Excursions

1r trimestre. Excursió de petits (7 novembre)

La primera excursió de petits ens va dur fins l’alt coet de la torre de Collserola!

Després de reunir-nos tots a les 9.00 a Gal· la Placídia i de dir adéu als pares en pujar als ferrocarrils, tots vam descobrir la veritat: en realitat anàvem a pujar a l’espai! Però per pujar-hi, havíem de demostrar la nostra valentia.

Així que després de baixar al peu del funicular i de pujar en una llançadora espacial, vam haver de pujar escales i més escales amunt i amunt, i encara més i més amunt, per poder arribar fins la nostre base espacial i fer el nostre viatge.

Alguns astronautes van arribar més cansats que altres, però després d’esquivar meteorits i estels fugaços, tots ho vam aconseguir!

Quan vam arribar al Coet Torre de Collserola vam iniciar una ascensió espacial i pum! Ja érem a l’espai. Des d’allà dalt tots vam veure els edificis més coneguts de Barcelona, i fins i tot algú va intentar trobar casa seva.

Al baixar de l’espai, força cansats després de la complicada ascensió, necessitàvem recuperar energies, així que vam anar a dinar i a fer uns jocs i un bon partit de futbol. Després només quedava tornar a casa i explicar als pares la gran aventura que havíem viscut!

1r trimestre. Excursió de 3r a 6è de Primària (24 octubre)

Aquesta vegada, el nostre afany de superació ens ha portat al Tagamanent. Per arribar-hi ens vam trobar tots a la RENFE de Pl. Catalunya i hem anat fins a Aiguafreda. Teníem tantes ganes d’arribar, que el viatge en tren se’ns va fer etern; mai ens hauríem imaginat tot el que ens passaria després…

En arribar-hi, van començar els problemes; primer, amb la recerca de pegament per a les sabates d’una intrèpida aventurera i després, d’orientació: on estigui un bon mapa, no té lloc un aparell sofisticat com el GPS. Un cop trobat el camí, vam iniciar la pujada… i quina pujada!!!

Després del que van semblar dies d’esforç i dedicació, d’haver caigut, d’haver superat bassals, d’haver-nos tornat a perdre i d’un munt de coses més, per fi vam arribat al cim. Després de dinar i d’un descans, que alguns van aprofitar per a investigar els múltiples usos de les pedres, vam dur a terme un joc que un pèl accidentat.

Però, tot i pensar que les peripècies ja s’havien acabat, vam poder comprovar les implicacions d’una excursió: baixada sense aigua sota una calor sofocant, figures artístiques a l’hora d’evitar relliscades sobre les pedres i un súper esprint a última hora per tal de no perdre el tren.

En arribar a Barcelona no podíem amb la nostra ànima. Però tot plegat té un conjunt de coses bones, que són les experiències d’aquell dia i que cap de nosaltres oblidarem.

2n trimestre. Excursió de Petits a Hostalric (20 febrer)

El dissabte 20 de febrer, ni més ni menys que 40 petits ens vam dirigir cap a Hostalric. Després de tota una setmana de fred i pluja, el sol va sortir per a què gaudíssim d’un dia pre-primaveral…

Després de baixar del tren i esmorzar, vam travessar la porta de la muralla per arribar a la plaça de la Vila. Allà ens vam separar en 6 grups, disposats tots a conéixer el poble on érem mitjançant proves i preguntes. Cada grup duia, és clar el seu escut identificatiu, coma bons cavallers que érem.

Saber com es diuen els habitants d’Hostalric, quanta gent hi viu, el nom de l’alcalde… fins i tot ens havien de cantar una cançó!!!! A més, durant aquest joc, vam poder pujar a la muralla del poble.

Després de dinar, va ser quan vam pujar cap al castell, que es troba dalt del turó que domina tota la contrada. Allà, vam poder entrar a ta caseta del guaita i recórrer la fossa. Vam jugar també a conquerir el castell, però al quedar empatats, vam decidir conviure tots junts. En acabar, baixar de nou cap a l’estació i cap a casa!!!

2n trimestre. Excursió de Mitjans i Grans a Hostalric (20 febrer)

Després de la gran matinada i d’alguns que altres llençols enganxats, ens vam reunir tots a l’estació de RENFE de Passeig de Gràcia per començar el viatge en el temps que ens portaria a l’època medieval.

