Punt de partida: Roser Guasch i el Pla de la Seu
Abans d'acomodar-nos a les escales de la Catedral, ens aturem uns minuts al Pla de la Seu per a descobrir la primera de les autores, Roser Guasch i Bea. Amb unes excel·lents vistes de la Catedral tarragonina, llegim el seu poema "Laberint", de L'amistat de les pedres (1999).
L'ESPAI
L'AUTORA
Roser Guasch i Bea (Les Masies de Sant Miquel, 1969) és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat Rovira i Virgili. Hi va estudiar també dos cursos de Doctorat en llenguatges narratius. Actualment és professora de l'Institut Tarragona. Ha escrit sobretot poesia, però també assaig literari, narrativa i articles d'opinió.
Si en voleu saber més:
L'OBRA
"Laberint" és un poema que pertany al primer recull poètic de Roser Guasch, L’amistat de les pedres, publicat el 1999. Alguns carrers del nucli antic de Tarragona són laberíntics, o així els vivim les persones del nostre temps quan hi anem a tombar, a intentar perdre’ns o cercar-nos. El poema vol reflectir aquesta situació i els darrers versos insinuen que el final de tot recorregut sempre és el claustre de la Catedral.
LABERINT
Com que no trobarem la llum,
haurem de perseguir la veu.
Iniciarem el joc de les paraules
I un altre univers
vindrà per dir-nos qui som.
Voltarem els carrers antics
i ens tornarem a perdre.
L’aigua última,
escolada entre les pedres,
ens recordarà l’olor de pluja.
I ens tornarem a mullar
si no desem els nostres noms
al calaix secret del claustre.
L’amistat de les pedres, 1999