CONVIVÈNCIES

PETITS, MITJANS I GRANS

ORRIOLS (CASTELLAR DE N’HUG)

18 I 19 de febrer

Dissabte 18 de febrer, ens despertàvem ben aviat per marxar de convivències a la neu amb Món Jove. Nens i monitors sortíem de Barcelona intrigats per saber perquè servien les claus que ens havien donat la setmana anterior.  Després d’un matí ben mogut a la neu, vam arribar a Orriols.

De sobte, un globus misteriós va aparèixer del no res. Contenia la carta d’un senyor que ens demanava un cop de ma per trobar un cofre que havia amagat quan era petit. Després d’ajudar-lo trobant un mapa i desxifrant-lo, l’home ens va deixar el cofre que havia trobat amb la nostra ajuda explicant-nos que ens donaria allò que més desitjàvem.

Amb una de les moltes claus que havíem rebut, vam aconseguir obrir el cofre i… TAXAN! Estava ple de llaminadures i de fulls de colors escrits que ens servirien per fer l’activitat de matí. Després d’haver passat un matí d’allò més divertit, va aparèixer altre cop el cofre a l’hora de dinar.

Resulta que havíem tret tan bon profit del nostre primer desig que l’home misteriós ens en concedia un altre. En obrir el cofre per segon cop van aparèixer les instruccions per una segona activitat. Entre tots vam decidir que ens retrobaríem el 19 de març per poder gaudir d’una SUPERACTIVITAT per nens i pares. Així doncs ja sabeu, hi esteu tots convidats!

PETITS, MITJANS I GRANS

MAS BANYERES (CENTELLES)

5 i 6 de novembre

Vam arribar a Centelles dissabte ben d’hora després d’una horeta de tren en la que poc a poc ens vam anar coneixent i establint el primer contacte monjovenc (alguns de nosaltres ens aventuràvem a fer convis per primera vegada i calia generar un clima de confiança i de confort!). Arribats a centelles només va caldre una mitja horeta de caminata per poder ja definitivament deixar les motxilles carregades a la casa i posar-nos a jugar. De seguida es van començar a construir cabanyes (amb cortines incloses!) i es van anar generant tot de jocs, d’aquells que només es possible fer de colònies.

Després de dinar, semblava que tot anava rodat quan de sobte va aparèixer ni més ni menys que la Pallassa Pataplof que entre llàgrimes i sospirs va explicar-nos que l’endemà havia de substituir a la gran pallassa Tartuff (una crack del món del circ, amb un prestigi immens, arreu del món coneguda). Desesperada ens exposava les seves pors: no tenia el material necessari, ni la seguretat suficient ni se sentia prou hàbil per aquella substitució. Vam provar de consolar-la i li vam prometre que faríem el que podríem per ajudar-la.

Així doncs, ens vam posar mans a la obra, el primer que calia era crear material cirquenc per poder ensenyar-li, és per això que a primera hora de la tarda amb arròs, globus i mitges, vam començar a construir malabars i kariokas. Ens van quedar la mar de bé i no podíem parar de jugar-hi! Després de berenar, la pluja no ens va pas aturar! Tot i haver de restar dins la casa, vam assolir tot d’habilitats: equilibri, concentració, diversió, força, resistència, etc. Cada vegada més ens anàvem convertint en uns experts en circ!

A la nit, com que ja ens pensàvem que ho teníem tot fet, vam jugar animats al joc del macarró, versionat per les espavilades ments dels de cinquè que van col·laborar a l’explicació junt amb les monitores. Vam córrer i riure de valent d’un lloc a l’altre del gran camp de futbol de Más Banyeres. Quan el cos ja no aguantava, vam disposar-nos a fer retirada, amb un conte de bona nit, l’habitació va quedar en silenci, el petit grup monjovenc dormia després d’un dia llarg i intens.

L’endemà vam rebre una nova visita de la Pataplof que ja més animada ens agraïa tot allò que havíem fet per ella però ens comentava que encara li faltava un últim repte: la presència escènica. Dit i fet, vam preparar un gran espectacle amb torres humanes, castells, pallasses fent-nos riure. Va ser d’allò més divertit i la Pataplof, radiant, es va despedir de nosaltres sense oblidar-se però, abans, de regalar-nos un petit agraïment i il·lustrar-nos amb una gran frase: En conjunt, perdem la por. I sí, tots junts, la vam perdre.