Quan el tren ens va deixar a l’estació d’ Hostalric, tots vam poder veure les altes torres de vigilància amb els estandards onejant al vent. Ja hi érem!, Ara només quedava l’ascens al castell. La primera de moltes proves de valentia i esforç per ser autèntics cavallers. Un cop a dalt, el poble medieval s’estenia als nostres peus, i nosaltres, al cim del turó, vam iniciar la justa cavalleresca.

Deu equips amb noms molt originals van anar superant les diferents proves, des d’estirar la corda per demostrar la força necessària en tots els cavallers, a la lluita d’espases, o el torneig de cavalls, que posaven a prova la habilitat dels aspirants, un repte de punteria i com portar una reina o un rei d’un lloc a un altre sense que sofrís cap accident.

Sense oblidar-nos del rècord monjovenc de saltar a corda conjuntament. VUIT PERSONES ALHORA! Si és que som uns cracks!

I després de dinar, un cop superada la justa, a descobrir el petit poblet medieval que és Hostalric. Finalment, un cop vam saber que l’Ajuntament del poble tenia 18, 19, 20 o 21 finestres, que els habitants es diuen Hostalriquencs i que dibuixar l’escut del poble era mes complicat del que crèiem, vam emprendre la feixuga tornada a Barcelona, cansats i contents.

3r trimestre. Activitat sorpresa: TIBIDABO!!! (12 juny)

Qui ho havia de dir! Ningú s’imaginava quan ens vam trobar a la Plaça Gal·la Placídia quin era el nostre destí. Agafàvem els FGC, sí, però… cap a on? De seguida vam saber que baixàvem al Peu del Funicular, i després de 3 viatges, ens trobàvem tots en un parc de Vallvidrera esmorzant. Però quina era l’activitat? De seguida ens van explicar que havíem de creuar Collserola d’una banda a l’altra, a la cacera del senglar.

Ens vam posar a caminar per dins el bosc, i de tant en tant veiem al fons el Parc d’atraccions del Tibidabo. Potser anem cap a allà? Clar, si hem de creuar Collserola, hi haurem de passar per força… Quan arribem a la plaça, seiem a les escales de l’església amb una barreja de nervis i incredulitat. Pot ser? No, no pot ser… és clar que sí!!! Cap a les atraccions, que hi falta gent!! Els crits d’alegria encara ressonen a les orelles dels treballadors del parc.

Ens vam distribuir per grups, tots amb el fulard per anar ben identificats i som-hi! L’atalaia, la muntaya russa, el carroussel, la sínia, el vaixell pirata, els “tronquitos”, el castell, els autos de xoc, les foques, l’huracan, el tren, el Dididado, l’avió, els vikings, les cadiretes, el pèndol (només els més agosarats…)… gairebé res es va escapar de les nostres mans i peus!

De tant en tant els grups s’anaven trobant i comentant on havien anat. A l’hora de dinar també ens vam trobar tots junts. Quan van arribar les 17’30h, era l’hora de tornar cap a Barcelona. Tornem al bosc, a Vallvidrera, al funicular i al tren. I encara no tenim clar qui va quedar més sorprés de l’activitat sorpresa: els nens i nenes o els pares i mares?

3r trimestre. Excursió a Sant Salvador de les Espases (10 abril)

Dissabte al matí, tots a punt per caminar, vam agafar el tren cap a Olesa de Montserrat, on comença la nostra ruta. Un cop allà, després d’un bon esmorzar i mirant al cel per si queien espases de foc, vam començar la nostra excursió. La primera part,  fins al mirador de  Montserrat, va concloure amb pocs accidents, moltes pujades, poca aigua i molt de sol. Un cop allà, amb la muntanya de la Moreneta al darrere, vam somriure tots a la càmera, desitjant fer un altre glop de la cantimplora, ja mig buida, per molt que s’hagués de racionar.

I a partir d’aquest moment, el camí ample que haviem de recórrer va deixar de ser-ho, convertint-se en un munt de pedres, pujades i baixades. Aquí és on van començar les caigudes. Pero ja sabíem on anàvem, ja véiem l’ermita, allà, dalt d’una roca enorme. Després de passar pel cim de Sant Salvador de les Espases i, per fi, deixar de pujar per descendir una mica, vam arribar a l’ermita, on vam dinar i vam poder reomplir les cantimplores. I ara, altre cop cap a Olesa. Però aquesta vegada de baixada! exeptuant el primer tram, que ens va resultar interminable.

