Excursions

Activitat sorpresa (18 de juny)

El passat 18 de juny, a les 9 del matí, 90 nens i nenes es concentraven a la plaça Joanic amb el fulard al coll i rumb cap a l’incert…

10 minuts després envaíem el metro en direcció al Fòrum, on ens esperava la primera prova del matí, la gran sorpresa, EL BOSC URBÀ ! Allà penjats com si fóssim micos, vam dominar l’aire i la terra i, una mica escagarrinats, vam passar per tirolines, ponts i cordes fluixes, tot un repte!

Després de dinar en un parc ple de tobogans, la prova final; el domini de l’aigua. I què millor per fer-ho que un joc d’estratègia, d’esforç i, sobretot, on vam acabar ben xops!

I després, cap a casa falta gent! A descansar i a agafar forces per les vacances, que ja falta poc!

Puig Castellar (Petits)

El dissabte 14 de maig vam anar d’excursió al parc de la Serralada de Marina.

Com que la tenim a prop, es va optar per agafar el metro a Diagonal, fer canvi a la nova línia 9 i baixar a Singerlin, però la motxilla del Jaume no va voler baixar i es va quedar dins del vagó! Sort que uns tècnics de TMB ens van ajudar a recuperar-la, que si no, s’hagués quedat sense dinar…

Però les aventures tot just començaven, i vam al·lucinar en ser propulsats per uns magnífics ascensors que ens van pujar de l’andana al vestíbul.

Un cop a l’exterior, vam esmorzar a l’ombra d’uns plataners inmensos als jardins de Torribera i allà va començar pròpiament l’excursió. Pujant fins als límits dels jardins s’arriba al camí que porta primer a l’ermita de Sant Climent i després al poblat ibèric. Al punt més alt del poblat, on hi havia una vista magnífica i fins i tot es veia el mar, vam dinar.

Després, uns pocs jocs i recollir per tornar cap a casa que fèiem tard!

Sant Jeroni – Montserrat

El dissabte 2 d’abril vàrem anar d’excursió a Montserrat amb el grup de mitjans i grans. Vam quedar molt d’hora a Barcelona i tots estàvem adormits, però en arribar a Montserrat i veure el dia tan esplèndid que feia se’ns va passar la son!

Vam pujar fins a Sant Jeroni, una pujada molt esgotadora, però amb unes vistes magnífiques! Després de veure una mica el món que ens rodeja vam baixar a dinar i després vam començar el descens (on ens vam trobar un grup d’un altre cau que es van quedar meravellats amb les nostres dessuadores!) i finalment vam baixar de Montserrat per tornar a Barcelona.

Dolmen de la Pedra Gentil (Petits)

En acabat de coneixe’ns una mica a l’autocar i saber tots on anàvem, van començar a caminar. Després d’esmorzar, en reprendre la marxa, vam descobrir una carta d’un tal doctor Gil que ens deia que si el podíem ajudar a buscar un codi per desxifrar una recepta.

Com que som molt valents van iniciar la nostra aventura cap al Dolmen amb la missió de trobar el codi. Durant el camí vam tenir una acompanyant inesperada, la pluja. Però tots anàvem buscant per tot arreu. Quan vam arribar al dolmen vam trobar el codi i allà mateix vam desxifrar la recepta.

Mentre baixàvem van collir els ingredients, sota un sostre improvisat que ens feia camina tots a la una. Desprès de dinar vam jugar i abans de marxar vam fer la poció i van descobrir que ens donava més força.

La Mola (Mitjans i Grans)

Benvolguts Monjovians!!

El dissabte 16 d’octubre es va fer la primera sortida del curs, una excursió a la Mola amb els mitjans i grans. Visca! S’ha iniciat el curs!

La pujada va ser divertida i, tot i que vam arribar cansats a dalt, va ser divertit!

Un dinar amb vistes al cim, una presó de monitors i un parell de jocs que, tot i ser una mica accidentats, ens van fer riure un munt.

