Mònica Batet i la Plaça de les Cols (amb vistes al Carrer Major)
Ens asseiem a les escales de la Catedral. Des d'aquí -com des de qualsevol racó de la ciutat- també tenim una vista privilegiada: a més a més de la Plaça de les Cols, veiem el Carrer Major, un dels emblemàtics carrers tarragonins que apareix a L'habitació grisa, de Mònica Batet.
L'ESPAI
L'AUTORA
Mònica Batet i Boada (El Pont d'Armentera, 1976) és escriptora de ficció i editora de Nits Blanques Edicions. Va estudiar Filologia Catalana a la Universitat Rovira i Virgili. Autora d'un recull de contes i de cinc novel·les, amb la seva primera novel·la va guanyar el Premi de novel·la curta Just Manuel Casero, i amb la segona va ser finalista del Premi Creixell.
Si en voleu saber més:
L'OBRA
Els següents fragments pertanyen a la novel·la L’Habitació Grisa, la primera de l'autora, on, mitjançant la veu de diversos personatges, els lectors podem passejar per indrets de la part alta de Tarragona i anem sentint el rerefons dels neguits amorosos de la protagonista.
L'HABITACIÓ GRISA
[...] Tot i que no l’havia vist més, sabia que aquella tarda ell seria a Tarragona.
[...] A un quart de vuit va decidir donar cinc minuts més a la pluja: si continuava se n’aniria cap a casa, tornaria amb l’Emma i els Guinovart, i s’oblidaria de tot allò per sempre; però si deixava de ploure seria valenta i se n’aniria fins a Tarragona per esperar-lo.
[...]
No va ser difícil per a ella mentir: tenia reunions, baixava a Tarragona per veure la tieta Teresa, anava al metge; feia milers de coses i ningú li feia preguntes.
[...]
Setmanes després tornava a Tarragona fascinada per un home amb qui no havia intercanviat més de tres paraules seguides. Va passar el temps i un dia es van trobar prop de la catedral, va convidar-la a prendre un cafè i va parlar-li d’un poeta català que escrivia uns sonets complicadíssims. I ella, més fascinada encara.
[...]
La primera vegada que el va deixar va voler creure que aquella era la millor decisió que mai havia pres, però mesos després enyorava la veu pausada del Miquel Guinovart i perdia les tardes al carrer Major.
[...]
Després d’una nit d’insomni, va decidir quedar-se a Tarragona aquell dia, perquè de cap manera volia acceptar que el Miquel ja no hi era. [...]
Si no hagués estat perquè el seu home hauria fet massa preguntes, se n’hauria anat a Tarragona a fer-li companyia, però s’havia hagut de quedar a Mir i conformar-se a sentir la veu buida de la seva germana cada nit per telèfon.
L'habitació grisa, 2006