Cinta Mulet i la Plaça del Rei
Ens situem a l'emblemàtica Plaça del Rei, al cor del centre històric de la ciutat. D'una banda, podem contemplar les restes de l'antic pretori romà i, d'altra banda, hi trobem el MNAT (Museu Nacional Arqueològic de Tarragona). Aquí llegirem un poema del recull Només un fil de llum blanca de Cinta Mulet.
L'ESPAI
L'AUTORA
Cinta Mulet i Grau (Horta de Sant Joan, 1958) és una escriptora que viu a cavall de Tarragona i Horta de Sant Joan, i és autora de diferents reculls poètics, diferents monòlegs de poesia escènica i reculls de poesia infantil. És una poeta que qüestiona la pròpia obra i reflexiona, a més, sobre els seus versos.
Si en voleu saber més:
L'OBRA
Publicat el 2011, Només un fil de llum blanca és un poemari «estructurat en quatre parts [...] vertebrat per un tema constant, l'absència». Segons la poetessa Rosina Ballester, el poemes «són d'una delicadesa i llibertat [...] que entronquen amb el més pur classicisme de Safo». Us deixem, doncs, que en gaudiu d'un.
VULL PUJAR EN AQUELL TERRAT
Vull pujar en aquell terrat,
en el meu barri de gitanos,
gleva de pell morena
on les guitarres fan escacs i sardanes.
La veu del gitano plora
sobre la pedra que travessa:
amors trencats en la branca,
pugen els plors com els arbres.
Crida, com un boig, a un cel desert d'estrelles.
-¡Y ella no me quiere! ¿Por qué
no me quiere, si yo aún la quiero?
El gitano, partit per la tenebra,
arrenca la força al mar i a la terra
perquè ella el senti o s'encenguin
aquelles parets en flames:
fugen les flors de la Lluna, en sentir-lo,
i comença el combat de llances;
creix la mort i les punxes,
i s'esgarra en crits, l'aire.
Mentre dorm el veïnat,
aquell gitano enclava els gemecs
com cimals a les campanes
i, encara a cada tarda que toquen,
s'omple la plaça de pendons negres.
Aquells senyals saben,
fora d'hores i de llums que callen,
que allí, va plorar d'amor, un home,
ara que ningú en plora, i de pena:
aquella nit blanca de pell morena.
Cinta Mulet, Només un fil de llum blanca, Arola Editors.