2013 - 2014
Excursions
Ermita de St. Medir
10 de maig
PETITS
I aquesta vegada les petites aventures de Món Jove ens han portat direcció de l’ermita de Sant Medir!
Després de trobar-nos tots junts a l’estació i dir adéu als pares vam pujar al tren i, una mica impacients, vam arribar fins a Sant Cugat, on s’iniciava la nostra petita excursió. Fent una petita parada en un parc on vam fer una mica els micos per esmorzar i carregar forces, vam començar la marxa ciutat a través en busca del camí que havíem de seguir.
Finalment vam començar a fer el tros de muntanya sota un sol de justícia i una calor digna d’estiu, així que ens vam recobrir tots amb bones capes de crema de sol i ens vam posar fulards i gorres al cap!
Una mica més endavant ens vam trobar el Pi del Xandri que té més de 230 anys i que els ciutadans de Sant Cugat han protegit a tota costa davant els intents de ser tallat per gent que volia construir edificis a la zona, aconseguint salvar-lo i aquí s’alça encara, ben alt i orgullós!
L’excursió va seguir camí amunt camí avall entre ciclistes i excursionistes, però entre la calor i que estàvem cansats, ens vam quedar a meitat de camí per a dinar sota l’ombra de l’ermita de Sant Adjutori, on vam tenir temps de jugar i rondar pel bosc.
Tot i així, l’aigua es va acabar aviat i de tornada vam parar a Can Borrell, on uns cambrers molt simpàtics i amables ens van donar una botelleta d’aigua a cadascú, no fos que passéssim set! La tornada va ser animada i més ràpida de fer, acompanyats de cançons cantades ben alt i fort fins que no se’ns van acudir més.
Altre cop al parc on vam esmorzar, ens vam esperar a que el tren arribés i una vegada dins, com que no vam poder arribar fins l’ermita de Sant Medir per a portar-li uns caramels que dúiem, els vam repartir entre tots i alguns se’ls van cruspir tots a l’instant! En fi, va ser un bon dia, molt cansat però molt divertit, i encara que no arribéssim fins a Sant Medir vam veure un tros de camí molt maco i vam descobrir la història del Pi del Xandri, sense mencionar el petit regalet dels caramels! Visca el grup de petits!
Montserrat
16 de març
MITJANS I GRANS
El diumenge 16 de Març el grup de mitjans i grans de l’escola Vedruna Gràcia vam anar d’excursió a Montserrat. Ens vam trobar a l’estació de ferrocarrils de plaça Espanya, d’on vam començar la sortida. Desprès de passar una hora al tren, vam arribar a Monistrol, on vam agafar el cremallera per pujar al Monestir de Montserrat.
Allà vam fer una parada als lavabos i, tot seguit, vam començar el descens cap a Monistrol altre cop.
Vam tenir molta sort, ja que el sol no va parar de brillar, i vam poder fer l’excursió amb molt bones condicions, encara que més d’un va acabar una mica vermell.
Durant la baixada, al principi del camí, ens vam trobar una sorpresa.. UN DIARI!! I no era qualsevol, sinó que provenia d’un antic nen de Món Jove, un tal Joan. Allà deia tot el que havia fet i, a més, que havia perdut una pilota en aquella excursió. I sí, com que Món Jove té tanta sort, al cap d’una estona ens vam trobar la pilota del Joan! Quina casualitat..
Finalment vam arribar a Monistrol cap a les quatre de la tarda i allà, tots vermells i cansats, vam tornar a agafar el tren cap a casa, ja que el dia següent havíem de tornar a l’escola!
Vic
15 de març
PETITS
Dissabte passat el grup de petits vam anar d’excursió a la ciutat de Vic i vam aprofitar el fantàstic dia que feia per conèixer la ciutat una mica millor!
Després d’esmorzar i jugar una estona tots junts vam començar la nostra aventura per Vic. Tot passejant pels carrers vam arribar a la plaça Major on cada dissabte es fa un mercat amb paradetes de tota mena.
Al mercat vam veure productes frescos de tot tipus: flors, fruites i verdures de tots colors, i productes artesans. Vam descobrir que és època de calçots, que hi ha formatges fets de llet de diferents animals i que el fuet és un dels productes típics de Vic (i que està boníssim!). Però allò que més ens va agradar va ser veure animals com gallines, galls, pollets conills i coloms, i fins i tot ens vam fer alguna foto amb ells. Ah! I no ens podem oblidar d’alguns dels vigatans amb els que vam parlar en el mercat que van ser molt i molt simpàtics amb nosaltres!
