Isabel Ortega i la Plaça del Fòrum
Ara ens aturem a la Plaça del Fòrum, on es conserven restes del primer fòrum romà. Amb aquesta ruta, doncs, també veiem el passat romà de Tarragona. Aquí llegirem "Tatuic", poema d'Isabel Ortega recollit a Nòmada (2009)
L'ESPAI
L'AUTORA
Isabel Ortega i Rion (Tarragona, 1955) és una escriptora tarragonina que ha treballat com a professora de llengua catalana i literatura a l’Institut Esteve Terrades de Cornellà de Llobregat. Ha escrit prosa i poesia, guanyant en aquest últim àmbit diferents premis literaris com per exemple el Premi Comas i Maduell l’any 2002 amb el poema "Tatuic".
Si en voleu saber més:
L'OBRA
"Tatuic" es troba dintre del recull anomenat Nòmada, publicat el 2009. En aquest poema, Isabel Ortega canta la ciutat tot jugant amb els mots i l’altra banda del mirall: l’aigua, el somni, la mort de la vida o a la vida de la mort, com podem veure en el mateix títol, que és ciutat a l’inrevés, la ciutat projectada al mirall, als tolls, o en senàçaf, que és façanes, o sedànoclab, que és balconades.
TATUIC
La ciutat capgirada als tolls d’aigua de pluja
sembla un mirall: senàçaf, sedànoclab. Tot llum
contra la nit, estrelles com fanals d’unes barques
que llisquen per la rada. Tot remor com de mar
adormida. Voldria capbussar-m’hi, abraçar
l’aigua amiga, dissoldre’m, ser la bombolla d’aire
que pobla un trajecte silenciós. Tot baf,
tot lleugeresa com un somni sense somni
M’hi veig mirant amunt, que miro avall, que soc
cos d’aigua, peix i ocell, sirena urbana,
i sento aquesta felicitat pertorbada
que només tenen les persones tristes.
Nòmada, 2009