Xè aniversari

Festa d’inici

10 de novembre de 2007

Ja ha començat!

La celebració dels deu anys de Món Jove s’inicià amb una festa el passat dissabte 10 de novembre als patis de l’escola.

Diuen que una imatge val mil paraules; i la cara dels nens i nenes quan arribaven per la porta i veien els inflables instal·lats al pati era impagable. Aquestes atraccions van atraure durant les tres hores que van funcionar a nens i nenes de totes les edats; des dels més petits d’Educació Infantil, fins al més grans d’ESO.

El taller de bombolles gegants i el taller de trenes simbolitzaven el descans entre salts i més salts.

A l’aula de psicomotricitat s’anava gravant el què es convertirà en un vídeo dels 10 anys que promet ser molt divertit.

I movent-se per tot el pati, nens i nenes buscant el logo de Món Jove el més ràpid possible.

Al mateix moment que començava el berenar, començava també el concurs de puzzles. Onze grups, de 4 participants cada un, s’enfrontaven a un trencaclosques de 140 peces que va portar força mal de caps, tant als concursants com als organitzadors.

També tingué lloc el campionat de sudokus per a majors de dotze anys.

Finalment arribava l’hora de donar per començada aquesta celebració, explicant els diferents actes del desè aniversari, detallats en el programa d’actes.

Es van lliurar els premis als guanyadors dels jocs i concursos (entrades a Port Aventura, al Tibidabo, a les coves de Collbató, al Natupark de Cerdanyola i a Catalunya en miniatura).

I com a cloenda de la festa, un final sorollós a càrrec dels tabalers de la Malèfica del Coll, que van fer moure grans i petits al so dels seus timbals.

L’excursió dels 10 ANYS

16 de febrer de 2008

El dissabte 16 de febrer va tenir lloc l’excursió dels 10 anys de Món Jove.

Consistia en fer el camí que porta de Barcelona a Sant Cugat, tot travessant la serra de Collserola.

Ja des de les nou del matí, el punt de sortida, al costat del velòdrom d’Horta, s’anava omplint de pares, mares, nens i nenes. Mentre esperàvem l’hora de sortida, l’Anna i el Carles anaven llirant els diversos regals: xapes i enganxines de Món Jove, una samarreta de l’UBAE, un dorsal, un Aquàrius per agafar forces i un llibret o s’explicava el camí.

Quan ja ho teníem tot al seu lloc, començàvem a caminar muntanya amunt… I és que la part més cansada la teníem just al principi. Però l’esforç valia la pena, perquè un cop dalt, ens trobàvem el primer avituallament. La Sandra i el Roger ens obsequiaven amb unes taronges que venien molt de gust, fuits secs, magadalenes…

Després de deixar la carretera de les Aigües, entràvem al bosc i notàvem un descens de la temperatura força contundent. Al final d’aquest tram, arribàvem al segon avituallament, on ens esperaven la Clara, el Toni i el Magí. Un bon got de suc (Masjugo, a ser possible), i continuem!

Després d’un tros més tranquilet, arribava el “descens del torrent”. Tot mirant de no relliscar, comprovàvem com teníem el sentit de l’equilibri. El camí, després de l’últim marcatge es tornava totalment pla. Arribàvem a Can Borrell. L’Alba i la Meri ens rebien amb els braços oberts.

Ja només quedava arribar a Sant Cugat. Just després del Pi d’en Xandri, entràvem a la ciutat, on ens esperaven l’Esther i la Mariona. Un diploma, un aperitiu i un banc per seure i reposar una estona.

Una vegada hi érem tots, procedim al sorteig dels dos llibres del final d’en Harry Potter. La família de l’Andreu Pla de 4t i de la Meritxell Martí de 3r d’ESO van ser els afortunats!!

Una bona colla es va quedar a dinar al mateix parc, i una estona més tard ens trobàvem nens, nenes, pares, mares, monitors i monitores jugant als cavallers, al sí/no…

Finalment, es dóna per acabada l’activitat.

Més de 100 persones hem gaudit d’aquest dia tan especial; felicitats a totes i a tots!!!

Trobada de monitors i exmonitors

28 de març de 2008

No volíem deixar passar una oportunitat com és la celebració d’aquest desè aniversari, per tal de poder retrobar-nos amb monitors que han passat per Món Jove i que han deixat empremta.