Per acabar la nostra aventura a Vic vam buscar un parc amb gespa al costat del riu. Allà vam fer alguns jocs més i després de dinar en una gran rotllana vam tornar cap a l’estació de tren per poder retrobar-nos amb els pares a Barcelona després d’un dia ben intens.
Climbat la Foixarda
1 de desembre
GRANS
Diumenge passat, el grup de Grans de Món Jove va anar al Climbat la Foixarda, però no va ser per qualsevol cosa! Hi teníem una missió: trobar el tractat de pau entre víkings i monstres que es va signar ara fa 4 anys, ja que sense ell la convivència seria un caos.
Els víkings i monstres ens van enviar una carta comunicant-nos que aquest tractat l’havia amagat l’ex-cap víking, el qual havia estat congelat després que Món Jove ajudéssim a desfer els seus plans malvats fa uns anys. L’havia ocultat al Climbat perquè sabia que els monstres tenien por a les alçades, però no va comptar que nosaltres estaríem allà per ajudar!
Així és com, sense pensar-ho, vam acabar anant de dalt a baix tota l’estona per diferents rocòdroms fins a trobar el tractat!
Un cop més, Món Jove torna a guanyar!
Castell de Gelida
23 de novembre
MITJANS
El dissabte passat els mitjans de món jove anàvem d’excursió al castell de gelida, com sempre, tot era molt prometedor i el castell pintava d’allò més bé!
Però a mig camí, ens vam trobar una carta que anava dirigida a nosaltres. En twiki, un misteriós extraterrestre que món jove havia ajudat fa uns anys, tornava a necessitar de la nostra ajuda!
Així doncs, la seva nau s’havia espatllat i necessitava que li portessin in tornavis al castell per poder-la arreglar. Gràcies a una poma que portava un dels nostres monitors i a la generositat dels habitants de gelida vam poder canviar-la pel tornavis que vam portar al castell!
I axi va ser com un cop més els monjovins i monjovines vam ajudar a un dels nostres amics!
Puig Castellar
9 de novembre
PETITS
Petits hem fet la primera excursió amb èxit!
34 nens i 5 monitors ens vam embarcar en una curiosa màquina del temps ben amagada sota terra per endinsar-nos en l’època en la qual els Ibers vivien a Puig Castellar. Després d’un llarg trajecte amb vistes als túnels excavats per a que hi passés la màquina del temps, vam arribar a un petit parc on vam esmorzar i… Ja hi som! Peter Pan ens va venir a visitar!
Una mica despistat, semblava recordar Món Jove i és que ja fa molt i molts anys el vam ajudar durant les colònies d’estiu a la Pobla de l’Illet. Aquesta vegada tornava a necessitar la nostra ajuda, es veu que necessitava trobar els polvos de la Campanilla, que estaven perduts en algun punt del poblat ibèric. Com que ja anàvem cap allà i com que som Món Jove i mai ens resistim a una petita aventura per ajudar a qui ens ho demana, vam emprendre la marxa fins la cima de Puig Castellar, on vam prendre una estona per dinar i explorar els entorns i les espectaculars vistes de Barcelona just abans d’inspeccionar el poblat i… finalment vam trobar 5 potets amb pols de colors brillants amagats entre les runes.
Per tal d’activar l’efecte màgic dels potets vam dir amb veu ben ben alta les paraules màgiques fins que ens va sentir tot Barcelona i Peter Pan ens va confirmar que, efectivament, estaven activats i se’ls podia endur.
I, com a mostra de gratitud, ens va donar un petit pot amb pols màgica a cadascun per a que el conservéssim com a record d’aquesta petita aventura!
A més, senyores i senyors, els monitors vam aconseguir fer memòria de les colònies d’estiu a la Pobla de l’Illet, que havíem oblidat, vam recordar la cançó i el Peter Pan i el Joan Marc Serra i el Capità Garfi i el Guaibó! Procurarem conservar aquest record i recuperar-ne més d’ara en endavant!
Moltes gràcies Monjovians!!!
