 members and 23 official languages. The purpose of this paper is to analyze in detail the linguistic implications of the successive enlargements of the eu and explore the role that both Member States at national level and the eu as a whole at supranational level, have played in defining trends for the interpretation of this Regulation. Furthermore, it examines the changes that this regime might have in the future as a result of the accession of new states.
internal-pdf://1734575175/Fernández Vítor-2010-El régimen lingüístico de.pdf
Ferran Larraz, Elena. 2012. "Inferir la función práctica del negocio, un requisito fundamental para la comprensión de documentos jurídicos por el lego. El trust deed, un estudio de caso." Revista de Llengua i Dret 57: 15-41.
internal-pdf://1101513899/Ferran Larraz-2012-Inferir la función práctica.pdf
Ferran Larraz, Elena. 2013. "Las fases del proceso traductor "Common-Law" v. "Civil-Law". Un enfoque pragmático-funcional. La fase puente." Revista de Llengua i Dret 60: 2-16.
Abstract: En este artículo la descripción del proceso traductor, entendido como fases o estadios tendentes a un fin, nos permite detectar subfases para comprender mejor la actividad que desarrolla el traductor en cada una de ellas, lo que denota un foco de atención y estrategias diferentes. Principalmente en la fase puente, entre la comprensión y la reformulación, donde se comparan los sistemas jurídicos para detectar similitudes y diferencias, discerniendo entre lo común (universal y, por tanto, traducible) y lo diferente (cultural), que en ocasiones es además, intraducible.
internal-pdf://2795514966/Ferran Larraz-2013-Las fases del proceso tradu.pdf
Ferran Larraz, Elena. 2014. "Las fases del proceso traductor. La traducción de las funciones universales Common law vs. Civil law mediante la traducción paralela. El trust, un estudio de caso." Revista de Llengua i Dret 61: 1-25. https://doi.org/10.2436/20.8030.02.51.
Abstract: En aquest article ens ocupem de les funcions universals o equiparables en els dos sistemes jurídics (Common Law vs. Civil Law), per tal d’extreure estructures amb assignació de funcions parcials en el context de la funció pràctica global, modelitzant l’activitat del traductor i proposant l’estratègia fonamental per a aquest tipus de funció: la traducció paralel·la. Ho mostrem mitjançant un estudi de cas: un Trust Deed atípic. Són estructures universals les següents: les parts del document, la part dispositiva i la progressió temàtica verbal que l’estructura en clàusules i, finalment, la clàusula estructurada en subclàusules i sintagmes.
internal-pdf://0719885350/Ferran Larraz-2014-Las fases del proceso tradu.pdf
Flores, Marc. 2019. "La situació de la llengua aragonesa: estandardització, revitalització lingüística i escenaris de futur." Revista de llengua i dret (72): 343-353. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=7195320.
Abstract: En aquest treball s’ofereix una descripció de la situació actual de l’aragonès que fa atenció a les possibilitats d’estandarditzar-lo. Tenint en compte que l’estandardització sovint és l’estratègia de revitalització lingüística per defecte, i amb l’objectiu de contribuir a canalitzar els esforços revitalitzadors cap a aquelles estratègies amb més possibilitats d’èxit, la present descripció se centra en tres factors crucials a l’hora d’estandarditzar amb èxit qualsevol varietat: 1) el factor econòmic i demogràfic; 2) el marc polític i jurídic, i 3) els actors polítics en pro de l’estandardització. La descripció conclou amb una anàlisi de l’escenari polític que s’ha obert amb les eleccions autonòmiques de l’Aragó del 26 de maig de 2019, amb la intenció de poder esbossar els escenaris de futur per a l’aragonès. Així doncs, s’hi analitza el context sociopolític de l’aragonès per tal de discernir si la seva estandardització és la millor estratègia de revitalització lingüística per a l’aragonès i s’hi conclou que el futur de la llengua implica donar prioritat a altres estratègies revitalitzadores i treballar a partir dels consensos existents, que no inclouen l’estàndard.
internal-pdf://2575262333/Flores-2019-La situació de la llengua aragones.pdf
Flors i Mas, Avel lí. 2018. "Els usos lingüístics a les aules de secundària a Catalunya i el País Valencià: l'estudiantat i el professorat com a actors de la política lingüística educativa (CA-EN)." Revista de Llengua i Dret (70): 103-116.
Abstract: Aquest article parteix d’un model participatiu d’anàlisi de la política lingüística que considera docents i estudiants com a actors de les polítiques lingüístiques educatives i, doncs, com a subjectes amb agència i capacitat de decidir sobre les tries pròpies i d’intervenir sobre les de la resta d’actors. A partir dels discursos d’una mostra d’estudiants de 4t d’ESO de Mataró i Manlleu (Catalunya) i de Castelló de la Plana (País Valencià) sobre els usos lingüístics a les aules, s’hi analitza en quina mesura les pràctiques reportades reprodueixen o qüestionen les polítiques lingüístiques educatives implantades a cada territori, i l’impacte que tenen sobre la institucionalització del català. L’anàlisi indica que el català està raonablement institucionalitzat a les aules de Mataró i Manlleu a pesar que el castellà hi manté una certa presència, bàsicament en converses al marge. En canvi, el català pateix un dèficit important d’institucionalització a Castelló, on tant estudiants com alguns docents incorporen el castellà en espais vehiculats a priori en català.
This paper adopts a participatory analysis model of language policy that views teachers and students as actors in educational language policies and, therefore, as subjects with agency and capacity to make their own choices and intervene in those of the other actors. Based on the discourse of a sample of 4th-year secondary school students in Mataró and Manlleu (Catalonia) and Castelló de la Plana (Valencia Region) on language use in the classroom, it analyses to what extent the reported practices reproduce or question the education language policies in each area, and the impact they have on the institutionalisation of Catalan. The analysis shows that Catalan is reasonably institutionalised in Mataró and Manlleu classrooms, even though Spanish maintains a certain presence, basically in side talk. By contrast, there is a considerable institutional deficit of Catalan in Castelló, where both students and teachers use Spanish in spaces where, a priori, Catalan is the medium of instruction
Foers, J. M. 1988. "New approaches to administrative forms design." Revista de Llengua i Dret 11: 99-117.
internal-pdf://2040651394/Foers-1988-New approaches to administrative fo.pdf
Fonollosa Mariné, Maria Cinta, Pilar Matas Povedano, Dolors Pérez Valmaña, Xavier Ribas Vilanova, and Ramón Vila Despujol. 1986. "Castellanització i decadència de la llengua a la comarca del Bages. Un estudi dels protocols notarials (1790-1820)." Revista de Llengua i Dret 7: 185-207.
internal-pdf://1376710058/Fonollosa Marin-1986-Castellanització i decadè.pdf
Font i Mas, Maria. 2006. "Qüestions terminològiques en la transposició de directives sobre dret contractual europeu: la perspectiva de l'ordenament jurídic espanyol." Revista de Llengua i Dret 46: 103-128.
internal-pdf://1687926612/Font i Mas-2006-Qüestions terminològiques en l.pdf
Font i Mas, Maria. 2012. "Qüestions pragmàtiques en les traduccions jurídiques dels textos legals elaborats pel legislador de la Unió Europea (Torí-Itàlia, novembre 2012)." Revista de Llengua i Dret 58: 137-139.
internal-pdf://3172685976/Font i Mas-2012-Qüestions pragmàtiques en les.pdf
Font i Mas, Maria. 2017. "Llenguatge jurídic europeu i els reglaments de dret internacional privat: problemes pràctics juridicolingüístics." Revista de llengua i dret (68): 19-32.
Abstract: En el marc del multilingüisme integral de la Unió Europea, la proliferació de reglaments en matèria de dret internacional privat està incidint en la construcció d’un llenguatge jurídic europeu en vint-i-quatre llengües. L’objectiu és l’aplicació uniforme dels preceptes continguts en aquests reglaments però sorgeixen problemes juridicolingüístics. La traducció dels reglaments a les diferents versions lingüístiques resulta una tasca difícil per al traductor que ha de neutralitzar el seu dret i llenguatge intern, a favor del propi europeu; cal que cerqui la coherència horitzontal entre les diferents versions lingüístiques i la coherència vertical amb la resta de normes vinculades a l’àrea. En la construcció del llenguatge jurídic europeu hi participa activament el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que proporciona interpretacions autònomes aplicables a tots els estats membres. En aquest context, en ocasions s’apliquen de forma distinta les mateixes normes perquè els operadors nacionals llegeixen i interpreten els preceptes dels reglaments en un sentit intern i no europeu.
In the framework of the European Union’s comprehensive multilingualism, the proliferation of private international law regulations is having an impact on the construction of a European legal language in 24 languages. The objective is the standard application of the precepts contained in these regulations. Yet legal-linguistic problems arise. Translation of regulations into the various linguistic versions is a challenge for translators, who must neutralise their home country’s legal framework and their own internal language in favour of those inherent to Europe. The translator needs to achieve horizontal consistency among the diverse linguistic versions, and vertical consistency with all other rules associated with the area. The Court of Justice of the European Union actively participates in the construction of European legal language, as they provide autonomous interpretations applicable to all member states. In this context, the same rules can be applied differently because the national operators read and interpret the precepts of the regulations in an internal, not European, manner
internal-pdf://0988992210/Font i Mas-2017-Llenguatge jurídic europeu i e.pdf
Font i Mas, Maria. 2017. "European Legal Language and the Rules of Private International Law: Practical legal-linguistic problems." Revista de llengua i dret 68: 19-32.
Abstract: En el marc del multilingüisme integral de la Unió Europea, la proliferació de reglaments en matèria de dret internacional privat està incidint en la construcció d’un llenguatge jurídic europeu en vint-i-quatre llengües. L’objectiu és l’aplicació uniforme dels preceptes continguts en aquests reglaments però sorgeixen problemes juridicolingüístics. La traducció dels reglaments a les diferents versions lingüístiques resulta una tasca difícil per al traductor que ha de neutralitzar el seu dret i llenguatge intern, a favor del propi europeu; cal que cerqui la coherència horitzontal entre les diferents versions lingüístiques i la coherència vertical amb la resta de normes vinculades a l’àrea. En la construcció del llenguatge jurídic europeu hi participa activament el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que proporciona interpretacions autònomes aplicables a tots els estats membres. En aquest context, en ocasions s’apliquen de forma distinta les mateixes normes perquè els operadors nacionals llegeixen i interpreten els preceptes dels reglaments en un sentit intern i no europeu.
In the framework of the European Union’s comprehensive multilingualism, the proliferation of private international law regulations is having an impact on the construction of a European legal language in 24 languages. The objective is the standard application of the precepts contained in these regulations. Yet legal-linguistic problems arise. Translation of regulations into the various linguistic versions is a challenge for translators, who must neutralise their home country’s legal framework and their own internal language in favour of those inherent to Europe. The translator needs to achieve horizontal consistency among the diverse linguistic versions, and vertical consistency with all other rules associated with the area. The Court of Justice of the European Union actively participates in the construction of European legal language, as they provide autonomous interpretations applicable to all member states. In this context, the same rules can be applied differently because the national operators read and interpret the precepts of the regulations in an internal, not European, manner
internal-pdf://1599300131/Font i Mas-2017-European Legal Language and th.pdf
Font Ribas, Antoni. 1986. "L´estatut lingüístic en el marc de les relacions comercials." Revista de Llengua i Dret 8: 137-150.
internal-pdf://3289099724/Font Ribas-1986-L´estatut lingüístic en el mar.pdf
Forcadell Lluís, Carme. 2003. "La nova Llei d'educació i el català." Revista de Llengua i Dret 40 303-320.
internal-pdf://2033505232/Forcadell Lluís-2003-La nova Llei d'educació i.pdf
Fortis, Daniele. 2005. "Il linguaggio administrativo italiano." Revista de Llengua i Dret 43 47-116.
Abstract: The purpose of this essay is to offer a critical description of the language used in the Italian public administration and at the same time, call attention to the defects in such language that lead to failures of communication.After an introduction that highlights the bad reputation that bureaucratic Italian has traditionally enjoyed, the article goes on to lay out the general characteristics of this language variety as follows: bureaucratic Italian is an unspecialized sectorial language that is rigid, complex, obscure, formal, and tends to perpetuate itself; it is a language that shows little consideration for the reader; it is stylistically unpleasant; it is directly related to legislative language; it shows scarce propensity for diachronic change; it addresses an undifferentiated audience; there is a tendency for many to take it as a model, even outside of the bureaucratic domain.The study goes on to focus on the details and deals with more specific characteristics of this language, in the following order: ¿ lexical aspects (including a high frequency of archaic expressions, terms having a high register, words that are technical in appearance and others that are authentic technical expressions, periphrases, euphemisms, redundancies, stereotypical formulas, reverential expressions, acronyms and abbreviations); ¿ syntactical aspects (especially the tendency to construct long and complex sentences, the tendency to use implicit verb forms, and the tendency to resort to impersonal constructions); ¿ textual aspects (the information aspect of the texts is viewed from the perspective of the author and not the reader, there is a frequent use of anaphoric and cataphoric references, the sense of cohesion is often defective, headings are often uninformative, and there is heightened intertextuality); ¿ pragmatic aspects (the performative character of administrative acts, the relationship between sender and receiver, the strategy of politeness, the inappropriateness of many administrative texts for the context they are designed for).Finally, reference is made to the initiatives aimed at simplifying administrative language, undertaken by the Italian government starting in 1993 and continuing through to the present, both in the legislative and the more specifically language-oriented domain. The results achieved are assessed and hypotheses are put forward regarding the factors hindering the achievement of better results and the problems that are yet to be solved.
internal-pdf://2550207896/Fortis-2005-Il linguaggio administrativo itali.pdf
Fortis, Daniele. 2010. "La nuova comunicazione bancaria in italia: dalla trasparenza amministrativa alla trasparenza linguistica." Revista de Llengua i Dret 53: 13-54.
Abstract: La Banca d'Italia ha dictado recientemente una normativa nueva en materia de «transparencia de las operaciones y los servicios bancarios y financieros» y de «corrección de las relaciones entre intermediarios y clientes».Además de establecer una serie de obligaciones de carácter administrativo y organizativo destinadas a la banca, la nueva regulación también contiene ¿y esto representa una novedad de relevancia indudable¿ prescripciones de naturaleza lingüística: impone el uso de un lenguaje claro y comprensible en la documentación dirigida a los clientes, y también dicta una serie de criterios para redactar los textos.Este artículo, después de definir un breve marco general de la nueva reglamentación, se centra en las normas relativas al lenguaje.Después de exponer las indicaciones de la Banca d¿Italia relativas a la redacción, y de situarlas en el contexto de iniciativas análogas tanto italianas como extranjeras (todas ellas más o menos pertenecientes al llamado plain language movement), este estudio analiza críticamente el enfoque adoptado, evidenciando sus límites y sus puntos fuertes, a la luz de la investigación en materia de lingüística aplicada, de escritura y de planificación lingüística.Se dedica una amplia reflexión a examinar los obstáculos que previsiblemente se interponen en el éxito de la normativa promulgada, reconocibles en parte en los límites intrínsecos de los instrumentos adoptados, que amenazan con frenar su eficacia ya sea en el aspecto jurídico o en el lingüístico-comunicativo; y, en parte, en razones sociales y psicológicas, es decir, en las actitudes y percepciones con respecto al lenguaje que caracterizan a la "comunidad discursiva" bancaria y que la convierten en poco inclinada a modificar sus propias modalidades comunicativas institucionalizadas.
The Bank of Italy has recently issued a new set of regulations on 'transparency in operations and banking and financial services' and 'correctness of the relations between intermediaries and customers.' In addition to establishing a series of administrative and organizational obligations directed at the banking system, the new regulations also contain ' and this is undoubtedly a significant innovation ' language mandates; they impose the use of clear and comprehensible language in documentation directed at clients, and also lay down a series of criteria for drafting the texts.After providing a brief overview of the new regulations, this article focuses on the regulations dealing with language. After setting forth the instructions of the Bank of Italy regarding the texts' language and placing these instructions in the context of analogous initiatives both in Italy and abroad (all of which are linked, to a greater or lesser degree, to the so-called plain language movement), the paper critically analyzes the approach that has been implemented highlighting its strenghts and weaknesses in the light of applied linguistics, writing and language planning research.Substantial thought is devoted to an examination of the obstacles that could potentially stand in the way of the enacted regulations, including, on the one hand, the intrinsic limits of the instruments adopted, which threaten to impair their effectiveness in the legal or linguistic and communicative domains, and on the other, social and psychological reasons, i.e., attitudes and perceptions about language that characterize the 'discursive community' of the banking sector, which make it little inclined to modify its own institutionalized modes of communication.
internal-pdf://1376710080/Fortis-2010-La nuova comunicazione bancaria in.pdf
Frankenthaler, Marilyn R, and Sofía Zahler. 1984. "Las características del lenguaje jurídico: la comunicación en el ámbito legal." Revista de Llengua i Dret 3 77-88.
internal-pdf://2511712052/Frankenthaler-1984-Las características del len.pdf
Freixa Aymerich, Judit. 2009. "La interferència en la innovació lèxica del català: anàlisi dels neologismes amb "ciber-i homo-"." Revista de Llengua i Dret 51: 259-281.
internal-pdf://0111537753/Freixa Aymerich-2009-La interferència en la in.pdf
Fukuda, Makiko. 2010. "Supervivència de la colònia japonesa a Catalunya: l'organització interna i la seva implicació en l'ecosistema lingüístic català." Revista de Llengua i Dret 53: 213-241.
Abstract: El proceso de globalización ha aumentado la interconexión de las naciones, ha acelerado la movilidad de las personas y de los bienes. La globalización económica, sobre todo, ha eliminado la barrera de la movilidad y ha permitido al capital humano altamente cualificado moverse libremente. Los japoneses en el extranjero, que son producto de la globalización económica nipona, son un ejemplo de ello.Diversos estudios precedentes han caracterizado a esta población como un colectivo móvil que vive su estancia temporal en la sociedad de acogida ligado al contexto sociocultural del Japón. Con respecto a la lengua, viven mayoritariamente en japonés, sin tener demasiado conocimiento de la lengua local. Sin embargo, ¿todas las colonias japonesas del mundo se organizan de la misma manera? ¿Sus comportamientos son tan homogéneos como se suele pensar? Este artículo examina cómo la organización de la colonia japonesa condiciona los comportamientos lingüísticos de sus integrantes en una sociedad multilingüe como la catalana. Asimismo, demuestra la diversidad de la colonia tanto en términos de proyecto migratorio como en términos lingüísticos.
The process of globalization has increased interconnectedness among nations and accelerated the mobility of people and goods. Economic globalization in particular has eliminated the barrier of mobility and has allowed highly skilled human capital to move freely.Japanese abroad, a product of Japanese economic globalization, are an example of precisely such a phenomenon. Various studies have characterized this population as a mobile community that experiences its temporary stay in the host society as being linked to the sociocultural context of Japan. With regards to language, their lives, for the most part, are lived in Japanese, with scarce knowledge of the local language. That said, is every Japanese community in the world organized the same way? Is their behavior as homogeneous as is usually believed? This article examines how the organization of the Japanese community conditions the language behavior of its members in a multilingual society such as Catalonia. Furthermore, it demonstrates the diversity of the community both in terms of its immigration goals and from a language perspective.
internal-pdf://3289099754/Fukuda-2010-Supervivència de la colònia japone.pdf
Fukuda, Makiko. 2014. "Barrera o passaport per a la integració?: ideologies lingüístiques dels japonesos residents a Catalunya." Revista de llengua i dret (62): 86-105. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=4903008.
Abstract: Aquest estudi explora les ideologies lingüístiques dels japonesos residents a Catalunya. A partir de la hipòtesi que les perspectives sobre les llengües locals d'aquesta població varien segons l'orientació migratòria, vam entrevistar 34 japonesos. Els entrevistats havien col·laborat prèviament en els qüestionaris sobre usos lingüístics, a partir dels quals s'han classificat en tres subgrups segons la llengua d'ús predominant (japonès, castellà o català). Els entrevistats del grup del japonès són d'estada temporal, i el seu poc coneixement sobre la societat receptora fa que mantinguin la ideologia del Japó i que s'hi fonamentin a l'hora de percebre la situació sociolingüística de Catalunya. Els entrevistats dels grups restants són d'estada de llarga durada i estan més familiaritzats amb els discursos de la societat receptora. Generalment, perceben les dues llengües locals de manera dicotòmica, tot i que el grup del català es diferencia dels altres grups pel que fa a la percepció sobre el català. El català es veu com un passaport per a la integració, però el fet que la població autòctona mantingui l'etiquette tradicional fa que també sigui percebut com una barrera que separa els catalans i els forasters.
Fukuda, Makiko. 2016. "From Japanese to Spanish, from Spanish to Catalan, but no English?: a case study of language use and knowledge of Japanese residents in Catalonia." Revista de llengua i dret (66): 15-37. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5761103.
Abstract: Aquest estudi explora l'ús i els coneixements de la llengua de la població japonesa a Catalunya. Catalunya, on aquests dos idiomes, d’estatus socials diferents, estan en contacte, planteja algunes preguntes sobre les pràctiques lingüístiques dels migrants i també posa en dubte el pretès paper de l'anglès com a llengua franca internacional. Els resultats de l'anàlisi de les dades sobre l'ús i els coneixements de la llengua recollits a través de l'enquesta / qüestionari indiquen que aquesta població no és homogènia respecte d'aquestes dues variables, però pot classificar-se en tres subgrups en termes del seu principal idioma quotidià. L'anglès té poca presència entre ells i el seu paper com a llengua franca internacional no s'ha confirmat en aquest estudi. L'estudi també confirma una correlació positiva entre l'ús d'una llengua i el seu coneixement. Els que es relacionen més amb els seus compatriotes tendeixen a tenir un nivell inferior de coneixement de les llengües locals, mentre que els que es relacionen amb la població local tendeixen a tenir un nivell superior de coneixement d'aquestes llengües. Tanmateix, respecte del català, s'ha confirmat que només alguns dels enquestats han après aquest idioma i el cercle dels que utilitzen el català se circumscriu als residents de llarga durada, particularment a les famílies de matrimonis mixtos.
This study explores the language use and knowledge of the Japanese population in Catalonia. Catalonia, where two languages of different social statuses are in contact, raises some questions about migrants’ language practice and also questions the supposed role of English as an international lingua franca. The results of analysis of the data on language use and knowledge collected through the questionnaire survey show that this population are not homogeneous in these two variables, but they can be classified into three subgroups in terms of their main quotidian language. English has little presence amongst them and its supposed role as an international lingua franca has not been confirmed in this study. The study also confirms a positive correlation between language use and knowledge. Those who relate more with their compatriots tend to have a lower level of knowledge of local languages, whilst those who relate more with the local population tend to have a higher level of local languages. Regarding Catalan, however, it has been confirmed that only some subjects have learnt this language and users of Catalan are limited to long-term residents, particularly to inter-married families.
Galiana Saura, Ángeles. 1999. "La incidència de la tècnica legislativa en el llenguatge jurídic." Revista de Llengua i Dret 31 11-33.
internal-pdf://3456866943/Galiana Saura-1999-La incidència de la tècnica.pdf
Galiardo López, Arantza. 2015. "Planificación lingüística y enseñanza en Andalucía: la dimensión intercultural dentro del plan de fomento del plurilingüismo." Revista de llengua i dret (64): 102-126. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5281959.
Abstract: El Pla de Foment del Plurilingüisme a Andalusia va veure la llum el 2005 en una regió monolingüe, on no hi ha conflicte lingüístic, i ho va fer amb la pretensió d'impulsar - segons les seves pròpies paraules- «una Política Lingüística per a la societat andalusa» (PFP, 2005:1), i contribuir al desenvolupament de la competència plurilingüe i intercultural de la ciutadania andalusa mitjançant la implantació en el sistema educatiu públic de la metodologia d'Aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera i el currículum integrat. Malgrat ser una comunitat monolingüe, la nova societat andalusa està formada de fet per persones d'origen ètnic variat - fruit dels naturals processos migratoris- que aporten les seves llengües d'origen a un mapa lingüístic ara més ric. Aprofitant la presència d'alumnat al·lòfon i la creixent mundialització de la comunicació, el Pla aspirava a la inclusió d'aquestes altres llengües. Ens preguntarem en aquest estudi de quina forma es pretenia assolir una mesura objectiva i analitzarem de forma crítica la normativa en el seu desenvolupament en aquests deu anys després de la seva posada en funcionament.
Galindo Solé, Mireia. 2002. "Política i planificació lingüístiques a Gal·les." Revista de Llengua i Dret 38 149-174.
Abstract: Polls taken to determine the public¿s knowledge of Welsh over the last century indicate the language has taken a clear step backward. English has replaced Welsh in many areas. It is the language of modernity and the economy, while Welsh is the language of the home and of culture. Industrialization, migrations and literacy are some of the causes that explain the phenomenon.Nevertheless, a series of measures implemented over the last 30 years has stopped the retreat of the Welsh language: its legal recognition, its introduction in the curriculum, and the development of Welsh-language mass media. It is hoped that the 2001 census will reflect a slight increase in knowledge of the language, an increase that is taking place among the younger generation. Nevertheless, the increase is basically due to new speakers who speak Welsh as a second or third language. Intergenerational transmission continues to decrease and currently only 8.6 % of Welsh speakers learn the language in the family environment. Only 3 % of the homes with children use it as a first language.The language policies implemented thus far aim to improve knowledge, and especially in recent years, increase use. The objective is for Wales to be bilingual, for the population to view the language as a second possibility and as a right. The Board for the Welsh Language, created in 1993, conducts various language promotion campaigns, offers translation services and publishes vocabulary pamphlets. The social use of Welsh, however, has not increased, and it would be a good idea to pay more attention to the Welsh-speaking minority in order to ensure transmission of the language to future generations.
internal-pdf://2625518589/Galindo Solé-2002-Política i planificació ling.pdf
Galli, Jordi. 1997. "Les assignatures de "Llenguatge jurídic i documentació" i "Practicum I" a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona." Revista de Llengua i Dret 27: 173-176.
internal-pdf://3006968012/Galli-1997-Les assignatures de _Llenguatge jur.pdf
García Arias, X Ll. 1983. "La lengua asturiana en la Administración." Revista de Llengua i Dret 2 137-139.
internal-pdf://3211441639/García Arias-1983-La lengua asturiana en la Ad.pdf
García Cancela, Xermán. 1984. "I Xornadas de lingua e administración." Revista de Llengua i Dret 4: 161-164.
internal-pdf://3617318091/García Cancela-1984-I Xornadas de lingua e adm.pdf
García Fernández, Fernando Javier. 2019. "Crònica legislativa de l'Aragó: Segon semestre de 2018." Revista de llengua i dret (71): 279-284. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6958078.
Abstract: El text recull les novetats normatives que afecten als usos, als drets lingüístics i al règim jurídic de les llengües a l'Aragó aprovades el segon semestre de 2018.
García Fernández, Fernando Javier, and José Ignacio López Susín. 2019. "Balanç de la legislació i la jurisprudència d’Aragó 1979-2019." Revista de llengua i dret (72): 206-215. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=7195310.
Abstract: Aquest document recull les principals novetats legislatives i jurisprudencials en matèria de dret lingüístic de la comunitat autònoma d'Aragó que s'han produït en els últims 40 anys en relació amb l’aragonès i amb el català d'Aragó.
internal-pdf://3899811575/García Fernánde-2019-Balanç de la legislació i.pdf
internal-pdf://3907964776/García Fernánde-2019-Balanç de la legislació i.pdf
García Sendón, Manuel, and Enrique Monteagudo Romero. 1983. "La oficialidad del gallego: historia y actualidad." Revista de Llengua i Dret 2 85-95.
internal-pdf://1372668364/García Sendón-1983-La oficialidad del gallego_.pdf
Gasóliba i Böhm, Carles A. 1990. "El català a les institucions europees." Revista de Llengua i Dret 14: 223-230.
internal-pdf://1927495972/Gasóliba i Böhm-1990-El català a les instituci.pdf
Gelpí Arroyo, Cristina. 2008. "Recursos en línia per a l'aprenentatge del llenguatge jurídic en català: tipus, usuaris accessibilitat." Revista de Llengua i Dret 49: 11-25.
Abstract: El catalán dispone de una variedad considerable de recursos en línea para el aprendizaje del lenguaje jurídico. Se trata de materiales mayoritariamente promovidos por instituciones públicas, de acceso libre y gratuito, que se pueden agrupar en cuatro categorías: recursos que describen criterios lingüísticos, herramientas de ayuda a la redacción de documentos, diccionarios y corpus, y materiales de autoaprendizaje. Son recursos que utilizan públicos diversos, pero dos de los grupos de usuarios a quienes puede reportar más beneficios son los traductores y los juristas, que los utilizan en actividades de traducción y de redacción jurídicas. Aunque las necesidades comunicativas de traductores y de juristas pueden ser parcialmente compartidas, no podemos olvidar que responden a perfiles de usuarios diferentes y que, por consiguiente, se aproximan a los recursos con necesidades comunicativas diversas. El traductor no siempre se ha formado en el campo conceptual del derecho, pero tiene conocimientos lingüísticos y traductológicos. El jurista, en cambio, tiene conocimientos previos sobre el campo conceptual, pero no siempre posee la formación lingüística del traductor. La formación previa de los usuarios, el contenido de los recursos y las vías de acceso que se han previsto condicionan el acceso de los usuarios. Y, en el catalán jurídico, traductores y juristas sólo pueden acceder a una parte de los recursos disponibles, en parte por las características de los materiales, pero en parte también porque las vías de acceso a la información que prevén los materiales no se ajustan del todo a la formación previa y a las habilidades de búsqueda de los usuarios potenciales. Prever las necesidades comunicativas de los usuarios que utilizarán los recursos es una actividad necesaria si queremos que el repertorio de recursos para el aprendizaje del lenguaje jurídico en catalán sea eficaz y mejore la situación actual. El artículo describe sumariamente las diversas fuentes de información en línea de que dispone el catalán jurídico para el aprendizaje. Asimismo, perfila las competencias y las necesidades comunicativas más habituales de los traductores jurídicos y de los juristas en actividades de redacción. Finaliza apuntando algunas medidas que contribuirían a mejorar la accesibilidad en este tipo de recursos.
Catalan has a considerable variety of on-line resources available for learning legal language. In most cases, these materials are disseminated by public institutions and may be accessed free of charge. They fall into four categories: resources that describe linguistic criteria help tools for drafting documents, dictionaries and corpuses These resources are used by different audiences, but two of the user groups that can benefit most are translators and jurists, who use these texts in translation activities and drafting legal documents. Although the communicative needs of translators and jurists may have some points of commonality, one should not forget that they respond to different user profiles and consequently, these two user groups approach the resources with different communicative needs. A translator has not always received training in the conceptual area of the law, but he does possess language skills and translation-related knowledge. The jurist, on the other hand, has prior knowledge of the conceptual area, but does not always possess the language background the translator has. The prior training of the users, the content of the resources and the avenues of access that have been provided condition user access. In legal Catalan, translators and jurists can only access a part of the available resources, in part because of the characteristics of the materials, but in part also because the avenues of access to the information provided for in the materials do not completely match the prior training and search skills of potential users. Foreseeing the communicative needs of the people who will use the resources is necessary if we want the repertoire of resources for learning Catalan legal language to be efficient, something that can bring about an improvement in the current situation. The article briefly describes the various sources of on-line information available for learning Catalan legal language. It goes on to profile the most common skills and communications needs of legal translators and jurists with respect to legal composition. It concludes by suggesting some measures that would contribute to improving access to this type of resources.
internal-pdf://3259267525/Gelpí Arroyo-2008-Recursos en línia per a l'ap.pdf
Gelpí, Cristina. 2008. "Recursos en línia per a l'aprenentatge del llenguatge jurídic en català: tipus, usuaris i accessibilitat." Revista de Llengua i Dret 49: 11-25. http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/885/n49-gelpi-ca.pdf.
Gergen, Thomas. 2000. "La genèse de la Loi catalane de Politique Linguistique (LPL) du 7 janvier 1998 - modèle pour la législation linguistique dans la Communauté européene." Revista de Llengua i Dret 34 103-116.
internal-pdf://4089174002/Gergen-2000-La genèse de la Loi catalane de Po.pdf
Gergen, Thomas. 2004. "Juristisches Übersetzen: Französisch-Deutsch." Revista de Llengua i Dret 41
internal-pdf://4059243548/Gergen-2004-Juristisches Übersetzen_ Französis.pdf
Gergen, Thomas. 2005. "Le vocabulaire de la protection juridique des "cercles de la paix" en Catalogne et en France"." Revista de Llengua i Dret 43 117-128.
Abstract: El moviment de la Pau de Déu (Pax Dei) va néixer a l¿Alvèrnia (Le Puy, vers el 975) i a Aquitània (Charroux, 989), a l¿època de la transformació anomenada feudal pels volts de l¿any 1000. Els concilis de Pau esdevinguts des de la segona meitat del segle X van escampar-se arreu d¿Europa occidental i van establir- hi un marc jurídic per a la protecció dels llocs sagrats. Fins i tot si l¿interès principal de la Pau de Déu, seguint les passes de la tradició carolíngia, era la protecció dels «pobres» (pauperes) i dels clergues alhora que de llurs béns, els llocs sagrats rebien una menció especial en els cànons promulgats als concilis i a les assemblees de Pau. De fet, a partir de la darreria del segle X, són la Pau i, més tard, la Treva de Déu (Treuga Dei) les que juguen un paper crucial en la protecció dels llocs i les persones a Catalunya i a França. Els diversos conceptes de cercles de pau i de llocs sagrats, creats als segles X-XIII per limitar i emmarcar les guerres privades, són l¿objecte d¿aquest estudi, els quals ens duen de retruc al llenguatge jurídic i al dret medieval. Així, podrem demostrar que llenguatge jurídic i dret formen un tot.En el nostre estudi, cal tenir en compte dues fonts jurídiques en particular: d¿una banda, les actes dels concilis de Pau i, de l¿altra, les compilacions del dret consuetudinari, per tal com dret canònic i dret laic s¿interpenetren mútuament durant l¿època en qüestió. Per donar compte dels «cercles de pau», en els textos apareixen una munió d¿expressions. La lectura de les diferències en el vocabulari a l¿Occident del segle XI ens permetrà d¿estudiar la funció de mots l¿ús sinonímic dels quals crea, a vegades, problemes d¿interpretació. L¿expressió sacraria és versemblantment propera a Catalunya, on fa funció de designació específica i regional dels espais protegits al voltant de les esglésies; això és, les «trenta passes» apareixen gairebé en la totalitat del repertori de fonts. El seu ús s¿inscriu dins la tradició dels concilis de la península Ibèrica, el de Toledo en particular. D¿altra banda, els conceptes que s¿acaben implantant a França són els de cellaria, atrium i ecclesia.Després del concili de Toledo del 681, les «trenta passes» expressen, en essència, la noció de zona protegida, de la mateixa manera ¿tot i que més rarament¿ que en els documents privats. En aquest cas, la sacraria és força més familiar; és un terme jurídic més «popular» perquè, comparat amb les «trenta passes», hi predomina des d¿un punt de vista toponímic i es troba tant en usos privats com escrits. Aquesta institució, que ha passat a denominar un bon nombre de llocs, va crear una certa consciència en la societat, que, des de llavors i en el futur, havia de respectar la immunitat d¿aquests «cercles de pau». Alhora, les guerres privades foren emmarcades i limitades tant pel que fa a la durada com a la dimensió.En un sentit contrari, les «trenta passes» apareixen en els textos dels concilis i per això les trobem dins la tradició jurídica de l¿Església, és a dir, com a cultisme. Acaben formant part dels Usatges de Barcelona, on, com a concepte important del moviment pacifista, indica exactament la zona protegida damunt la qual la Treva de Déu es desplegava.
internal-pdf://1566288794/Gergen-2005-Le vocabulaire de la protection ju.pdf
Gergen, Thomas. 2005. "DIE AUSWERTUNGSPFLICHT DES VERLEGERS BEI ÜBERSETZUNGSVERTRÄGEN – ANMERKUNG ZU BGH I ZR 136/01 (17. JUNI 2004)." Revista de Llengua i Dret 43
internal-pdf://2953234444/Gergen-2005-DIE AUSWERTUNGSPFLICHT DES VERLEGE.pdf
Gergen, Thomas. 2006. "Neuere französisch-deutsche Übersetzungsprobleme aus der juristischen Praxis." Revista de Llengua i Dret 45: 257-268.
internal-pdf://2550207918/Gergen-2006-Neuere französisch-deutsche Überse.pdf
Gergen, Thomas. 2007. "Lexikon zu zentralen begriffen der juristischen fachsprache -die wortfelder recht und gericht." Revista de Llengua i Dret 48: 59-98.
Abstract: Thomas Gergen In this article I am presenting the results of my research: a lexicon of the main words of legal terminology in German language, for which purpose I have taken into account both compound words and the semantic fields of law (I) and court of justice (II). On finishing, I made a selection of the chosen bibliography and a summary of the most relevant sources of information (III).In the "law" (I) semantic field, I examine the etymology of the term "law" and "court of justice", as well as the legal regulations, what we understand by objective law and subjective law and what imperative regulation and dispositive regulation means. I then go on to analyse the terms court, justice, constitution and their derived words (II). Finally, I provide the reader with a list of the most significant sources of information for the creation of the lexicon (III). This article is not intended just for jurists, but also for linguists that work with legal texts on public, civil and criminal law.
En aquest article, presento el resultat de la meva investigació: un lexicó dels principals mots de la terminologia jurídica en llengua alemanya per al qual he tingut en compte tant les paraules compostes com els camps semàntics "dret" (I) i "tribunal de justícia" (II). En acabat, he fet un recull de la bibliografia escollida i un sumari de les fonts d'informació més rellevants (III). En el camp semàntic "dret" (I) examino l'etimologia dels termes dret i tribunal de justícia, així com les normes jurídiques, què entenem per dret objectiu i per dret subjectiu i què signifiquen norma imperativa i norma dispositiva. Tot seguit, analitzo els termes tribunal, justícia, constitució i els mots que se'n deriven (II). Finalment, poso a disposició del lector una llista amb les fonts d'informació més significatives per a la creació del lexicó (III). Aquest article no ha de servir tan sols a juristes, sinó també a lingüistes que treballin amb textos jurídics sobre dret públic, dret civil i dret penal.
internal-pdf://1782280499/Gergen-2007-Lexikon zu zentralen begriffen der.pdf
Gergen, Thomas. 2008. "Le langage juridique dans le domaine de la juridiction du travail. L'exemple franco-allemand." Revista de Llengua i Dret 50: 89-103.
internal-pdf://0352118596/Gergen-2008-Le langage juridique dans le domai.pdf
Gergen, Thomas. 2008. "Sprachengesetzgebung in Katalonien in Geschichte und jüngster Gegenwart." Revista de Llengua i Dret 49: 143-178.
Abstract: Simplement: cal conservar la Llei lingüística del 1983 o bé renovar-la de soca-rel? Aquesta pregunta, fins i tot, encara es plantejava al final de l'àrdua tasca de la ponència del català duta a terme pel grup de treball del Parlament català que, des del gener fins al desembre de 1997, va estar treballant en un nou projecte de llei lingüística per a la comunitat autònoma de Catalunya, que fos útil i capaç d'obtenir la majoria. Els parlamentaris van intentar, amb dificultat, recollir en un text legislatiu els diferents suggeriments dels grups socials i les propostes dels partits polítics. La dificultat de trobar un equilibri en l'ús del castellà i del català no era ni és nova, sinó que és quasi tan antiga com aquestes llengües. El rerefons del debat lingüístic en l'elaboració de la Llei de política lingüística (LPL), que encara es va poder aprovar en la darrera sessió plenària del Parlament de Catalunya, el 30 de desembre de 1997, es pot percebre en la història del bilingüisme a Catalunya i en la situació anterior als intents de normalització fins que es va aprovar la primera llei lingüística, la Llei de normalització lingüística de Catalunya (LNL), el 6 d'abril de 1983. Aquesta norma va configurar les arrels del debat lingüístic, que va ser primordial per discutir i formular el text legislatiu de la LPL. Els debats giraven a l'entorn de la dimensió del català en aquells àmbits en els quals, fins feia poc, el català no tenia res a fer en contra del castellà, com ara l'economia privada, la publicitat i la justícia. La batalla per l'etiquetatge de productes en català va degenerar, fins i tot, en un conflicte d'interessos i la Comissió Europea a Brussel·les hi va haver d'intervenir perquè dubtava de si la legislació espanyola era conforme al dret europeu respecte d'aquest punt. Manifestar-se inequívocament per l'etiquetatge en català també va situar la resta de l'economia general catalana davant d'una prova conflictiva, pel que fa a l'increment dels costos de producció derivats de l'etiquetatge en català. El problema es va reduir, a la fi, a la qüestió de si el català té les característiques d'una llengua oficial de la Comunitat Europea fàcil d'entendre per al consumidor. Pel que fa a aquest punt, l'article s'hi refereix de manera detallada i s'hi treballen les possibles línies d'argumentació. El debat lingüístic, amb motiu de la LPL, va estar influït, a més, pel desig d'enfortir la unitat lingüística del català dins dels Països Catalans per poder actuar a escala internacional. Per això es va sol·licitar a Andorra que millorés la situació del català mitjançant una llei lingüística més àmplia, que, fins i tot, preveiés quotes i sancions per a qui l'infringís.
Should we simply maintain the linguistic law of 1983 or renew the roots of the law on Catalan? This question was still being addressed at the end of the arduous task of the report on Catalan carried out by the task force of the Catalan Parliament which, between January and December 1997, was engaged in a new draft linguistic law for the Autonomous Community of Catalonia that would be useful and would be able to secure a majority. The Parliamentarians struggled to include the different suggestions of social groups and the proposals of the political parties in the draft law. The difficulty of striking a balance between the use of Spanish and Catalan neither is nor was new, but rather is almost as old as the languages themselves. The background to the linguistic debate in the preparation of the Llei de política lingüística [Linguistic Policy Law] (LPL), which was eventually approved at the last plenary session of the Parliament of Catalonia, on December 30, 1997, is to be found in the history of bilingualism in Catalonia and in the situation before the attempts at harmonisation until the enactment of the first linguistic law Llei de normalització lingüística a Catalunya [Law of linguistic harmonisation in Catalonia] (LNL) on April 6, 1983. This law configured the roots of the language debate, which was pivotal in discussing and formulating the text of the LPL. The debates hinged on the dimension of Catalan in areas in which, until relatively recently, the language could not compete against Spanish, such as private economy, advertising and justice. The battle for the labelling of products in Catalan even degenerated into a conflict of interests, and the European Commission in Brussels was obliged to intervene because it had doubts as to whether the Spanish legislation was complying with European law on this point. Coming out unequivocally in favour of labelling in Catalan also placed the rest of the general Catalan economy in a certain plight due to the increase in production costs arising from labelling in Catalan. The problem boiled down, at the end of the day, to the issue of whether Catalan has the characteristic of an official language of the European Community easily understood by the consumer. The following article will address this issue in greater detail and will develop the possible lines of argument. The linguistic debate, at the time of the LPL, was influenced, moreover, by the desire to strengthen the linguistic unity of Catalan in the Catalan-speaking countries in order to be able to act at international level. This is why Andorra was petitioned to improve the status of Catalan by means of a broader law which would even provide for quotas and penalties for infringement.
internal-pdf://2426206481/Gergen-2008-Sprachengesetzgebung in Katalonien.pdf
Gergen, Thomas. 2009. "Probleme der vereinbarkeit von art. 34 der LPL mit dem europarecht in der sprachendebatte zur LPL." Revista de Llengua i Dret 51: 201-230.
internal-pdf://1869470109/Gergen-2009-Probleme der vereinbarkeit von art.pdf
Gergen, Thomas. 2010. "Übersetzung juristischer Fachtexte aus der europarechtlichen Praxis: Französisch - Deutsch." Revista de Llengua i Dret 53: 267-275.
internal-pdf://4084960714/Gergen-2010-Übersetzung juristischer Fachtexte.pdf
Giménez García, Roser, and Jordi Cicres i Bosch. 2019. "Queralt, Sheila. (2019). Decálogo para solicitar una pericial lingüística." Revista de llengua i dret (72): 362-364. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=7195324.
Abstract: Decálogo para solicitar una pericial lingüística se centra en el ámbito de la lingüística forense conocido como lenguaje evidencial. De forma muy breve (23 páginas) y utilizando un lenguaje sencillo, que huye de los tecnicismos, desgrana de manera accesible los servicios que más comúnmente ofrecen los lingüistas forenses a sus tres grandes destinatarios: actores del mundo de la justicia (jueces, abogados, fiscales...), agentes policiales de distintas unidades y ciudadanos de a pie que se ven envueltos en situaciones que pueden llegar al terreno jurídico.
Ginebra i Serrabou, Jordi. 1990. "Europa: llengües en contacte, llengües en conflicte." Revista de Llengua i Dret 14: 355-358.
internal-pdf://0628174983/Ginebra i Serra-1990-Europa_ llengües en conta.pdf
Gómez Font, Alberto. 2009. "Abogacía y corrección idiomática." Revista de Llengua i Dret 51: 187-200.
internal-pdf://3422857380/Gómez Font-2009-Abogacía y corrección idiomáti.pdf
Gómez Guzmán, Carmen. 2018. "Las sentencias Covaci y Sleutjes: alcance del derecho a traducción de documentos esenciales en procesos penales dentro de la Unión Europea." Revista de Llengua i Dret 70: 72-86.
Abstract: There are many international and national texts that include the right to linguistic assistance in the judicial context of the criminal process as a fundamental right of every suspect or accused person unfamiliar with the language of the process. With the approval of Directive 2010/64/EU on the right to interpretation and translation in criminal proceedings, the right to interpretation of oral communications and translation of written documents has been proclaimed as differentiated guarantees that contemporarily protect non-native speakers. There is no doubt that this distinction has contributed significantly to the greater visibility of the right to translation, which for years has been overshadowed by interpretation as far as the judicial field is concerned. However, its limits are still vague. The Covaci and Sleutjes judgements symbolize the first opportunity for the Court of Justice of the European Union to respond to two prejudicial matters that question the international court concerning the scope of this guarantee, and which has led to an interesting debate on the extent to which the reference European standard protects the right to translation of essential documents.
Son numerosos los textos internacionales y nacionales que recogen el derecho a la asistencia lingüística en el contexto judicial del proceso penal como derecho fundamental de todo sospechoso o acusado desconocedor de la lengua del proceso. Con la aprobación de la Directiva 2010/64/UE relativa al derecho a interpretación y traducción en procesos penales se ha proclamado el derecho a interpretación de comunicaciones orales y traducción de documentos escritos como garantías diferenciadas que tutelan contemporáneamente al justiciable alófono. No cabe duda de que esta distinción ha coadyuvado en gran medida a la mayor visibilidad del derecho a traducción, que durante años ha estado ensombrecido por la interpretación en lo que al ámbito judicial se refiere. Sin embargo, sus límites continúan siendo difusos. Las sentencias Covaci y Sleutjes simbolizan la primera oportunidad del Tribunal de Justicia de la Unión Europea de responder a dos cuestiones prejudiciales que cuestionan al tribunal internacional sobre el alcance de esta garantía, lo que ha propiciado un interesante debate sobre hasta qué punto la norma europea de referencia protege el derecho a traducción de documentos esenciales.
Gómez Guzmán, Carmen. 2018. "Les sentències Covaci i Sleutjes: Abast del dret a traducció de documents essencials en processos penals dins la Unió Europea." Revista de Llengua i Dret 70: 71-85. https://doi.org/10.2436/rld.i70.2018.3177.
Abstract: Són nombrosos els textos internacionals i nacionals que recullen el dret a l'assistència lingüística en el context judicial del procés penal com a dret fonamental de tot sospitós o acusat desconeixedor de la llengua del procés. Amb l'aprovació de la Directiva 2010/64/UE, relativa al dret a interpretació i traducció en processos penals, s'ha proclamat el dret a interpretació de comunicacions orals i traducció de documents escrits com a garanties diferenciades que tutelen contemporàniament el justiciable al·lòfon. No hi ha cap dubte que aquesta distinció ha contribuït en gran mesura a la major visibilitat del dret a la traducció, que durant anys ha estat ombrejada per la interpretació en allò que concerneix l'àmbit judicial. Tanmateix, els seus límits continuen sent difosos. Les sentències Covaci i Sleutjes simbolitzen la primera oportunitat del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de respondre a dues qüestions prejudicials que qüestionen el tribunal internacional sobre l'abast d'aquesta garantia, cosa que ha propiciat un debat interessant sobre fins a quin punt la normativa europea de referència protegeix el dret a traducció de documents essencials.
González Martínez, Xosé. 1986. "O fomento do uso público da lingua desde a Administración local." Revista de Llengua i Dret 8: 43-53.
internal-pdf://3829176294/González Martín-1986-O fomento do uso público.pdf
Gonzalez Montañés, Alberte. 1994. "A normalización lingüística na administración de xustiza: Situación e alternativas." Revista de Llengua i Dret 22 105-117.
internal-pdf://4268441167/Gonzalez Montañ-1994-A normalización lingüísti.pdf
González Moreno, Juana María. 2010. "Las ambigüedades del lenguaje jurídico como una forma de control de la autonomía reproductiva de las mujeres. Una mirada al orden internacional." Revista de Llengua i Dret 53: 55-80.
Abstract: Este trabajo trata de poner en evidencia el control de la autonomía reproductiva de las mujeres que el Derecho realiza en tanto lenguaje que lleva implícito el poder, tomando como punto de contraste el orden internacional, casi sacralizado en nuestros días. El análisis de este orden jurídico muestra cómo las ambigüedades creadas o reproducidas en su seno en torno a la autonomía reproductiva de las mujeres y el estatuto del nasciturus, constituyen formas de controlar el cuerpo y el espíritu de las mujeres.
This paper aims to highlight the control of women's reproductive autonomy engaged in by the Law as a language in which power is implicit, as opposed to the international order, which has practically been made sacred in our day. The analysis of this legal order shows how the ambiguities created or reproduced in its midst, revolving around women's reproductive autonomy and the status of the nasciturus, constitute ways in which to control a woman's body and spirit.
internal-pdf://2040651417/González Moreno-2010-Las ambigüedades del leng.pdf
González Salgado, José Antonio. 2011. "La elección lingüística como fuente de problemas jurídicos." Revista de Llengua i Dret 55: 57-79.
internal-pdf://0945117259/González Salgad-2011-La elección lingüística c.pdf
González Salgado, José Antonio. 2014. "Elements anafòrics en les sentències actuals: els adjectius deverbals de participi." Revista de llengua i dret (62): 23-34. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=4902993.
Abstract: Una de les principals característiques dels textos juridicoadministratius des del punt de vista lingüístic és l'abús de paraules i expressions que indiquen que ens trobem davant d'una cosa que ja ha aparegut en el discurs, és a dir, el que s'anomena elements anafòrics.En la tradició textual jurídica espanyola, destaca un element sobre la resta de procediments que es posen en pràctica per marcar l'anàfora: el participi dicho utilitzat freqüentment com a adjectiu demostratiu. En aquesta contribució ens centrarem, no obstant això, en altres adjectius -tots ells deverbals de participi- que s'incorporen al sistema de marcatge anafòric posteriorment a dicho: citado, mencionado, referido, aludido, referenciado, señalado, etc.D'una banda, oferirem els índexs de freqüència i la classificació d'aquests adjectius en funció dels contextos sintàctics en els quals apareixen en textos de la jurisprudència actual (el corpus està format per 500 sentències dels sis primers mesos de l'any 2013); i, d'una altra, proposarem la data a partir de la qual aquests adjectius comencen a competir amb dicho per marcar l'anàfora en els textos jurídics.
González Salgado, José Antonio. 2015. "Problemas de precisión del discurso jurídico: (aproximación desde el ámbito de la asesoría lingüística)." Revista de llengua i dret (64): 47-62. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5281954.
Abstract: En aquest article ens fixarem en el que segurament defineix amb major propietat l'escriptura jurídica: la precisió textual. En concret, abordem dues qüestions fins a cert punt antagòniques: la primera està dedicada als tres apartats que, des del nostre punt de vista, són crucials per dotar de precisió lingüística el text jurídic (ús dels signes de puntuació, correcció gramatical i maneig adequat del vocabulari); la segona desenvolupa un aspecte al qual hem denominat la falsa precisió del text jurídic, que comprèn determinats procediments fets servir pels juristes amb la intenció d'aconseguir la màxima precisió, però que ocasionen efectes contraris als desitjats (ambigüitat i complexitat).
González-Montesino, Rayco H. 2020. "La interpretación de lengua de signos en el ámbito judicial: ¿una cuestión de accesibilidad o de derechos lingüísticos?" Revista de Llengua i Dret 74: 75-89. https://doi.org/10.2436/rld.i74.2020.3451.
internal-pdf://0719884463/González-Montes-2020-La interpretación de len.pdf
Govaert, Serge. 1985. "Dix ans de "Décret de septembre"." Revista de Llengua i Dret 5: 111-162.
internal-pdf://3172685925/Govaert-1985-Dix ans de _Décret de septembre_.pdf
Grau Mateu, Josep. 2015. "El català, llengua de govern: la política lingüística de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1924)." Revista de llengua i dret (64): 86-101. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5281958.
Abstract: Aquest article estudia un conjunt d'aspectes, alguns d'ells poc coneguts, de la presència de la llengua catalana a la Mancomunitat de Catalunya. En primer lloc, analitza l'ús del català per part de la Mancomunitat en àrees com les sessions de govern, l'administració, els documents d'ús intern, les publicacions institucionals o l'escola. En segon lloc, mostra algunes de les limitacions que va tenir la política lingüística de la Mancomunitat; per exemple, en els terrenys de l'ensenyament del català i de la lectura en català. Finalment. l'article comenta quina va ser la política lingüística dels governs espanyols fins el 1923, i relata la castellanització de la Mancomunitat per part de la Dictadura de Primo de Rivera. Es presenten també dades sobre la presència del català a l'Ajuntament de Barcelona i a la Diputació de Barcelona en aquest període.
Gregori Torada, Nuria. 1994. "El uso de la lengua catalana en Cuba durante el siglo XIX: L'ús de la llengua catalana a Cuba durant el segle XIX." Revista de Llengua i Dret 21: 71-78.
internal-pdf://3647958407/Gregori Torada-1994-El uso de la lengua catala.pdf
Griley i Martínez, Yvonne, and Pepa Comas Sanmartí. 1990. "Quines són les causes que dificulten la normalització lingüística a l'Administració autonòmica catalana?" Revista de Llengua i Dret 14 291-304.
internal-pdf://2044897681/Griley i Martín-1990-Quines són les causes que.pdf
Griley Martínez, Yvonne. 1987. "Notícia del Cantó grisó." Revista de Llengua i Dret 9: 153-154.
internal-pdf://3259267546/Griley Martínez-1987-Notícia del Cantó grisó.pdf
Griley Martínez, Yvonne. 1993. "Consideracions sobre el procediment de la subvenció i les possibilitats d’intervencionisme administratiu en matèria de normalització lingüística." Revista de Llengua i Dret 19 117-127.
internal-pdf://2706896562/Griley Martínez-1993-Consideracions sobre el p.pdf
Griley Martínez, Yvonne. 1995. "Llengua catalana i informàtica: una actualització." Revista de Llengua i Dret 24: 201-221.
internal-pdf://1129566355/Griley Martínez-1995-Llengua catalana i inform.pdf
Grin, François. 2006. "Peut-on faire confiance au modèle 1 + >2 >> ? Une évaluation critique des scénarios de communication dans l'Europe multilingue." Revista de Llengua i Dret 45 217-234.
internal-pdf://2511712076/Grin-2006-Peut-on faire confiance au modèle 1.pdf
Gruning, Hans Georg. 1993. "Langues et glottopolitiques en Tyrol du Sud." Revista de Llengua i Dret 19 95-104.
internal-pdf://3936859992/Gruning-1993-Langues et glottopolitiques en Ty.pdf
Grzech, Karolina, Anne Schwarz, and Georgia Ennis. 2019. "Resistim dividits o ens enfonsem units?: L'impacte de l'estandardització en les varietats lingüístiques orals: un estudi de cas del quítxua amazònic." Revista de llengua i dret (71): 123-145. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6958067.
Abstract: Aquest article és una contribució al debat sobre l’estandardització de les llengües minoritàries parlades en cultures predominantment orals. Centrant-nos en el quítxua amazònic (terres baixes de l’Equador), mostrem com la introducció d’una norma escrita pot minar la transmissió del llenguatge, generar ideologies contradictòries i inculcar objectius també contradictoris en les comunitats de parla. El nostre enfocament combina la lingüística descriptiva i l’etnografia. En primer lloc, examinem l’abast de la variació en el quítxua amazònic i comparem les varietats locals amb l’estàndard. Complementem aquests resultats amb les percepcions i les actituds dels parlants cap a la variació, detectada tant en el discurs com les pràctiques lingüístiques. Demostrem que sovint aquestes percepcions tenen poc a veure amb els elements lingüístics estandarditzats, però que això no exclou que tinguin actituds molt clares cap al que perceben com a estàndard. Per explicar-ho, proposem que els parlants de quítxua amazònic valorin l’autenticitat per sobre de la intel·ligibilitat mútua, en contradicció amb ideologies que assignen valor a les llengües sobre la base del seu potencial com a eines de comunicació més àmplia. Acabem recomanant polítiques basades en els resultats d’aquest estudi i que són aplicables a les varietats orals minoritzades en altres contextos.
Guibernau Berdún, Montserrat. 2003. "Diversitat cultural i lingüística a la Unió Europea: reflexions i propostes des de Catalunya." Revista de Llengua i Dret 39 35-52.
Abstract: Using the current status of Catalonia and the Catalan language within the European Union as a point of reference, this article offers a series of proposals aimed at promoting cultural and linguistic diversity within the European Union, in accordance with the principles and values espoused in community documents. Today, Catalonia enjoys the status of region within the European Union and, it is still not a European electoral district. This means that Catalans gain access to the European Union through the representatives of Spain, and Catalonia has no direct access to community decision-making bodies. Within the European Union, Catalan has the status of "regional language", although 11 million Europeans in three member state territories (Spain, France and Italy) are familiar with it. And then there is the Principality of Andorra, where it is an official language. With the upcoming expansion in 2004, the European Union will welcome ten new countries and Catalan will be the tenth most spoken language in the European Union. Nevertheless, it is improbable that it will be granted the status of an official European Union language, despite the fact that it has this official consideration in three European regions with a legislative branch. Guibernau highlights the fact that Catalonia¿s relationship with the European Union, as is the case for other European regions with a legislative branch, poses problems of recognition. Illustrative of this point is the fact that the citizens of the 75 European regions within the European Union that have a legislative branch, many of which enjoy specific cultures and languages, are requesting the European Union to recognize the legislative and administrative importance of regional authorities and their contribution to the service of democracy. These regions make up 56.3% of the European Union¿s population, and they make their argument not only in terms of the principle of subsidiarity, but also because of the impact that these regions have on the functioning of the European Union. The article studies the growing complexity of European language and cultural diversity, a diversity which is only accentuated by the expansion and by the increase in the number of immigrants.Relying on the principles and values of the European Union, Guibernau presents a series of proposals in three areas: 1) protecting the cultural diversity of the European Union; 2) protecting and developing the languages currently defined as "regional or minority" languages, while at the same time requesting official status for Catalan within the European Union, and 3) adopting steps to take for new immigrants to the European Union and dealing with the new challenges their increasing numbers will entail.
internal-pdf://0914276285/Guibernau Berdú-2003-Diversitat cultural i lin.pdf
Gustafsson, Kristina, Eva Norström, and Petra Höglund. 2019. "Interpreting or brokering in Swedish public service institutions: The use of children for multilingual communication in public services." Revista de Llengua i Dret 71: 13-26. https://doi.org/10.2436/rld.i71.2019.3260.
