Excursions

Tagamanent

25 de maig

Mitjans i Grans

Dissabte 25 a les 8:00 ens reuníem uns pocs valents monjovians a l’estació de Renfe de Pl.Catalunya per anar d’excursió al Tagamanent ja que s’havien escapat uns nens del seu poble perquè els tractaven malament per ser diferents.

Durant dues hores vam estar caminant per un bosc frondós que nomes feia pujada, duran la travessa ens esperaven trobades amb altres esplais i companys que volien arribar al cim. 

Al cap de mitja hora més vam coronar el  cim i des d’allà vam observar a l’impressionant paisatge que es mostrava davant nostre. 

Cova de Simanya

16 de febrer

Mitjans i Grans

Dissabte 16 de febrer a dos quarts de déu del matí, Mitjans i Grans vàrem reunir-nos davant de l’escola per tal de començar a fer camí cap al Montcau, des d’on volíem arribar a la misteriosa cova de Simanya.

Vàrem emprendre la ruta a partir del Coll d’Eres (lloc on vàrem esmorzar) i vam anar seguint el GR. Des del camí es podien apreciar unes fantàstiques vistes de la Mola i es per això que, ben distrets, vàrem anar avançant fins al nostre primer objectiu: el Coll d’Estenalles, una petita clariana on vam poder fer un petit “break” i veure aigua. 

Recuperades les forces i feta ja la meitat del recorregut, continuarem per caminets cada cop més estrets fins arribar a una última pujada que ens portava directa cap a la cova. Un cop dins la cova de Simanya, vam quedar-nos embadalits per la seva grandària i profunditat i tot investiganttots i cadascun dels seus passadissos, vàrem fer una gran troballa: un antic pergamí escrit per ni més ni menys que en Mag Merlí. En la carta, el gran mag ens comunicava les seves preocupacions; havia vist que en les generacions futures s’anirien perdent valors tals com el companyerisme, la solidaritat i l’altruisme i anirien guanyant força l’individualisme i l’egoisme. 

És per això que en Merlí ens proposava, com a alternativa per a fer front a aquesta situació, que iniciéssim, cadascun de nosaltres, una cadena de favors. La carta explicava, a més, que qualsevol missatge que deixéssim en la cova quedaria allà per sempre sense possibilitat de ser modificat ni eliminat. Vam repartir-nos, doncs, per l’espai per tal de dir frases en veu alta, de caire positiu i encoratjador, que quedessin allà gravades per tal que qualsevol visitant futur les pogués percebre. 

Prometent-nos a nosaltres mateixos que seguiríem els consells del Mag Merlí i iniciaríem la cadena de favors que milloraria la nostra societat, vàrem emprendre el camí de tornada fent via cap a Barcelona on ens ja ens esperaven impacients els pares. 

La Font de la Budellera

9 de febrer

Petits

Els petits vam matinar un dissabte per anar a cercar la Font de la Budellera! No ens van faltar ganes per arribar-hi tot i que el camí era tota l’estona de pujada. Un cop allà, vam saber la verdadera historia de la Font!

Diu la llegenda que prop de Collserola hi havia un Castell on hi vivia un rei que tenia una filla. Aquesta filla, que era una princesa molt bonica, però no s’aconseguia casar amb ningú perquè sempre es queixava de tots els mals: Aaaai, em fa mal aquí. Aaaai, em fa mal allà… I així tot el dia.

El rei va prendre una decisió. Casaria la seva filla amb qui aconseguís curar-la del mal de panxa del que es queixava actualment. Prop d’allà vivia un pagès que era propietari d’una font, que deien que tenia unes propietats curatives màgiques només quan el pagès s’ho proposava. I així va ser com el pagès, que va curar el mal de budells a la princesa, va aconseguir casar-se amb ella i van anomenar a la font: La font de la Budellera!

Nosaltres, vam buscar prop de la font el secret que feia servir el pagès per convertir l’aigua en màgica, i el vam trobar! Després de desxifrar-lo deia així: “Per tenir un any de bona sort, cal: Mullar el dit amb aigua de la font, fer tres voltes, cridar:  Budellera t’invoquem!! i finalment mullar-se el front.”

Va ser així com vam sortir de la font tots plens de bona sort. La última emoció del dia va ser poder pujar al funicular de tornada a casa, amb unes vistes de Barcelona espectaculars.