La baixada, què us hem de dir, la vam fer pel mig de la muntanya, ben bé com cabres, per un camí que sembla que no existeix, però tot i això i les relliscades es va convertir en una experiència.

Un cop a baix, de tornada a casa, a descansar els genolls!!

Convivències

Convivències de primavera (31 d’abril i 1 de maig)

El dissabte 30 d’abril vam agafar les motxilles i ens vam encaminar a St. Pere de Torelló! Després del tren vam estar 1’45” caminant per pobles, roques i camps de conreu i finalment vàrem arribar a la casa.

Després de dinar se’ns van aparèixer uns éssers ben estranys, ni més ni menys que un Mag, una Elfa, un Hobbit, un Ent, un Nan i un Dunedain. Ens van dir que tenien un anell únic molt poderós que controlava malèficament a aquell que el portava posat, el qual s’havia de destruïr perquè podia caure en molt males mans. Per destruir-lo s’havien de reunir els anells de les sis races i el Hobbit ens donaria l’anell únic que guardava.

Els estranys éssers que ens havien visitat havien estat buscant aquests anells però no els trobaven i ens van demanar la nostra ajuda. Tots nosaltres vam posar-nos a conèixer ben a fons les races i a buscar els anells. Com som molt llestos de seguida els vam trobar tots.

A la nit l’Uruk-hai va robar l’anell únic i vam haver de lluitar contra els orcs. Finalment el Dunedain va aconseguir-lo guanyant una lluita cos a cos contra l’Uruk-hai. El dia següent vam escollir un representant de cada raça perquè ensenyéssim al Vàlar que ens coneixíem molt bé totes les races i així poder-li entregar l’anell únic perquè el destruís. Una estranya poció va desfer l’anell i el Vàlar se’n va anar als seus boscos misteriosos.

Vam tornar a casa més ràpid del que pensàvem, o almenys això ens va semblar, i vam poder descansar amb la ment tranquil·la, ja que l’anell únic ja no podria caure mai més en males mans.

Convivències d’hivern (19 i 20 de març – Mas Banyeres)

Mitjans i Grans

Dissabte després d’acomiadar-nos de tots els pares, agafar el tren i caminar una estona vam arribar a la casa de colònies Mas Banyeres de Centelles. Un cop instal·lats i dinats els senyors de la casa ens van explicar que es feia un concurs d’invents al poble.

Després de buscar totes les peces del cartell que s’havien trencat misteriosament i havien volat per culpa del vent, vam crear els nostres propis invents amb objectes reciclats per poder participar-hi.

Per la nit ens va venir a visitar la Lady Claudia Anglesa, una inventora amb moltes llums, que ens va explicar que volia guanyar el concurs però que li estaven desapareixent moltes peces del seu innovador invent.

De sobte va aparèixer el malvat i estrambòtic Dr. Frankelles va confessar que era ell qui li barrava el pas a la nostra inventora i ens va dir que pensava guanyar el concurs de totes totes amb l’ajut dels seus esbirros mentalment manipulats. Seguidament va atacar a la nostra inventora amb un dels seus malèfics invents, la vareta desmemoritzadora!

Com a bons inventors, vam decidir ajudar a Lady Claudia Anglesa a recuperar els seus coneixements bàsics de la ciència transportant tot de sobres plens d’informació de punta a punta de la casa, però sempre vigilant que els esbirros no ens aturessin per el camí ni ens fessin tot de preguntes que hauríem de respondre correctament.

Alguns vam tenir por, però com anàvem en grup i ben lligats amb els fulards la valentia no va tardar en aparèixer. Al final vam aconseguir transmetre-li moltíssim coneixements necessaris per ser un bon científic!