Abstract: The aim of this article is to analyse experiences of using children as language brokers in Swedish public services, and the consequences of doing so. We begin by discussing and comparing the two concepts of brokering and interpreting. We then go on to analyse and discuss data obtained by quantitative and qualitative methods, including two online surveys whose respondents worked in health care and social services, and seven group interviews which included persons with experience of language brokering as children. A main result is the existence of discrepancies between how public service staff described their experiences of using children as interpreters, and how child interpreters perceived their situation. The former assert that children are rarely used as interpreters, only in critical situations or for simple assignments, and never on a regular basis. By contrast, interviewees with experiences of language brokering as children declare that they were regularly called on to interpret, every day, and in all kinds of situations. They testify that they were not asked for their consent, nor was their presence ever questioned. Although contradictory, both perspectives are relevant and describe the reality of those who participated in the surveys and group interviews. The discrepancy can be explained by the fact that the parents and relatives of the brokering children may have had encounters with diferent public service institutions several times a week. If all these institutions legitimised the use of children on isolated occasions and in simple and acute situations, this can seem like full-time work from the perspective of the child. Finally, we focus on the consequences for patients and service users in terms of legal certainty and discrimination.
internal-pdf://0304088673/Gustafsson-2019-Interpreting or brokering in S.pdf
Häberle, Peter. 1999. "Teoria de la Constitució com a ciència de la cultura en l’exemple dels 50 anys de la Llei fonamental." Revista de Llengua i Dret 32 41-64.
internal-pdf://0552910246/Häberle-1999-Teoria de la Constitució com a ci.pdf
Haensch, Günthër. 1983. "Les llengües d’especialitat o tecnolectes." Revista de Llengua i Dret 1 9-16.
internal-pdf://0631704565/Haensch-1983-Les llengües d’especialitat o tec.pdf
Henríquez Salido, Maria do Carmo. 2004. "Las condiciones de producción y de interpretación de Ias sentencias de la Sala de lo Penal del Tribunal Supremo." Revista de Llengua i Dret 45 33-60.
internal-pdf://0352406203/Henríquez Salid-2004-Las condiciones de produc.pdf
Henríquez Salido, Maria do Carmo. 2008. "Los adverbios en "-mente" en la Constitución de 1978." Revista de Llengua i Dret 50: 53-87.
internal-pdf://1395235118/Henríquez Salid-2008-Los adverbios en _-mente_.pdf
Henríquez Salido, Maria do Carmo. 2019. "Gallastegi Aranzabal, César. (2017). Euskera y régimen foral. Lengua, comunicación, poder y derecho en Bizkaia, Gipuzkoa y Álava (1500-1876)." Revista de llengua i dret (72): 354-357. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=7195321.
Henríquez Salido, Maria do Carmo, Fernando Alañón Olmedo, David Ordóñez Solís, Josefa Otero Seivane, and Pedro F. Rabanal Carbajo. 2014. "La fórmula «in dubio» en la jurisprudència actual." Revista de llengua i dret (62): 5-22. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=4902276.
Abstract: En aquest article s'analitzen grups sintàctics, oracions i expressions llatines que, encara que no presenten un verb, expressen continguts modals semblants a les oracions. S'estudia específicament el grup preposicional integrant de l'expressió fixa in dubio pro reo des del punt de vista etimològic i gramatical, el seu paral·lelisme amb altres màximes del dret romà, els tecnicismes creats per designar conceptes jurídics nous i la seva freqüència d'aparició en la jurisprudència del Tribunal Suprem (TS) en el període 2011 a 2013. Es comenten divuit principis i màximes de juristes romans o formulades per autors de les compilacions canòniques medievals i en segles posteriors, amb ús real documentat en resolucions de la sales Civil, Penal, Contenciosa Administrativa (C-A) i Social.
Henríquez Salido, Maria do Carmo, Fernando Alañón Olmedo, David Ordóñez Solís, Josefa Otero Seivane, and Pedro F. Rabanal Carbajo. 2015. "El principio procesal "iura novit curia" en la jurisprudencia del Tribunal Supremo." Revista de llengua i dret (64): 1-15. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5281917.
Abstract: Després d'haver dut a terme l'observació empírica de l'ús real de les màximes llatines en les resolucions del Tribunal Suprem, s'ha comprovat que set presenten una notable freqüència d'aparició. L'aforisme iura novit curia elegit en aquesta ocasió - principi que no és romà, sinó medieval - pressuposa la facultat que tenen els tribunals per trobar el dret aplicable a la solució del cas, si bé aquesta qüestió s'ha d'extreure dels fets al·legats i provats, ha de vetllar per l'harmonia necessària amb la pretensió deduïda, amb el petitum i la causa petendi. S'estudia aquest principi processal des del punt de vista etimològic i gramatical i es recullen les interpretacions usuals i admissibles en dret en el període 2013-2014, a partir d'un corpus constituït per 306 documents, corresponents a les sales civil, penal, contenciosa administrativa i social del Tribunal Suprem.
Henríquez Salido, Maria do Carmo, Fernando Alañón Olmedo, David Ordóñez Solís, Josefa Otero Seivane, and Pedro F. Rabanal Carbajo. 2016. "La cláusula rebus sic stantibus en la jurisprudencia actual." Revista de llengua i dret (66): 189-207. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5761112.
Abstract: Starting from the atavistic ideal of getting legal language to be clear, precise and concise, but without dispensing with “the weight of dogmatics and tradition in the development of legal culture,” this article examines the rebus sic stantibus clause, which is inserted in a complex sentence, reconstructed based on the formulas that have been documented in Spanish Supreme Court decisions. It reveals the obscure Roman and medieval originals of the phrase and its possible development by some jurist or school in the 16th - 17th centuries. The article describes its functional component parts, its possible interpretations and the legal context of its use in international law and in supranational European law. The paper studies the development of legal scholarship on the application of the clause from 1940 to the present, and specifically, in the period from 2013 to 2015, in the First Chamber of Civil Court, the Third Chamber of Administrative Law Court, and the Fourth Chamber of Labor Court.
A partir del atávico ideal encaminado a conseguir que el lenguaje jurídico sea claro, preciso y conciso, pero sin prescindir «del peso de la dogmática y de la tradición en la elaboración de la cultura jurídica», en este artículo se examina la clausula rebus sic stantibus, inserta en una oración compleja, reconstruida a partir de las formulaciones documentadas en las resoluciones del Tribunal Supremo. Se desvela su oscuro origen romano y medieval y su posible elaboración por algún jurista o escuela de los siglos XVI-XVII. Se describen sus constituyentes funcionales, sus posibles interpretaciones y el contexto jurídico de su uso en el Derecho Internacional y en el Derecho supranacional europeo. Se estudia la evolución de la doctrina jurisprudencial en la aplicación de la cláusula desde el año de 1940 hasta la actualidad y, específicamente, en el periodo 2013-2015, en la Sala Primera de lo Civil, la Sala Tercera de lo Contencioso-Administrativo y la Sala Cuarta de lo Social.
Henríquez Salido, Maria do Carmo, and Juan Antonio Hernández Corchete. 2006. "El léxico jurídico en el procedimiento administrativo." Revista de Llengua i Dret 46: 129-180.
internal-pdf://2442186140/Henríquez Salid-2006-El léxico jurídico en el.pdf
Henríquez Salido, Maria do Carmo, and Concepción Varela Portela. 2010. "La lengua especializada en la doctrina del Tribunal Constitucional." Revista de Llengua i Dret 54: 33-78.
Abstract: En este artículo se describen y explican los principios y las características de la lengua especializada 'observada empíricamente en 2300 sentencias dictadas por el Tribunal Constitucional', las combinaciones de las palabras y los grupos que forman. Se examinan nombres de acción deverbales, nombres de cualidad deadjetivales, los adjetivos calificativos y relacionales, y los adverbios en 'mente. Se estudian los conectores discursivos y el procedimiento morfológico más utilizado para la formación de palabras (el proceso de derivación).
This article describes and explains the principles and characteristics of specialized language, observed empirically in the 2,300 rulings handed down by the Constitutional Court, and the word combinations and groups such word combinations form. Deverbal action nouns, deadjectival quality nouns, qualifying and relational adjectives, and 'mente adverbs are examined. Discourse connectors and the most commonly used morphological process for word formation (the derivative process) are studied.
internal-pdf://1101513900/Henríquez Salid-2010-La lengua especializada e.pdf
Herberts, Kjell, and Christer Laurén. 1994. "Les forces centrípetes i centrífugues que afecten la política lingüística a Escandinàvia." Revista de Llengua i Dret 21: 55-69.
internal-pdf://2880811459/Herberts-1994-Les forces centrípetes i centríf.pdf
Hernàndez, Francesc, and Francesc Mercadé. 1990. "Identitat i llengua, anàlisi d’una experiència." Revista de Llengua i Dret 14 305-322.
internal-pdf://2426206441/Hernàndez-1990-Identitat i llengua, anàlisi d’.pdf
Hernández Galilea, Jesús Miguel. 2015. "El proceso judicial como "espacio comunicativo"." Revista de llengua i dret (64): 29-46. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5281953.
Abstract: S'aborda en aquest article la possibilitat i conveniència d'estudiar el procés des del punt de vista de la pragmàtica i les conseqüències beneficioses que se'n deriven, especialment per la seva contribució a una millor comprensió del funcionament i raó de ser del procés judicial. Per arribar a aquesta conclusió es parteix de la relació entre dret i llenguatge, així com de la peculiar posició d'aquest procés en el fenomen jurídic. Després d'analitzar els diversos nivells de comunicació que es produeixen en el món jurídic i la necessitat de distingir entre els plans processal i procedimental es mostren les referències comunicatives que tenen diversos aspectes del procés judicial i el relleu que adquireixen en ser estudiades des d'aquesta perspectiva.
Herremans, M. P. 1985. "La commission permanente de controle linguistique (CPCL)." Revista de Llengua i Dret 5: 163-192.
internal-pdf://0304089095/Herremans-1985-La commission permanente de con.pdf
Hidalgo Navarro, Antonio, and Cristina Villalba Ibáñez. 2016. "Problemas de uso del lenguaje oral en sede judicial: algunas propuestas de mejora." Revista de llengua i dret (66): 208-225. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5761113.
Abstract: The aim of this paper is to reflect on the use that professionals make of legal language in the courthouse, with a view towards offering some proposals for improvement. Towards that end, the first two sections consider some proposals to optimize legal language that were implemented in Spain and other European countries. In this sense, it is worth pointing out that most of the initiatives have neglected the oral aspect of language, focusing fundamentally on written language. This being the case, basing its findings on the corpus of texts analyzed, this study describes some frequent problems that interfere with a clear and efficient use of oral language in legal discourse; the various examples are accompanied by proposals for improvement that are explained in the corresponding section. A novel aspect of the present study is the specific attention it pays to the vocal, sound-producing component of oral discourse in the courtroom, in accordance with the contributions included for the area of oral language in the Report of Recommendations from the Commission for the Modernization of Legal Language (Ministry of Justice, 2011). Finally, we propose some ideas that aim to help render this discourse more comprehensible, thereby facilitating the professional exercise of law and the relationship between justice and the citizenry
Este trabajo se propone reflexionar sobre el uso que los profesionales hacen del lenguaje jurídico en sede judicial, con el objetivo de ofrecer algunas propuestas de mejora. Para ello, en los dos primeros apartados se consideran algunas propuestas de optimización del lenguaje jurídico llevadas a cabo en España y otros países europeos. Es destacable en este sentido que la mayoría de iniciativas ha desatendido la vertiente oral del lenguaje, centrándose fundamentalmente en la lengua escrita. Así pues, a partir del corpus analizado, este estudio describe algunos problemas frecuentes que interfieren en un empleo claro y eficaz del lenguaje oral en el discurso jurídico; los diferentes ejemplos van acompañados de propuestas de mejora que se explican en el apartado correspondiente. Por lo demás, un aspecto novedoso del presente estudio es su incidencia específica en el componente vocal y de producción sonora del discurso oral en sede judicial, de acuerdo con las aportaciones incluidas para el campo del lenguaje oral en el Informe de Recomendaciones de la Comisión para la Modernización del Lenguaje Jurídico (Ministerio de Justicia, 2011). Por último, se proponen algunas ideas que pretenden ayudar a hacer más comprensible este discurso y facilitar así el ejercicio profesional del derecho y la relación entre justicia y ciudadano.
Ingla i Torné, Montserrat. 2005. "Llengua catalana i identitat: ús i model a les Terres de l'Ebre." Revista de Llengua i Dret 43
internal-pdf://0628174943/Ingla i Torné-2005-Llengua catalana i identita.pdf
Insua, Emilio Xosé. 2008. "Entre la esperanza, el escepticismo y algunas resistencias: el idioma gallego en el sistema educativo actual." Revista de Llengua i Dret 50: 257-272.
internal-pdf://1244316427/Insua-2008-Entre la esperanza, el escepticismo.pdf
Iriondo Arana, Xabier. 1997. "La ordenación jurídica del multilingüísmo en Finlandia: L'ordenació jurídica del multilingüisme a Finlàndia." Revista de Llengua i Dret 28: 91-123.
internal-pdf://4059243553/Iriondo Arana-1997-La ordenación jurídica del.pdf
Iriondo Arana, Xabier. 1997. "La ordenación jurídica del multilingüísmo en Finlandia: L?ordenació jurídica del multilingüisme a Finlàndia." Revista de Llengua i Dret (28): 91-123.
Jache, Irene. 1987. "Réfléxions sur l'apprentissage du français en Vallée d'Aoste." Revista de Llengua i Dret 9: 147-150.
internal-pdf://3194224861/Jache-1987-Réfléxions sur l'apprentissage du f.pdf
Jimena Quesada, Luis. 1993. "Els drets lingüístics en l'àmbit de les ràdios municipals: especial referència a la Comunitat Valenciana dins del nou marc comunitari europeu." Revista de Llengua i Dret 20: 61-80.
internal-pdf://3594751243/Jimena Quesada-1993-Els drets lingüístics en l.pdf
Jiménez, Ricardo María. 2013. "¿Se puede enseñar a persuadir a los alumnos de derecho con el metadiscurso? Una propuesta docente." Revista de Llengua i Dret 59: 42-58.
Abstract: Aquest article presenta una proposta docent sobre l'ensenyament de la persuasió en el discurs oral. En concret, se centra en la importància que els alumnes de dret aprenguin els conceptes principals de retòrica i que facin servir alguns senyals del metadiscurs del model de Hyland per persuadir a través de l'ethos, del logos i del pathos. La proposta docent correspon a diverses assignatures del grau de dret. La proposta docent, que correspon a una assignatura del grau de dret consta de quatre etapes. La primera busca endinsar els alumnes en la vida intel·lectual, per mitjà de la lectura reflexiva d'obres literàries relacionades amb l'àmbit jurídic. La segona proporciona als estudiants coneixements retòrics que són imprescindibles per saber persuadir. En tercer lloc, se'ls explica la teoria del metadiscurs i la seva rellevància per a la persuasió. Per últim, els alumnes redacten i pronuncien un discurs oral on apliquen els coneixements i les competències adquirides.
internal-pdf://2426206491/Jiménez-2013-¿Se puede enseñar a persuadir a.pdf
Jiménez Salcedo, Juan. 2017. "L’ús distintiu de la majúscula en llengua catalana: anàlisi d’un corpus de fonts convencionals aplicable a la redacció juridicoadministrativa." Revista de llengua i dret (68): 117-142. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6241945.
Abstract: La llengua catalana disposa d’un corpus important d’obres sobre convencions gràfiques. La recerca s’ha centrat en el buidatge de fonts que contenen convencions relatives a l’ús de les majúscules, convencions susceptibles d’ésser emprades en l’àmbit de la redacció juridicoadministrativa. Les fonts analitzades estan en molts casos relacionades directament amb aquest tipus de redacció, però s’han estudiat igualment obres de referència general i llibres d’estil. Els resultats han estat classificats en els tipus de designacions següents: tractaments protocol·laris, càrrecs i dignitats, designació de persones fora de la documentació protocol·lària, entitats o organismes formalment constituïts, institucions, normes jurídiques i documentació administrativa. La discussió dels resultats presenta alguns elements de reflexió analitzats al corpus: l’ús de l’antonomàsia conceptual i l’aplicació del principi de singularitat semàntica com a regles d’escriptura dels noms de càrrecs, la problemàtica de la constitució formal dels organismes i entitats i les seves repercussions en l’ús de la majúscula, el paper desenvolupat per les excepcions de designació (els correferents, les designacions abreujades o incompletes i els plurals aglutinadors), l’ambigüitat del concepte d’institució i les seves conseqüències gràfiques i les diferències entre les fonts pel que fa a la denominació dels instruments jurídics.
internal-pdf://3659141730/Jiménez Salcedo-2017-L’ús distintiu de la majú.pdf
Jiménez Salcedo, Juan, and Javier Moreno-Rivero. 2017. "Al voltant de la jurilingüística: principis i aplicacions de la recerca sobre llengua i dret." Revista de llengua i dret 68: 1-4. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6241937.
Abstract: Aquest article introdueix la secció monogràfica "De la traducció a la jurilingüística". En destaca que les contribucions que s’hi publiquen reflecteixen un marc interdisciplinar estable de relacions entre llengua i dret, des de paràmetres com ara la traducció, la interpretació, la formació, l’autopercepció professional, la recerca teòrica o l’elaboració terminològica, alhora que recullen algunes de les noves tendències en la matèria i revisen de manera crítica els paradigmes existents. Conclou que les aportacions publicades fan palesa la pertinència de la jurilingüística com a paradigma ampli i dinàmic a partir del qual poder pensar les relacions entre llengua i dret.
internal-pdf://2307482861/Jiménez Salcedo-2017-Al voltant de la juriling.pdf
Jiménez Salcedo, Juan, and Javier Moreno-Rivero. 2017. "On Jurilinguistics: The principles and applications of research on language and law." Revista de Llengua i Dret 68: 1-4. https://doi.org/10.2436/rld. i68.2017.3064.
Abstract: Aquest article introdueix la secció monogràfica "De la traducció a la jurilingüística". En destaca que les contribucions que s’hi publiquen reflecteixen un marc interdisciplinar estable de relacions entre llengua i dret, des de paràmetres com ara la traducció, la interpretació, la formació, l’autopercepció professional, la recerca teòrica o l’elaboració terminològica, alhora que recullen algunes de les noves tendències en la matèria i revisen de manera crítica els paradigmes existents. Conclou que les aportacions publicades fan palesa la pertinència de la jurilingüística com a paradigma ampli i dinàmic a partir del qual poder pensar les relacions entre llengua i dret.
internal-pdf://0304088653/Jiménez Salcedo-2017-On Jurilinguistics_ The p.pdf
Jiménez Salcedo, Juan Ramón. 2012. "La política de bilingüisme de l'Administració de justícia canadenca i les seves implicacions." Revista de Llengua i Dret 58: 74-91.
Abstract: L'article exposa la política de bilingüisme del Canadà pel que fa a les llengües de treball de l'Administració de justícia, als drets d'accés a la justícia en la llengua oficial pròpia i com aquesta política s'ha de posar en relació amb la política de normalització del francès que practiquen des de fa dècades les autoritats quebequeses. S'analitzen en primer lloc els dispositius legislatius que han permès el reconeixement d'un seguit de drets lingüístics a les comunitats de llengua oficial en situació minoritària (anglòfons al Quebec i francòfons fora d'aquesta província) i com la jurisprudència, principalment la de la Cort Suprema del Canadà, ha anat modificant el reconeixement d'aquests drets de manera evolutiva, considerant primer que el dret a fer servir una llengua oficial o l'altra als tribunals derivava d'un compromís polític però no es reconeixia com un veritable dret lingüístic, fins a la sentència Beaulac, on es donava una interpretació àmplia i liberal d'aquests drets i es considerava l'absoluta obligatorietat per a l'Administració de fornir les millors condicions per a llur desenvolupament. D'altra banda, aquest context legislatiu i jurisprudencial s'ha de posar en relació amb la política de normalització lingüística del francès a l'Administració quebequesa, la qual ha de reconèixer, però, els drets dels anglòfons a una justícia en llur llengua en una província on el francès està declarat com a única llengua oficial.
internal-pdf://3108117804/Jiménez Salcedo-2012-La política de bilingüism.pdf
Jiménez-Salcedo, Juan, and Javier Moreno-Rivero. 2017. "Presentació. Al voltant de la jurilingüística: principis i aplicacions de la recerca sobre llengua i dret." Revista de Llengua i Dret 68: 1-4. https://doi.org/10.2436/rld.i68.2017.3064
Abstract: Aquest article introdueix la secció monogràfica "De la traducció a la jurilingüística". En destaca que les contribucions que s’hi publiquen reflecteixen un marc interdisciplinar estable de relacions entre llengua i dret, des de paràmetres com ara la traducció, la interpretació, la formació, l’autopercepció professional, la recerca teòrica o l’elaboració terminològica, alhora que recullen algunes de les noves tendències en la matèria i revisen de manera crítica els paradigmes existents. Conclou que les aportacions publicades fan palesa la pertinència de la jurilingüística com a paradigma ampli i dinàmic a partir del qual poder pensar les relacions entre llengua i dret.
internal-pdf://0158535326/Jiménez-Salcedo-2017-Presentació. Al voltant d.pdf
Jiménez-Salcedo, Juan, and Javier Moreno-Rivero. 2017. "From translation to jurilinguistics." Revista de Llengua i Dret 68.
Jordà Mathiasen, Eivor. 2011. "Problemes d'equivalència en traducció jurídica: la denominació de les parts en el procés judicial en anglès i català." Revista de Llengua i Dret 55: 35-55.
internal-pdf://1374344029/Jordà Mathiasen-2011-Problemes d'equivalència.pdf
Jordà Mathiasen, Eivor. 2018. "Can a legal dictionary go from sexist to inclusive? : the dictionary of legal terms as a case of point." Revista de Llengua i Dret (70): 117-132.
Abstract: El sexisme lingüístic pot trobar-se en qualsevol text, fins i tot en els que semblen neutres. Un clar exemple d’això són els diccionaris, ja que mostren un determinat reflex de la societat mitjançant diversos mecanismes, com la mateixa selecció d’entrades i definicions. Aquest article analitza el Dictionary of Legal Terms (DLT), d’Enrique Alcaraz Varó, Brian Hughes i Miguel Ángel Campos, i posa de manifest els mecanismes esmentats. A més a més, un estudi comparatiu de les 10 edicions del DLT ens permet observar l’evolució al llarg dels anys del tractament del gènere en un diccionari concret i determinar fins a quin punt s’ha tingut en compte el sexisme que hi ha implícit en el llenguatge, tant en el moment en què el diccionari es va escriure per primer cop com a les successives modificacions posteriors. Finalment, s’ofereixen algunes alternatives, l’ús de les quals pot ajudar a evitar que s’inclogui llenguatge sexista als diccionaris.
Linguistic sexism can be present in any text, even in those that appear to be neutral. One clear example of this is dictionaries, as they exhibit a certain image of our society through multiple mechanisms, such as the selection of both entries and definitions. This paper analyses the Dictionary of Legal Terms (DLT) by Enrique Alcaraz Varó, Brian Hughes and Miguel Ángel Campos, and through this analysis the aforementioned mechanisms are highlighted. Furthermore, a comparative study of the 10 editions of the DLT allows us to observe how one particular dictionary’s treatment of gender has evolved through the years and to determine to what extent the sexism that is implicit in language has been taken into account, both when the dictionary was being written for the first time and also during its successive modifications. Lastly, some alternatives are offered up, the use of which can help to avoid sexist language being included in dictionaries.
internal-pdf://0304088717/Jordà Mathiasen-2018-Can a legal dictionary go.pdf
Jou i Mirabent, Lluís. 1985. "El fet lingüístic i el document notarial." Revista de Llengua i Dret 6: 127-138.
internal-pdf://0628174947/Jou i Mirabent-1985-El fet lingüístic i el doc.pdf
Jou i Mirabent, Lluís. 1989. "La competència de la Generalitat en matèria de normalització lingüística confirmada pel Tribunal Constitucional." Revista de Llengua i Dret 13
internal-pdf://1101513858/Jou i Mirabent-1989-La competència de la Gener.pdf
Jou i Mirabent, Lluís. 1992. "Àmbit jurídic i normalització lingüística." Revista de Llengua i Dret 18: 213-218.
internal-pdf://0352406182/Jou i Mirabent-1992-Àmbit jurídic i normalitza.pdf
Jou i Mirabent, Lluís. 1992. "La llengua catalana a la LOPJ: la posició del Tribunal Constitucional." Revista de Llengua i Dret 17: 53-64.
internal-pdf://3516616652/Jou i Mirabent-1992-La llengua catalana a la L.pdf
Jou i Mirabent, Lluís. 1995. "La llengua en els testaments: el Codi de successions i el Codi civil comparats." Revista de Llengua i Dret 23: 41-51.
internal-pdf://0952062946/Jou i Mirabent-1995-La llengua en els testamen.pdf
Jou i Mirabent, Lluís. 1998. "Els principis de llengua pròpia i llengües oficials en l'articulat de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística." Revista de Llengua i Dret 29: 7-22.
internal-pdf://2053999893/Jou i Mirabent-1998-Els principis de llengua p.pdf
Jou i Mirabent, Lluís. 2007. "Entre el rigor i la ironia, amb lucidesa. Notes sobre josep m. Puig Salellas." Revista de Llengua i Dret 48.
internal-pdf://3289099722/Jou i Mirabent-2007-Entre el rigor i la ironia.pdf
Jou i Mirabent, Lluís. 2012. "Conceptes jurídics i pràctica política. Les conclusions de l'àrea de llengua i dret del II Congrés Internacional de Llengua Catalana vint-i-cinc anys després." Revista de Llengua i Dret 58: 53-73.
Abstract: El 1983, la unanimitat parlamentària per la Llei de normalització lingüística va ser fictícia. Van quedar-ne fora qüestions essencials per a l'estatut jurídic del català, com que conèixer-lo fos un requisit per a accedir a la funció pública; els models lingüístics a aplicar a l'ensenyament i a l'administració van quedar oberts i, finalment, el Govern espanyol de Felipe González (PSOE/PSC) la va impugnar.El II Congrés Internacional de Llengua Catalana va comptar amb una Àrea científica de llengua i dret que, analitzant la Llei i el seu context, va fer públiques conclusions i propostes. Passats 25 anys, les propostes que depenien de la Generalitat s'han materialitzat, però en gairebé cap de les que depenien de l'Estat espanyol hi ha hagut progressos significatius. Les conclusions generals de l'Àrea V del Congrés van influir d'una manera decisiva en la configuració dels conceptes de llengua pròpia, doble oficialitat i normalització lingüística i continuen sent vigents. En canvi les propostes d'actuació concretes semblen superades. Això ens mostra que és essencial per a una política lingüística comptar amb fonaments clars i permanents i adaptar les actuacions a la situació de cada instant.
internal-pdf://1346799915/Jou i Mirabent-2012-Conceptes jurídics i pràct.pdf
Junyent i Figueras, Carme. 1997. "La llengua del dret a Tanzània." Revista de Llengua i Dret 27 91-98.
internal-pdf://2426206443/Junyent i Figue-1997-La llengua del dret a Tan.pdf
Kladiy, Iryna. 1997. "La situación lingüística en Ucrania: La situació lingüística a Ucraïna." Revista de Llengua i Dret 28: 187-198.
internal-pdf://3289099728/Kladiy-1997-La situación lingüística en Ucrani.pdf
Komac, Miran. 2004. "The protection of ethnic minorities in the Republic of Slovenia and the European Charter for Regional or Minority Languages." Revista de Llengua i Dret 41 39-104.
Abstract: La Constitución y la legislación eslovenas establecen una amplia protección para las llamadas comunidades autóctonas o minorías étnicas «históricas» de Eslovenia (italiana y húngara). También se garantizan algunos derechos a la comunidad gitana, pero no a las llamadas «nuevas» minorías, formadas básicamente por miembros de otras naciones de la antigua Yugoslavia (croatas, serbios, bosnios), ni a la comunidad de lengua alemana. La protección de las minorías húngara e italiana está respaldada por tratados internacionales con Hungría e Italia. El modelo esloveno de protección de estas minorías parte del concepto de territorio étnicamente mixto y el sistema de derechos colectivos que el Estado otorga independientemente del porcentaje o del peso numérico de las minorías (según el censo de 1991, 9.240 personas declararon que su lengua materna era el húngaro y 4.009 el italiano). La legislación presta una atención especial al derecho a la enseñanza en húngaro e italiano, garantiza el uso de los símbolos nacionales de las minorías y prevé la participación política de las comunidades húngara e italiana tanto a escala nacional como local mediante un sistema de doble voto que garantiza la representación de la comunidad étnica. Con respecto a las lenguas, Eslovenia sigue las directrices establecidas por la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias, tratado que ratificó en 2000. Las escuelas de los territorios mixtos con presencia húngara siguen un sistema bilingüe, mientras que en la comunidad italiana se ha desarrollado un sistema escolar monolingüe que incluye el estudio del esloveno. La débil demografía impide la enseñanza terciaria en las lenguas minoritarias, pero existen convenios que facilitan los estudios superiores en universidades italianas o húngaras. Los miembros de las minorías lingüísticas también tienen garantizado el uso de sus lenguas en la Administración, en procesos judiciales, documentos de identificación personal, medios de comunicación escritos y audiovisuales, y en actividades culturales y económicas. La legislación que regula el uso del italiano y el húngaro en Eslovenia parece ser suficiente, a pesar de que la protección de las minorías étnicas no haya mejorado sustancialmente a partir de la independencia del país. Por otro lado, partes de la legislación de protección lingüística no acaban de cumplirse y las minorías ¿particularmente la italiana¿ tienen la sensación de que no se les dedica suficiente atención.
internal-pdf://3006968010/Komac-2004-The protection of ethnic minorities.pdf
Kraus, Peter A. 2018. "Between minority protection and linguistic sovereignty." Revista de Llengua i Dret 69: 6-17. https://doi.org/10.2436/rld.i69.2018.3122.
internal-pdf://3172685515/Kraus-2018-Between minority protection and lin.pdf
Kremnitz, Georg. 1984. "Le créole aux Antilles françaises. Son emploi administratif et public." Revista de Llengua i Dret 4: 11-29.
internal-pdf://1734575141/Kremnitz-1984-Le créole aux Antilles française.pdf
Kremnitz, Georg. 1985. "La prosa no-literària occitana avui." Revista de Llengua i Dret 5: 243-248.
internal-pdf://1129566358/Kremnitz-1985-La prosa no-literària occitana a.pdf
Krol, Durk Mindert Benedictus. 2003. "The legislative context of the frisian language in the Netherlands." Revista de Llengua i Dret 39 101-118.
internal-pdf://2830247625/Krol-2003-The legislative context of the frisi.pdf
Laborda Gil, Xavier. 1997. "Discurs polític d'una celebritat i anàlisi crítica del discurs: Mediacions de l'exjutge i diputat Garzón." Revista de Llengua i Dret 28: 7-44.
internal-pdf://1734575143/Laborda Gil-1997-Discurs polític d'una celebri.pdf
Laborda Gil, Xavier. 2003. "Fòrums virtuals, ètica lingüística i aspectes legals." Revista de Llengua i Dret 40 231-266.
internal-pdf://3169268456/Laborda Gil-2003-Fòrums virtuals, ètica lingüí.pdf
Lamarca i Marques, Albert. 1995. ""Tort" i The Law of Torts." Revista de Llengua i Dret 24 7-30.
internal-pdf://2688554799/Lamarca i Marqu-1995-_Tort_ i The Law of Torts.pdf
Lamuela Garcia, Francesc Xavier. 1984. "Política lingüística a la Vall d’Aran: les regles del joc." Revista de Llengua i Dret 3 59-64.
internal-pdf://4059243551/Lamuela Garcia-1984-Política lingüística a la.pdf
Lasagabaster Herrarte, Iñaki, and Iñigo Lazkano Brotóns. 2004. "El euskera en los medios de comunicación social: una aproximación." Revista de Llengua i Dret 42: 117-171.
Abstract: El dret a la llibertat d¿expressió i informació, a més de ser un dret humà fonamental, s¿associa amb principis i drets tan importants com el democràtic o el dret d¿associació. La llengua també té un significat especial en aquest dret. D¿acord amb la regulació existent del règim lingüístic, el significat de la llengua en relació amb els drets fonamentals és diferent. La llibertat d¿expressió està protegida amb independència de la llengua en què s¿exerceixi. La prestació dels ser- veis públics de televisió i ràdio no pot complir aquesta exigència. La seva prestació en tots els idiomes existents és impossible. Tampoc és necessari prestar el servei en les mateixes condicions en les llengües oficials existents. El fet de ser una llengua minoritzada exigeix que se li presti més atenció, de manera que el servei públic garanteixi l¿equiparació en l¿ús d¿aquestes llengües. El respecte al pluralisme lingüístic és una exigència constitucional que, en principi, afecta l¿actuació dels mitjans de comunicació social de titularitat pública. Aquesta exigència, posteriorment, s¿ha estès legislativament a d¿al- tres mitjans informatius audiovisuals, fins i tot de caràcter privat. És el cas de les televisions per ones d¿àmbit estatal, de les locals, de les difoses via satèl.lit o de la digital terrestre. No s¿ha esdevingut el mateix en el cas de les emissores privades de ràdio. Les ràdios privades no estan sotmeses jurídicament en aquest principi lingüístic de programació, tret del cas de concessions l¿atribució de les quals correspongui a la comunitat autònoma (fonamentalment, les de freqüència modulada), supòsit en el qual la mateixa comunitat pot establir exigències lingüístiques com a requisit necessari per a l¿atorgament de la concessió o, almenys, com a mèrit que es valora en la selecció. De tota manera, l¿aplicació d¿aquest principi de respecte al pluralisme lingüístic en els diferents mitjans de comunicació no deixa de plantejar importants problemes jurídics, tant pel que fa a la manera o el grau d¿intensitat amb què aquest principi ha de ser complert (en totes les emissions?; en cada cadena?; en cada programació diferenciada?; només en les emissions que no superin l¿àmbit territorial de la comunitat autònoma?), com pel que fa als mecanismes procedimentals de control i responsabilitat per l¿incompliment del principi (quines decisions de programació són impugnables?; aquest principi configura un dret aplicable de forma immediata i, si fos així, a favor de qui?; és aplicable la via administrativa sancionadora sobre els mitjans ¿també els públics¿ que incompleixin el principi?). Totes aquestes qüestions, i algunes d¿afegides sobre els mitjans difosos per cable o la premsa escrita, són abordades en aquest article.
internal-pdf://3130390591/Lasagabaster He-2004-El euskera en los medios.pdf
Lau, Peter. 1987. "Eurotra. The machine translation project of the European Economic Communities." Revista de Llengua i Dret 9: 9-20.
internal-pdf://1782280514/Lau-1987-Eurotra. The machine translation proj.pdf
Le Bonniec, Fabien, and Pamela Nahuelcheo Queupucura. 2017. "La mediació lingüisticocultural en els tribunals en matèria penal de l'Araucanía." Revista de Llengua i Dret 67: 279-293.
Abstract: The aim of this article is to understand the current occupation of intercultural facilitators in the criminal courts of the region of Araucanía, from a socio-legal perspective, but also on the basis of the ethnographic work carried out in these courts. We highlight the role of the intercultural facilitators as linguistic mediators (translator-interpreter) but above all as cultural mediators in the age of the difference policies, granting this actor a fundamental role - that of a bridge - that is not always recognised by the courts as we will see in two cases. Accordingly, the invisible work carried out by the intercultural facilitators implies several ethical-political challenges, not just within the framework of the contemporary debates on legal pluralism, but also in a broader sense centred around the recognition of cultural diversity in Chile.
internal-pdf://3667706845/Le Bonniec-2017-La mediació lingüisticocultura.pdf
Lell, Helga María. 2016. "Un modelo «saussureano» de la relación entre el ordenamiento jurídico y las decisiones judiciales: algunos aportes desde un paralelismo con la lingüística." Revista de llengua i dret (65): 36-58. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5551797.
Abstract: En l’article es parteix del problema al qual s’enfronta la ciència del dret en el moment de definir quin objecte té: l’ordenament jurídic o les decisions judicials. Això implica un problema, almenys si s’entén que el primer constitueix una estructura amb característiques generals, essencials i socials, i les segones només són contingents i particulars. Per explicar les característiques d’aquesta dicotomia recorrem a un paral·lelisme entre la disciplina lingüística i la jurídica. Partint d’aquesta base es pretén manifestar que hi ha característiques de la dicotomia llengua/parla que permeten comprendre alguns aspectes de la relació entre l’ordenament jurídic i les decisions judicials. Des d’aquest àmbit, l’article se centra en les controvèrsies del caràcter individual o social de les decisions judicials.En primer lloc, s’hi exposen les idees sassureanes que plantegen, en termes antinòmics, la relació entre sistema i actes individuals, les quals donen al primer concepte les característiques de social i essencial i, al segon, les d’individual i contingent. En segon lloc, s’hi plantegen algunes crítiques amb tendència al desacord amb aquesta postura que deriven en la reformulació posterior del plantejament sassureà. La reformulació s’inspira en el pensament de Coseriu en l’àmbit de la lingüística, i és el que finalment dóna peu a l’asseveració que inicia aquest treball.
This article begins with the problem that faces legal science in defining its purpose: legal system or legal decisions. This implies a problem, at least if we understand that the former constitutes a structure with general, essential and social characteristics, while the latter are merely accidental and specific. In order to explain the characteristics of this dichotomy, we draw a parallel between the linguistic and legal disciplines. Based on this we intend to show there are features of the language/speaking dichotomy that allow us to understand some characteristics of the relationship between the legal system and legal decisions. This is the framework in which the article focuses on the controversies over the individual or social character of legal decisions.First, we outline Saussure’s ideas, which pose the relationship between system and individual acts in antinomical terms, attributing social and essential characteristics to the former, and individual and accidental characteristics to the latter. Second, we offer some criticisms that break with this position and lead to a reformulation of Saussure’s approach. This reformulation is inspired by Coseriu’s thinking in the field of linguistics and is what ultimately gives rise to the assertion that is the starting point of this paper.
En este artículo se parte del problema que enfrenta la ciencia del derecho en el momento de definir cuál es su objeto: si el ordenamiento jurídico o las decisiones judiciales. Esto implica un problema al menos si se entiende que el primero constituye una estructura con características generales, esenciales y sociales y las segundas simplemente son contingentes y particulares. Para explicar las características de esta dicotomía, se recurre a un paralelismo entre la disciplina lingüística y la jurídica. Es a partir de esta base que se pretende manifestar que existen características en la dicotomía lengua-habla que permiten comprender algunas características de la relación entre el ordenamiento jurídico y las decisiones judiciales. Desde este ámbito, el artículo se centra en las controversias sobre el carácter individual o social de las decisiones judiciales.En primer lugar se exponen las ideas saussureanas que plantean, en términos antinómicos, la relación entre sistema y actos individuales y que dan las características de social y esencial al primer extremo y las de individual y contingente al segundo. Seguidamente se presentan algunas críticas tendientes a romper con esta postura y que derivan en la posterior reformulación del planteamiento saussureano. Esta reformulación se inspira en el pensamiento de Coseriu en el ámbito de la lingüística y es la que, finalmente, da pie a la aseveración inicial de este trabajo.
Lepêtre Alemany, Marc. 1996. "Ressenya del Congrés Europeu sobre Planificació Lingüística." Revista de Llengua i Dret 25: 213-215.
internal-pdf://1129566388/Lepêtre Alemany-1996-Ressenya del Congrés Euro.pdf
Llimona i Balcells, Joaquim. 1989. "La normativa de la Generalitat de Catalunya sobre l’etiquetatge i la lliure circulació de mercaderies." Revista de Llengua i Dret 13 153-169.
internal-pdf://4084960684/Llimona i Balce-1989-La normativa de la Genera.pdf
Llorente Briones, Meritxell. 2006. "Les garanties dels drets lingüístics de les persones consumidores i usuàries." Revista de Llengua i Dret 45 235-256.
internal-pdf://3956796968/Llorente Brione-2006-Les garanties dels drets.pdf
Lluís i Vidal-Folch, Ariadna. 2004. "Usos i defensa de les llengües ameríndies." Revista de Llengua i Dret 41
internal-pdf://3289099723/Lluís i Vidal-F-2004-Usos i defensa de les lle.pdf
Lluís i Vidal-Folch, Ariadna. 2005. "Noves propostes des del III Fòrum de les Llengües Ameríndies." Revista de Llengua i Dret 43
internal-pdf://3006968006/Lluís i Vidal-F-2005-Noves propostes des del I.pdf
Lluís i Vidal-Folch, Ariadna. 2007. "Llengües d'Amèrica. Escola, cultura i comunicació per a l'ecolingüística i el desenvolupament." Revista de Llengua i Dret 48.
internal-pdf://0945117229/Lluís i Vidal-F-2007-Llengües d'Amèrica. Escol.pdf
Lluís Vidal-Folch, Ariadna. 2003. "Notícia del I Fòrum de Bilingüisme Amer&Cat de les llengües ameríndies." Revista de Llengua i Dret 39 177-182.
internal-pdf://4005987936/Lluís Vidal-Fol-2003-Notícia del I Fòrum de Bi.pdf
López Burniol, Juan-José. 2007. "Puig Salellas, un patriota d'avui." Revista de Llengua i Dret 48.
internal-pdf://1374343997/López Burniol-2007-Puig Salellas, un patriota.pdf
López Portas, M Begoña, and Fernando Martínez Arribas. 2002. "A oficialidade das linguas en relación coa toponimia: o caso de A Coruña." Revista de Llengua i Dret 38 117-148.
Abstract: The end of the Franco regime paved the way for the restoration of democracy and home rule. This meant that Catalan was once again granted official status and that administrative and legal language, which under the Franco regime, had become another form of expression for the regime, was modernized. The model set up 25 years ago achieved a wide degree of acceptance and today no vestiges of the old administrative and legal language remain. The ongoing evolution of society, however, makes continuing reflection a must. Reflection is necessary to avoid falling into routines that may lead to a new gap between administrative and legal language and present-day social and linguistic reality.-------------------------------------------------------------------------------- CATALAN IN THE ADMINISTRATION OF JUSTICE IN THE BALEARIC ISLANDS Bartomeu COLOM PASTOR The object of this paper is to analyze the situation of Catalan in the administration of justice in the Balearic Islands. To this end, the author examines the set of rules regulating the use of the two official languages in this domain and the standardization of Catalan. This set of standards is made up of the Constitution, the Statute of Autonomy, the Language Standardization Act, the Judiciary Act and the European Charter for Regional or Minority Languages. The author concludes that the status derived from Article 231 of the Judiciary Act with respect to Catalan is halfway between that of an official government language and a foreign language. This is so because public servants do not have the obligation to be familiar with Catalan, citizens can assert their lack of knowledge of the language and proceedings in Catalan within the government itself are supposed to be translated. All of this contradicts the provisions of the Statute of Autonomy and the European Charter for Regional or Minority Languages. Normalization is an unresolved issue in this administration in this autonomous community, and an improvement of the situation may be achieved through the removal of those obstacles that prevent the citizenry from exercising their linguistic rights. Advancement may also come about through legislative reforms, chief among which would be requiring judges, magistrates and other public servants working for the judiciary to have a knowledge of the autochthonous languages of each autonomous community. -------------------------------------------------------------------------------- THE PRINCIPLE OF LANGUAGE EQUALITY IN EUROPEAN UNION INSTITUTIONS AND IN COMMUNITY LAW: MYTH OR REALITY? Antoni MILIAN I MASSANA In this paper, the author poses the question of whether, in the European Union, the oft-proclaimed principal of language equality is a reality or just a myth. To answer this question, the first part of the article studies the origin, development and consolidation of the language regime of the European communities, a structure that at the same time constitutes the language regime for the European Union.The second part of the paper sets out the language regime now in effect. The analysis of this regime makes it clear that a very pronounced linguistic hierarchy has taken shape within the European Union. The 11 official and working languages ¿ German, English, Spanish, Danish, Finnish, French, Greek, Dutch, Italian, Portuguese and Swedish -- are at the pinnacle of this hierarchy. Since these are not all the languages spoken historically within the European Union, the paper investigates what criteria have been applied to select these languages. The criteria can be stated as follows: all languages having official status within the territory of a member state without sharing it with another language become official and working languages of community institutions. When a member state recognizes more than one official language for the whole of its territory and it turns out that one of the languages already is an official and working language of community institutions by virtue of its official and working language status in another member state, the other languages do not acquire this s atus.Nevertheless, while it may be customary to assert that the 11 languages enjoy a status of equality within the European Union, this is not true. Thus, for example, in European Community institutions, it is possible to observe a de jure equality among the 11 official and working languages, but this equality is not respected de facto: English is the predominant working language, followed by French. The language regime of the Central European Bank has meant not only a de jure, but also a de facto break with the principle of linguistic equality. The Bank¿s internal regulations distinguish between official languages and working languages. The 11 languages listed above are official languages; there is, however, only one working language: English. Another European Community body, the Office for Harmonization in the Internal Market, expressly prioritizes five of the 11 official languages: German, English, Spanish, French and Italian. Unlike the Central European Bank, there is no longer a difference between official and working languages, but rather, the Office for Harmonization, to the extent it establishes a difference in recognition among official languages, goes a step further.As regards other languages spoken historically within the European Union, it must be said that hierarchically speaking, these languages are below the 11 official and working languages. A hierarchy can also be established among these languages, in accordance with the degree of recognition accorded them. First would come Irish, followed by Letzeburgesch1, and later the other languages, which are scarcely recognized.The third part of the study reflects on the need to reconsider the current language regime, taking advantage of the expansion of the European Union scheduled to take place in 2004 and the work of the European Convention. In actuality, the Community language regime is at times particularly unjust, as is the case with Catalan, a language that is practically unrecognized in the European Union despite the high number of Catalan speakers.The paper concludes with some considerations and proposals aimed at remedying the most serious abuses that have come about as a result of the language hierarchy within the Community. 1. Translator¿s note: Alternately rendered in English as Luxembourgian, Luxenbourgisch, and Luxembourgish.-------------------------------------------------------------------------------- RECOGNITION OF LANGUAGE DIVERSITY IN THE CHARTER OF FUNDAMENTAL RIGHTS OF THE EUROPEAN UNION Mar CAMPINS ERITJA The protection of European Union minority and regional languages is and has been an issue to which European institutions have devoted their attention in various resolutions. The European Charter for Regional or Minority Languages (1992) urged member states to implement a series of policies to promote intercultural events and multilingualism.Community legislation up to now has tended to merely defend and promote language diversity as part of Europe¿s cultural heritage, without, however, going so far as to implement concrete measures with a basis in law to guarantee the use of minority languages. Mandating the use of a minority language could constitute a restriction of individual freedoms, according to Community legislation.The cfreu, which was passed in Nice on December 7, 2000, emphasizes respect for language diversity, but does not consider minority rights to be fundamental. Consequently, the Charter follows the customary line of promoting and respecting regional languages, without, however, constituting a legal basis for upholding claims from some regional languages, such as Catalan, to be granted official Community language status. Nevertheless, the existence of a legal recognition of the phenomenon of language diversity represents an invitation to member states and institutions to take measures to respect the use of regional languages in legislative, administrative and regulatory functions. In the future, such measures may lead to improvements and more incisive legislation.-----------------------------------------------------------
internal-pdf://2273590849/López Portas-2002-A oficialidade das linguas e.pdf
López Samaniego, Anna. 2006. "Los ordenadores del discurso enumerativos en la sentencia judicial: ¿estrategia u obstáculo?" Revista de Llengua i Dret 45 61-88.
internal-pdf://3172685977/López Samaniego-2006-Los ordenadores del discu.pdf
López Susín, José Ignacio. 2010. "Antecedentes y estudio de la Ley 10/2009, de 22 de diciembre, de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón." Revista de Llengua i Dret 54: 203-243.
Abstract: Este artículo recorre los diferentes textos estatutarios que han tratado en Aragón la cuestión lingüística, los debates efectuados en las Cortes de Aragón y los diferentes anteproyectos de ley de lenguas que no llegaron a ser presentados ante el Parlamento autónomo. Seguidamente, se estudia brevemente el marco jurídico constitucional, con especial mención a la Carta europea de las lenguas regionales o minoritarias, para terminar con un estudio en profundidad de la Ley 10/2009, de 22 de diciembre, de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón. En éste, el autor concluye que, si bien la Ley no declara la oficialidad del aragonés y el catalán, las reconoce oficialmente y les otorga determinados efectos jurídicos, por lo que nos encontramos ante una situación de cooficialidad parcial o cuasioficialidad.
This article reviews the various statutory texts that have dealt with the language question in Aragon, the debates that took place in the Aragonese legislature and the various draft bills regarding languages that never got to be presented to the Parliament of this autonomous region. The article then goes on to briefly study the constitutional legal framework, with special attention to the European Charter on Regional or Minority Languages, and closes with an in-depth study of Act 10/2009, of December 22nd, on the Use, Protection and Promotion of the Autochthonous Languages of Aragon. In this study, the author concludes that although the Act does not declare the official status of Aragonese and Catalan, it recognizes them officially and specifies that certain legal effects derive from their use, as a result of which a situation of partial co-official status or quasi-official status is created.
internal-pdf://1129566390/López Susín-2010-Antecedentes y estudio de la.pdf
López Susín, José Ignacio. 2015. "A Lai 3/2013, de 9 de mayo, u a infraproteuzión churidica de as luengas minoritarias d'Aragón." Revista de llengua i dret (63): 186-199. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5118552.
Abstract: A Ley 3/2013 de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón, aprebata por as Cortes d'Aragón, en sustituzión d'una anterior de 2009 que prauticamén estió inaplicata, ha suszitato a indinazión y a polemica por parti de qui preximan que fa perén a indeseyable situgazión cutiana de as luengas propias d'Aragón, l'aragonés y o catalán (a primera declarata en peligro estinzión por a Unesco).Entre as custions más polémicas d'ista nueba lai ye a disparixión de os nombres de as luengas fablatas en Aragón, que son estatos sustituyitos por atros que han suszitato o refuse de o mundo zientifico y a opinión publica aintro y fuera d'Aragón; asinas o catalán en Aragón y l'aragonés, pasan a clamar-se Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO) y Lengua Aragonesa Propia del Pirineo y Prepirineo (LAPAPYP). Antimás, a nueba lai rebaxa o ran de proteuzión y fomento d'istas dos luengas minoritarias, feito particularmén grau en o que respeuta a l'aragonés por a suya precaira situgazión, y establixe un enfoque dialeutalista a ultranza que, en opinión de os suyos detrautors bulnera claramén a Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias y chustifica a presentazión de un recurso debán de o Tribunal Constitucional.
Lorenzo González, Guillermo. 1991. "Los actos de habla en la vida política y su reglamentación jurídica. A propósito de Herri Batasuna y su estrategia parlamentaria." Revista de Llengua i Dret 16 57-73.
internal-pdf://2306743091/Lorenzo Gonzále-1991-Los actos de habla en la.pdf
Lorenzo González, Guillermo, and Rafael Núñez Ramos. 1993. "El delito de difamación en el anteproyecto de nuevo código penal." Revista de Llengua i Dret 19
internal-pdf://1776808923/Lorenzo Gonzále-1993-El delito de difamación e.pdf
Losada Maseda, Jesús Javier, and Almudena Filgueira Vizoso. 2016. "Evaluación del nivel de legibilidad de contratos EPC redactados en español e inglés para obras industriales." Revista de llengua i dret (66): 136-152. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5761109.
Abstract: In the world of industrial projects, megaprojects are typically managed and contracted out using EPC (Engineering, Procurement and Construction (Engineering, Procurement and Construction) contracts, commonly referred to as “turnkey.” The technical complexity inherent in the implementation and oversight of these megaprojects is usually further complicated by the difficulty of understanding the terms and conditions set by law firms (usually of great repute) during the negotiation and signing of these contracts. Based on the author’s experience in managing various megaprojects, this study attempts to draw attention to the level of readability of these contracts. To do so, it uses the Flesch Reading Ease Score (FRES), analyzing various clauses for some of the EPC-type contracts, comparing them with the three international benchmark contracting models and evaluating the impact of the language in which they are drafted. The result obtained in the determination of the level of readability shows that, in general, a specific level of instruction and a very high level of professional training are required to be able to understand the language of the contracts. Furthermore, the study concludes that the clauses written in Spanish are more complex than the clauses written in English. This deficit stems from the nature of the Spanish language itself, which in general uses more words in each phrase. An added complication is the fact that training in written and oral expression in technical degree programs in Spain is virtually non-existent.
En el mundo de la obra industrial, los megaproyectos se gestionan y contratan de forma habitual utilizando contratos del tipo EPC (Engineering, Procurement and Construction), comúnmente denominados «llave en mano». A la complejidad técnica inherente a la ejecución y control de estos megaproyectos se une normalmente la dificultad de entender los términos y las condiciones que han fijado despachos de abogados, generalmente de prestigio, en el momento de su negociación y firma. Con base en la experiencia del autor en la gestión de varios megaproyectos, este estudio trata de poner en relevancia el nivel de legibilidad de estos contratos. Para ello, se utiliza la formulación Flesch Reading Ease Score (FRES), analizando varias cláusulas de alguno de estos contratos tipo EPC, comparándolas con los tres modelos de contratación de referencia internacionales y evaluando el impacto del idioma en el que están redactados. El resultado obtenido en la determinación del nivel de legibilidad (readability en inglés) muestra que, en general, se requiere un nivel de formación específica y de capacitación profesional muy elevado para poder entender lo redactado. Además, el estudio concluye que las cláusulas escritas en español son más complejas que las cláusulas escritas en inglés, un déficit que parte de la propia naturaleza del idioma, que emplea en general más palabras en cada frase, y al que se suma al hecho de que la formación en expresión oral y escrita en las carreras técnicas y de derecho impartidas en España es prácticamente inexistente
Machado Plazas, José. 1989. "El uso de la lengua catalana en el etiquetado de productos comercializados en Cataluña: sobre la resolución del Tribunal Constitucional, de 19 de abril de 1988." Revista de Llengua i Dret 12: 219-223.
internal-pdf://2953234447/Machado Plazas-1989-El uso de la lengua catala.pdf
Macías Otón, Elena. 2015. "Los problemas conceptuales y sociolculturales de la traducción jurídica (inglés/francés/español)." Revista de llengua i dret (63): 50-62. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5117551.
Abstract: En este artículo tratamos de abordar el fenómeno de la traducción jurídica desde la perspectiva de los problemas traductológicos (del francés y del inglés al español). Para los traductores e intérpretes, el conocimiento de los problemas más relevantes de la traducción jurídica les permite desarrollar la competencia cognitiva y, consecuentemente, afrontar con más garantías de éxito la traducción de un texto. Desde las primeras etapas de formación en la clase de terminología y de traducción jurídica especializada, los futuros traductores deben ser conscientes de que el derecho es un sistema de conceptos y un sistema lingüístico que presenta unas características que lo alejan de otros lenguajes de especialidad.Los problemas de la traducción tienen su origen, en general, tanto en aspectos lingüísticos como extralingüísticos del texto jurídico. Aquí centramos nuestra atención en el análisis de los problemas conceptuales y socioculturales que plantea la traducción de textos jurídicos. Además, aportamos algunas estrategias de traducción que ayuden a resolver dichos problemas.
Macías Otón, Elena. 2016. "Los problemas lingüísticos en la didáctica de la traducción jurídica (inglés/francés-español)1." Revista de llengua i dret (65): 1-17. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5551795.
Abstract: El presente artículo tiene como propósito examinar los problemas de la traducción jurídica desde el plano lingüístico. La traducción jurídica se enmarca en las denominadas traducciones especializadas, aquellas que hacen uso de un lenguaje de especialidad y que presentan características léxico-semánticas, temáticas o textuales que responden a las reglas del sistema lingüístico del propio derecho. En este trabajo analizamos, de entre todas las particularidades del texto jurídico, aquellas que hacen referencia a cuestiones estrictamente lingüísticas, siendo conscientes de que existen otras que lo caracterizan y lo matizan. Para ello, proponemos una clasificación de los problemas lingüísticos de la traducción jurídica en función del momento del proceso traductor en el que surgen y de la importancia que presentan en el fenómeno de la traducción jurídica. Además, aportamos algunas estrategias que pueden ayudar a solucionar o comprender la esencia de estas singularidades en el proceso de enseñanza-aprendizaje de la traducción jurídica.
L’article té el propòsit d’examinar els problemes de la traducció jurídica des de l’òptica lingüística. La traducció jurídica forma part de les denominades traduccions especialitzades, que són les que fan servir un llenguatge d’especialitat i que tenen característiques lexicosemàntiques, temàtiques o textuals que són fruit de les normes del sistema lingüístic del dret. En l’article analitzem entre altres particularitats del text jurídic, les que fan referència a qüestions lingüístiques estrictament, tot i que som conscients que n’hi ha d’altres que caracteritzen i matisen aquests textos. Per això proposem una classificació dels problemes lingüístics de la traducció jurídica en funció del moment del procés de traducció en el qual sorgeixen i de la importància que tenen en una traducció jurídica. A més, aportem algunes estratègies que poden ajudar a solucionar o a comprendre l’essència de les singularitats que hi ha en el procés d’ensenyament i aprenentatge de la traducció jurídica.
The purpose of this article is to examine the problems of legal translation on a linguistic level. Legal translation comes under the category of specialised translations, those which use specialised language and show lexical-semantic, thematic and textual characteristics that reflect the linguistic system of law itself. Among all the specific features of legal texts, we analyse those that refer to strictly linguistic questions in this paper, although we are aware there are others that characterise and add nuances them. To do this we propose a classification of the linguistic problems of legal translation according to when they arise in the translation process and the importance they have in legal translation. We also put forward some strategies that can help to solve or understand the essence of these particular features in the teaching-learning process of legal translation.
Magaldi, Nuria. 2012. "Els drets lingüístics a la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans." Revista de Llengua i Dret 57: 123-162.
internal-pdf://2044897728/Magaldi-2012-Els drets lingüístics a la jurisp.pdf
Marcet, Joan. 2013. "La política lingüística de l'Estat espanyol: una aproximació a la incomprensió del pluralisme cultural." Revista de Llengua i Dret 59: 59-74.