Els Cingles de Bertí

27 d’octubre

Mitjans i Grans

El passat dia 27 d’octubre, els mitjans i grans de Món Jove hem anat d’excurció als Cingles de Bertí!

En arribar a Figaró, hem començat a fer camí cap als cingles, però just abans d’entrar dins la ruta ens hem hagut de preparar per el què podiem trobar-nos, doncs, cal recordar que estàvem allà perquè havíem rebut una carta on un bandoler anomenat Bertí demanava la nostra ajuda! Així doncs ens hem lligat el fulard, (alguns al cap i altres al coll) tot fingint ser petits bandolers. Par acabar la nostra caracterització ens hem pintat un parell de ratlles de color negre a la cara.

Un cop acabat això hem començat a pujar camí amunt i ens hem topat amb uns cavalls molt bonics que menjaven herba tranquil·lament. També hem pogut gaudir d’unes fantàsitques vistes fins que hem arribat a la nostra destinació: un prat gegant ple d’herba i bolets per poder dinar i descansar una estona.

Finalment, a la tarda, quan baixàvem pel camí, hem trobat un sobre força gran de color marró lligat en un arbre i un sobre que semblava ser una carta. Ho hem agafat i hem descobert que era una carta d’en Bertí, demanant a la persona que trobés aquell sobre marró que el portés a algú de l’anjuntament de Figaró per evitar així que li prenguéssin les terres que el seu pare li havia deixat en herència, ja que ell no pot sortir de les muntanyes perquè sino el caputarien.

Nosaltres, com a bons ajudants que som, hem portat el sobre fins a l’estació de tren on ens han pormès que l’entregaran a l’ajuntament. Per tant, missió complerta!!!

Dòlmen de la pedra gentil

17 de novembre

Petits

El dia 17 de novembre, als bancs de l’ escola , 25 nens i nenes de petits es van dirigir cap al Dolmen de pedra Gentil (Vallgorguina).

Tot i que de bon matí el cel estava ennuvolat, no ens vàrem fer enrere i vam emprendre l’excursió cap a Vallgorguina, aquest cop amb Autocar! Un cop allà, ens vam refugiar en un cap de futbol cobert  per esmorzar i després alguns nens i monitors va fer un partit de futbol. Amb les piles ja posades vam començar a buscar aquest dolmen que estava amagat.

El camí es va fer llarg, però després de veure unes indicacions vam deduir que el dolmen estava molt a prop. Després d’ un últim esforç , amb la gana a la panxa i una pujada vam veure el dolmen.

Resulta que aquestes pedres, eren perquè en el Montseny viuen unes bruixes que estan molt amagades ( per sort no vam veure cap) i es necessiten reunir en aquest punt de trobada.     Ara si, tocava tornar, per sort ara sols tocava baixada i vam arribar abans del esperat, que vam aprofitar per tornar a jugar una estona.

En acabar, l’autocar ens va a venir a buscar i en un tres i no res vam ser a Barcelona on ens esperàvem tots els pares!

Convivències

Can Vilalta (Moià)

25 i 26 de maig

PETITS

El passat dissabte 25 de maig, 18 petits intrèpids de Món Jove i 4 monitores vam anar a Can Vilalta. En aquella casa vam retrobar amics com el Rumb, el gos de la casa, i vam fer-ne de nous!

Allà vam descobrir els Liliputs, uns petits éssers que vivien per aquella contrada i que resultava que necessitaven la nostra ajuda. Nosaltres, els peus grans, no vam dubtar en ajudar-los i després de saber com són, i desxifrar el que ens demanaven, vam aconseguir fer un beuratge pel druïda.

Només ens quedava donar-li al druïda, però no sabíem on vivia! Sort que els nostres petits intrèpids no tenien por i van aconseguir l’adreça tot esquivant les guineus.

Els vam poder ajudar i enmig de dances de Liliputs i somriures tot va anar peeeeeerfecte!

Roques Blanques (Ribes de Freser)

13 i 14 d’abril

MITJANS I GRANS

El passat cap de setmana del 13 i 14 d’abril, els mitjans i grans Món Jove ens vam trobar un cop més per iniciar una nova aventura, aquest cop, a Ribes de Fresser!

Tot i que el fet de marxar de convivències ja és una cosa molt prometedora, quan vam arribar allà, ens esperava un petit repte: per poder arribar a la casa on ens esperaven, a Roques Blanques, havíem d’arribar fins al cim de la muntanya. Així doncs, vam començar la travessa i cal dir que va ser d’allò més emocionant. Sobretot quan vam arribar al cim i vam poder contemplar les meravelloses vistes de tot el Ripollès i unes impresionants muntanyes nevades que envoltaven tot el paisatge.