Convivències
Can Ridolaina (Bellver de Cerdanya)
15 i 16 de febrer
PETITS, MITJANS I GRANS
Aquest passat cap de setmana 15 i 16 de Febrer, tot Món Jove es va endinsar en unes superconvivències a la casa de colònies Ridolaina, però amb una paradeta abans molt especial a la Molina!
Allà tots vam gaudir de la neu de diverses formes, ja fos fent ninots, llençant-nos en trineus o amb petites guerres de boles de neu. Després d’aquesta petita parada vam seguir el nostre trajecte cap a la casa.
Tot i que pensàvem que tindríem un cap de setmana tranquil un cop a la casa per poder descansar del viatge i l’esgotament a la neu, com sempre, Món Jove ens vam topar amb un problema.
Resulta que a la casa hi voltava un Yeti que, enverinat pel misteriós malvat que pretén esborrar els records de Món Jove, se n’havia menjat uns quants. Però dos biòlegs de l’associació “Save the Yeti” ens van explicar que hi havia un remei, però que ells n’havien oblidat la formula així que l’havíem de recuperar.
Com era una tasca molt complexa, ens vam dividir la feina entre el grup de Petits, Mitjans i Grans. Al grup de Petits li va tocar recuperar els ingredients, a mitjans la recepta i a grans el ritual que es requeria per activar l’antídot.
A la nit, cap dels grups ho va tenir gens fàcil per recuperar el que ens demanàvem!
El grup de petits els ingredients estaven amagats darrera dels monitors, però no els pensàvem deixar passar tan fàcilment! Havien de camuflar-se com poguessin per no ser reconeguts i així arribar fins l’amagatall!
El grup de Mitjans va haver de buscar, no només la recepta, sinó els trossos que la formaven! Després de trobar diferents papers embolicats en mocadors de colors, va poder-los unir per llegir la recepta que permetria fer l’antídot!
El grup de Grans, però, encara ho va tenir més difícil ja que les monitores semblaven haver estat també enverinades; es comportaven de forma molt estranya i semblava que no recordaven qui eren. Així doncs, Grans, primer de tot va haver de fer-les tornar a la normalitat. Tot i haver patit aquest petit imprevist, finalment, va aconseguir tenir el ritual a punt!
A l’endemà següent, el Yeti, segons ens van informar per Walky Talky els biòlegs, ja s’havia pres l’antídot i els records que s’havia menjat els havia expulsat. Així doncs, cada grup es va dedicar a recuperar colònies d’estiu passades.
Petits van recordar les colònies de Puntocom. Per fer-ho, havien de superar sis proves on demostressin ser verdaders cavallers! Però… què és un cavaller sense princesa? L’havien de buscar d’una forma ben peculiar. Havien de preguntar a cada monitor: t’agraden les pomes? Però només la verdadera princesa respondria: sí, pe`ro prefereixo els pèsols!
Mitjans van recordar Els déus del passat on es van trobar ni més ni menys que amb els mateixos déus de l’olimp. A canvi d’unes proves que els van proposar Hermes, Afrodita, Atena, Eris… obtenien informació molt important d’aquell estiu. Un cop finalitzades les proves només havien d’ajuntar tota la informació i, amb ajuda de la cançó, ja van poder saber què va passar aquell estiu!
I, per últim, grans van recordar les colònies d’estiu dels Boscos de Planoles, en les quals apareixien diferents éssers com en Sauron, Fullets, Mags, Orcs i Elfs.
Finalment, Món Jove vam tornar a casa després de un llarg viatge amb més records junts i amb una molt bona experiència!
Can Riera de Ciuret (Fogars de Montclús)
26 i 27 d’octubre
MITJANS I GRANS
Sí! Per fi arriben les primeres convivències del curs de Món Jove! Primera parada d’aquest any tant especial pels Mitjans i els Grans; Can Riera de Ciuret a Fogars de Montclús. Amb un temps immillorable vam agafar l’autocar cap al Montseny. Després de superar els revolts de la carretera sense grans marejos vam arribar a Can Riera.
Semblava que podríem tenir un cap de setmana tranquil, però ben aviat vam rebre una carta d’un dels esbirros que estaven al servei d’aquell ésser malvat que va aparèixer durant la Festa del Quinzè Aniversari de Món Jove. Ens advertia que durant tot el cap de setmana ens estaria observant, tot intentant esbrinar els nostres punts febles com a grup. A partir d’un llibre antic que havia trobat un monitor vam saber que les qualitats de Món Jove es podien mesurar a partir del “Pixamandurrímetre”.