Així que el dissabte 29 de març vam unir les generacions més noves de monitors amb les què van fer començar a créixer aquest projecte.

Va ser realment molt emotiu tornar a veure vells amics i amigues amb qui tant vam compartir. Apart del record, d’aquell dia ens queden algunes imatges i les seves sensacions.

A tots ells, gràcies!

Gimcana [20 d’abril de 2008]

El diumenge 20 d’abril era el dia escollit per a la celebració de la “Gimcana dels 10 anys”.

Cap a un quart d’onze anaven arribant els 108 pares, mares i nens que formaven els 13 grups participants. Al pati de l’escola rebien una gorra ben identificativa.

Mentre miràvem el cel esperant que l’aigua esperada trigués unes hores en caure, vam començar a caminar per diverses places i carrers de Gràcia buscant les 7 proves de la gimcana. Aquestes set proves representaven les set cases de colònies per on hem passat cada un dels estius fins ara.

Endevinar paraules amb el cul, fer punteria amb globus d’aigua, aguantar-se el riure davant pallassades, passar-se una pilota sense l’ús de les mans, una cursa amb els peus lligats, cantar i ballar amb una magdalena a la boca i deixar-se pintar la cara per una persona amb els ulls tapats. Aquestes eren les proves a superar. I renoi si les vam superar!!!! La motivació de tots els grups va ser envejable i digna d’elogi. Una felicitació a tothom!!!! I també un gomet!

Quan arribàvem a l’escola, havíem de construir la torre més alta possible en dos minuts, i au… a esperar el recompte de les puntuacions.

Vam compartir un aperitiu dins el gimnàs perquè la pluja que fins llavors ens havia respectat començava a fer acte de presència.

I el repartiment de premis va arribar. Tots els grups van ser premiats perquè senzillament tots ho mereixien.

El dinar, el vam haver de fer dins el menjador de l’escola. I després del gelat, mentre uns quants xerraven, d’altres jugaven al pati fins que es feia l’hora de marxar de cadascú.`

Festa d’estiu

7 de juny de 2008

A dos quarts de cinc de la tarda, ben puntuals, arribaven les primeres famílies a la Plaça del Diamant, en el mateix moment que començaven les activitats de la festa:

Un mural que s’anava omplint de colors

Un Twister ben recargolat

I la novetat del dia, un “paracaigudes” que va fer les delícies de nens i monitors.

Paral·lelament a aquestes activitats, hi havia el berenar, format per llesques de pa amb nocilla que podies acompanyar d’un Cacaolat o un suc; els pastissos que les Katiuska’s havien cuinat; i una taula amb xapes, calendaris i les noves samarretes de Món Jove, samarretes commemoratives d’aquests deu anys.

Una mica abans de les 18h va començar l’actuació d’en Toti Roger, que va fer moure el cos de tots els presents, pares i mares inclosos!!

I per acabar la festa, la presentació de la cançó de Món Jove. Han passat 10 anys, però no teníem cançó oficial!!! No podíem esperar més, així que, dalt la tarima, guitarres en mà, vam cantar per primera vegada davant de tothom la nostra cançó.

Futbol de monitors i monitores

7 de juny de 2008

El dissabte 7 de juny al matí ens vam aplegar al pati de l’escola els monitors de l’esplai GMM, de l’esplai Matinada i de Món Jove per tal de dur a terme un campionat de futbol per celebrar el nostre desè aniversari.

El vam organitzar en plan lligueta, disputant 6 partits en total.

Els equips del GMM i Matinada 1, a l’acabar empatats a 7 punts van jugar una final entre ells, amb el resultat de 3 a 2 a favor de GMM.

Així va quedar la classificació final:

Primer lloc: GMM

Segon lloc: Matinada 1

Tercer lloc: Món Jove

Quart lloc: Matinada 2

Tots els participants van estar a l’alçada de l’esdeveniment, divertint-se i fent un ús del “fair play” que ja voldríem molts que imperés a tots els esports.

Moltes gràcies als monitors del GMM i Matinada per la seva participació!!

Records i imatges

3 d’octubre de 2008

El divendres 3 d’octubre ens vam aplegar a la Sala d’actes de l’escola per veure les fotografies dl curs 2007-2008.

A més a més, vam aprofitar per a lliurar uns records a les persones que han col·laborat amb Món Jove durant aquests 10 anys.