Però a la tarda, tot just havent dinat, va passar un fet insòlit que va canviar els plans de les nostres convivències: Roques Blanques TV trucava a una de les notsres monitores, (que té molts contactes en el món de la televisió) i li comunicava que volien fer un concurs de talents i que volien saber quin és el talent que s’ens donava millor per poder participar. Així doncs, vam acceptar la proposta i ens vam preparar per als quatre tallers: acudits, malabars, cant i ball.

Després de descobrir quin és el talent que s’ens dóna millor, el diumenge pel matí vam assistir al concurs de talents que es va fer a la casa de Roques Blanques on tres membres del jurat, una presentadora, una entrevistadora i una càmera  ens van fer sentir com autèntiques estrelles!!!

Així doncs, i després de veure uns resultats tant espectaculars com hi van haver, vam arribar a la conclusió que proposaríem a en Toni, el contacte de la nostra monitora, que la millor opció era fer un concurs amb tots els talents! I així va ser com un com més, els monjovians hem fet història i ens hem convertit en estrelles televisives per un cap de setmana!

La Granja (Palautordera)

17 i 18 de novembre

MITJANS

Els dies 16 i 17 de novembre, 37 nens i nenes del grup de mitjans i 4 fantàstiques monitores vam anar, juntament amb el grup de grans, a passar el cap de setmana a la Granja Escola de Sta. Maria de Palautordera.

Dissabte a la tarda vam fer una gimcana en la qual en cada prova guanyàvem punts, però no sabíem per què ens servirien… Vam haver de buscar sugus entre tot de farina, escriure amb el cul i fer un Pasapalabra sobre Món Jove i dibuixos animats i un munt de divertides proves.

Després de berenar vam descobrir finalment per què servien els punts: eren per participar en una subhasta de personatges! Hi havia tot de personatges de pel·lícules i de dibuixos animats, i nosaltres els havíem de comprar amb els punts aconseguitsdurant la gimcana. Al final, cadascun de nosaltres teníem un personatge per representar en una obra o en una actuació que havíem de preparar. A la nit, després de sopar, vam fer un joc de pistes, i vam haver de recórrer el terreny de la casa amunt i avall per trobar-les totes! Mira que estava fosc eh… però al final ho vam aconseguir!

El diumenge al matí les monitores ens van explicar que les pistes que havíem trobat ens convocaven a la Gran Entrega de Premis de l’Acadèmia MonJoviana. Per això vam preparar unes disfresses ben xules per representar els nostres personatges i vam assajar molt.  Al final vam representar cada grup la nostra actuació i tothom va guanyar algun premi! Millor Obra, Millor Cançó, Actuació Més Original i Millors Disfresses, i tots vam aconseguir uns collarets de colors ben xulos.

Al final, després de dinar, entre fang i pluja vam recollir-ho tot i vam anar cap a l’estació per tornar cap a casa, tot cantant Bananes i el Mas Style.

GRANS

El dia 17 de juliol els nens i nenes de grans vam trobar una carta que ens demanava ajuda, ja que havien robat els diners de la gent del poble.

Com que som nens molt llestos i les proves eren evidents, ràpidament ens vam adonar que aquella missiva provenia d’un bandoler força conegut i de gran renom. Si, després de ajuntar pistes, les nostres sospites es van fer realitat. Treballaríem per ajudar a en Robin Hood a tornar els diners als pobres!

Després de caminar en silenci dins la casa dels nobles, aconseguir diners i repartir-los, fent pinya per reduir extremitats i un pica-paret gegant, vam aconseguir el nostre propòsit i, extremadament cansats, vam emprendre el camí de tornada, plens de fang, però ben contents.

Colònies d’estiu 2013

Pel que fa al funcionament dels números per al sorteig del dvd portàtil dels que van a les colònies d’estiu, aquí us deixem una carta amb l’explicació! carta sorteig dvd

La Sala (La Pobla de l’Illet)

Del 6 al 14 de juliol

PETITS

A la Pobla de l’Illet ens esperava La Sala, reformada i preparada per a que hi vivíssim una nova aventura.

Ens vam instal·lar i vam començar la vida de colònia i, encara no havia passat ni un dia, que els Petits es van topar amb una arma estranya abandonada pel bosc.