Abstract: El contingut formal de l'article 3 de la Constitució va ser considerat com un avenç històric, malgrat alguns elements de polèmica en el debat constituent. La Constitució de 1978 acceptava l'existència d'una pluralitat de llengües espanyoles, per bé que només a una, el castellà, li reconeixia el caràcter d'oficial a tot l'Estat i li conferia l'estatus de 'llengua franca' per a tots els ciutadans espanyols. La resta de llengües, no anomenades per la Constitució (fet que comportarà algun conflicte en el cas de la modalitat valenciana del català, per exemple) són, doncs, només cooficials en les respectives comunitats autònomes, d'acord amb els seus estatuts d'autonomia. A partir d'aquestes previsions constitucionals, les comunitats amb llengua pròpia han desenvolupat les respectives previsions estatutàries amb normatives més o menys àmplies de normalització lingüística, entre les quals hi ha la de l'ensenyament d'aquesta llengua i en aquesta llengua. Per la seva banda, l'Estat ha fet un desenvolupament escàs, poc compromès i, a voltes, controvertit, de la previsió d'especial respecte i protecció de la diversitat lingüística espanyola, que conté el tercer paràgraf de l'esmentat article 3 de la Constitució. L'article intenta una aproximació a la trajectòria que ha dut a terme l'Estat espanyol pel que fa a la política lingüística, que hauria de partir del contingut formal i material de l'article 3 de la Constitució, però que ha anat desenvolupant accions normatives o pràctiques, unes vegades coherents i d'altres força contradictòries amb aquest contingut.
internal-pdf://1101513901/Marcet-2013-La política lingüística de l'Estat.pdf
Marcet Morera, Joan. 2013. "La política lingüística de l’Estat espanyol: una aproximació a la incomprensió del pluralisme cultural." Revista de Llengua i Dret 59. https://doi.org/http://dx.doi.org/10.2436/20.8030.02.4 .
Marchese, Mariana Carolina. 2012. "El discurso legal-normativo como praxis social. Análisis crítico de las leyes sobre vivienda para habitantes de la Ciudad de Buenos Aires en situación de pobreza." Revista de Llengua i Dret 57: 43-70.
internal-pdf://2426206482/Marchese-2012-El discurso legal-normativo como.pdf
Marcus, Raymond. 1988. "La traduction en français du catalan juridique." Revista de Llengua i Dret 11 203-211.
internal-pdf://3289099726/Marcus-1988-La traduction en français du catal.pdf
Marí, Isidor. 1984. "L'elaboració coordinada del llenguatge administratiu català." Revista de Llengua i Dret 3 125-131.
internal-pdf://3138376568/Marí-1984-L'elaboració coordinada del llenguat.pdf
Marí, Isidor. 1984. "L?elaboració coordinada del llenguatge administratiu català." Revista de Llengua i Dret (3): 125-131. http://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=4046089.
Marí, Isidor. 1991. "La terminologia i la planificació lingüística." Revista de Llengua i Dret 15 7-19.
internal-pdf://0719885344/Marí-1991-La terminologia i la planificació li.pdf
Marí, Isidor, and Antoni Ignasi Alomar i Canyelles. 2005. "La situació lingüística a partir de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears." Revista de Llengua i Dret (43): 213-248. http://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=1282385.
Abstract: Los avances en la recuperación de la lengua catalana en las Islas Baleares en los primeros veinte años de vigencia del Estatuto de autonomía, aprobado en 1983, han sido históricos. En el artículo se analizan los cambios positivos en este periodo en la regulación jurídica del uso social de las lenguas, en la conciencia social, en la competencia lingüística y en el uso social y oficial de la lengua.Pero también las limitaciones del propio marco legal, sociales y políticas, que no han permitido alcanzar aún la plena normalidad lingüística prevista por este marco legal e institucional. En el momento en que una importante inmigración se añade a la de etapas anteriores y ésta y la mundialización caracterizan un nuevo marco de relaciones sociales, el catalán aún no es una lengua universalmente conocida entre la población, ni se ha convertido en la lengua común de uso habitual en todos los ámbitos públicos.Se proponen, pues, las grandes líneas de actuación de cara a la etapa histórica que ha comenzado y que constituyen los retos que se presentan actualmente en las Baleares para la lengua catalana, los cuales dependen de la consecución de un marco global de sostenibilidad lingüística que facilite el reconocimiento igualitario del catalán en el ámbito estatal, europeo e internacional, y de la cohesión de conjunto del espacio lingüístico catalán. La transmisión de la lengua a los ciudadanos de incorporación reciente, la presencia normal del catalán en la cultura de masas y en el mundo del trabajo deberían ser los objetivos primordiales de una política lingüística capaz de generar confianza en el futuro y de movilizar a la sociedad.
Marí Mayans, Isidor. 2019. "The MIME Vademecum: Mobility and inclusion in multilingual Europe." Revista de llengua i dret (71): 358-361. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6958089.
Marín Arce, Juan Ignacio. 2010. "El derecho de información de los trabajadores en materia de prevención de riesgos laborales y los derechos lingüísticos." Revista de Llengua i Dret 53: 163-185.
Abstract: La relación de trabajo por cuenta ajena incorpora un sistema de responsabilidades en el que el empresario, considerado ya desde los albores del Derecho del Trabajo como «deudor de seguridad», deviene, a partir de la promulgación de la Ley 31/1995, sujeto del deber de prevención, cuya nueva dimensión incluye la garantía de la seguridad y salud de los trabajadores a su servicio en todos los aspectos relacionados con el trabajo mediante la adopción de cuantas medidas sean necesarias para la protección de la seguridad y salud. Así, la concepción inicialmente civilista del deber de seguridad evoluciona añadiendo a los deberes de restitución o de protección frente al riesgo existente, la obligación de prevenir el riesgo, evitándolo en lo posible, evaluándolo y planificando su prevención. En este contexto, el deber de información adquiere una importancia capital como premisa del conocimiento por el trabajador de los riesgos del proceso productivo y de su puesto de trabajo, así como de las medidas a adoptar para su prevención. Siendo el lenguaje el vehículo básico de transmisión de la información, habrá que relacionar la obligación del empresario de suministrar la información de forma comprensible con los derechos lingüísticos de los dos sujetos de la obligación.El análisis adquiere más sentido en una sociedad inicialmente bilingüe como la catalana, pero también 'y sobre todo' considerando a quienes, en número creciente, no ostentan la condición política de ciudadanos de Catalunya, ya sean trabajadores o empresarios. Ya que la información suministrada ha de ser recibida y comprendida por el trabajador, habrá de prevalecer en general como lengua vehicular aquélla que para éste resulte comprensible, incluso si se trata de una lengua extranjera. Así, el carácter recepticio y finalista de la obligación exige, cuando sea necesario, la puesta a disposición de los medios de traducción necesarios. También se analizan y proponen mecanismos de formación que pueden contribuir, además, a la integración social de los trabajadores inmigrantes en proceso de adquisición de nacionalidad o de residencia permanente.
From the very inception of Labor Law, the employer was considered the 'debtor of safety.' The situation of salaried workers today entails a broadened set of responsibilities for the employer. With the enactment of Act 31/1995 in 1995, the employer became responsible for the duty of prevention, whose new dimension included the guarantee of the safety and health of the workers in his employ in all jobrelated aspects through the adoption of all necessary measures for the protection of safety and health. Thus, the initially civil law conception of the duty of safety evolved by adding a new obligation to the duties of restitution or protection with respect to the existing risk: that of preventing the risk, by avoiding it to the extent possible, evaluating it and planning for its prevention. In this context, the duty of information acquires capital importance, as a premise for the worker's knowledge of the risks inherent in the production process and his job, as well as of the measures to be adopted to prevent such risks. Since language is the basic vehicle for transmitting information, there is a need to link the obligation of the employer to provide the information in understandable fashion with the language rights of the two subjects of the obligation.This analysis takes on increased meaning in a bilingual society such as that of Catalonia, but also 'and above all' considering the increasing numbers of people who politically speaking, are not citizens of Catalonia, whether they be workers or businessmen.Since the information provided is supposed to be received and understood by the worker, the language that should prevail as the vehicular language should be the language the worker understands, even if that means using a foreign language. Thus, the fact that the obligation is only fulfilled when the recipient is notified and receives notification requires, when necessary, that the necessary translation resources be provided. This paper also analyzes and proposes training mechanisms that may, in addition, contribute to the social integration of immigrant workers who are in the process of acquiring Spanish nationality or permanent residency.
internal-pdf://1374344026/Marín Arce-2010-El derecho de información de l.pdf
Marín i Díaz-Guerra, Ferran, and Jaume Vernet i Llobet. 1991. "El règim jurídic de la llengua en la retolació pública, la toponímia i la denominació dels ens locals a Catalunya." Revista de Llengua i Dret 16 85-119.
internal-pdf://1395235100/Marín i Díaz-Gu-1991-El règim jurídic de la ll.pdf
Marko Juanikorena, José Ignacio, and Belén Uranga Arakistain. 2014. "Sobre l'ecologia lingüística al País Basc: visió dels agents socials." Revista de llengua i dret (62): 73-85. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=4902997.
Abstract: Aquest article presenta un estudi realitzat al País Basc per recollir la visió dels agents socials actius implicats en processos de normalització lingüística sobre la teoria i l'enfocament de l'ecologia lingüística. El treball s'estructura entorn de dues preguntes clau d'investigació: Existeix entre els agents socials un nivell de coneixement significatiu sobre l'ecologia lingüística? Són capaços de relacionar l'enfocament de l'ecologia lingüística amb els processos de responsabilitat social i perfilar possibles línies d'aplicació? La metodologia utilitzada per a la recollida de dades va ser de tipus qualitatiu utilitzant tècniques de grups focals. A mode de 'ganxo' per contactar i possibilitar la participació dels agents en les entrevistes grupals dels focus group, es va organitzar un Seminari interdisciplinari sobre el tema de l'ecologia lingüística amb participació del professor Albert Bastardas. El seminari es va estructurar en tres parts. Per començar, el professor Bastardas va fer una conferència d'obertura sobre ecologia lingüística. A continuació es va reunir les persones participants en tres grups focals en els quals es va plantejar una discussió de grup estructurada per a la recollida de dades. Per finalitzar, es va reunir de nou totes les persones en un plenari per a una posada en comú i debat final. En aquest treball es presenten el resultat de la interpretació dels discursos, les propostes realitzades i les conclusions de l'estudi.
Martel, Angéline. 1995. "L'article 23 de la Charte canadienne et les effectifs scolaires des minorités francophones 1982-1995. Constats démolinguistiques d'une émancipation structurelle: L'article 23 de la Carta canadenca i els alumnes de les minories francòfones 1982-1995. Diligències de comprovació demolingüístiques d'una emancipació estructural." Revista de Llengua i Dret 24: 165-187.
internal-pdf://0719885290/Martel-1995-L'article 23 de la Charte canadien.pdf
Martí Botella, Jordi, and Mercé Barceló i Serramalera. 1985. "La regulació legal de la llengua catalana als mitjans de comunicació social." Revista de Llengua i Dret 5: 193-203.
internal-pdf://4146382415/Martí Botella-1985-La regulació legal de la ll.pdf
Martí Botella, Jordi, and Ramón-Jordi Moles Plaza. 1985. "Jurisprudència: Tribunal Suprem." Revista de Llengua i Dret 6: 221-228.
Martí Botella, Jordi, and Ramón-Jordi Moles Plaza. 1987. "Notes sobre la doctrina del Tribunal Suprem en relació amb el fet mulitlingüe a l'Estat espanyol." Revista de Llengua i Dret 9: 133-139.
internal-pdf://0711645628/Martí Botella-1987-Notes sobre la doctrina del.pdf
Martí Botella, Jordi, and Ramón-Jordi Moles Plaza. 1988. "Jurisprudència: Tribunal Suprem." Revista de Llengua i Dret 11: 310-321.
Martí i Castell, Joan. 1984. "Què és el "normal" en la normalització lingüística? Algunes qüestions a l’entorn de la Llei de Normalització Lingüística a Catalunya." Revista de Llengua i Dret 3 65-68.
internal-pdf://1911165162/Martí i Castell-1984-Què és el _normal_ en la.pdf
Martí i Castell, Joan. 2011. "Entorn de l'article de Josep-Angel Mas Castells "Els noms de la llengua i els models lingüístics del català a Europa. De la traducció de la Constitució Europea (2004) a les eleccions de 2009" (Revista de Llengua i Dret, núm 54, 2010, p. 79-100)." Revista de Llengua i Dret 56: 175-179.
internal-pdf://3516616690/Martí i Castell-2011-Entorn de l'article de Jo.pdf
Martí i Mainar, Pere. 1996. "Situació actual del llenguatge administratiu en llengua catalana." Revista de Llengua i Dret 25 7-30.
internal-pdf://1101513896/Martí i Mainar-1996-Situació actual del llengu.pdf
Martí Mainar, Pere. 1988. "Simposi sobre criteris d'avaluació lingüística en el procés de selecció de funcionaris." Revista de Llengua i Dret 11: 271-280.
internal-pdf://1374344000/Martí Mainar-1988-Simposi sobre criteris d'ava.pdf
Martí Mestre, Joaquim. 1992. "Unes ordenances del càrrec de sots-sagristà de la Seu de València dels segles XVI i XVII. Edició i notes lingüístiques." Revista de Llengua i Dret 18: 25-66.
internal-pdf://2706896546/Martí Mestre-1992-Unes ordenances del càrrec d.pdf
Martí Mestre, Joaquim. 2007. "El registre juridicoadministratiu català al segle XVII. L'obra de Josep Llop." Revista de Llengua i Dret 47: 113-144.
Abstract: Estudiem el registre juridicoadministratiu català al segle XVII a través de l¿obra del jurista Josep Llop, un dels protagonistes més destacats del moviment neoforalista a València, deixeble de Llorenç Mateu i Sanç. L¿anàlisi es basa en l¿obra més significativa de Llop, el llibre de Murs e valls (1675), com a representant del registre juridicoadministratiu català en els darrers anys de l¿època foral. Sanchis Guarner ja va valorar positivament la llengua d¿aquest llibre, en qualificar-la de «prou fluïda i sobretot molt concreta i rica de lèxic». Fem un estudi lingüístic del text per nivells: grafies, fonètica, morfosintaxi i lèxic. Dediquem una atenció especial a les estructures lingüístiques associades als textos juridicoadministratius així com al ric lèxic juridicoadministratiu del text. En conclusió, es constata una llengua situada en general dins d¿uns paràmetres de correcció, en la qual es combinen la tradició i la presència d¿elements innovadors, amb els castellanismes inevitables a l¿època, però menors globalment que en altres textos. Es confirma l¿existència d¿un registre juridicoadministratiu català mantingut durant tota l¿època foral, amb les seues característiques específiques
Estudiamos el registro jurídico-administrativo catalán en el siglo XVII a través de la obra del jurista Josep Llop, uno de los protagonistas más destacados del movimiento neoforalista en Valencia, discípulo de Llorenç Mateu i Sanç. El análisis se basa en la obra más significativa de Llop, el libro de Murs e valls (1675), como representante del registro jurídico-administrativo catalán en los últimos años de la época foral. Sanchis Guarner ya valoró positivamente la lengua de este libro, al calificarla de «lo bastante fluida y sobre todo muy concreta y rica de léxico». Llevamos a cabo un estudio lingüístico del texto por niveles: grafías, fonética, morfosintaxis y léxico. Dedicamos una atención especial a las estructuras lingüísticas asociadas a los textos jurídico-administrativos así como al rico léxico jurídico-administrativo del texto. En conclusión, se constata una lengua situada en general dentro de unos parámetros de corrección, en la cual se combinan la tradición y la presencia de elementos innovadores con los castellanismos inevitables en la época, pero menores globalmente que en otros textos. Se confirma la existencia de un registro jurídico administrativo catalán mantenido durante toda la época foral, con sus características específicas.
This book studies the Catalan juridical-administrative register of the 17th century through the works of the jurist Josep Llop, one of the most outstanding exponents of neoforalismo (a resurgence in the political power of the other Iberian Peninsula kingdoms with respect to Castile) in Valencia, a disciple of Llorenç Mateu i Sanç. The analysis is based on Llop¿s most significant work, the book of Murs e valls (1675), as a representative of the juridical-administrative register for Catalan in the final years of the period of the fueros (local privileges granted to certain kingdoms). Sanchis Guarner already assessed the language of this book in favorable terms, calling it ¿quite fluid and above all, very concrete and very rich in its lexicon.¿ This book carries out a linguistic study of the text by levels: spellings, phonetics, morphosyntaxis and lexicon. It devotes special attention to the language structures associated with the juridical-administrative texts as well as to the rich juridical-administrative lexicon of the text. In conclusion, one observes a language that for the most part is situated within the parameters of proper speech, a language that combines tradition and the presence of innovative elements, with the inevitable Spanishisms of the time, albeit less overall than in other texts. The existence of a juridical-administrative Catalan register that was maintained throughout the entire period of the fueros, with their own specific characteristics, is confirmed.
internal-pdf://0945117232/Martí Mestre-2007-El registre juridicoadminist.pdf
Martí Mestre, Joaquim. 2016. "El català en els llibres de l’administració eclesiàstica del segle XVIII al País Valencià." Revista de llengua i dret (66): 153-171. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5761110.
Abstract: L’objectiu d’aquest treball és provar la continuïtat de la llengua catalana en els documents administratius eclesiàstics després del Decret de Nova Planta. Així mateix, demostrem l’interès per a la història de la llengua catalana d’uns textos continuadors de la tradició lingüística cancelleresca, els quals, després de l’eliminació del català de les administracions públiques, van garantir la continuïtat de la nostra llengua en un registre formal. A través d’una mostra representativa de documents administratius valencians del segle XVIII, estudiem els fenòmens d’interferència i de canvi de codi, així com la llengua en el seu aspecte intern. Els canvis de codi estan condicionats sovint per factors sociolingüístics en una relació de diglòssia amb el castellà, que llavors s’imposava en els àmbits d’ús formals. La llengua conté formes tradicionals heretades, algunes conservades durant més temps del que hom creia, juntament amb altres formes innovadores o poc conegudes. Per últim, els nostres textos posen a l’abast de l’investigador noves perspectives en l’estudi de la interferència del català sobre el castellà parlat o escrit a les nostres terres.
The objective of this paper is to prove the continuity of the Catalan language in administrative ecclesiastical documents after the Nueva Planta Decree. Furthermore, we demonstrate the interest that some texts that continue the chancellery linguistic tradition have for the history of the Catalan language. After the elminiation of Catalan from public administration, these texts guaranteed the continuity of our language in a formal register. Through a representative sampling of Valencian administrative documents from the 18th century, we study the phenomena of interference and code-switching, as well as the internal aspect of the language. The cases of code-switching are often conditioned by sociolinguistic factors in a diglossic relationship between Catalan and Spanish, which at the time was asserting its influence in the formal spheres of usage. The language contains traditional inherited forms, some of which had been preserved for longer than people thought, together with other innovative or little known forms. Lastly, our texts make new perspectives on the study of the interference of Catalan with the Spanish that was spoken or written in our lands available to researchers.
Martí Mestre, Joaquim B. 1989. "Les Ordinacions de la costa marítima del regne de València (1673): una mostra de llengua administrativa en el segle XVII." Revista de Llengua i Dret 13
internal-pdf://2639189006/Martí Mestre-1989-Les Ordinacions de la costa.pdf
Martínez Arribas, Fernando, and M. Begoña López Portas. 2002. "A oficialidades das linguas en relación coa toponimia: o caso de A Coruña." Revista de Llengua i Dret (38): 117-148. http://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=651223.
Abstract: The end of the Franco regime paved the way for the restoration of democracy and home rule. This meant that Catalan was once again granted official status and that administrative and legal language, which under the Franco regime, had become another form of expression for the regime, was modernized. The model set up 25 years ago achieved a wide degree of acceptance and today no vestiges of the old administrative and legal language remain. The ongoing evolution of society, however, makes continuing reflection a must. Reflection is necessary to avoid falling into routines that may lead to a new gap between administrative and legal language and present-day social and linguistic reality.-------------------------------------------------------------------------------- CATALAN IN THE ADMINISTRATION OF JUSTICE IN THE BALEARIC ISLANDS Bartomeu COLOM PASTOR The object of this paper is to analyze the situation of Catalan in the administration of justice in the Balearic Islands. To this end, the author examines the set of rules regulating the use of the two official languages in this domain and the standardization of Catalan. This set of standards is made up of the Constitution, the Statute of Autonomy, the Language Standardization Act, the Judiciary Act and the European Charter for Regional or Minority Languages. The author concludes that the status derived from Article 231 of the Judiciary Act with respect to Catalan is halfway between that of an official government language and a foreign language. This is so because public servants do not have the obligation to be familiar with Catalan, citizens can assert their lack of knowledge of the language and proceedings in Catalan within the government itself are supposed to be translated. All of this contradicts the provisions of the Statute of Autonomy and the European Charter for Regional or Minority Languages. Normalization is an unresolved issue in this administration in this autonomous community, and an improvement of the situation may be achieved through the removal of those obstacles that prevent the citizenry from exercising their linguistic rights. Advancement may also come about through legislative reforms, chief among which would be requiring judges, magistrates and other public servants working for the judiciary to have a knowledge of the autochthonous languages of each autonomous community. -------------------------------------------------------------------------------- THE PRINCIPLE OF LANGUAGE EQUALITY IN EUROPEAN UNION INSTITUTIONS AND IN COMMUNITY LAW: MYTH OR REALITY? Antoni MILIAN I MASSANA In this paper, the author poses the question of whether, in the European Union, the oft-proclaimed principal of language equality is a reality or just a myth. To answer this question, the first part of the article studies the origin, development and consolidation of the language regime of the European communities, a structure that at the same time constitutes the language regime for the European Union.The second part of the paper sets out the language regime now in effect. The analysis of this regime makes it clear that a very pronounced linguistic hierarchy has taken shape within the European Union. The 11 official and working languages ¿ German, English, Spanish, Danish, Finnish, French, Greek, Dutch, Italian, Portuguese and Swedish -- are at the pinnacle of this hierarchy. Since these are not all the languages spoken historically within the European Union, the paper investigates what criteria have been applied to select these languages. The criteria can be stated as follows: all languages having official status within the territory of a member state without sharing it with another language become official and working languages of community institutions. When a member state recognizes more than one official language for the whole of its territory and it turns out that one of the languages already is an official and working language of community institutions by virtue of its official and working language status in another member state, the other languages do not acquire this s atus.Nevertheless, while it may be customary to assert that the 11 languages enjoy a status of equality within the European Union, this is not true. Thus, for example, in European Community institutions, it is possible to observe a de jure equality among the 11 official and working languages, but this equality is not respected de facto: English is the predominant working language, followed by French. The language regime of the Central European Bank has meant not only a de jure, but also a de facto break with the principle of linguistic equality. The Bank¿s internal regulations distinguish between official languages and working languages. The 11 languages listed above are official languages; there is, however, only one working language: English. Another European Community body, the Office for Harmonization in the Internal Market, expressly prioritizes five of the 11 official languages: German, English, Spanish, French and Italian. Unlike the Central European Bank, there is no longer a difference between official and working languages, but rather, the Office for Harmonization, to the extent it establishes a difference in recognition among official languages, goes a step further.As regards other languages spoken historically within the European Union, it must be said that hierarchically speaking, these languages are below the 11 official and working languages. A hierarchy can also be established among these languages, in accordance with the degree of recognition accorded them. First would come Irish, followed by Letzeburgesch1, and later the other languages, which are scarcely recognized.The third part of the study reflects on the need to reconsider the current language regime, taking advantage of the expansion of the European Union scheduled to take place in 2004 and the work of the European Convention. In actuality, the Community language regime is at times particularly unjust, as is the case with Catalan, a language that is practically unrecognized in the European Union despite the high number of Catalan speakers.The paper concludes with some considerations and proposals aimed at remedying the most serious abuses that have come about as a result of the language hierarchy within the Community. 1. Translator¿s note: Alternately rendered in English as Luxembourgian, Luxenbourgisch, and Luxembourgish.-------------------------------------------------------------------------------- RECOGNITION OF LANGUAGE DIVERSITY IN THE CHARTER OF FUNDAMENTAL RIGHTS OF THE EUROPEAN UNION Mar CAMPINS ERITJA The protection of European Union minority and regional languages is and has been an issue to which European institutions have devoted their attention in various resolutions. The European Charter for Regional or Minority Languages (1992) urged member states to implement a series of policies to promote intercultural events and multilingualism.Community legislation up to now has tended to merely defend and promote language diversity as part of Europe¿s cultural heritage, without, however, going so far as to implement concrete measures with a basis in law to guarantee the use of minority languages. Mandating the use of a minority language could constitute a restriction of individual freedoms, according to Community legislation.The cfreu, which was passed in Nice on December 7, 2000, emphasizes respect for language diversity, but does not consider minority rights to be fundamental. Consequently, the Charter follows the customary line of promoting and respecting regional languages, without, however, constituting a legal basis for upholding claims from some regional languages, such as Catalan, to be granted official Community language status. Nevertheless, the existence of a legal recognition of the phenomenon of language diversity represents an invitation to member states and institutions to take measures to respect the use of regional languages in legislative, administrative and regulatory functions. In the future, such measures may lead to improvements and more incisive legislation.-----------------------------------------------------------
Martínez Bargueño, Manuel. 1991. "La publicación del Manual de estilo del lenguaje administrativo." Revista de Llengua i Dret 15 181-192.
internal-pdf://3829176372/Martínez Bargue-1991-La publicación del Manual.pdf
Martínez Bargueño, Manuel. 1992. "Pasado y presente del lenguaje administrativo castellano: Passat i present del llenguatge administratiu castellà." Revista de Llengua i Dret 18: 7-23.
internal-pdf://1402586682/Martínez Bargue-1992-Pasado y presente del len.pdf
Martínez Bargueño, Manuel. 1996. "La simplificación del lenguaje administrativo en Italia: La simplificació del llenguatge administratiu a Itàlia." Revista de Llengua i Dret 25: 31-50.
internal-pdf://3516616688/Martínez Bargue-1996-La simplificación del len.pdf
Martínez Fiol, David. 2010. "Patriotisme, eficàcia i llengua catalana: valors promocionals del funcionariat de l'autonomia regional de Catalunya (1931-1933)." Revista de Llengua i Dret 54: 297-323.
Abstract: El artículo explicita cómo el catalanismo político del primer tercio del siglo XX aspiró a la vertebración de un aparato estatal, paraestatal o autónomo dentro de o al margen del Estado español, el cual había de permitir concretar las ansias de autogobierno para Cataluña.En este sentido, el primer catalanismo político se concentró en unas capas medias urbanas e ilustradas que procedían, en la mayor parte de los casos, de los ámbitos rurales del Principado. Sin embargo, estas clases medias catalanistas no eran en absoluto homogéneas, ni dentro del ámbito político ni en el espacio profesional. Así, encontramos, por una parte, individuos, pocos, con estudios superiores (doctorados y licenciaturas universitarias) y, por otra, un buen número de personajes sin estudios oficiales pero con una gran capacidad autodidacta y con aspiraciones intelectuales.Todos juntos, sin embargo, tenían en común la voluntad de servicio a Cataluña y a los catalanes. Y esta voluntad de servicio se concretó en su aspiración en convertirse en funcionarios de una administración catalana y catalanista. El primer paso fue la Mancomunidad; pero el momento de máxima expansión de esta administración autónoma fue en los años treinta con la configuración de la Generalitat. En este sentido, el artículo pone de manifiesto como esta función pública catalanista se fundamentó en un discurso que elevaba la eficacia profesional del funcionario catalán frente al funcionario español holgazán, y, al mismo tiempo, resaltaba el conocimiento y el uso de la lengua catalana como vehículo de los funcionarios y del papeleo administrativo de la Generalitat. Así, el artículo utiliza como hilo conductor de esta idea las opiniones y los comentarios que se hicieron sobre la cuestión desde la Asociación Cultura y Deporte-Generalitat de Catalunya, entidad que, entre 1931 y 1933, intentó reunir a los primeros funcionarios de la Generalitat de Catalunya.
The article explains in detail how the political Catalanism of the first third of the 20th century aspired to the structuring of a state, parastatal, or autonomous apparatus, within Spain or on its margins. This would make it possible to give concrete form to the longing for self-government for Catalonia. In this regard, the first period of political Catalanism was concentrated in some well educated, middle class, urban strata of society who, for the most part, came from rural Catalonia. Nevertheless, these middle class Catalanists were not politically nor professionally homogeneous.Thus, we find, on the one hand, a few individuals with higher education (doctorates and university degrees), and, on the other, a fair number of people with no formal education but with a great capacity to teach themselves and intellectual aspirations. Taken together, however, the two groups shared a willingness to serve Catalonia and the Catalans.This willingness to serve took concrete form in their aspiration to become civil servants in an administration that would be both Catalan and Catalanist. The first step was the Mancomunitat, but the time of maximum expansion in autonomous administration came in the 30s with the formation of the Government of Catalonia (Generalitat). In this regard, the article reveals how this Catalanist public civil service sector was predicated on a rhetoric that exalted the professional efficiency of the Catalan civil servant vis-à-vis the lackadaisical Spaniard, and, at the same time, emphasized knowledge and use of the Catalan language as a vehicle for civil servants and the massive paperwork of the administrative system of the Generalitat. In this way, the article uses the opinions and comments that arose regarding the Cultural and Sporting Association - Generalitat of Catalonia, an organization that, from 1931-1933, attempted to federate the first civil servants of the Generalitat of Catalonia, as a leitmotiv.
internal-pdf://3289099755/Martínez Fiol-2010-Patriotisme, eficàcia i lle.pdf
Mas Castells, Josep Àngel. 2010. "Els noms de la llengua i els models lingüístics del català a Europa. De la traducció de la Constitució europea (2004) a les eleccions del 2009." Revista de Llengua i Dret 54: 79-100.
Abstract: El artículo analiza las polémicas sobre el nombre de la lengua y el modelo lingüístico formal que han provocado las primeras actuaciones oficiales de cierta relevancia social que han utilizado el catalán en el ámbito de la Unión Europea. En concreto, se ocupa del anuncio de demanda de oficialidad y la consiguiente traducción del proyecto de Constitución para Europa del año 2004, y de la publicidad de las elecciones europeas de 2009. El lapso de tiempo permite comprobar que los conflictos no se han superado y, a nuestro entender, que las posibles vías de solución, para las cuales ofrecemos alguna propuesta técnica, pasan inevitablemente por un cambio de actitudes lingüísticas que tendría que empezar por los mismos gestores del hecho lingüístico en Cataluña y en el País Valenciano.
This article analyzes the controversies regarding the language name and formal language model that were sparked by the first official, socially relevant acts employing Catalan within the context of the European Union.Specifically, it deals with the announcement of the request for official status and the resulting translation of the 2004 draft European Constitution, and the advertising for the 2009 European elections. The time interval between both events makes it possible to verify that the conflicts have not been overcome, and, in our opinion, the possible avenues for a solution, for which we offer some technical proposals, must inescapably involve a change in language attitudes, a change that must be initiated by the very administrators who oversee language affairs in Catalonia and Valencia.
internal-pdf://3516616691/Mas Castells-2010-Els noms de la llengua i els.pdf
Mas Castells, Josep Àngel. 2019. "El pluricentrisme de la llengua catalana en els principals correctors i traductors automàtics." Revista de llengua i dret (71): 208-222. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6958072.
Abstract: Els correctors i els traductors automàtics proporcionen una ajuda de primer ordre per a l’ús de la llengua en l’àmbit digital, en un moment en què el canal escrit hi és el més utilitzat. En llengües minoritzades i pluricèntriques com la nostra, la manera en la qual les aplicacions d’assistència ortogràfica i gramatical gestionen la variació lingüística admesa per la normativa, és a dir, les variants que configuren les especificitats dels tres grans paraestàndards del català, pot influir decisivament en la percepció de la unitat de la llengua i en la seguretat lingüística dels parlants, sobretot dels més llecs en qüestions lingüístiques. El present estudi analitza aquesta gestió, tant la manera que trien aquests programes per a presentar la nostra llengua entre la resta d’opcions lingüístiques com la gestió efectiva de les variants, que pot anar des de l’opció única –opció, per tant, més restrictiva que la mateixa normativa– a la de reflectir el mateix polimorfisme que l’IEC o l’AVL organitzat o no per paraestàndards, en una panoràmica de resultats considerablement heterogènia.
Mas Castells, Josep Àngel, and Eva M. Mestre Mestre. 2013. "La política lingüística en les eleccions valencianes de 2011." Revista de Llengua i Dret 60: 125-153.
Abstract: En aquest article s'analitzen les propostes en matèria de política lingüística de les coalicions i partits polítics que van obtenir representació a les Corts Valencianes en les eleccions de maig de 2011. Des d'una perspectiva sociolingüística, s'estudiarà l'abast de les propostes, dins del marc de la política lingüística valenciana de les darreres dècades. Això implica que el capteniment com a gestors es tindrà en compte a l'hora de valorar les propostes que van presentar al programa electoral en el cas dels partits que han tingut i tenen responsabilitats de govern. En el cas dels que no n'han tingut, el comparatisme es durà a terme tant amb les propostes dels majoritaris com amb la política lingüística efectiva, dibuixant així el mapa de la política lingüística possible al País Valencià en un termini mitjà.
internal-pdf://0304089140/Mas Castells-2013-La política lingüística en l.pdf
Mas i Fossas, Gemma. 2003. "La normalització de la llengua catalana i la tecnologia: recursos terminològics." Revista de Llengua i Dret 40 89-108.
internal-pdf://3439037742/Mas i Fossas-2003-La normalització de la lleng.pdf
Massip Fonollosa, Jesús. 1984. "Les Constitucions de Catalunya de l'arxiu de la ciutat de Tortosa." Revista de Llengua i Dret 4: 125-134.
internal-pdf://2639189005/Massip Fonollos-1984-Les Constitucions de Cata.pdf
Massip Fonollosa, Jesús. 1985. "Les Costums de Mar de Tortosa." Revista de Llengua i Dret 6: 27-37.
internal-pdf://2053999891/Massip Fonollos-1985-Les Costums de Mar de Tor.pdf
Massip Fonollosa, Jesús. 1986. "Un manuscrit de Les Costums de Tortosa retrobat a Mallorca." Revista de Llengua i Dret 7: 61-68.
internal-pdf://0943947699/Massip Fonollos-1986-Un manuscrit de Les Costu.pdf
Matas Dalmases, Jordi. 1991. "El model lingüístic dels partits polítics catalans en la redacció de l'Estatut d'Autonomia de 1979." Revista de Llengua i Dret 16 121-137.
internal-pdf://0352118577/Matas Dalmases-1991-El model lingüístic dels p.pdf
Mattila, Heikki E. S. 2009. "Los cambios del lenguaje administrativo y jurídico en el mundo de hoy: un balance comparativo de los últimos veinticinco años." Revista de Llengua i Dret 51: 17-37.
internal-pdf://0352118593/Mattila-2009-Los cambios del lenguaje administ.pdf
Mattila, Heikki E. S. 2010. "La comunitat lingüística nòrdica en matèria jurídica." Revista de Llengua i Dret 54: 17-32.
Abstract: Cada uno de los cinco países nórdicos tiene su lengua principal, cuyo uso en la mayoría de casos corresponde a las fronteras del Estado.Tres de estas lenguas 'danés, noruego y sueco' son en gran parte interinteligibles, y, por razones históricas, el sueco se habla en una parte de Finlandia y se enseña en gran parte del país, y el danés se enseña en Islandia.Por otro lado, las culturas jurídicas de los países nórdicos son muy similares gracias a valores sociales compartidos, a una antigua interacción entre los países y a una cooperación legislativa internórdica en el siglo XX.Gracias a estas dos razones 'parentesco lingüístico y herencia jurídica común', existe una intensa comunicación jurídica transfronteriza entre los países nórdicos, y el danés, el noruego y el sueco se usan en esta comunicación.Se puede hablar de una comunidad lingüística nórdica en materia jurídica.Pero en esta comunicación jurídica transfronteriza también hay problemas. En primer lugar, Noruega complica la comunicación porque existen dos estandarizaciones de la lengua principal del país. En segundo lugar, hay diferencias entre el sueco jurídico de Suecia y el sueco jurídico de Finlandia, lo cual puede provocar malentendidos, aunque es raro. En tercer lugar 'y es a veces un problema grave', algunos términos técnicos jurídicos son totalmente diferentes en los lenguajes jurídicos nórdicos occidentales (danés y noruego), por un lado, y en los lenguajes jurídicos nórdicos orientales (sueco de Suecia y sueco de Finlandia), por otro. Finalmente, la mayor dificultad se produce porque el conocimiento del sueco va declinando en Finlandia.Este artículo trata del uso de las lenguas escandinavas, principales de cada país, en la comunicación jurídica transfronteriza en los países nórdicos y de los problemas que comporta este uso, así como del futuro de la comunidad lingüística nórdica en materia jurídica.
Each of the five Nordic countries has its own principal language the use of which in most cases corresponds to the frontiers of the State.Three of these languages ' Danish, Norwegian and Swedish ' are largely inter-intelligible, and, for historical reasons, Swedish is partly spoken and largely taught in Finland and Danish is taught in Iceland. On the other hand, the legal cultures of the Nordic countries are very similar thanks to shared social values, to an old interaction between the countries, and to an inter-Nordic legislative cooperation in the 20th century. Due to these two reasons ' language kinship and common legal heritage ' there is very much cross-border legal communication between the Nordic countries, and Danish, Norwegian and Swedish are used in this communication.One may speak about a Nordic linguistic community in legal matters There are also problems in this cross-border legal communication. Firstly, Norway makes the communication more complicated due to the fact that there are two standardizations of the main language of the country. Secondly, there are differences in the legal Swedish in Sweden and in the legal Swedish in Finland which may cause misunderstandings although this is rare. Thirdly ' and this is occasionally a serious problem ' some technical legal terms are entirely different in the West-Nordic legal languages (Danish and Norwegian) on the one hand and in the East- Nordic legal languages (Swedish of Sweden and Swedish of Finland) on the other. Finally, the biggest difficulty is caused by the fact that the knowledge of Swedish is declining in Finland.The present article discusses the use of the principal Scandinavian languages in crossborder legal communication in the Nordic countries and the problems involved in this usage, as well as the future of the Nordic linguistic community in legal matters.
internal-pdf://1129566389/Mattila-2010-La comunitat lingüística nòrdica.pdf
Maurais, Jacques. 1986. "La normalització lingüística al Quebec." Revista de Llengua i Dret 8: 157-167.
internal-pdf://1374343999/Maurais-1986-La normalització lingüística al Q.pdf
Maurais, Jacques. 1986. "Normalització lingüística, bilingüisme i diglòssia a Quebec." Revista de Llengua i Dret 8: 151-156.
internal-pdf://4146382414/Maurais-1986-Normalització lingüística, biling.pdf
Maurais, Jacques. 1990. "Repercusiones en el dominio comercial de la planificación lingüística en Québec." Revista de Llengua i Dret 14 323-326.
internal-pdf://1431419354/Maurais-1990-Repercusiones en el dominio comer.pdf
Maurais, Jacques. 1990. "Breu història de les mesures legislatives lingüístiques al Regne Unit." Revista de Llengua i Dret 14 231-237.
internal-pdf://3616831703/Maurais-1990-Breu història de les mesures legi.pdf
Maurais, Jacques. 1991. "Les lois linguistiques soviétiques de 1989 et 1990." Revista de Llengua i Dret 15 75-90.
internal-pdf://3080593816/Maurais-1991-Les lois linguistiques soviétique.pdf
Maurais, Jacques. 1994. "Es pot justificar l'unilingüisme des del punt de vista de l'ordenació lingüística?" Revista de Llengua i Dret 22: 135-144.
internal-pdf://3278182216/Maurais-1994-Es pot justificar l'unilingüisme.pdf
Maurais, Jacques. 1996. "Balanç sociolingüístic de la normalització lingüística a Quebec." Revista de Llengua i Dret 26: 131-166.
internal-pdf://2040651393/Maurais-1996-Balanç sociolingüístic de la norm.pdf
Maurais, Jacques. 2009. "L'aménagement linguistique, évolution et perspectives." Revista de Llengua i Dret 51: 95-124.
internal-pdf://3386519662/Maurais-2009-L'aménagement linguistique, évolu.pdf
Melero Nogués, Maite. 2018. "El futur de les llengües en l’era digital: oportunitats i bretxa lingüística." Revista de Llengua i Dret 70: 152-165.
Abstract: In this article we reflect on the impact of the digital revolution on the survival of languages in the not too distant future. If one thing is clear, human language will be the predominant means of communication between people and technology, and between people and the collective knowledge and information of the entire world. Indeed, the use of one language or another determines the amount of information that can be accessed, as well as the services available. The key is the technological know-how with which the different languages face the digital challenge. The wealth of technological resources of each language will crucially affect their chances of making it into the 22nd century in good health. The most immediate languages at risk, obviously, are those affected by “digital diglossia”: bilingual speakers of a regional language and a global language, rather than missing the digital train, will opt for the larger language and set aside that which does not play a part in technological progress. The effects this may have on the linguistic diversity of the digital ecosystem, and by extension on the world, are devastating.
En aquest article reflexionem sobre com impactarà la revolució digital en la supervivència de les llengües en un futur no gaire llunyà. Si una cosa tenim clara és que el llenguatge humà serà el mitjà de comunicació predominant entre les persones i la tecnologia i entre les persones i el coneixement col·lectiu i la informació del món sencer. Efectivament, l’ús d’una llengua o d’una altra determina la quantitat d’informació a la qual es pot accedir, així com els serveis disponibles. La clau és el bagatge tecnològic amb què les diferents llengües s’enfronten al repte digital. La riquesa dels recursos tecnològics de cada llengua afectarà crucialment les seves possibilitats d’arribar amb bona salut al segle XXII. Les llengües en risc més immediat, evidentment, són aquelles afectades per la “diglòssia digital”: els parlants bilingües d’una llengua regional i d’una llengua de la globalització, abans que perdre el tren digital, opten per la llengua gran i deixen de banda la que no participa en el progrés tecnològic. Els efectes que això pot tenir en la diversitat lingüística de l’ecosistema digital, i per extensió en el món, són devastadors.
Melià, Joan. 2005. "El turisme i la projecció exterior de la llengua catalana." Revista de Llengua i Dret 44 207-230.
internal-pdf://3520709977/Melià-2005-El turisme i la projecció exterior.pdf
Memmo, Daniela. 1990. "Problemi linguistici e rapporti di diritto privato. Prospettive di soluzione nell’ordinamento giuridico italiano." Revista de Llengua i Dret 14 239-253.
internal-pdf://3422857359/Memmo-1990-Problemi linguistici e rapporti di.pdf
Mercadé, Francesc, and Francesc Hernàndez. 1990. "Identitat i llengua, anàlisi d'una experiència." Revista de Llengua i Dret 14: 305-322.
internal-pdf://3516616649/Mercadé-1990-Identitat i llengua, anàlisi d'un.pdf
Mestres i Serra, Josep M. 1991. "Les relacions entre l’Administració i l’administrat des del punt de vista del llenguatge administratiu i jurídic." Revista de Llengua i Dret 15 21-33.
internal-pdf://3594751228/Mestres i Serra-1991-Les relacions entre l’Adm.pdf
Mestres i Serra, Josep M. 1993. "La normalització lingüística als ajuntaments." Revista de Llengua i Dret 19 105-116.
internal-pdf://0238962590/Mestres i Serra-1993-La normalització lingüíst.pdf
Mestres Serra, Josep M. 1985. "Abreviacions: un assaig de classificació tipològica." Revista de Llengua i Dret 6: 13-22.
internal-pdf://2550207895/Mestres Serra-1985-Abreviacions_ un assaig de.pdf
Mestres Serra, Josep M. 1986. "Eines de referència per a la redacció i la correcció de textos administratius i jurídics." Revista de Llengua i Dret 7: 13-33.
internal-pdf://1687926611/Mestres Serra-1986-Eines de referència per a l.pdf
Mestres Serra, Josep M. 1987. "El món de les expressions temporals (II): una aproximació a la història de l´expressió de la data." Revista de Llengua i Dret 10: 33-67.
internal-pdf://2444348465/Mestres Serra-1987-El món de les expressions t.pdf
Mestres Serra, Josep M. 1987. "El món de les expressions temporals (I): una aproximació a la història de l'expressió de la data. Primera part." Revista de Llengua i Dret 9: 21-64.
internal-pdf://3006968062/Mestres Serra-1987-El món de les expressions t.pdf
Mestres Serra, Josep M. 1988. "L'estudi diacrònic del llenguatge administratiu." Revista de Llengua i Dret 11: 119-133.
internal-pdf://2511712051/Mestres Serra-1988-L'estudi diacrònic del llen.pdf
Mestres Serra, Josep M. 1996. "El Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans." Revista de Llengua i Dret 25: 179-211.
internal-pdf://4059243582/Mestres Serra-1996-El Diccionari de la llengua.pdf
Mestres Serra, Josep M. 1996. "La problemàtica de les abreviacions i els diccionaris." Revista de Llengua i Dret 26: 9-28.
internal-pdf://3211441638/Mestres Serra-1996-La problemàtica de les abre.pdf
Mestres Serra, Josep M. 2016. "La docència jurilingüística a les universitats dels Països Catalans." Revista de llengua i dret (66): 239-260. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5761115.
Abstract: University teaching of Catalan legal and administrative writing is clearly insufficient in view of the data provided by the teaching plans of undergraduate and postgraduate university courses in law offered publicly in the Catalan Countries. The little attention given, in general, to the language tools that are necessary to write in a correct and elegant style in all the different areas may become dramatic in legal academic training since words can become law and release or condemn a person.
La docència universitària de la redacció jurídica i administrativa en llengua catalana és clarament insuficient a la vista de les dades que faciliten les universitats dels Països Catalans en els plans docents dels graus i els postgraus en dret que ofereixen públicament. La poca atenció que es presta, en general, en totes les carreres universitàries pel que a fa a les eines lingüístiques necessàries per a una redacció correcta i elegant en les especialitats respectives pot esdevenir dramàtica en una formació com la jurídica, en què la paraula pot esdevenir llei i àdhuc pot alliberar o condemnar una persona.
Mestres Serra, Josep M. 2019. "Martí Mestre, Joaquim. (2017). Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI); i de: Sagrera Antich, Bàrbara. (2019). Corpus de fraseologia de les Illes Balears: classificació, descripció i contextualització." Revista de llengua i dret (72): 358-361. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=7195322.
Mestres Serra, Josep M., and Carolina Santamaria Jordà. 1997. "Els noms propis geogràfics no catalans." Revista de Llengua i Dret 27: 23-78.
internal-pdf://0304089097/Mestres Serra-1997-Els noms propis geogràfics.pdf
Mestres Serra, Josep M., and Mireia Trias i Freixa. 2015. "Les obres de referència general per a la correcció de textos." Revista de llengua i dret (63): 13-49. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5117547.
Abstract: El coneixement de la bibliografia de consulta més adequada amb vista a la correcció d'un text, tingui el grau de formalitat que tingui i sigui de l'àmbit d'especialitat que sigui, és essencial per a una bona resolució dels dubtes lingüístics, terminològics i tipogràfics que s'hi puguin presentar. Amb aquesta finalitat, els autors -partint de la pràctica diària, de l'experiència adquirida com a correctors i redactors i de la intuïció que les característiques externes reflecteixen la qualitat del contingut- han aconseguit aïllar vint-i-un trets o característiques que han de tenir les obres que poden ésser realment útils -és a dir, les obres de referència general- i han establert un barem per a classificar-les i determinar-ne el nivell de qualitat i fiabilitat.
Meyer, Daniel. 1991. "Aspects juridiques du bilinguisme dans un canton suisse le Valais." Revista de Llengua i Dret 15 91-118.
internal-pdf://0890606230/Meyer-1991-Aspects juridiques du bilinguisme d.pdf
Michael Skerret, Delaney. 2007. "La represión de las lenguas nacionales bajo el autoritarismo del siglo XX: los casos de Estonia y Cataluña." Revista de Llengua i Dret 48: 251-314.
Abstract: In the 20th century, the Soviet regime in Estonia and the Franco regime in Catalonia tried to extend their political ideologies. Autochthonous languages were controlled through censorship and repression. Furthermore, as part of their ideologies, Francoist and Soviet leaders wanted to replace indigenous languages with their own (Russian and Spanish), since these were a major part of the new order they were trying to create. This thesis compares and contrasts the various methods of language control to demonstrate that centralized multilingual states, whatever their political ideology, can employ surprisingly similar systems, depriving language communities of the right to use and develop their own languages.. In both cases, most people paid scant attention to the official public language or its ideology, and in Estonia, one can talk of two socio-linguistic worlds, one official and Sovietized and the other unofficial and very national in character (P. Vihalemm & Lauristin, 1997). The Catalans also tenaciously maintained their private cultural and linguistic world. The effect of centralized control on national culture and, consequently, on the language also, should nonetheless not be overlooked: language tolerance of Russian-speakers (in the case of Estonia) and Spanish-speakers (in the case of Catalonia) even if they spoke Estonian or Catalan can be viewed as part of the continuation of the "minority complex" (Druviete, 2003, p. 5) that took shape under authoritarian rule. By the way, this type of linguistic accord is less frequent in Estonia but it still exists and in Catalonia, it seems pretty common. The ubiquitousness of state control in (socio)linguistic areas resulted in the "unconscious adaptation to the cognitive and behavioral" pattern imposed by the regime." (P. Vihalemm & Lauristin, 1997, p. 108).
Els règims soviètic i franquista pretenien estendre la seva ideologia política, a Estònia i Catalunya, respectivament, al segle XX. Les llengües autòctones estaven controlades per mitjà de la censura i la repressió. És més, com a part de les seves ideologies, els líders d'ambdós extrems volien reemplaçar les llengües autòctones per les seves (el rus i el castellà) ja que aquestes formaven gran part del nou ordre que procuraven crear. Aquesta tesi compara i contrasta els diversos mètodes de control de llengua i de llenguatge, per demostrar que els estats multilingües centralitzats -qualsevol que en sigui la ideologia política- poden emprar sistemes sorprenentment semblants, deixant les comunitats lingüístiques privades del dret d'usar i desenvolupar les seves llengües pròpies. La majoria de gent no va fer cas del llenguatge públic oficial o de la seva ideologia en ambdós casos i es pot parlar de dos mons sociolingüístics a Estònia: un d'oficial i "sovietitzat"; i, l'altre, no oficial i de caràcter molt nacional (P. Vihalemm i Lauristin, 1997). Els catalans també van mantenir tenaçment el seu món cultural i lingüístic privat. L'efecte del control centralitzat en la cultura nacional i, per tant, també en la llengua, tanmateix, no s'ha d'oblidar: la tolerància lingüística amb persones de parla russa (en el cas estonià) i de parla castellana (en el cas català) fins i tot si ells parlen estonià o català es pot veure com a part de la continuació del "complex de minoria" (Druviete, 2003, pàg. 5) que es va formar durant el període autoritari. Per cert, aquest tipus d'acord lingüístic és menys freqüent a Estònia però encara existeix i a Catalunya sembla que és bastant habitual. L'omnipresència del control de l'Estat en camps (sòcio)lingüístics va tenir com a resultat "l'adaptació subconscient al patró cognitiu i conductual" imposat pel règim" (P. Vihalemm i Lauristin, 1997, pàg. 108).
internal-pdf://3829176291/Michael Skerret-2007-La represión de las lengu.pdf
Milian i Massana, Antoni. 1983. "Les llengües espanyoles diferents de la llengua castellana als estatuts d’autonomia." Revista de Llengua i Dret 1 79-88.
internal-pdf://0631704529/Milian i Massan-1983-Les llengües espanyoles d.pdf
Milian i Massana, Antoni. 1983. "Notes de legislació i jurisprudència:Tribunal Suprem." Revista de Llengua i Dret 1: 146.
Milian i Massana, Antoni. 1983. "Notes de legislació i jurisprudència: Tribunal Constitucional." Revista de Llengua i Dret 1: 144-145.
Milian i Massana, Antoni. 1984. "De la separació a la conjunció lingüística a l'ensenyament: el títol II de la Llei 7/1983, de 18 d’abril." Revista de Llengua i Dret 3 33-41.
internal-pdf://3616831702/Milian i Massan-1984-De la separació a la conj.pdf
Milian i Massana, Antoni. 1984. "Notes de legislació i jurisprudència: Tribunal Suprem." Revista de Llengua i Dret 3: 154-155.
Milian i Massana, Antoni. 1984. "Notes de legislació i jurisprudència: Tribunal Constitucional." Revista de Llengua i Dret 3: 150-154.
Milian i Massana, Antoni. 1984. "Notes de legislació i jurisprudència: Tribunal Constitucional." Revista de Llengua i Dret 4: 190-192.
Milian i Massana, Antoni. 1984. "Notes de legislació i jurisprudència: Tribunal Suprem." Revista de Llengua i Dret 4: 192-196.
Milian i Massana, Antoni. 1985. "Jurisprudència estrangera." Revista de Llengua i Dret 5: 282-294.
Milian i Massana, Antoni. 1985. "Jurisprudència: Tribunal Suprem." Revista de Llengua i Dret 5: 270-281.
Milian i Massana, Antoni. 1986. "Jurisprudència: Tribunal Constitucional." Revista de Llengua i Dret 7: 245-272.
Milian i Massana, Antoni. 1986. "Jurisprudència: Tribunal Constitucional." Revista de Llengua i Dret 8: 247-248.
Milian i Massana, Antoni. 1987. "Jurisprudència: Tribunal Suprem." Revista de Llengua i Dret 9: 188-195.
Milian i Massana, Antoni. 1987. "Jurisprudència: Tribunal Constitucional." Revista de Llengua i Dret 9: 187-188.
Milian i Massana, Antoni. 1987. "Jurisprudència: Tribunal Constitucional." Revista de Llengua i Dret 10: 205-211.
Milian i Massana, Antoni. 1988. "Jurisprudència: Tribunal Constitucional." Revista de Llengua i Dret 11: 297-309.
Milian i Massana, Antoni. 1988. "La funció pública docent a Catalunya al cap de deu anys de català a l'escola." Revista de Llengua i Dret 11: 223-227.
internal-pdf://3617318090/Milian i Massan-1988-La funció pública docent.pdf
Milian i Massana, Antoni. 1989. "Jurisprudència: Tribunal Constitucional." Revista de Llengua i Dret 12: 265-270.
Milian i Massana, Antoni. 1989. "Tribunal Constitucional." Revista de Llengua i Dret 13: 269-277.
Milian i Massana, Antoni. 1999. "Algunes reflexions sobre les intervencions lingüístiques públiques constrictives en el sector privat a propòsit del capítol V de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística." Revista de Llengua i Dret 31 35-59.
internal-pdf://1486222834/Milian i Massan-1999-Algunes reflexions sobre.pdf
Milian i Massana, Antoni. 2002. "Le principe d’égalité des langues au sein des institutions de l’Union européenne et dans le droit communautaire, mythe ou réalité ?" Revista de Llengua i Dret 38 47-94.
Abstract: The end of the Franco regime paved the way for the restoration of democracy and home rule. This meant that Catalan was once again granted official status and that administrative and legal language, which under the Franco regime, had become another form of expression for the regime, was modernized. The model set up 25 years ago achieved a wide degree of acceptance and today no vestiges of the old administrative and legal language remain. The ongoing evolution of society, however, makes continuing reflection a must. Reflection is necessary to avoid falling into routines that may lead to a new gap between administrative and legal language and present-day social and linguistic reality. CATALAN IN THE ADMINISTRATION OF JUSTICE IN THE BALEARIC ISLANDS Bartomeu COLOM PASTOR The object of this paper is to analyze the situation of Catalan in the administration of justice in the Balearic Islands. To this end, the author examines the set of rules regulating the use of the two official languages in this domain and the standardization of Catalan. This set of standards is made up of the Constitution, the Statute of Autonomy, the Language Standardization Act, the Judiciary Act and the European Charter for Regional or Minority Languages. The author concludes that the status derived from Article 231 of the Judiciary Act with respect to Catalan is halfway between that of an official government language and a foreign language. This is so because public servants do not have the obligation to be familiar with Catalan, citizens can assert their lack of knowledge of the language and proceedings in Catalan within the government itself are supposed to be translated. All of this contradicts the provisions of the Statute of Autonomy and the European Charter for Regional or Minority Languages. Normalization is an unresolved issue in this administration in this autonomous community, and an improvement of the situation may be achieved through the removal of those obstacles that prevent the citizenry from exercising their linguistic rights. Advancement may also come about through legislative reforms, chief among which would be requiring judges, magistrates and other public servants working for the judiciary to have a knowledge of the autochthonous languages of each autonomous community. -------------------------------------------------------------------------------- THE PRINCIPLE OF LANGUAGE EQUALITY IN EUROPEAN UNION INSTITUTIONS AND IN COMMUNITY LAW: MYTH OR REALITY? Antoni MILIAN I MASSANA In this paper, the author poses the question of whether, in the European Union, the oft-proclaimed principal of language equality is a reality or just a myth. To answer this question, the first part of the article studies the origin, development and consolidation of the language regime of the European communities, a structure that at the same time constitutes the language regime for the European Union.The second part of the paper sets out the language regime now in effect. The analysis of this regime makes it clear that a very pronounced linguistic hierarchy has taken shape within the European Union. The 11 official and working languages ¿ German, English, Spanish, Danish, Finnish, French, Greek, Dutch, Italian, Portuguese and Swedish -- are at the pinnacle of this hierarchy. Since these are not all the languages spoken historically within the European Union, the paper investigates what criteria have been applied to select these languages. The criteria can be stated as follows: all languages having official status within the territory of a member state without sharing it with another language become official and working languages of community institutions. When a member state recognizes more than one official language for the whole of its territory and it turns out that one of the languages already is an official and working language of community institutions by virtue of its official and working language status in another member state, the other languages do not acquire this status.Nevertheless, while it may be customary to assert that the 11 languages e joy a status of equality within the European Union, this is not true. Thus, for example, in European Community institutions, it is possible to observe a de jure equality among the 11 official and working languages, but this equality is not respected de facto: English is the predominant working language, followed by French. The language regime of the Central European Bank has meant not only a de jure, but also a de facto break with the principle of linguistic equality. The Bank¿s internal regulations distinguish between official languages and working languages. The 11 languages listed above are official languages; there is, however, only one working language: English. Another European Community body, the Office for Harmonization in the Internal Market, expressly prioritizes five of the 11 official languages: German, English, Spanish, French and Italian. Unlike the Central European Bank, there is no longer a difference between official and working languages, but rather, the Office for Harmonization, to the extent it establishes a difference in recognition among official languages, goes a step further.As regards other languages spoken historically within the European Union, it must be said that hierarchically speaking, these languages are below the 11 official and working languages. A hierarchy can also be established among these languages, in accordance with the degree of recognition accorded them. First would come Irish, followed by Letzeburgesch1, and later the other languages, which are scarcely recognized.The third part of the study reflects on the need to reconsider the current language regime, taking advantage of the expansion of the European Union scheduled to take place in 2004 and the work of the European Convention. In actuality, the Community language regime is at times particularly unjust, as is the case with Catalan, a language that is practically unrecognized in the European Union despite the high number of Catalan speakers.The paper concludes with some considerations and proposals aimed at remedying the most serious abuses that have come about as a result of the language hierarchy within the Community.
internal-pdf://0037487766/Milian i Massan-2002-Le principe d’égalité des.pdf
Milian i Massana, Antoni. 2002. "Les formes d’intervenció lingüística i les tècniques jurídiques de protecció de les llengües i dels grups lingüístics en les societats plurilingües. Una llambregada al dret comparat." Revista de Llengua i Dret 37 105-128.