A mig camí, els peus ens feien figa, i les caigudesi rascades eren freqents, per això, el ritme de la caminada es va anar al·lentint cada vegada mes, fins que a algú se li va acudir mirar el rellotge. Aleshores van venir les presses, les corredisses i les pessigades de cul i els Monjovencs vam tornar a demostrar que som els millors agafant trens que se’ns escapen. Aquest cop, per poc ens quedem sense Madrid-Barça eh?

Convivències

1r trimestre. Convis de tardor

Un nou canal de televisió!

El passat 21 i 22 de novembre, Món Jove va inaugurar el seu canal de televisió inalàmbric i en tres dimensions on les imatges es veuen, com en la mateixa realitat! Un grup de 52 telespectadors monjovins van poder vire en directe les primeres emissions del canal, que van tenir lloc a la localitat de Llinars del Vallès.

A banda d’obrir les emissions amb la carta d’ajust i amb la presentació dels diversos càrrecs dins de l’empresa, els espectadors van poder gaudir d’una gran oferta programes. Des d’un programa de premsa verda anomenat “Salsa Verda” on es revelaven alguns dels secrets més amagats dels monitors de Món jove, fins al “Deliciós espai de la Cuina” amb l’Andreu Mas, passant pel programa més llenguado “El Llenguallarg” o d’altres més aventurers, com el “Gran Món Jove” on havien de superar un seguit de proves per endur-se un gran premi!

Però… Després d’aquestes emissions prova, van començar a aparèixer les diferències entre els components del cos administratiu del canal. Els fets s’anaven encadenant i cada vegada el mal ambient dins del canal es va anar exagerant més i més, fins al punt que, en un atac de gelosia, l’encarregat de la il·luminació va tancar al traster, l’actor principal de la telenovel·la.

Amb l’ajuda dels espectadors el problema es va poder solucionar, però aquests fets van fer reflexionar a la comissió administrativa que el canal encara no estava llest per fer el seu salt a l’audiència catalana. De manera que van donar per acabada la vida del canal verd i negre, si més no, momentàniament.

Us deixem amb alguns dels millors moments de les emissions de prova.

2n trimestre. Convivències d’hivern

MITJANS

Atenció grumets!

Aquest cap de setmana Món Jove ha anat amb els grups de grans i mitjans a Can Rigol disposats a passar dos dies genials. Els nens de seguida es van posar a fer cabanes i de ben segur que si haguéssim estat més dies haurien construït una autèntica ciutat entre els arbres del bosquet!! Felicitats nois!

El que no ens esperàvem, però, va ser la sobtada visita d’uns pirates, que de fet ja portaven segles en aquella casa. Els corsaris havien estat maleïts feia molts i molts anys, obligats a quedar-se a Can Rigol sense poder-ne sortir. La condició per ser lliures era la següent: cada cert temps podien fer arribar a alguns nens fins a la casa per tal de convertir-los en autèntics pirates, cosa que si aconseguien els donaria la llibertat. Ens van dir que molts ho havien intentat, però que ningú no va ser prou digne… I a que no sabeu a qui van demanar ajuda? Als nens de Món jove !!

Vam passar unes proves complicades, d’enginy, destresa i companyerisme entre d’altres durant tot el cap de setmana. Vam fer les nostres pròpies i originals banderes pirates (que per cert van quedar estupendes) i vam superar gimcanes i trobar moltes pistes per arribar a aconseguir el major dels tresors : els valors d’un pirata!

Finalment, deprés de passar-nos-ho molt bé i passar totes les proves va arribar el moment de la veritat i… Sí! Els nostres nens s’havien convertit en inigualables pirates i van rebre el diploma que ho confirmava de part dels pirates de Can Rigol els quals per fi havien trencat la seva maledicció i podien posar rumb als oceans, deixant-nos amb uns records inoblidables!

Felicitats grumets, i bon aire!!!

GRANS

Dissabte a les nou i mitja del matí, ja amb les lleganyes fora, les motxilles llestes i les ganes de diversió a punt, ens vam trobar tots a Plaça Espanya preparats per agafar l’autobús que ens portaria cap a Can Rigol, Begues, on uns pirates maleïts ens convidarien a aprendre la seva cultura, convertint-nos així en autèntics corsaris i alliberant-los de la seva maledicció.