De bon matí vam fer les bosses i vam esmorzar, però l’invent de Lady Claudia Anglesa, que havia guanyat el concurs, va tenir certs efectes secundaris i ens va capgirar el dia per unes hores… tot funcionava del revés!! Així que vam jugar a jocs sense sentit i completament oposats als que estàvem acostumats. Sort que es va arreglar la màquina abans de dinar i tot va tornar a la normalitat. Quan va arribar l’hora de marxar, ens vam carregar les motxilles i vam córrer cap el tren, que per poc no se’ns escapa! En una hora ja tornàvem a estar a Barcelona amb tota la família esperant-nos impacients.

Convivències dels Petits (26 i 27 de febrer – Sant Vicenç)

Els petits de Món Jove vam anar de convivències els dies 26 i 27 de febrer a la casa de colònies “Casal Sant Vicenç”.

Desprès de despedir-nos dels pares, vam fer un viatge en tren fins a Arenys de Mar! Un cop a la casa, fent jocs per tal de presentar-nos, vam trobar una ampolla misteriosa amb un missatge a l’interior. Era d’un pirata, anomenat Piere, que necessitava la nostra ajuda per trobar el seu tresor. No ens ho vam pensar dues vegades per posar-nos a ajudar-lo, però és clar, primer havíem de demostrar al pirata que nosaltres també érem bons pirates!

Així que dit i fet, un cop instal·lats a la casa vam fer una sèrie de proves on ens vam posar a la pell d’una veritable pirata. Vam pintar-nos com ells, vam preparar un ball amb una cançó pirata i, fins i tot, vam poder pintar la nostra pròpia bandera!

Però un pirata, no ho és sense els seus atributs típics, així que per la nit ens vam posar a buscar per tota la casa les diferents parts del pirata, un lloro, una pota de pal, un cinturó… i, per acabar, vam trobar un missatge d’en Piere dient-nos que estava completament segur que érem bons pirates i, com a regal, ens deixava un conte ideal abans d’anar a dormir.

Al matí següent, vam divertir-nos molt fent jocs com el mocador, l’stop, el matar conills… amb els quals vam obtenir diferents trossos del mapa del tresor. Però, quan estàvem reconstruint el mapa, vam veure que faltava una peça! De sobte va aparèixer en Piere amb l’últim tros, i vam poder trobar un fabulós tresor de monedes de xocolata!

Convivències de tardor (13 i 14 de novembre – La Granja)

Mitjans

Monjovins i monjovines:

Les primeres convivències del curs s’han realitzat i han anat genial!

Després d’un viatget amb tren i una caminada entre els camps i boscos dels voltants, vam arribar a La Granja. Un bon dinar en rotllana, uns quans jocs per presentar-nos i de sobte… Ens vam trobar un tros de carta en un idioma estrany!

Preguntant a les cuineres vam descobrir que la gent de la casa havia trobat trossos de paper semblants i ens els van donar amb una condició: havíem de passar unes proves per aconseguir cada tros i la veritat és que ens ho vam passar genial ballant, muntant castells, saltant a la corda…

Més tard vam desxifrar l’alfabet amb el que estava escrit i vam descobrir el missatge: uns excursionistes estaven atrapats a la muntanya i necessitaven la nostra ajuda.

Vam aprendre a transmetre missatges en plena nit, amb els monitors registrant els nostres petits excursionistes que no feien més que córrer d’una banda a l’altra. Finalment vam enviar-los les coordenades per salvar-los i sí, ho vam aconseguir!

Pel matí i per acabar, els nens van passar unes probes per tal de convertir-se en veritables excursionistes i sobreviure a la muntanya, i després de dinar una senyora paella i jugar un partidet de futbol vam marxar cap a Barcelona a descansar, que ja tocava!

Grans

Els grans de Mon Jove, juntament amb el grup de mitjans, vam anar a passar el cap de setmana a la casa de colònies “La Granja”.