Abstract: As its title implies, this work examines forms of linguistic intervention available to the public powers, and lists and comments the legal techniques that exist to protect languages and linguistic groups in multilingual societies. A brief introduction (section 1) recaps on the reasons for the increase in the number of societies with languages in contact, and warns us that these languages in contact do not generally share a position of equilibrium. Subsequently (section 2) the work underlines the need to distinguish between public or official relationships and those of a private nature (inter privatos) when analysing linguistic interventions and studying legal techniques for their protection. Further to this question of private relationships, mention is made of the convenience of distinguishing between relationships that take place in public places or where there is an affluence of public (for example advertising in the public highway) and others of a strictly private or family nature, or which pertain to individuals' personality rights (for example the language spoken at home, the name of individuals). These distinctions are relevant, because restrictive, constrictive or imposed linguistic interventions cannot be the same in the three cases mentioned: while such interventions are common in the public or official sphere, in the private scenario they are subject to major limitations, but are always illicit in the strictly private or family setting. This is followed (section 3) by an exposition of the different finalities and objectives that may be pursued by linguistic interventions, whose extreme and conflicting manifestations would be the assimilation and disappearance of a language or on the other hand the promotion, protection and harmonisation thereof. The work goes on to address the issue of assimilationist linguistic interventions, and the reasons or causes behind them, which may be political, religious or politico-economic. The justifications that tend to come with such assimilationist interventions, ostensibly "hygienic" or "altruistic", are also dealt with. These assimilationist interventions are set against non-intervention approaches, whose non-neutral nature is highlighted, as well as protective interventions, which, along with the legal techniques they give rise to, are the object of the considerations and reflections of the remaining sections of this work. Following a summary exposition (section 4) of the two major principles that underpin linguistic policies, and therefore linguistic interventions (the principles of territoriality and personality), the work analyses the consequences arising from a language being classified as official (section 5). These importance of these consequences, mentioned and developed in the work, make it possible to assert that official recognition is probably the most incisive legal technique for protecting a language. Thus, the fact that a language does or does not reach the status of official language is of major import. The work proceeds with a detailed list, based on Comparative Law, of the main legal techniques that exist and are used to protect and safeguard languages and linguistic groups (section 6). The numerous techniques detailed are systematised under three headings depending on whether they pertain to legal protection techniques applicable to private relationships (and here the distinction is made between non-constrictive and constrictive techniques), legal protection techniques applicable to education or techniques applicable to public or official relationships. Although it is not a specific and direct linguistic intervention, since this is something that is outside the sphere of these interventions, the following section addresses the linguistic content of fundamental rights (section 7). In so far as the contents of some of these rights have a linguistic dimension, this inherent linguistic content must be respected if the corresponding basic right is not to be violated. It is therefore important to highlight the linguistic dimension of basic rights, since in ultilingual States where there is a charter of basic rightsand freedoms, but it transpires that linguistic groups are systematically ignored, this dimension will make it possible to obtain from the courts at least the respect for the linguistic rights inherent in the basic rights. In the protection of languages and linguistic groups neither should the importance of the function played by international treaties be underestimated, an aspect which is addressed in section 8. The work concludes with some closing considerations (section 9). The warning that Law, regarded in isolation, and without underplaying its importance and impact, is insufficient as an instrument for the promotion and protection of languages, is underscored. There are numerous contexts where suitable legal measures for a really effective protection of languages must go hand in hand with a veritable social transformation. In any event, the work concludes that multilingual states, if they really aspire to be plural and democratic, must be firmly committed to promoting and safeguarding the languages that are traditionally and historically spoken in them.--------------------------------------------------------------------------------
internal-pdf://3829176374/Milian i Massan-2002-Les formes d’intervenció.pdf
Milian i Massana, Antoni. 2002. "Le principe d'egalité des langues au sein des institutions de l'Union européenne et dans le droit communautaire, mythe ou réalité?" Revista de Llengua i Dret (38): 47-94. http://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=651219.
Abstract: The end of the Franco regime paved the way for the restoration of democracy and home rule. This meant that Catalan was once again granted official status and that administrative and legal language, which under the Franco regime, had become another form of expression for the regime, was modernized. The model set up 25 years ago achieved a wide degree of acceptance and today no vestiges of the old administrative and legal language remain. The ongoing evolution of society, however, makes continuing reflection a must. Reflection is necessary to avoid falling into routines that may lead to a new gap between administrative and legal language and present-day social and linguistic reality. CATALAN IN THE ADMINISTRATION OF JUSTICE IN THE BALEARIC ISLANDS Bartomeu COLOM PASTOR The object of this paper is to analyze the situation of Catalan in the administration of justice in the Balearic Islands. To this end, the author examines the set of rules regulating the use of the two official languages in this domain and the standardization of Catalan. This set of standards is made up of the Constitution, the Statute of Autonomy, the Language Standardization Act, the Judiciary Act and the European Charter for Regional or Minority Languages. The author concludes that the status derived from Article 231 of the Judiciary Act with respect to Catalan is halfway between that of an official government language and a foreign language. This is so because public servants do not have the obligation to be familiar with Catalan, citizens can assert their lack of knowledge of the language and proceedings in Catalan within the government itself are supposed to be translated. All of this contradicts the provisions of the Statute of Autonomy and the European Charter for Regional or Minority Languages. Normalization is an unresolved issue in this administration in this autonomous community, and an improvement of the situation may be achieved through the removal of those obstacles that prevent the citizenry from exercising their linguistic rights. Advancement may also come about through legislative reforms, chief among which would be requiring judges, magistrates and other public servants working for the judiciary to have a knowledge of the autochthonous languages of each autonomous community. -------------------------------------------------------------------------------- THE PRINCIPLE OF LANGUAGE EQUALITY IN EUROPEAN UNION INSTITUTIONS AND IN COMMUNITY LAW: MYTH OR REALITY? Antoni MILIAN I MASSANA In this paper, the author poses the question of whether, in the European Union, the oft-proclaimed principal of language equality is a reality or just a myth. To answer this question, the first part of the article studies the origin, development and consolidation of the language regime of the European communities, a structure that at the same time constitutes the language regime for the European Union.The second part of the paper sets out the language regime now in effect. The analysis of this regime makes it clear that a very pronounced linguistic hierarchy has taken shape within the European Union. The 11 official and working languages ¿ German, English, Spanish, Danish, Finnish, French, Greek, Dutch, Italian, Portuguese and Swedish -- are at the pinnacle of this hierarchy. Since these are not all the languages spoken historically within the European Union, the paper investigates what criteria have been applied to select these languages. The criteria can be stated as follows: all languages having official status within the territory of a member state without sharing it with another language become official and working languages of community institutions. When a member state recognizes more than one official language for the whole of its territory and it turns out that one of the languages already is an official and working language of community institutions by virtue of its official and working language status in another member state, the other languages do not acquire this status.Nevertheless, while it may be customary to assert that the 11 languages e joy a status of equality within the European Union, this is not true. Thus, for example, in European Community institutions, it is possible to observe a de jure equality among the 11 official and working languages, but this equality is not respected de facto: English is the predominant working language, followed by French. The language regime of the Central European Bank has meant not only a de jure, but also a de facto break with the principle of linguistic equality. The Bank¿s internal regulations distinguish between official languages and working languages. The 11 languages listed above are official languages; there is, however, only one working language: English. Another European Community body, the Office for Harmonization in the Internal Market, expressly prioritizes five of the 11 official languages: German, English, Spanish, French and Italian. Unlike the Central European Bank, there is no longer a difference between official and working languages, but rather, the Office for Harmonization, to the extent it establishes a difference in recognition among official languages, goes a step further.As regards other languages spoken historically within the European Union, it must be said that hierarchically speaking, these languages are below the 11 official and working languages. A hierarchy can also be established among these languages, in accordance with the degree of recognition accorded them. First would come Irish, followed by Letzeburgesch1, and later the other languages, which are scarcely recognized.The third part of the study reflects on the need to reconsider the current language regime, taking advantage of the expansion of the European Union scheduled to take place in 2004 and the work of the European Convention. In actuality, the Community language regime is at times particularly unjust, as is the case with Catalan, a language that is practically unrecognized in the European Union despite the high number of Catalan speakers.The paper concludes with some considerations and proposals aimed at remedying the most serious abuses that have come about as a result of the language hierarchy within the Community.
Milian i Massana, Antoni. 2004. "Quatre reflexions sobre el català i la Unió Europea." Revista de Llengua i Dret 41
internal-pdf://4146382413/Milian i Massan-2004-Quatre reflexions sobre e.pdf
Milian i Massana, Antoni. 2005. "Dictamen sobre la reglamentació de l'ús de la llengua catalana a l'etiquetatge i a les instruccions d'ús dels productes comercials." Revista de Llengua i Dret 43
internal-pdf://1734575137/Milian i Massan-2005-Dictamen sobre la reglame.pdf
Milian i Massana, Antoni. 2007. "El règim jurídic de la llengua catalana amb l'Estatut d'autonomia de Catalunya del 1979: balanç i perspectives." Revista de Llengua i Dret 47: 307-352.
Abstract: La entrada en vigor del Estatuto de Autonomía de Cataluña de 1979 supuso un cambio radical en el régimen lingüístico de la lengua catalana en Cataluña. Con el Estatuto se hacía efectiva la oficialidad del catalán (art. 3.2 del Estatuto), dando así cumplimiento, en Cataluña, al mandato constitucional de atribuir el estatus de lenguas oficiales en las respectivas comunidades autónomas a las lenguas españolas distintas del castellano (art. 3.2 de la Constitución española de 1978). De esta manera, en Cataluña dos lenguas gozaban del estatus de lenguas oficiales: el catalán, en tanto que lengua propia de Cataluña (art. 3.1 del Estatuto), y el castellano, que lo era por ser la lengua oficial del Estado. La oficialidad del catalán ha alterado los hábitos y usos lingüísticos oficiales en las administraciones públicas radicadas en Cataluña, al permitir el uso de aquella lengua en su seno y en las relaciones entre aquéllas y los ciudadanos. Debe recordarse que, con anterioridad al Estatuto de autonomía, el empleo del catalán en las administraciones había estado prohibido, y que únicamente se había tolerado en supuestos específicos en los años inmediatamente anteriores a la aprobación del citado Estatuto. Tras su entrada en vigor, la determinación del alcance de los efectos de la oficialidad y, sobre todo, la regulación del uso de las dos lenguas oficiales no ha sido siempre pacífica, como lo ponen de relieve las numerosas sentencias que se han dictado al respecto. Por otro lado, la oficialidad del catalán ha hecho necesaria la capacitación lingüística del personal al servicio de las administraciones públicas, lo que se ha traducido en la necesidad de acreditar el conocimiento adecuado de las dos lenguas oficiales ¿el catalán y el castellano¿ en las pruebas de acceso al empleo público y en la cobertura de plazas vacantes. También esta cuestión ha sido objeto de controversia jurídica y ha exigido el pronunciamiento del Tribunal Constitucional, que ha avalado aquellas exigencias lingüísticas siempre que el nivel de conocimiento exigido sea proporcional a la capacidad lingüística requerida para la función a desempeñar.Mientras el uso de la lengua catalana en las administraciones públicas se ha normalizado, especialmente en la Administración autonómica y en las administraciones locales, no ha sucedido lo mismo en la Administración del Estado en Cataluña, donde todavía se aprecian carencias, y donde la capacitación lingüística no se exige como un requisito (una conditio sine qua non) sino tan sólo como un bonus. Sin embargo, donde la lengua catalana continúa estando gravemente postergada es en la Administración de justicia. A pesar de que la oficialidad de la lengua catalana también obliga a los juzgados y tribunales con jurisdicción circunscrita en Cataluña, el uso de aquella lengua continúa siendo todavía hoy muy minoritario. La razón de la precaria situación del catalán en el ámbito judicial debe buscarse, en gran medida, en la legislación relativa al poder judicial, que corresponde dictar al Estado, la cual, lejos de favorecer el uso de la lengua catalana en los procesos y demás actividad judicial, prioriza a la lengua castellana, y, además, no requiere el conocimiento de la lengua catalana a los jueces y magistrados destinados a los órganos jurisdiccionales radicados en Cataluña. Precisamente uno de los defectos del Estatuto de autonomía de 1979 lo constituye el no haberles requerido aquel conocimiento o, al menos, no haber atribuido al conocimiento del catalán el valor de mérito (bonus) determinante, que era el valor que le había otorgado el precedente histórico del Estatuto de Cataluña de 1932. Este Estatuto de 1932, como es conocido, fue derogado el año 1938, en plena Guerra Civil, desde el bando que un año más tarde resultaría vencedor.Por lo que a la lengua catalana se refiere, el Estatuto de autonomía de 1979 no se limita a dotar de plena y completa efectividad la oficialidad de la lengua catalana, y a proclamar el catalán como « engua propia de Cataluña», sino que, además, contiene una serie de mandatos dirigidos a la institución en que se organiza políticamente el autogobierno de Cataluña (la Generalidad de Cataluña) que consisten en que dicha institución «garantizará el uso normal y oficial de los dos idiomas [el catalán y el castellano], adoptará las medidas necesarias para asegurar su conocimiento y creará las condiciones que permitan alcanzar su plena igualdad en lo que se refiere a los derechos y deberes de los ciudadanos de Cataluña». Estos mandatos (que se contienen en el art. 3.3 del Estatuto), y el estatus de lengua oficial de la lengua catalana, han permitido a la institución catalana adoptar medidas destinadas a la plena normalización del catalán. En este sentido, destaca la institucionalización del modelo lingüístico escolar de conjunción lingüística, que se aplica en todos los centros escolares públicos y privados concertados que imparten las enseñanzas no universitarias, y que, en síntesis, consiste en reconocer el derecho a recibir la «primera enseñanza» en la lengua habitual de los niños, cuando sea una de las dos lenguas oficiales, y a hacer del catalán la lengua vehicular predominante en el resto de la enseñanza no universitaria, garantizando que los alumnos conozcan correctamente las dos lenguas oficiales (el catalán y el castellano) al finalizar la educación obligatoria. También los mandatos contenidos en el artículo 3.3 del Estatuto han permitido intervenir en el ámbito socio-económico con el fin de incrementar la presencia de la lengua catalana en las actividades socio-económicas, en los medios de radiodifusión y televisión y en la industria cultural del cine. En concreto, aquellos mandatos han dado cobertura tanto a la adopción de medidas de fomento (subvenciones, ventajas fiscales¿) como al establecimiento de medidas coercitivas, las cuales consisten en el deber de utilizar, al menos, el catalán en determinadas señalizaciones, carteles, informaciones y documentos o en el establecimiento de cuotas de utilización de la lengua catalana.El Estatuto de 1979 ha sido un instrumento necesario y útil para la protección y la normalización del catalán, pero, probablemente, no sea un instrumento suficiente, como posiblemente tampoco no lo sea el nuevo Estatuto de 2006. La protección plena y efectiva y la normalización completa del catalán requieren, como mínimo, lo siguiente: o bien una política de indudable signo territorializador a favor del catalán en Cataluña; o bien una política lingüística personal que extienda el derecho a utilizar el catalán ante todas las instituciones centrales del Estado, los órganos centrales de la Administración general del Estado y los órganos judiciales con jurisdicción en todo el territorio del Estado, y a ser correspondido en aquella lengua por parte de dichas instancias. Ahora bien, la primera opción, en parte, y la segunda, inexorablemente, exigen una reforma de la Constitución española de 1978. Pero esto ya no corresponde al Estatuto, que no es más que un instrumento legal que desarrolla la norma constitucional.
The enactment of the 1979 Statute of Autonomy meant a radical change in the linguistic regime of the Catalan language in Catalonia. With the Statute, the official status of Catalan came into effect (art. 3.2 of the Statute), thus complying in Catalonia with the Constitutional mandate of giving the Spanish languages, other than Castilian, official status within the respective autonomous regions (art. 3.2 of the 1978 Spanish Constitution). In this way, in Catalonia, both languages enjoyed official language status: Catalan, as Catalonia¿s own language (art. 3.1 of the Statute), and Castilian, as the official language in Spain. Catalan¿s official status altered the official linguistic habits and uses within the public administrations based in Catalonia, by allowing the use of this language within them and in their relations with citizens. It is worth remembering that, before the Statute of Autonomy, the use of Catalan in the administrations was forbidden, and that it was only tolerated in specific situations in the years immediately before the enactment of the Statute. After its coming into effect, the determination of the scope of the effects of its official status and, above all, the regulation of the use of both official languages was not always harmonious, as shown by the numerous sentences passed on the subject. At the same time, Catalan¿s official status called for the need for linguistic training of the personnel at the service of the public administrations, which resulted in the need to accredit the adequate knowledge of both official languages ¿Catalan and Castilian¿in the entry examinations to the civil service, and when filling vacant positions. This question was also subject to judicial controversy and called for a statement by the Constitutional Court, who endorsed the linguistic requirements, provided that the level required be proportional to the linguistic ability required for the duties to be carried out. While the use of Catalan has been normalized in the public administrations, especially in the autonomous and local administrations, the same cannot be said of the Spanish administration in Catalonia, where shortcomings can still be found and where linguistic ability is not a requisite (a conditio sine qua non) but simply a bonus. However, where Catalan still continues to be seriously passed over, is in the judicial administration. In spite of the fact that Catalan¿s official status also obliges courts and tribunals with jurisdiction circumscribed to Catalonia, its use continues to be very restricted. The reason for the precarious situation of Catalan within the judicial field can be found, to a great extent, in the legislation relating to the judiciary, which is passed by the State, and which, far from stimulating the use of Catalan in trials and the rest of the judicial proceedings, favours Spanish and, furthermore, does not require the knowledge of Catalan of the judges and magistrates posted in judicial organs based in Catalonia. In fact, one of the flaws of the 1979 Statute of Autonomy is not having requested this knowledge or, at least, not considering the knowledge of Catalan as a determining merit (bonus), as was the case with its historic precedent, the 1932 Statute of Catalonia. This 1932 Statute was revoked in 1938, during the Spanish Civil War, by the side that a year later would end up winning the war. As regards the Catalan language, the 1979 Statute of Autonomy does not merely give Catalan full and effective official status, and proclaims Catalan as ¿Catalonia¿s own language¿, but also contains a series of mandates directed at the institution in which Catalonia¿s self-government is politically organized (the Generalitat de Catalunya) calling upon this institution to ¿ensure the normal and official use of both languages, take the necessary measures in order to ensure their knowledge, and create the conditions making it possible for them to achieve full equality in terms of the rights and duties of the citizens of Catalonia.¿ These mandates (contained in art. 3.3 of the Statute and the official status of Catalan have allowed this institution to adopt measures intended to achieve full normalization of Catalan. In this sense, it is of great importance the institutionalization of the school linguistic model of linguistic conjunction, applied in all state and state-subsidised schools providing non-university education. In short, this system recognizes the children¿s right to receive ¿initial education¿ in their usual language, provided it is one of the two official languages, and makes Catalan the predominant vehicle of teaching and learning in the rest of the non-university education, thus ensuring that students will have a sound knowledge of both official languages (Catalan and Castilian) when they finish their compulsory education. The mandates contained in article 3.3 of the Statute made it possible to intervene in the socio-economic field with the aim of increasing the presence of Catalan in socio-economic activities, the media and the film industry. Specifically, these mandates covered both promotion measures (subsidies, tax reduction, etc.) as well as coercive measures, such as the obligation to use, at least, Catalan in certain signs, posters, general information and documents, or in the establishing of quotas for the use of Catalan.The 1979 Statute has been a necessary and useful instrument for the protection and normalization of Catalan. However, this instrument is probably not sufficient, as will probably be the case of the new 2006 Statute. Full and effective protection and complete normalization of Catalan requires, at least, one of the following: either unmistakably territorializing policies in favour of Catalan in Catalonia, or personal policies which extend the right to use Catalan when dealing with all the central institutions of the State, the central organs of the State¿s general administration and the judicial organs with jurisdiction in the whole territory of the State, and to be dealt with, in turn, in that language by those authorities. However, the first option, in part, and the second one, inevitably, require a reform of the 1978 Spanish Constitution. This requisite, however, does not correspond to the Statute, which is a mere legal instrument which builds on the constitutional norm.
internal-pdf://2474738196/Milian i Massan-2007-El règim jurídic de la ll.pdf
Milian i Massana, Antoni. 2009. "Dels drets lingüístics al dret lingüístic: vint-i-cinc anys d'evolució a Catalunya." Revista de Llengua i Dret 51: 63-93.
internal-pdf://0076065803/Milian i Massan-2009-Dels drets lingüístics al.pdf
Mir i Sala, Narcís. 2006. "Els Acords administratius signats pel Govern espanyol sobre l'ús oficial de les llengües espanyoles diferents del castellà en el si de les institucions i els organismes de la Unió Europea." Revista de Llengua i Dret 46: 317-358.
internal-pdf://0352406181/Mir i Sala-2006-Els Acords administratius sign.pdf
Mir i Sala, Narcís. 2017. "Algunes consideracions actuals sobre la posició de la llengua catalana en relació amb el dret de la Unió Europea." Revista de llengua i dret (67): 255-263. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6043521.
Abstract: L’objectiu principal de la nota és posar en relleu un seguit de dubtes sobre la legalitat de determinades normes que adopta la Unió Europea i que, de manera directa o indirecta, repercuteixen negativament en la regulació interna dels usos oficials de la llengua catalana, tot privant-la de la capacitat d’intervenció normativa de què disposava amb anterioritat a l’adopció de la norma de la Unió. La nota també apunta els tipus d’actuacions que podrien emprendre’s per fer front a aquesta situació. Al mateix temps, en el seu apartat inicial, fa un recordatori de la situació actual de la llengua catalana dintre del sistema lingüístic de la Unió, apunta les noves dificultats que els darrers anys han anat sorgint en relació amb el seu reconeixement d’oficialitat i fa un balanç crític de l’aplicació dels acords administratius en la matèria signats pel Govern espanyol i les diverses institucions i organismes de la Unió que permeten un ús oficial limitat i indirecte del català en aquestes instàncies.
Mir i Sala, Narcís. 2019. "Balanç del dret lingüístic de la Unió Europea i de la seva relació amb la llengua catalana 1986-2019." Revista de llengua i dret (72): 283-291. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=7195316.
Abstract: En la seva primera part, l’article fa un balanç de l’evolució del dret lingüístic de la Unió Europea des dels seus inicis fins a l’actualitat, tant des del vessant institucional com de la seva normativa sectorial. D’aquesta anàlisi se’n desprèn l’estabilitat dels seus principis i normes fonamentals. A més, l’article destaca la capacitat d’adaptació del sistema lingüístic de la Unió a l’ampliació successiva del nombre de les seves llengües oficials, amb un plantejament respectuós de la igualtat jurídica formal de les llengües alhora que pragmàtic. Com a principal anomalia de la seva evolució, l’article remarca la marginació de les llengües que, tot i ser oficials en un estat membre, no tenen, al mateix temps, la consideració de llengües oficials de la UE. Aquesta conclusió continua destacant-se com a rellevant en la segona part de l’article, dedicada a les relacions del dret lingüístic de la Unió amb la llengua catalana. En aquest sentit, a més de descriure la posició jurídica d’aquesta llengua en el sistema lingüístic de la Unió, l’article planteja la possibilitat que es pugui qüestionar la legalitat de les normes sectorials de la Unió Europea que, en no tenir en compte la condició d’oficialitat de la llengua catalana –o, per extensió, de les llengües europees que disposen d’un estatus d’oficialitat semblant en un dels seus estats membres– poden arribar a tenir com a conseqüència restringir el seu àmbit d’oficialitat interna.
internal-pdf://3685277754/Mir i Sala-2019-Balanç del dret lingüístic de.pdf
Mir i Sala, Narcís. 2019. "Balanç del dret lingüístic de la Unió Europea i de la seva relació amb la llengua catalana 1986-2019." Revista de Llengua i Dret 72: 283-291. https://doi.org/10.2436/rld.i72.2019.3367.
internal-pdf://3617317829/Mir i Sala-2019-Balanç del dret lingüístic.pdf
Mirambell, Antoni. 1987. "La necessitat de modificació de la Llei 7/1983, de 18 d'abril, de Normalització Lingüística a Catalunya." Revista de Llengua i Dret 9: 117-131.
internal-pdf://2379086060/Mirambell-1987-La necessitat de modificació de.pdf
Mirambell Abancó, Antoni. 1998. "La Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística: el nou desplegament de l'art. 3 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i els conceptes de llengua pròpia i la llengua oficial." Revista de Llengua i Dret 29: 57-79.
internal-pdf://3616831705/Mirambell Abanc-1998-La Llei 1_1998, de 7 de g.pdf
Mirambell i Abancó, Antoni. 2007. "En record de Josep Maria Puig Salellas." Revista de Llengua i Dret 48.
internal-pdf://0943947696/Mirambell i Aba-2007-En record de Josep Maria.pdf
Modeen, Tore. 1987. "Situació jurídica de la població sueca de Finlàndia." Revista de Llengua i Dret 9: 99-115.
internal-pdf://1307565974/Modeen-1987-Situació jurídica de la població s.pdf
Moles Plaza, Ramón-Jordi, and Jordi Martí Botella. 1986. "Jurisprudència: Tribunal Suprem." Revista de Llengua i Dret 7: 273-285.
Moll i Marquès, Aina. 1984. "Els tràmits preliminars de la redacció de la Llei de Normalització Lingüística a Catalunya." Revista de Llengua i Dret 3
internal-pdf://1687926610/Moll i Marquès-1984-Els tràmits preliminars de.pdf
Mollà Sellés, Anna. 2006. "No catalanoparlants d'origen que trien el català per comunicar-se amb els seus fills." Revista de Llengua i Dret 46: 393-406.
internal-pdf://2260289343/Mollà Sellés-2006-No catalanoparlants d'origen.pdf
Mollà, Toni. 1989. "Sobre política lingüística municipal." Revista de Llengua i Dret 12: 159-170.
internal-pdf://1713258233/Mollà-1989-Sobre política lingüística municipa.pdf
Montaner, Enric. 1987. "Igualitarisme lingüístic i Estat espanyol." Revista de Llengua i Dret 10: 125-131.
internal-pdf://0349517436/Montaner-1987-Igualitarisme lingüístic i Estat.pdf
Monteoliva García, Eloísa. 2017. "La relevancia de las secuencias de interpretación en entrevistas policiales con interpretación en stand-by." Revista de Llengua i Dret 68: 100-116. https://doi.org/10.2436/. http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/10.2436-rld.i68.2017.2938/n68-Monteoliva-es.pdf.
Abstract: En aquest article explorem dues entrevistes policials fetes en anglès a detinguts hispanoparlants en les quals la interpretació s’usa de manera selectiva i intermitent o en stand-by (Angermeyer, 2008). La modalitat d’interpretació en stand-by es caracteritza per la integració d’interacció monolingüe sense interpretació i seqüències locals d’interpretació, i aquest article se centra, precisament, en l’anàlisi d’aquestes seqüències. Els detinguts en qualitat de sospitosos per tinença i tràfic de drogues eren usuaris d’anglès com a segona llengua i una intèrpret professional va interpretar en les dues entrevistes. L’anàlisi se centra en l’inici de les seqüències d’interpretació, la seva localització temporal en l’entrevista (fase), les característiques del context local, el responsable de l’inici, la freqüència d’inici per fase i interlocutor i, per últim, en els indicis contextuals de les seqüències d’interpretació. Els resultats il·lustren la naturalesa col·laborativa de la interpretació en stand-by, la rellevància d’aspectes multimodals en la gestió dels torns i la indexació de les accions dels diferents interlocutors segons els aspectes formals del gènere (entrevista policial), el seu paper en l’entrevista i els objectius tant generals com específics de cada fase. Després d’explorar els indicis de contextualització que apunten a les causes que sembla que motiven els episodis d’interpretació en la modalitat en stand-by, proposem l’aplicació del concepte de metarellevància en dos sentits diferents, que tenen relació directa amb el gènere discursiu analitzat.
internal-pdf://3172685393/Monteoliva Garc-2017-La relevancia de las secu.pdf
Montero Prego, Benito, and Carlos Varela García. 1996. "A cooficialidade de linguas na Administración de Xustiza: La cooficialitat de llengües a l'Administració de justícia." Revista de Llengua i Dret 25: 73-88.
internal-pdf://3006968044/Montero Prego-1996-A cooficialidade de linguas.pdf
Montolio Duran, Estrella. 2000. "Les estructures condicionals [si p, q] i la seva rellevància en les formulacions legislatives, administratives i jurídiques." Revista de Llengua i Dret 34 67-91.
internal-pdf://1402961676/Montolio Duran-2000-Les estructures condiciona.pdf
Montolío Durán, Estrella. 2012. "La modernización del discurso jurídico español impulsada por el Ministerio de Justicia. Presentación y principales aportaciones del Informe sobre el lenguaje escrito." Revista de Llengua i Dret 57: 95-121.
internal-pdf://0304089138/Montolío Durán-2012-La modernización del discu.pdf
Montserrat, Antoni. 1992. "L'aplicació de la resolució del Parlament Europeu sobre la llengua catalana a les institucions europees." Revista de Llengua i Dret 18: 67-93.
internal-pdf://0238962573/Montserrat-1992-L'aplicació de la resolució de.pdf
Monzó Nebot, Esther. 2016. "Justícia i llengües minoritzades en l'ordre postmonolingüe." Blog de la Revista de Llengua i Dret May 28. https://eapc-rld.blog.gencat.cat/2016/05/26/justicia-i-llengues-minoritzades-en-lordre-postmonolingue-esther-monzo/.
Monzó-Nebot, Esther. 2001. "Textos jurídics i traduccions: testimonis de coneixements i eines de formació per al traductor jurídic." Revista de Llengua i Dret 36 23-40.
Abstract: In the training of legal translators, the use of texts written by jurists allows future translators to become acquainted with an important part of this community, since these texts attest to their culture, and since all culturally defined objectives are impregnated with values, attitudes and knowledge. Thus, the legal translator has the possibility of becoming familiarized with the discourse of what will become his principal client base, and of receiving training in this culture as an integral part of the skills needed to work as a translator. Nevertheless, a practice that is not so widespread in the development of the legal translator (or in professional practice, for that matter) is the use of the translations of these texts, which attest to the culture of the translator himself. This article seeks to illustrate the relationship between the texts and the communities that produce them, in order to highlight the effects that the choice of these texts has within the context of the development of the legal translator. For this reason, emphasis is placed on the importance of the discursive text in the community of jurists and on the demands placed on the discursive text, which also affect translations. The idea is to draw attention to the fact that specialized texts are essential elements of specialized communities and that the legal translator (specifically, the Catalan and English legal translator), as a mediator between two different legal cultures, has textual demands of his own that are not derived from the original texts, but from the function of the translator in society. Consequently, it has become necessary to use translations in training in order to allow the translator to have access to the textual behavior of his own models of conduct ¿the professional translators¿. The benefits that may be derived therefrom would have repercussions for the developing translator and the quality of his work, and consequently, would also represent an important gain for the society that uses his services
internal-pdf://3704959170/Monzó Nebot-2001-Textos jurídics i traduccions.pdf
Monzó-Nebot, Esther. 2016. Justícia i llengües minoritzades en l’ordre postmonolingüe. Revista de Llengua i Dret: 1-4.
internal-pdf://3168896307/minoritzades RLD blog.pdf
Monzó-Nebot, Esther. 2017. L'odi, la vida pública i les relacions interculturals. Blog de la Revista de Llengua i Dret 5 d'octubre.
Monzó-Nebot, Esther. 2017. Polítiques de traducció i interpretació contra la glotofòbia. Blog de la Revista de Llengua i Dret (2 March): 1-10.
internal-pdf://1509983295/Polítiques de traducció i interpretació con.pdf
Monzó-Nebot, Esther. 2018. "“Política, per definició”. La reflexió de Deborah Cameron sobre els usos ideològicament interessats dels diccionaris." Blog de la Revista de Llengua i Dret 18 de gener de 2018. https://eapc-rld.blog.gencat.cat/2018/01/18/politica-per-definicio-la-reflexio-de-deborah-cameron-sobre-els-usos-ideologicament-interessats-dels-diccionaris-esther-monzo/.
Monzó-Nebot, Esther. 2020. Formació per a la traducció i la interpretació en centres penitenciaris. In Revista de Llengua i Dret.
internal-pdf://3278182102/Monzó-Nebot-2020-Formació per a la traducció i.pdf
Monzó-Nebot, Esther, and Anabel Borja Albi. 2000. "Organització de corpus: L'estructura d'una base de dades documental aplicada a la traducció jurídica." Revista de Llengua i Dret 34: 9-21.
internal-pdf://3651368880/Monzó Nebot-2000-Organització de corpus_ L'est.pdf
Morales Moreno, Albert. 2008. "Aspectes estilístics en la redacció de textos administratius: anàlisi comparativa dels estatuts d¿autonomia de Catalunya de 1979 i de 2006." Revista de Llengua i Dret 49: 27-44.
Abstract: Entre la aprobación del estatuto de autonomía de Catalunya (EAC) de 1979 y la del actual, el pasado 18 de junio de 2006, se ha realizado mucha investigación en los ámbitos de la lengua catalana y los lenguajes de especialidad. Así pues, un texto de este tipo tiene que reflejar los rasgos que asocian los manuales al lenguaje jurídico-administrativo. La praxis de la Administración, sin embargo, no siempre incorpora dichas recomendaciones y, sea por omisión voluntaria o involuntaria, no las aplica. En este artículo queremos analizar algunos rasgos lingüísticos que caracterizan cada una de las versiones del Estatuto para detectar las diferencias que se han producido a lo largo del tiempo que las separa. Durante este período se ha avanzado mucho en el estudio lingüístico del lenguaje jurídico-administrativo en catalán. Al mismo tiempo, se quieren contrastar las características identificadas y su uso actual con lo que se recomienda desde un punto de vista académico.
Between 1979 and 2006 a lot of research has been developed in a field such as language for specific purposes (LSP) in Catalan linguistics. In both years two different versions of an Estatut d'autonomia de Catalunya, Catalonia's self-government statute, were approved. Both versions are therefore supposed to reflex changes in discourse that have taken place during this period and which are described in legal and administrative language handbooks. Despite that, Administration's praxis doesn't always take into account them: such linguistic recommendations are omitted voluntarily or involuntarily. This article is aimed to identify and analyse some linguistic features associated to each text. In cases where linguistic differences have been identified, we will try to explain them according to linguistic conventions that rule this specific field from a scholar point of view.
internal-pdf://3520709950/Morales Moreno-2008-Aspectes estilístics en la.pdf
Morales-Gálvez, Sergi. 2019. "Nationalism, liberalism and language in Catalonia and Flanders." Revista de llengua i dret (71): 365-368. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6958091.
Morand, Charles-Albert. 1985. "La liberté de la langue." Revista de Llengua i Dret 5: 93-109.
internal-pdf://3264626229/Morand-1985-La liberté de la langue.pdf
Moreno-Pérez, Leticia. 2020. "La deixis en la traducción de los textos contractuales (inglés-español): el caso de los determinantes demostrativos." Revista de Llengua i Dret 73: 21-34. https://doi.org/10.2436/rld.i73.2020.3384.
Abstract: The purpose of this descriptive study is to analyse how demonstrative adjectives are handled as deictic elements in the translation of contractual texts. The starting hypothesis, which arises in part from the results demonstrated by previous studies of transgender in the translation of contracts (Monzó, 2002), is that in translations there will be interference (Toury, 1995) in the transfer of the cohesive relationships created by these particles, due, in part, to the influence of the source text on the target, also in legal translation (Ferrán Larraz, 2004). In order to support or reject the hypothesis, usage patterns will be established for demonstrative adjectives in their aspect as anaphoric markers in the gender of contracts in the source (English) and target (Spanish) cultures through analysis of a comparable corpus. Based on the findings, we will then analyse a parallel corpus of originals and their translations that will allow us to observe whether and at what level there is interference in the resulting transgender, or whether there are different reasons for the conduct of these markers. The results will make it possible to reflect on the relevance of this phenomenon in translation in the legal context of contracts.
internal-pdf://0719884496/Moreno-Pérez-2020.pdf
Moutouh, Hugues. 2001. "La République face à ses communautés." Revista de Llengua i Dret 35 89-102.
Abstract: Since the French Revolution, France has defined itself as an indivisible nation made up of French citizens with the same rights. This concept has meant that the French Republic has had, and still has, an attitude of distrust regarding other ethnic and cultural communities that are distinct from the French community, which is viewed as a single, homogeneous whole. The French doctrine of assimilation is based on a simple democratic principle: the democratic majority makes use of its sovereign power of decision; the law is the same for all, even if it only reflects the rights of the majority.Nevertheless, in France not only are there ethnic and cultural communities originating basically in the former colonies (the Maghreb, black Africa and Asia), but there are also communities whose origins are found in the regions of France: Bretons, Corse, Basques, Catalans, Alsatians. On June 15, 1999, the French Constitutional Tribunal rejected the «European Charter on Regional or Minority Languages » and once again demonstrated a unitarian will averse to any official use of regional languages. France¿s refusal was clear, despite the fact that the Charter is a document that only speaks about the protection of regional languages, not of ethnic and cultural minorities. In the 21st century, France should recognize cultural diversity and not take refuge behind a false egalitarianism that only leads to assimilationism. Language is an essential element in human diversity, and it must be protected in those situations where it has minority status, as already is the case for French in Quebec and Catalan in Catalonia.--------------------------------------------------------------------------------
internal-pdf://2442186179/Moutouh-2001-La République face à ses communau.pdf
N. Webber, Grégoire Charles. 2006. "The promise of Canada's declaration of official languages." Revista de Llengua i Dret 46: 243-278.
internal-pdf://3617318089/N. Webber-2006-The promise of Canada's declara.pdf
Nadal i Badal, Oriol. 1993. "Cooficialitat i bilingüisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (1933-1939)." Revista de Llengua i Dret 19 129-167.
internal-pdf://1402586698/Nadal i Badal-1993-Cooficialitat i bilingüisme.pdf
Nadal i Soler, Antoni. 2019. "Crònica legislativa de les Illes Balears: Segon semestre del 2018." Revista de llengua i dret (71): 268-278. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6958077.
Abstract: El text recull les resolucions del Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) i del Butlletí Oficial del Parlament de les Illes Balears (BOPIB) que afecten els usos i els drets lingüístics i el règim jurídic de la llengua, publicades durant el segon semestre de 2018.
Nadal i Soler, Antoni. 2019. "Balanç de la legislació i la jurisprudència de les Illes Balears 1979-2019." Revista de llengua i dret (72): 201-205. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=7195309.
Abstract: Aquest text recull les principals novetats legislatives i jurisprudencials en matèria de dret lingüístic de les Illes Balears que s’han produït els últims quaranta anys.
internal-pdf://0266795359/Nadal i Soler-2019-Balanç de la legislació i l.pdf
Nagore Laín, Francho. 1983. "Notas sobre el uso administrativo del aragonés." Revista de Llengua i Dret 2 97-110.
internal-pdf://3211441637/Nagore Laín-1983-Notas sobre el uso administra.pdf
Nagore Laín, Francho. 2009. "El proceso modernizador del lenguaje administrativo español: hitos en su historia externa." Revista de Llengua i Dret 52: 13-37.
Abstract: Una sèrie de factors expliquen la tendència a la modernització del llenguatge administratiu desenvolupada en diversos àmbits lingüístics. L'àmbit lingüístic de l¿espanyol o castellà no ha estat aliè a aquesta tendència. Ara bé, el procés modernitzador en aquest cas és molt recent, ja que abans de la Constitució de 1978 amb prou feines es pot constatar un cert interès per la millora del llenguatge administratiu als anys cinquanta i seixanta del segle XX. La majoria de les actuacions són posteriors al 1978 i se centren en iniciatives de l'Administració, com ara l'elaboració i publicació de manuals, però també són importants els estudis lingüístics, des dels pioners de Luciana Calvo al 1980 fins als d'Heraclia Castellón al 2001, passant per estudis menors d'una sèrie de lingüistes. Malgrat l'avenç considerable que impliquen aquestes fites, el llenguatge administratiu espanyol ha de prosseguir aquest procés modernitzador, cercant la claredat i la correcció, si vol servir per apropar més l'Administració al ciutadà. En aquest article no pretenem centrar-nos en qüestions lingüístiques internes sinó, per contra, identificar i valorar les principals fites en la història externa del procés esmentat.
internal-pdf://3264626249/Nagore Laín-2009-El proceso modernizador del l.pdf
Navarro Sánchez, Angel Custodio. 2018. "Sobre la protecció i reconeixement jurídics de l’expressió lingüística del català més desconeguda i abandonada de totes: la del Carxe, a la Regió de Múrcia (i II)." Revista de Llengua i Dret (70): 86-102.
Abstract: En el present article s’analitza la protecció de l’expressió lingüística valenciana/catalana de l’àrea oriental dels municipis murcians de Favanella, Iecla i Jumella (l’àmbit del Carxe) en el marc de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, a partir del seu tractament en els informes de supervisió del compliment d’aquest tractat pel Consell d’Europa. En segon lloc, s’examinen altres normatives internacionals i estatals que poden fonamentar també aquesta acció de protecció. En els darrers apartats s’aprofundeix en els instruments jurídics i administratius que empra la Comunitat Valenciana per vehicular el suport al valencià parlat a la zona del Carxe, així com certs debats i dificultats que han trobat aquestes iniciatives.
This article analyses the protection of the Valencian/Catalan linguistic expression in the eastern area of the Murcian municipalities of Abanilla, Yecla and Jumilla (the area of Carxe) in the framework of the European Charter for Regional or Minority Languages, based on its treatment in the monitoring reports of compliance with this treaty by the Council of Europe. Secondly, other international and state regulations that can also back this protection action are examined. In the last sections, we delve into the legal and administrative instruments used by the Valencian Community to support the Valencian language spoken in the Carxe area, as well as certain debates and difficulties that have been found in these initiatives.
Navarro Sánchez, Angel Custodio. 2018. "Sobre la protecció i el reconeixement jurídics de l'expressió lingüística del català més desconeguda i abandonada de totes: la del Carxe, a la Regió de Múrcia (I)." Revista de Llengua i Dret (69): 176-209.
Abstract: El valencià/català parlat a l’àrea oriental dels municipis murcians de Favanella, Iecla i Jumella, com a minoria lingüística incontestable en el si de la Regió de Múrcia (i a la vegada l’expressió més petita de totes les que componen el domini lingüístic català), és la que menys protecció i reconeixement rep, en tots els ordres imaginables.Un possible intent de capgirament de la situació seria el que podria fer l’Administració regional murciana en virtut de l’establert en l’article 3.3 de la Constitució, i d’una lectura finalista de l’Estatut d’autonomia de la Regió de Múrcia i de la pròpia legislació autonòmica murciana (en matèria de patrimoni cultural; de mitjans de comunicació audiovisual; educativa; toponímica i, inclús, de caire honorífic i simbòlic), que conté els vímets jurídics per a protegir i reconèixer el català que s’hi parla, almenys com a peculiaritat cultural. I més encara si es vincula aquest enclavament, geogràficament murcià –el territori conegut com el Carxe- però vinculat culturalment i perifèricament a allò valencià, amb el que suposa la normativa internacional a nivell europeu relativa a les llengües regionals o minoritàries.Tanmateix, pel que ha ocorregut fins al dia, l’eventual actuació de l’Administració regional murciana en pro del valencià a terres murcianes resulta molt improbable, just pel fet paral·lel que tampoc no protegeix el patrimoni lingüístic dialectal murcià pròpiament dit.En qualsevol cas, aquesta expressió lingüística catalana a i del Carxe, en situació de molt seriós i greu camí de minorització i desaparició, té l’avantatge de poder rebre, com a única protecció alternativa i efectiva, el que puga fer la veïna Administració valenciana, com a realitat immediata i transfronterera.
NeCac Lük, Albina. 2017. "Planificació de la situació de la llengua eslovena." Revista de llengua i dret (67): 55-69. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6043510.
Abstract: En aquest article es tracten els aspectes més significatius de la política lingüística d’Eslovènia. Malgrat que l’estratègia de la política lingüística és una empresa d’ampli abast en què es regulen les relacions entre les llengües d’una societat lingüísticament diversa, per motius operatius aquest article es concentra en les activitats relacionades amb l’eslovè (per exemple, l’estat, llengua oficial i nacional) i només esmenta de passada les mesures bàsiques de la política lingüística per a les llengües minoritàries de la República d’Eslovènia, amb l’objectiu de completar la imatge sociolingüística del país. Cal assenyalar que la gran quantitat de documents relacionats amb la legislació lingüística impedeix fer-ne una anàlisi exhaustiva en un text tan breu i, per tant, només es presenta el material jurídic més rellevant.
Nieva Fenoll, Jordi. 2009. "La invocació directa de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries als tribunals." Revista de Llengua i Dret 52: 183-204.
Abstract: La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries hauria de ser d'invocació més freqüent als tribunals per part dels ciutadans. Malgrat això, sovint hom oposa suposats obstacles jurídics que semblen impedir que pugui ser així. Tanmateix, quan es miren de prop aquests teòrics entrebancs, l'observador s'adona que en la majoria d'ocasions és una interpretació esbiaixada d'aquestes traves el que fa que la Carta no sigui d'aplicació més freqüent. És discutible si la Carta atorga drets directament als ciutadans, però el que no és rebatible és que com a tractat internacional ratificat per l'Estat espanyol, superior en rang a qualsevol llei orgànica o ordinària, el seu contingut ha d¿informar tot l'ordenament jurídic i, per tant, la seva aplicació no hauria de generar pas tants inconvenients com s'observa a la pràctica dels tribunals. A l'article s'analitzen les diferents maneres de superar aquests obstacles, per tal que els ciutadans trobin en la Carta l'empara dels seus drets que van desitjar els inspiradors d'aquest tractat internacional.
internal-pdf://2474738217/Nieva Fenoll-2009-La invocació directa de la C.pdf
Nogueira López, Alba. 2009. "Simplificación administrativa y régimen de control previo administrativo de actividades de prestación de servicios: ¿hay espacio para los derechos lingüísticos?" Revista de Llengua i Dret 52: 205-226.
Abstract: La transposició de la Directiva 2006/123/CE, relativa als serveis al mercat interior, suposarà canvis substancials en el règim de control previ d'activitats. La pretensió que el règim de control administratiu previ d'activitats de serveis tingui validesa a tot l'Estat pot tenir efectes en els drets lingüístics dels ciutadans i prestadors. La tensió entre la protecció en les normes comunitàries de la diversitat lingüística i la llibertat d'establiment s'ha d'examinar. Les raons imperioses d'interès general permeten protegir els drets lingüístics dels ciutadans en les relacions privades en un context, no obstant això, de limitació en l¿abast de les mesures admissibles.
internal-pdf://0631704550/Nogueira López-2009-Simplificación administrat.pdf
Nogueira López, Alba. 2018. "«Ni una mala paraula, ni una bona acció»: indiferència estatal i autonòmica cap als compromisos internacionals de protecció del gallec contrets amb la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries." Revista de Llengua i Dret (69): 78-90.
Abstract: La situació del gallec a Galícia i als territoris on tradicionalment es parla (Extremadura, Astúries i Castella i Lleó) no sembla haver experimentat canvis per la ratificació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELROM). La resistència o indiferència a les advertències dels successius informes per part de les autoritats internes estatals i autonòmiques sembla convertir l'interessant mecanisme d'avaluació en una d'infructuosa cadena de repetitives indicacions amb poca transcendència en la modulació de les polítiques lingüístiques. La CELROM ha d'afrontar també el repte d'adaptar-se a fenòmens com la globalització, la societat digital i la privatització de els serveis públics, perquè una interpretació evolutiva de les seves previsions permeti una protecció conforme amb les necessitats del segle XXI.
Nogueira López, Alba. 2019. "Socioeconomia i llengua: entre la protecció pública i l’autonomia privada." Revista de llengua i dret (72): 44-63. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=7195302.
Abstract: La protecció dels drets lingüístics en les relacions privades respon generalment a una fase d’evolució de les polítiques lingüístiques. La necessitat de respectar l’autonomia privada i que les mesures d’intervenció siguin proporcionades condiciona el tipus d’obligacions lingüístiques possibles. La potencialitat estratègica que tenen la contractació pública i l’activitat subvencional per a modular el paisatge lingüístic també fa necessari examinar-ne l’abast i els límits.
internal-pdf://1120630952/Nogueira López-2019-Socioeconomia i llengua_ e.pdf
Nogueira López, Alba. 2019. "Crònica legislativa de Galícia: Segon semestre de 2018. "Una política lingüística de commemoracions i perfils sota mínims"." Revista de llengua i dret (71): 303-304. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6958081.
Abstract: El segon semestre de 2018 no presenta cap dada rellevant amb relació a la política lingüística del gallec. No s'ha aprovat cap llei ni decret, i ni tampoc hi ha cap pla a l'horitzó, tan sols hi ha una agenda saturada d'actes commemoratius que no obeeix a cap directriu que li pugui donar certa coherència. Pel que fa al pressupost, la partida de política lingüística es manté amb poc recursos i no experimenta cap tipus de canvi rellevant.
ó Ciosáin, Séamus. 1983. "Bilingualism in Public Administration. The case of Ireland." Revista de Llengua i Dret 2 11-19.
internal-pdf://0719885288/ó Ciosáin-1983-Bilingualism in Public Administ.pdf
Oficina de Garanties Lingüístiques de Barcelona. 2005. "Les oficines de garanties lingüístiques: una nova via per defensar els drets lingüístics." Revista de Llengua i Dret 44.
internal-pdf://4059243547/Oficina de Gara-2005-Les oficines de garanties.pdf
Oleart Piquet, Oriol. 1984. "Els autos i els actes (I)." Revista de Llengua i Dret 4: 111-114.
internal-pdf://3138376533/Oleart Piquet-1984-Els autos i els actes (I).pdf
Oleart Piquet, Oriol. 1985. "Els autos i els actes (II). Els interlocutoris." Revista de Llengua i Dret 5: 17-25.
internal-pdf://0111537730/Oleart Piquet-1985-Els autos i els actes (II).pdf
Oleart Piquet, Oriol. 1985. "Els autos i els actes (i III). Les actuacions. El procés." Revista de Llengua i Dret 5: 27-32.
internal-pdf://1911165161/Oleart Piquet-1985-Els autos i els actes (i II.pdf
Oliver, Luis Eugenio. 2004. "Principios de derecho europeo de los contratos y códigos civiles español y francés. Análisis etimológico comparado." Revista de Llengua i Dret 42 91-116.
Abstract: Aquest article analitza, mitjançant un estudi etimològic, la influència del dret romà en la terminologia pròpia del dret civil i en quina mesura es conserva en el marc de la unificació dels principis de dret europeu dels contractes. A la taula següent (p. 116) es presenten els termes i les expressions analitzats en l¿article. En negreta hi figuren els que provenen del dret romà; en cursiva, els que s¿empren en el text Principis de dret europeu dels contractes. A la columna de l¿esquerra apareixen les expressions emprades en el Codi civil espanyol seguides de l¿article que les conté. Les expressions equivalents del Codi civil francès, amb els seus respectius articles, encapçalen la columna de la dreta. A continuació, hi ha les del text de la Comissió Lando.
internal-pdf://1869470091/Oliver-2004-Principios de derecho europeo de l.pdf
Olivesi, Claude, and Jean-Paul Pastorel. 1993. "Révision constitutionnelle. Langue française et Union européene." Revista de Llengua i Dret 19 47-66.
internal-pdf://1335354330/Olivesi-1993-Révision constitutionnelle. Langu.pdf
Olivier Bonnot, Pierre. 1993. "Du bilinguisme à la co-officialité: réflexion autour de l´aricle 53 alinéa 2 du statut de la collectivité territoriale de Corse: Del bilingüisme a la cooficialitat: reflexió a l´entorn de l¿article 53, apartat 2, de l´Estatut de la col-lectivitat territorial de Còrsega." Revista de Llengua i Dret 19: 67-79.
internal-pdf://1734575138/Olivier Bonnot-1993-Du bilinguisme à la co-off.pdf
Ondelli, Stefano. 2011. "Verb tense distribution in Italian court judgments." Revista de Llengua i Dret 55: 13-34.
internal-pdf://4146382444/Ondelli-2011-Verb tense distribution in Italia.pdf
Ordóñez Solís, David. 2013. "El lenguaje judicial desde una perspectiva comparada y plurilingue." Revista de Llengua i Dret 59: 2-41.
Abstract: El llenguatge judicial és el més característic dels llenguatges jurídics. De fet, els jutges fan coses amb paraules o, més precisament, els jutges fan coses amb casos. Aquest estudi duu a terme una anàlisi comparada del llenguatge judicial que utilitza l'anglès, el francès i l'espanyol. A tal efecte, combina una investigació lexicogràfica amb un enfocament institucional. En la primera part es fa una anàlisi lingüística i s'ofereix una breu presentació institucional de nou tribunals suprems dels Estats Units, el Regne Unit, França, Espanya i Europa, tal com s'expressen en els idiomes que són objecte d'anàlisi. L'examen lingüístic inclou qüestions terminològiques comparades significatives des del punt de vista judicial (court/cour/corte; rule of law/l'empire de la loi/estado de derecho; privacy/vie privée/intimidad). Els aspectes institucionals es basen en tres idees que demostren com el llenguatge judicial depèn de la manera en la qual se seleccionen els jutges, de l'estil d'argumentar que utilitzen els tribunals i de les pròpies sentències. Les diferents maneres de pronunciar una sentència determinen la idiosincràsia de cada tribunal. Per això, no és el mateix deliberar en secret que fer-ho obertament, pronunciar-se mitjançant una sola sentència en nom del tribunal o que cada jutge expressi la seva pròpia actitud (una opinió per cada jutge, o només els vots discrepants o concurrents en relació amb l'opinió de la majoria). La segona part aborda una anàlisi empírica de nou sentències dictades pels tribunals elegits. A tal efecte s'elaboren nou taules amb aquells termes que provarien els aspectes distintius de les diferents sentències de cada tribunal, en cada un dels idiomes emprats i reflectint un determinat context polític, legal i cultural.
internal-pdf://2442186184/Ordóñez Solís-2013-El lenguaje judicial desde.pdf
Oregui Goñi, Eneko. 1983. "Las I Jornadas sobre Euskera y Administración." Revista de Llengua i Dret 1 111-116.
internal-pdf://2273885593/Oregui Goñi-1983-Las I Jornadas sobre Euskera.pdf
Orozco Jutorán, Mariana. 2017. "Anotación textual de un corpus multilingüe de interpretación judicial a partir de grabaciones de procesos penales reales." Revista de Llengua i Dret 68: 33-56.
internal-pdf://0061535680/Orozco Jutorán-2017-Anotación textual de un co.pdf
Orts Llopis, María Angeles. 2017. "El gènere textual en dues cultures jurídiques: anàlisi pretraductológica de les decisions judicials en anglès i en espanyol." Revista de llengua i dret (67): 220-236. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6043519.
Abstract: El present treball està centrat en el context específic de la traducció judicial, partint de la base que el gènere és un paradigma d'instrumental importància en la traducció de textos jurídics en general (Monzó, 2001 i 2005; Borja 2000, 2007 i 2013; Orts, 2009, 2012, 2015 i 2016;Vázquez y del Árbol, 2008, 2009 i 2014). L'estudi es desenvolupa al voltant de dos conceptes fonamentals en l'anàlisi del gènere: la macroestructura i la intertextualitat. A través de l'escrutini d'un corpus de sentències en anglès i en espanyol, s'aniran desgranant aquests dos estadis d'anàlisi. Dels resultats s'han de desprendre dades rellevants sobre les conductes comunicatives que desenvolupen les dues comunitats jurídiques per assolir els seus objectius disciplinaris i professionals específics. El coneixement d'aquestes conductes s'ha de constituir com a fonamental per al traductor jurídic en enfrontar-se a un text tan singular com la decisió judicial.
internal-pdf://0628174710/Orts Llopis-2017-El gènere textual en dues cul.pdf
Orts Llopis, María Angeles. 2019. "Les lleis sobre la violència de gènere i domèstica a Espanya i el Regne Unit i l'emoció: un estudi lèxic del discurs jurídic des de l'anàlisi del sentiment." Revista de llengua i dret (71): 171-192. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6958070.
Abstract: L'objectiu últim d'aquest treball és realitzar un estudi quantitatiu i qualitatiu que evidenciï que la forma en què estan verbalitzades les dues lleis que regulen la violència de gènere i domèstica a Espanya i Anglaterra des del punt de vista lèxic té molt a veure amb els objectius polítics o sociològics que la llei es proposa abordar. L’article analitza el que Garofalo (2017: 56) anomena "els elements axiològics" o unitats lèxiques valoratives que expressen la involucració emocional en les lleis i com es produeixen de diferent manera depenent de la cultura jurídica de què es tracti. El corpus analitzat es compon de la Llei orgànica espanyola 1/2004, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, i la Llei de 2004 sobre violència domèstica, delictes a la llar i les seves víctimes, d'Anglaterra i Gal·les. L'anàlisi consta de dues fases: la primera porta a terme un processament automàtic per mitjà d’Antconc 2.0 (Anthony, 2014), per tal d'obtenir una llista de paraules clau indicadores de la rellevància i freqüència en cada corpus dels termes que pertanyen a l'àmbit del llenguatge jurídic i d'aquells que conceptualitzen el marc conceptual de la violència domèstica i de gènere, respectivament. En la segona fase s'ha utilitzat la perspectiva de l'anàlisi del sentiment i, més específicament, el programa Lingmotif v.1.0 (Moreno Ortiz, 2017), per tal d’estudiar la polaritat (positiva, negativa o neutra) i la intensitat de sentiment d'aquests textos legislatius, mitjançant una anàlisi lèxica detallada duta a terme per l'esmentat programa.
Osváth, Alexandra Kathryn. 2015. "A comparison of pronominal forms of address in the Spanish and Catalan spoken by students in Barcelona." Revista de llengua i dret (64): 127-155. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5281974.
Abstract: Malgrat que hi ha hagut diversos estudis importants en les últimes dècades pel que fa a l'ús, per part dels estudiants universitaris, de formes pronominals de tractament formals (V) i informals (T), fins a la data no hi ha hagut cap estudi que compari l'ús per part dels estudiants universitaris bilingües català-castellà de formes pronominals de tractament amb interlocutors d'edats i posicions socials específiques. Aquest estudi pilot pretenia omplir aquest buit de recerca mitjançant la distribució d'un qüestionari a 61 estudiants bilingües català-castellà de la Universitat de Barcelona. Els resultats van mostrar que, malgrat que els sistemes pronominals de castellà i català són diferents en teoria, les tries dels pronoms de tractament eren en general similars en percentatges i en tendències en ambdues llengües, tot i que uns quants alumnes no usaven el català o el castellà amb certs interlocutors. Això suggereix que s'està produint un procés de convergència lingüística entre el català i el castellà a Barcelona.
internal-pdf://3516616409/Osváth-2015-A comparison of pronominal forms o.pdf
Pace, Thomas. 2017. "La situació del maltès en la legislació lingüística de Malta i les conseqüències per al seu ús." Revista de llengua i dret (67): 70-85. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6043511.