Amb tot això, per la nit, durant l’entrega de foulards als nous monjovins, se’ns va aparèixer un peculiar quartet amb ànims venjatius amb l’objectiu de recuperar el que aleshores vam descobrir que era una arma de nimfa.

Si senyors, vam rebre la visita, ni més ni menys, que d’una nimfa, un sàtir, un nan ben menut i un estrany conseller que portava la veu cantant.

MITJANS I

Ens van explicar que algú els robava les seves armes sagrades i ens van acusar mentre es discutien constantment entre ells.

Quan van marxar van deixar enrere un sospitós pergamí oblidat que parlava d’una aliança per governar els Tres Regnes de les nimfes, sàtirs i nans a costa de provocar baralles entre ells i debilitar les seves forces.

I com no podia ser d’altra manera, Món Jove va decidir ficar els nassos en mig de l’assumpte i vam començar a investigar qui podia ser el traïdor. En els dies següents vam trobar un corn i un martell extraviats i un regueret de tinta va dirigir les nostres sospites cap a Cornelius, el Conseller.

Rezzina, Pastichio i Grumpy es van mostrar sorpresos i confosos en quan els hi ho vam comunicar, però de seguida van lligar caps i ens van demanar ajuda. El Conseller podia ser l’aliat d’Aristoff, antic rei esclavista dels Regnes, que es van revolucionar contra ell fa segles destronant-lo per alliberar-se i que ara voldria recuperar el poder.

MITJANS II

Si volíem evitar-ho, els Tres Regnes havien de recuperar forces i per a fer-ho ens van indicar tres direccions on trobaríem tres pergamins amb les instruccions per construir el talismà propi de cada regne per a que els hi portéssim mentre ells reunien la seva gent. Petits es va dirigir a l’Ermita de Santa Eulàlia de Riutort, Mitjans al Castell de l’Illet i grans al Joc de Pilota.

La tasca no va ser fàcil, perquè, encara que Petits va poder aconseguir el seu objectiu, en mig de les excursions de Mitjans i Grans es va posar a diluviar obligant-nos a tornar a la Sala a refugiar-nos. Mitjans, en mig de la confusió, encara va poder fer-se amb el seu pergamí, però Grans va haver de retrocedir molt abans d’arribar al seu destí degut a la pluja i les males indicacions d’un pagès que després descobriríem que era un esbirro d’Aristoff disposat a tot per evitar que complíssim amb el nostre objectiu.

Tot i així, el Jordi, el noi de la casa, va fer-nos el favor d’anar a buscar el pergamí en cotxe i ens vam sortir amb la nostra després de moltes dificultats.

Ara, si ens pensàvem que els problemes s’acabaven aquí, anàvem ben equivocats. Tot just quan acabàvem de beneir taula a l’hora de sopar, Aristoff en persona va colar-se al menjador causant un escenari de caos i crits i nens amagats sota la taula.

GRANS

Aquella mateixa nit ens va venir a advertir acompanyat del Conseller: crèiem que la pluja i les males indicacions del pagès havien estat casualitat? Quins innocents! Més ens valia sortir d’en mig del fang tan aviat com poguéssim i que no ens fiquéssim on no ens demanen si no volíem acabar malament com els 3 Regnes, tots ells congelats per un encanteri del malvat Aristoff.

Tot i així, Rezzina, Pastichio i Grumpy ens van demanar ajuda desesperats en quant van veure que havien perdut els seus pobles, i ens van ensenyar una lliçó: junts som més forts. Així doncs, a peu de crit de guerra, Món Jove es va alçar per donar-los suport i traçar un pla de combat. Els 3 Savis ens van confiar els pergamins per a que creéssim nosaltres mateixos els seus talismans: un xiulet per als sàtirs, tambors per als nans, pals de pluja per a les nimfes. I, a falta d’exèrcit, qui millor que els nens i monitors de Món Jove?

Ens va portar un parell de dies preparar-nos per a la batalla, entrenar per a formar part d’un regne o un altre i representar-lo, crear les nostres disfresses personalitzades i fabricar els talismans, tot llest per a la batalla final.

Un cop en presència dels 3 savis, vam activar els poders de les armes seguint estranys passos de ball, rituals i cants que contenien els pergamins i vam deixar en mans de Rezzina, Pastichio i Grumpy atraure a Aristoff i Cornelius cap a la trampa demanant-los pietat i proclamant la seva rendició.