En Joan Hueso, la Montserrat Alemany, l’AMPA, el Xavier Teixidó, el Nandu, l’Anna i la Margarida han aportat el seu granet de sorra en aquest gran projecte educatiu que és Món Jove. Moltes gràcies a tots ells!

Finalment, també vam sortejar el premi del concurs de la foto amb el fulard. El premi va recaure a la família Alsina-Virgili. Moltes felicitats a ells també!!

Convivències del Xè

8 i 9 de novembre de 2008

Ja està! Ja ha passat un any ple de celebracions, de festes i excursions… Món Jove ja té deu anys. I per tal de fer un fi de festa com calia, ens vam aplegar a la casa de colònies de La Conreria el cap de setmana del 8 i 9 de novembre; el mateix cap de setmana que deu anys enrera, el 1998.

Dissabte marxàvem 80 nens i nenes, de 1r a 6è de Primària i una petita representació de 4t d’ESO. Agafàvem els autocars a la plaça Gal·la Placídia (quin encert!) i en poc menys d’una hora arribàvem a la casa.

Abans de dinar ja vam fer una primera activitats per grups: els Petits (1r i 2n), els Mitjans (3r i 4t) i els Grans (5è i 6è). També per grups d’edat va ser l’activitat de després de dinar.

Quan vam haver berenat, ens vam distribuir en nou grups barrejats. Cada un dels grups preparava una de les cançons de les fins ara nou colònies d’estiu, des de Planoles 2000 fins a Mas Portal 2008.

El joc de nit és sempre un dels moments més esperats del cap de setmana. Aquesta vegada, entre tots havíem de recuperar la memòria de Món Jove, donat que l’havíem perdut. Buscant paraules i reconeixent fotos vam poder, de mica en mica, recordar tot el què ha estat aquests deu anys.

L’endemà, la diversió estava assegurada. Ben aviat els voltants de la casa s’anaven omplint de cotxes i les famílies dels nens i nenes arribaven per tal d’enfrontar-se a les més que animades proves de les olimpíades.

Les més de 210 persones es van distribuir en setze grups disposats a aconseguir fer un paper ben digne: un castell de gots el més ràpid possible, una cursa dins unes caixes de cartró, el triple salt de fulard i el llençament de fulard van ser l’aperitiu. Després van venir la cursa de relleus i el “curling” (també dit el lliscador humà). Per acabar les olimpíades, una marató amb got d’aigua inclòs.

Ja havíem fet gana per dinar. Vam ocupar els menjadors per anar omplint l’estómac. Però no el podíem omplir del tot, perquè arribava el pastís dels deu anys. Aplegats al pati exterior, vam bufar les espelmes del pastís que ens vam acabar en un tres i no res.

La festa, però no hava acabat. Ens vam dirigir tots cap al teatre, on els nou grups de nens van representar les cançons de les colònies ja preparades. La cançó de Món Jove va donar pas al discrs final, amenitzat amb un lliurament de regals als monitors per part de les famílies. MOLTES GRÀCIES! SOU ELS MILLORS!

I per acabar, tots cap al camp de futbol. Un atraca de 50 metres donava el punt i final a l’aniversari, mentre el cel s’omplia amb els colors verds i negres de Món Jove gràcies als centenars de globus que vam lliurar al vent.

I els deu anys s’han acabat… Però Món Jove continua!!!! Més activitats, més excursions, i el que és més segur: més il·lusions i més somnis!

Excursions

Sant Martí Sarroca

Quan en el full d’inscripció posava que aquesta excursió no era apta per a pixamandúrries, no deien pas cap mentida!!!

I és que el dissabte 18 d’abril ens trobàvem a la Plaça Catalunya, amb totes les previsions del temps ben consultades i agafàvem el tren cap a Vilafranca del Penedès. D’allà sortia el bus que ens portaria fins a Sant Martí Sarroca.

Un cop al poble, vam pujar fins el castell, on vam esmorzar per agafar forces per a l’excursió. Des del castell, ens van ensenyar quin era el nostre objectiu: baixar la muntanya del davant per un camí que no es veia. Però no podia ser; si gairebé era un pendent de 90 graus!!!