Abstract: El maltès, exposat tradicionalment a més d’una llengua al llarg de la història de les illes malteses —exposició que va culminar amb la posició dominant primer de l’italià i després de l’anglès—, va esdevenir la llengua nacional dels maltesos amb la cooficialitat compartida amb l’anglès en la Constitució de l’any 1964 (apartats 1-7). Després de l’accés del país a la Unió Europea el 2003, el maltès va esdevenir llengua oficial de la Unió. El Consell Nacional per a la Llengua Maltesa també es va crear aleshores (apartats 8-9).Per considerar la situació lingüística de iure i de facto, en aquest article s’exploren diversos dominis. En l’esfera legislativa (apartat 12) s’explica que la legislació s’ha de promulgar tant en maltès com en anglès i que el text en maltès és vinculant en cas de conflicte entre ambdues versions, però en realitat hi ha llacunes que permeten que la legislació secundària s’aprovi només en anglès. En termes molt generals, el maltès és una llengua molt parlada, mentre que es tendeix a utilitzar més l’anglès en els textos escrits, com es produeix en la pràctica diària de les institucions governamentals (apartat 11). En el sector de l’educació (apartat 14), el maltès i l’anglès reben el mateix nivell d’importància, però, segons el tipus d’escola, l’anglès rep un tracte més o menys preferent. D’altra banda, l’ús del maltès és molt més prevalent en l’esfera religiosa i els mitjans de comunicació (apartats 13, 15), tot i que en els mitjans audiovisuals també es produeix un canvi de codi amb l’anglès. Altres sectors que s’han tingut en compte són la identitat (apartat 10), la ciutadania (apartat 16), l’emigració (apartat 17), i la cultura, la literatura i les arts (apartat 18).
Padrós Reig, Carlos, and Jordi López. 2005. "Reflexions entorn de la política catalana de foment de l'oferta cinematogràfica en llengua catalana." Revista de Llengua i Dret 43 145-178.
internal-pdf://3422857360/Padrós Reig-2005-Reflexions entorn de la polít.pdf
Palermo, Francesco, and Eva Pföstl. 1997. "L’equiparazione delle lingue e la normazione della terminologia giuridica in Alto Adige/Sudtirolo." Revista de Llengua i Dret 27 99-130.
internal-pdf://2044897727/Palermo-1997-L’equiparazione delle lingue e la.pdf
Pallarol Sanchez, Juli. 1991. "La situació jurídica de la llengua occitana a la Vall d'Aran." Revista de Llengua i Dret 16 139-152.
internal-pdf://4087448064/Pallarol Sanche-1991-La situació jurídica de l.pdf
Papaux, Alexandre. 2003. "Droit scolaire et territorialité des langues : bilan critique de la jurisprudence récente du Tribunal fédéral." Revista de Llengua i Dret 40 149-184.
internal-pdf://1372261795/Papaux-2003-Droit scolaire et territorialité d.pdf
Paquette, Jean-Marcel. 1985. "L'esdevenidor de les polítiques lingüístiques al món." Revista de Llengua i Dret 6: 171-181.
internal-pdf://1244316405/Paquette-1985-L'esdevenidor de les polítiques.pdf
Paquette, Jean-Marcel. 1985. "Procés de normalització i nivells / registre de llengua." Revista de Llengua i Dret 5: 3-16.
internal-pdf://1960709827/Paquette-1985-Procés de normalització i nivell.pdf
Pardo, María Laura. 1994. "La ficción desde la lingüística: actos de habla i ficción: La ficció des de la lingüística: actes de parla i ficció." Revista de Llengua i Dret 22: 25-43.
internal-pdf://3416883991/Pardo-1994-La ficción desde la lingüística_ ac.pdf
Pardo, María Laura. 1998. "El concepto de comunidad en relación con la lengua, en procesos de globalización y regionalización. Los derechos lingüísticos y el Mercosur o de la lengua franca y su imperio..." Revista de Llengua i Dret 29 95-106.
internal-pdf://1376710059/Pardo-1998-El concepto de comunidad en relació.pdf
Pastor Gosàlbez, Inma. 1996. "L'anàlisi dels immigrants d'àrea lingüística davant una llengua en procés de normalització. El cas dels afiliats i les afiliades a la CONC (Comissió Obrera Nacional de Catalunya) davant la llengua catalana." Revista de Llengua i Dret 25: 119-164.
internal-pdf://3287385090/Pastor Gosàlbez-1996-L'anàlisi dels immigrants.pdf
Peñarroja Fa, Josep, and Elvira Cardona. 1993. "Els intèrprets jurats." Revista de Llengua i Dret 19 199-203.
internal-pdf://1590079434/Peñarroja Fa-1993-Els intèrprets jurats.pdf
Pereira de Sena, Pedro. 1997. "Direito linguístico de Macau." Revista de Llengua i Dret 28 125-144.
internal-pdf://3130390593/Pereira de Sena-1997-Direito linguístico de Ma.pdf
Pereña Pérez, Mònica. 1991. "Sessions de Dret lingüístic a Reus i a Lleida." Revista de Llengua i Dret 16 237-240.
internal-pdf://3386519645/Pereña Pérez-1991-Sessions de Dret lingüístic.pdf
Pereña Pérez, Mònica. 1999. "Col·loqui Internacional sobre Polítiques i Legislacions Lingüístiques Comparades." Revista de Llengua i Dret 32: 139-141.
internal-pdf://2643543675/Pereña Pérez-1999-Col·loqui Internacional sobr.pdf
Pérez Fernández, José Manuel. 2007. "Crònica legislativa: Astúries." Revista de Llengua i Dret 48: 425-430.
Pérez Fernández, José Manuel. 2007. "Crònica legislativa: Astúries." Revista de Llengua i Dret 47: 514-526.
Pérez Fernández, José Manuel. 2007. "El régimen jurídico de la toponimia en Asturias. Luces y sombras." Revista de Llengua i Dret 48: 223-250.
Abstract: Toponymy, understood as the ensemble of place names and geographical features, or as the ensemble of place names for a country, has constituted one of the most shameful aspects of the linguistic reality of Asturias, and has been a constant demand of the movement for language recovery (Re-Surdimientu). Somewhat belatedly, a process has been launched to make the demand for the recovery of traditional place names a reality. That process is the object of this paper; it is a process filled with light and shadows. Imprecise regulations, in some cases, limited regulations in others, combined with a vacillating political will, explain the difficulties of the recovery process. An additional factor is the singular linguistic nature of Asturian and Galician-Asturian, the two official languages of the autonomous community of Asturias, along with Spanish. Neither of the two has official status (although both enjoy official recognition), which contributes an enlightening vision of the set of problems involved in the protection of minority languages without full official recognition and the consequent protection of the language rights of the speakers of these languages. Starting from this panorama, this paper addresses three main issues: 1) the question of powers, i.e., the roles that fall to the regional autonomous government and the municipal government administrations; 2) how local legislation takes on the issue of toponymy, specifically, the administrative procedure set up to establish, and when necessary, modify, the official names for localities, which is especially relevant in the case of those languages lacking a statute granting them official character; 3) a detailed and critical analysis of the current set of regulations in Asturias dealing with toponymy, focusing exclusively on the names of localities and their population centers.
La toponímia, entesa com el conjunt de noms de les poblacions i els accidents geogràfics, o com el conjunt de noms dels llocs d'un país, ha constituït un dels aspectes més sagnants de la realitat lingüística d'Astúries, i ha estat una constant reivindicació del moviment de recuperació lingüística (re-Surdimientu). Amb cert retard, s'ha posat en marxa el procés destinat a fer efectiva la demanda de la recuperació dels topònims tradicionals, procés que constitueix l'objecte d'aquest treball, i que és ple de llums i ombres. Una regulació imprecisa, en alguns aspectes, i limitada en d'altres, unida a una voluntat política vacil·lant, explica les dificultats del procés de recuperació, a la qual cosa cal afegir la singularitat que ni l'asturià ni el gallego-asturià (les dues llengües de la comunitat autònoma al costat del castellà) no gaudeixen de l'estatut d'oficialitat (encara que sí que gaudeixen de reconeixement oficial), que aporta una visió enriquidora de la problemàtica de la tutela de les llengües minoritàries sense reconeixement oficial ple i la consegüent tutela dels drets lingüístics dels parlants d'aquestes llengües. Partint d'aquest panorama, en aquest treball s'aborden fonamentalment tres qüestions: en primer lloc, la qüestió competencial, això és, el paper que correspon, principalment, tant a l'Administració autonòmica com a la municipal, i els títols que emparen la seva intervenció; en segon lloc, examinarem com la legislació de règim local afronta la qüestió toponímica, en concret, el procediment administratiu establert per fixar, i modificar si escau, la denominació oficial dels ens locals, cosa que resulta especialment rellevant en el cas de llengües sense estatut d'oficialitat; i en tercer i últim lloc, farem una anàlisi detallada i crítica del vigent règim asturià sobre toponímia, centrat exclusivament en el nom dels ens locals i els seus nuclis de població.
internal-pdf://0076065785/Pérez Fernández-2007-El régimen jurídico de la.pdf
Pérez Fernández, José Manuel. 2008. "Crónica legislativa: Astúries (I y II semestre 2007)." Revista de Llengua i Dret 50: 368-378.
Pérez Fernández, José Manuel. 2009. "Crònica legislativa: Astúries." Revista de Llengua i Dret 52: 474-481.
Pérez Francesch, Juan Luis. 2003. "Seminari sobre dret i llengua: la llengua catalana a l'ensenyament universitari." Revista de Llengua i Dret 39 173-176.
internal-pdf://1404196427/Pérez Francesch-2003-Seminari sobre dret i lle.pdf
Pérez Francesch, Juan Luis. 2006. "L'ús de les llengües cooficials al Congrés dels Diputats i al Senat." Revista de Llengua i Dret 45 269-276.
internal-pdf://2701111101/Pérez Francesch-2006-L'ús de les llengües coof.pdf
Pérez Francesch, Joan Lluís. 2007. "Desena edició del "Seminari sobre dret i llengua" a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona." Revista de Llengua i Dret 48.
internal-pdf://2639189003/Pérez Francesch-2007-Desena edició del _Semina.pdf
Pérez Senra, Belén. 2019. "La interpretación en lengua de signos: una cuestión de rol. La percepción de las intérpretes de lengua de signos de la Comunidad Valenciana de su rol ante el tribunal." Revista de Llengua i Dret 71: 73-87. https://doi.org/10.2436/rld.i71.2019.3300 .
Abstract: In this study we present the results of a survey conducted with sign language interpreters on their perception of their role as professional interpreters in the courts of the Autonomous Community of Valencia. The study highlights the imbalance of social and personal power which is generated in the courtroom between agents of the court and other agents well- versed in courtroom communication and culture, and members of the deaf community who frequently have no knowledge of such matters. Within this framework, we describe the expectations of interpreter users with regard to sign language interpreting. Having explained the problem of the broad array of perspectives on the limits of the interpreter’s role, the article explains the methodology employed for the design and administration of the questionnaires and presents the results thereof. From the starting point of the dissonance between what different interpreter users demand of their interpreters, we present solutions adopted by the interpreters themselves and argue for the need to define a congruent set of values for public service interpreting that can guide professional interpreters in their work as well as offer the flexibility they need to adapt their role according to the different contexts in which they work.
internal-pdf://3516616342/Pérez Senra-2019-La interpretación en lengua d.pdf
Petit, Martí. 2018. "La política lingüística del segle XXI: Internet i la prominència dels continguts en català en els serveis audiovisuals a demanda (CA-EN)." Revista de Llengua i Dret (70): 1-16.
Abstract: La llengua vehicula les expressions culturals d’una comunitat determinada. Des de fa dècades, la tecnologia cultural amb més impacte social ha estat l’audiovisual, amb la televisió al capdavant. Mal que bé, Catalunya ha sabut desplegar unes polítiques i uns instruments, precaris però efectivament desplegats, per vehicular les pròpies expressions audiovisuals en català. Però des de la irrupció d’Internet, els continguts audiovisuals a demanda, accessibles des de qualsevol dispositiu connectat, esdevenen més i més importants. Aquesta mutació dona un avantatge formidable a la projecció de continguts nord-americans i, consegüentment, comporta una pèrdua de pes important no sols per a la llengua catalana, sinó també per a les cultures europees no anglosaxones i les seves indústries de continguts.A partir d’aquí, quina és la política lingüística possible per garantir la pervivència i la projecció del català en el nou context comunicatiu? El present article dona una clau, la clau de volta diríem, a partir de la nova Directiva de serveis de comunicació audiovisual, aprovada el passat 2 d’octubre (Parlament Europeu 2018). Aquesta norma europea incorpora el principi de prominència a Internet per a les obres de producció europea i per als continguts d’interès general en els serveis audiovisuals a demanda (siguin en forma de menú, de cercador, de sistema de recomanació, etc.). Així, la prominència pot esdevenir l’anella europea des d’on penjar la legislació i el desplegament regulador que permetin la pervivència de la llengua catalana en l’ecosistema comunicatiu del segle XXI.
Language is a vehicle for the cultural expression of a given community. For decades, the cultural technology with the most social impact has been audiovisual, with television at the forefront. In the end, Catalonia has been able to deploy some precarious but effective policies and instruments to carry out its own audiovisual expression of Catalan. Since the emergence of the Internet, however, audiovisual content on demand accessible from any connected device has become more and more important. This change has handed a considerable advantage to the dissemination of North American content and consequently has led to a significant loss of leverage not only for the Catalan language but also for all non-Anglo-Saxon European cultures and their content industries.From here, what possible language policy will guarantee the survival and dissemination of Catalan in the new communicative context? The present article provides a key, the key to the way back we might say, from the new Audiovisual Media Services Directive, approved on October 2 (European Parliament 2018). This European standard incorporates the principle of prominence on the Internet for works of European production and for general interest content in audiovisual services on demand (in the form of menus, search engines, recommendation systems, etc.). Thus, prominence could become the European hook from which to hang the legislation and regulatory development that allows the Catalan language to survive in the communicative ecosystem of the 21st century.
internal-pdf://3829175686/Petit-2018-La política lingüística del segle X.pdf
Petit, Martí. 2018. "Language policy in the 21st century: Internet and the prominence of Catalan content in on-demand audiovisual services." Revista de Llengua i Dret (70): 1-16.
Abstract: La llengua vehicula les expressions culturals d’una comunitat determinada. Des de fa dècades, la tecnologia cultural amb més impacte social ha estat l’audiovisual, amb la televisió al capdavant. Mal que bé, Catalunya ha sabut desplegar unes polítiques i uns instruments, precaris però efectivament desplegats, per vehicular les pròpies expressions audiovisuals en català. Però des de la irrupció d’Internet, els continguts audiovisuals a demanda, accessibles des de qualsevol dispositiu connectat, esdevenen més i més importants. Aquesta mutació dona un avantatge formidable a la projecció de continguts nord-americans i, consegüentment, comporta una pèrdua de pes important no sols per a la llengua catalana, sinó també per a les cultures europees no anglosaxones i les seves indústries de continguts.A partir d’aquí, quina és la política lingüística possible per garantir la pervivència i la projecció del català en el nou context comunicatiu? El present article dona una clau, la clau de volta diríem, a partir de la nova Directiva de serveis de comunicació audiovisual, aprovada el passat 2 d’octubre (Parlament Europeu 2018). Aquesta norma europea incorpora el principi de prominència a Internet per a les obres de producció europea i per als continguts d’interès general en els serveis audiovisuals a demanda (siguin en forma de menú, de cercador, de sistema de recomanació, etc.). Així, la prominència pot esdevenir l’anella europea des d’on penjar la legislació i el desplegament regulador que permetin la pervivència de la llengua catalana en l’ecosistema comunicatiu del segle XXI.
Language is a vehicle for the cultural expression of a given community. For decades, the cultural technology with the most social impact has been audiovisual, with television at the forefront. In the end, Catalonia has been able to deploy some precarious but effective policies and instruments to carry out its own audiovisual expression of Catalan. Since the emergence of the Internet, however, audiovisual content on demand accessible from any connected device has become more and more important. This change has handed a considerable advantage to the dissemination of North American content and consequently has led to a significant loss of leverage not only for the Catalan language but also for all non-Anglo-Saxon European cultures and their content industries.From here, what possible language policy will guarantee the survival and dissemination of Catalan in the new communicative context? The present article provides a key, the key to the way back we might say, from the new Audiovisual Media Services Directive, approved on October 2 (European Parliament 2018). This European standard incorporates the principle of prominence on the Internet for works of European production and for general interest content in audiovisual services on demand (in the form of menus, search engines, recommendation systems, etc.). Thus, prominence could become the European hook from which to hang the legislation and regulatory development that allows the Catalan language to survive in the communicative ecosystem of the 21st century.
internal-pdf://0719884786/Petit-2018-Language policy in the 21st century.pdf
Pezzoli, Jean. 1987. "Droit linguistique et éducation bilingue au Val d'Aoste." Revista de Llengua i Dret 9: 79-98.
internal-pdf://1065311705/Pezzoli-1987-Droit linguistique et éducation b.pdf
Pico Lorenzo, Celsa. 1989. "La lengua como cuestión de orden público en el ámbito de la libre circulación de trabajadores en la Comunidad Económica Europea." Revista de Llengua i Dret 13 105-111.
internal-pdf://4022819546/Pico Lorenzo-1989-La lengua como cuestión de o.pdf
Piergigli, Valeria. 2009. "La disciplina della toponomastica in Italia: diversità di approcci giuridici e aspetti problematici nelle regioni a statuto speciale dell'arco alpino." Revista de Llengua i Dret 52: 151-182.
Abstract: A l'ordenament positiu Italià, que també protegeix les minories lingüístiques d'acord amb l'article 6 de la Constitució, la reglamentació de la toponomàstica, incloent-hi la de les localitats en situació minoritària, es remet a una normativa estatal més aviat plena de llacunes, que de vegades es remunta al període feixista, o bé a normatives sectorials i estratificades en el temps, i a més està sotmesa a la intervenció de les autoritats regionals i locals. Si es compara amb aquesta situació, el panorama jurídic a les tres regions dins els límits de l'arc alpí, el territori de les quals està densament poblat per comunitats lingüístiques autòctones, és un xic complex. A la Valle d'Aosta / Vallée d'Aoste l'aplicació gairebé generalitzada del monolingüisme francès a la toponomàstica no ha provocat mai especials problemes de convivència entre les comunitats italiana i francòfona allí establertes. En canvi, al Trentino-Alto Adige / Südtirol el persistent incompliment de les disposicions estatutàries per culpa del legislatiu de la província de Bolzano testimonia la dificultat d'acomplir un procés de reforma legislativa que sovint és a l'origen de tensions socials i d'un difós descontentament especialment entre la població de llengua italiana. A Friuli-Venezia Giulia el legislatiu regional, en canvi, ha resultat ser particularment actiu pel que fa a l'assumpció d'iniciatives destinades a reforçar la promoció de les llengües eslovena i friülana en els diversos àmbits públics, malgrat suscitar dubtes de legitimitat constitucional en relació -entre d'altres- amb la facultat prevista per als ens locals d'expressar només en llengua friülana les denominacions geogràfiques, que assumirien a tots els efectes la significació de denominacions oficials.
internal-pdf://0352406202/Piergigli-2009-La disciplina della toponomasti.pdf
Piergigli, Valeria. 2019. "Toponímia i pluralisme lingüístic a l’Espanya autonòmica." Revista de llengua i dret (72): 21-43. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=7195301.
Abstract: La toponímia és un sector sensible, potser més que d’altres, donada la percepció visual i immediata que ofereix de la predisposició d’un determinat ordenament respecte a les identitats culturals presents al territori. Aquesta contribució examina la regulació de la toponímia en l’ordenament espanyol, tenint en compte tant la macrotoponímia com la microtoponímia; també presta una atenció especial a la regulació de l’ús de les llengües en l’hodonímia i en la senyalització viària. Un objectiu principal del treball és presentar en una perspectiva comparada l’evolució i els problemes de l’enfocament espanyol sobre la formació del “paisatge lingüístic”, enfocament íntimament relacionat amb el desenvolupament de la normativa, sobretot autonòmica, adoptada per promoure els drets lingüístics i el pluralisme cultural a Espanya.
internal-pdf://3706957590/Piergigli-2019-Toponímia i pluralisme lingüíst.pdf
Pijoan i Font, Iu. 2008. "El dret a relacionar-se en llengua catalana amb els serveis territorials de l'AEAT a Catalunya. Situació actual i perspectives de futur." Revista de Llengua i Dret 50: 233-255.
internal-pdf://3287385121/Pijoan i Font-2008-El dret a relacionar-se en.pdf
Pitarch Almeda, Vicent. 1996. "País Valencià: la planificació lingüística pendent." Revista de Llengua i Dret 25: 89-99.
internal-pdf://1734575176/Pitarch Almeda-1996-País Valencià_ la planific.pdf
Pla, Anna Maria. 2019. "Crònica legislativa de Catalunya: Segon semestre de 2018." Revista de llengua i dret (71): 252-261. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6958075.
Abstract: La crònica constata que durant el segon semestre de 2018 el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya no publica cap disposició normativa de rang legal d’incidència en dret lingüístic. Sí que es publiquen, en canvi, un ampli catàleg de disposicions normatives de rang reglamentari, adreçades primordialment a promoure el procés de normalització lingüística a Catalunya, les quals s’analitzen succintament, distingint-les per àmbits.
Pla, Anna Maria. 2019. "Crònica legislativa de l'Estat espanyol: Segon semestre de 2018." Revista de llengua i dret (71): 305-309. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6958082.
Abstract: La crònica analitza les principals disposicions normatives relacionades amb usos lingüístics publicades al Butlletí Oficial de l’Estat durant el segon semestre de 2018.
Pla i Boix, Anna Maria. 2005. "L'ordenació de la qüestió lingüística a Catalunya de 1892 a 1936: el procés de reconeixement de l'estatut d'oficialitat del català." Revista de Llengua i Dret 43 179-212.
Abstract: El artículo propone un análisis de los antecedentes políticos y jurídicos más significativos que han contribuido a construir el estatuto de oficialidad de la lengua catalana en Cataluña en el periodo comprendido entre 1892 y 1936.La valoración de la lengua catalana como un baluarte identitario de Cataluña y la vinculación de la cuestión lingüística a nociones de identidad nacional justificarán que, muchas veces, los proyectos favorables al reconocimiento de un estatuto de oficialidad del catalán se circunscriban dentro de proyectos más amplios de reivindicación de un marco de autonomía para Cataluña. El movimiento del catalanismo político adquirirá un papel explicativo clave para comprender la evolución del régimen jurídico de la lengua catalana a finales del siglo XIX, principios del XX. En este contexto se inscribe, entre otras, la propuesta lingüística de las Bases para la Constitución regional catalana, también llamadas Bases de Manresa, de 1892. La tercera de estas bases proponía garantizar que el catalán fuese la única lengua oficial en Cataluña y en las relaciones de ésta con el Estado.Durante el primer tercio del siglo XX el idioma catalán se fue extendiendo en ámbitos que hasta entonces le habían sido vedados. La Mancomunidad de Cataluña impulsaría un importante proceso de normalización lingüística, en un escenario de efervescencia de la voluntad de autogobierno del Principado. El advenimiento de la dictadura de Primo de Rivera marcaría un paréntesis en este proceso. Durante esta etapa dictatorial se aprobaron diversas disposiciones normativas con el objetivo de prohibir el uso del catalán en sectores en que esta lengua se había extendido y normalizado en las décadas precedentes.En 1928 se aprobó el Proyecto de Constitución provisional de la República Catalana, conocido también con el nombre de Constitución de la Habana. Proponía garantizar que el catalán fuese la única lengua oficial en Cataluña.El artículo estudia el contenido y el alcance de esta previsión lingüística. Pese a su falta de eficacia jurídica, este documento es interesante en el plano del análisis teórico porque esboza un modelo lingüístico singular, sin precedentes en los proyectos del siglo XIX. La II República pondría fin a la persecución política del idioma. El Estatuto de autonomía de 1932 garantizó un régimen de doble oficialidad lingüística para Cataluña. Un año más tarde, el Estatuto interior ratificaría la condición del catalán como lengua propia del Principado. Los últimos capítulos del artículo proponen el estudio de estas previsiones lingüísticas, pero cabe decir que el advenimiento de la Guerra Civil y las décadas de dictadura franquista impedirán que desplieguen sus efectos.No obstante, son interesantes porque pusieron los fundamentos de un modelo que, años más tarde, serviría de base a la ordenación lingüística actual. De hecho, el antecedente republicano se tendría muy presente en la tramitación parlamentaria del artículo 3 del Estatuto de autonomía de 1979. La lengua catalana, definida como elemento vertebrador del carácter nacional de Cataluña, sería objeto de un proceso de normalización lingüística que se consolidaría como una prioridad de la agenda de gobierno de la Generalidad restablecidacon el advenimiento de la democracia.
internal-pdf://4059243550/Pla i Boix-2005-L'ordenació de la qüestió ling.pdf
Planella, Gabriel. 1992. "El català, eina de feina." Revista de Llengua i Dret 18: 193-198.
internal-pdf://1713258234/Planella-1992-El català, eina de feina.pdf
Poblete Olmedo, Claudia. 2018. "Una mirada a l'ús de llenguatge clar en l'àmbit judicial llatinoamericà." Revista de Llengua i Dret (69): 119-138.
Abstract: El present treball té per objectiu analitzar l'estat actual de la justícia en termes del discurs que utilitza per adreçar-se a les persones, així com presentar i contextualitzar en l'àmbit regional els avenços i abastos que el llenguatge clar pot brindar per facilitar l'accés a la justícia. En el treball s'aborda el dret a comprendre; després s'explica el que denominem el gir cap al ciutadà; després es fa una ressenya del llenguatge clar a Hispanoamèrica; després es realitza una revisió de les experiències sobre llenguatge clar i la seva rellevància per a la justícia a Llatinoamèrica, abordant-se principalment les aportacions relacionades amb l'escriptura de les sentències, document prototípic de l'àmbit judicial. Finalment, s'aborden les conclusions i projeccions del treball.
Poggeschi, Giovanni. 2012. "The Use of Regional and Minority Languages in Public Administration and the Undertakings of Article 10 of the European Charter for Regional or Minority Languages." Revista de Llengua i Dret 57: 163-205.
internal-pdf://3172685974/Poggeschi-2012-The Use of Regional and Minorit.pdf
Polanco i Roig, Lluís B. 1983. "El tractament de la llengua en l’Estatut d’autonomia valencià." Revista de Llengua i Dret 1 97-108.
internal-pdf://4022819545/Polanco i Roig-1983-El tractament de la llengu.pdf
Pons, Agustí. 1995. "Catalunya és l'altre?" Revista de Llengua i Dret 23: 185-191.
internal-pdf://1910858267/Pons-1995-Catalunya és l'altre_.pdf
Pons i Parera, Eva. 2019. "40 anys de legislació lingüística: balanç i reptes de futur." Revista de llengua i dret (72): 1-4. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=7195299.
Abstract: Aquest número de la Revista de Llengua i Dret fa una anàlisi de l’evolució legislativa i jurisprudencial en matèria de dret lingüístic des que l’any 1979 es van aprovar els estatuts d’autonomia de Catalunya i el País Basc, els primers de l’Estat espanyol. El número inclou quatre articles que tenen l’origen en les intervencions dels seus autors a la Jornada “40 anys de legislació lingüística: balanç i reptes de futur”, que es va celebrar a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya el 18 de setembre de 2019. També inclou una edició especial de les cròniques de legislació, jurisprudència i documentació, que en aquesta ocasió ofereixen els resums comentats d’aquests quaranta anys. Aquest article presenta, a manera de síntesi, els continguts esmentats.
internal-pdf://3492024960/Pons i Parera-2019-40 anys de legislació lingü.pdf
Pons i Parera, Eva. 2019. "Balanç de la jurisprudència del Tribunal Constitucional 1979-2019." Revista de llengua i dret (72): 292-303. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=7195317.
Abstract: Aquest número de la Revista de Llengua i Dret inclou una crònica especial de balanç de 40 anys jurisprudència constitucional. El Tribunal Constitucional ha tingut una intervenció molt important en la interpretació i delimitació del règim lingüístic derivat de la Constitució Espanyola de 1978. En aquesta anàlisi jurisprudencial s’analitza, d’una banda, com s’ha interpretat jurisprudencialment l’habilitació constitucional als estatuts d’autonomia per a declarar l’oficialitat de llengües distintes del castellà en les comunitats autònomes. D’altra banda, pel que fa a sectors materials rellevants, se sintetizen els criteris jurisprudencials que fan referència a la llengua a l’ensenyament, les institucions i administracions públiques, l’àmbit socioeconòmic, els mitjans de comunicació i la toponímia.
internal-pdf://1304352941/Pons i Parera-2019-Balanç de la jurisprudència.pdf
Pons i Parera, Eva, and Jordi Argelaguet i Argemí. 2009. "Vint-i-cinc anys de la "Revista de Llengua i Dret": una aproximació qualitativa i quantitativa als seus continguts." Revista de Llengua i Dret 51: 285-303.
internal-pdf://3138376552/Pons i Parera-2009-Vint-i-cinc anys de la _Rev.pdf
Pons i Parera, Eva, and Anna M. Pla Boix. 2007. "La llengua en el procés de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya (2004-2006)." Revista de Llengua i Dret 47: 183-226.
Abstract: El Estatuto de autonomía, como nor- ma institucional básica reguladora del autogobierno de Cataluña, no podía elu- dir la cuestión lingüística, como expresión de un hecho identitario y cultural. En el reciente proceso de reforma estatutaria, que se inicia a principios del año 2004 y culmina en junio de 2006, se opta por incrementar sustancialmente la regu- lación lingüística estatutaria. Ello respon- de a un doble objetivo: por un lado, con- solidar el régimen jurídico-lingüístico vigente en Cataluña, mediante la eleva- ción a rango estatutario de los principios jurídicos y derechos lingüísticos anterior- mente recogidos por la legislación lin- güística; y, por otro lado, avanzar en cier- tos ámbitos, con la introducción de una serie de prerrogativas lingüísticas nuevas. El escenario político y parlamentario en que se inicia el proceso era favorable para alcanzar los acuerdos necesarios para aprobar la reforma. Durante la tramitación parlamentaria en Cataluña la regulación lingüística sus- cita un amplio apoyo de los partidos po- líticos impulsores de la reforma (ciu, psc-cpc, erc y icv), sin que se destaque especialmente en la oposición general a la reforma el ppc. Diversamente, la cues- tión lingüística centrará buena parte de los debates del texto estatutario en las Cortes Generales, y será uno de los as- pectos clave en el rechazo frontal a la re- forma estatutaria por parte del pp. Ello motiva numerosas intervenciones en de- fensa de la legitimidad democrática y la constitucionalidad de las prescripciones lingüísticas estatutarias, cuya redacción sufre numerosos cambios más o menos puntuales durante la tramitación. El al- cance de estos cambios no es comparti- do por erc, que finalmente vota en con- tra del texto. El referéndum popular sobre el Estatuto de autonomía de Cata- lunya de 2006 obtiene unos resultados positivos. El Tribunal Constitucional de- berá pronunciarse sobre varios aspectos de la regulación lingüística estatutaria, con motivo de los recursos de inconstitucionalidad interpuestos.
The Autonomy Statute, as the basic institutional rule which regulates Catalonia¿s self-government, could not ignore the linguistic issue as the expression of a cultural and identity trait. In the recent Statute reform process, which started in 2004 and ended in June 2006, linguistic regulation was substantially increased. This meets a double objective: on the one hand, the consolidation of the linguistic body of laws current in Catalonia, by giving the principles and linguistic rights contained in all the previous linguistic legislation statutarian rank, and on the other hand, to make progress in certain aspects, with the introduction of a series of new linguistic prerogatives. The political and parliamentarian scenario in which the process set out was favourable in order to reach the necessary agreements to pass the reform.During the parliamentary proceedings in Catalonia, the linguistic regulation received wide support from the parties promoting the reform (CiU, PSC-CpC, ERC and ICV) and was not highlighted within the general opposition to the reform by the PPC. On the contrary, the linguistic issue was the centre of many of the debates of the text in the Spanish Parliament, and was one of the key aspects in the head-on opposition to the Statute¿s reform by the PP. This called for many speeches defending democratic legitimacy and constitutionality of the Statute¿s linguistic provisions, the drafting of which suffered many changes of various degrees of significance during the proceedings. ERC did not agree on the scope of these changes and finally voted against the text. The results of the 2006 popular referendum on the Autonomy Statute of Catalonia were clearly positive. The Constitutional Court will have to issue a statement about various aspects of the Statute¿s linguistic regulation because of the appeals of unconstitutionality that have been filed.
internal-pdf://3311460301/Pons i Parera-2007-La llengua en el procés de.pdf
Pons i Parera, Eva, and Agustí Pou Pujolrás. 2012. "Jurisprudència del Tribunal Suprem." Revista de Llengua i Dret 58: 195-203.
Pons i Parera, Eva, and Agustí Pou Pujolràs. 2013. "Jurisprudència del Tribunal Suprem." Revista de Llengua i Dret 60: 207-215.
Pons i Parera, Eva, and Agustí Pou Pujolràs. 2013. "Jurisprudència del Tribunal Constitucional." Revista de Llengua i Dret 60: 204-206.
Pons i Parera, Eva, and Agustí Pou Pujolrás. 2013. "Jurisprudència del Tribunal Constitucional." Revista de Llengua i Dret 59: 207-208.
Pons i Parera, Eva, and Agustí Pou Pujolrás. 2013. "Jurisprudència del Tribunal Suprem." Revista de Llengua i Dret 59: 209-227.
Pons i Parera, Eva, and Agustí Pou Pujolràs. 2014. "Jurisprudència del Tribunal Constitucional." Revista de Llengua i Dret (61): 206-214.
internal-pdf://2639189004/Pons i Parera-2014-Jurisprudència del Tribunal.pdf
Pons, Josep M. 1996. "Linguistic Policy at the University of Barcelona: Política lingüística a la Universitat de Barcelona." Revista de Llengua i Dret 25: 101-118.
internal-pdf://4084960683/Pons-1996-Linguistic Policy at the University.pdf
Pons Parera, Eva. 2017. "Llengües i estatus. L'oficialitat importa?" Revista de Llengua i Dret 67: 1-6. http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/10.2436-rld.i67.2017.2989/n67-pons-ca.pdf.
internal-pdf://3829175739/Pons Parera-2017-Llengües i estatus. L'oficial.pdf
Pontrandolfo, Gianluca. 2013. "Polisèmia i sinonímia en la terminologia del dret processal penal espanyol i italià: el cas de "sumario"/"indagini preliminari"." Revista de Llengua i Dret 60: 37-49.
Abstract: El presente estudio se enmarca en el ámbito de la Teoría Sociocognitiva de la Terminología (Temmerman 2000) y reflexiona sobre la funcionalidad de la polisemia y de la sinonimia en el complejo proceso de la comunicación jurídica y de sus mecanismos de comprensión.El trabajo se centra en el análisis contrastivo orientado a la traducción de una categoría prototípicamente estructurada como la de «sumario»/«indagini preliminari» en el derecho procesal penal español e italiano.A partir del análisis de manuales universitarios y de los códigos de derecho procesal penal españoles e italianos, hemos llevado a cabo una descripción de dichas unidades basada en el patrón de comprensión propuesto por Temmerman (2000: 122), haciendo hincapié en su conceptualización en los respectivos ordenamientos jurídicos. La flexibilidad y la diversidad existentes en el proceso de categorización generan unidades sinonímicas y polisémicas cuya presencia en la terminología del derecho procesal penal se revela fundamental y que el traductor jurídico tendrá que comprender y considerar a la hora de redactar su texto.
internal-pdf://4005446150/Pontrandolfo-2013-Polisèmia i sinonímia en la.pdf
Pou, Agustí, and Esteve Bosch. 1998. "El nom propi i la llengua catalana." Revista de Llengua i Dret 29
internal-pdf://1687926613/Pou-1998-El nom propi i la llengua catalana.pdf
Pou Pujolrás, Agustí. 2007. "El català a l'Administració de justícia i el nou estatut." Revista de Llengua i Dret 48: 133-186.
Abstract: The reform of the Catalan Statute of Autonomy has made it possible to incorporate at the highest level a range of precepts that might imply a change for the situation of Catalan in the justice system. Despite the years that have gone by since the recognition of the official character of Catalan, the use of Catalan in the justice system continues to be very limited, to the point where the official status of Catalan in this sector is often more theoretical than real. The article starts with an overview of the role Catalan plays in the justice system under the current regulations, without taking into account the possibilities opened up by the Statute of Autonomy. First of all, it sets forth who is in charge of regulating aspects of language within the Catalan justice system and actions deriving there from. The fact that this power has been basically delegated to the central government has totally conditioned the set of rules that have developed, and affected the actual use of Catalan in the legal environment, for the worse. Secondly, the article discusses the rights and duties that citizens have when they deal with the judiciary and when they participate in various types of legal proceedings (as users of the justice system, as witnesses, jury members, legal professionals, experts, etc.)And, closely connected to this aspect, the functions established by the law for judiciary personnel, to the extent that judiciary employees also have a series of language rights and obligations that have to mesh with those exercised by the citizens and professionals who engage in the process. The resulting set of rules for language use, along with the current set of regulations, gives clear preeminence to Spanish and marginalizes Catalan. In addition, it has been to hard to make the use of Catalan as an official language dovetail with the centalized structure of the judiciary. Third, the paper provides a breakdown of the differing language profiles of the various bodies or categories of civil servants working in this area. The heterogeneous nature of the profiles and the valuation of a knowledge of Catalan as just one more merit for a possible position have led to a level of language skills that has not been up to the standards needed to properly provide for the language rights of the citizenry. The second part of the article is devoted to analyzing the aspects in which the Statute of Autonomy represents an innovation over the system described above and seeing what innovations it introduces in each of the aforementioned aspects. The regulations set forth in the Statute of Autonomy constitute a solid stepping stone and represent a major desire for change on the road to the normalization of Catalan in the courtrooms and tribunals of Catalonia. This change is reflected both in the fact that citizens have been granted a substantial and clearly delineated set of rights (the right to be attended to in Catalan, rights when dealing with central government bodies) and in the willingness to place both official languages in a state of parity. For this reason, despite the cuts it underwent while being drafted, the Statute of Autonomy especially affects the level of knowledge of judicial personnel as a way of safeguarding these rights. In this regard, it introduces clearly innovative mandates, such as making it mandatory for all personnel working in the judiciary to know Catalan, the need to demonstrate that one has sufficient knowledge of Catalan, etc. The need to attain language competence is thus reinforced. In addition, a higher level of powers has been delegated to the Generalitat, which can only redound to the benefit of the normalization of Catalan. In any case, the paper concludes, there is a need for proper deployment of the new language regime, so that this language regime, as is currently planned, will become a reality and not just a statement of intentions. A reform of the set of rules on language that is encapsulated in central government regulations will thus become necessary. Bringing about the reform of these central government regul tions will imply the collaboration at various levels of those central government institutions that have responsibility over the judiciary and the justice system. The Generalitat (Autonomous Government of Catalonia) itself must also, however, exercise its powers in the language area in unequivocal fashion.
La reforma del Estatuto de autonomía catalán ha posibilitado incorporar en el más alto nivel un abanico importante de preceptos que pueden implicar un cambio para la situación del catalán en la Administración de justicia. El uso de la lengua catalana en este ámbito, a pesar de los años transcurridos desde el reconocimiento de su oficialidad, continúa siendo muy bajo, hasta el punto de que a menudo la oficialidad declarada es más teórica que real. El artículo empieza con el del régimen jurídico de la lengua en la justicia que se desprende de la normativa actual, sin tener en cuenta las posibilidades que abre el Estatuto. En primer lugar, se delimita a quien corresponde la regulación de los aspectos lingüísticos dentro de esta Administración y en las actuaciones que genera. La atribución de esta competencia básicamente al Estado ha condicionado completamente y de una manera negativa el régimen que se ha desarrollado y el uso real del catalán en el ámbito forense. En segundo lugar, se tratan los derechos y deberes que tienen los ciudadanos cuando se relacionan con las instancias judiciales y cuando en diferentes conceptos (justiciables, testigos, jurados, profesionales jurídicos, peritos, etc.) intervienen en un procedimiento judicial. Y estrechamente relacionado con este aspecto, los usos que prescribe la ley para el personal que sirve al poder judicial, en la medida en que el funcionario también es portador de una serie de obligaciones y derechos lingüísticos que se tienen que articular con los que ejercen los ciudadanos y los profesionales que participan en el proceso. El régimen de usos lingüísticos que resulta da, con la normativa actual, una clara preeminencia al castellano y deja al catalán en una situación de marginalidad. A ello hay que añadir la difícil articulación del uso del catalán como lengua oficial con la estructura centralizada del poder judicial. En tercer lugar, se desglosan los diferentes perfiles lingüísticos que tienen los distintos cuerpos o categorías de funcionarios que trabajan en este ámbito. La heterogeneidad de perfiles y la valoración del conocimiento del catalán como simple mérito para ocupar una plaza han derivado en una deficiente capacitación lingüística para poder atender correctamente los derechos lingüísticos de los ciudadanos. La segunda parte está dedicada a analizar en qué innova el Estatuto el régimen descrito, qué novedades introduce en cada uno de los aspectos mencionados. La norma estatutaria constituye un avance que se pretende sólido y que manifiesta una gran voluntad de cambio en el camino hacia la normalización del catalán en juzgados y tribunales de Cataluña. Este cambio se refleja tanto en la atribución al ciudadano de un abanico importante y bien delimitado de derechos (derecho a ser atendido en catalán, derechos ante de los órganos centrales del Estado) como en la voluntad de poner en situación de paridad a las dos lenguas oficiales. Por ello, a pesar de los recortes que ha sufrido en el proceso de elaboración, el Estatuto incide especialmente en la capacitación del personal judicial como garantía de los derechos. En este sentido, introduce mandatos claramente innovadores como la afectación de todo el personal judicial al conocimiento del catalán, la necesidad de acreditar un nivel suficiente, etc. Se produce, pues, un reforzamiento en la necesidad de alcanzar competencia lingüística. A todo ello hay que añadir la fijación de un nivel más alto de espacios competenciales para la Generalitat, que tienen que redundar en un beneficio para la normalización del catalán. De todos modos, y como conclusión, se indica la necesidad de un despliegue adecuado a fin de que el régimen lingüístico previsto pase a ser real y no se quede en declaración de intenciones. Será necesaria, pues, una reforma del régimen lingüístico que contienen las normas del Estado, requerimiento que implica en diversos niveles la colaboración de las instituciones estatales con responsabilidades sobre el poder judicial y la dministración de justicia. Pero también será imprescindible un ejercicio competencial inequívoco por parte de la propia Generalitat.
internal-pdf://1734575140/Pou Pujolrás-2007-El català a l'Administració.pdf
Pou Pujolrás, Agustí. 2019. "Balanç de la jurisprudència del Tribunal Suprem 1979-2019." Revista de llengua i dret (72): 304-330. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=7195318.
Abstract: Aquest text recull les principals novetats jurisprudencials del Tribunal Suprem en matèria de dret lingüístic que s’han produït els últims 40 anys.
internal-pdf://2505763516/Pou Pujolrás-2019-Balanç de la jurisprudència.pdf
Pou Pujolrás, Agustí, and Eva Pons i Parera. 2019. "Jurisprudència del Tribunal Suprem: Segon semestre de 2018." Revista de llengua i dret (71): 327-340. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6958086.
Abstract: El text recull el comentari de les resolucions del Tribunal Suprem que afecten els usos i els drets lingüístics i el règim jurídic de la llengua, i que han estat dictades durant el segon semestre de 2018.
Pou Pujolrás, Agustí, and Eva Pons i Parera. 2019. "Jurisprudència del Tribunal Constitucional: Segon semestre de 2018." Revista de llengua i dret (71): 322-326. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6958085.
Abstract: El text recull les resolucions del Tribunal Constitucional que afecten els usos i els drets lingüístics i el règim jurídic de la llengua dictades durant el segon semestre de 2018.
Pou Pujolrás, Agustí, and Jaume Vernet i Llobet. 2001. "Tribunal Suprem i Direcció General de Registres i del Notariat." Revista de Llengua i Dret 36: 360-396.
Pou Pujolrás, Agustí, and Jaume Vernet i Llobet. 2001. "Tribunal Suprem i Direcció General de Registres i del Notariat." Revista de Llengua i Dret 35: 268-294.
Pou Pujolrás, Agustí, and Jaume Vernet i Llobet. 2002. "Tribunal Suprem." Revista de Llengua i Dret 37: 362-370.
Pradilla Cardona, Miguel Angel. 2011. "La gestió normativa de la llengua catalana. Unitat en la diversitat o diversitat d'unitats?" Revista de Llengua i Dret 56: 115-141.
internal-pdf://3006968045/Pradilla Cardon-2011-La gestió normativa de la.pdf
Prat Bofill, Ramon, and Roser Serra. 2007. "L'impuls parlamentari de l'acció política i de govern pel que fa a la normalització lingüística durant les set darreres legislatures del Parlamente de Catalunya (1980-2006)." Revista de Llengua i Dret 48: 187-222.
Abstract: This article aims to analyze the activity of the Parliament of Catalonia in driving forward the process of normalization of the Catalan language during the first seven legislative sessions of the Catalan Parliament after this institution was resuscitated in 1980. This paper reviews the ensemble of booster initiatives - motions and resolutions - having to do with the Catalan language passed by the Catalan Parliament from 1980 to the end of the seventh legislative session in 2006. In total, 26 years during which the Chamber has acted as an active, not passive, agent, of the language policy of the Catalan government. That has been reflected through parliamentary activity to move forward on the language question, which has entailed an increasing use, in two ways, of the instruments provided for this purpose in the Parliamentary Regulations. One has been quantitative, through a palpable increase in the number of motions and resolutions passed over these seven legislative periods to address various aspects connected with the Catalan language. The other has been qualitative, by dealing with issues of language normalization that have advanced in parallel with the formulation, implementation, restructuring and evaluation of the government's language policy. In this context, parliamentary interest in language issues over seven legislative sessions has moved towards the implementation and development of a protective legal framework. This is because the precepts articulated in the Language Normalization and Language Policy Acts of 1983 and 1998, respectively, do not exhaust the possibilities of governmental action. This governmental action is complemented through the stimulation the Parliament brings to bear on the Executive branch. As is obvious, the need to achieve the normalization of a language such as Catalan is not satisfied by the mere passage of laws that set forth guidelines for development. The more than 100 motions and resolutions passed during the period under study bear witness to this development. Initially, the booster initiatives from the first legislative sessions contained guidelines or instructions having to do with actions typical of a preliminary stage of structuring the normalization. Later initiatives incorporated mandates and instructions aimed at pushing for more precise actions, in order to resolve more specific issues. In summary, this paper reflects the salient contributions of the Parliament to one of the most important political and social undertakings of Catalonia in recent years: the process of normalizing the Catalan language.
El artículo tiene por objeto el análisis de la actividad del Parlamento de Catalunya de impulso al proceso de normalización de la lengua catalana a lo largo de las siete primeras legislaturas desde la recuperación de esta institución en 1980. El trabajo revisa el conjunto de iniciativas de impulso -mociones y resoluciones- cuyo contenido se refiere a la lengua catalana aprobadas por la cámara catalana desde 1980 hasta finales de la séptima legislatura, en el 2006. En total, veintiséis años durante los cuales la cámara ha desarrollado un papel de agente activo, que no pasivo, de la política lingüística del Gobierno catalán. Ello se ha plasmado a través de una actividad parlamentaria de impulso respecto de la cuestión lingüística que ha implicado un uso creciente, en dos sentidos, de los instrumentos al efecto previstos en el Reglamento de la cámara: en sentido cuantitativo, con el aumento sensible del número de mociones y resoluciones aprobadas -a lo largo de las legislaturas- para abordar diversos aspectos en conexión con la lengua. En sentido cualitativo, en lo relativo a tratar materias de normalización lingüística que han avanzado en paralelo al proceso de formulación, implementación, reordenación y evaluación de la política lingüística del Gobierno. En este contexto, el interés parlamentario por los aspectos lingüísticos a lo largo de las siete legislaturas se ha ido consolidando hacia la aplicación y desarrollo del marco legal que le da cobertura jurídica. Ello se explica porque los preceptos de las leyes de normalización lingüística y de política lingüística de 1983 y 1998, respectivamente, no agotan las posibilidades de la actuación gubernamental que se encuentra necesariamente complementada a través de esta función de impulso parlamentario sobre el ejecutivo. Como resulta obvio, la necesidad de normalización de una lengua como la catalana no se resuelve únicamente con la aprobación de leyes que marcan pautas de desarrollo. Las más de cien mociones y resoluciones aprobadas en el período analizado denotan esta evolución. Inicialmente, las iniciativas de impulso de las primeras legislaturas contienen pautas o instrucciones relacionadas con actuaciones propias de una etapa preliminar de ordenación de la normalización y, las siguientes, incorporan mandatos e instrucciones dirigidos a impulsar actuaciones más precisas, para resolver aspectos más específicos. En suma, el presente trabajo refleja la destacada contribución de la cámara en uno de los cometidos políticos y sociales más importantes de Catalunya en los últimos años: el proceso de normalización de la lengua catalana.
internal-pdf://0304089094/Prat Bofill-2007-L'impuls parlamentari de l'ac.pdf
Prat, Carles. 1999. "La llengua a Catalunya en el context del mercat interior: una revisió del concepte de mesura d’efecte equivalent." Revista de Llengua i Dret 32 65-114.
internal-pdf://0661761145/Prat-1999-La llengua a Catalunya en el context.pdf
Prieto de Pedro, Jesus. 1990. "Libertades lingüísticas, doble oficialidad e igualdad en la jurisprudencia." Revista de Llengua i Dret 14 5-26.
internal-pdf://2044897680/Prieto de Pedro-1990-Libertades lingüísticas.pdf
Prieto de Pedro, Jesús José. 1989. "El conocimiento de las lenguas propias de las Comunidades autónomas y extranjeras como requisito de capacidad de los funcionarios de la Administración del Estado." Revista de Llengua i Dret 12: 135-156.
internal-pdf://3172685924/Prieto de Pedro-1989-El conocimiento de las le.pdf
Prieto de Pedro, Jesús José, and Gonzalo Abril. 1987. "Reflexiones y propuestas para la modernización del lenguaje jurídico administrativo castellano." Revista de Llengua i Dret 10: 7-31.
internal-pdf://4098439585/Prieto de Pedro-1987-Reflexiones y propuestas.pdf
Pueyo i París, Miquel. 2000. "Fonts d’informació sobre política i planificació lingüístiques a internet." Revista de Llengua i Dret 33 75-96.
internal-pdf://1144522534/Pueyo i París-2000-Fonts d’informació sobre po.pdf
Puig Brugada, Pere. 1992. "L´ús del català a l´Administració de Justícia. Comentari a la STC 56/1990, de 29 de març." Revista de Llengua i Dret 17: 65-82.
internal-pdf://2442186139/Puig Brugada-1992-L´ús del català a l´Administ.pdf
Puig i Salellas, Josep M. 1983. "La doble oficialitat lingüística com a problema jurídic." Revista de Llengua i Dret 1 53-78.
internal-pdf://2426206440/Puig i Salellas-1983-La doble oficialitat ling.pdf
Puig i Salellas, Josep M. 1984. "La Llei de Normalització Lingüística a Catalunya i l’àmbit oficial." Revista de Llengua i Dret 3 11-31.
internal-pdf://1101513857/Puig i Salellas-1984-La Llei de Normalització.pdf
Puig i Salellas, Josep M. 1989. "La llengua i la dominació política." Revista de Llengua i Dret 13 91-103.
internal-pdf://3516616651/Puig i Salellas-1989-La llengua i la dominació.pdf
Puig i Salellas, Josep M. 1990. "Conceptos básicos de la doble oficialidad." Revista de Llengua i Dret 14 27-53.
internal-pdf://0628174946/Puig i Salellas-1990-Conceptos básicos de la d.pdf
Puig i Salellas, Josep M. 1998. "Els grans conceptes de la doble oficialitat en la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística." Revista de Llengua i Dret 29
internal-pdf://0943947701/Puig i Salellas-1998-Els grans conceptes de la.pdf
Puig Salellas, Josep María. 1986. "La doble oficialitat lingüística del Tribunal Constitucional." Revista de Llengua i Dret 8: 105-136.
internal-pdf://2953234445/Puig Salellas-1986-La doble oficialitat lingüí.pdf
Puig Salellas, Josep María. 1995. "La llengua de l'ensenyament (Comentari a la Sentència del Tribunal Constitucional 337/1994, de 23 de desembre)." Revista de Llengua i Dret 23: 23-40.
internal-pdf://0861109482/Puig Salellas-1995-La llengua de l'ensenyament.pdf
Puigdomènech, Josep M, and Jaume Munich i Gasa. 2001. "La llengua maori en el marc de la colonització." Revista de Llengua i Dret 36 41-78.
Abstract: This article provides a cursory description of some of the disastrous consequences brought about by the imposition of the dominant English culture on the (dominated) Maori population following the colonization of the Aotearoa archipelago by the British. One of the most important instruments used by the English to implant their culture was language, since, among other things, language was necessary to ensure respect for their laws. In this way, English was imposed as the basic language for instruction, to the detriment of Maori, which was eliminated from the schools. Obviously, all this affected the indigenous Maori population, which found itself immersed in a state of collective cultural disintegration. On the individual level, the Maoris lacked a cultural reference point; they lacked a point of reference for their self-esteem. These circumstances are reflected in the higher rates of native Maori students dropping out of school, the greater percentage of native Maoris in jail, etc
internal-pdf://1748349608/Puigdomènech-2001-La llengua maori en el marc.pdf
Purcalla Bonilla, Miguel Angel. 2008. "Normalització lingüística en el dret del treball." Revista de Llengua i Dret 50: 137-175.
internal-pdf://4022819567/Purcalla Bonill-2008-Normalització lingüística.pdf
Queralt, Sheila. 2014. "Sobre la prova lingüística en atribució d'autoria avui." Revista de llengua i dret (62): 35-48. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=4902995.
Abstract: En aquest article s'introdueix el procediment que convé seguir en la comparació forense de textos a fi d'atribuir l'autoria d'un text. A continuació, es presenta l'estat de la metodologia actual d'aquesta branca de la lingüística forense i, finalment, es discuteixen les mesures que han de ser aplicades per poder comparar el marc metodològic de l'atribució d'autoria amb el d'altres ciències forenses.
Querol Puig, Ernest. 2003. "Analogies jurídiques per a la sociolingüística: la institució de la representació (substitució i interposició)." Revista de Llengua i Dret 39 149-164.
Abstract: This article aims to propose different legal analogies to study processes of linguistic substitution in order to, on the one hand, gain an overview of the structure of the phenomenon, and on the other, delve into the study of the relationships among languages. Starting with the legal institution of representation, a clear explanation is given, first of all, of the two major factors: substitution (one language replaces the other) and interposition (one language is placed between the others). Secondly, parallels are drawn between this legal institution and a theoretical model put forward by the author, based on the concept of social representation. Various sociological concepts, such as the social network and the reference group, are another element of this model.
internal-pdf://1919220675/Querol Puig-2003-Analogies jurídiques per a la.pdf
Querol Puig, Ernest. 2004. "Demografia, transmissió i representacions de les llengües a la 275 Catalunya actual." Revista de Llengua i Dret 42 275-286.
Abstract: Se consideran tres factores decisivos para la evolución de los usos lingüísticos en Cataluña: la demografía, la transmisión lingüística intergeneracional y las representaciones de las lenguas mediante la explotación de los últimos datos demográficos (censo de 2001 y padrón continuo) y sociolingüísticos obtenidos (la Estadística de usos lingüísticos en Cataluña, del año 2003, y la Encuesta sobre representaciones y usos lingüísticos en Cataluña, del año 2004, realizada por el autor del artículo). Estas fuentes permiten conocer unos datos muy favorables con respecto a la transmisión lingüística del catalán y obtener una percepción de que el uso de esta lengua podrá situarse en el futuro cerca de los dos tercios del uso global.
internal-pdf://3006968009/Querol Puig-2004-Demografia, transmissió i rep.pdf
Querol Puig, Ernest. 2010. "Enquesta demogràfica 2007: nova font, noves dades sociolingüístiques." Revista de Llengua i Dret 53: 243-264.
Abstract: Las informaciones que aporta esta nueva fuente demográfica, entre las dos operaciones censales de 2001 y 2011, son importantes, en primer lugar, porque reducen esta larga sequía de datos; en segundo lugar, porque permitirán muchas explotaciones teniendo el hogar como referencia, y, finalmente, porque por primera vez se obtienen resultados en una operación con preguntas de tradición censal sobre la lengua inicial y sobre las habilidades en castellano.El artículo enmarca esta nueva fuente estadística y relaciona las variaciones demográficas con las variaciones lingüísticas. Se centra en las habilidades lingüísticas de los extranjeros y en la lengua y el trabajo. Además, también aporta datos sobre la competencia lingüística en las otras lenguas oficiales de Cataluña: el occitano y el castellano. Finalmente, para concluir el artículo, por un lado, se realizan diferentes propuestas de estudios que habría que llevar a cabo en el futuro y, por otro, se pronostica cuál será la evolución de las habilidades lingüísticas en catalán de los extranjeros.
The information contributed by this new demographic source, coming in the middle of the 2001 and 2011 census campaigns, is important, first of all, because it shortens this long drought of data; secondly, because it will allow for many conclusions based on the home as a point of reference, and lastly, because for the first time results have been obtained in an operation with traditional census questions on the respondents' initial language and their Spanish-language abilities.The article puts this new statistical source into context and establishes correlations between demographic and language variations.It focuses on foreigners' language ability and on language and work. In addition, it also provides data on language competence in the other official languages of Catalonia, Occitan and Spanish. Finally, in closing, it makes different proposals for studies that should be carried out in the future and forecasts what the development of Catalan-language skills among the foreign population will look like.
internal-pdf://2953234475/Querol Puig-2010-Enquesta demogràfica 2007_ no.pdf
Quintana, Artur. 1983. "El marc legal del català a l’Aragó." Revista de Llengua i Dret 2 141-145.
internal-pdf://1129566357/Quintana-1983-El marc legal del català a l’Ara.pdf
Quintana, Artur. 1984. "Un model possibilista: El Tirol del Sud." Revista de Llengua i Dret 4: 31-41.
internal-pdf://1376710056/Quintana-1984-Un model possibilista_ El Tirol.pdf
Ramallo Fernández, Fernando. 2018. "Rellevància i impacte de l'article 7 de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries i la seva repercussió en les llengües de l'Estat espanyol." Revista de Llengua i Dret (69): 28-51.
Abstract: L'article 7 de la Carta europea per a les llengües regionals o minoritàries (Consell d'Europa) constitueix un marc legislatiu d'extraordinari potencial per a la protecció i la promoció de totes les llengües minoritàries (incloses les no europees), especialment d'aquelles més vulnerables que, sovint, manquen d'una legislació nacional bàsica orientada a contribuir al seu enfortiment. En aquesta contribució oferim una valuosa descripció dels aspectes més importants d'aquest article, amb una breu reflexió sobre el seu impacte en les llengües minoritàries de l'Estat espanyol només cobert per l'article citat.
Ramallo Fernández, Fernando. 2019. "L’“esforç estatal” com a model de còmput del compliment de la part III de la Carta europea per a les llengües regionals o minoritàries." Revista de llengua i dret (72): 146-167. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=7195306.