Un cop instal·lats, ens van venir a veure un parell de senyores que no tenien gaire bon aspecte. Anaven molt esparracades i feien una mica de pudor. Ens van explicar que es deien Pepi i Manoli i que vivien prop de la casa, sota uns cartrons. També van dir-nos que eren molt pobres i que en sentir-nos riure tant, els agradaria que poguéssim ajudar-les a recuperar tots els valors que per falta de diners, havien anat perdent. Així doncs, no ens ho vam pensar dues vegades i vam començar a fer tot d’activitats amb elles per tal que recuperessin la seva alegria, col·laboració i esforç.

Van jugar amb nosaltres a un joc on havíem de menjar xocolata amb forquilla i ganivet mentre un altre feia de pallasso, van cantar al bingo musical i a la nit van apuntar-se a la fàbrica de cacauets, on si eres un treballador havies de córrer moltíssim!

L’endemà al matí, vam adonar-nos que la solidaritat està molt ben amagada però que si col·laborem entre tots, finalment la podem trobar.

La Pepi i la Manoli es van despedir de nosaltres donant-nos les gràcies per haver-les ajudat a recuperar les ganes de seguir somrient malgrat les dificultats.

Colònies d’estiu “gaudinianes” a la Sala

Després de molts mesos esperant amb moltes ganes i amb molta il·lusió, finalment el passat 2 de juliol els nens i nenes de l’Escola Vedruna – Gràcia i els monitors ens vam reunir per dur a terme la nostra següent aventura. Aquest cop, l’entorn triat per dur-la a terme va ser la casa de colònies anomenada “La Sala”, situada a La Pobla de Lillet, a la comarca del Berguedà.

Deixant els pares a la Plaça Trilla, ens vam posar en marxa amb els autocars per poder arribar-hi, tot i que pel camí vam trobar moltes corbes.

Un cop a la casa, vam instal·lar-nos i vam començar les activitats, però a la nit, de cop i volta, va aparèixer una senyora molt espantada demanant-nos ajuda per a amagar-se. Ens va explicar que es deia Edna Devil Gaudí i que hi havia uns homes que l’estaven perseguint. L’amaguem amb nosaltres i en aquell moment apareixen dos homes. En preguntar-nos per ella, nosaltres els hi vam dir que no l’havíem vist i, finalment, van marxar.

Petits

L’Edna ens va dir que és una descendent d’Antoni Gaudí, el famós arquitecte català que tantes obres ens va deixar a Barcelona, i que, com que busquen el plànol de l’última obra que va dissenyar el seu avantpassat, la persegueixen. Ella no sabia on eren, però ens va dir que tenia unes pistes i cartes que no sabia que significaven i si la podríem ajudar a desxifrar-les. Vam quedar que a partir del dia següent ens enviaria les pistes i cartes i que nosaltres faríem el que poguéssim.

Durant el segon dia d’estada a la casa de colònies i mentre fèiem les activitats, van començar a aparèixer al voltant de la casa diferents paraules i símbols. Nosaltres els vam mirar i remirar, però no enteníem que significaven ni que tenien a veure els cargols i els soldats amb les xemeneies i les escales. Però els Petits van trobar un missatge molt estrany: Jardins d’Artigues. Com que no sabíem què eren, li vam preguntar al Jordi, el senyor de la casa de colònies, si sabia a que es referia la pista i ens va dir que els Jardins d’Artigues és una obra que va dissenyar Gaudí i que es troben a La Pobla de Lillet. MOLT A PROP DE LA NOSTRA CASA DE COLÒNIES!!! D’aquesta manera, el grup de Petits va decidir anar el dia següent a visitar-los per veure quin significat podia tenir la pista.