Així doncs, vam intentar aconseguir “pixamandurris” amb proves sobre el treball en equip, el respecte, l’amistat, etc, per veure si podíem fer que l’espia pensés que no teníem cap punt feble i així perdés les ganes de seguir-nos observant. Però el “Pixamandurrímetre” no va pujar gaire i ben aviat vam rebre una altra carta. Aquesta vegada l’espia semblava força confiat, i deia que seria molt fàcil aconseguir el que volia. Això mai! Havíem de reaccionar!
Decidits a demostrar que teníem empenta i que érem espavilats vam construir entre tots un molinet de papiroflèxia que ens va ensenyar el Biel. No semblava que l’espia es donés per vençut. A la nit, l’home de la casa ens informa que últimament li han anat desapareixent dolços del seu rebost i sospita que els han deixat prop d’allà. Perfecte! Ajudant-lo a trobar-los podíem demostrar que érem un bon grup que sabia treballar en equip i amb moltes ganes!
El senyor de la casa ens havia parlat d’unes pistes que ell no sabia interpretar. Disposats a ajudar-los vam aconseguir reunir-les totes tot esquivant els espies que es camuflaven a la foscor. Quan les vam ajuntar vam descobrir que a darrere hi havia UN MAPA! La troballa dels dolços (que estaven boníssims) va fer desesperar a l’espia principal i així ens en vam anar a dormir tranquils, sobretot sabent que els Grans acampaven per allà a prop.
L’endemà semblava que tot s’havia resolt, però l’espia havia enverinat a dues monitores per tal que discutissin tota l’estona per intentar portar la discòrdia a Món Jove. Gràcies a un llibre de receptes vam crear un antídot entre tots a partir d’amistat, respecte, treball en equip i consciència de grup. Entre tots vam superar unes proves per aconseguir uns ingredients ben estrafolaris: pomes llimoneres, friendsons, quarts de taronja i raïmspecte. Un cop barrejat vam curar les dues monitores i tot va tornar a la normalitat.
Per si fos poc, tots els nens van col·laborar a mantenir la memòria de Món Jove escrivint la lletra d’una súper mega NOVA CANÇÓ!!! Desesperat en veure les nostres qualitats, l’espia va marxar desanimat. Visca!
GRUP DE JOVES
COLÒNIES D’ESTIU UMPAS
Aquí arriba el tan esperat viatge a MENORCA! Les aigües ens van ser favorables i ens van permetre gaudir d’un trajecte amb unes vistes precioses, còmodes butaques, nous amics i llargues partides de cartes. Tot presagiava un viatge tal i com va ser: INOBLIDABLE.
Però no avancem esdeveniments… Després d’una llarga caminada fins al càmping, amb prou feines teníem forces per muntar les tendes i dinar, així que vam decidir que la piscina del càmping era una bona opció.
Però a la nit… mentre vèiem una pel·lícula, de sobte tot va canviar. Resulta que fins ara havíem viscut un somni, un somni on érem nens i que estava a punt d’acabar, havíem d’aconseguir minuts per no deixar de ser-ho! Però, com ho podíem fer?
A partir del matí següent, cada dia teníem una missió a resoldre que consistia en ajudar a antics amics nostres de passades colònies com la MagaLí, el capità Enciam, els templaris, etc. Cada una d’aquestes missions ens portava a llocs preciosos de Menorca, des de la platja de Son Bou pel camí de cavalls fins a la platja de Binigaus, la Cala Escorxada (on vam decidir passar la nit) entre d’altres.
Com a bons monjovins les missions per nosaltres eren pa sucat amb oli, fins que un dia la màquina del temps va girar i tot va canviar! Aquell dia els monitors eren nens de sis anys i els Umpas monitors! Però no patiu, valents com ells sols ens van preparar unes activitats passades per nocilla que ho van solucionar tot!
Com no podia ser d’una altre manera, no podíem marxar de Menorca sense visitar Maó! Després de gaudir d’un “mercadillo” preciós, havíem d’aconseguir els últims minuts per seguir sent nens. Les missions van consistir des de buscar un ou ferrat pel poble fins a canviar pinces, paquets de galetes i coses varies pel que els menorquins ens oferissin.
