De com els sacs de farina van fer moda
Durant els anys 30 del segle XX, la crisis del moment va provocar la reutilització d'aquests teixits tan peculiars.
La Gran Depressió de fa uns 90 anys va ser una crisi molt dura per a la societat de mig món. La borsa de Wall Street va caure i molts païssos industrialitzats van patir les conseqüències. Els seus habitants van veure mermada la seva economia i el dia a dia cada vegada era més difícil.
A Espanya, com a moltes parts del món, les empreses van començar a tancar, l'índex d'atur es va disparar i el deute de les famílies era ofegador. Un panorama gens pròsper tot just uns anys abans de començar la Guerra Civil.
En aquest context, la imaginació juga un paper molt important per a la subsistència. De fet, un exemple que ens ha cridat l'atenció és la reutilització d'un material gens habitual per a la confecció de roba.
Als Estats units van pensar que la roba de cotó que es feia servir pels sacs de farina podia ser un bon material per a confeccionar diferents tipus de peces, tal com cortines, roba de vestir, bolquers...
La població va començar a reaprofitar aquesta matèria primera i van iniciar-se en la confecció d'aquestes vestimentes.
Els fabricants dels sacs de farina es van adonar d'aquest fet i van veure una oportunitat fantàstica pels seus productes. Inicialment, els sacs de farina eren blancs amb el logotip de l'empresa. Amb el temps, i degut a la demanda, el disseny dels sacs va anar evolucionant, amb diferents estampats i colors per tal de que la posterior reutilització fos més "moderna".
Tot i que realment aquesta pràctica d'aprofitar els sacs per fer vestits i faldilles ja s'havia donat durant el segle XIX, el "boom" d'aquesta pràctica va aparèixer durant els anys 30. Així doncs, fer-se vestits amb el material dels sacs de productes alimentaris va esdevenir moda, fins al punt que Walt Disney va permetre l'estampació d'alguns dels seus personatges o que els sacs ja portaven impressos els patrons per al tall i la confecció.
El que en un principi va ser un signe de subsistència es va anar transformant en moda. Fins i tot, ja pels anys 40, algunes revistes anunciaven productes com sacs de patates o de pinso amb el valor afegit dels colors, dissenys i estampats del material de la "bossa" del producte.
Amb l'arribada de la Segona Guerra Mundial, aquest fenòmen va anar en augment i es van arribar a confeccionar autèntics vestits per a ocasions especials.
El moment més àlgid d'aquesta història va passar al 1952 quan es van publicar unes fotografies de Marilyn Monroe amb un vestit d'aquestes característiques, concretament amb sacs de patates. Això va provocar una autèntica normalització i posada en voga d'aquest estil fins a finals dels anys 50.
Ara bé, com tota història i tota moda, aquesta també té la seva caducitat. Durant els anys 60, les fàbriques van començar a produir els sacs d'aquests productes alimentaris amb paper, amb la ferma proposta d'abaratir els costos i incrementar els guanys. Així doncs, el subministrament de sacs de roba de les farines o les patates va anar minvant fins a ser quasibé inexistent. En conseqüència, la població va anar deixant de fer servir aquest producte i la confecció de cortines, camises, faldilles, vestits, bolquers, roba interior es va haver de tornar a cosir amb roba "normal".
I així va ser com definitivament els sacs de farina que durant més de 20 anys van vestir a bona part de la societat nordamericana van deixar de fer el seu ús dins el món de la moda.