I així ho van fer. Van marxar d’hora al matí fins a La Pobla de Lillet i allà van agafar el Tren del Ciment fins els Jardins d’Artigues. Després de dinar van donar una volta per l’interior i, a la taula que hi havia dintre del mirador situat a la Glorieta, van trobar les paraules “Xaman Iki…”, PERÒ FALTAVA EL FINAL DE LA PARAULA IKI…! Algú ens ho havia esborrat. Els Petits van decidir tornar a la casa de colònies per explicar el que havien trobat a la resta de la colònia. Mentre els Petits eren fora, Mitjans i Grans van continuar fent les activitats, però van aparèixer unes pistes on s’explicava el significat de la paraula “Xaman” i el lloc on hi vivia un Xaman conegut a la comarca. En posar-ho tot en comú a la nit després de la tornada dels Petits, els Mitjans decideixen anar a l’ermita Santa Maria de Lillet que apareixia a la pista per veure si trobaven el Xaman i, com que una de les pistes deia que els Xamans poden invocar el record de les persones que han mort, li demanarem que invoqui el record de Gaudí i que ell mateix ens digui on va deixar els plànols de la seva última obra.

Mitjans

I així ho van fer. Els Mitjans van marxar de visita a l’ermita i, un cop a la porta, van trobar penjat fora l’horari de feina del Xaman. En veure que només treballava a la nit, li van deixar un missatge a la porta demanant-li que ens fes una visita aquella nit. Un cop a la casa de colònies, els hi van explicar tot als Petits i als Grans.

A la nit, estant tots reunits, va aparèixer el Xaman i li vam explicar què volíem fer i perquè i, mentre ho vam fer, va aparèixer l’Edna amb els dos dolents, en Nasti i el Plasti, i se’n riu de nosaltres. Diu que ens ha enganyat, que la seva intenció des del principi ha estat fer-nos invocar el Xaman i que tot el que ens ha enviat no servia de res. D’aquesta manera, van obligar al Xaman a invocar el record de Gaudí. Quan va aparèixer Gaudí, els dolents i l’Edna el van voler agafar, però van rebotar i finalment van quedar estabornits. Mentre aquests estaven a terra, Gaudí ens va deixar anar una frase que no tenia molt de sentit, però quan va veure que no teníem males intencions i que el podíem tocar, ens parla del Xalet del Catllaràs. En aquell moment els dolents es van aixecar i, havent sentit les paraules de Gaudí, van marxar corrents a buscar els plànols. Els Grans van decidir anar-hi el dia següent per intentar arribar abans i aconseguir el mapa. Gaudí també ens va dir que, a part del plànol, hauríem de trobar una altra cosa molt important, i que això no ho saben els dolents.

Els Grans van marxar al dia següent, mentre Petits i Mitjans es van quedar a la casa de colònies fent més activitats per conèixer més Gaudí i intentar entendre el seu codi secret. Mentrestant, els Grans van arribar al Xalet del Catllaràs i van trobar, seguint les senyals de Gaudí, una nota dels dolents dient que ells havien arribat primer i que tenien el plànol, però el que no sabien era que havien deixat enrere una cosa molt important. Eren unes ulleres amb uns vidres vermells, com ens havia dit, era la manera de poder veure correctement el plànol!

Grans

El dia següent, quan els Grans van tornar, van explicar als Petits i als Mitjans el que havia passat amb el plànol i les instruccions que havien trobat. Però a la nit van aparèixer els dolents dient que, com que no podíen entendre el plànol, havien segrestat l’estàtua de pedra del Xaman que es trobava als Jardins d’Artigas i que teníem dos dies per a desxifrar-lo. Com que no voleím que li passés res a l’Ikifar, ens vam comprometre a desxifrar-ho i donar-los el plànol desxifrat.

El dia següent, com que vam veure que per a poder fer front a aquesta aventura necessitaríem habilitats que fins al moment no ens havíem plantejat, ens vam entrenar en millorar la nostra intuïció i deducció, l’agilitat mental i la memòria, la força, la velocitat i la resistència, la coordinació, la punteria, la cooperació i el treball en equip, la lògica i el camuflatge. Un cop superades totes les proves, ens vam proposar fer les ulleres per a poder preparar el plànol que el hi donaríem als dolents, però vam decidir modificar-ho i només donar-los la part del plànol sobrant que no és veu amb les ulleres posades. Per aquesta raó, i seguint les instruccions de Gaudí, cadascú de nosaltres ens vam fer unes ulleres amb les quals vam mirar el plànol i vam dibuixar el plànol falç.