Però al arribar al càmping, i tal i com presagiava el destí, els minuts es van acabar. Després d’aquestes colònies Umpas no seran més nens, però això no és motiu de tristesa, tot el contrari. Aquests futurs monitors transmetran tota la seva energia, motivació i experiència a futurs nens, siguin on siguin i vagin on vagin, perquè malgrat que aquest camí s’ha esvaït, en comencen de nous on, de ben segur, triomfaran.
COLÒNIES D’ESTIU FURIGUTIS
Ja fa temps que Furigutis va marxar de campaments però aquí està la crònica per recordar magnífics moments tots junt! Com ara dinars i sopars molt familiars (i llargues hores preparant-lo), excursions en bicicleta, jocs a la platja, una cançó composada entre tots i, com no, moltes altres activitats per gaudir!
De totes maneres, no tot va ser tan bonic… ja que hi havia mosquits que ens venien a atacar constantment (sempre amb el repel·lent amunt i avall), una gran tempesta el dia que anàvem a fer bivac per la que vam haver de refugiar-nos tots junts a la caseta del campament i, el més IMPORANT… 4 misteriosos que deien venir del Capitoli ens van venir a comunicar que havíem de jugar als jocs de la fam, quina salvatjada!!
A principi no ens ho podíem creure… però així va ser, varem haver de presentar les nostres habilitats, entrenar-nos, conèixer els nostres possibles aliats, saber en qui podríem confiar als jocs… Fins que va arribar el moment de la veritat i només un va quedar en peu!
Per sort, tot i així, el Capitoli va rebre el càstig que es mereixia! Van prendre de la seva pròpia medicina, els jocs van ser abolits i tots vam poder tornar sans i estalvis a casa!
COLÒNIES D’ESTIU XIRUCS
Per fi arriba dissabte 5, després de tanta espera ens retrobem per uns nous campaments! Però no eren uns campaments qualsevols, ens esperaven tres grans dies d’una llarga travessa abans d’arribar al nostre destí final: Roses. Durant la travessa vam poder gaudir dels paisatges de l’Escala i el Cortalet, on vam parar per dormir.
Després d’haver carregat amb les motxilles durant tot el dia vam arribar al camping on passariem els 6 dies que ens quedaven junts.
Entre activitats, polseres, gimcanes, cuines, esmorzars-sopars, estones de bany a la platja i estones de reflexió, poc a poc anàvem coneixent-nos cada cop més i anàvem gaudint de la companyia de tots.
El dijous 10 les monitores ens van aixecar més aviat del que esperàvem, ens aviem d’afanyar però no sabiem perquè.
Vam caminar fins a l’estació d’autobusos de Roses on un autocar ens va recollir.
Les monitores ens van fer tapar els ulls per tal que no veiessim on ens portava. I quan vam arribar, amb la gran sorpresa i emoció de tots vam descobrir que estàvem a l’acuaparck de Roses, on vam passar tot el dia.
Però com ja sabem, tot alló que és bo i agrada s’acaba, i l’últim dia va arribar, el final del nostre gran viatge i entre dedicatòries i abraçades vam acabar dient adéu a uns altres campaments que mai oblidarem.
Convivències Umpas
Can Brugarola (Canet de Mar)
22 i 23 de març
El dia 22 de maig el grup de joves (Umpas) va sortir de viatge cap a la casa de colònies de can Brugarola a Canet de mar. La travessa va començar amb pocs joves del grup, ja que la majoria jugaven un partit de bàsquet i arribaven mes tard al lloc de reunió.
Una vegada tots junts des de l’estació de tren de Canet vam sortir cap a la casa arribant cap a les 14:30h.
Allà després de dinar vam descobrir que s’ havia produït l’assassinat d’una de les jardineres de la casa que casualment s’assemblava a una nena del grup que no havia pogut venir.
Durant la investigació del dia van sortir 13 sospitosos també molt semblant a tot el grup de joves.
Després de un dia i mig de dures investigacions i amb l’ajuda dels inspectors de policia Taula ovellera, Aster Astoria i “El Russo” vam resoldre el misteri del assassinat comes per la pastissera de la casa Tarta awolf i vam poder tornar a casa sans i estalvis.
