Noemi Bagés i el Passeig de les Palmeres (mirant a l'Amfiteatre)

Gaudint de les espectaculars vistes al mar i contemplant el magnífic amfiteatre romà, llegirem un fragment de la novel·la Perdoni, a quin segle diu que som? de Noemi Bagés. 

L'ESPAI

L'AUTORA

Noemi Bagés i Fortacín (1974) va néixer a Frankfurt, Alemanya, perquè els seus pares, que són de Flix, hi van viure durant quinze anys, però quan ella tenia dos anys van instal·lar-se a Tarragona. És filòloga catalana i professora de català. El públic juvenil ha acollit molt bé les seves novel·les, encara que la majoria estan dirigides a lectors de totes les edats. 

Si en voleu saber més:

Cliqueu el botó si voleu saber més coses de l'autora. Després, feu clic a la fletxeta de tornada per a seguir amb la nostra ruta en aquest web.

L'OBRA

El següent fragment pertany a la novel·la Perdoni, a quin segle diu que som?, publicada l’any 2004. Es tracta d’una història protagonitzada per dos adolescents que van a visitar el Museu d’Història amb la professora d’aquesta matèria del seu institut. 

Els dos protagonistes, en passar pel davant d’un cartell que els anuncia la propera inauguració d’una exposició sobre l’antic Egipte, no poden resistir la temptació d’esquitllar-s’hi d’amagat. En aquesta sala tancada al públic trobaran una mini piràmide que els fa viatjar en el temps i a diversos punts de la geografia de les terres de parla catalana. Durant el capítol 3, “Pels pèls”, se’n van a la Tàrraco romana i allí viuen uns quants tràngols emmarcats en diferents punts emblemàtics de la ciutat tarragonina en època de Cèsar August, com, per exemple, l’Amfiteatre.

PELS PÈLS

Si el que havien vist fins ara els havia impressionat, ja no tindrien paraules per expressar quina sensació els provocava el que han trobat en ser fora de la muralla. Davant seu s’estenia, immensa, la Mediterrània, en la qual es reflectia la llum de la lluna, calmadíssima, com un mirall. Més propera, la platja. I just al davant, magnífic, el gran amfiteatre.

Mai no havien imaginat que pogués haver estat tan gran. ¿Com s’ho devien fer els romans per erigir construccions tan colossals? Els arcs eren incomptables i l’alçada, extraordinària. Quant de temps devien haver trigat a construir-lo? Quantes persones hi devien haver treballat? Han continuat endavant, per la via empedrada, i han deixat enrere l’edifici monumental presidint tota la costa de Tàrraco. Els navegants que es dirigien al seu port trobaven, des del mar, un senyal inequívoc d’una gran civilització.

Perdoni, a quin segle diu que som?, 2004