Abstract: El compliment satisfactori dels compromisos adquirits per cada estat en el moment de ratificació de la Carta europea per a les llengües regionals o minoritàries constitueix un objectiu central per a la normalització lingüística de desenes de llengües europees. Però aquest objectiu és també un desafiament, condicionat no només per les circumstàncies de partida de cada llengua al seu territori, sinó sobretot pel nivell d'exigència que cada estat ha escollit entre les diferents possibilitats que permet la Carta. En aquesta contribució proposem una aproximació al compliment satisfactori de les obligacions adquirides amb la ratificació del tractat a partir del que denominem “esforç estatal”, resultat d'analitzar conjuntament el nombre de llengües, el nombre de compromisos i el nivell d'exigència d'aquests compromisos per a cadascun dels 22 estats que tenen llengües regionals o minoritàries cobertes per la part III de la Carta (articles 8-14).
internal-pdf://2349503180/Ramallo Fernánd-2019-L’“esforç estatal” com a.pdf
Ramia, Javier. 2017. "La presumpció d'innocència en una inestable sentència llatina." Revista de llengua i dret (67): 294-302. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6043524.
Abstract: Satius enim esse impunitum relinqui facinus nocentis quam innocentem damnari és una cèlebre sentència llatina, transmesa per Ulpiano, que plasma la idea general que és subjacent a la presumpció d'innocència. La màxima se cita amb certa freqüència en els treballs que tracten aquest particular, i sovint es fa amb variants incorrectes des d'un punt de vista lingüístic. En aquest article ens proposem adonar-nos-en de les principals vacil·lacions trobades en treballs especialitzats i exposar, en la mesura possible, algunes de les raons que les motivarien.
Ramón i Mimó, Oriol. 1992. "Mercator: dret i legislació lingüístics." Revista de Llengua i Dret 18: 223-225.
internal-pdf://2953234446/Ramón i Mimó-1992-Mercator_ dret i legislació.pdf
Reig Alamillo, Assela. 2001. "El marcador del discurso "en todo caso" en los textos legislativos." Revista de Llengua i Dret 36 9-22.
Abstract: This article describes the use made of the construction en todo caso in legislative texts. In Spanish, the discourse marker en todo caso is derived from a prepositional syntagma that is oldfashioned in standard language but still used today in legislative texts. The appearance of this prepositional syntagma next to the discourse marker in this type of texts often leads to ambiguous statements, which can cause the citizen to have a poor understanding of the regulation. If the goal is to ensure proper compliance with the legislation, this ambiguity can and must be avoided.
internal-pdf://2426206479/Reig Alamillo-2001-El marcador del discurso _e.pdf
Reig Alamillo, Assela. 2004. "El francés de los documentos administrativos." Revista de Llengua i Dret 42 41-63.
Abstract: Aquest article tracta l¿ús del francès en els documents que redacten les administracions públiques. Als països de parla francesa hi ha, des de fa anys, una preocupació per la llengua que empren les administracions públiques en la redacció dels documents i, tant des dels mateixos organismes com des de l¿àmbit acadèmic, s¿han fet propostes per millorar-la. En aquest article s¿analitzen els treballs que, a França, Bèlgica i Canadà, s¿ocupen d¿aquest ús del francès i es recullen les recomanacions d¿estil més rellevants que ofereixen aquests treballs.
internal-pdf://3289099725/Reig Alamillo-2004-El francés de los documento.pdf
Reniu i Tresserras, Miquel. 1994. "Un nou model lingüístic per a Europa." Revista de Llengua i Dret 21: 47-54.
internal-pdf://0076593090/Reniu i Tresser-1994-Un nou model lingüístic p.pdf
Reniu i Tresserras, Miquel. 1995. "El Pla general de política lingüística: un projecte per a tothom." Revista de Llengua i Dret 23: 171-184.
internal-pdf://0537322529/Reniu i Tresser-1995-El Pla general de polític.pdf
Reniu Tresserras, Miquel. 1991. "El Consell Social de la Llengua Catalana." Revista de Llengua i Dret 16 187-191.
internal-pdf://0352406180/Reniu Tresserra-1991-El Consell Social de la L.pdf
Renyer i Alimbau, Jaume, and Judit Bages Gironès. 1999. "Avantatges fiscals i normalització lingüística en l'àmbit local." Revista de Llengua i Dret 31 183-191.
internal-pdf://4131174008/Renyer i Alimba-1999-Avantatges fiscals i norm.pdf
Revenga Sánchez, Miguel. 2005. "Notas sobre oficialidad lingüística y cultura constitucional." Revista de Llengua i Dret 43 129-144.
Abstract: Aquest treball comença per plantejar els dubtes que es deriven d¿un concepte tan imprecís com és el de l¿oficialitat lingüística. Partint del caràcter de la llengua com un poderós factor d¿identificació nacional, es constata que no hi ha un contingut típic de l¿oficialitat, ni tampoc no hi ha criteris generalment acceptats per distingir entre llengües oficials o majoritàries i llengües no oficials o minoritàries. Des del punt de vista de la cultura constitucional, allò important són les pràctiques dels poders públics en matèria lingüística, i no unes definicions d¿estatus, carregades d¿imprecisió i ambivalència. Això és especialment cert en el cas de la Constitució espanyola, l¿article 3 de la qual és tot un model de declaracions «concentrades» en la matèria, del qual no es deriva clarament en què consisteix l¿oficialitat, quin és l¿abast de la cooficialitat i quines són les implicacions d¿un concepte com el de llengües d¿Espanya, que no té a la resta del text constitucional un desplegament adequat. Els estatuts de les comunitats amb llengua pròpia s¿han centrat, d¿altra banda, en l¿aspecte promocional de la llengua, però en línies generals es pot dir que l¿Estat autonòmic espanyol ha desatès la idea de les modalitats lingüístiques com un patrimoni digne de respecte i protecció. Espanya presenta, en suma, un panorama sociolingüístic més divers del que pot semblar a primera vista, sense que la legislació, ni l¿actuació dels poders públics s¿hagi correspost amb aquesta diversitat. I, d¿altra banda, una segona anomalia consisteix en la presència escassa (per no dir nul.la) que fins fa ben poc tenien les llengües d¿Espanya diferents del castellà fora del seu respectiu àmbit territorial; una anomalia que té relació amb certes visions conflictives de la pluralitat lingüística que seria convenient abandonar.
internal-pdf://3829176292/Revenga Sánchez-2005-Notas sobre oficialidad l.pdf
Revuelta Novell, Enric. 2019. "Crònica legislativa d'Andorra: Segon semestre de 2018." Revista de llengua i dret (71): 310-318. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6958083.
Abstract: El text recull els textos legislatius que fan referència a l’ús de la llengua catalana en diferents espectres de la societat andorrana compresos entre el juliol i el desembre del 2018, així com la publicació de convocatòries, anuncis i debats en l’opinió pública relacionats amb l’idioma oficial del país.
Ribas Fisher, Alejandro. 2014. "El régimen de conocimientos lingüísticos de la nueva Directiva 2013/55/UE y su tramitación en el Parlamento Europeo." Revista de llengua i dret (62): 124-129. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=4903010.
Abstract: La recientemente publicada Directiva 2013/55/UE, por la que se modifica la Directiva 2005/36/CE de Reconocimiento de Cualificaciones Profesionales, introduce una actualización al régimen de conocimientos lingüísticos requeridos para el reconocimiento de un título profesional. Se trata de una actualización contraria a la diversidad lingüística de los territorios europeos, cuya inspiración y necesidad no es del todo apreciable.
Ridao, Joan. 2018. "La llengua catalana al Principat després de quaranta anys d'autonomia política: un balanç des de la perspectiva jurídica." Revista de Llengua i Dret (70): 31-51.
Abstract: La reforma de l’Estatut amplià la regulació lingüística en el context de l’objectiu de millora de l’autogovern, tot i no comportar una innovació especial en l’estatus jurídic de les llengües i en el catàleg de drets i deures ja presents a la legislació lingüística i sectorial. Amb tot, cal reconèixer que l’Estatut dotà les garanties legals preexistents de major rang, tutela i estabilitat. La STC 31/2010 avalà a grans trets la constitucionalitat d’aquest règim juridicolingüístic, encara que algunes interpretacions del TC han concitat intensos debats hermenèutics i pronunciaments posteriors tant d’aquest tribunal com de la jurisdicció ordinària sobre àmbits com el model de conjunció lingüística a l’escola catalana que posen de manifest la transcendència política del fet lingüístic i el seu caràcter evolutiu
The reform of the Statute broadens the linguistic regulation in the context of the objective of self-government improvement, although it does not entail a special innovation in the legal status of languages and in the catalog of rights and duties already present in the linguistic and sectoral legislation. However, the Statute has provided the preexisting legal guarantees of higher rank, protection and stability. STC 31/2010 largely endorses the constitutionality of this legal-linguistic regime, although some interpretations of the TC have intensified hermeneutical debates and subsequent rulings of both this court and of ordinary jurisdiction over areas such as the model of linguistic conjunction in the Catalan school that show the political transcendence of the linguistic fact and its evolutionary character
Ridao Martín, Joan. 2009. "El règim juridicolingüístic al nou Estatut: principis i àmbits." Revista de Llengua i Dret 52: 371-390.
internal-pdf://1687926635/Ridao Martín-2009-El règim juridicolingüístic.pdf
Ridao Martín, Joan. 2014. "El canvi de paradigma en la jurisprudència constitucional sobre la competència lingüística dels empleats públics." Revista de Llengua i Dret (61): 72-86.
Abstract: La STC 165/2013 va declarar constitucional la Llei balear 9/2012, de modificació de la Llei 3/2007, de la funció pública, així com de diverses disposicions en matèria de normalització lingüística i de règim jurídic de l?Administració autonòmica, que tenia com a objecte suprimir l'exigència general d'un determinat nivell de coneixement de català com a requisit per accedir a un lloc de treball a l'Administració pública balear. En essència, el Tribunal Constitucional (TC) no va apreciar cap motiu d?inconstitucionalitat degut al fet que la referida modificació legislativa va tenir lloc en un context «d?àmplia implantació del coneixement del català en la funció pública de l?àmbit territorial i en la societat», i «per la inexistència de tracte preferent del castellà sobre el català», tot apel·lant, de forma expressa, a l?«objectiu d?equiparar plenament les dues llengües [català i castellà]».
internal-pdf://3616831701/Ridao Martín-2014-El canvi de paradigma en la.pdf
Ridao Martín, Joan. 2015. "La LOMCE o la construcció d'un dret educatiu inexistent: el de triar el castellà com a llengua vehicular." Revista de llengua i dret (63): 77-91. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5117556.
Abstract: La Llei orgànica de millora de la qualitat de l'educació (LOMCE) va introduir el dret dels representants legals dels menors a què els seus fills o pupils rebin ensenyament en castellà en aquelles comunitats autònomes (CCAA) amb més d'una llengua oficial, que ha estat desenvolupat reglamentàriament en el RD 591/2014. Ambdues normes formen part d'una estratègia de determinats sectors polítics per a construir aquest dret, després d'haver intentat infructuosament que la doctrina constitucional el reconegui. Amb tot, els canvis jurisprudencials que s'han dut a terme amb la STC 31/2010 han intensificat l'exigència d'un tracte de plena igualtat del castellà en relació amb la resta de llengües cooficials han generat noves interpretacions sobre la constitucionalitat dels règims lingüístics vigents en diversos àmbits, també l'educatiu. A l'espera del pronunciament del Tribunal Constitucional sobre la qüestió, determinats preceptes de la LOMCE i de les seves normes de desenvolupament constitueixen una fractura de l'ordre constitucional i estatutari vigent en matèries com el règim lingüístic i les competències educatives a Catalunya.
Ridao Martín, Ricardo. 2014. "El canvi de paradigma en la jurisprudència constitucional sobre la competència lingüística dels empleats públics." Revista de Llengua i Dret 61: 72-86.
internal-pdf://3829176376/Ridao Martín-2014-El canvi de paradigma en la.pdf
Ridao Rodrigo, Susana. 2016. "Between truth and lies : (im)politeness strategies in trials." Revista de llengua i dret (65): 59-75. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5551798.
Abstract: L’article descriu les estratègies de (des)cortesia que ocorren en els judicis orals (sense jurat). Aquestes estratègies es relacionen amb la credibilitat dels oradors, un assumpte d’importància vital per al desenllaç d’un judici. Els qui hi participen es divideixen en dos bàndols segons els interessos que tinguin. Per això hi ha un «bloc acusador» enfront d’un «bloc defensor» i, entremig d’ambdós, hi ha el jutge, qui s’encarrega de dictar la sentència. Es demostrarà que en aquells contexts en què hi ha un conflicte implícit, els individus prioritzen semblar creïbles en comptes de mostrar una bona imatge de si mateixos. Amb aquest propòsit, no dubten a mostrar una mala imatge d’ells mateixos si pensen que això serà beneficiós per al veredicte desitjat. D’altra banda, freqüentment projecten una mala imatge del grup contrari, ja que aporten informació que qüestiona la veracitat dels fets que relaten els oponents. En resum, els contextos judicials constitueixen marcs comunicatius complexos en què els interessos prevalen per sobre del desig de mostrar una bona imatge (tant d’un mateix com d’un altre actor).
This paper describes the (im)politeness strategies that occur in oral trials (without a jury) because these are related to the credibility of the speakers, a matter of vital importance for the outcome of the trial. The participants are divided into groups according to their goals, with an “accuser’s block” against a “defendant’s block” and, between them, the judge, who is responsible for sentencing. It will be shown that in these contexts, where there is an implicit conflict, individuals give priority to their image of credibility rather than maintaining a good self-image. Thus, they do not hesitate to show a negative image of themselves if they believe it may be beneficial for the verdict. On the other hand, they often project a bad image of their opponent’s group, preferably by addressing information that questions the truth of the facts related by their opponents. In short, judicial contexts constitute a complex framework of communication where interests take precedence over the desire to convey a good image (either of oneself or another actor).
internal-pdf://2426206161/Ridao Rodrigo-2016-Between truth and lies _ (i.pdf
Riera Gil, Elvira. 1991. "El canvi de comportament lingüísitc: de les comunicacions individualitzades a les institucionalitzades." Revista de Llengua i Dret 15 147-161.
internal-pdf://1590079418/Riera Gil-1991-El canvi de comportament lingüí.pdf
Riera Gil, Elvira. 2013. "Sobre el concepte polític de llengua comuna: una aproximació teòrica i comparada." Revista de Llengua i Dret 60: 91-110.
Abstract: A Catalunya, la política lingüística s'ha bastit sobre la relació entre els conceptes de llengua pròpia i llengua oficial, que ha estat objecte d'un sòlid desenvolupament jurídic i ha permès legitimar políticament l'ús preferent del català en un règim de doble oficialitat. Durant els primers anys del segle XXI s'incorpora al discurs públic la referència al català com a llengua comuna, arran dels canvis sociodemogràfics i sociolingüístics provocats per la darrera onada migratòria internacional. La idea 'El català, llengua comuna' esdevé central en l'enfocament de l'acollida de la immigració, d'acord amb un ús principalment importat del Quebec i en el marc d'un model intercultural. Però el concepte de llengua comuna manca d'una fonamentació teòrica i una definició clares, igual com d'una anàlisi de l'aplicació que se'n pot fer. Aquest article pretén contribuir a concretar aquest concepte, que ha estat rellevant per a les polítiques d'immigració i ho pot ser també, de manera més general, per a la gestió política d'una societat plurilingüe. En primer lloc, descriu com s'utilitza en l'àmbit català i els factors que han conduït a adoptar-lo. A continuació, s'aproxima al tractament que en fa la teoria política liberal i en dedueix una definició. També analitza quins en són els referents empírics i quin ús es fa del terme en textos oficials a Europa, el Canadà i els Estats Units, per acabar amb una reflexió sobre la seva aplicació a Catalunya.
internal-pdf://4265905631/Riera Gil-2013-Sobre el concepte polític de ll.pdf
Ripollés i de la Fragua, Roser. 1984. "Notes sobre el vocabulari del llibre de censals (s. XVII) de les Borges Blanques." Revista de Llengua i Dret 4: 115-124.
internal-pdf://3172685923/Ripollés i de l-1984-Notes sobre el vocabulari.pdf
Ripollés i de la Fragua, Roser. 1992. "Articulata dels terratinents de Castellots 1662. Estudi del llenguatge jurídico-administratiu." Revista de Llengua i Dret 17: 31-48.
internal-pdf://0719885287/Ripollés i de l-1992-Articulata dels terratine.pdf
Rocosa Girbau, Oriol. 1991. "El comportament lingüístic dels individus dins de l’Administració." Revista de Llengua i Dret 15 119-124.
internal-pdf://2027907642/Rocosa Girbau-1991-El comportament lingüístic.pdf
Rodríguez, Angel. 2008. "Gerontoinmigración y derechos lingüísticos: las lenguas comunitarias como "lenguas de trabajo" de la Administración local en los lugares europeos de retiro." Revista de Llengua i Dret 50: 105-136.
internal-pdf://4087448082/Rodríguez-2008-Gerontoinmigración y derechos l.pdf
Rodriguez Aguilera, Cesareo. 1990. "La adaptación de la Administración de justicia a la doble oficialidad." Revista de Llengua i Dret 14 55-65.
internal-pdf://2044897679/Rodriguez Aguil-1990-La adaptación de la Admin.pdf
Rodríguez Muñoz, Francisco José, and Susana Ridao Rodrigo. 2012. "La terminologia en diacronia: els camps lexicosemàntics de "conflicte" i "judici"." Revista de Llengua i Dret 58: 1-14.
Abstract: Són pocs els precedents que, des d'una perspectiva interdisciplinària, s'han preocupat d'estudiar les variacions de sistematització i la definició dels vocables que pertanyen a diferents àmbits d'especialitat. Aquesta investigació pretén contribuir a l'anàlisi de les entrades lexicogràfiques que els diccionaris acadèmics, de caràcter general, han dedicat a tres parells de termes jurídics: (1) conflicte i disputa; (2) resolució alternativa de conflictes i resolució extrajudicial de conflictes; i (3) judici i jutge. Amb aquest objectiu, s'adopta una perspectiva diacrònica i, alhora, s'aporta un enfocament comparatiu a partir de la revisió de les definicions que ofereix una altra sèrie de vocabularis, en aquest cas, d'especialitat judicial. Finalment, l'anàlisi lexicosemàntica permet traçar una línia evolutiva en el definidor d'aquests termes, així com enfortir els llaços existents entre les ciències del llenguatge i del dret.
internal-pdf://1129566391/Rodríguez Muñoz-2012-La terminologia en diacro.pdf
Roebuck, Derek. 1991. "Law in a foreign language. The Hong Kong experience." Revista de Llengua i Dret 15 125-134.
internal-pdf://0628174944/Roebuck-1991-Law in a foreign language. The Ho.pdf
Roebuck, Derek. 1991. "Law in a foreign language. The Hong Kong experience: Dret en una llengua estrangera. El cas de Hong Kong." Revista de Llengua i Dret (15): 125-134. http://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=3972583.
Rogers, Donna M. 1991. "Legal terms in Eiximenis’ "Regiment de la cosa pública"." Revista de Llengua i Dret 15 35-41.
internal-pdf://1335354314/Rogers-1991-Legal terms in Eiximenis’ _Regimen.pdf
Romero Galera, Sílvia, and Enrique Vicente Añaños. 2002. "Les sessions plenàries de l’Administració local: una aproximació sociolingüística." Revista de Llengua i Dret 38 175-195.
Abstract: The aim of this article is a multidisciplanary aproximation to the most important oral situation in local administration, the plenary session. We consider different legal, situational, discursive and stylistic aspects to complete the knowledge of this speech performance. In one hand, we analyse legal questions who confer importance to this performance with special incidence in linguistical consequences. Also, we comment the criterion that affect composition of official minutes. And in other hand, we describe this communicative situation in terms of two of the most important models (Hymes i Biber)
internal-pdf://4022025245/Romero Galera-2002-Les sessions plenàries de l.pdf
Roseano, Paolo, Anna Maria Fernàndez Planas, Wendy Elvira García, and Eugenio Martínez Celdrán. 2015. "Comparació automàtica de veus amb finalitats judicials a partir de l'espectre mitjà a llarg termini: el cas dels parlants bilingües." Revista de llengua i dret (63): 63-76. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5117552.
Abstract: En aquest article presentem un mètode de comparació automàtica de veus a partir de l'anàlisi del paràmetre acústic de l'espectre mitjà a llarg termini (conegut com a LTAS, de l'anglès Long Term Average Spectrum) a partir de dades de parlants bilingües. Els resultats de les proves de laboratori indiquen que aquesta tècnica té una utilitat judicial ja que pot proporcionar al pèrit elements valuosos per a la comparació de veus.
Rosenfeld, Michel. 2000. "Bilingualism, national identity and diversity in the United States." Revista de Llengua i Dret 34 129-150.
internal-pdf://2648102638/Rosenfeld-2000-Bilingualism, national identity.pdf
Rosselló i Peralta, Carles de. 2010. "«En quina llengua ens parlarem?». Negociacions de codi en una aula de P3." Revista de Llengua i Dret 54: 277-295.
Abstract: En este artículo examinamos la lengua de interacción de un grupo de alumnos de P3 de un parvulario de Barcelona. El análisis de las secuencias conversacionales nos permitirá observar que el esquema básico dialógico es el mantenimiento de la lengua por parte de cada uno de los participantes. Este hecho es, sin duda, imputable a la falta de competencia lingüística en L2. No obstante, esta explicación no da cuenta de todos los casos que presentamos.Por este motivo, observaremos la posibilidad de que el comportamiento lingüístico de los niños se deba, también, a la no-adquisición 'todavía' de las normas sociopragmáticas que rigen la aparición del catalán y el castellano en un contexto sociolingüístico como el de Cataluña.
This article shall examine the language of interaction among a group of P3 students in a Barcelona preschool. The analysis of the conversational sequences will allow us to see that the basic dialogic schema is language maintenance for each of the participants. This circumstance is no doubt attributable to the lack of language competence in L2. Nonetheless, this explanation does not take account of all the cases we present. For this reason, we shall observe the possibility that the children's language behavior is due, in addition, to the fact that they have yet to acquire the sociopragmatic norms that govern the appearance of Catalan and Spanish in a sociolinguistic context such as that of Catalonia.
internal-pdf://2953234476/Rosselló i Pera-2010-«En quina llengua ens par.pdf
Roy, Ingride. 2009. "Le droit de participation des minorités à la vie de l'État: exemples de solutions intégratives et autonomistes." Revista de Llengua i Dret 52: 227-274.
Abstract: Des del començament dels anys noranta, diversos instruments internacionals han posat l'accent no només sobre la "protecció" de les minories, sinó també sobre la necessitat d'assegurar la seva "participació" en la vida cultural, social, econòmica i pública de l'Estat en el qual viuen. Aquest article examina diferents tipus de solucions "integradores" i "autonomistes" escollides per certs estats per reflectir, en el seu ordenament jurídic intern, aquest "dret de participació". Les solucions "integradores" asseguren a les minories una representació fins i tot al si de les institucions de l'Estat, ja sigui al si dels òrgans legislatius, de l'Administració pública o de l'ordenament jurídic. Les solucions "autonomistes" permeten a les minories participar, al marge de les institucions estatals, en la vida de l'Estat establint instruments que efectuen una nova disposició de les estructures i dels poders. En aquests casos, es pot optar per la creació d'institucions minoritàries de diàleg o per la concessió d'una o altra forma d'autonomia territorial (regional o local) o personal (sectorial o general).
internal-pdf://3617318112/Roy-2009-Le droit de participation des minorit.pdf
Rubió i Balaguer, Jordi. 1984. "Influència de la sintaxi llatina en la cancelleria catalana del segle XV." Revista de Llengua i Dret 3 71-76.
internal-pdf://2040651392/Rubió i Balague-1984-Influència de la sintaxi.pdf
Ruiz Cortés, Elena. 2019. "Comparació de la traducció de recursos digitals en un procediment d'estrangeria a Espanya i el Regne Unit: un estudi de cas." Revista de llengua i dret (71): 223-237. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6958073.
Abstract: Un dels primers contactes que un migrant té amb la societat d’acollida és a través de la seva Administració, atesa la necessitat d’adquirir la documentació administrativa necessària per acreditar la seva residència. En aquests procediments administratius, els ciutadans es troben davant una doble dificultat: les barreres lingüístiques existents i la complexitat del procés juridicoadministratiu a què s’enfronten. En aquest context, la tecnologia pot jugar un paper fonamental per facilitar la comprensió del procediment a través de diferents recursos digitals (com fullets, fulls informatius …); no obstant això, la seva traducció serà primordial si es pretén respondre a les necessitats d’una població immigrant lingüísticament i culturalment heterogènia. En aquesta línia, en aquesta investigació pretenem explorar quins serveis de traducció es proporcionen a Espanya i al Regne Unit en un procediment d’estrangeria en concret, el procés d’obtenció de la targeta de residència de familiar de ciutadà de la Unió Europea a Espanya i al Regne Unit, així com examinar l’important paper que els recursos digitals poden jugar en els dos països en aquest context migratori.
Ruiz de Zarobe, Leyre. 1998. "La modernización del lenguaje administrativo: hacia una mayor personalización del discurso administrativo." Revista de Llengua i Dret 29 147-157.
internal-pdf://2550207897/Ruiz de Zarobe-1998-La modernización del lengu.pdf
Ruiz Vieytez, Eduardo Javier. 2009. "Constitutions, languages, definitions and the european charter for regional or minority languages." Revista de Llengua i Dret 51: 231-257.
internal-pdf://1911165188/Ruiz Vieytez-2009-Constitutions, languages, de.pdf
Ruiz Vieytez, Eduardo Javier. 2018. "La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries en el seu vintè aniversari: balanç i reptes de futur." Revista de Llengua i Dret 69: 18-27.
Abstract: La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries és un dels principals instruments existents en l’àmbit europeu que pretén protegir el patrimoni lingüístic del continent a través de mesures de garantia de l’ús d’aquestes llengües en els seus respectius entorns. 25 anys després de la seva aprovació i 20 anys després de la seva entrada en vigor, la Carta ofereix llums i ombres en la consecució dels seus objectius. Particularment difícil resulta la protecció de llengües febles o disperses, o d’algunes llengües immigrades, per les quals ni la Carta ni altres instruments jurídics ofereixen garanties efectives de conservació i desenvolupament. SI bé un balanç global de l’existència de la Carta en aquests 25 anys ha de ser positiu, existeix un bon nombre d’aspectes en els quals es precisa una actualització tant en continguts, a través de la seva reinterpretació, com en els procediments de ratificació de nous països o de monitorització del seu compliment.
Rull i Muruzàbal, Xavier. 2007. "Presència del llenguatge jurídic i administratiu andorrà en la segona edició del "Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans"." Revista de Llengua i Dret 47: 61-78.
Abstract: L¿aparició de la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l¿Institut d¿Estudis Catalans (març del 2007) era una ocasió excel·lent per a posar al dia la terminologia pròpia del llenguatge polític i administratiu d¿Andorra present en aquest diccionari. Entre altres retocs, hi ha la supressió d¿alguns conceptes que han perdut vigència, com veguer; l¿entrada d¿algun altre concepte, com aute; la millora de la informació d¿algun altre concepte, com batlle; i l¿entrada de variants morfològiques, com coprincesa (femení de copríncep). De pas, s¿ha aprofitat per a incloure-hi algun altre terme propi del llenguatge popular típicament andorrà i alt-pirinenc, per la seva importància simbòlica per als andorrans.
La aparición de la segunda edición del Diccionario de la lengua catalana del Institut d¿Estudis Catalans (marzo del 2007) era una ocasión excelente para poner al día la terminología propia del lenguaje político y administrativo de Andorra presente en este diccionario. Entre otros retoques, cabe destacar la supresión de algunos conceptos que han perdido vigencia, como veguer; la entrada de algún otro concepto, como aute; la mejora de la información de otros conceptos, como batlle; y la entrada de variantes morfológicas, como coprincesa (femenino de copríncep). De paso, se ha aprovechado para incluir algún otro término propio del lenguaje popular típicamente andorrano y alto-pirenaico, por su importancia simbólica para los andorranos.
The appearance of the second edition of the Diccionari de la llengua catalana from the Institut d¿Estudis Catalans (March, 2007) was an excellent opportunity to update the political and administrative language terms from Andorra contained in the dictionary. Among other revisions, some concepts that are no longer applicable, such as veguer, have been eliminated, while other concepts have been added, such as aute. Information regarding some of the entries, such as batlle, has been improved, and new entries have been added to reflect morphological variants, such as coprincesa (the feminine of copríncep). The editors of the dictionary have also taken advantage of the publication of the new edition to include a few terms that reflect typically Andorran and Upper Pyrenean ways of speaking, because of the symbolic importance such terms have for the Andorrans.
internal-pdf://2442186180/Rull i Muruzàba-2007-Presència del llenguatge.pdf
Sagi-Vela González, Ana. 2019. "El mixe escrit i el miratge del bon alfabet." Revista de llengua i dret (71): 146-157. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6958068.
Abstract: Una de les qüestions prioritàries en el procés d’escripturació de les llengües ameríndies de tradició oral és consensuar un alfabet unificat que permeti l’estandardització d’un sistema d’escriptura capaç de traslladar la llengua a aquest suport de la manera més eficaç possible. En el cas de la llengua mixe o ayuuk, parlada a l’estat d’Oaxaca (Mèxic), alguns parlants van iniciar aquesta tasca a partir dels anys setanta des de diferents espais institucionals i indigenistes. Les discrepàncies en l’elecció de les grafies sovint han suposat un obstacle en la consecució d’aquest objectiu, la qual cosa en certa forma respon a raons ideològiques més que lingüístiques. La present comunicació examina la primera fase del procés de sistematització de la llengua ayuuk en relació amb els criteris triats en l’adopció de l’alfabet.
Salaets, Heidi, and Katalin Balogh. 2019. "Interpreter-mediated questioning of minors (ImQM): the voice of the children and their rapport with the interpreter." Revista de Llengua i Dret 71: 27-44. https://doi.org/10.2436/rld.i71.2019.3257.
internal-pdf://2442185774/Salaets-2019-Interpreter-mediated questioning1.pdf
Salvador i Padrosa, Sever. 1993. "L'establiment dels certificats de traducció i interpretació jurades d'altres llengües al català: Un projecte en execució." Revista de Llengua i Dret 20 117-131.
internal-pdf://3020961878/Salvador i Padr-1993-L'establiment dels certif.pdf
Sánchez López, Virtudes. 2013. "El uso ambiguo del término "inciso" en las referencias parciales de preceptos legales." Revista de Llengua i Dret 60: 17-36.
Abstract: Desde la perspectiva del análisis del lenguaje jurídico, partimos de la afirmación de que en las referencias parciales de preceptos legales (y en citas y remisiones), tanto en cuerpos legales como en la aplicación del derecho, se produce ambigüedad cuando se usa el sustantivo inciso.Se parte de un análisis diacrónico de su significado, se realiza un estudio comparado con otros ordenamientos jurídicos y, con abundante ejemplificación, se muestra la polisemia que da lugar a imprecisión sobre el texto referenciado de la norma, ya que conviven el significado global de 'parte de un párrafo' con el de subdivisión de un precepto legal en tercer o cuarto grado.Se pretende incidir en la necesidad de que su uso se rechace en aras de la seguridad jurídica.
internal-pdf://1682085263/Sánchez López-2013-El uso ambiguo del término.pdf
Sanjaume Navarro, Margarida. 2017. "L’assessorament lingüístic en la redacció de les lleis: garantia de qualitat textual." Revista de llengua i dret (68): 175-185. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6241948.
Abstract: El 2013 la Direcció General de Traducció de la Comissió Europea va encarregar un estudi a la Universitat de Torí sobre el control de qualitat dels textos d’administracions públiques i organismes internacionals, específicament de les lleis i altres documents públics, amb l’objectiu de tenir una perspectiva de les millors pràctiques pel que fa al control de qualitat en el procediment de redacció dels textos normatius. L’Oficina de Publicacions de la Unió Europea va publicar l’estudi el mateix any 2013, en la col·lecció "Studies on Translation and Multilingualism".Aquest article fa un resum de les recomanacions de l'estudi de la Comissió Europea i d’alguns dels procediments que destaca com a bones pràctiques; descriu el procés d’assessorament lingüístic durant la tramitació de lleis i altres normes al Parlament de Catalunya, i proposa mesures per impulsar l'assessorament tècnic durant la redacció de les lleis, que n'assegura la qualitat textual i la seguretat jurídica.
Sans Socasau, Jusèp Loís. 2007. "L'estatut de l'occità." Revista de Llengua i Dret 48.
internal-pdf://2053999888/Sans Socasau-2007-L'estatut de l'occità.pdf
Santamaria Conde, Joao José. 1986. "Els economistes gallecs davant la normalització lingüística." Revista de Llengua i Dret 8: 193-197.
internal-pdf://2407636582/Santamaria Cond-1986-Els economistes gallecs d.pdf
Santamaria Conde, Joao José. 1987. "Alguns criterios básicos de estandardizaçao linguistica." Revista de Llengua i Dret 10: 133-137.
internal-pdf://4206140837/Santamaria Cond-1987-Alguns criterios básicos.pdf
Santamaria Conde, Xoán X. 1985. "Unha valorización provisória dos procesos actuals de normativizacion e normalización do idioma galego." Revista de Llengua i Dret 6: 139-152.
internal-pdf://1244316406/Santamaria Cond-1985-Unha valorización provisó.pdf
Santamaria Conde, Xoan X. 1985. "A Lei de Normalización Lingüística do idioma galego." Revista de Llengua i Dret 5: 205-217.
internal-pdf://0304089093/Santamaria Cond-1985-A Lei de Normalización Li.pdf
Santamaria Guinot, Laura. 1997. "La traducció jurídica, paraula de traductor?" Revista de Llengua i Dret 27 79-89.
internal-pdf://2442186142/Santamaria Guin-1997-La traducció jurídica, pa.pdf
Santamaria, Joám J. 1993. "Juízes com lei, gramáticos sem norma: Jutges amb llei, gramàtics sense norma." Revista de Llengua i Dret 20: 81-86.
Santamaría, Laura. 2003. "Eines multidisciplinàries per a l'ensenyament de la traducció anglès-català: la traducció dels contractes." Revista de Llengua i Dret 39: 11-34.
Abstract: The singular natures of the various legal systems condition the translation process in texts in these areas. This article proposes an interdisciplinary methodology for teaching the translation of commercial contracts. This methodology is based on specifying the legal background that the translators must have before beginning to translate. It starts by proposing that information be excerpted from the documents and that a pragmatics-based analysis be made of the difficulties in comprehension posed by the text. The article sets forth some translation methods that should be applied in each case.
internal-pdf://2045826603/Santamaría-2003-Eines multidisciplinàries per.pdf
Santiago Guervós, Javier de. 2016. "Neologismo y consenso : creación de significado, adjetivación y ambigüedad en la terminología jurídico-política en las discusiones parlamentarias de la constitución española de 1978." Revista de llengua i dret (65): 126-135. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5551802.
Abstract: The historical circumstances surrounding the drafting of the Spanish Constitution in 1978, with a consensus imposed by the political situation in the country, had an enormous influence on the discourse of the constitutional discussions. Words, loaded with their own, social and emotive meanings, were forced to expand, contract and even contradict themselves, through the introduction of constant semantic neologisms and the application of adjectives to various terms, so they would fit in with the ideology of political groups arguing over the draft of the final text. All that led to an ambiguity that was desired, demanded so that all the political groups would be able to find an interpretation in line with their ideas. In this article we will be able to see how these linguistic strategies developed and the result in some terms in the present Constitution
Las circunstancias históricas en las que tuvo que elaborarse la Constitución española de 1978, con un consenso obligado por la situación política del país, mediatizaron enormemente el discurso de las discusiones constitucionales. Las palabras, cargadas de significado propio, social y emocional, se vieron obligadas a ampliarse y contraerse, e incluso a contradecirse a través de la introducción de constantes neologismos semánticos y de la aplicación de adjetivos a distintos términos con el fin de forzarlas para que encajaran en la ideología de los grupos políticos que se enfrentaban a la redacción del texto definitivo. Todo ello provocó una ambigüedad buscada, exigida, con el fin de que todos los grupos políticos pudieran encontrar una interpretación acorde con sus ideas. En este artículo podremos comprobar el desarrollo de estas estrategias lingüísticas y su resultado en algunos términos que forman parte de la Constitución actual.
Les circumstàncies històriques en què va haver-se d’elaborar la Constitució espanyola del 1978, amb un consens obligat per la situació política del país, varen mediatitzar enormement el discurs en les discussions constitucionals. Les paraules, carregades de significat emocional i social, van veure’s obligades a ampliar-se i a contraure’s, i fins i tot a contradir-se a través de la introducció de neologismes semàntics constants i de l’aplicació d’adjectius a diversos termes amb la finalitat de fer-los encaixar en la ideologia dels grups polítics que n’havien de fer la redacció del text definitiu. Tot això va provocar una ambigüitat cercada, exigida, amb la finalitat que tots els grups polítics hi trobessin una interpretació, d’acord amb les seves idees. En l’article podrem comprovar el desenvolupament de les estratègies lingüístiques i del resultat, en alguns termes, que forma part de la Constitució actual.
Sarmiento, Ramon. 2005. "El lenguaje de la Administración." Revista de Llengua i Dret 43 13-46.
Abstract: En aquest treball es pretén donar compte, des d¿una perspectiva teòrica, de l¿ús idiomàtic que, per a l¿execucióde les lleis i per a la gestió dels serveis, ha anat creant amb el temps la burocràciade l¿Estat modern en les seves relacions internes i en les externes amb els ciutadans. En primer lloc, s¿analitzen les semblances i les diferències entre la llengua de l¿Administració i la llengua comuna i, a partir d¿aquí, en segon lloc, s¿intenta caracteritzar el llenguatge administratiu aïllant-ne els trets lingüístics específics i els socioculturals. Finalment, un cop delimitada la llengua de l¿Estat, es reflexiona sobre la seva funció com a element necessari de cohesió social i idiomàtica, com a model de producció lingüística, i sobre la responsabilitat que, com a dipositari de la llengua legítima, pertoca a l¿Estat i que consisteix a atenuar les tensions i a reduir les desigualtats socials per fomentar el coneixement i una millor convivència interlingüística
internal-pdf://2442186138/Sarmiento-2005-El lenguaje de la Administració.pdf
Sastre Torrens, M. Roser. 1984. "Formulisme jurídic i llenguatge popular en un llibre de consells del segle XVII." Revista de Llengua i Dret 4: 135-150.
internal-pdf://0945117231/Sastre Torrens-1984-Formulisme jurídic i lleng.pdf
Scarciglia, Roberto. 1991. "Bilinguismo e accesso alla magistratura in Trentino-Alto Adige." Revista de Llengua i Dret 16 173-186.
internal-pdf://2426206439/Scarciglia-1991-Bilinguismo e accesso alla mag.pdf
Schmitt, Nicolas. 2017. "La política lingüística a Suïssa: el paradigma canvia, però la complexitat es manté." Revista de llengua i dret (67): 86-105. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6043512.
Abstract: Tenint en compte la història i les experiències de Suïssa, un país multilingüe i multicultural, en aquest article es persegueixen dos objectius. En primer lloc, demostrar que el reconeixement de diferents llengües oficials és una prova de saviesa i un factor important per preservar la pau i l’estabilitat, ja que és un signe de respecte cap a les llengües i les comunitats minoritàries. En segon lloc, recordar que aquesta dimensió estàtica ha d’anar acompanyada d’una forta voluntat política, unes condicions prèvies favorables i un subtil sentit polític d’adaptació a les noves circumstàncies (dimensió dinàmica), com la defensa de les llengües minoritàries en perill. Aquest canvi de paradigma ja es va incloure en la Constitució suïssa el 1996 i representa una infracció en l’estructura federal del país. Tanmateix, la política lingüística és una història interminable i les autoritats sempre han d’estar preparades per integrar canvis en la Constitució lingüística, com la supremacia aclaparadora i a vegades indesitjable de l’anglès.
Schrader-Kniffki, Martina. 2019. "Diversitat de normes en espais comunicatius de traducció i interpretació jurídiques de llengües indígenes." Revista de llengua i dret (71): 158-170. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6958069.
Abstract: Partint de reflexions crítiques sobre la planificació lingüística de llengües indígenes, es proposa investigar qüestions i necessitats normatives que es generen a partir del seu ús en contextos de traducció i interpretació. Es posa èmfasi en la complexitat de les dinàmiques normatives que sorgeixen en aquestes situacions, que impliquen normes establertes i instàncies normatives amb què els traductors i intèrprets indígenes s’han d’enfrontar, amb les quals entren en conflicte o que estableixen a partir de les seves pràctiques. Les anàlisis es basen en dades extretes de transcripcions d’entrevistes amb traductors i intèrprets en llengües indígenes, discussions de grup i interaccions institucionals amb intervenció d’intèrprets. L’article s’entén com un estudi pilot d’un camp d’investigació per aprofundir en un futur.
Scott, Juliette R. 2017. "The Pernicious Effects of Terms Used for and by the Legal Translation Profession." Revista de Llengua i Dret 68: 57-75. https://doi.org/10.2436/rld.i68.2017.2969.
internal-pdf://3829175806/Scott-2017-The Pernicious Effects of Terms Use.pdf
Sebastià, Xabier. 2001. "El català a l'avantprojecte de llei de llengües d'Aragó de l'any 2001. Un llarg camí cap a la cooficialitat de la llengua catalana a l'Aragó." Revista de Llengua i Dret 35 39-78.
Abstract: The Aragonese Statute of Autonomy does not recognize multilingualism. In 1996 an amendment introduced an imprecise form of protection for Catalan and Aragonese, but did not mention official status. This situation changed radically in 1997 with the Report by the Special Commission on Language Policy. This document laid the foundations for the draft bill on the languages of Aragon, on which a consensus wasreached in 1998 and which declares Catalan and Aragonese to be official languages. However, subsequent alterations by the Aragonese Minister of Culture have signified a clear step backwards (the final text of the draft bill is reproduced at the end of the article). The reasons given for the possible unconstitutional nature of coofficial status for these languages rest on the lack of a legal framework, as the Statute does not consider them to be official, yet the Spanish Constitution regards the autochthonous languages of the autonomous communities as official. The draft bill encompasses the principle of municipal voluntarism: each town council decides which language should be coofficial and what name it should be given. This may hinder the introduction of education in Catalan. There are also plans to set up a Higher Council for Languages of Aragon, although in the case of Catalan it would be preferable to recognize the Institute of Catalan Studies as the highest authority. The draft bill provides a list of municipalities in which Catalan and Aragonese are subject to protection, without taking into consideration either transitional zones or population movement to other areas where the rights of Catalan and Aragonese speakers should also be safeguarded. The possibility of referendums on linguistic ascription and situations of trilingualism should not be discarded. Moreover, the perception of Catalan and Aragonese as part of the cultural and historical heritage of Aragon should be encouraged in all situations.
internal-pdf://2044897726/Sebastià-2001-El català a l'avantprojecte de l.pdf
Segura Ginard, Lluís J. 1984. "Comentari sobre el règim jurídic lingüístic de l'Estatut d'Autonomia de les illes Balears." Revista de Llengua i Dret 4: 43-57.
internal-pdf://1101513856/Segura Ginard-1984-Comentari sobre el règim ju.pdf
Segura Ginard, Lluís J. 1992. "El pluralisme lingüístic arriba a l´Administració perifèrica de l´Estat. Comentari a l´Ordre Ministrerial de 20 de juliol de 1990." Revista de Llengua i Dret 17: 83-86.
internal-pdf://3516616650/Segura Ginard-1992-El pluralisme lingüístic ar.pdf
Segura Ginard, Lluís J. 2011. "Les llengües oficials en la doctrina recent del Tribunal Constitucional." Revista de Llengua i Dret 56: 83-113.
internal-pdf://1734575174/Segura Ginard-2011-Les llengües oficials en la.pdf
Segura Ginard, Lluís J. 2019. "Al voltant de quaranta anys d’oficialitat i d’usos institucionals de les llengües pròpies de les comunitats autònomes." Revista de llengua i dret (72): 5-20. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=7195300.
Abstract: En les darreres quatre dècades s’han implantat i desenvolupat en sis de les disset comunitats autònomes diversos règims de cooficialitat lingüística que han permès un ús generalitzat, i fins i tot preponderant, de les llengües pròpies d’aquests territoris per part de les administracions autonòmiques i locals, que ha estat compatible amb un respecte generalitzat del marc normatiu als drets lingüístics dels ciutadans. Això no obstant, els canvis experimentats en la jurisprudència del Tribunal Constitucional de la darrera dècada han engrandit l’asimetria ja existent entre els règims jurídics del castellà i els de la resta de les llengües oficials. Especialment a partir de la controvertida STC 31/2010, de 28 de juny, s’han difuminat alguns dels trets característics de l’oficialitat de les llengües pròpies, la qual cosa ha introduït incerteses en el seu règim jurídic i ha propiciat que la jurisprudència sigui menys permissiva respecte d’alguns dels usos institucionals d’aquestes llengües.
internal-pdf://0639286222/Segura Ginard-2019-Al voltant de quaranta anys.pdf
Serra i Albert, Roser. 2017. "Crònica parlamentària de Catalunya." Revista de Llengua i Dret 68: 267-281. http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/10.2436-rld.i68.2017.3036/n68-cronica-Parlament-Catalunya-ca.pdf.
Serra i i Albert, Roser. 2019. "Crònica parlamentària de Catalunya: Primer semestre de 2019." Revista de llengua i dret (72): 331-342. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=7195319.
Abstract: Recull comentat d’iniciatives parlamentàries tramitades per impulsar i controlar l’acció política i de govern; i altres tipus de procediments parlamentaris relacionats amb el multilingüisme, la llengua i la política lingüística o que fan referències al català.
Serra i i Albert, Roser. 2019. "Crònica parlamentària de Catalunya: Segon semestre de 2018." Revista de llengua i dret (71): 341-353. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6958087.
Abstract: Recull comentat d’iniciatives parlamentàries tramitades entre el juny i el desembre de 2018 per impulsar i controlar l’acció política i de govern, i altres tipus de procediments parlamentaris relacionats amb el multilingüisme, la llengua i la política lingüística o que fan referències al català.
Solà, Amadeu. 2001. "Governança i governabilitat: una proposta terminològica." Revista de Llengua i Dret 35 9-30.
Abstract: The English terms governance and governability have taken on a new meaning and their Catalan and Spanish translations are still being debated. The term governance comes from the French (14th century) and has been adopted by the other Romance languages. The controversy unleashed in Spanishspeaking countries and the confused translation of these concepts (normally the term gobernabilidad is used for both meanings) may be explained by the difficulty of precisely defining the two concepts and by the short history of both. Governance appeared at the end of the 20th century, first in the term corporate governance, the structure and mechanisms that enable the direction and management of a company with a view towards increasing its value and guaranteeing its financial viability. In 1989, the term good governance was used for the first time. Good governance defines the ensemble of traditions and institutions that make it possible to exercise authority in a country, thereby ensuring proper management of public resources. Since 1989, the system of international aid has conditioned governance, and mention has been made of network governance, the global, neoliberal system in which the economy takes precedence over politics and where civil society must take on an active role. The quality of governance generates the conditions that make governability possible. The advantage of the Spanish terms gobernanza and gobernabilidad is that they clearly define these two new political economic realities, avoid confusion and are the same words that are used in French, Italian and Portuguese.
internal-pdf://0719885343/Solà-2001-Governança i governabilitat_ una pro.pdf
Solé Camardons, Joan. 2000. "Competència i ús lingüístics entre els joves a Catalunya. Evolució i perspectives de futur." Revista de Llengua i Dret 33 97-115.
internal-pdf://3260985857/Solé Camardons-2000-Competència i ús lingüísti.pdf
Solé Durany, Joan Ramon. 1984. "La informació sobre la Llei de Normalització Lingüística." Revista de Llengua i Dret 4: 153-159.
internal-pdf://3130390590/Solé Durany-1984-La informació sobre la Llei d.pdf
Solé Durany, Joan Ramon. 1986. "La promoció i la regulació de l´ús de la llengua nacional a l´Administració." Revista de Llengua i Dret 8: 25-42.
internal-pdf://3422857361/Solé Durany-1986-La promoció i la regulació de.pdf
Solé Durany, Joan Ramon. 1989. "Dues sentències del Tribunal Suprem del Canadà sobre la llengua a la retolació i altres activitats comercials." Revista de Llengua i Dret 12: 217-218.
internal-pdf://3006968008/Solé Durany-1989-Dues sentències del Tribunal.pdf
Solé Durany, Joan Ramon. 1989. "Un congrés sobre la planificació lingüística a l'Administració pública, a Donostia." Revista de Llengua i Dret 12: 225-227.
internal-pdf://4059243549/Solé Durany-1989-Un congrés sobre la planifica.pdf
Solé Durany, Joan Ramon. 1989. "Tribunal Suprem." Revista de Llengua i Dret 13: 277-283.
Solé i Cot, Sebastià. 1986. "Notes sobre terminologia jurídica." Revista de Llengua i Dret 7: 69-74.
internal-pdf://0628174945/Solé i Cot-1986-Notes sobre terminologia juríd.pdf
Solé i Cot, Sebastià. 2003. "Més sobre la llengua dels documents notarials: recensió i anotacions a l' article de Rosa Congost "La llengua dels notaris". Notes sobre l' ús social del català (i del castellà) a al Girona de mitjan segle XIX i consideracions sobre els efectes de la política i la legislació en els usos lingüíst." Revista de Llengua i Dret 40: 291-302.
internal-pdf://3492077143/Solé i Cot-2003-Més sobre la llengua dels docu.pdf
Solé i Durany, Joan Ramon. 1983. "Llengua única i llenguatge administratiu únic: el 1r. Curs de Llenguatge en la Documentació Administrativa de la Diputació de València." Revista de Llengua i Dret 1 119-121.
internal-pdf://1129566356/Solé i Durany-1983-Llengua única i llenguatge.pdf
Solé i Durany, Joan Ramon. 1984. "Taula rodona sobre la lexicografia catalana i els llenguatges tècnics." Revista de Llengua i Dret 3 91-104.
internal-pdf://4084960682/Solé i Durany-1984-Taula rodona sobre la lexic.pdf
Solé i Durany, Joan Ramon. 1992. "Els convenis per a l'ús oficial del català als Jocs Olímpics de Barcelona." Revista de Llengua i Dret 17: 271-273.
internal-pdf://2855384598/Solé i Durany-1992-Els convenis per a l'ús ofi.pdf
Solé i Durany, Joan Ramon. 1996. "El concepte de llengua pròpia en el dret i en la normalització de l'idioma a Catalunya." Revista de Llengua i Dret 26: 95-120.
internal-pdf://1734575139/Solé i Durany-1996-El concepte de llengua pròp.pdf
Solé i Durany, Joan Ramon. 2006. "La intervenció lingüística de l'Administració en l'àmbit socioeconòmic." Revista de Llengua i Dret 45 147-200.
internal-pdf://3617318113/Solé i Durany-2006-La intervenció lingüística.pdf
Solé i Durany, Joan Ramon. 2019. "Balanç de la legislació i la jurisprudència de Catalunya 1979-2019." Revista de llengua i dret (72): 168-178. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=7195307.
Abstract: Aquest text recull les principals novetats legislatives i jurisprudencials en matèria de dret lingüístic que s’han produït els últims 40 anys a Catalunya
internal-pdf://3618077270/Solé i Durany-2019-Balanç de la legislació i l.pdf
Solé i Durany, Joan Ramon, and Montserrat Solé San Millan. 1991. "Tribunals Internacionals." Revista de Llengua i Dret 15: 212-220.
internal-pdf://3006968007/Solé i Durany-1991-Tribunals Internacionals.pdf
Solé i San Millán, Montserrat. 1997. "Jornades d'estiu sobre l'Administració de Justícia als estats plurilingües." Revista de Llengua i Dret 28.
internal-pdf://2442186136/Solé i San Mill-1997-Jornades d'estiu sobre l'.pdf
Solé San Millán, Montserrat. 1993. "L'Estatut del consumidor." Revista de Llengua i Dret 19: 205-207.
internal-pdf://3455528516/Solé San Millán-1993-L'Estatut del consumidor.pdf
Soler Carbonell, Josep. 2012. ""Llengües mitjanes" i "llengües internacionals" a Catalunya i Estònia en l'era glocal. Anàlisi comparada de les ideologies lingüístiques dels seus parlants." Revista de Llengua i Dret 57: 207-248.
internal-pdf://0719885346/Soler Carbonell-2012-_Llengües mitjanes_ i _ll.pdf
Soler Fontrodona, Francesc de P. 1994. "Necessitat d'una normativa lingüística del llenguatge jurídic. El seu àmbit." Revista de Llengua i Dret 22 71-79.
Abstract: UNA PLENA NORMALIZACION LINGÜISTICA EN EL AMBITO JUDICIAL CATALAN IMPLICA RESOLVER UNA SERIE DE PROBLEMAS QUE AFECTAN TANTO AL USO EXTERNO DE LA LENGUA COMO A LA REGULACION DE ESTA. PARA QUE EL CATALAN SEA UTILIZADO EN LOS TRIBUNALES DE JUSTICIA DE CATALUÑA, EL JURISTA DEBE DISPONER DE UN INSTRUMENTO LINGÜISTICO CORRECTO. CENTRANDOSE EN EL ASPECTO DE LA NORMATIVIZACION DEL CATALAN, EL AUTOR HACE UN REPASO HISTORICO DEL ESTABLECIMIENTO DEL CATALAN ESTANDAR Y SU NORMALIZACION. EL LENGUAJE DE LOS JURISTAS, COMO PARTE DE LA LENGUA ESTANDAR, NECESITA UNIFORMIDAD ORTOGRAFICA, UNA GRAMATICA NORMATIVA CLARA Y UN DICCIONARIO NORMATIVO OFICIAL. LA CAUSA DE LA DIFICIL ACTUALIZACION DEL LENGUAJER JURIDICO CATALAN HA SIDO LA FALTA, EN EL PASADO, DE UNA LENGUA ESTANDAR Y EL DESCONOCIMIENTO, POR PARTE DE LOS JURISTAS, DE LA TERMINOLOGIA JURIDICA CATALANA. AUNQUE EL LENGUAJE JURIDICO SE BASA EN LA LENGUA NORMALIZADA, ESTE NO PUEDE SER UNA LENGUA VERNACULA. EL LENGUAJE DE LOS JURISTAS NECESITA PRECISION DE CONCEPTOS, TRADUCIR FIELMENTE Y DEBE EVITAR LA POLISEMIA COMO EL USO DE UN DIALECTO CONCRETO, AUNQUE SE PERMITA EL USO DE CIERTAS FORMAS DIALECTALES. EL LENGUAJE JURIDICO CATALAN DEBE ATENERSE A LA NORMATIVA DE LA LENGUA ESTANDAR, ADEMAS DE UTILIZAR UNA TERMINOLOGIA ESPECIAL Y DE RESPETAR CIERTAS NORMAS DE REDACTADO. EXISTEN, ASIMISMO, REGULACIONES DE CARACTER GENERAL QUE AFECTAN AL LENGUAJE JURIDICO CATALAN. UN DICCIONARIO DE TERMINOS JURIDICOS Y EQUIVALENCIAS DE TERMINOS PARA PODER TRADUCIR, SIN AMBIGÜEDADES, OTRAS LEGISLACIONES ES EL MATERIAL IMPRESCINDIBLE PARA EVITAR QUE LA MAYORIA DE JURISTAS CATALANES SIGA ESCRIBIENDO EN CASTELLANO. (A.)
internal-pdf://4057784570/Soler Fontrodon-1994-Necessitat d'una normativ.pdf
Soriano Barabino, Guadalupe. 2016. "La traducción de los órganos jurisdiccionales franceses en tanto que instituciones culturales." Revista de llengua i dret (66): 172-188. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5761111.
Abstract: This article addresses the translation of the names of French adjudicating bodies into Spanish, taking the Spanish legal system as a target cultural reference. We shall start by pointing out the contexts for legal translation, we shall justify adjudicating bodies being considered as cultural institutions, we shall indicate the techniques most often used in the translation of this type of cultural terms and we shall reflect on the relevance of carrying out a comparative legal study as a phase in the translation process. Subsequently, we shall conduct a brief descriptive analysis of the adjudicating bodies in France and Spain that will allow us to compare them with a view towards translating the names of these bodies. Finally, we shall offer some solutions for the translation of the names of French adjudicating bodies into Spanish.
El presente artículo aborda la traducción de los órganos jurisdiccionales franceses al español, tomando como referente cultural meta el ordenamiento jurídico español. Comenzaremos por señalar las situaciones en las que se puede enmarcar la traducción jurídica, justificaremos la consideración de los órganos jurisdiccionales en tanto que instituciones culturales, indicaremos las técnicas que con mayor frecuencia suelen emplearse en la traducción de este tipo de términos culturales y razonaremos la pertinencia de realizar un estudio jurídico comparado como fase del proceso traductor. Seguidamente, realizaremos un breve análisis descriptivo de los órganos jurisdiccionales en Francia y España que nos permita la comparación de los mismos con objeto de proceder a su traducción. Finalmente, ofreceremos soluciones de traducción para los órganos jurisdiccionales franceses al español.
Soriano Díaz, Ramón Luis. 1999. "Política lingüística y derechos lingüísticos." Revista de Llengua i Dret 32 115-125.
internal-pdf://2383132798/Soriano Díaz-1999-Política lingüística y derec.pdf
Sorolla, Natxo. 2009. "Els fluxos interlingüístics d'una societat migratòria: el cas andorrà." Revista de Llengua i Dret (52): 327-368.
Abstract: Les societats industrials avançades s'han definit per un augment substantiu de la mobilitat humana i del contacte entre els grups humans. Això ha donat lloc a algunes societats amb un important component multilingüe. Només exceptuant els casos en què grups amb fronteres etnolingüístiques rígides i clares compartixen el mateix territori, el multilingüisme provoca fluxos d'atracció d'unes llengües cap a d'altres. L'article, en clau empírica, analitza els fluxos interlingüístics al Principat d'Andorra, un estat amb un fort component migratori. A més de l'anàlisi del tipus de fluxos que es produixen i en quina direcció ho fan, s'analitzen les causes que els provoquen i l'itinerari lingüístic de les diferents tipologies de parlants.
Sorolla, Natxo. 2014. "Els catalanoparlants, els diglòssics i els monolingües. Grups sociolingüístics a la Franja." Revista de Llengua i Dret (61): 87-122.
Abstract: L?estudi presenta una anàlisi multivariant sobre els coneixements i els usos lingüístics de la població de la Franja, i continua amb les anàlisis preliminars de l?enquesta d?usos lingüístics a la Franja de l?any 2003 (Sorolla Vidal, 2005).Els resultats apunten que, a pesar que el concepte de diglòssia resulta excessivament abstracte a l?hora d?analitzar la complexa situació sociolingüística de la Franja, sí que es detecta que un sector majoritari de població catalanoparlant inicial que utilitza el català en els àmbits de més proximitat social (família, amics, veïns?), es fa valer del castellà en els usos escrits, el consum mediàtic o altres usos formals. Amb tot, a la Franja hi ha altres tipologies de parlants, que s?allunyen d?aquesta distribució funcional de l?ús de les dues llengües. Entre aquestes tipologies destaquen els qui fan un ús escrit gens testimonial del català, i consumeixen bona part dels mitjans de comunicació en català, juntament amb capes significatives de monolingües castellanoparlants, que només fan ús del castellà. Davant d?aquests resultats, es discuteix la dificultat d?aplicar els models consensualistes de la diglòssia, almenys de manera generalitzada, però també es considera la seua utilitat en definir segments parcials de població, en aquest cas, de la Franja. Tenint en compte sempre, això sí, el caràcter dinàmic de les societats, així com la tensió que s?hi produeix entre el consens i el conflicte.
internal-pdf://0943947697/Sorolla-2014-Els catalanoparlants, els diglòss.pdf
Sorolla Vidal, Natxo. 2009. "Els fluxos interlingüístics d'una societat migratòria: el cas andorrà." Revista de Llengua i Dret 52: 327-368.
