DIA2: Al despertar-nos vam veure que ens havien desaparegut les sabates. No compreníem res. Vam decidir seguir amb el dia, a l'hora d'esmorzar van aparèixer dos individus de la nit anterior. Un tenia a la Claudia com a ostatge i l'altre duia una sabata a la mà. Eren dues superheroïnes que ens volien fora d'aquell terreny. Van alliberar a la nostra estimada moni i a les nostres sabates; en un tres i no res, van fugir d'aquell terrabastall. Vam decidir juntar-nos tot l'esplai per a entendre que és el que estava passant.

Ja ben entrada la tarda vam arribar a la conclusió que les seves picabaralles eren provocades per l'adquisició d'aquell terreny per als seus propis fins. I malgrat les seves diferències es complementaven d'allò més bé.

DIA3: Aquella nit van tornar a aparèixer els visitants de la primera nit. Els hi vam reclamar que ens deixessin en pau i acte seguit els hi explicàrem que tots podien quedar-se vivint juntes en el territori, ja que es complementaven entre elles. Tant superheroïnes com la gent del circ els hi va semblar una bona idea, però els zombis no ho acabaven de veure. Forçats per la situació van acceptar. Al marxar els conflictius va sortir de darrere nostre un encaputxat i nosaltres morts de por, per combatre-la, vam cantar-li el virolai mentre s'acostava.

Aquell ésser estrany duia per nom Don Nadie. Aquella figura ens va revelar que feia molt temps que els obserbava i ens explica que hi han 3 manuscrits amb informació sobre cada una de les tribus repartits per els voltants de Ribes de Freser.

DIA4: Tant bon punt vam acabar d'esmorzar, Ticus (GRANS) i Frankfurts (MITJANS) vam agafar motxilles i anàrem cap a l'Ermita de Sant Antoni. Palmeritas Cargols (PETITS) vam marxar després de dinar cap a l'Ermita però per un altre camí més curt. Tots tres grups vam trobar el que buscàvem. S'havia fet fosc i ens preparàvem per fer bivac. Però instants abans vam detectar una colònia de garrapates que ens va obligar a canviar d'esplanada. Però quan ja era negre nit, amenaçats pels núvols de pluja, les monis vam decidir tornar cap a la casa. Ticus vam encendre llanternes i vam baixar a peu fins la casa. Ens vam endur més d'un ensurt al creuar-nos amb alguna vaca. Per altre costat, Frankfurts i Palmeritas Cargols vam esperar a baixar amb el cotxe de l'Ainhoa i la Tami.

DIA5: El dia no podia començar de millor manera, la noia de la casa, la Tami, ens havia dit que els coberts havien entrat en contacte amb un producte químic i havíem de deixar-los secar una bona estona. Ho vam aprofitar per fer les gimcanes guarres que tant ens agraden. A l'hora de sopar la Tami ens va dir que els coberts estaven llestos i que ja els podíem utilitzar, no eren enlloc. Després de regirar tot el menjador no els vam trobar. Malauradament vam haver de menjar amb les mans.

Abans del joc de nit van aparèixer dos zombis, ens acusaven del robatori dels seus coberts!!! Els hi vam explicar que ens havia passat el mateix disconformes van marxar, però en girar-se se'ls hi va caure un cullerot. Vam arribar a la conclusió que havien estat ells qui ens havien pispat els coberts. Ens acusaven a nosaltres perquè així, desconfiéssim de les altres tribus.

DIA6: Veient la situació vam decidir fer un judici per fer les paus entre tribus. A la nit ens vam retrobar amb elles i els hi vam proposar. La proposta del judici els hi va semblar bona idea. Vam recórrer a en Don Nadie perquè fos el nostre jutge.

DIA7: Una tribu, descontenta amb el judici va decidir gastar la seva última carta per a impedir-ho. Van hipnotitzar algunes monis nostres i s'hi van infiltrar entre elles. La Marta i l'Oriol van aconseguir no caure en aquell somni. Havien descobert que si aconseguíem travessar la casa de punta a punta fent un recorregut marcat, aconseguiríem despertar-los. Vam ser molt valentes i ho vam aconseguir.

DIA8: En caure la nit, el judici es va celebrar. En Don Nadie hi va arribar el primer, i ens va ajudar a cridar les tribus. Durant el judici, van estar a punt d'arribar a les mans però gràcies a totes nosaltres vam aconseguir posar pau i fer-los entendre que juntes es complementaven. Un cop tot arreglat vam prosseguir amb la nit. Ens esperava una nit de ball que acabava de començar.

DIA9: Les colònies ens van passar volant però, havíem construït un munt de vincles entre nosaltres. Després de dinar, motxilles i cap a l'autocar. Entre plors (sobretot monis...) i somriures ens vam despedir.

Ja sabeu famílies, Món Jove es viu molt intensament.