Excursions

Castell de la Popa

El dia abans de Sant Jordi ens disposem a veure si realment el castell de la Popa té forma de vaixell o no. Arribats a Castellterçol, esmorzem per tal d’agafar forces. La primera caminada ens porta fins a Castellcir. I des d’allà, ens dirigim cap al castell. A mesura que anem caminant, l’anem veient com s’apropa, D’entrada sembla un castell ben normal. Quan hi arribem, passem per entre les runes i descobrim un home de pedra que suposadament era el capità del vaixell que fou abans aquest castell. No les tenim totes, fins que descobrim un misstge també fet amb pedres. Quan anem a veure’l de més a prop, ens girem i…OSTRES! És veritat, té forma de vaixell!

Arriba l’hora de dinar, i més tard juguem sense parar. La tornada la fem rapidet per tal d’agafar l’autocar que ens torna a casa. Evidentment, no se’ns va escapar. I és que som uns aventurers de debò!

Cim de Sant Jeroni. 25 de novembre

De seguida que vam ser al peu de Montserrat ens vam adonar que el dia no acompanyava. Una densa boira ens impedia veure la muntanya. Tot i així, vam pujar al telefèric, i amunt! Un cop a dalt, i ben esmorzats, vam enfilar el camí cap a Sant Jeroni. Semblava que no havíem d’arribar mai, però finalment, el punt més alt de Montserrat no se’ns va resistir. La vista sí, perquè no es veia gran cosa amb la boira!

Calor tampoc en feia, així que vam començar a baixar, i després de dinar, arribàrem al Monestir. Allà, després de que alguns de nosaltres saludéssim  la Moreneta, vam fer un joc de preguntes molt engrescat.

Excursió al Montcau i a la Cova Simanya

Renoi! Aquests de Món Jove ens ha fet matinar avui! Són tres quarts de 8, i ens trobem 38 nens i nenes que a aquelles hores, érem incapaços d’imaginar els què ens esperava.

Arribem a Terrassa i agafem l’autobús que ens deixa al Coll d’Estenalles. Allà, esmorzem i veiem un audiovisual sobre el parc natural de Sant llorenç del munt i l’Obac. Quan surt el sol, comencem a pujar el Montcau. La pujada no és llarga, però sí que és molt intensa.

Des del cim la vista és esplèndida. Comencem a baixar perquè apart que és hora, s’acosten uns núvols poc simpàtics. Quan arribem al Coll d’Eres, volem dinar, però comencen a caure gotes. Així que decidim anar cap a la cova simanya. De camí, però, té lloc un fet que encara a hores d’ara ens sembla sorprenent. I és que… això que està caient, no és aigua…. és NEU!!!! Enmig de crits d’alegria, arribem a la cova. Primer dinem, i més tard, disposats en grups més petits l’explorem fins on els bassals ens deixen arribar.

De tornada, tenim temps a fer uns quants jocs, berenar… i cansats de debò de debò, arribem a Barcelona altra vegada.

Convivències a Calafell

Calafell (26-27 de maig)

Les convivències de Calafell van ser màgiques ja que en arribar vam retrocedir en el temps i trobàrem una societat jerarquitzada de forma diferent de l’actual, una societat dividida en senyors, exèrcit, artesans i pagesos. Amb només una tarda ja ens vam adonar de que aquesta societat no funcionava ja que només els interessos d’uns quants es tenien en compte.

Aquella mateixa nit pagesos i artesans van fer una revolta contra els senyors i l’exèrcit. D’aquesta forma, al matí següent ens van llevar en una societat democràtica com la d’avui en dia. Durant aquest matí democràtic van fer els nostres propis cartells amb les nostres propostes electorals. Les vam votar, i el dia va acabar de transcórrer en el segle XXI.

Colònies d’estiu a Mas Gircós

Mas Gircós, 30 juny-8 juliol

Quina aventura, aquest estiu passat! Del 30 de juny al 8 de juliol, 88 nens i nens de primària i 14 monitors vam haver de fer mans i mànigues per recuperar un tresor amagat prop de Besalú.

La casa on vam estar era Mas Gircós, una casa molt xula, amb molt de bosc per fer cabanes (amb dúplex i bany…) i una font que no rajava gaire bé, oi?

Per primer cop, els monitors vam organitzar els nens i nenes en tripulacions: la blava, la vermella, la groga, la lila i la marró! I així quan calia podíem treballar en grups més petits.

Una altra novetat va ser la manera de cridar a taula… cansats de quedar-nos sense veu el segon dia, i veient la gran extensió de terreny, posàvem una cançó que avisava a tothom que els del Servei de menjador ja havien parat la taula i els monitors ja havien afinat les guitarres per beneir la taula. Us enrecordeu de la cançó???

El primer matí que ens vam llevar a la casa tot sembla tranquil, fins que un home barbut va aparèixer prop de la casa, semblava que busqués alguna cosa… Era en Tebie Sanitof! Un home que donava la mà amb molta força cada vegada que es presentava i que parlava de forma estranya. I és que venia de molt lluny seguint les arrels jueves de la seva família perquè, deia, que abans que la Comtessa Ada fes fora els jueus de Besalú, el seu avantpassat, un metge jueu, va amagar un tresor molt valuós, o això li havia explicat la seva àvia… I ja hi vam ser….