La nit del dia següent, quan es complien els dos dies de marge que ens havien donat els dolents, se’ns va aparèixer Gaudí i ens va dir que el Xaman l’havia invocat per a dir-nos que no els hi donéssim el plànol als dolents, que ell no era tant important. Però nosaltres li vam explicar a Gaudí la nostra idea d’enganyar els dolents i a ell li va agradar tant que va decidir ajudar-nos. Quan de sobte aparèixen Nasti i Plasti amb l’Ikifar (el xaman) dient que havíen descobert que l’Edna només volia el plànol per treure diners, al contari que ells, i que confiéssim en ells per ajudar a enganyar-la. En aquell moment, van aparèixer l’Edna i nosaltres li hi vam donar el plànol falç. L’Edna es va posar a cridar, ens havía descober! Però el Xaman, com que els dolents l’havien deixat lliure, amb la nostra ajuda, va fer un conjur que convertiria a l’Edna en pedra al matí i li va dir que, a partir d’ara, viuria amb ell als Jardins d’Artigas. D’aquesta manera, en nasti i en Plasti es van endur a l’Edna. Gaudí ens va agrair la nostra ajuda i, finalment, es va emportar els plànols que era el millor lloc on podíen estar.

Nosaltres vam marxar cap a Barcelona molt contents per tot el que havíem après i l’ajuda que havíem pogut donar.

Grup de joves: Umpas

Estiu 2011

Convivències de Nadal

Vam quedar a l’estació de Passeig de Gràcia i tots estàvem nerviosos i inquiets. El Pau no arribava i tots estàvem preocupats. Al tren tot va anar bé, fins i tot hi va haver una subasta de xiclets. Un cop dins ens va costar bastant caber-hi, però ho vam solucionar canviant-nos de vagó.

Quan vam arribar, vam haver de caminar una bona estona. L’Andreu ens va dir que sabia el camí i tots el seguíem, però vam arribar un punt que a tots ja ens passava pel cap constantment que ens havíem perdut i… sí, ens havíem perdut. Vam caminar i bona estona “per res”, sort que ens vam trobar unes senyores que ens van guiar per què si no…i aleshores sí que vam arribar. Al arribar vam trobar allà el Pau, que ja hi era des de feia estona i tothom li deia: Vaia morro, has vingut amb cotxe!

Després ens vam posar a dinar. Cap a la tarda ens van dir que un tal Mr. Ladan, estava intentant treure el Nadal. Nosaltres vam fer el que vam poder per recuperar-lo, amb unes activitats, molt divertides que segur que en algun moment se t’escapava el riure (encara que hi hagi algú que no tingui el riure fàcil com jo). Vam començar recuperant el pessebre i després els Pastors amb el seu gos i ramat.

Després, a la nit, vam recuperar el tió i més tard els Reis i el Pare Noel, a l’endemà l’amic invisible; més tard el caganer. A la tarda després de dinar va arribar l’Alba, i tot seguit vam estar intentant arribar a Betlem però ningú hi va arribar (per això he dit intentant).

A la nit vam recuperar el Cap d’Any i quan ens vam anar a dormir vam pujar 10 minuts abans per fer l’Amic Invisible que vam estar preparant les hores lliures i les hores de l’activitat, que vam fer amb tot el carinyo, vaja alguns. Finalment va arribar l’últim dia, vam fer un joc per recuperar les tradicions del Nadal a tot el món.

I com sempre els UMPAS ho vam aconseguir!

De tornada no ens vam perdre però també anava l’Andreu davant i tothom li anava dient: Andreu vam venir per aquí, Andreu vam venir per allà, i coses així.

