El köpskam, una nova tendència

El moviment köpskam neix a Suècia i significa 'vergonya a comprar'. És una de les noves tendències que està creixent més en els darrers temps. Reivindica un consum responsable i més sostenible de la moda, entre d'altres àmbits, d'una manera molt peculiar.

En un món on es magnifica la imatge i on la percepció de les mateixes et poden posicionar socialment, la moda i la roba juguen un paper molt important.

Les xarxes socials s'encarreguen d'enaltir la potencialitat i la força d'aquestes persones que posen en voga el canvi de vestuari assidu i la compra per estar a l'última. És més, han aparegut instagramers, youtubers, tiktokers... que, encara que no tots, inciten al consum massiu de productes.

En aquest context és on apareix el moviment köpskam. A Suècia, país d'origen de la mateixa activista Greta Thumberg, coneguda per la seva lluita contra el canvi climàtic, neix també aquesta tendència en contra de l'excesiva atenció a estar a la moda i mostrar-ho a les xarxes socials. És a dir, participar en aquest tipus de pràctiques ja no està tan ben vist.

La moda contamina?

Segons les Nacions Unides la indústria de la moda provoca més emissions de carboni que tots els vols i enviaments marítims internacionals. El model actual d'algunes de les empreses més grans del sector són perjudicials pel nostre planeta i l'excés de consum i la compra compulsiva afavoreixen el canvi climàtic.

El köpskam o 'vergonya a comprar' proclama bàsicament dos conceptes:

  • La potenciació de les compres de roba de segona mà, i

  • La mala fama de comprar roba nova i mostrar-ho a les xarxes socials.

A Suècia també comença a no veure's tan malament el regalar una peça de roba de segona mà, donant-li així una segona vida i adquirint un valor ecològic.

Així doncs, el köpskam és la part antagònica a la combinació de fast fashion + low cost.

Actualment es calcula que els consumidors compren un 60% més de roba que fa 10 anys i que es desfà d'ella en la meitat de temps que fa 15 anys. A més, la producció tèxtil, de sabateria, d'accessoris i complements genera el 20% de les aigues residuals a nivell internacional. Amb aquestes xifres no és d'estranyar que moviments com el köpskam apareixin per quedar-se.

Però la conscienciació ambiental del suecs no es limita al sector de la moda sinó que també sorgeixen altres moviments que comparteixen filosofia com el flygskam, és a dir, el rebuig a viatjar en avió per les emissions contaminants.

Davant aquestes veus cada vegada més fortes, les empreses del sector de la moda com El Corte Inglés, Inditex, H&M, Armani o Nike entre moltes altres (més de 50), s'han reunit i han signat l'anomenat Fashion Pact on adquireixen el compromís per vetllar per tres objectius principalment: protegir els oceans, detenir el canvi climàtic i restablir la biodiversitat.

Sigui com sigui, la realitat és què la societat de consum tal i com la coneixem ara és incompatible amb el sosteniment del planeta i, més tard o més d'hora, ens haurem de replantejar el model, tot començant pels nostres actes a nivell individual.