EXCURSIONS

PETITS, MITJANS I GRANS

Ermita Sant Medir

19 d’octubre

Dissabte 15 d’octubre Món Jove feia la primera excursió a l’ermita de Sant Medir del curs 2016-2017.

Primer ens vam trobar tots a Gala Placídia i allà vam agafar els ferrocarrils per arribar a Sant Cugat. On va començar la nostra aventura!

De camí a l’ermita ens vam anar trobant diferents missatges d’un noi anomenat Jimmy, el tataratataratataranét de Sant Medir, i ens deia que ell també havia fet aquesta excursió fa molt temps i que sabia oblidat una cosa.

Amb l’ajuda de les pistes que ens va donar, vam descobrir que el que s’havia oblidat fa tants anys eren els caramels!

Finalment, vam trobar els caramels i ens els vam repertir entre tots.

La Marató de tv3

Un any més Món Jove va participar a La Marató de Tv3 el passat diumenge 18 de desembre. ICTUS I LESIONS MEDUL·LARS I CEREBRALS TRAUMÀTIQUES.

Va ser un matí ple d’activitats, algunes ja tradicionals com la Xocolatada, la tómbola, el circuit o el bingo i d’altres, com el taller i la gran party. A les deu obriem portes i, poc a poc, el pati de l’escola s’anava omplint de solidaritat.

Aquest any, a més, també van venir amb nosaltres el grup del cercle de Gracia, Cantabile ! I per tancar el matí… no podien faltar els geganters i timbalers de l’escola que, un any més, ens han animat el matí. Moltes gràcies!

Colònies 2017

Com cada any arribem molt contents a la casa de colònies, Ca l’Ocell, a viure nou dies amb els amics, companys i els monitors. Tot anava perfecte fins que a l’hora de sopar se’ns va aparèixer una mòmia, tot ballant. Ens vam espantar molt! Tot seguit a la nit abans de dormir va venir una dona tota exaltada, que va resultar ser la Cleòpatra, culpant-nos d’haver-li robat les seves meravelloses relíquies, i paaammm!!! Ens va tirar una maledicció, què ens passarà ara??

Quan va marxar la Cleòpatra ens van visitar tres arqueòlegs, cada un d’un origen diferent, i súper contents i emocionats d’haver trobat tres relíquies que no ens volien donar, les quals eren el nostre bitllet de sortida de la maledicció.

Per guanyar-nos el vot de confiança dels arqueòlegs vam haver d’endinsar-nos en el món egipci. Al cap i a la fi no vam obtenir el resultat que tots esperàvem, ja que no ens les van donar sinó que ens les van amagar pels pobles de Girona, però no sabíem exactament on. Gràcies a la despistada de la mòmia Mimi vam obtenir una pista d’on buscar, però teníem un problema, estava escrit en jeroglífics egipcis!

El següent dia ens vam ajuntar Petjans, Mitjans i Grans per tal de desxifrar el jeroglífic. En resoldre’l ens vam adonar que l’endemà ens tocaria posar-nos en marxa cap a Rupià i Monells, i com sempre als valents de grans els va tocar fer vivac!

I per fi, després d’hores caminant sota la llum del sol… TENIM LES TRES RELÍQUIES!!!

Ens reunim després a la nit, on ens va venir a visitar la nostra amiga Mimi, com sempre, ballant, i va ser aleshores que ens vam adonar que el ball podria servir per a invocar a la Cleòpatra. Tot junts ens vam posar a ballar i tatxant!! La Cleòpatra va aparèixer! Quan ens disposàvem a donar-li dues de les tres relíquies… el faraó va arribar, fent que la Cleòpatra marxés amb les dues relíquies. El faraó ens va explicar que les relíquies són seves i que no havíem de confiar en la Cleòpatra.

Juntament amb el faraó muntem un pla: amb les màscares que hem fet tots els grups, el camuflem entre nosaltres i tornem a invocar a la Cleòpatra tot dient-li que li donarem la relíquia que li falta. En realitat l’enganyarem fent-la venir per així poder-li agafar les relíquies i tornar-les al faraó, i d’aquesta manera poder deixar en llibertat la mòmia.

Finalment, aconseguim que la Cleòpatra i el faraó tornin a ser amics i ja mai més es tornin a barallar per un tema com aquest!

I… Per finalitzar les colònies, la gran discoteca monjoviana!

Passats aquests intensos nou dies, ens disposem a tornar a Barcelona amb moltes noves vivències, records i més amics dels que vam anar.

Us deixem la cançó de les colònies perquè tots la pugueu practicar!