I quant els dolents s’ho creien guanyat, vam atacar amb els sons dels tres regnes al crit de JUNTS SOM MÉS FORTS, descol·locant a Aristoff i al seu Conseller de forma que els 3 savis els van poder immobilitzar i prendre-li la gran vara màgica al rei caigut per a obligar-lo a desfer l’encanteri.

Els 3 savis, per fi segurs que els seus regnes podrien viure en pau i més convençuts que mai de que la unió fa la força, van decidir portar els traïdors a un judici just i ens van prometre no tornar-se a barallar i cooperar entre ells per a fer la vida millor mentre es despedien de nosaltres i ens donaven les gràcies per la nostra ajuda.

Món Jove, hem tornat a guanyar!!!! JUNTS SOM MÉS FORTS!!!

UMPAS

COLÒNIES D’ESTIU

Del 1 al 8 de setembre

Delta de l’Ebre

Carregats des de Fontana amb les motxilles, les tendes i tot el material, ens vam dirigir cap al tren en direcció a Móra la Nova!

Estàvem a punt de començar una gran aventura per les terres de l’Ebre! Arribats a Móra, ens vam adonar d’un petit detall… L’Alba, la monitora, no hi era!

Resulta que havia anat a preparar la ruta uns dies abans i no havia tornat a Barcelona. Vam decidir que el millor era passar pels mateixos llocs que ella a veure si arribàvem a trobar alguna pista que ens dugués fins on era ella.

En primer lloc vam anar a buscar on dormiríem el primer dia, que ens havien dit des de l’ajuntament que hauríem d’anar a l’ermita de Sant Geroni.

No ens va caldre preguntar gaire per adonar-nos que aquesta ermita estava a 8Km del poble!! Però vam trobar una rapidíssima solució: fer bivac vora el riu, prop d’on agafaríem les piragües l’endemà.

La resta de dies també van estar plens de sorpreses quan descobríem els llocs on dormíem: dins d’un alberg on podíem fer servir la vitroceràmica i tot, acampats prop d’un riu a un poble que estaven de festa major, i fins i tot dins d’un ajuntament on ens van deixar aixoplugar quan va començar a diluviar!

 A tot arreu ens van acollir molt bé ja que érem la novetat del poble allà on anàvem!

Anar baixant el riu amb les piragües també ens va agradar molt, ja que podíem anar parant i tirar-nos al riu per refrescar-nos, deixar-nos portar per la corrent i descobrir com feien baixar el nivell del riu dins un recinte tancat amb comportes on nosaltres quedàvem dins!

Vam tenir molta sort de tenir una monitora de piragües com la Laia, que ens va ajudar en tot moment amb tot! També del Marc, es clar…

Van ser uns dies on ens vam fer experts en muntar i desmuntar tendes, en cuinar, en fer i desfer la motxilla, en remar i fer uns bons braços, en carregar molt pes, en caminar sense saber quan arribaríem, però sobretot, vam ser uns experts en passar-ho genial allà on arribàvem.

Tot i que anàvem seguint les pistes de l’Alba, no va ser fins a Barcelona quan la vam trobar finalment! Ja ens podria haver avisat! Quin patir!!

CONVIVÈNCIES DE NADAL

Del 27 al 30 de desembre

Roques Blanques (Ribes de Freser)

Dijous 27 de desembre, amb la panxa plena de torrons, el grup d’Umpas va agafar el tren cap a Ribes de freser. Després de dos llargues hores arribàvem a la casa de colònies just per dinar i descobrir que el Grinch ens havia robat el nadal.

Durant els tres dies següents ens vam esmerçar per aconseguir tot el que ens faltava; menjar, guarniments, música, monitors … i finalment vam poder celebrar les semi-campanades d’any nou i el nadal tots junts, vestits amb les nostres millors gales.

Tot això afegint partides immenses de “presi”, un gosset batejat com a “crema de nato”, un temps passable, i la companyia, que era fantàstica, van fer d’aquestes colònies, com totes, inoblidables.

AL CAMP DEL BARÇA!

El passat 28 de Desembre el grup d’Umpas acompanyats d’uns quants monitors vam poder gaudir del partit de la Copa del Rei Barça-Alavés gràcies a unes entrades ofertes per l’associació Alvent, en la qual van col·laborar els Umpas.