Convivències Xirucs
Can Brugarola (Canet de Mar)
22 i 23 de març
Aquest passat cap de setmana 22 i 23 de Març, Xirucs va dur a terme les convivències del segon trimestre amb moltes ganes i il·lusió. Érem deu xiruquins i xiruquines i dues monitores. Vam agafar el tren a les 9:30h del matí de dissabte per tal de dirigir-nos cap a Canet de Mar i, és clar, un cop vam arribar no vam poder evitar fer una caminadeta pel passeig marítim i quedar-nos una estona a passar-ho bé a platja tot esmorzant i jugant.
A primera hora de la tarda, ens vam dirigir cap al poble on descobriríem la temàtica de les convivències. Tres dels xiruquins es van compinxar amb les monitores per tal que la resta investiguessin al voltant de què giraria el cap de setmana. Eren tres personatges misteriosos que, a través de fer passar diferents proves a les altres companyes, els hi havien d’anar revelant a poc a poc la seva identitat. Cap a mitja tarda, Xirucs ja ho havia trobat! Els tres personatges eren la Katniss, en Peter i l’Effie Trinquet! Ens trobàvem a dins dels Jocs de la Fam!!!!Xirucs no s’ho podia creure! Tot just acabat el berenar, una forta pluja ens va fer tornar cap a la casa on vam passar el poc que quedava de tarda aixoplugats.
Després de sopar, vam encaminar-nos cap a una de les sales cobertes on ens vam endinsar en el món de la relaxació. Estirats i amb els ulls tancats vam anar prenen consciència del nostre cos i viatjant cap a llocs imaginaris insospitats.
L’endemà ens esperava un matí força intens. En acabar d’esmorzar vam encaminar-nos cap a un bosquet que quedava una mica a les afores de Canet on vam iniciar la cerimònia d’inauguració dels Jocs de la Fam 2014. Els nois i noies van dividir-se per parelles en 5 districtes diferents i se’ls va donar un sobre amb indicacions que només podien obrir desprès del xiulet! Es van endinsar cap al bosc i va començar la “batalla” amb tot de reptes a aconseguir i tot vigilant de no trobar-se amb cap company o companya si volien “mantenir-se en vida”.
Quan ja s’acostava l’hora d’anar a dinar, els vam reunir a tots al “Capitoli” per decidir quin era el districte guanyador. Va ser aquell que havia assolit més reptes i que havia sobreviscut a totes les “batalles” amb els contrincants.
Convivències Xirucs i Furigutis
Can Mas (Torrelles de Llobregat)
27, 28 i 29 de desembre
Sí! Per fi, Xirucs i Furiguts van tenir les seves primeres convivències els dies 27, 28 i 29 de Desembre. Tot i que l’anada se’ns va fer una mica llarga ja que vam haver d’agafar mil i un transports, finalment ho vam aconseguir, vam arribar a Can Mas! Ue!
Un cop a la casa, aprofitant les dates a les quals estàvem, vam decidir celebrar tots junts un Nadal com Déu mana. Així que vam realitzar algunes activitats dirigides decorar la casa i portar-li una mica d’esperit nadalenc; entre d’altres dirigides a reflexionar permetent-nos compartir moments molt emotius, activitats per prendre consciencia d’un mateix, consciència de grup… A la primera nit, a més, hi va haver un intent de recuperar la memòria de Món Jove que, com alguns ja sabien, s’ha perdut i s’ha de recuperar!
A l’últim sopar de les convivències, havíem d’anar ben mudats, així que absolutament tots ens vam posar un vestit i una corbata per anar a conjunt. La nit va estar plegada de jocs, amics invisibles, rialles i una gran festa amb una petita sorpresa… CAMPANADES TOTS JUNTS AMB LACASITOS!
Al dia següent era la tornada cap a casa, la qual, tot i fer-nos estar una bona estona caminant, se’ns va fer més curta que l’anada i no ens va treure les ganes de més moments tots junts com aquest.
15è ANIVERSARI
FESTA 15è ANIVERSARI (I)
Sí senyor! A poc a poc, pas a pas i activitat a activitat Món Jove ja té 15 anys! I com tots els aniversaris calia celebrar-lo com es mereix; amb una bona festa a l’Escola Vedruna-Gràcia amb tots els nens, pares i monitors (fins i tot monitors que feia temps que no passaven per aquí). Tot i la tempesta de la nit anterior, la festa de Món Jove va fer que el matí del dia 5 d’octubre fos clar i radiant.
