La influència de la música en la moda del s. XX

“Al centre de qualsevol estil de carrer trobem sempre la cultura popular: l’art, la música i la política de carrer”.

-Jane Mulvagh

A partir dels canvis en les formes de producció originats per la revolució industrial, així com l’abaratiment dels materials i l’evolució dels mitjans de comunicació al llarg del s. XX, la moda es converteix en un element molt més susceptible a la transformació.

Durant la segona meitat del s. XX podem observar com el cinema, la publicitat, o la música influencien directament a les masses i canvien allò que aquestes consumeixen, i la rapidesa amb què ho fan.

A continuació veurem alguns dels estils musicals que més han influenciat al món de la moda.

50’s - Rock & Roll i els Teddy Boys

Cap a la dècada de 1950 el Rock and Roll es posa de moda als Estats Units, i cantants com Elvis Presley, Chuck Berry o Jerry Lee Lewis comencen a sonar a través de les ràdios de tot el món. No triguen a triomfar al Regne Unit, on trobem als Teddy Boys com a un dels principals col·lectius que assimila aquesta música i la converteix en un mitjà per expressar la seva rebel·lia en contra de l’ordre establert.

Els Teddy Boys eren una barreja cultural. Estaven influenciats, per una banda, per l’estil neoeduardiaà, un intent dels sastres londinencs per ressuscitar l'elegància de les classes altes angleses d’abans de la Primera Guerra Mundial: jaquetes llargues, pantalons ajustats i bombins. Per l’altra banda els tupès, els texans i les jaquetes de cuir; o les bruses ajustades, les faldilles i les sabates de xarol, que sobretot lluïen a les pistes de ball.

Font: The Telegraph UK

Font: El País

60’s - Hippies, folk i psicodèlia

Durant la dècada dels anys seixanta artistes com Bob Dylan o Joan Baez popularitzen cançons de protesta social, mentre els Beatles o Jimi Hendrix, entre d’altres criden a l’amor i a la psicodèlia.

El seu pensament s’allunyava del consumisme i el capitalisme regnant per dur un estil de vida senzill que es feia notar especialment en la seva forma de vestir.

Els hippies acostumaven a confeccionar la seva pròpia roba que normalment era de colors brillants, influenciats per la psicodèlia. Pantalons acampanats, llargues faldilles i roba més aviat ample eren els trets característics d’aquest moviment, que volia escapar dels estàndards de moda occidentals i apropar-se a la forma de vestir de les tribus natives americanes.

70’s - El Glam i el Punk: ajustat o perforat?

Com a resposta a l’estètica hippie sorgeix el Glam a principis de la dècada de 1970.

Músics com Marc Bolan, del grup T. Rex o David Bowie amb l’alter ego Ziggy Stardust posen de moda un estil que jugarà amb els excessos i la teatralitat, protagonitzat per teixits metàl·lics com el lamé o el lurex. Les peces eren molt ajustades, i els estampats cridaners, a vegades imitaven la pell d’un lleopard o fins i tot d’una serp.

Font: Rolling Stone

Font: National Geographic UK

A mitjans dels setanta sorgeix el Punk amb l'inconformisme i el descontentament per bandera, amb un clar propòsit: qüestionar els convencionalismes. La dissenyadora britànica Vivienne Westwood així com els membres del grup de punk per excel·lència, els Sex Pistols: John Lydon i Sid Vicious; el grup Velvet Underground o Andy Warhol i la seva Factory; tots ells van contribuir a la formació d’un moviment marcat per una estètica desafiant i transgressora, on regnaven les jaquetes de cuir, les perforacions a la pell i les crestes.

90’s - Grunge: volum alt i texans estripats

Els anys noranta van veure com naixia a Seattle (EUA) aquest subgènere del rock alternatiu influenciat principalment pel punk i l’sludge, una variant del metal. Grups com Nirvana, Pearl Jam, Soundgarden o Alice in Chains foren els principals exponents d’un estil on eren protagonistes les camises de franel·la -roba de llenyataire: un dels principals treballs de pobles com Aberdeen (Washington), on va néixer Kurt Cobain - i els texans trencats.

Grunge vol dir brut, descurat, anti-glam, anti-consumista, rebel·lia depressiva, pessimisme existencial i no future.

Font: Dsigno (blog)

Com hem vist la música ha jugat un paper clau en l’evolució de la moda, sent ambdues parts imprescindibles de la cultura popular que es retroalimenten contínuament. Des de les sabates de xarol, passant pels pantalons acampanats; els estampats cridaners, les jaquetes de cuir o les camises de franel·la, qui no ha portat -o ha somiat portar- una d’aquestes peces mentre cantava agafant el pot de xampú? O amb un micròfon desgastat, donant-ho tot dins d’un karaoke japonès al costat de Scarlett Johansson i Bill Murray?