Doncs be, un cop fetes les presentacions vam passar a l’acció; calia saber com eren i que feien els pirates i que millor que una gimcana per entrenar-nos? Entre jocs de cartes, rugby-pirata, lluita a la passarel·la i preguntes de cultura marinera, ja érem un pas mes a prop del nostre objectiu. Però, que es el que identifica a un pirata de debò?  Doncs la seva bandera, es clar! i per aquest motiu ens vam tancar tots al menjador, entre papers, pegues, tisores, maquinetes i llapis de colors, i vam posar a prova la nostra creativitat. Desprès, per acabar d’entendre els ideals pirates, una buscada de valors pels voltants de la casa amb definicions incloses va posar fi a aquest llarg primer dia i, cansats però amb ganes de gresca i xerrameca, tocava anar a dormir.

L’endemà, ansiosos per saludar al nou dia, els intrèpids futurs pirates es van alçar ben aviat… massa aviat! Però després d’un reconfortant esmorzar, vam passar a la ultima prova… L’abordatge! Separats en quatre equips, les tripulacions havien d’aconseguir robar-se el tresor entre ells que va acabar en un emocionant partit de futbol nens v.s monis. I els pirates van aparèixer per donar-nos les gràcies i un diploma a cadascú.

Així doncs, una altra vegada ho hem aconseguit !  i desprès d’un interminable viatge en un autobús.. bossa! .. que semblava una llauna de sardines … bossa! … remullats per la pluja … bossa! … i cansats i derrotats … bossa!… vam arribar a terra ferma amb els pares. Però ara sent autèntics pirates, i no mariners d’aigua dolça.

3r trimestre

PETITS

Monjovins!

Aquest cap de setmana s’han realitzat les PRIMERES convivències de petits i… han estat un autèntic èxit!

El camí de Centelles fins a la casa va ser cansat, però els nostres campions van conseguir arribar al nostre destí com uns valents! Després d’un bon dinar i una estona de temps lliure per l’enorme casa, vam començar a realitzar les primeres activitats per conèixer-nos, i després d’estar buscant unes peces amagades pels terrenys vam trobar una cosa inesperada… Una carta de les bruixes! Davant la sorpresa de tots, aquestes ens demanaven que ajudéssim a canviar l’imatge que el món té d’elles amb altres activitats per demostrar que erem dignes de confiança.

Així, després d’un llarg dia, ja per la nit, vam descobrir entre els arbres una caixeta que brillava per art de màgia amb una nova carta de les bruixes, que ens donaven les gràcies i ens informaven que l’endemà fariem algunes proves per descobrir els secrets de les bruixes i així va ser!

Finalment, de tornada a Barcelona, tots portavem en ment la noticia que s’havia de donar el món i tot allò que haviem après: les bruixes no tenen per què ser dolentes ni lletges, com tampoc ho som nosaltres perquè al cap i a la fi tots som persones.

Petits i petites, abracadabra i felicitats a tots campions!

MITJANS I GRANS

Vam arribar d’hora a la casa de colònies i vam aprofitar per jugar i fer memòria del nom dels companys i dels monis (en venien tres de nous!)

A la tarda els monitors teníem una sèrie d’activitats preparades, però mentre les explicàvem va aparèixer un home ben estrany, de cabell ros i molt llarg i amb unes ulleres de sol a la última moda. Ens va dir que era el Senyor Milka, el propietari d’una fàbrica de xocolata que vivia allà.

Necessitava la nostra ajuda: algú li havia robat la recepta secreta de la millor xocolata i volia que l’ajudéssim a recuperar-la. Primer vam haver de passar una sèrie de proves per guanyar-nos la seva confiança i, més tard, seguir una sèrie de pistes que ens van conduir a la cuina. Allà vam trobar un casset en què el lladre ens deia que no ens tornaria mai la recepta.

Després de sopar els monis van descobrir un mapa amagat, però com que tots volien la recepta el van trencar en molts bocins. Els nens i nenes vam haver de sortir de nit a buscar-los i convèncer-los que ens tornessin els trossos de mapa passant una sèrie de proves. Era molt fosc i hi havia lluna plena, i alguns vam passar força por!

Per fi teníem la recepta i al matí vam decidir de tornar-la al Senyor Milka a canvi de les xocolatines més bones que tingués. Primer havíem de dinar, però al berenar ens en vam llepar els dits! Que bona que era!

