Dones i costura. Com va començar?
Dones i costura. Com va començar?
Embedded Files
Hi ha oficis que tradicionalment els han desenvolupat les dones però que el reconeixement professional en les respectives arts se'ls ha atorgat majoritàriament als homes. I l'alta costura és un bon exemple.
Hi ha oficis que tradicionalment els han desenvolupat les dones però que el reconeixement professional en les respectives arts se'ls ha atorgat majoritàriament als homes. I l'alta costura és un bon exemple.
Mares, àvies, tietes... totes elles sabien cosir. Fins i tot, algunes d'elles vivien de la costura ja que és un dels oficis que culturalment s'ha associat a les dones. Una tasca que, en moltes ocasions, havien d'aprendre si volien ser una mica independents. Ara bé, no va ser fins el segle XVIII quan es va permetre a les dones poder dirigir el seu propi taller.
A Barcelona, van haver-hi moltes cosidores de famílies humils. Era una de les sortides professionals acceptades de l'època. Així va ser com van anar sorgint especialitzacions en aquest àmbit: cosidores, modistes, costureres, planxadores... Moltes d'elles treballaven a casa seva en unes condicions laborals no gaire favorables.
La industrialització del sector tèxtil a partir de la segona meitat del segle XIX va canviar el panorama de la moda i la seva producció. Nous teixits, noves màquines i noves formes de cosir fan aparèixer les escoles de costura i patronatge així com el concepte de moda d'alta novetat. La incursió de les màquines a la producció tèxtil va permetre reduir els costos i abaratir els preus, permetent l'arribada aquesta moda d'alta novetat també a les classes mitges.
Aquesta producció augmenta considerablement durant els últims anys del segle XIX i ja es poden veure les primeres col·leccions anuals, és a dir, el concepte de roba de temporada.
Els grans magatzems proveien vestits nous cada any i les classes no burgeses podien comprar-los. L'aparença sempre ha estat un ítem respecte la classe social i, en aquests moments de la història, les classes adinerades opten per vestits de nova creació i diferenciats per tal de distingir-se de la resta de la societat. És així com sorgeix, amb influències directes de la moda de París, el concepte d'alta costura, unes peces molt específiques amb un estil característic d'un dissenyador. I diem dissenyador i no dissenyadora perquè és en aquest moment quan els homes veuen que es poden fer diners amb el disseny de moda i repunten en el sector tèxtil amb les seves innovadores creacions a nivell mundial. A Barcelona, fins als anys 20 no apareix el nom d'un home com a dissenyador d'alta costura.
A partir d'aquesta època, els homes comencen a interessar-se per aquest negoci que fins al moment ho manegaven les dones. Durant el segle XX, homes i dones ens han delectat amb els seus dissenys i han vestit gran part de la nostra història oblidant-se, en moltes ocasions, de l'origen del sector.
Actualment les passarel·les van plenes de projectes tant de dones com d'homes, tot normalitzant la professió independentment del gènere i condició. Però va haver-hi una vegada on es qualificava com una tasca estrictament femenina.
Google Sites
Report abuse