Vam conèixer una veïna de Besalú que també buscava el tresor, i que per dir-ho finament vivia amb molt d’entusiasme qualsevol cosa que li passava… quins crits!!! I quins salts!!

Tot anava bé, i estàvem ben tranquils començant a conèixer la història dels jueus de Besalú… quan va resultar que no només en Tebie i la Mirtia buscaven el tresor. Una nit, van aparèixer pel camp de futbol, uns homes vestits de negre, amb caputxes i torxes… Se’ns van posar els pèls de punta!!!

En Tebie ens havia donat un poema que deia era la clau de volta per descobrir on era el tresor, però no era tan fàcil, o sigui que petits, mitjans i grans vam marxar en direccions diferents a veure que trobàvem, i va resultar que tots vàrem trobar una nova pista… A l’excursió vam descobrir que els grans, no eren els més valents de la colònia sinó que eren una colla de… PIXAMANDÚRRIES, SENYOR! I AMB MOLTA HONRA… I és que com més grans…

Mentrestant els templaris ens van trucar i ens van dir que havien segrestat una persona que estimàvem, vam fer un recompte, i hi érem tots… Qui devia ser??? Davant aquest xantatge vam decidir dir-los que sí, que els donaríem tot el que havíem trobat… tot i que teníem un gran pla! Vam passar-nos tot el matí preparant un xou de benvinguda pels templaris (balls, malavars, cançons…), però també vam prepara el rescat!! En Tebie ens va dir una recepta per adormir un dels templaris que vigilava el segrestat, i tots ben preparats, quan va arribar el moment, vam canviar el templari pel… Carles!!!

Amb tot això, vam tornar a fer una excursió, aquest cop tots junts. Vam anar a Besalú a buscar en Tebie i la Mirtia i donar-los les pistes que havíem trobat perquè ens semblava que el tresor es trobava prop de Girona. Vam quedar que ja ens vindrien a ensenyar el tresor… I una mica a corre cuita vam tornar cap a la casa, i vam gaudir d’una mica de tranquil·litat, finalment.

I quan ja teníem les coses a punt per marxar i anàvem a començar el joc de l’última nit… van aparèixer els dos amics amb el tresor, un llibre de medicina medieval… però no només ells… els templaris també van fer acte de presència. Estaven molt enfadats per la pista que falsa que els havíem donat. Però en Tebie ens va ajudar, i vam fer que els templaris oblidessin la paraula “tresor”!!!

Colònies-camapents d’ESO a Menorca

St.Joan de Missa (Menorca)

Quines colònies, les viscudes a Menorca! Quins dies! Quina calor!

De l’11 al 19 de juliol, 21 nois i noies i cinc monitors i monitores vam gaudir de l’experiència d’unes colònies a Sant Joan de Missa, a 5 km de Ciutadella.

El viatge en vaixell, de nit, ens va dur a Maó a conèixer un amic que compartiria amb nosaltres grans moments. Era en Masjugo. En un principi ens el miràvem amb desconfiança, però amb el temps s’ha convertit en un company inseparable.

La casa estava prou bé, destacant les lliteres de 3 pisos i la cuina, on vam passar estones molt entretingudes. A la casa vam realitzar activitats molt divertides i també molt interessants (una gimcana embrutadora, el Ja t’ho faràs, futbol sense pilota, el taller de ses voltes, la foundie de xocolata…) I a la que podíem, correm-hi tots a la mànega per a refrescar-nos!

Les excursions, van ser increibles. En només dos dies vam pujar al monte Toro (“hasta lo más alto”), remullar-nos a la piscina d’Es Mercadal, veure i viure el Jaleo, fer bivac amb sorpresa inclosa a les tres de la matinada, visitar la Cova d’es Coloms, arribar a la platja de Sant Tomàs i entrar a la naveta d’es Tudons.

I com que amb això no n’hi havia prou, també vam anar a Ciutadella a fer una gimcana de coneixença i des d’allà, anar en bicicleta fins el Far de Punta Nati.

I tot això amenitzat amb mil-i-una anècdotes que van fer d’aquestes colònies un record inesborrable!

Grup de joves: Katiuska’s

Katiuska’s és el grup de joves de 1r, 2n i 3r d’ESO que es reuneix cada setmana, realitzant diverses activitats, tant dins el local de Món Jove com pels carrers de Gràcia.

A més de les trobades setmanals, realitzen altres activitats al llarg del curs, com caps de setmana, colònies al Nadal i al setembre…

Marató de tv3

El diumenge 16 de desembre, vam realitzar una activitat per donar suport a la Marató de Tv3. Duia per títol: “fes-li un gol al dolor crònic”, donat que els diners recollits servirien per a investigar sobre les malalties que el produeixen.

Una xocolatada, unes estàtues vivents, una gimcana, un partit de futbol entre nens, pares i monitors, el sorteig d’una panera, un concert de nadales de les Katiuska’s… van ser les activitats viscudes per unes 450 persones.

Finalment es van recollir 912 euros, que es van lliurar íntegrament a la Marató de Tv3.