Vam arribar bé sense perdre’ns (Miracle! Jejeje).Vam pujar al tren i…cap a Barcelona i després…cap a Casa i una dutxadeta que no ens va anar gaire malament!

Mònica.

Gravació d’”Al mar”

El passat divendres els Umpas vam anar a la platja a gravar el videoclip de la cançó “Al mar” del grup Manel. El grup ja portava dos divendres preparant el guió del vídeo i, per fi, vam poder gravar les escenes: en un bar, anat amb skate, a la tovallola i fins i tot les escenes on ens havíem de banyar!!! Ens ho vam passar la MAR de bé 

Ara ja no podrem dir que “ni tu ni jo no ens hem banyat mai al mar! Al mar, al mar!”

Pastís de valors

El grup de joves de primer d’ESO ja té nom!!! A partir d’ara sentirem molt a parlar dels… UMPAS!!!

Cada divendres a la tarda es troben al local de Món jove disposats a realitzar les activitats més interessants possibles!

I aquí en tenim una mostra… EL PASTÍS DE VALORS!

Marató de tv3

Els Umpas vam col·laborar amb la marató de tv3 de dues maneres:

Per una banda, vam preparar un flashmob amb una de les cançons del disc de la marató. Vam assajar molt a la plaça Lesseps per tal de fer-lo el diumenge.

I per l’altra banda, alguns divendres vam el·laborar amb les nostres mans uns moneders fets amb tetrabrics entr d’altres objectes reciclats.

Diumenge 19 de desembre. Les 8 del matí. Pati de l’escola Vedruna-Gràcia. 3 graus centígrads.

Els monitors de Món Jove arriben a l’escola i comencen a muntar les activitats de la marató. Uns posen la llet a escalfar, d’altres porten les taules pel bingo, tots van amunt i avall…

Els UMPAS apareixen de dins del gimnàs, después de passar-hi la nit, i també preparen la seva aportació a la diada.

De mica en mica s’acosta l’hora d’obrir, i a les 10, tot està al seu lloc i tothom preparat. Obrim la porta del pati i comença la sisena col·laboració de Món Jove amb la Marató de tv3.

No negarem que al principi va costar omplir els patis. Les famílies anaven arribant lentament. Era el fred? Les quatre gotes? La son? La mandra? RES DE TOT AIXÒ!! Qui gosa posar en dubte la mobilització solidària de les famílies de l’escola? Vam passar de llarg les 500 persones (rècord de tots els anys!) Es van acabar els adhesius i tot…

I què vam fer al llarg d’aquelles gairebé 4 hores d’activitats?

La xocolata, calenta i boníssima

La gimcana per saber què és sentir-se diferent per una estona

El bingo amb els seus premis sorpresa

Els circuits per grans i petits

Les manualitats que els UMPAS van estar fent durant les seves trobades

La cançó de la marató

El mural amb els dibuixos per curar el nen

El flashmob dels UMPAS (quina sorpresa veure com d’on no res apareixien nois i noies per posar-se a ballar al so de la música)

L’actuació d’en Sergi, el mag més màgic que hi ha a l’escola (gràcies, Sergi!!)

El sorteig de la panera (el número 1000, ja té ganes de ser bromista, la sort)

I al final, ja el sabeu, vam recollir 1381’58 euros, el nostre granet de sorra (ben maco) que ha ajudat a recollir aquests més de 7 milions d’euros d’aquest any.

Moltes gràcies i fins l’any que ve!

Festa de la primavera

El diumenge 29 de maig ens vam aplegar als patis de l’escola convocats per l’AMPA per la celebració de la gran Festa de la Primavera.

Aquest any, vam realitzar una activitat que volia despertar els cinc sentits que tenim tan adormits de vegades…

Tastar, ensumar, escoltar, tocar i mirar, vam tenir una mica de temps per a cada cosa. I… oh… un adhesiu de regal!