Malgrat el fred que feia no ens va poder impedir gaudir del partit. Es presentava una nit freda però amb totes les nostres bufandes, abrics i de més capes al damunt i unes ganes bojes d’animar, ens vam asseure als nostres llocs i a animar!

XIRUCS

CONVIVÈNCIES DE NADAL

Del 27 al 30 de desembre

Roques Blanques (Ribes de Freser)

Un matí com qualsevol altre un petit grup de Xirucs es van reunir per anar de colònies d’hivern juntament amb Umpas, i tot i ser tan sols 5 nens trepitjaven fort! Aquell dia, 27 de desembre, se’ls va presentar el que serien unes colònies nadalenques un pèl diferents a les que estaven acostumats; totes les colònies formarien part d’un trivial nadalenc que finalitzarien amb un mínim d’un campió o campiona! Just aquell mateix dia van crear el seu propi arbre de Nadal amb els “formatgets” típics del trivial i se’ls va presentar el primer dia que consistiria en el dia de Nadal, i com a tal havien de cantar i ballar ja que si no, no es podia cagar el tió!

El segon dia coincidia en el dia dels Sants Innocents, i com a tal va ser un pèl estrany. Tots es van llevar curiosament guixats i per un moment semblava que els nens eren els monitors i que tot s’havia intercanviat de rols! La gota que va vessar el got va ser quan ens vam assabentar que els fullets ajudants del Grinch que tocaven els nassos a Umpas ens va robar els sacs de tots i els vam haver de recuperar travessant un túnel del terror del més horrorífic.

El tercer dia el vam dedicar a conèixer com les diferents cultures celebren el Nadal i fent manualitats nadalenques, però per la nit vam tenir una sorpresa: a la casa es celebraven les semi-campanades! I com a tals tots ens vam haver de posar guapos i guapes, menjar-nos 6 llaminadures durant 6 campanades i ballar el limbo movent l’esquelet.

El matí següent Xirucs jugava a la prova definitiva que determinaria el campió: l’Oca Xiruquina! Després de moltes jugades van sortir dues guanyadores del trivial Nadalenc: l’Emma i la Gemma! Però aquí no havien acabat les sorpreses: havien vingut els reis per avançat i ens havien deixat unes quantes llaminadures a tots nosaltres! Va ser la manera més dolça possible d’acabar les colònies de Nadal!

CAMPAMENTS D’ESTIU

Del 6 al 14 de juliol

Alberg Marista (Planoles)

Un dia clar i assolellat Xirucs va arribar a Planoles amb moltes ganes i il·lusió. Carregats de dalt a baix amb tendes i material, vam pujar amb penes i treballs per arribar al terreny d’acampada: una zona fantàstica des d’on podíem gaudir d’unes boníssimes vistes del poble i muntanyes. Després d’un extens tutorial per plantar tendes i ja ben instal·lats, vam donar per començats els campaments, oberts i atents a tota mena de possibilitats i a gaudir i apreciar la bellesa de l’entorn i els avantatges de la convivència.

Abans que s’haguessin acabat les ganes i els nervis del primer dia, ja havíem fet un gran recorregut per la història i cultura catalanes i es que intuíem l’arribada d’un llarg viatge i calia estar preparats. Cansats i esgotats després d’un intens començament, vam entrar dins les tendes expectants del què podia passar a partir d’aquell moment.

L’endemà, encara amb lleganyes als ulls, tot Xirucs va pujar a l’avió direcció Itàlia i després de certes turbulències i, fins i tot, d’haver de saltar de l’avió, vam arribar al nostre primer país! I entre màscares venecianes i balls vam anar assentant les bases del que serien uns inoblidables campaments.

Després d’Itàlia van venir Xina i Japó, Canadà, Sud-àfrica i Egipte, Índia i Buthan, França, Estats Units i l’Amazones i així vam anar recorrent el món sencer sense moure’ns de Planoles, coneixent i entenent la multi-culturalitat d’aquest, aprenent a respectar i creixent junts.

I després d’haver empatitzat amb tots aquells països i les cultures que s’hi couen, vam posar-nos a la pell de les presidentes i presidents d’aquests per negociar un bon repartiment de recursos (aigua, aliments…) i ens en vam sortir prou bé.

Cansats però contents, vam acomiadar-nos de Planoles amb ganes de quedar-nos-hi uns dies més i vam emprendre la tornada cap a Barcelona on ens esperaven impacients els pares i les mares.