El matí va anar avançant a ritme d’un munt d’activitats divertides i entretingudes; hi havia tallers per pintar-se la cara, també per fabricar malabars amb arròs i mitges, un altre per aprendre a fer moltíssimes figures amb papiroflèxia.
Fins i tot teníem castells inflables! I no ens hem d’oblidar del concurs de Sudoku’s, o un apassionant taller de tir amb pintura per omplir un moral amb un ‘15’ ben gran de color verd i negre. I per recuperar forces i tornar a passar per tots els tallers, un bon esmorzar no pot faltar mai.
Amb aquest ambientàs poc ens esperàvem que la festa acabés com us explicaré. Mentre els antics monitors de Món Jove ens emocionaven amb els seus records va aparèixer una criatura fosca i repugnant amb banyes, acompanyada de dos esbirros seus. Alguna cosa devia tenir en contra nostra, perquè ens va dir que pretenia esborrar la memòria de Món Jove i espatllar-nos el nostre quinzè aniversari.
Oh no! Els ex-monitors començaven a perdre records i la cançó de Món Jove que vam cantar entre tots no els feia prou afecte. Fins i tot, vam poder comprovar com el web estava perdent algunes de les cròniques dels primers anys! Però això no quedarà així. Segur que si ens ajudeu entre tots ens en sortirem d’aquesta!
Ànims Món Jove!!!
FESTA (II)
Diumenge, 1 de juny, amb una amenaça de pluja que per sort va acabar dissabte a la tarda, Món Jove celebra amb pares i nens el seu 15è aniversari!!!! Però, òbviament, no ens podien deixar celebrar-lo tranquils…
Tot va començar a la festa celebrada a l’escola ara ja fa uns quants mesos. Un home, que ara sabem que es diu Lluc Sifert, va aparèixer enmig de la festa per dir-nos que volia esborrar el record de Món Jove! Això no pot ser! Per solucionar-ho, al llarg del curs, en cada una de les activitats hem anat recordant diferents moments de la història de Món Jove i resulta que ho hem fet tan i tan bé que encara vam fer enfadar més en Lluc.
Així va ser com vam rebre un vídeo on ens deia que ens havia pres el primer foulard de Món Jove!! Havíem de recuperar-lo!! Per fer-ho, havíem d’anar a una casa de colònies on un foularder ens podria ajudar. I dit i fet!
Només arribar a la casa dissabte al matí, ens vam trobar el foularder tancat en una habitació. Per salvar-lo havíem de buscar la clau, però resulta que no en vam trobar una, sinó 4!. La primera ens va obrir la habitació on estava tancat el foularder i la segona ens va obrir un cofre amb un passafulard per evitar que ens el prengués.
A la nit, amb els foulards ben protegits, va arribar en Lluc Sifert ben emprenyat. Ara ja no volia el primer foulard però… ens havia robat a la monitora més gran! Núriaaaaaa!!! Per sort, el foularder se les va enginyar per enviar-nos un missatge xifrat que vam poder resoldre i trobar el lloc on estava la Núria. Un cop salvada, vam lligar ben fort en Lluc i el foularder se’l va endur.
Però no us penseu que això acaba aquí… al matí següent ens vam assabentar que el foularder havia aconseguit fer entrar en raó a en Lluc i adonar-se de la importància dels esplais! Món Jove estava sa i estalvi i ara ja només quedava una cosa… celebrar-ho!! Pares, fills i monitors vam realitzar una gran gimcana i, finalment, vam bufar les 15 espelmes!!
MOLTES FELICITATS MÓN JOVE! I MOLTES GRÀCIES a tots per fer que això cada cop sigui més gran!
COLÒNIES D’ESTIU A MAS SURO
PETITS
Ja som aquí! Ja hem arribat a Mas Suro! Unes noves colònies en aquesta casa ens esperaven d’allò més emocionant!
Res ens podríem imaginar que només arribar ja comencéssim una aventura àrab de cap a peus! Doncs resulta que vam trobar un llibre i, curiosos com som, no podíem esperar per obrir-lo, llàstima que estava escrit en lletres àrabs i no enteníem res de res.
Però ep! Que per la nit, dos ancians ens van advertir que per haver obert el llibre, entraríem en la seva història i l’única manera de sortir-ne era escriure-la dia a dia fins al final.