Abstract: Les societats industrials avançades s'han definit per un augment substantiu de la mobilitat humana i del contacte entre els grups humans. Això ha donat lloc a algunes societats amb un important component multilingüe. Només exceptuant els casos en què grups amb fronteres etnolingüístiques rígides i clares compartixen el mateix territori, el multilingüisme provoca fluxos d'atracció d'unes llengües cap a d'altres. L'article, en clau empírica, analitza els fluxos interlingüístics al Principat d'Andorra, un estat amb un fort component migratori. A més de l'anàlisi del tipus de fluxos que es produixen i en quina direcció ho fan, s'analitzen les causes que els provoquen i l'itinerari lingüístic de les diferents tipologies de parlants.
internal-pdf://2511712075/Sorolla Vidal-2009-Els fluxos interlingüístics.pdf
Strubell i Trueta, Miquel. 1983. "Política lingüística i Administració." Revista de Llengua i Dret 2 3-10.
internal-pdf://3492077134/Strubell i True-1983-Política lingüística i Ad.pdf
Strubell i Trueta, Miquel. 1991. "Iniciatives per reforçar l’status del gal·lès." Revista de Llengua i Dret 16 231-235.
internal-pdf://3139294199/Strubell i True-1991-Iniciatives per reforçar.pdf
Strubell i Trueta, Miquel. 1992. "Les campanyes de normalització lingüística de la Generalitat de Catalunya (1980-1990)." Revista de Llengua i Dret 18: 181-192.
internal-pdf://3520709951/Strubell i True-1992-Les campanyes de normalit.pdf
Strubell i Trueta, Miquel. 1996. "El català a Europa: el Programa Sòcrates, un petit avanç." Revista de Llengua i Dret 26: 181-187.
internal-pdf://2033505223/Strubell i True-1996-El català a Europa_ el Pr.pdf
Strubell i Trueta, Miquel. 2008. "La pressió social i el català a Europa." Revista de Llengua i Dret 50: 203-232.
internal-pdf://3386519667/Strubell i True-2008-La pressió social i el ca.pdf
Suksi, Markku John Rainer. 2017. "Conseqüències jurídiques del principi constitucional de les dues llengües nacionals a Finlàndia: simetria amb possibilitat d’asimetria." Revista de llengua i dret (67): 7-37. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6043508.
Abstract: A Finlàndia, el rang constitucional de llengua nacional és molt important per al finès i el suec. En el context de la normativa preexistent relativa al bilingüisme, el 1917 Finlàndia no es va constituir com un estat nació pur, cosa que s’hauria traduït en la identificació d’una única llengua nacional. Com que la legislació es promulga en totes dues llengües i l’Administració i els tribunals haurien d’aplicar la llei en ambdues llengües, el país compleix formalment els seus compromisos constitucionals, tot i que no sempre és així en la pràctica. Cal complir diversos requisits amb relació a les llengües nacionals. S’ha de tenir en compte que el finès i el suec són les llengües nacionals de Finlàndia; per això, cal garantir que els dos grups de població puguin rebre els serveis públics en la seva llengua pròpia en igualtat de condicions. Tothom té el dret d’adreçar-se a les autoritats públiques i també de rebre les resolucions en la seva llengua nacional. I les autoritats públiques han de satisfer les necessitats culturals i socials de les poblacions de parla finesa i de parla sueca del país sense distincions.
Sust i Sagau, Pere, and Montserrat Antolí i Giner. 2005. "DiR. Un model lingüístic." Revista de Llengua i Dret 43
internal-pdf://1129566354/Sust i Sagau-2005-DiR. Un model lingüístic.pdf
Tabares Plasencia, Encarnación, and Dunia Hourani Martin. 2018. "La creación terminológica en el subdominio jurídico de la criminalidad organizada en español." Revista de Llengua i Dret (70): 133-151.
Abstract: The systematic criminal-legal treatment of organised crime is relatively new. One of the historic milestones in its regulation as a global phenomenon is the so-called Palermo Convention, a multilateral treaty sponsored by the United Nations against transnational organized crime (2000). The standards and other legal documents derived from this international instrument present a new terminology that is in competition with terms already existing in the normative texts and of application in the Hispanic legal systems on the same subject.Our intention in this work is to show the possible influence of this new terminology, created in the international field, on the specialized Spanish lexicon of this legal subdomain in the different Hispanic legal systems in Europe and America. In order to study the actual behaviour of terms, which accounts for their possible variation (formal and conceptual), we will deal with the analysis of the main terms in this area, such as organización criminal (criminal organization) and grupo criminal organizado (organised criminal group), as well as others, such as asociación ilícita (illicit association). The analysis is based on the CRIMO corpus.
El tratamiento jurídico-penal sistemático de la criminalidad organizada es relativamente novedoso. Uno de los hitos históricos en su regulación como fenómeno global es la llamada comúnmente Convención de Palermo, un tratado multilateral patrocinado por las Naciones Unidas en contra del crimen organizado transnacional (2000). Las normas y otros documentos jurídicos derivados de este instrumento internacional presentan una terminología de nuevo cuño que se encuentra en competencia con términos ya existentes en los textos normativos y de aplicación de los ordenamientos jurídicos hispánicos sobre la misma materia.Nuestra intención en este trabajo es mostrar la posible influencia de esta nueva terminología, creada en el ámbito internacional, en el léxico especializado español de los diferentes ordenamientos jurídicos hispánicos en Europa y América en este subdominio jurídico. Para estudiar el comportamiento real de los términos, que dé cuenta de su posible variación (formal y conceptual), nos ocuparemos del análisis de términos centrales en este ámbito, como organización criminal y grupo criminal organizado, así como de otros, como asociación ilícita. El análisis está basado en el corpus CRIMO.
internal-pdf://2053999713/Tabares Plasenc-2018-La creación terminológica.pdf
Tafalla, Montserrat. 2010. "El multilingüismo en la Organización de las Naciones Unidas." Revista de Llengua i Dret 53: 137-162.
Abstract: La ONU establece el principio del multilingüismo al reconocer seis lenguas como oficiales pero la realidad de la Organización refleja el unilingüismo anglófono de las relaciones internacionales.La cuestión de la preeminencia del inglés llegó a la Asamblea General, que en sus resoluciones pide la paridad y el cumplimiento de la normativa lingüística. El debate puso de manifiesto que el multilingüismo a seis lenguas era considerado como un privilegio de lenguas colonizadoras y que en la práctica perjudicaba a los no hablantes ONU (es decir, aquellos que no tienen como lengua oficial en sus países alguna de las seis lenguas oficiales reconocidas por la ONU: inglés, francés, ruso, chino, árabe o español). Este enfrentamiento sobre política lingüística se puede considerar encaminado en la ONU cuando se proclama el año 2008 Año Internacional de los Idiomas y se pide la promoción de todas las lenguas como patrimonio de la humanidad.En lo referente a la política de lenguas, en la ONU se refuerzan los programas para lograr la paridad y se establecen mecanismos evaluativos.Sin embargo, las evaluaciones señalan que no disminuye la preeminencia del inglés. Esto demuestra que las políticas lingüísticas han de ser más exigentes para llegar al cumplimiento de la normativa que en su momento se aprobó como reflejo de la vocación universal de la labor de Naciones Unidas.
The UN established the principle of multilingualism by declaring six languages as official, but the reality of the Organization reflects the Anglophone monolingualism of international relations.The question of the preeminence of English reached the General Assembly, which, in its resolutions, has requested parity and compliance with language regulations. The debate made it clear that 6-language multilingualism was considered a privilege of the colonizing languages, something that in practice was harmful to non-speakers of UN languages, i.e., those whose countries do not recognize as official one of the six official languages of the United Nations: English, French, Russian, Chinese, Arabic or Spanish. This confrontation regarding language policy can be considered to have been well underway in the UN when 2008 was proclaimed the International Year for Languages and a request was made to promote all languages as part of the heritage of humanity.With respect to language policy, the UN has strengthened programs aimed at achieving parity and has established evaluative mechanisms.Nonetheless, evaluations have indicated that the preeminence of English is not diminishing. This demonstrates that language policies should be more rigorous so as to achieve compliance with the norm that was previously ratified as a reflection of the universal calling inherent in the work of the United Nations.
internal-pdf://2053999916/Tafalla-2010-El multilingüismo en la Organizac.pdf
Taranilla García, Raquel. 2007. "«Con cuentos a la policía»: las secuencias narrativas en el acta de declaración policial." Revista de Llengua i Dret 47: 79-112.
Abstract: The purpose of this article is to describe the genre of the police statement. Specifically, the paper sets out to analyze the narrative sequences from a rhetorical and argumentative approach. Furthermore, it seeks to include police discourse within the analysis of the so-called specialized languages. The process of drawing up the police statement is peculiar: at police headquarters, a citizen explains some facts to police officials, who put the story into writing. This way, the citizen¿s statement becomes an indirect quote in the written text. This article deals with the macrostructural analysis of the story, considering the situation of double enunciation and its linguistic repercussions, as well as its referential character and prototypical content.On the other hand, the microstructural analysis explains the most frequent mechanisms of textual cohesion, the time structuring of the story and the sentence relations that organize the narration of the facts.
El propósito de este artículo es describir el género del acta de declaración policial. En concreto, se pretende analizar las secuencias narrativas desde una aproximación retórica y argumentativa. Además, se propone incluir el discurso policial en el análisis de los llamados lenguajes de especialidad.El proceso de elaboración del acta de declaración policial es peculiar: en las dependencias policiales, un ciudadano explica unos hechos ante los funcionarios de la policía, quienes ponen por escrito el relato. Así, la declaración del ciudadano pasa a ser una cita indirecta en el texto escrito. Este artículo se ocupa del análisis macroestructural del relato, considerando la situación de doble enunciación y sus repercusiones lingüísticas, así como de su carácter referencial y de su contenido prototípico.Por otro lado, el análisis microestructural que se lleva a cabo da cuenta de los mecanismos de cohesión textual más frecuentes, de la estructuración temporal del relato y de las relaciones oracionales que organizan la narración de los hechos.
El propòsit d¿aquest article és descriure el gènere de l¿acta de declaració policial. En concret, es pretén analitzar les seqüències narratives des d¿una aproximació retòrica i argumentativa. A més, es proposa incloure el discurs policial en l¿anàlisi dels anomenats llenguatges d¿especialitat.El procés d¿elaboració de l¿acta de declaració policial és peculiar: a les dependències policials, un ciutadà explica uns fets davant dels funcionaris de la policia, que posen per escrit el relat. Així, la declaració del ciutadà passa a ser una citació indirecta en el text escrit. Aquest article s¿ocupa de l¿anàlisi macroestructural del relat, considerant la situació de doble enunciació i les seves repercussions lingüístiques, així com del seu caràcter referencial i del seu contingut prototípic. D¿altra banda, l¿anàlisi microestructural que es duu a terme dóna compte dels mecanismes de cohesió textual més freqüents, de l¿estructuració temporal del relat i de les relacions oracionals que organitzen la narració dels fets.
internal-pdf://2426206480/Taranilla Garcí-2007-«Con cuentos a la policía.pdf
Taranilla García, Raquel. 2009. "La gestión de la propia imagen en las argumentaciones del Tribunal Constitucional: la función retórica de las estrategias de cortesía." Revista de Llengua i Dret 52: 117-149.
Abstract: Atesa la importància institucional del Tribunal Constitucional (TC), els elements retòrics ocupen un lloc destacat en la forma amb què aquest òrgan motiva les seves decisions. L'objecte d'aquest article és analitzar de quina manera el TC dota de credibilitat el seu discurs a través de recursos de gestió de la pròpia imatge i, en concret, d'estratègies d'autocortesia. Per això, s'empra la relació de qualitats de l'orador establerta per Aristòtil (és a dir: virtut moral, prudència i benevolència) per classificar els mecanismes retòrics al servei de la construcció d'una aparença creïble i competent del Tribunal.
internal-pdf://2260289367/Taranilla Garcí-2009-La gestión de la propia i.pdf
Taranilla García, Raquel. 2015. "El empleo de imágenes en la sentencia judicial: (reflexiones sobre la evolución del género)." Revista de llengua i dret (63): 1-12. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5117541.
Abstract: El verbocentrismo que se ha atribuido a los documentos jurídicos empieza a ser cuestionado en un incipiente giro hacia lo visual. Incluso la sentencia judicial, que es comúnmente descrita como un género anacrónico, está experimentando ese cambio. El objeto de este artículo es dar cuenta de esa innovación, que ha surgido en España en las sentencias propias del orden mercantil, por influencia de las sentencias de la Unión Europea, y que ha comenzado a extenderse. En ese sentido, este trabajo pretende ser un punto de partida para el análisis diacrónico del género de la sentencia.
Taranilla García, Raquel, and Irene Yúfera Gómez. 2012. "La tipología textual en la enseñanza de la lengua del derecho: consideraciones a partir de una experiencia docente." Revista de Llengua i Dret 58: 35-52.
Abstract: En l'àmbit de la didàctica del llenguatge del dret, encara es troben a faltar estudis que reflexionin sobre continguts i mètodes docents. Aquest article presenta algunes idees i propostes sobre l'ensenyament del discurs jurídic en espanyol que van sorgir a partir d'un taller celebrat a les Jornades sobre la modernització del discurs jurídic espanyol. En concret, versa sobre la conveniència de tractar específicament la composició de textos argumentatius i narratius, ja que dominar les claus d'aquestes dues tipologies textuals és crucial en l'exercici professional del dret. Aquest treball proposa alguns aspectes sobre la construcció d'argumentacions i narracions que s'haurien d'abordar a l'aula de discurs jurídic, així com diverses activitats dissenyades per tractar aquests continguts.
internal-pdf://2211997238/Taranilla Garcí-2012-La tipología textual en.pdf
Tasa Fuster, Vicenta, and Anselm Bodoque Arribas. 2017. "Anglés contra valencià: La introducció del multilingüisme en el sistema lingüístic educatiu valencià." Revista de Llengua i Dret 67: 129-144. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6043514.
Abstract: Aquest treball tracta sobre l’ús polític de les llengües i, singularment, centra l’atenció en el programa de plurilingüisme educatiu posat en marxa pel govern de la Generalitat Valenciana el 2012. Considerem que aquesta iniciativa obeïa una voluntat conscient del partit en el govern (PP) de minoritzar més encara el valencià davant el castellà, amb l’excusa de millorar el coneixement d’anglés. Ara bé, la iniciativa valenciana no és un fet aïllat, s’emmarca dins d’una proposta política d’àmbit estatal orientada a garantir la preeminència del castellà i debilitar le polítiques lingüístiques educatives favorables a les altres llengües espanyoles. Val a dir que fem el treball des de l'òptica combinada de la Ciència Política i del Dret Constitucional, uns àmbits acadèmics poc propicis a l’estudi de les polítiques lingüístiques i dels drets lingüístics, si més no al País Valencià.
Teodoro i Peris, Mercè. 2008. "La llengua a l'Estatut valencià: comentaris a les disposicions lingüístiques del nou Estatut valencià." Revista de Llengua i Dret 49: 125-142.
Abstract: El proceso de reforma del Estatuto valenciano, que culminó con la aprobación de la Ley orgánica 1/2006, de 10 de abril, de reforma de la Ley orgánica 5/1982, de 1 de julio, de Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana, evidenció un altísimo grado de consenso entre los dos grandes partidos mayoritarios, el Partido Popular y el Partit Socialista del País Valencià. Además de coincidir en un mismo modelo de Estado y en las grandes cuestiones socioeconómicas, estas dos fuerzas políticas querían que la reforma valenciana fuera un ejemplo de contención de las aspiraciones soberanistas de otros procesos de reforma estatutarios, en particular del vasco y del catalán, y así fue, todo un ejemplo de "lealtad constitucional". La tramitación de la reforma fue rapidísima y las críticas de otros sectores como el llamado "Compromís per l'Estatut", colectivo constituido por asociaciones culturales y de defensa de la lengua, sindicatos, partidos de izquierda parlamentaria, otros partidos minoritarios, intelectuales y diversas personalidades conocidas y activas en el País Valencià que aspiraban a un contenido estatutario más progresista y comprometido, entre otras cosas, con defensa de la lengua, no movilizaron a la sociedad ni fueron escuchados por los grandes partidos. El resultado de la reforma ha sido decepcionante y se caracteriza por el continuismo en materia de derechos lingüísticos y por la fijación de muchas de las obsesiones secesionistas de los últimos gobiernos valencianos. No hay tampoco ningún avance importante en materia de derechos lingüísticos. El nuevo texto no otorga nuevos derechos o deberes, como el deber de conocimiento, ni reconoce con alcance general la necesidad de establecer un requisito lingüístico en la Administración. Finalmente, no sólo no da solución a los viejos problemas -como el del reconocimiento explícito de la catalanidad del valenciano- sino que, más bien, agrava el problema onomástico y abre la puerta a problemas nuevos como el de la doble autoridad lingüística y la doble normativa con el reconocimiento estatutario de la Academia Valenciana de la Lengua y su competencia para establecer e imponer la normativa lingüística.
The process of reforming the Valencian Statute of Autonomy, which culminated in the passage of the April 10, 2006 Implementing Act, reforming the July 1, 1982 evidenced an extremely high degree of consensus between the two majority parties, the Popular Party and the Socialist Party of Valencia. In addition to agreeing on a single model for the region and besides sharing views on the major socioeconomic issues, these two political forces wanted the Valencian reform to serve as an example of how sovereignist aspirations present in the processes of reform for other Statutes, in particular, the Basque and Catalan statutes of Autonomy, could be contained. And that's how it turned out, every bit the example of "constitutional loyalty." Debating and amending the reform was an extremely quick procedure. The critiques of other sectors, such as the so-called "Commitment to the Statute," -- a group aspiring to a Statute of Autonomy that would be more progressive, a group committed, among other things, to the defense of the language, a group made up of cultural and language-defense associations, unions, parliamentary leftist parties, other minority parties, intellectuals and various well known active, public figures in Valencia -- failed to mobilize Valencian society, nor were they listened to by the major parties. The result of the reform process has been disappointing and is characterized by a preservation of the status quo as regards language rights and by a fixation with many of the secessionist obsessions of the most recent Valencian administrations. Nor do the reforms contain any important advance in language rights. The new text does not grant any new rights or duties, such as the duty to know the language, nor does it generally recognize the need to establish a language requirement for the Valencian government. Lastly, not only does it not provide any solution for old problems, such as the explicit recognition of the Catalan character of Valencian, but rather, it aggravates the proper name issue and opens the door to new problems, such as that of dual language authority and the existence of a double set of standards with the recognition in the Statute of Autonomy of Valencia of the Valencian Academy of the Language and its authority to establish and impose language standards.
internal-pdf://1101513898/Teodoro i Peris-2008-La llengua a l'Estatut va.pdf
Teodoro i Peris, Mercè. 2019. "Crònica legislativa del País Valencià: Segon semestre de 2018." Revista de llengua i dret (71): 262-267. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6958076.
Abstract: Recull de les disposicions aparegudes al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana durant el segon semestre de 2018, que afecten el règim lingüístic, així com els usos i drets lingüístics.
internal-pdf://1981393791/Teodoro i Peris-2019-Crònica legislativa del P.pdf
Teodoro i Peris, Mercè. 2019. "Balanç de la legislació i la jurisprudència del País Valencià 1979-2019." Revista de llengua i dret (72): 179-200. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=7195308.
Abstract: Aquest text recull les principals fites legislatives i jurisprudencials en matèria de dret lingüístic que s’han produït durant els últims 40 anys en el País Valencià. Els criteris de selecció que hem seguit han estat, de forma indistinta, el caràcter innovador de la disposició o sentència de què es tracta, la seua rellevància intrínseca o bé, la controvèrsia social generada.
internal-pdf://2438563330/Teodoro i Peris-2019-Balanç de la legislació i.pdf
Teodoro i Peris, Mercè. 2019. "Evolució de la regulació lingüística en els mitjans de comunicació audiovisual en l'Estat espanyol." Revista de llengua i dret (72): 64-106. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=7195303.
Abstract: L’article analitza l’evolució de la legislació reguladora dels mitjans de comunicació audiovisual a l’Estat espanyol, des dels seus antecedents —en l’època de la dictadura franquista— fins els nostres dies. S’estudien les competències estatals i autonòmiques, així com la concreció normativa existent, dins la regulació d’aquest sector, al voltant de les qüestions lingüístiques i l’ús de les llengües de l’estat. S’hi fa també un repàs de la situació de les comunitats lingüístiques existents a l’Estat per tal de descriure el mapa comunicatiu i lingüístic, assenyalar els problemes existents i extraure’n conclusions.
Terrado Pablo, Francisco Javier. 1986. "Registres lingüístics i llenguatge notarial." Revista de Llengua i Dret 7: 35-46.
internal-pdf://2542762843/Terrado Pablo-1986-Registres lingüístics i lle.pdf
Thiers, Ghjacumu. 2007. "Lingua corsa: un fiatu novu?" Revista de Llengua i Dret 48: 15-36.
Abstract: En deliberació unànime d'1 de juliol de 2005, l'Assemblea de Còrsega ha destacat la importància del fet lingüístic a Còrsega, amb tres objectius concrets: 1) salvaguardar la transmissió de la llengua corsa a les joves generacions; 2) definir el lloc i les funcions de la llengua corsa en la societat actual; 3) definir els mitjans i l'organització necessaris per afavorir el desenvolupament de l'ús de la llengua en tots els àmbits.G. Thiers, president del Consell Científic (CS), que ha redactat l'informe sobre l'estat de la llengua corsa i les proposicions per a la seva dinamització, presenta aquí les grans orientacions proposades pels experts i validades en una nova deliberació unànime de l'Assemblea de Còrsega en data 26 de juliol de 2007. Cal destacar que la població de Còrsega, ahir dividida sobre el fet lingüístic cors, està unida ara per consolidar-ne el futur.El Pla de desenvolupament de la llengua corsa hauria de cobrir un període de set anys (2007-2013 ) en la seva primera aplicació.L'informe del CS permet definir els objectius principals de la reflexió, el seu cos documental i les mesures i els mitjans previstos per intentar donar un aire nou (fiatu novu) a la llengua corsa.El document en qüestió té forma d'un tríptic i inclou: El prediagnòstic sociolingüístic La definició d'un objectiu central: una dinàmica del bilingüisme adaptada a l'estratègia europea per al plurilingüisme. La consolidació de l'objectiu central segons tres objectius operacionals: 1) remuntada de la llengua 2) dinamització 3) infraestructures.L'informe es basa en una realitat lingüística que es considera suficient per suportar una remuntada de la llengua en els sectors tradicionals, en què pot retrobar la vitalitat. Preveu mesures educatives i socioculturals que poden afavorir aquest objectiu. També preveu i descriu les mesures d'ordre formal i d'organització susceptibles d'afavorir l'ús públic de la llengua i la seva consolidació en l'esfera privada. A més, recomana que s'adoptin decisions d'àmbit polític que permetin donar a la llengua corsa un estatut de ple exercici. Finalment, fa constar la necessària oficialització de la llengua corsa en un context definit pel plurilingüisme i volgut d'aquesta manera.
In a unanimous deliberation of July 1, 2005, the Assembly of Corsica highlighted the importance of the language issue in Corsica, with three specific objectives: 1) to safeguard the transmission of the Corsican language to the young generations; 2) to define the place and the functions of the Corsican language in modern society; 3) to define the organisational media needed to promote the development of the use of the language in all walks of life.G. Thiers, President of the Scientific Council (SC), who wrote the report on the state of the Corsican language and the propositions for its revitalisation, presents here the orientations proposed by the experts and validated in a new unanimous deliberation of the Assembly of Corsica on July 26, 2007. It should be mentioned that the population of Corsica, previously divided by the Corsican language issue, has now united to consolidate its future.The first implementation of the Development Plan of the Corsican language must cover a period of 7 years (2007-2013).The report by the SC renders it possible to define the main objectives to be addressed, as well as the body of documents and the measures and media envisaged to try to give the Corsican language a new air (a fiatu novu).The document in question is a three-page pamphlet and includes: The sociolinguistic prediagnosis The definition of a core objective: a dynamic of bilingualism adapted to the European strategy for multilingualism. The consolidation of the core objective according to three operating objectives: 1) recovery of the language 2) revitalisation 3) infrastructures The report is based on a linguistic reality that is deemed sufficient to support a recovery of the language in the traditional sectors, where it can re-find its vitality. It envisages educational and sociocultural measures that can promote this objective. It also provides for and describes the formal and organisational measures that can foster the public use of the language and its consolidation in the private sphere. Moreover, it recommends that political-level decisions be taken to afford the Corsican language a fully-fledged status. Finally, it draws attention to the necessary officialisation of the Corsican language in a context defined by multilingualism.
internal-pdf://1859031523/Thiers-2007-Lingua corsa_ un fiatu novu_.pdf
Thiers, Jacques. 1999. "Langue corse, standardisation et polynomie." Revista de Llengua i Dret 32 127-136.
internal-pdf://2577737055/Thiers-1999-Langue corse, standardisation et p.pdf
Thiry, Bernard. 2009. "La motivación de los términos en terminología: cómo la terminología jurídica asume los riesgos de su evolución." Revista de Llengua i Dret 51: 161-185.
internal-pdf://1960709844/Thiry-2009-La motivación de los términos en te.pdf
Tolivar Alas, Leopoldo. 1989. "Normalización lingüística y estatuto asturiano." Revista de Llengua i Dret 12: 171-186.
internal-pdf://3169268449/Tolivar Alas-1989-Normalización lingüística y.pdf
Tomàs, Mireia, and Carme Bach Martorell. 2017. "Sexe, gènere i planificació lingüística: el trencament de la CUP." Revista de llengua i dret (67): 145-166. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6043515.
Abstract: En els darrers anys, el llenguatge no sexista s’ha fet un lloc en els discursos dels partits polítics. Sens dubte, la CUP (Candidatura d’Unitat Popular) és qui ha trencat més esquemes, amb relació al tractament del gènere. En el seu discurs s’observa l’ús de noms col·lectius, desdoblament i femení genèric amb l’objectiu de fer reflexionar i fer canviar la societat. En aquest article tenim l’objectiu d’investigar de manera exhaustiva els canvis que la CUP ha introduït al seu llenguatge en relació amb el gènere, els motius que hi ha darrere dels criteris de gènere aplicats i, finalment, la coherència del seu discurs no sexista. Per a l’anàlisi, hem recollit un corpus que inclou tant textos escrits (programes electorals, cartells publicitaris i piulades fetes per la CUP) com orals (intervencions al Parlament i intervencions públiques). Pel que fa als resultats, hem observat que l’ús d’un llenguatge no sexista es deu exclusivament a criteris ideològics i que no hi ha uns criteris lingüístics que se segueixin de forma sistemàtica. També hem observat diferències d’ús d’aquest llenguatge segons el gènere textual estudiat, la intenció del text, la paraula escollida o el membre de la candidatura que emet el discurs.
Torner, Carles. 1996. "Declaració universal de drets lingüístics, 1986." Revista de Llengua i Dret 26.
internal-pdf://0719885285/Torner-1996-Declaració universal de drets ling.pdf
Torra, Pere. 2017. "Escriure des del jutjat: El món del dret i el llenguatge jurídic en la novel·lística de Joan Perucho." Revista de llengua i dret (67): 186-200. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6043517.
Abstract: Aquest article analitza la representació del món del dret i l’ús del llenguatge jurídic en les novel·les de Joan Perucho, jutge de professió. Es tracta d’examinar els diversos supòsits de caràcter jurídic, que constitueixen una de les diverses fonts d’intertextualitat, pilar de l’obra peruchiana.
internal-pdf://1101513594/Torra-2017-Escriure des del jutjat_ El món del.pdf
Torras Estruch, Antoni. 2019. "Crònica legislativa de la Unió Europea: Segon semestre de 2018." Revista de llengua i dret (71): 319-321. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6958084.
Abstract: El text recull les principals disposicions sobre els usos, els drets lingüístics i el règim jurídic de la llengua publicades al Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) de l’1 de juliol al 31 de desembre de 2018. L’ordre en què apareixen les disposicions esmentades és el que s’estableix cronològicament al DOUE. Les sigles EEE corresponen a l’Espai Econòmic Europeu, àrea d’integració comercial que associa en un únic mercat interior la UE amb Noruega, Islàndia i Liechtenstein.
Torrents, Ramon. 1983. "De la realitat a la teoria: hi ha una filosofia del llenguatge administratiu?" Revista de Llengua i Dret 2 59-71.
internal-pdf://4042002853/Torrents-1983-De la realitat a la teoria_ hi h.pdf
Torrents, Ramon. 1983. "Eixamples a la normalitat en el llenguatge administratiu: les proves de la Junta Permanent de Català." Revista de Llengua i Dret 1 123-130.
internal-pdf://3386519646/Torrents-1983-Eixamples a la normalitat en el.pdf
Torrents, Ramon. 1987. "Sobre el paper de la Diputació de Barcelona en el naixement i l'evolució de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya." Revista de Llengua i Dret 10: 141-149.
internal-pdf://2407636606/Torrents-1987-Sobre el paper de la Diputació d.pdf
Torres i Pla, Joaquim. 2019. "Presència social de les llengües a Andorra (1995-2014)." Revista de llengua i dret (72): 127-145. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=7195305.
Abstract: L’article s’ocupa de les llengües a Andorra des d’un punt de vista demolingüístic, és a dir, partint bàsicament de les dades sociolingüístiques quantitatives que ens procuren les enquestes periòdiques sobre el tema. Es descriuen els elements clau de l’evolució sociolingüística de la societat andorrana durant les últimes dècades i posteriorment es presenten les principals característiques de la situació el 2014, que és l’any de l’última enquesta disponible. Aquesta anàlisi mostra que la societat andorrana constitueix un cas especial en el panorama demolingüístic mundial, entre altres motius, perquè l’ús interpersonal de la seva llengua pròpia havia anant disminuint ostensiblement i posteriorment ha remuntat de manera notable.
internal-pdf://1609946269/Torres i Pla-2019-Presència social de les llen.pdf
Torres i Vilatarsana, Marta. 2004. "Que què de què, eh?: preguntes i respostes en registres (in)formals." Revista de Llengua i Dret 41 13-38.
Abstract: En este trabajo se analiza desde una perspectiva pragmática la tipología de preguntas y respuestas que se utilizan en dos registros muy alejados uno de otro: el registro formal, propio de un juicio, y el informal, propio de una conversación coloquial. Los ejemplos que aparecen en el artículo y todo el corpus de análisis provienen exclusivamente de las transcripciones de un juicio y una conversación reales. El análisis de las parejas adyacentes interrogativas (pregunta-respuesta) muestra cómo se puede ejercer un cierto grado de control sobre la respuesta o, dicho de otra manera, condicionar la libertad de la respuesta en función del tipo de pregunta que se formule. Este hecho, que conviene tener presente en cualquier situación comunicativa, adquiere gran relevancia en un acto comunicativo tan fundamentado en las preguntas y respuestas como es el juicio.El contraste de la teoría gramatical con los datos reales pone en evidencia que existen unos tipos comunes de preguntas entre un juicio y una conversación ¿y, por extensión, comunes a la mayoría de usos lingüísticos¿ pero también pone de manifiesto que hay preguntas vinculadas al nivel de formalidad. De este modo, por ejemplo, las palabras cola (como por ejemplo ¿verdad?, ¿eh?, ¿no?) y las preguntas interjectivas son de uso exclusivo en la conversación, mientras que la fórmula final [enunciado] + ¿no es cierto? se usa con mucha frecuencia en el juicio.
internal-pdf://1372261786/Torres i Vilata-2004-Que què de què, eh__ preg.pdf
Torres Perea, José Manuel de. 2010. "La lengua de redacción del acta de la junta de propietarios." Revista de Llengua i Dret 54: 101-134.
Abstract: Es hoy habitual que en las zonas turísticas de nuestro país encontremos edificios en régimen de propiedad horizontal en los que tienen fijado su domicilio tanto propietarios nacionales como no nacionales. Incluso puede ocurrir que ninguno de los propietarios de una comunidad domine ninguna de las lenguas oficiales en España, o que, si bien alguno de los propietarios sea nacional, la mayoría de los propietarios que acudan a la junta ordinaria o extraordinaria no lo sean. En estos casos, en ocasiones se ha llegado a pactar como lengua común para la celebración de la junta el inglés o el alemán o cualquier otra lengua no española, y como consecuencia de ello las intervenciones y acuerdos conseguidos han podido quedar registrados en la misma lengua en la que se ha celebrado la junta.Esta realidad nos hace plantearnos varias cuestiones que pueden afectar tanto a la validez de la propia celebración de la junta como del acta, especialmente cuando la decisión adoptada pueda suponer una violación de los legítimos derechos de los propietarios.
In Spain's tourist areas there are residential condominium properties with parcels owned by both Spanish and non Spanish citizens, normally retired citizens from other European Union countries. The special relationship between multilingual owners in condominiums has provoked language problems that Spanish law does not account for (with the exception of statutes from the autonomous region of Catalonia which recognize and regulate such possibilities). Given that there is no applicable state law that regulates these language problems, the choice of language for the homeowner's association meetings, the elaboration of the minutes, and other condominium business is of vital importance.Is it possible to establish as the official language of the condominium a language which is not one of the official languages of Spain, Castilian, Catalan, Galician, Basque? Is it possible to impose the exclusive use of one of Spain's official languages on a minority of property owners who do not speak that language? These, amongst others, are some of the questions which will be addressed in the following legal article.
internal-pdf://0628174985/Torres Perea-2010-La lengua de redacción del a.pdf
Trayter Jiménez, Joan Manuel. 2006. "El règim jurídic sancionador disciplinari aplicable als funcionaris en sipòsits de discriminació per raó de llengua." Revista de Llengua i Dret 46: 217-242.
internal-pdf://0371653503/Trayter Jiménez-2006-El règim jurídic sanciona.pdf
Triadú i Vila-Abadal, Joaquim. 2002. "Perspectiva constitucional i Carta europea de les llengües regionals o minoritàries." Revista de Llengua i Dret 37 129-151.
Abstract: The Spanish Constitution of 1978 and the Catalan Statute of Autonomy guarantee the use and protection of regional languages. In the legal arena, provision has also been made for citizens to be attended to and to testify in he official regional language of their respective autonomous communities. Nevertheless, Spanish continues to be used in a majority of situations because doing so avoids problems. The Ministry of Justice and the Generalitat (Autonomous Government) of Catalonia have publicly declared their intention to change this state of affairs and make it possible for the use of the regional languages to be an everyday occurrence. The Charter (1988) is an international convention whose objective is to protect the languages of territories located inside states having a majority language and to promote the use of the minority language at every level. Each state decides upon the level of protection and dissemination given to these languages. In the legal sphere, the Charter provides that the judge may decide if the use of one of those languages may hinder the proper administration of justice. In the case of Spain, the Charter is not relevant, since Spanish legislation envisages greater powers for the regional languages [than does the Charter]. Spain ratified the Charter in 1992, but the European Council was not notified of the ratification until 2001. Sixteen of the 44 countries of Europe have already ratified it. The remaining countries are in different phases of the ratification process. Different states show different levels of sensitivity to regional languages. Spain is one of the countries with the most advanced legislation, but in the effort to ensure a greater presence of regional languages, many questions remain unresolved.
internal-pdf://1505193508/Triadú i Vila-A-2002-Perspectiva constituciona.pdf
Triano López, Manuel. 2000. "Educación bilingüe en la Comunidad Valenciana: éxitos y fracasos." Revista de Llengua i Dret 34 117-128.
internal-pdf://4013483723/Triano López-2000-Educación bilingüe en la Com.pdf
Triano López, Manuel. 2016. "Off-campus threatening speech in the United States of America: to what extent can public schools restrict their students’ speech in the Facebook era." Revista de llengua i dret (66): 226-238. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5761114.
Abstract: This paper seeks to clarify the extent to which public-school officials in the United States can discipline their students for their off-campus expressions, with an emphasis on allegedly threatening language. The United States Supreme Court –the nation’s highest judicial body– has held that officials can restrict on-campus student speech that disrupts or interferes materially and substantially with school activities. However, the Court has not ruled on the limits of student speech originating off-campus, an important issue due to the prevalence of networking platforms –such as Facebook– in the students’ lives. Furthermore, the issue is compounded by the Court’s insufficient guidance on how to review allegedly threatening language. As a result, lower courts are grappling with the difficult task of establishing a standard to cover the many contextual variables surrounding student speech in the Facebook era. Predictably, courts have differed over which standard to apply –if any– to off-campus speech that schools deem as threatening. The paper analyzes these approaches so that officials may continue training the nation’s youth without abridging their right to free speech.
Aquesta monografia pretén aclarir en quina mesura els funcionaris de les escoles públiques dels Estats Units poden disciplinar els seus alumnes pel seu ús de la paraula fora del campus. El Tribunal Suprem dels Estats Units –la instància més alta de la judicatura— ha resolt que els funcionaris escolars poden restringir una expressió estudiantil realitzada al campus que interrompi o pertorbi considerable i substancialment les activitats escolars. Tanmateix, el Tribunal no ha dictaminat sobre els límits de l’expressió estudiantil que s’origini fora del campus, tema que ha cobrat importància a causa de la prevalença de plataformes de networking –tals com Facebook– en les vides dels alumnes. La manca de directrius orientatives per part del Tribunal sobre com examinar una expressió suposadament amenaçadora no fa sinó complicar la qüestió encara més. Com a conseqüència, els tribunals de menor instància s’enfronten a la difícil tasca d’establir una norma que cobreixi les moltes variables contextuals que giren entorn de la llibertat d’expressió estudiantil en l’era de Facebook. Com era de preveure, els tribunals han diferit respecte de la norma a aplicar –si és que cal aplicar alguna norma— respecte a l’expressió fora del campus que les escoles considerin amenaçadora. Aquest treball analitza aquests plantejaments, a fi que els funcionaris puguin continuar formant els joves de la nació, sense coartar el seu dret a la llibertat d’expressió.
Triano-López, Manuel. 2011. "The impact of English-only regulations on public-employee free speech in United States." Revista de Llengua i Dret 55: 81-103.
internal-pdf://2639189034/Triano-López-2011-The impact of English-only r.pdf
Tsitselikis, Konstantinos. 1995. "Les langues des minorités et leur statut juridique en Grèce: Les llengües de les minories i el seu estatut jurídic a Grècia." Revista de Llengua i Dret 23: 101-128.
internal-pdf://0034740864/Tsitselikis-1995-Les langues des minorités et.pdf
Tubella Casadevall, Imma. 1997. "Llengua i noves tecnologies de comunicació." Revista de Llengua i Dret 27 153-160.
internal-pdf://3516616654/Tubella Casadev-1997-Llengua i noves tecnologi.pdf
Tudela, Joan. 1993. "La llengua de l'etiquetatge a Barcelona i Brussel·les, Zuric i Montreal." Revista de Llengua i Dret 20: 95-104.
internal-pdf://2027907659/Tudela-1993-La llengua de l'etiquetatge a Barc.pdf
Tudela, Joan. 1995. "La llengua professional dels advocats." Revista de Llengua i Dret 23: 209-212.
internal-pdf://2059344231/Tudela-1995-La llengua professional dels advoc.pdf
Turull, Albert. 1997. "Aspectes legals i institucionals de la política i la planificació lingüístiques a les universitats en què és oficial la llengua catalana." Revista de Llengua i Dret 28 199-230.
internal-pdf://4146382417/Turull-1997-Aspectes legals i institucionals d.pdf
Ubach, Noemí, and Albert Fabà. 1997. "De més verdes en maduren: la situació de la llengua catalana a Santa Coloma de Gramenet." Revista de Llengua i Dret 28 255-271.
internal-pdf://2639189008/Ubach-1997-De més verdes en maduren_ la situac.pdf
Ulasiuk, Iryna. 2010. "The Language Issue in the Evolution of Ukrainian Constitutionalism." Revista de Llengua i Dret 54: 135-165.
Abstract: Ucrania ha tenido una larga historia de lenguas oficiales (no ucranianas) impuestas administrativamente por regímenes gobernantes que cambiaban a menudo. La influencia lingüística del ruso fue particularmente fuerte, y provocó que el ucraniano y otras lenguas disfrutaran de una posición inferior a la de la lengua rusa. Mientras que, en teoría, las personas pertenecientes a una minoría nacional podían confiar en un marco legal, incluso en el ámbito constitucional, con el fin de defender sus derechos lingüísticos, se podían observar, tal como es usual en muchas sociedades multilingües, diferencias importantes entre las garantías constitucionales y la realidad en Ucrania.Los desafíos históricos de la construcción de la nación y el estado en Ucrania prepararon el terreno para las actuales relaciones entre las etnias y el Estado y determinaron las principales tendencias en política lingüística, los fundamentos de la cual están establecidos en la Constitución ucraniana de 1996.Este artículo pone de relieve algunos aspectos de la posición de la lengua estatal y las lenguas minoritarias en el desarrollo constitucional del Estado ucraniano antes y después de su independencia.
Ukraine has had a long history of various official (non-Ukrainian) languages which were administratively imposed by the frequently changing governing regimes. The Russian linguistic influence was particularly strong with the result that the Ukrainian and other languages enjoyed a position inferior to that of the Russian language. While theoretically persons belonging to a national minority could rely on a legal framework, including at the constitutional level, in order to defend their language rights, it is observable that as is usual in many multilingual societies, important differences were noticeable between constitutional guarantees and reality in Ukraine.The historical challenges of nation and state building in Ukraine set the stage for current state-ethnic relations in Ukraine, and determined the main trends in language policy. The foundations of the language policy are laid down in the 1996 Constitution of Ukraine.This paper highlights some aspects of the position of the state language and minority languages in the constitutional development of the Ukrainian state before and after its independence.
internal-pdf://3006968050/Ulasiuk-2010-The Language Issue in the Evoluti.pdf
Unamuno, Virginia, and Sergi Vilaró. 2002. "V Simposi Internacional de Llengües Europees i Legislacions: els enclavaments lingüístics a la Unió Europea. Problemàtiques jurídiques i legislatives. Perspectives." Revista de Llengua i Dret 38
Abstract: The object of this paper is to analyze the situation of Catalan in the administration of justice in the Balearic Islands. To this end, the author examines the set of rules regulating the use of the two official languages in this domain and the standardization of Catalan. This set of standards is made up of the Constitution, the Statute of Autonomy, the Language Standardization Act, the Judiciary Act and the European Charter for Regional or Minority Languages. The author concludes that the status derived from Article 231 of the Judiciary Act with respect to Catalan is halfway between that of an official government language and a foreign language. This is so because public servants do not have the obligation to be familiar with Catalan, citizens can assert their lack of knowledge of the language and proceedings in Catalan within the government itself are supposed to be translated. All of this contradicts the provisions of the Statute of Autonomy and the European Charter for Regional or Minority Languages. Normalization is an unresolved issue in this administration in this autonomous community, and an improvement of the situation may be achieved through the removal of those obstacles that prevent the citizenry from exercising their linguistic rights. Advancement may also come about through legislative reforms, chief among which would be requiring judges, magistrates and other public servants working for the judiciary to have a knowledge of the autochthonous languages of each autonomous community.
internal-pdf://1101513854/Unamuno-2002-V Simposi Internacional de Llengü.pdf
Urrutia Badiola, Andrés M. 2017. "El règim de cooficialitat lingüística del nou dret civil basc." Revista de llengua i dret (67): 167-185. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6043516.
Abstract: La Llei 5/2015, de 25 de juny, del Dret Civil Basc ha suposat una nova concepció del dret civil basc, quant a la seva aplicació territorial i personal, per mitjà de la seva extensió, a través del veïnatge civil basc, a tots els habitants de la Comunitat Autònoma del País Basc. Una singularitat d'aquesta llei és l'article 7, que recull el lligam entre dret civil basc i cooficialitat lingüística i crea un espai propi per a la utilització de la llengua basca en els actes i contractes regulats en aquesta llei i en la documentació pública que els materialitza. Tot això completa algunes de les llacunes existents en el camp de la legislació lingüística vigent al País Basc. Per conèixer l'eficàcia d'aquest nou article 7, es realitza un estudi sistemàtic de la seva dicció, que porta a obtenir unes conclusions que superen el que és purament territori basc i enllacen amb la problemàtica lingüística del certificat successori europeu, nou títol successori que obre perspectives diferents a les fins avui conegudes, tant en l'aplicació del dret civil basc com en la utilització de l'eusquera en l'elaboració i expedició d'aquest.
Urrutia, Iñigo. 2004. "Régimen jurídico de las lenguas y reconocimiento de la diversidad lingüística en el Tratado por el que se establece una Constitución para Europa " Revista de Llengua i Dret 42 231-273.
Abstract: 1. Introducción 2. Bases jurídicas del régimen lingüístico 3. Política lingüística de la Unión Europea y lenguas regionales o minoritarias 4. Reconocimiento de la diversidad lingüística
L¿àmbit territorial de la Unió Europea és format per un univers lingüístic ric i divers que no s¿esgota en les ¿llengües d¿Estat¿. L¿existència del fet multilingüeés una característica definitòria d¿Europa i ha de ser-ho també del seu model d¿articulació política, en evolució constant. Això no obstant, fins avui, el règim d¿ús oficial de les llengües ha quedat limitat a les ¿llengües d¿Estat¿ i s¿ha basat en una concepció de monolingüisme estatal que ha produït un primer nivell d¿escalonament entre les llengües d¿Europa. Això ha afectat la mateixa diversitat lingüística europea. El Projecte de tractat pel qual s¿estableix una Constitució per a Europa conté diverses referències relatives a les llengües, que es poden agrupar en dos grans blocs. D¿una banda, les referents a l¿estatus constitucional de les llengües i, de l¿altra, les relacionades amb el reconeixement de la diversitat lingüística europea. Ambdues qüestions són objecte d¿atenció en l¿article. En analitzar el règim jurídic de les llengües contingut en el Projecte de tractat constitucional vam observar que no es basa en el concepte d¿oficialitat lingüística. La regulació lingüística continguda en el Projecte de tractat constitucional es caracteritza pel seu caràcter limitat. El règim lingüístic constitucional es basa en el concepte llengües de la Constitució però l¿estatus d¿oficialitat de les llengües no es regula en aquesta norma. La Constitució europea es limita a declarar drets lingüístics d¿ús dels ciutadans europeus respecte de les «llengües de la Constitució» i remet la regulació del règim d¿oficialitat lingüística en favor del Consell, que podrà fixar-lo i modificar-lo per unanimitat. Es tracta d¿una reserva de regulació caracteritzada pel seu ampli abast. A la fase final del procés negociador s¿introduiria un segon nivell de reconeixement constitucional de les llengües vinculat a les llengües que són oficials en els estats membres (català, euskera, gallec, etc.) però excloent-les del dret de petició. Un tertium genus entre les llengües beneficiàries dels drets lingüístics reconeguts per la Constitució i aquelles altres llengües a les quals no es reconeix cap estatus en l¿àmbit institucional europeu. L¿opera-tivitat jurídica d¿aquest segon pla intermedi dependrà del desplegament normatiu,és a dir, de la cabuda que es pugui concedir a aquestes llengües en una futura reforma del règim lingüístic institucional. Posteriorment, es reflexiona sobre la política lingüística de la Unió Europea amb relació a les llengües regionals o minoritàries i es conclou que la Unió no ha actuat seguint pautes definides de política lingüística en topar-se, en l¿e- xercici de les seves competències, amb les llengües regionals o minoritàries (o amb legislacions internes relatives a exigències lingüístiques). Ha estat el Tribunal de Justícia el que ha provat de donar solució, cas per cas, als conflictes plantejats entre les llibertats comunitàries i les mesures normatives protectores de les llengües. Una tasca que ha donat com a resultat una certa delimitació lingüística, per via jurisprudencial, de les llibertats comunitàries. L¿article conclou reflexionant sobre l¿abast jurídic del reconeixement de la diversitat lingüística europea referit a l¿article II-82 de la Constitució europea, així com sobre les eventuals mesures d¿implantació del precepte que poguessin integrar la definició d¿una vertadera política lingüística europea respecte de les llengües regionals o minoritàries, que fins avui no ha estat definida.
internal-pdf://0040610524/Urrutia-2004-Régimen jurídico de las lenguas y.pdf
Urrutia Libarona, Iñigo. 1999. "Apuntes jurídicos sobre el paisaje lingüístico en Euskal Herria." Revista de Llengua i Dret 31 125-182.
internal-pdf://0501772882/Urrutia Libaron-1999-Apuntes jurídicos sobre e.pdf
Urrutia Libarona, Iñigo. 2004. "Régimen jurídico de las lenguas y reconocimiento de la diversidad lingüística en el Tratado por el que se establece una Constitución para Europa." Revista de Llengua i Dret 42 231-273.
Abstract: 1. Introducción 2. Bases jurídicas del régimen lingüístico 3. Política lingüística de la Unión Europea y lenguas regionales o minoritarias 4. Reconocimiento de la diversidad lingüística
L¿àmbit territorial de la Unió Europea és format per un univers lingüístic ric i divers que no s¿esgota en les ¿llengües d¿Estat¿. L¿existència del fet multilingüeés una característica definitòria d¿Europa i ha de ser-ho també del seu model d¿articulació política, en evolució constant. Això no obstant, fins avui, el règim d¿ús oficial de les llengües ha quedat limitat a les ¿llengües d¿Estat¿ i s¿ha basat en una concepció de monolingüisme estatal que ha produït un primer nivell d¿escalonament entre les llengües d¿Europa. Això ha afectat la mateixa diversitat lingüística europea. El Projecte de tractat pel qual s¿estableix una Constitució per a Europa conté diverses referències relatives a les llengües, que es poden agrupar en dos grans blocs. D¿una banda, les referents a l¿estatus constitucional de les llengües i, de l¿altra, les relacionades amb el reconeixement de la diversitat lingüística europea. Ambdues qüestions són objecte d¿atenció en l¿article. En analitzar el règim jurídic de les llengües contingut en el Projecte de tractat constitucional vam observar que no es basa en el concepte d¿oficialitat lingüística. La regulació lingüística continguda en el Projecte de tractat constitucional es caracteritza pel seu caràcter limitat. El règim lingüístic constitucional es basa en el concepte llengües de la Constitució però l¿estatus d¿oficialitat de les llengües no es regula en aquesta norma. La Constitució europea es limita a declarar drets lingüístics d¿ús dels ciutadans europeus respecte de les «llengües de la Constitució» i remet la regulació del règim d¿oficialitat lingüística en favor del Consell, que podrà fixar-lo i modificar-lo per unanimitat. Es tracta d¿una reserva de regulació caracteritzada pel seu ampli abast. A la fase final del procés negociador s¿introduiria un segon nivell de reconeixement constitucional de les llengües vinculat a les llengües que són oficials en els estats membres (català, euskera, gallec, etc.) però excloent-les del dret de petició. Un tertium genus entre les llengües beneficiàries dels drets lingüístics reconeguts per la Constitució i aquelles altres llengües a les quals no es reconeix cap estatus en l¿àmbit institucional europeu. L¿opera-tivitat jurídica d¿aquest segon pla intermedi dependrà del desplegament normatiu,és a dir, de la cabuda que es pugui concedir a aquestes llengües en una futura reforma del règim lingüístic institucional. Posteriorment, es reflexiona sobre la política lingüística de la Unió Europea amb relació a les llengües regionals o minoritàries i es conclou que la Unió no ha actuat seguint pautes definides de política lingüística en topar-se, en l¿e- xercici de les seves competències, amb les llengües regionals o minoritàries (o amb legislacions internes relatives a exigències lingüístiques). Ha estat el Tribunal de Justícia el que ha provat de donar solució, cas per cas, als conflictes plantejats entre les llibertats comunitàries i les mesures normatives protectores de les llengües. Una tasca que ha donat com a resultat una certa delimitació lingüística, per via jurisprudencial, de les llibertats comunitàries. L¿article conclou reflexionant sobre l¿abast jurídic del reconeixement de la diversitat lingüística europea referit a l¿article II-82 de la Constitució europea, així com sobre les eventuals mesures d¿implantació del precepte que poguessin integrar la definició d¿una vertadera política lingüística europea respecte de les llengües regionals o minoritàries, que fins avui no ha estat definida.
internal-pdf://0076065818/Urrutia Libaron-2004-Régimen jurídico de las l.pdf
Urrutia Libarona, Iñigo. 2006. "Lengua y derecho a la educación en la Comunidad Autónoma del País Vasco: reflexiones jurídicas sobre el tránsito hacia un nuevo modelo." Revista de Llengua i Dret 46: 279-316.
internal-pdf://3439037734/Urrutia Libaron-2006-Lengua y derecho a la edu.pdf
Urrutia Libarona, Iñigo. 2019. "Crònica legislativa del País Basc. Any 2018.: "Espais per a l'ús principal de l'euskera"." Revista de llengua i dret (71): 285-298. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6958079.
Abstract: El treball recull les novetats jurisprudencials i normatives relatives al règim jurídic d'ús de l'euskera a Euskadi, produïdes el 2018.
Urrutia Libarona, Iñigo. 2019. "Balanç de la legislació i la jurisprudència d'Euskadi 1979-2019." Revista de llengua i dret (72): 216-242. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=7195311.
Abstract: El treball resumeix i comenta el model de normalització lingüística desenvolupat a la comunitat autònoma d'Euskadi en els últims quaranta anys. A partir de la declaració d'oficialitat de l'euskera, juntament amb el castellà, s'ha desplegat un sistema de separació lingüística, amb reconeixement de drets lingüístics simètrics respecte d'una i altra llengua oficial. El model ha suposat importants avanços, encara que també suggereix qüestions sobre les quals cal reflexionar des de la perspectiva d'una societat basca de futur que avanci cap a cotes més elevades d'integració lingüística.
internal-pdf://1654435769/Urrutia Libaron-2019-Balanç de la legislació i.pdf
Vaamonde Fernández, José Manuel. 2003. "Cooficialidad lingüística: un reto posible." Revista de Llengua i Dret 39 53-100.
Abstract: Twenty-five years into our Constitution, language continues to be a sensitive issue. The series of episodes that have been generated because of language, far from being settled and resolved, are a commonplace occurrence. They enjoy a degree of transcendency and repercussion in the public domain that is lacking in other matters that are quietly resolved every day in the courts. Nevertheless, I believe that the number of people who consider the coexistence of various languages in one territory a cause for confrontation is on the decline. Rather, language coexistence is accepted as an enriching phenomenon derived from a multiplicity of unique social characteristics. The constitutional framework we established to link territory with language was not, and is not, the only possible solution. It is simply the solution that a majority of us chose at a specific historical point in time. Future generations shall accept it or modify it, just as we have done. The regulation of language is built on the foundation of one official language, Spanish, for the entire state, and other coofficial languages covering a smaller area, as determined by their respective statutes of autonomy. The duty to have a knowledge of Spanish is advocated, something that does not occur with the other coofficial languages. However, as we shall see, that duty is not absolute, nor is that authority what it appears to be. The official character of the language is linked to a decision made by the legislature, independently of its reality and weight as a social phenomenon, and is not limited exclusively to the relations of individuals with public authorities. Rather, it is supposed to allow for language to be used as a means of access to all sorts of dynamic expression (news, cinema, theatre, radio, television, etc.). This leads us to wonder whether and to what extent the government will be able to intervene to guarantee this access in those areas where the private sector is absent. Today, public authorities (any public authority established in a territory having a coofficial language regime) can no longer cite a lack of human or material resources as a reason for non-compliance. They must fully guarantee language pluralism by combining the right to the actual exercise of a language with the right to have equal access to the civil service. Promoting a knowledge of a coofficial language among authorities and civil servants, or requiring authorities and civil servants to have such knowledge depends on the specific job in question. However, it is necessary to go one step further, and not link the knowledge of the language to the position, but rather to the choice of the person using the services of the administrative authority. In the teaching field, we must highlight three aspects that correspond to the autonomous communities that cannot be taken away by the central government: the teaching of the autochthonous language, the autochthonous language as a common language, and a schedule of exemptions for both. The justice system deserves special mention. Undoubtedly, this is the branch of government that is proving to be most impermeable to the coofficial use of language. If you allow me the turn of phrase, "a certain amount of stage fright" prevents the users of the justice system from freely exercising their language rights. Lawyers, experts, civil servants, judges and magistrates, whether it be out of convenience, lack of proper training or other reasons that will be set forth, end up using the language in which they have the greatest mastery, the language in which they received their legal training. There is a right to use the autochthonous language and the legal machinery has the duty to lend itself to those exercising such a right. If all the parties agreed to use the autochthonous language as a common language for legal proceedings, and it became necessary to use Spanish because the members of the court did not understand or have sufficient mastery of the autochthonous language, this would not be in accordance with the principle of coofficial status. Nor c n a trial be held in Spanish because it is argued that a party¿s lack of knowledge of the language of the autonomous region amounts to a state of defenselessness; the two have nothing to do with each other.
internal-pdf://2039723614/Vaamonde Fernán-2003-Cooficialidad lingüística.pdf
Vacca, Alessia. 2010. "A Comparative Approach between the Council of Europe Treaties and the European Union Framework in the Legal Protection of Minority Languages." Revista de Llengua i Dret 53: 111-136.
Abstract: Este artículo se centra en la comparación de la normativa de la Unión Europea y la del Consejo de Europa en el campo de la protección de las lenguas minoritarias y estudia la relación entre los dos sistemas. El Consejo de Europa ha tenido un papel muy importante en la protección de las lenguas minoritarias, con la creación de dos tratados relevantes: la Carta europea de las lenguas regionales o minoritarias en 1992 y la Convención marco para la protección de las minorías nacionales en 1995; ambos tratados contienen numerosas cláusulas detalladas relativas a las lenguas minoritarias. No todos los países, incluso de la Unión Europea, han ratificado estos tratados. Doce de los veintisiete países de la UE no han ratificado la Carta europea de las lenguas regionales o minoritarias.La Unión Europea apoya el multilingüismo porque quiere conseguir la unidad conservando la diversidad. La Comunidad Europea ha dado pasos importantes respecto a las lenguas minoritarias, especialmente en forma de resoluciones del Parlamento Europeo. La Comisión Europea, con el apoyo del Parlamento Europeo, ha tramitado ayudas financieras para las lenguas que no son oficiales. El respeto a las minorías es un prerrequisito para la adhesión de nuevos estados a la UE. La Carta de los derechos fundamentales de la Unión Europea, aprobada en Niza el 7 de diciembre de 2000, contiene los artículos 21 y 22, relativos a este tema. El Tratado de Lisboa contiene una remisión a la Carta de los derechos fundamentales de la Unión Europea, que, en consecuencia, se convierte en legalmente vinculante de acuerdo con el Tratado de Lisboa desde diciembre de 2009. La Carta puede abrir el camino para apelar al Tribunal de Justicia de la Unión Europea (TJUE) en casos de discriminación por razones de lengua y dependerá de la orientación de los jueces del TJUE realizar una interpretación sin una base legal fuerte.