El primer que vam fer va ser buscar el començament d’aquest camí. Si l’havíem de baixar, volia dir que primer havíem de pujar. Evidentment, va ser l’estona amb més sol del dia; quan pujàvem. Finalment, arribem al principi del camí; un senderó ben estret que baixava entre els arbres. Ens vam maquilar per tal de camuflar-nos bé entre la vegetació, i de tres en tres, flanquejats pels monitors, vam anar entrant al camí.

El principi era ben normal, però de seguida va arribar el primer tram que baixàvem ajudant-nos d’unes cordes que hi ha al costat del camí. Primer baixem i després pugem. Arribem a la “Cova dels bous”, que ens serveix de refugi davant les quatre gotes que començaven a caure.

Passat el núvol, seguim el camí; havíem de passar per un pas estret que acabava havent-se de pujar entre unes pedres. I així, de mica en mica, anàvem fent el camí; ara rellsico per aquí, ara passo per allà, ara salto aquest arbre, ara passo entre els matolls… Renoi! Sí que és una aventura!!!

Finalment, arribem al final. Aprofitem per dinar abans d’anar cap al poble. Hi arribem passant tot de ponts de fusta situats al llarg del caminet. Un cop al poble, davant l’amenaça dels núvols, ens refugiem sota uns porxos, on juguem una estona tot esperant iniciar el retorn a casa.

Castell de Burriac 7 de febrer de 2009

Cabrera de Mar. 10’40h. Només baixar de l’autocar ja es veu, allà dalt, imponent, el castell de Burriac. La sensació que et ve de seguida és que sembla molt a prop, però es veu força amunt…

Acabats d’esmorzar, comencem el primer tram: a la dreta? a l’esquerra? Agafem la Via Regina que puja recte amunt, fins que enllacem amb un caminet per dins el borsc que ens porta fins al punt X.

I què passa al punt X? Que ens distribuïm en cinc grups. Cada grup ha de fer l’últim tram de l’excursió en el menor temps possible. La idea de fer-ho corrent desapareix ràpidament al veure que les pujades són d’un desnivell considerable, i que fer-les caminant ja requereix molt esforç. Finalment, grup a grup, tots anem fent el cim; els més ràpids en 19 minuts i mig; els que gaudien de l’esplèdid paisatge, en 24 minuts.

Dalt el castell, explorem, dinem i tornem a explorar, fins que ens reunim per mirar de trobar el tresor d’en Pere Joan Ferrer, el senyor de Burriac de mitjans del segle XV. Una vegada trobem el tresor (que per sort, no era cap esquelet), iniciem la tornada cap a Cabrera.

Arribats a Cabrera, primer ens mengem el tresor, després fem uns jocs molt divertits i finalment berenem mentre esperem que arribi l’autocar que ens torna cap a Gràcia.

Convivències

2n trimestre

28 i 29 de març

Vam sortir de Barcelona en un dia gris i força trist. El nostre objectiu era descobrir ” els nostres sentiments”, com interpretar-los i com diferenciar el què estem sentint.

En el trascurs de tot el cap de setmana anaven passant-nos coses que ens apropaven als nostres sentiments i ens feien reflexionar sobre les coses que els provocaven, des de posar-nos en situació per sentir-los fins a desxifrar-los.

El diumenge vam poder observar el simulacre d’una catàstrofe, (un accident d’autocar amb molts ferits), a mans dels col.laboradors de la Creu Roja que van estar amb nosaltres tot el cap de setmana.

I a l’hora de marxar cap a Barcelona va sortir el nostre amic SOL que ens va acompanyar durant tot el viatge de tornada a l’escola.

3r trimestre

CRÒNICA DELS MITJANS

L’objectiu del grup de mitjans era arribar a ser detectius professionals, i ho van aconseguir! Però per poder obtenir el seu propi carnet de detectiu, van haver de treballar dur i suar! Van estar treballant la força fent acrobàcies amb gots plens d’aigua i sucant la cara amb farina; també van desenvolupar la inteligència desxifrant i creant codis secrets; fent curses amb els peus lligats van millorar la rapidesa; i finalment, van haver de buscar unes pistes amagades mentre provaven d’esquivar uns personatges vestits de negre que molestaven el grup de grans i que feien molta por!

Després de tant d’esforç, encara va tocar anar a buscar els carnets al poble de Calafell, on van aprofitar per visitar el castell que amagava el nom del detectiu més important de la comarca. Allà, també van aconseguir unes receptes medievals per llepar-se’n els dits!

