Arts de l'Agulla - Biblioteca de La Serra

Sashiko: matemàtiques pures

Simetries i formes geomètriques plenes d'història.

Tal i com el coneixem ara, el sashiko és una tècnica meravellosa per poder realitzar projectes fantàstics tot aplicant-la a peces de roba o de decoració. Però aquesta centenària tècnica es va iniciar amb un altre objectiu. Anem a recòrrer, breument i puntada a puntada, la seva història.

Viatjem al Japò del segle XVII, on les condicions de la vida rural eren adverses per la climatologia de la regió. Els agricultors no disposaven de gaires recursos i havien de reutilitzar robes velles per protegir-se del fred. En aquest context és on neix la tècnica del sashiko, un tipus de brodat que feien servir per reforçar la roba de feina o per ajuntar diferents capes de robes.

D'aquella època també és curiós que les lleis imposaven els color que havia de vestir la població. Així doncs, depenent de l'estatus o classe social, havien de portar una sèrie classificada de colors. Per exemple, les classes treballadores no podien vestir amb colors brillants o utilitzar la seda ni fer servir grans estampats.

Al territori, hi havia una gran quantitat de roba de color indi o anyil, assequible per a gran part de la població. El fil de cotó també era econòmic a l'època i, fent-lo servir de manera doble, minvaven la seva lluentor. Com els estampats grans els tenien prohibits, van començar a brodar petits motius per decorar la seva roba.

Aquesta combinació de circumstàncies va donar inici al sahiko. I és que quan pensem en aquesta tècnica, la primera imatge que ens ve al cap és un brodat de petites puntades de color blanc sobre fons blau.

Any rere any, la tècnica es va anar perfeccionant amb les mans de les dones durant els hiverns freds, amb paciència i rigor, qualitats que es consideraven necessàries per a les esposes de l'època.

Però, què tenen de relació el sashiko i les matemàtiques?

Si ens fixem en els dissenys, podem comprobar que generalment són elements geomètrics. Aquests elements gaudien valors simbòlics o de protecció; els pescadors eren 'protegits' per les estrelles de cinc puntes, els esperits no desitjats eren 'espantats' amb patrons en ziga-zaga o les puntades d'arròs atreien la prosperitat als agricultors.

Dins el món del sashiko, es poden classificar dos grans blocs: les puntades que es creuen i les que no. Són maneres de cosir diferents. Els patrons on les puntades es creuen es diuen moyozashi i els que són d'una sola puntada són els sashiko.

També es poden diferenciar segons l'anvers i el revers que la peça brodada. És el que s'anomena mode hitomezashi, on les dues cares de la roba brodada reprodueixen el mateix patró.

En aquesta dualitat de conceptes, és on entren en joc les matemàtiques ja què els brodats tradicionals japonesos es poden codificar matemàticament. De fet, les sèries de símbols de les puntades dels patrons estan indicades amb els números 0 i 1, facilitant la informació necessària per a la direcció de la costura (del revés o del dret, respectivament).

Però, i sense aprofundir-hi exhaustivament, les matemàtiques són visualment presents a la tècnica del sashiko. Només cal mirar alguna de les meravelloses creacions per adonar-se de les simetries, les formes geomètriques o les codificaciones dels seus dibuixos; combinacions extraordinàries que donen com a resultat fascinants motius per decorar qualsevol peça de roba.

Si vols practicar el sashiko, et recomanem els següents llibres, on trobaràs diversos motius tradicionals i plens de color d'aquest brodat japonès. Estan disponibles per al préstec a la biblioteca de La Serra i a la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Sashikonami. Sashiko. Patrones y pequeños proyectos llenos de color. Gustavo Gili, 2022.

Yoshida, Kumiko. Descubre el sashiko. 22 motivos tradicionales de bordado japonés para tu hogar. Gustavo Gili, 2016.

Sakuma, Satomi. Sashiko : 14 proyectos de bordado japonés. Drac, 2020.

Briscoe, Susan. Kogin. Bordado contado sashiko. Hoaki, 2019.

Google Sites

Report abuse