Colònies d’estiu a la Manreana

El curs 2009-2010 s’ha acabat amb la realització de les colònies d’estiu. Aquest any, la casa de La Manreana ha estat l’escollida per a acollir-nos durant nou dies. A més de la casa, també ens van acolir la calor, els animals de tot tipus i… uns vikings i uns monstres!!!!

La cançó d’aquest estiu ens fa cinc cèntims de tot el viscut:

Vam sortir cap a Juneda

Vam agafar tres autocars

La Manreana i la calor ens esperaven

Hei nois, no us penseu que els monstres no existeixen

perquè ha vingut en Nab-buf a avisar que sí, amb l’Armengol per aquell camí

Ho hem vist, ho hem vist, ho hem vist…

I ara sabem tots que sí,

que sí, que sí…

que els monstres volten per aquí

Vam trobar moltes pistes

caminant sota un sol brillant

petits, mitjans van d’excursió i grans van a fer vivac

Constantí ens va tornar allò que ens haviem deixat

Ara ja som conscients que no són dolents

Que els monstres són bons i ho hem d’escampar

(Tornada)… que els monstres són bons amics

El viking per fi ha entès

que els monstres no volen fer res

que matar-los no té cap sentit tot i que va en contra del cap viking

Vam decidir enganyar Scraff

però no va resultar

Nab-buf ha estat encantat i ara l’hem d’ajudar.

(Tornada) … junts ho podrem aconseguir

Una poció per salvar-lo hem fet

i el nostre amic torna a ser conscient

L’Armengol i l’Scraff han estat vençuts

Vikings i monstres són bons amics

Podem dormir tranquils perquè ara sí,

la por hem perdut per fi.

Gats, porcs, vaques i gossos

mosquits de picades gegants,

cops i febres que feien anar la Sandra amunt i avall.

Ho hem vist, ho hem vist, ho hem vist…

ja mai més no oblidarem

el que hem viscut tots junts aquí

perquè sóm tots bons amics.

Festa de la primavera 2010

El dissabte 15 de maig es va celebrar la Festa de la Primavera a l’escola, organitzada per l’AMPA. Tot un dia ple de grans activitats, on Món Jove vam aportar el nostre granet de sorra.

Una teranyina ben embolicada i un joc que instava els nens i nenes a buscar un personatge disfressat entre els participants a la festa.

Com cada any, moltíssima gent es va acostar fins els patis de l’escola per gaudir d’aquest dia tan especial!

Marató de tv3

Com cada any, el fred va voler espatllar-nos el dia…

I a més, la pluja ha deixat caure quatre gotes…

Però ni un ni l’altre han impedit que ens apleguéssim més de 450 persones i recollíssim entre tots…

1876’39 euros!!!!

Una vegada més demostrem que davant de la crida per tal d’ajudar a persones que ho necessiten, ja pot fer mandra, fred, son, més fred… que nosaltres tirem pel dret!!!

El diumenge 13 de desembre ens vam aplegar als patis de l’escola per col·laborar amb la marató de tv3, dedicada aqusta any a lluitar contra les malalties minoritàries.

Entre d’altres coses, vam poder ajudar un nen que estava trist a fer-lo somriure. I com ho vam fer? Pintant molts nens somrients i posant-los al seu costat en un mural ben gros.

També teníem un laboratori científic o havíem de descobrir la combinació correcta de medicaments per ajudar a les persones malaltes.

Podíem participar en un circuit que havíem de completar amb algunes dificultats afegides, com amb un ull tapat, o bé lligat de peus amb una parella.

En una altra part del pati, podíem aconseguir globus amb forma de flor, gos, espasa… I al seu costat, un enorme plafó amb 130 caselles, que cada una amagava alguna sorpresa.

I com no? La tradicional xocolatada, ben calenta i ben carregada…

El bingo, emocionant com sempre…

I un doble sorteig; per una banda una cafetera Nespresso, i per l’altra, una súper-panera, que li ha tocat a una de les persones més matineres, doncs va tocar el 007 (de color blau).

La família guanyadora ha lliurat la panera a la campanya de recollida d’aliments que ha fet l’escola per a la parròquia dels Josepets.

I ja està, ara només ens queda esperar la propera marató, la del 2010, ben contents del què hem aconseguit entre tots.

MOLTES GRÀCIES!!!!