Després d’un cap de setmana de grans emocions, els mitjans van tornar cap a Barcelona fets tots uns grans detectius!

CRÒNICA DELS GRANS

El grup de grans es va voler endinsar en un cas d’investigació que va passar fa molt de temps en aquelles contrades. El cas estava relacionat amb el que va ser el senyor de la casa el 1823, el senyor Josep Mª Fell que segons ens van explicar va morir en estranyes circumstàncies i , per això, la policia ho va investigar. Com que nosaltres també volíem treure l’entrellat de aquella història vam fer diverses proves per ser bons investigadors, treballant l’orientació, el camuflatge, la identificació d’empremtes i de persones i la deducció.

Superades totes les proves amb èxit, vam haver d’aconseguir algunes de les característiques dels principals sospitosos, sempre estant a l’aguait de no ser tocats pels “Vigilants de pistes”! Finalment vam ser capaços de resoldre el cas…la culpable era…la cuinera!

L’endemà ens ho vam passar la mar de bé buscant caramels a la farina, mossegant pomes en l’aigua, fent circuïts i posant-nos crema solar d’una manera ben original!

Quan ja va ser l’hora de marxar vam caminar ràpidament cap a l’estació i un cop al tren vam berenar unes magdalenes boníssimes!

Colònies d’estiu

“Els petits canvis, són poderosos”

Una frase que tots hem repetit aquestes colònies més d’un cop i que ens ha fet pensar en la importància que té cuidar i respectar el medi ambient mitjançant una petita aportació de cadascun de nosaltres.

La primera nit va arribar l’alcaldessa per visitar-nos, com era costum en aquell poble. Ella marxava de vacances i ens demanava que cuidéssim aquells terrenys i ens confiava els papers d’aquests. Però, aleshores, va aparèixer el Bernat Millioneti , un especulador amb molts diners que volia construir un camp de golf en aquells terrenys i que més tard tornaria per reclamar un contracte inexistent i ens amenaçaria amb llençar tots els arbres avall.

Amb tot això, el matí del tercer dia apareixia el Capità Enciam i ens deia que havíem de reduir, reutilitzar i reciclar, que ho estàvem fent malament i l’havíem d’ajudar a cuidar el medi ambient. Això ens va fer pensar amb el Milloneti i havíem d’evitar com fos que es sortís amb la seva i construís el camp de golf.

Dies més tard, no teníem notícies del Milloneti, però, va tornar el Capità Enciam i vam poder dir-li que ho havíem entès. Havíem reduït les deixalles, reomplint, per exemple, les ampolles d’aigua. Havíem reutilitzat, amb tetra briks, tot fent un taller de moneders i reutilitzaríem amb el bocanroll, la pasta de dents i la colònia. I havíem reciclat i seguiríem fent-ho, separant paper, plàstic i orgànic.

El Capità Enciam estava molt content, però tot i així estava preocupat, necessitava punts per seguir sent el Capità Enciam. Així doncs, vam proposar-li que, si ell ens ajudava a fer fora l’especulador, nosaltres l’ajudaríem a aconseguir punts. Dit i fet. Vam decidir plantar uns arbres per tal que guanyés punts, i aquests els vam plantar el dia de l’excursió, el mateix dia que. . . Sorpresa! Vam trobar uns cartells en els que posava: “Fora el Capità enciam”, “No volem ser ecologistes”. Això havia de ser obra del Milloneti.

El dia següent va aparèixer i va ser doncs quan va dir-nos que acabaria amb el Capità Enciam i construiria tant si com no el camp de golf. No ens havíem rendit, però. El Capità Enciam ens va dir que ens ajudaria i ja havia aconseguit punts, gracies als arbres. Així doncs ens vam disfressar tots de Capità Enciam per camuflar-lo quan vingués el Milloneti i amb l’ajuda del Capità Enciam i l’atac secret per convertit a la gent en ecologista vam aconseguir que el Bernat Milloneti es fes ecologista i marxés amb el Capità Enciam a reciclar a un altre banda.

Així per sort, tot va acabar bé i vam aprendre doncs que: “Els petits canvis, són poderosos”.

Capità Enciam, tranquil que ja ho hem entès, hem de reduir i reutilitzar i desprès reciclar.