This article focuses on the comparison between European Union Law and Council of Europe Law in the field of the protection of minority languages and looks at the relationships between the two systems. The Council of Europe has been very important in the protection of minority languages, having created two treaties of particular relevance: the European Charter for Regional or Minority Languages in 1992 and the Framework Convention for the Protection of National Minorities in 1995; both treaties contain many detailed provisions relating to minority languages. Not all countries, even of the European Union, have ratified these treaties. 12 out of 27 EU countries did not ratify the European Charter for Regional or Minority Languages.The European Union supports multilingualism because it wants to achieve unity while maintaining diversity. Important steps, with respect to minority languages, were taken in the European Community, notably in the form of European Parliament Resolutions. The European Commission, with the support of the European Parliament, arranged financial support to help languages which are not official. The respect of minorities is a prerequisite for the adhesion of further states to the EU. The Charter of Fundamental Rights of the European Union approved in Nice the 7th December 2000 contains art. 21 and art. 22 related to this topic. The Treaty of Lisbon makes a cross reference to the Charter of Fundamental Rights of the European Union which is, consequently, legally binding under the Treaty of Lisbon since December 2009. The Charter could give ground for appeal to the European Court of Justice in cases of discrimination on the grounds of language. All depends on the orientation of ECJ and judges' opinion to make a statement without strong legal basis.
internal-pdf://0943947723/Vacca-2010-A Comparative Approach between the.pdf
Vacca, Alessia. 2013. "Protection of Minority Languages in the UK Public Administrtion: A Comparative Study of Wales and Scotland." Revista de Llengua i Dret 60: 50-90.
Abstract: This article studies the legislation of Wales and Scotland regarding the protection of minority languages (Welsh for Wales and Scottish Gaelic and Scots for Scotland), in particular: the Welsh Language Act 1993, the Welsh Language (Wales) Measure 2011 and the Gaelic Language (Scotland) Act 2005. The most obvious difference between Welsh and Gaelic is the percentage of people which speak the languages: about 20% for Welsh and 1.2% for Gaelic. In these circumstances, it is not surprising that there will generally be different levels of provision of services in the minority language. Welsh and Scottish Gaelic are protected under Part III of the European Charter for Regional or Minority Languages. With regard to domestic protection, in Wales the legislation (Welsh Language Act 1993) was stronger than in Scotland even before the Welsh Language Measure 2011. This article focused especially on the use of Welsh and Scottish Gaelic in the Public Administration of Wales and Scotland under the linguistic legislation under force.
internal-pdf://2044897730/Vacca-2013-Protection of Minority Languages in.pdf
Vacca, Alessia. 2013. "Welsh Language (Wales) Measure 2011, Use of Welsh in the Public Administration: A Step Forward?" Revista de Llengua i Dret 59: 131-138.
internal-pdf://1927495983/Vacca-2013-Welsh Language (Wales) Measure 2011.pdf
Vacca, Alessia. 2014. "La protecció de les llengües minoritàries a l'Administració pública d'Irlanda del Nord: la legislació lingüística a favor de l'irlandès i de l'escocès de l'Ulster. Quines llengües són les protegides? Quan seran protegides?" Revista de llengua i dret (62): 49-72. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=4902996.
Abstract: L'ús de llengües minoritàries a l'Administració pública té un alt valor simbòlic i, per tant, això pot facilitar que l'estatus dels idiomes afectats millori. Aquest article se centra en l'anàlisi de l'ús de les llengües minoritàries a l'Administració pública d'Irlanda del Nord. Inclou una breu història del paper que han exercit aquests idiomes al país i un examen de la seva situació demogràfica (els censos de 2001 i 2011), abans d'abordar els compromisos i la legislació internacionals, la posada en marxa de la legislació (determinada principalment pels informes estatals sobre les obligacions internacionals pertinents) i les propostes d'una futura legislació respecte de la protecció de l'irlandès i de l'escocès de l'Ulster a Irlanda del Nord.L'idioma irlandès és una llengua celta que històricament s'ha parlat a Irlanda. Moltes persones a Irlanda del Nord la consideren una part molt important del seu patrimoni cultural. Segons el cens de 2001, l'irlandès el parla el 10,4% de la població d'Irlanda del Nord i es va calcular (al cens de 2001 no hi havia preguntes sobre l'escocès de l'Ulster, que van ser introduïdes per primera vegada al cens de 2011) que l'escocès de l'Ulster, l'altre idioma parlat a Irlanda del Nord, a part de l'anglès i de l'irlandès, el parlava un 2% de la població. De fet, segons el cens de 2011, el nombre de persones amb algun coneixement d'irlandès i d'escocès de l'Ulster és semblant. Un 8,08% de la població d'Irlanda del Nord es pot comunicar en l?escocès de l'Ulster i el 10,65% té coneixements d'irlandès. És sorprenent que no hi hagi una enorme diferència entre els dos percentatges.La Llei d'Irlanda del Nord de 1998 va atorgar a l'Assemblea d'Irlanda del Nord unes competències legislatives per a la majoria de les polítiques que són pertinents per a la protecció de l'irlandès i de l'escocès de l'Ulster. No obstant això, parlant a grans trets, aquestes competències no s'han fet valer, per culpa, en gran part, de la naturalesa altament discutida de la llengua a Irlanda del Nord, i al punt mort al qual s'ha arribat entre els partits nacionalistes, que dispensen un ampli suport a les accions legislatives encaminades a protegir l'irlandès, i als partits unionistes, que s'oposen a aquestes mesures i invoquen la protecció de l'escocès de l'Ulster. La societat nord-irlandesa està dividida. I hi ha estereotips que no han permès gaudir de l'herència lingüística d'Irlanda del Nord. Aquest article se centra, doncs, especialment, en l'ús de l'irlandès i de l'escocès de l'Ulster a l'Administració pública d'Irlanda del Nord.
Vacca, Alessia. 2016. "The italian constitution, constitutional court judgments and the distribution of competences on minority languages." Revista de llengua i dret (65): 149-158. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5551804.
Abstract: The first part of this paper examines the Italian Constitution (Article 6) and the distribution of competences between the Italian State and Regions (Article 117) regarding minority languages before and after the 2001 Constitutional Reform (Constitutional Law 3 of 2001).The paper examines some Italian Constitutional Court judgments on minority languages to show how they were of paramount importance in developing legislation in this area.In the second part, the paper narrows its focus to Italian Constitutional Court Judgment 159 of 2009.Then it looks at the “Renzi Boschi” Constitutional Reform Bill and the distribution of competences regarding minority languages under this recent constitutional reform, which is not in force at the moment because it has to be approved by a referendum.
La primera part de l’article examina la Constitució italiana (art. 6) i la distribució de competències entre l’estat italià i les regions (art. 117) pel que fa a les llengües minoritàries abans i després de la reforma constitucional del 2001 (Llei constitucional núm. 3, de 2001).L’article examina algunes sentències del Tribunal Constitucional italià sobre les llengües minoritàries per mostrar com van tenir una importància primordial per al desenvolupament de la legislació en aquest sector.A la segona part, l’article posa el focus en la sentència del Tribunal Constitucional núm. 159, de 2009.Després es veu el projecte de reforma constitucional “Renzi Boschi” i la distribució de competències en relació amb les llengües minoritàries sota aquesta reforma constitucional recent, que de moment encara no està en vigor, ja que s’ha de sotmetre a referèndum.
Valero Garcés, Carmen. 2019. "Training public service interpreters and translators: Facing challenges." Revista de Llengua i Dret 71: 88-105.
internal-pdf://0628174648/Valero Garcés-2019-Training public service int.pdf
Valero, Maite. 1989. "La interpretación en los organismos internacionales." Revista de Llengua i Dret 13 71-74.
internal-pdf://2273885582/Valero-1989-La interpretación en los organismo.pdf
Vallès i Elizalde, Ana. 2007. "Resolucions judicials i qualitat lingüística." Revista de Llengua i Dret 48: 37-58.
Abstract: El lenguaje judicial en catalán ha experimentado una transformación considerable en los últimos quince años. Esta transformación se puede concretar en dos aspectos: el aumento de la presencia de la lengua catalana en los juzgados y la mejora progresiva de la calidad lingüística de los textos judiciales en catalán. El objetivo de este trabajo es analizar la calidad lingüística de una muestra representativa de resoluciones judiciales, concretamente la sentencia y el auto, con el ánimo constructivo de analizar, por una parte, hasta qué punto han sido permeables al modelo de lenguaje judicial que se ha ofrecido y, por otra, cuáles son los aspectos textuales, terminológicos y discursivos más resistentes a ser adoptados en un ámbito, el del derecho, en qué la formación académica ha sido durante muchos años casi exclusivamente en lengua castellana. En este sentido, los aspectos que se valoran desde el punto de vista de la calidad lingüística son la adecuación a una estructura formal que define el tipo de documento, la precisión en la terminología y la fraseología y la adopción de unos criterios de estilo de redacción jurídica, que en la mayoría de casos se concretan en construcciones sintácticas determinadas.
Legal language in Catalan has undergone a considerable transformation over the last 15 years. Two aspects bring this transformation into sharp focus: the increasing presence of Catalan in the court system and the progressive improvement of the writing in legal texts in Catalan. The objective of this paper is to provide a constructive analysis of the quality of the language in a representative sampling of legal rulings, specifically sentences and interlocutory, from two perspectives: 1) the extent to which these documents have been open to the model of legal language that has been offered; and 2) the textual, terminological and discursive aspects that are most resistent to adoption in an area, law, where academic training has been almost exclusively in Spanish for years. In this sense, from a language quality perspective, the aspects that are highly valued are the adaptation to a formal structure defining the type of document, precision in terminology and phraseology and the adoption of style criteria for legal composition, which in most cases take the form of specific syntactic constructions.
internal-pdf://3535875156/Vallès i Elizal-2007-Resolucions judicials i q.pdf
Vallverdú, Francesc. 1988. "Sobre els models de normalització lingüística: una aproximació jurídico-política." Revista de Llengua i Dret 11: 229-239.
internal-pdf://4005987928/Vallverdú-1988-Sobre els models de normalitzac.pdf
Vallverdú i Canes, Francesc. 1983. "Comentaris al projecte de Llei sobre principis harmonitzadors de maig de 1981." Revista de Llengua i Dret 1 89-95.
internal-pdf://0076065784/Vallverdú i Can-1983-Comentaris al projecte de.pdf
Varela García, Carlos. 1998. "Multilinguismo e xustiza." Revista de Llengua i Dret 30
internal-pdf://3617318092/Varela García-1998-Multilinguismo e xustiza.pdf
Varela García, Carlos. 1998. "Multilingüisme i justícia." Revista de Llengua i Dret (30): 95-103.
Vargas-Urpí, Mireia. 2012. "Els continguts jurídics del web d'acollida de la Generalitat de Catalunya: estudi comparatiu de les versions catalana, anglesa i xinesa." Revista de Llengua i Dret 57: 71-94.
internal-pdf://2442186182/Vargas-Urpí-2012-Els continguts jurídics del w.pdf
Vázquez, Mercè, Antoni Oliver González, and Georgina Ubide. 2018. "La terminologia jurídica del IATE en català." Revista de Llengua i Dret (69): 139-153.
Abstract: Les institucions europees elaboren una gran diversitat de lleis i documentació que pertanyen a diferents àmbits de coneixement i que són traduïdes a totes les llengües oficials de la Unió Europea. Aquest conjunt de lleis i disposicions constitueix el cabal comunitari (acquis communautaire) i conté el conjunt del dret comunitari vigent. La terminologia que és present en el cabal comunitari es troba recollida en la base de dades terminològica multilingüe IATE (InterActive Terminology for Europe). Actualment les lleis i la documentació que constitueixen el cabal comunitari no estan disponibles en llengua catalana i, en conseqüència, la terminologia corresponent tampoc no forma part de la base de dades terminològica IATE. Per a disposar del recull més ampli possible de terminologia jurídica present en el IATE en llengua catalana aprofitant repertoris terminològics existents, en aquest article presentem un mètode de treball que permet seleccionar la terminologia jurídica present en el IATE i localitzar de manera automàtica els corresponents equivalents de traducció en català. Els resultats obtinguts confirmen que l'aprofitament de recursos terminològics ja disponibles permet completar la base de dades IATE amb les corresponents denominacions en llengua catalana de manera ràpida i eficaç. Amb aquest mètode de treball s'obre la possibilitat de crear nous repertoris terminològics en llengua catalana que serveixin per a completar els diferents àmbits temàtics del IATE i que puguin estar a disposició d'especialistes, traductors, correctors i usuaris de la llengua en general.
Vázquez y del Árbol, Esther Inmaculada. 2014. "Binomis, trinomis i tetranomis quasi sinònims en els poders notarials digitals britànics i nord-americans: anàlisi i proposta de traducció." Revista de Llengua i Dret (61): 26-46.
Abstract: A lo largo de nuestra experiencia traductora, investigadora y docente, hemos descubierto que los poderes notariales son los documentos jurídicos con el mayor índice de binomios, trinomios y tetranomios. Estos representan un obstáculo fundamental para la comprensión y traducción de cualquier tipo de documentación jurídica, especialmente en el caso de las expresiones (cuasi) sinónimas. Asimismo, la mayoría de ellos no figura en diccionarios especializados, y, cuando lo hacen van acompañados de traducciones excesivamente literales.Por todas estas razones, la presente investigación se centra en el análisis y clasificación de binomios, trinomios y tetranomios ingleses extraídos de un corpus jurídico compuesto por 100 poderes notariales en formato digital (CDRom): 25 norteamericanos, 25 válidos en Inglaterra y Gales, 25 escoceses y 25 válidos en Irlanda del Norte. A su vez, propondremos la traducción y simplificación de estas expresiones, partiendo de los procedimientos de traducción más pertinentes y útiles para realizar su traducción desde el punto de vista profesional.
internal-pdf://2053999889/Vázquez y del Á-2014-Binomis, trinomis i tetra.pdf
Ventura i Subirats, Jordi. 1993. "El coneixement de l'hebreu entre els conversos valencians del segle XV." Revista de Llengua i Dret 20: 7-48.
internal-pdf://3692101143/Ventura i Subir-1993-El coneixement de l'hebre.pdf
Ventura Subirats, Jordi. 1991. "Sobre el llenguatge econòmic, legal i social als documents processals de finals del segle XV." Revista de Llengua i Dret 15: 43-62.
internal-pdf://3182432920/Ventura Subirat-1991-Sobre el llenguatge econò.pdf
Vernet i Llobet, Jaume. 1990. "Tribunal Constitucional." Revista de Llengua i Dret 14: 415-422.
Vernet i Llobet, Jaume. 1990. "Tribunal Suprem." Revista de Llengua i Dret 14: 422-425.
Vernet i Llobet, Jaume. 1991. "Tribunal Suprem." Revista de Llengua i Dret 15: 207-212.
Vernet i Llobet, Jaume. 1991. "Tribunal Constitucional." Revista de Llengua i Dret 16: 305-313.
Vernet i Llobet, Jaume. 1991. "Tribunal Suprem." Revista de Llengua i Dret 16: 313-319.
Vernet i Llobet, Jaume. 1992. "La valoració dels coneixements de llengua catalana en l´accés a la funció pública local." Revista de Llengua i Dret 17: 99-148.
internal-pdf://1943003480/Vernet i Llobet-1992-La valoració dels coneixe.pdf
Vernet i Llobet, Jaume. 1992. "El Tribunal Constitucional avala l´exigència de la capacitació lingüística per accedir a la funció pública de les comunitats autònomes amb dues llengües oficials. Comentari a la STC 46/1991, de 28 de febrer." Revista de Llengua i Dret 17: 87-98.
internal-pdf://1336092609/Vernet i Llobet-1992-El Tribunal Constituciona.pdf
Vernet i Llobet, Jaume. 1992. "La regulació del plurilingüisme a l'Administració espanyola (1977-1990)." Revista de Llengua i Dret 18: 155-179.
internal-pdf://3264626230/Vernet i Llobet-1992-La regulació del plurilin.pdf
Vernet i Llobet, Jaume, and Anna M Pla. 2004. "La llengua catalana i un nou Estatut d’autonomia per a Catalunya." Revista de Llengua i Dret 41 141-174.
Abstract: El artículo propone un análisis de las diferentes propuestas de reforma de Estatuto de autonomía de Cataluña de incidencia en materia lingüística. En consecuencia esboza las principales cuestiones que planean en el debate político y parlamentario. Para un amplio sector del arco parlamentario catalán, el tratamiento que recibe la lengua en el Estatuto debería ser revisado. Diferentes partidos políticos representados en el Parlament de Cataluña (ciu, erc, psc-cpc y icv) han presentado propuestas de mejora del Estatuto de autonomía que se proyectan en el ámbito juridicolingüístico para mejorar su redacción, blindar los éxitos alcanzados por la legislación, petrificar las decisiones del Tribunal Constitucional favorables a la extensión del conocimiento y de los usos de la lengua catalana y occitana. Formalmente, el artículo se estructura en tres partes; la primera describe el contenido y el alcance del debate sobre el incremento de autogobierno de Cataluña en materia lingüística. Identifica cuáles son las propuestas de los expertos que han comparecido ante Comisión de Estudio parlamentaria para la profundización del autogobierno y avanza los postulados que figuran en las iniciativas suscritas por los partidos catalanes en este ámbito. El estudio de estas iniciativas partidistas se analiza en la segunda parte del artículo, donde se estudia el contenido de las diferentes propuestas de los partidos para modificar el marco estatutario actualmente vigente. El objetivo compartido por todas las propuestas se centra en garantizar, en sede estatutaria, una plena normalización de la lengua catalana, teniendo en cuenta la dimensión identitaria, simbólica y cultural del idioma. A partir de esta base, los partidos plantean diferentes medidas, algunas de las cuales no son nuevas. En ciertos casos, las propuestas lingüísticas que constan en los proyectos estudiados ya figuraban en la agenda política de las formaciones desde hace años, algunas incluso quedaron en discusión en los trabajos parlamentarios del Estatut vigente, en 1979. Un análisis de los programas electorales y un repaso de los trabajos parlamentarios de los partidos permite concluir que parte de las propuestas que se formulan en ciertos documentos ya se habían planteado y debatido tiempo atrás. Por último, se estudia la oportunidad, el procedimiento y los puntos comunes de las modificaciones estatutarias propuestas. Un estudio comparado del conjunto de propuestas permite concluir que existe un catálogo de temas compartidos por los diferentes proyectos, en los que se constata un amplio consenso favorable a su modificación. Entre estas cuestiones destaca la concerniente a la inclusión específica de la lengua como materia competencial; el reconocimiento del plurilingüismo en los ámbitos estatal, comunitario europeo e internacional; la definición del contenido y alcance de los estatutos de lengua propia y lengua oficial en Cataluña o la propuesta de garantizar, vía estatutaria, la oficialidad de la lengua aranesa en el Valle de Arán.
internal-pdf://2860117054/Vernet i Llobet-2004-La llengua catalana i un.pdf
Vernet i Llobet, Jaume, and Eva Pons i Parera. 1992. "Tribunal Constitucional." Revista de Llengua i Dret 18: 363-364.
Vernet i Llobet, Jaume, and Eva Pons i Parera. 1992. "Tribunal Suprem i Direcció General de Registres i Notariat." Revista de Llengua i Dret 18: 364-372.
Vernet i Llobet, Jaume, and Eva Pons i Parera. 1992. "Tribunal Suprem i Direcció General de Registres i Notariat." Revista de Llengua i Dret 17: 380-393.
Vernet i Llobet, Jaume, and Eva Pons i Parera. 1992. "Tribunal Constitucional." Revista de Llengua i Dret 17: 371-380.
Vernet i Llobet, Jaume, and Eva Pons i Parera. 1993. "Tribunal Suprem i Direcció General de Registres i Notariat." Revista de Llengua i Dret 20: 219-232.
Vernet i Llobet, Jaume, and Eva Pons i Parera. 1993. "Tribunal Constitucional." Revista de Llengua i Dret 20: 219.
Vernet i Llobet, Jaume, and Eva Pons i Parera. 1993. "Tribunal Suprem i Direcció General dels Registres i Notariat." Revista de Llengua i Dret 19: 225-261.
Vernet i Llobet, Jaume, and Eva Pons i Parera. 1993. "Tribunal Constitucional." Revista de Llengua i Dret 19: 251-254.
Vernet i Llobet, Jaume, and Eva Pons i Parera. 1994. "Tribunal Suprem i Direcció General de Registres i Notariat." Revista de Llengua i Dret 22: 281-287.
Vernet i Llobet, Jaume, and Eva Pons i Parera. 1994. "Tribunal Constitucional." Revista de Llengua i Dret 21: 167-173.
Vernet i Llobet, Jaume, and Eva Pons i Parera. 1995. "Tribunal Constitucional." Revista de Llengua i Dret 24: 325-332.
Vernet i Llobet, Jaume, and Eva Pons i Parera. 1995. "Tribunal Suprem i resolucions de la Direcció General de Registres i Notariat." Revista de Llengua i Dret 23: 307-318.
Vernet i Llobet, Jaume, and Eva Pons i Parera. 1998. "Tribunal Constitucional." Revista de Llengua i Dret 30: 341-352.
Vernet i Llobet, Jaume, and Eva Pons i Parera. 1998. "Tribunal Constitucional." Revista de Llengua i Dret 29: 349-371.
Vernet i Llobet, Jaume, and Eva Pons i Parera. 2000. "Tribunal Constitucional." Revista de Llengua i Dret 33: 309-323.
Vernet i Llobet, Jaume, and Eva Pons i Parera. 2000. "Tribunal Constitucional." Revista de Llengua i Dret 34: 389-394.
Vernet i Llobet, Jaume, and Eva Pons i Parera. 2001. "Tribunal Constitucional." Revista de Llengua i Dret 36: 359.
Vernet i Llobet, Jaume, and Eva Pons i Parera. 2001. "Tribunal Constitucional." Revista de Llengua i Dret 35: 256-267.
Vernet i Llobet, Jaume, and Eva Pons i Parera. 2002. "Tribunal Constitucional." Revista de Llengua i Dret 37: 361.
Vernet i Llobet, Jaume, Eva Pons i Parera, and Agustí Pou Pujolrás. 1996. "Tribunal Constitucional. Tribunal Suprem i resolucions de la Direcció General de Registres i Notariat." Revista de Llengua i Dret 25: 285-315.
Vernet i Llobet, Jaume, Eva Pons i Parera, and Agustí Pou Pujolrás. 1997. "Tribunal Constitucional. Tribunal Suprem i resolucions de la Direcció General de Registres i Notariat." Revista de Llengua i Dret 28: 429-441.
Vernet i Llobet, Jaume, Eva Pons i Parera, and Agustí Pou Pujolrás. 1999. "Tribunal Constitucional. Tribunal Suprem i Direcció General de Registres i del Notariat." Revista de Llengua i Dret 32: 287-304.
Vernet i Llobet, Jaume, Eva Pons i Parera, and Agustí Pou Pujolrás. 1999. "Tribunal Constitucional i Tribunal Suprem." Revista de Llengua i Dret 31: 341-370.
Vernet i Llobet, Jaume, and Agustí Pou Pujolrás. 1994. "Tribunal Suprem i Direcció General de Registres i Notariat." Revista de Llengua i Dret 21: 174-196.
Vernet i Llobet, Jaume, and Agustí Pou Pujolrás. 1994. "Tribunal Constitucional." Revista de Llengua i Dret 22: 277-281.
Vernet i Llobet, Jaume, and Agustí Pou Pujolrás. 1995. "Tribunal Suprem." Revista de Llengua i Dret 24: 332-352.
Vernet i Llobet, Jaume, and Agustí Pou Pujolrás. 1995. "Tribunal Constitucional." Revista de Llengua i Dret 23: 291.
Vernet i Llobet, Jaume, and Agustí Pou Pujolrás. 1998. "Tribunal Suprem i resolucions de la Direcció General dels Registres i del Notariat." Revista de Llengua i Dret 30: 353-367.
Vernet i Llobet, Jaume, and Agustí Pou Pujolrás. 1998. "Tribunal Suprem i resolucions de la Direcció General de Registres i Notariat." Revista de Llengua i Dret 29: 371-389.
Vernet i Llobet, Jaume, and Agustí Pou Pujolrás. 2000. "Tribunal Suprem i Direcció General de Registres i del Notariat." Revista de Llengua i Dret 34: 395-436.
Vernet i Llobet, Jaume, and Agustí Pou Pujolrás. 2000. "Tribunal Suprem i Direcció General de Registres i del Notariat." Revista de Llengua i Dret 33: 324-353.
Vernet i Llobet, Jaume, Agustí Pou Pujolrás, and Eva Pons i Parera. 1997. "Tribunal Constitucional. Tribunal Suprem i resolucions de la Direcció General de Registres i Notariat." Revista de Llengua i Dret 27: 245-308.
Verón, Miguel Ángel. 2017. "Paraguai: una nació pluricultural amb dues llengües oficials." Revista de llengua i dret (67): 106-128.
Abstract: Aquest article tracta de la situació lingüística del Paraguai, país ubicat en el centre d'Amèrica del Sud. En aquest s'aborda la complexa realitat lingüística de la nació guaraní. Les terres que comprèn l'actual Paraguai, igual com tot el continent americà, han estat des de temps immemorials un verger lingüístic, però des de l'arribada dels conquistadors europeus, fa 500 anys, la diversitat lingüística ha estat atacada i negada. A causa de factors històrics, el guaraní va sobreviure i es va imposar com la llengua única al país. Durant la conquesta i la colonització i una centúria després de la independència nacional, aconseguida el 1811, aquesta nació va seguir sent en gran manera monolingüe guaraní.La Constitució Nacional de 1992 va oficialitzar el guaraní juntament amb elcastellà, i va reconèixer els altres idiomes indígenes com a part del patrimoni cultural de la nació. Des del 2010, el país compta amb una Llei de llengües que reglamenta la Constitució Nacional. Aquesta llei va crear la Secretaria de Polítiques Lingüístiques i l'Acadèmia de la Llengua Guaraní; la primera funciona des de l'any 2011; i la segona, des del 2012. El sistema educatiu, almenys en teoria, és bilingüe guaraní-castellà.Malgrat les importants conquestes en el camp de la legislació, a la pràctica els avenços per a la normalització de l'ús del guaraní, com a llengua oficial, són molt lents, a causa de les rèmores del colonialisme cultural i lingüístic, amb arrels profundes en l'imaginari col·lectiu, i a la resistència de la seva normalització en l'Estat.Elaborar i aplicar plans i projectes per superar la ideologia unilinguista adversa a la diversitat lingüística, com els usos i els costums amb arrels històriques, continuen sent els desafiaments més importants per al país, a fi de normalitzar l'ús oral i escrit de la llengua guaraní en els tres poders de l'Estat i en tots els àmbits d'interacció social, tal com estableix la Llei de llengües, i garantir als diferents pobles indígenes el dret de viure en la seva llengua pròpia.
Viaplana, Joaquim. 2005. "El valencià a debat. Entre l'ontologisme de l'acadèmia i el relativisme de la realitat." Revista de Llengua i Dret 44 185-206.
internal-pdf://3264626255/Viaplana-2005-El valencià a debat. Entre l'ont.pdf
Vidal Barral, Xosé Manuel. 2019. "Balanç de la legislació i la jurisprudència de Galícia 1979-2019: Quaranta anys d’una vertiginosa línia descendent que hem de redreçar." Revista de llengua i dret (72): 256-264. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=7195313.
Abstract: En aquest article es presenta un balanç de la legislació principal aprovada i la jurisprudència dictada en matèria de protecció i drets lingüístics a Galícia durant els 40 darrers anys. L'autor se centra en l’acció institucional, en l’educació, en l’àmbit socioeconòmic, en els mitjans de comunicació i en la toponímia, i fa una valoració global de l’evolució i dels resultats d’aquesta legislació.
internal-pdf://0423401425/Vidal Barral-2019-Balanç de la legislació i la.pdf
Vila, F. Javier, and Jordi Sellarés Serra. 1994. "El Mercat Únic, les llengües no majoritàries i la proposta flamenca de l'Europa de les cultures." Revista de Llengua i Dret 21: 31-45.
internal-pdf://1747844819/Vila-1994-El Mercat Únic, les llengües no majo.pdf
Vila i Moreno, Francesc Xavier. 1997. "La noció de l'ús en la planificació lingüística de l'ensenyament." Revista de Llengua i Dret 27 131-152.
internal-pdf://1101513927/Vila i Moreno-1997-La noció de l'ús en la plan.pdf
Vila i Moreno, Francesc Xavier. 2000. "Les polítiques lingüístiques als sistemes educatius dels territoris de llengua catalana." Revista de Llengua i Dret 34 169-208.
internal-pdf://2542116711/Vila i Moreno-2000-Les polítiques lingüístique.pdf
Vila i Moreno, Francesc Xavier. 2004. "Hora de fer balanç? Elements per valorar les polítiques lingüístiques a Catalunya en el període constitucional." Revista de Llengua i Dret 41 243-288.
Abstract: Transcurridos ya 25 años de la aprobación del marco constitucional y estatutario vigentes, podemos plantear un balance de los resultados e impactos de las políticas lingüísticas desarrolladas en Cataluña. Nuestro artículo plantea las dificultades técnicas que conlleva hablar propiamente de evaluación en casos como éste, y valora cómo han evolucionado los usos lingüísticos divididos en tres grandes sectores: los usos institucionales no educativos, los usos en el ámbito educativo y los usos interpersonales. De acuerdo con diversas fuentes disponibles, el artículo concluye que a lo largo del período analizado se ha extendido en Cataluña el uso débil u ocasional del catalán, sobre todo en contextos más institucionales, mientras que se ha reducido el porcentaje de usuarios instalados en el uso predominante del catalán, básicamente por razones demográficas ¿las generaciones jóvenes incluyen menos catalanohablantes iniciales que las de más edad. El artículo acaba explorando la posibilidad que durante este período se haya producido una recuperación por lo que respecta a la presencia del catalán como lengua inicial de los niños nacidos en Cataluña, y analiza los retos que las nuevas inmigraciones plantean a las políticas de promoción del catalán.
internal-pdf://0304089092/Vila i Moreno-2004-Hora de fer balanç_ Element.pdf
Vila i Moreno, Francesc Xavier. 2010. "Praat mar frysk! («Senzillament, parla'm en frisó»). La situació del frisó i la política lingüística a Frísia." Revista de Llengua i Dret 53: 187-211.
Abstract: El frisón constituye un caso de lengua minoritaria/ minorizada especialmente interesante desde el punto de vista de la política lingüística comparada, ya que, contrariamente a lo que ocurre con buena parte de las lenguas no estatales del continente europeo, su mantenimiento y promoción se realizan en un contexto de escasa reivindicación nacionalista explícita y en un marco político de democracia liberal que ha mostrado un respeto por las minorías muy superior al de otros países de su entorno. El artículo repasa la historia del frisón, las políticas lingüísticas de las autoridades del país, históricamente neerlandizadoras, y las resistencias que opusieron diversos sectores de la sociedad frisona. Con respecto al presente, el artículo describe la situación actual de la lengua y las tendencias demolingüísticas que la amenazan, así como los esfuerzos de los movimientos de activismo lingüístico para construir un discurso que garantice la supervivencia y la recuperación de la lengua desde una perspectiva liberal.
From the perspective of comparative linguistics, Frisian constitutes a particularly interesting case of a minority/minoritized language since, contrary to what happens with a good part of the non-state languages on the European continent, it is being maintained and promoted in a context of barely any explicit nationalist contentions and in a liberal democratic political framework that has shown a respect for minorities far superior to that of surrounding nations. The article reviews the history of Frisian, the language policies of the country's authorities, which historically were pro-Dutch, and the resistance that various sectors of Frisian society put up. As regards the present, the article describes the current situation of the language and the demographic and language tendencies that threaten it, along with efforts from language activists to construct a discourse that might guarantee the survival and recovery of the language from a liberal perspective.
internal-pdf://4146382443/Vila i Moreno-2010-Praat mar frysk! («Senzilla.pdf
Vila i Moreno, Francesc Xavier, Sarah Cassel, Núria Busquet Isart, Joan-Pau Callejón Mateu, Toni Mercadal Moll, and Josep Soler Carbonell. 2007. "Sense accents? Les contradiccions de l¿estàndard oral en els doblatges catalans de pel·lícules d'animació." Revista de Llengua i Dret 47: 387-416.
Abstract: En aquest treball hem analitzat l¿explotació de la diversitat geolectal, sociolectal i etnolectal en un petit nombre de pel·lícules d¿animació nord-americanes, i la manera com aquesta diversitat s¿ha traslladat a les versions catalanes i castellanes disponibles. A partir de la nostra anàlisi és possible constatar com aquesta mena de pel·lícules utilitza amb força habilitat les connotacions socioculturals dels dialectes i els accents en la societat nord-americana per tal de caracteritzar millor uns personatges de ficció, transgredint fins i tot quan convé les normes de correcció lingüística acadèmica en favor de la versemblança. En canvi, les versions doblades catalanes només reflecteixen pàl·lidament l¿explotació de la diversitat en l¿original.La feble explotació de la diversitat dialectal pròpia té més transcendència del que pot semblar a priori per al cas del català. Tot i que es tracti d¿un idioma amb una variació dialectal poc pronunciada, el tractament de la diversitat geolectal i sociolectal del català en l¿àmbit audiovisual és sovint una font de problemes, ja que aquest és un tema en què s¿encreuen tensions i tendències contraposades. D¿una banda, les mancances històriques del sistema educatiu i sociocultural fan que els principals mitjans en català accentuïn el seu paper pedagògic i estandarditzador; de l¿altra, la inexistència d¿un mitjà audiovisual general que abracés tot el domini lingüístic ha provocat que mai no s¿hagi generat una norma oral compartida. Com a resultat, ara com ara s¿estan consolidant diverses varietats regionals de l¿estàndard que en comptes d¿afavorir l¿enriquiment de l¿idioma comú estan afermant les fronteres entre parlars i entrebanquen l¿intercanvi de productes culturals amunt i avall del domini lingüístic. Al nostre treball suggerim que el camp del doblatge, i en especial el del cinema d¿animació, podria ser un bon terreny d¿experimentació per al desenvolupament d¿un nou model d¿estandardització oral del català. Un model tal vegada més coral que ajudi a superar les cotilles regionals en què ha caigut la llengua catalana i col·labori a potenciar la imprescindible circulació de la producció cultural pròpia o doblada entre tots els mitjans del domini lingüístic
En este trabajo hemos analizado la explotación de la diversidad geolectal, sociolectal y etnolectal en un pequeño número de películas de animación norteamericanas, y cómo esta diversidad se ha trasladado a las versiones catalanas y castellanas disponibles. A partir de nuestro análisis es posible constatar cómo este tipo de películas utiliza con bastante habilidad las connotaciones socioculturales de los dialectos y los acentos en la sociedad norteamericana con el fin de caracterizar mejor a unos personajes de ficción, transgrediendo incluso cuando conviene las normas de corrección lingüística académica en favor de la verosimilitud. En cambio, las versiones dobladas catalanas sólo reflejan de forma pálida la explotación de la diversidad en el original.La débil explotación de la diversidad dialectal propia tiene más trascendencia de lo que puede parecer a priori para el caso del catalán. Aunque se trate de un idioma con una variación dialectal poco pronunciada, el tratamiento de la diversidad geolectal y sociolectal del catalán en el ámbito audiovisual es a menudo una fuente de problemas, ya que éste es un tema en que se cruzan tensiones y tendencias contrapuestas. Por un , las carencias históricas del sistema educativo y sociocultural hacen que los principales medios en catalán acentúen su papel pedagógico y estandarizador; por otro, la inexistencia de un medio audiovisual general que alcance todo el dominio lingüístico ha provocado que nunca se haya generado una norma oral compartida. Como resultado, hoy por hoy se están consolidando diversas variedades regionales del estándar que en vez de favorecer el enriquecimiento del idioma común están afirmando las fronteras entre dialectos y obstaculizan el intercambio de productos culturales a lo largo y ancho del dominio lingüístico.En nuestro trabajo sugerimos que el campo del doblaje, y en especial el del cine de animación, podría ser un buen terreno de experimentación para el desarrollo de un nuevo modelo de estandarización oral del catalán. Un modelo tal vez más coral que ayude a superar los corsés regionales en que ha caído la lengua catalana y colabore a potenciar la imprescindible circulación de la producción cultural propia o doblada entre todos los medios del dominio lingüístico.
In this paper we have analyzed the use of the geolectal, sociolectal and ethnolectal diversity in a small number of animated films from the States, and the way in which this diversity has been reflected in the available Catalan and Spanish versions. Based on our analysis, we can show how this type of films very skillfully takes advantages of the socio-cultural connotations of the dialects and accents of U.S. society in order to better characterize fictional characters, going as far as to violate, when appropriate, the standards of proper language use in favor of verisimilitude. On the other hand, the Catalan dubbed versions only provide a pale reflection of the language diversity present in the originals.The failure to fully exploit dialectal diversity is more significant in the case of Catalan than might seem to be the case at first glance. Even though this is a language where dialectal variation is not very pronounced, the way Catalan geolectal and sociolectal diversity is dealt with in the audiovisual field is often a source of problems, since this is an issue on which opposing tensions and tendencies crisscross and overlap. On the one hand, historical shortcomings in the educational and socio-cultural system make the main Catalan media emphasize their pedagogical and standardizing role. On the other, the non-existence of a general audiovisual medium that could cover the entire language area has meant that a shared oral standard was never generated. As a result, various regional varieties of the standard are not being consolidated, and instead of furthering the enrichment of the common language, they are reinforcing the borders between language variants and hindering the exchange of cultural products in the language area.In our paper, we suggest that the field of dubbing, and particularly, the area of animated films, could be an excellent area of experimentation for the development of a new model of oral standardization in Catalan. This model could be perhaps more choral in natural so as to overcome the regional straitjackets that Catalan has fallen into and enhance the indispensable circulation of local or dubbed cultural productions among all the media in the linguistic domain.
internal-pdf://4022819547/Vila i Moreno-2007-Sense accents_ Les contradi.pdf
Vila Rubio, María Nieves. 1987. "Importància dels documents jurídico-processals en l´estudi lingüístic." Revista de Llengua i Dret 10: 69-74.
internal-pdf://0382697711/Vila Rubio-1987-Importància dels documents jur.pdf
Vilardell i Codina, Santiago. 2001. "I. Crònica legislativa." Revista de Llengua i Dret 36: 209-279.
internal-pdf://4212315232/396-860-2-PB.pdf
Vilaró, Francesc. 1987. "La funció de "en funció de"." Revista de Llengua i Dret 10: 75-82.
internal-pdf://3442649980/Vilaró-1987-La funció de _en funció de_.pdf
Vilhar Trilho, Xavier. 1990. "A consagraçao da universidades bilingüe ou as bases jurídicas para nao normalizacao das línguas própias das comunidades autónomas no ensino universitário." Revista de Llengua i Dret 14 255-265.
internal-pdf://2863818108/Vilhar Trilho-1990-A consagraçao da universida.pdf
Vilhar Trilho, Xavier. 1992. "A questao competencial em matéria lingüística: La qüestió competencial en matèria lingüística." Revista de Llengua i Dret 17: 149-177.
internal-pdf://0631704528/Vilhar Trilho-1992-A questao competencial em m.pdf
Vilhar Trilho, Xavier. 1994. "Análise de um auto do tribunal superior de justiça de Galiza, que declara judicialmente inadmissível o galego escrito com a suea própia ortografia histórica e inernacional." Revista de Llengua i Dret: 81-92.
internal-pdf://2442186183/Vilhar Trilho-1994-Análise de um auto do tribu.pdf
Vilhar Trilho, Xavier. 1996. "A exigível presença das comunidades linguísticas na transformaçao do reino de Espanha em estado federal: L'exigible presència de les comunitats lingüístiques en la transformació del Regne d'Espanya en estat federal." Revista de Llengua i Dret 26: 121-130.
internal-pdf://2039723605/Vilhar Trilho-1996-A exigível presença das com.pdf
Vivancos i Comes, Eduard. 1984. "Les primeres Jornades sobre Administració de Justícia a Catalunya." Revista de Llengua i Dret 3 115-124.
internal-pdf://0111537731/Vivancos i Come-1984-Les primeres Jornades sob.pdf
Vives i Leal, Núria, and Jordi Graells i Costa. 2001. "És virtual el català a Internet? Reflexions sobre la presència del català a la Xarxa i propostes per incrementar-hi l'ús." Revista de Llengua i Dret 35 103-158.
Abstract: The Internet has meant a revolution in the transmission of information and services. In the future, it shall affect every sphere of life. This new medium is one of the pillars of globalization, but, on the other hand, it is also the basis for a new glocalization, a communication system networking people and the entities of their immediate surroundings. The Internet offers a language like Catalan, which has a limited sphere of influence, new possibilities, since new technologies incorporate multilingualism. Although English may tend to assume the role of lingua franca, the other languages also have access to the networks. The use and dissemination of Catalan shall depend in large measure on the demand created by the Catalans themselves. The Internet is not only a source of information, but also a channel for business, and businesses will adapt to the language demands of their potential customers. In networking, the willingness of individuals is essential, because establishing language market shares is by no means an easy task. There are a series of providers that have a queries page in Catalan and many web pages from Catalan institutions and major companies use this language. The private sector is usually more reluctant to use Catalan. The article offers a long list of Internet addresses on a far-flung collection of subjects: culture, justice, business, banks, etc. The most salient of these addresses, according to the article, are «vilaweb». which provides information on Catalonia and new technologies and has a Catalan-language browser, and «Softcatalà », a non-profit company that makes free Catalan-language software available to users.
internal-pdf://0719885286/Vives i Leal-2001-És virtual el català a Inter.pdf
Wallace, Melissa, and Carlos Iván Hernández. 2017. "Language Access for Asylum Seekers in Borderland Detention Centers in Texas." Revista de Llengua i Dret 68: 143-156. http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/10.2436-rld.i68.2017.2940.
internal-pdf://3285743265/Wallace-2017-Language Access for Asylum Seeker.pdf
Wallace, Melissa, and Esther Monzó Nebot. 2019. "La traducció i la interpretació jurídiques en els serveis públics: definició de qüestions clau, revisió de polítiques i delimitació del públic de la traducció i la interpretació jurídiques en els serveis públics." Revista de Llengua i Dret 71: 1-12.
Abstract: This monographic section of the Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law presents the findings of six critical perspectives on translation and interpreting policies and practices in modern societies that pose challenges for public institutions. Taking a critical and empirical stance, the papers provide data and reflections on how language access is critical to fulfilling fundamental rights and ensuring the ability of institutions to implement their mandates effectively. The introductory article reviews the role of public services in present-day multilingual societies and of translation and interpreting in relation to the policies governing language access. It goes on to review conflicting implicit theories of translation and interpreting by providing a brief discussion of the roles prescribed and described for translators and interpreters. Finally, it proceeds to present the papers, which are constructed around two axes: (a) an examination of practices capable of providing evidence for policy redesign and reform; and (b) a fundamental review of the role of public service interpreting and translation (PSIT) itself, conducted by means of comparative studies which examine the needs and perceptions of PSIT in various domains, and the challenges of training in the face of emerging realities.
internal-pdf://0719884712/intro CA v1.docx
internal-pdf://2044897232/Wallace-2019-La traducció i la interpretació j.pdf
Wallace, Melissa, and Esther Monzó-Nebot. 2019. "Legal translation and interpreting in public services: Defining key issues, re-examining policies, and locating the public in public service interpreting and translation." Revista de Llengua i Dret 71: 1-12.
Abstract: This monographic section of the Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law presents the findings of six critical perspectives on translation and interpreting policies and practices in modern societies that pose challenges for public institutions. Taking a critical and empirical stance, the papers provide data and reflections on how language access is critical to fulfilling fundamental rights and ensuring the ability of institutions to implement their mandates effectively. The introductory article reviews the role of public services in present-day multilingual societies and of translation and interpreting in relation to the policies governing language access. It goes on to review conflicting implicit theories of translation and interpreting by providing a brief discussion of the roles prescribed and described for translators and interpreters. Finally, it proceeds to present the papers, which are constructed around two axes: (a) an examination of practices capable of providing evidence for policy redesign and reform; and (b) a fundamental review of the role of public service interpreting and translation (PSIT) itself, conducted by means of comparative studies which examine the needs and perceptions of PSIT in various domains, and the challenges of training in the face of emerging realities.
internal-pdf://1687926452/intro CA v1.docx
internal-pdf://3829175594/Wallace-2019-Legal translation and interpretin.pdf
Wallace, Melissa, and Esther Monzó-Nebot. 2019. “Legal translation and interpreting in public services.” Special issue of Revista de Llengua i Dret 71.
Williams, G., P. Nelde, and M. Strubell. 1997. "Del diagnòstic al remei: Euromosaic, llengua i desenvolupament econòmic." Revista de Llengua i Dret 28: 145-185.
internal-pdf://2953234449/Williams-1997-Del diagnòstic al remei_ Euromos.pdf
Wilwerth, Claude. 1989. "La situation actuelle en Belgique." Revista de Llengua i Dret 12: 89-111.
internal-pdf://2045826595/Wilwerth-1989-La situation actuelle en Belgiqu.pdf
De Witte, Bruno. 2009. "L'évolution des droits linguístiques (1983-2008)." Revista de Llengua i Dret 51: 47-61.
internal-pdf://4022819563/Witte-2009-L'évolution des droits linguístique.pdf
Witte, Bruno de. 1985. "Linguistic equality. A study in comparative constitucional law." Revista de Llengua i Dret 6: 43-126.
internal-pdf://0037487757/Witte-1985-Linguistic equality. A study in com.pdf
Woehrling, José. 1992. "Les droits des minorités: la question linguistique et l'eventuelle accession du Quebec à la souveraineté: Els drets de les minories: la qüestió lingüística i l'eventual accés del Quebec a la sobirania." Revista de Llengua i Dret 18: 95-153.
internal-pdf://3732194509/Woehrling-1992-Les droits des minorités_ la qu.pdf
Woehrling, José. 2002. "Document complémentaire à l’étude intitulée “Les droits des minorités linguistiques et culturelles dans un Québec souverain”." Revista de Llengua i Dret 37: 37-104.
Abstract: In the original study, published 1992, we examined the rights that should be recognized in a sovereign Québec, first to the Anglophone minority, second to other minorities. this update, we examine the developments in the field of linguistic and cultural rights of minorities over the last decade, first in Canadian constitutional law, then in international law. In the Canadian constitutional case law, three developments have had -or could have- the effect of broadening the scope of the rights recognized to official language minorities (Anglophones Québec and Francophones elsewhere in Canada), and therefore of further constraining Québec's capacity legislate in order to protect and promote the French language. In the Beaulac case in 1999, the Supreme Court clarified the differences between, on the one hand, the judicial language rights of Francophones and Anglophones and, on the other, the right the assistance of an interpreter, implicitly contained in the right to a fair trial, which all persons are entitled, regardless of their language. With regard the categories of persons eligible for public instruction in English Québec, the Québec Superior Court interpreted, in the 2000 Solski case, the relevant constitutional provisions as allowing all Canadians, regardless mother tongue, usual language or language of instruction, to send one of their children to a non-subsidized private English-language school in order to obtain at the same time (or shortly thereafter) the permanent right to send all their children to English-language public schools in Québec. Finally, in its 1998 Reference on the secession of Québec, the Supreme Court ruled that the Canadian Constitution contains implicit structural principles of normative value, particularly the principle of respect for and protection of minorities. This ruling was followed by a number of judicial proceedings in which the petitioners asked the courts to use this principle in order to recognize linguistic rights not explicitly found in the Constitution. Generally speaking, Canadian courts have so far shown judicial restraint and refused to allow new minority linguistic rights to be derived from structural principles. As for developments in international law, in its 1993 observations in the Ballantyne case, the United Nations Committee on Human Rights concluded that the Québec Charter of the French Language, in so far as it required the exclusive use of French in commercial signs and company names, violated the freedom of expression guaranteed article 19 of the International Covenant on Political and Civil Rights. In 1999, the Waldman case, the Committee came to the conclusion that the provisions of the Canadian Constitution creating special rights for Catholics and Protestants were incompatible with article 26 of the Covenant against discrimination. Can the same reasoning be applied to constitutional provisions that create special rights for Anglophones and Francophones? A negative response seems in order, given that, the state must be neutral in religious matters, it manifestly cannot be neutral in language matters, since it obviously must express itself in one or more languages, which are then given preferential treatment, and it clearly cannot express itself in all the languages spoken on its territory. The study also examines the Declaration on the Rights Persons Belonging to National or Ethnic, Religious and Linguistic Minorities, adopted by the United Nations General Assembly in 1992, and the General Comment of the United Nations Committee on Human Rights on article 27 of the Covenant, adopted in 1994. Finally, with a view to ascertaining trends in international law in this area, the two main instruments adopted by the Council of Europe in the last decade, the European Charter for Regional or Minority Languages and the Framework Agreement on the Protection of National Minorities, are also taken into account.
internal-pdf://1374482651/Woehrling-2002-Document complémentaire à l’étu.pdf
Woehrling, José. 2005. "La contestation judiciaire de la politique linguistique du Québec en matière de langue d'enseignement." Revista de Llengua i Dret 44 101-184.
internal-pdf://3138376558/Woehrling-2005-La contestation judiciaire de l.pdf
Woehrling, Jean-Marie. 2001. "Le droit constitutionnel français à l'épreuve des langues régionales." Revista de Llengua i Dret 35 79-88.
Abstract: French constitutional law does not guarantee recognition or protection to regional languages and limits their use to the private domain. This situation is anomalous and is not in line with that of other European states, who do recognize and pass legislation regarding minority languages. This legal situation has got worse since 1980. Up until that time, there was practically no standard to regulate the use of regional languages, but neither was there any legislation regarding the official nature of French. Over the last few years, this situation has changed. In 1992, French was declared the language of the Republic. In 1994, the French language was declared a key element of the French character (the Toubon Act) and a law was passed reconciling freedom of expression and the mandatory use of French in public life. This legislation is based on Article 2 of the French Constitution, which guarantees the equality of all citizens. If all citizens are equal, there are no minorities. It would be discriminatory to differentiate in any manner. Consequently, language diversity cannot exist. The term «nation» becomes imbued with ethnic and language content and draws distant from the traditional political concept of the term that has characterized France.Under its current constitutional law, France is unable to ratify the European Charter on Regional Languages. It would have to modify its constitution in order to adapt it to European standards. France cannot continue to defend language diversity throughout the world while marginalizing the regional languages of its own territories by shielding itself behind reactionary legislation.
internal-pdf://0304089136/Woehrling-2001-Le droit constitutionnel frança.pdf
Woolard, Kathryn A. 2008. "Les ideologies lingüístiques: una visió general d'un camp des de l'antropologia lingüística." Revista de Llengua i Dret 49: 179-199.
Abstract: Al responder al reto de la gestión de la diversidad lingüística en el Estado español, se ha argumentado que la lucha ideológica por la legitimación de determinadas visiones del mundo lingüístico tiene que ser explicada para poder intervenir. Desde el campo de estudio de las ideologías lingüísticas, la antropología lingüística examina la cuestión de cómo se legitima una lengua a los ojos y a los oídos de los miembros de una comunidad. En el mundo occidental moderno encontramos dos ideologías lingüísticas que, con frecuencia, sostienen la autoridad lingüística en este sentido. Las podemos llamar las ideologías de la autenticidad y del anonimato. Cada una de ellas naturaliza un tipo de relación entre una determinada variedad lingüística y un determinado estado de la sociedad. La distinción puede resultar útil para analizar, por un lado, los intentos de definición del español como lengua «postnacional», y, por otro, la situación de la lengua catalana hoy. Este artículo esboza las dos ideologías en contraste y las ilustra brevemente con unos ejem- plos de Europa y de los Estados Unidos. Seguidamente, aplica este marco teórico a la situación actual del español y del catalán en España y Cataluña. Como conclusión, considera las posibilidades de nuevas formaciones ideológicas en el campo sociolingüístico.
In responding to the challenge of managing linguistic diversity in Spain, it has been argued that the ideological struggle for the legitimization of certain visions of the linguistic world must be explained in order to be able to have a position on the playing field. From the perspective of the study of linguistic ideologies, linguistic anthropology examines the issue of how a language is legitimized in the eyes and the ears of the members of a community. In the modern Western world, we find two linguistic ideologies that frequently sustain linguistic authority in this sense. We could call them the ideologies of authenticity and anonymity. Each of the two naturalizes a type of relationship between a specific language variety and a specific state of society. The distinction may prove useful in analyzing, on the one hand, the attempts to define Spanish as a "postnational" language, and on the other hand, the situation of the Catalan language today. This article outlines the two contrasting ideologies and briefly illustrates them with some examples from Europe and the United States. It then applies this theoretical framework to the current situation of Spanish and Catalan in Spain and Catalonia. In conclusion, it considers the possibilities of new ideological formations in the sociolinguistic field.
internal-pdf://1376710097/Woolard-2008-Les ideologies lingüístiques_ una.pdf
Wurl, Ursula. 2011. "El concepte jurídic de la llengua pròpia." Revista de Llengua i Dret 56: 37-64.
internal-pdf://1376710081/Wurl-2011-El concepte jurídic de la llengua pr.pdf
Xiol Rios, Joan Antoni. 1990. "El tratamiento jurídico de la doble oficialidad por parte de las leyes y los reglamentos." Revista de Llengua i Dret 14 67-90.
internal-pdf://2625518580/Xiol Rios-1990-El tratamiento jurídico de la d.pdf
Xirau i Serra, Joan. 1991. "El món del dret i la normalització lingüística." Revista de Llengua i Dret 16 193-203.
internal-pdf://2260289342/Xirau i Serra-1991-El món del dret i la normal.pdf
Xirinachs Codina, Marta. 1985. "Tradició i modernitat en l'establiment del llenguatge administratiu." Revista de Llengua i Dret 5: 251-254.
internal-pdf://1251300594/Xirinachs Codin-1985-Tradició i modernitat en.pdf
Xirinachs Codina, Marta. 1986. "La Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu." Revista de Llengua i Dret 7: 209-212.
internal-pdf://2273590841/Xirinachs Codin-1986-La Comissió Assessora de.pdf
Xirinachs Codina, Marta. 1993. "El Telèfon Lingüístic." Revista de Llengua i Dret 20: 133-138.
internal-pdf://1395235115/Xirinachs Codina-1993-El Telèfon Lingüístic.pdf
Zabaleta Apaolaza, Eneritz. 2015. "Principios constitucionales sobre las lenguas en Francia." Revista de llengua i dret (63): 92-112. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5117557.
Abstract: La Constitución francesa recoge varios artículos sobre las lenguas. La regulación del francés obedece a una constitucionalización de la primacía de esta lengua y de su exclusividad en el espacio público. En paralelo con el proceso de descentralización administrativa, el reconocimiento constitucional de las lenguas regionales goza de un alcance normativo mucho más limitado.El reconocimiento de estas lenguas por el derecho público francés ha seguido vías muy problemáticas, y el choque entre la lectura clásica de los principios de igualdad, indivisibilidad y unidad de un lado, y los principios inducidos por la diversidad lingüística (existencia de comunidades lingüísticas y derechos lingüísticos) de otro lado, sigue sin estar zanjado. El proceso de ratificación de la Carta europea de lenguas regionales o minoritarias ha puesto de manifiesto la difícil conciliación entre estas dos aspiraciones. Todavía hoy en día, el proceso de ratificación sigue sin solución, y las recientes tentativas de revisar la Constitución para reactivar la ratificación de la Carta subrayan, bajo modalidades peculiares e inéditas, la dificultad para superar la jerarquía entre francés y lenguas regionales, de un lado, y para construir, de otro lado, un derecho francés de la diversidad lingüística harmonioso y no limitativo.
Zarco Tejada, María Angeles, and Antonio Lazari. 2017. "Els models de semàntica de marcs per a la representació del coneixement jurídic en el dret comparat: el cas de la responsabilitat de l'Estat." Revista de llengua i dret (67): 237-254. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6043520.
Abstract: En aquest article s'analitza en profunditat i es realitza una proposta de representació del coneixement jurídic subjacent al concepte de responsabilitat de l'Estat des d'una perspectiva multilingüe i juscomparativa. Per a això, es proposa d'augmentar la informació dels marcs semàntics (a partir d'ara, marcs) a través dels semantic types en el sistema FrameNet, amb el doble objectiu de servir com a representació interlingua del coneixement jurídic i de formalitzar les causes del desajust lèxic i conceptual dels sistemes jurídics. S'estudia el principi de responsabilitat de l'Estat en els models espanyol, anglès, francès i italià i es demostra com una descripció més detallada del coneixement jurídic, a través de la vinculació dels frame elements (a partir d'ara designats amb l'acrònim FE) dels marcs amb els tipus semàntics [±sentient], possibilita no només la utilització d'aquests com a representació interlingua, sinó, a més, procura explicar les divergències/convergències dels diferents plantejaments del concepte de responsabilitat de l'Estat, ancorats en contextos socioculturals de diferent tradició. La present proposta evidencia els avantatges de l'esmentada formalització com a model explicatiu del procés dinàmic de vaig donar/convergència en la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (a partir d'ara designat amb la sigla TJUE).
Zarco-Tejada, M. Ángeles, and Antonio Lazari. 2017. "Los modelos de semántica de marcos para la representación del conocimiento jurídico en el derecho comparado: el caso de la responsabilidad del estado." Revista de Llengua i Dret 67: 237-254. https://doi.org/10.2436/rld.i67.2017.2892.
internal-pdf://3289099539/Zarco-Tejada-2017-Los modelos de semántica de.pdf
Zimmermann, Klaus. 2019. "Estandarització i revitalització de llengües ameríndies: funcions comunicatives i ideològiques, expectatives il·lusòries i condicions de l'acceptació." Revista de llengua i dret (71): 111-122. https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6958066.
Abstract: Es parteix de la suposició que la creació d'una varietat estàndard serveixi com a estratègia de modernització que ha de contrarestar el desplaçament de llengües amenaçades. Es discuteixen ‒a partir d'un recompte de la funció comunicativa i política de les varietats estàndards en les llengües europees– les possibilitats d'una transferència de la invenció sociolingüística i glotopolítica, d'implementar una koiné, a les llengües ameríndies. La relació sociolingüística actual de les llengües ameríndies amb les llengües dominants, l'espanyol i el portuguès, demostra que ja existeix una koiné exoglòsica (llengua dominant). La funció d'una de nova koiné endoglòsica ha de, llavors, tenir funcions més enllà de la funció comunicativa, o sigui de l'enfortiment de la identitat ètnica. Es posa èmfasi en el fet que tota implementació d'un estàndard s'ha de sotmetre a la meta d'aconseguir la supervivència de les llengües ameríndies respectives, el que significa crear una forma d'estàndard no dogmàtica, negar la pretensió de la seva superioritat i propagar una nova actitud que combat el menyspreu de varietats ameríndies no estàndards.
Zunzunegui Lasa, Edurne. 1994. "Estrategias e inferencias en la comprensión de textos jurídicos: el caso del Acta Única Europea." Revista de Llengua i Dret 21 7-22.
internal-pdf://1319041802/Zunzunegui Lasa-1994-Estrategias e inferencias.pdf
Google Sites
Report abuse