MITJANS
Dit i fet, al dia següent vam obrir el llibre i, efectivament, haviem entrat en el món àrab, ara sí que l’enteníem!! Valents com nosaltres, vam decidir conèixer una mica millor aquesta cultura.
En plena recerca, van aparèixer una noia que, després vam descobrir que era la princesa Saidí baladí, a la qual volien obligar a casar-se amb el mercader, casualment, fill de la nova esposa del seu pare, el sultà del regne del Shawar!
Però per si això no fos suficient, resulta que el sultà i pare de la Saidí, està encantat per la seva dona i l’obeeix, fins i tot en la decisió de casar la seva filla amb el mercader.
GRANS
La Saidí no té més remei que demanar-nos ajuda per trobar un espadatxí amic seu, desterrat fa molt de temps per la dona del sultà. Aquesta és l’única esperança que li queda a la Saidí! No sabíem ni per on començar a buscar, per sort petits i mitjans van trobar una pista d’un possible lloc però… tots dos grups van trobar un espadatxí! Quin és el verdader???
A la nit ho vam descobrir a partir d’un duel d’espadatxins. El fals surt corrents però es queda amagat sense que ens assabentem. L’altre, ens explica que l’única manera de salvar al sultà és trobant una llàntia i demanant un desig al geni, així que grans es posa en marxa!
Després d’una recerca passada per aigua, vam trobar la llàntia, la freguem, surt el geni i just quan anàvem a demanar el desig… apareix la dona del sultà i demana que la Saidí es casi amb el seu fill i que el geni sigui el seu esclau!! OOoohh nooo!!!!
Només ens queda una solució, preparar el casament i un ball per distreure la dona del sultà i robar-li la llàntia, així l’espadatxí la podrà destruir i alliberar al geni. Entre Shava i Shava vam aconseguir fer-ho i finalment vam poder alliberar el sultà i la princesa, per fi tot a la normalitat.
Com esperàvem, després d’escriure la última pàgina del llibre, vam poder-ne sortit i tornar sans i estalvis a Barcelona! Agafem forces perquè segur que ens esperen moltes noves aventures!!
LA MARATÓ DE TV3
El passat diumenge va tenir lloc LA MARATÓ DE TV3, enguany, dedicada a les malalties neurodegenaratives.
I un cop més, món jove hi va voler aportar el seu grarnet de sorra organitzant una gran festa a l’escola amb tota mena d’activitats dedicades a petits i grans!
Entre elles, s’hi trobaven el famós bingo, on es podien aconseguir un munt de fantàstics premis, el sorteig de la gran panera nadalenca, un taller de patchwork, el mític circuit que sempre ens acompanya i un joc de rol amb uns personatges d’allò més simpàtics i divertits!
També vam comptar amb un “mercadillo” solidari i vam decorar la capsa dels records de món jove per celebrar el nostre quinzè aniversari!
Finalment vam comptar amb l’actuació estel·lar dels Geganters i Timbalers de Vedruna Gràcia i també un ball de xirucs i furigutis!
Així doncs vam aconseguir gràcies a la solidaritat de tots i totes vosaltres la meravellosa quantitat de 1.541,23€
Gràcies a tots i totes i a la inestimable col·laboració de: Sorli Discau, Clinica Veterninaria Marin, Cosmocaixa, Teatre Neu, Port Aventura i Zoo de BCN.
FESTA DE LA PRIMAVERA’14
Ja és aquí! Un any més celebrem la festa de la primavera a l’escola i, com no, un any més Món Jove hi està present!! Enguany, ha estat dedicada als jocs tradicionals, i quina millor manera de fer un bon homenatge que amb una gran oca!
Però no una oca qualsevol, hi havia proves de saltar a corda, enganxar la cua al burro, cursa de sacs, xanques i, fins i tot, la nostra mítica teranyina amb picarols! I, després d’una bona partideta arriba el premi: unes gorres! Ara ja no tenim excusa a les activitats per no protegir-nos bé del sol!
Aquí no s’acaba tot! Com sempre, hem pogut gaudir de molts altres tallers, des de decorar baldufes, clauers, capgrossos, contes, pintar cares… fins a les magnífiques actuacions que sempre alegren la festa!
Ah! I no ens oblidem que per no quedar-nos secs ni amb gana teníem el bar on, aquest any, podíem comprar un got de la festa i, així, ser una mica més ecològics i no oblidar aquest bon moment!
Un any més, gràcies per fer tot això possible!
